Herois de barri - Tampoc m’he perdut tan!
AvatarEscrit per Laura*Malfoy
Enviat el dia 