Herois de barri - Tres anys són molts
AvatarEscrit per Laura*Malfoy
Enviat el dia 29/04/2010 a les 20:44:26
Última modificació 29/04/2010 a les 20:44:26
Tots els capítols de Herois de barri
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Tres anys són molts

 

Tres anys més tard....

 

La Laura esperava pacientment entre tota la gent que s'empenyia per poder posar-se a primera fila. Va veure que en David aconseguia infiltrar-se entre la gent i arribar a la cinta d'on sortien les maletes. La noia no va poder evitar somriure, l'últim cop que havia estat en aquell mateix lloc, el seu germà era tenia la seva edat actual i ara, en canvi, semblava que hagués passat molt de temps i que de nen hagués passat a home. Llavors es va veure a ella mateixa reflectida en els vidres que donaven a l'exterior. Ella també havia canviat, i molt. No només físicament, que també déu ni do, sinó que, ara, ho veia tot molt diferent. Havia madurat.

- Laura, ajuda'ns amb això, si us plau!

La veu de la seva mare la va treure d'aquells pensaments i va córrer a ajudar-la a posar les maletes al carro. Després va arribar el seu germà i va acabar de col·locar-ho tot.

- Molt bé! Anem-hi doncs!

Quan van sortir per la porta es van trobar que, entre la multitud que esperava rebre els familiars i amics, es trobaven tots els seus germans. A la Laura se li van omplir els ulls de llàgrimes, feia tan que no els veia!

Al cap de poques hores ja eren a casa, on els hi havia preparat una petita festa familiar.

- Laura! Déu meu, ja ets tots una doneta eeh!- li va fer la Claire.

La Laura la va abraçar amb força. Els havia trobat tant a faltar a tots que ara li semblava que feia tota una vida que no els veia, quan, de fet, s'havien vist pel casament de la Dina, que ara es trobava allà amb el seu marit i la panxa més inflada del normal.

Tots els seus germans s'abraçaven i s'explicaven coses sense parar, semblava mentida totes les coses que havien passat.

- Així que en Marc no tornarà...- deia en Donathan, que també era allà amb la novia.

- Va preferir quedar-se allà, només acabar l'escola el van posar a treballar en una editorial, no sé què fa exactament, però li agrada molt i li paguen prou bé... amb l'idioma no té cap problema, així que...

- Vaja, ara l'haurem d'anar a veure!

- I quan dius que torna el pare?

- D'aquí una setmana, s'ha hagut de quedar a fer els darrers tràmits.

Potser van passar hores i hores, però no podien parar d'explicar-se coses. Hi ha haver rialles, plors i moltes emocions per compartir... Llavors va sortir el tema de l'escola.

- Per què no ens expliqueu com era l'escola d'allà?

- Estava molt bé! Era petita, però tan alumnes com professors era molt amables i ens van acollir molt de gust.

- Que bé, i com anava tot? Era molt diferent de Hoguarts?

- Bastant diferent, si... Només hi havia dues residències.- va fer la Laura.

- A si? i de què depenia anar a una o a l'altre?

- De lletres o de números.

Es van quedar un moment en silenci, llavors, en veure que no ho havien entès, la Laura ho va aclarir.

- A veure, la gent que se li dóna millor la literatura, la història i tot això, en una, i la resta en una altra on feien matemàtiques i no sé què més...

- Tu estaves a la de lletres no?

- Si, i en David a l'altre.

- Fèiem assignatures comunes i d'altres no.

- Que estrany...- va fe la Dina mentre es passava la mà per la panxa.

- I veu fer molts amics?- va voler saber la Duna.

- Que si van fer amics diu!- va fer la mare responen per ells.- cada dia em portaven gent a casa, i la Laura es va fer un noviet i tot!

- Mama!- va saltar la noia que s'havia posat vermella com un tomàquet.

- Uuuuuuhh!!!- va fer tota la seva família mentre xiulaven i reien.

- Un altre dia calles....- va murmurar la Laura.

- Aix, nena! Tampoc passa res, no els hi pensaves explicar?

- I jo què sé si els hi pensava explicar o no?!

- I com era?

- Com es deia?

- Quants anys dius que tenia?

- I com us veu conèixer?

- Però era muggle o bruixot?

- Voleu parar! no us penso respondre a res.

Després d'aquest petit parèntesis van seguir parlant sobre l'escola i sobre el que farien a partir d'ara.

- A la Laura li han guardat la plaça a Hogwarts, o sigui que i tornarà en quan pugui.

- No puc esperar una mica?

- No, les classes ja han començat fa dos setmanes, hi aniràs en quan tinguis el bagul fet, no vull que predis classe.

- Però si som cap de setmana...

- He dit que hi aniràs quan puguis, i punt.

La noia va sospirar, tornar a Hogwarts li feia molta il·lusió, però al mateix temps li venien els records dels últims dies viscuts allà. VA tornar a sospirar per llavar aquells pensament dels cap i va decidir anar a dormir, l'endemà faria el bagul.

 

******

Es dirigia com sempre cap al Gran Menjador on l'esperaven els seus amics per dinar. Quan hi va entrar, gairebé estava ple, avui havia tardat més en acabar els deures. Va seure a la taula de sempre, a la cadira de sempre, va saludar als seus amics de sempre i, com sempre, va mirar la cadira buida del seu costat amb una mirada melancòlica.

- Ja era hora! T'has perdut el primer plat.

- No me'n heu guardat?

- Ah... que en volies?- va fer amb cara d'innocent.

- James... on has amagat el menjar?

- En Lyle va riure i amb un toc de vareta va fer aparèixer el plat sobre la taula.

- Ja us val! Em moro de gana...

- Doncs haver vingut abans, Olga.

- Per cert, estàs preparada per aquesta tarda?

La noia se'l va mirar interrogant.

- Tia... ets pitjor que un peix vermell! Hem d'anar a volar! Recordes? Abans de que l'Scorpius i el seu equip de serps ocupin el camp per entrenar.

- És veritat!

Els dos nois van riure pel despiste de l'Olga. Sempre li feien el mateix.

- Ai! no m'atabaleu... tinc moltíssima feina.

- Però si només portem dues setmanes, exageres...

- Tu no fas classes particulars als de primer...

- No, i sóc molt més feliç que tu!- va fer en James amb el seu somriure encantador.

La noia li va treure la llengua.

- I quan et pagues per aquestes classes?

- El suficient per poder estalviar i comprar-me un moto voladora quan digui major!

- Ets boja...

- Tu si que ets boig...- però no va poder acabar perquè un munt de òlibes i mussols van entrar per entregar correu.

Un mussol es va parar davant de la noia i li va allargar la paga que esperava de la setmana anterior. Un altre es va aturar davant d'en Lyle, que va agafar la carta de la pota i la va llegir.

L'Olga ho va veure i va córrer a preguntar:

- De qui és?

- De la meva tieta, ja han tingut la criatura.

- Oh... felicitats.- va dir amb un mig somriure, una mica decepcionada.

- Per què sempre li preguntes de qui és el correu, no saps que és privat?

- Ai! Simple curiositat...

Els dos nois es van mirar amb complicitat. Sabien perfectament de qui esperava la carta la noia, i ells també l'esperaven, però ja feia molt que no s'escrivien i el pitjor era, que sabien que no ho tornarien a fer.

En James va pensar en aquella època, havia estat molt feliç. Tenia la seva colla i en aquells moments res li hauria fet pensar que se separarien algun dia... però des de la partida de la Laura, tot havia sigut diferent. Es van distanciar molt durant un any, cadascú anava a la seva bola. No ho va passar gaire bé, es passava molt de temps sol i feia visites de tant en tan a Haumea. Allà va aprendre a dominar els seus poders i a fer-los servir molt millor, fins que uns dia es va trobar a l'Olga allà, llavors van començar a anar-hi junts, llavors s'hi va afegir en Lyle i, junts, va descobrir moltes coses importants i ara, tenien una missió. Però no la podrien complir... era impossible fer-ho sense la Laura. Ella era una part important de tot allò que se'ls havia encomanat. En recordar els tres anys viscuts sense la noia es va entristir.

- James... James? JAMES!

- Què vols?!- va fer ell fent un bot per l'ensurt.

- T'estava parlant! Ets a la lluna eh...- va dir l'Olga creuant-se de braços.- Anem a volar o no?

- Si, es clar!

Es van aixecar i van sortir. Les mirades els van seguir. No era d'estranyar, ja no eren els pringats de l'escola, ni el marginats, ni eren els Tres, simplement, sense cap nom, la gent no els podia descriure de cap manera. Ja se n'havien adonat, no sabien perquè però, la gent els respectava, com més forts es feien, més respecte els hi tenien. Ells s'entrenaven quasi cada dia. Havien d'ajudar Haumea i ara també la terra del perill que venia, només ells ho podien fer, i ho farien sent tres o quatre. La Meryl els va veure passar i els va saludar amb un somriure, ja no eren tan amics com abans, la que els unia ja no hi era, simplement es dedicaven alguna salutació o algun comentari a classe, no gaire més. La noia es va girar per mirar-los passar de llarg. No portaven l'uniforma, ja que era diumenge, així que anaven vestits cadascú al seu estil, en Lyle, com sempre, amb la seva elegància natural, amb els pantalons a ralles grisoses pel genoll i una samarreta fosca, molt normal. S'havia fet un noi molt alt i prim, de pell blanca, els seus cabells rossos li queien per davant dels ulls ara que els portava més llarguets, moltes de les noies el trobaven un noi força sexy. En James, en canvi, uns pantalons texans llargs amb una samarreta de màniga curta i una camisa oberta a sobre, sempre tan a la mode. Ell no havia fet una estirada tan espectacular com el seu amic, però no li faltava poc i el seu cabell de color carbó sempre despentinat. L'Olga era la que més havia canviat, portava els llargs cabells recollits en un monyo mig desfet alt, s'havia fet un pearcing al nas, un altre al melic i un altre a la llengua... si no contem els de les orelles, és clar. S'havia tornat una noia molt atractiva amb el canvi, no es podia queixar de les mirades d'algun dels nois de l'escola. Seguia sent morena, com sempre, i anava vestida sempre amb un estil que ells qualificava com a Hippie i sempre deia que al seu barri es portava molt. Ara, poca gent de l'escola ho trobava normal.

La Meryl va mig somriure i es va girar per sortir als jardins. No va tenir temps de reaccionar que va xocar contra algú i li van caure tots els pergamins de les mans.

- Oh no! Ho sento, jo... no sabia que...- es va ajupir a recollir tots els papers de terra.

- Meryl?

La noia va aixecar el cap molt lentament al reconèixer aquella veu. En veure qui era la persona que tenia davant, els pergamins que havia recollit se li van tornar a caure.

- LAURA!!

Les noies es van abraçar contentes de tornar-se a veure.

- Pensava que ja no et tornaria a veure!

- Sento haver deixat d'escriure...

- Mare meva! No m'ho puc creure! Que canviada!- va fer la Meryl separant-se de la noia i mirant-la de dalt a baix.

La Laura va somriure amb el seu característic somriure dolç i amistós, els cabells castanys clars li havien crescut molt i portava una trena que li queia per l'ombro esquerra i els cabells més curts per sobre, més aviat despentinats. Portava més arracades a les orelles que l'última vegada que l'havia vist. Anava vestida amb una samarreta de tirants més aviat ajustada i una pantalons curtets texans. Si, semblava que estiguéssim a ple agost per la calor que feia.

- Laura....?

La noia es va girar i va buscar l'amo de la veu. A les escales, baixant, estava en James amb un parell d'escombres a la mà.

- James!

La noia va córrer cap a ell i el va abraçar amb totes les seves forces.

- Quan fa que has arribat?! Però per què no teníem notícies teves?

- Laura!

En Lyle es va tirar, literalment, sobre seu tot emocionat.

- Ostres! Com heu canviat, sou molt alts!- va fer la noia admirada. I això que ella no era pas baixeta.

- Per quant de temps has vingut?

- Doncs...- va noia va ampliar el somriure.- Ja no tornaré a marxar.

Els dos nois la van tornar a abraçar.

- Què passa?- va dir algú darrera seu.

Tots tres es van girar i la Laura va veure l'Olga al peu de l'escala.

- Olga?- va fer la noia sense creureu.- Déu n'hi do com has canviat!

- Laura!- la noia va acabar de baixar l'escala i les dues amigues es van abraçar- No tornis a marxar, promet-me que no tornaràs a marxar!

- T'ho prometo!- va dir la Laura rient.

A l'Olga li van caure les llàgrimes, i es van jurar que mai més es tornarien a barallar.

 

I, tot s'ha de dir, no ens hem tornat a barallar!


Uff! quantes emocions escrivint aquest capitol! Espero que no m'odieu massa per tardar tan :S
A veure si us agrada molt i comenteu!! ^^

un peto fans! :P


 


Llegit 711 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarClara_Weasley 133 comentaris29/04/2010 a les 21:09:05
#21435Encara no he escrit cap fanfiction

Tres anyets ben bons els hi ha costat reconciliarse xDDD

Tincs moltes ganes de saber lo de la missió, i que tornin a Haumea.

Per cert, jo crec que la Laura acabarà amb el James, no sé, queden bé. I el Lyle amb l'Olga xDDD (Sí, ara que són més grandets ja els puc emparellar xDD)

^^




Avatarivi_potter 512 comentaris29/04/2010 a les 22:42:24
#21436Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

M'ha agradat moltíssim! I el canvi que han fet tots tres també, genial!

Petons!




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris30/04/2010 a les 14:46:41
#21439Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Que maco!! m'encantaa! per fí penges, ja et val xD

i la missió? tinc ganes de saber-la!
Continua escribint i no triguis tant!! :)
i jo també crec com la clara que la Laura acabarà amb el James, encara que lo de l'Olga i el Lyle no ho tinc tant clar..

Petons de:
Marta Potter Weasley




Avatar_llunàtica 88 comentaris01/05/2010 a les 00:40:22
#21445Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

QUE FORT QUE FORT!
me l'he llegit en un plis!
TRES ANYS? :O
Joder que fort XDDD Saps què? jo em pensava, no sé per què, que en Lyle era negre XD i veig que és ros i blanc de pell ahaha

Continua molt aviat (no tardaré tant a llegir-me'l) que m'agrada molt!:D




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris01/05/2010 a les 21:59:58
#21449Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

comentaaris! :)
bé, primer de tot, disculpeu el retard... :S
M'alegro moltissim que us hagi agradat tan! ^^ Veig que la gent aqui ja comença a fer paralletes XD com us agrada eeeh! hem de posar-hi morbo, que si no em quedare sense seguidors! jjajaa!
bé, intentare no tardar tan!

un peto! :P




AvatarTooru 240 comentaris01/05/2010 a les 23:40:26
#21451Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!

M'encanta!! Per fi ha tornat!! 3 anys, jo no aguantaria tant! xD

Fins aviat!




Avatarnathalilupin 181 comentaris02/05/2010 a les 22:14:55
#21454Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!!

Per fi nou capítol!! Pel que veig tots han fet canvis espectaculars jaja... m'alegro de que la Laura hagi tornat i que tots tornis a ser amics.

Continua aviat

nathalilupin




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris03/05/2010 a les 19:18:39
#21462Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Alaaaa! M'acabo d'adonar que no m'havia llegit l'anterior! :O.. Primer de tot, mil perdons, no me n'havia adonat.. Segon, que els dos últims capítols han sigut GENIALS! Ja tinc ganes que els aparellis... xD.. Un ppetó!.. Marta.. PD el google chrome fa el que vol amb els punts i a part, així que potser surt tot seguit. Ja veurem com queda. Per si de cas, he posat dos punts als punts i a part xD




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris04/05/2010 a les 21:19:12
#21467Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Gracies per comentaar! ^^
marta_ginny: ja tardaves! pensava que ja no te la llegies! :) sort que segueixes aqui! no cal que et disculpis, si esque trigo tan que... bé, és igual!
Moltes gràcies a totes! :)




AvatarJuliet Bell 36 comentaris05/05/2010 a les 17:59:51
#21479Encara no he escrit cap fanfiction

M'encanta!! Quina intriga ara... La Laura, en James... uff.. tinc moltes ganes que pengis l'altre!!!




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris06/05/2010 a les 18:50:18
#21487Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Vaja, vaja... Julia Bell, ets nova oi? M'alegro que t'agradi tan! ^^ espero que seguexis comentant! I gràcies per llegir-la! :)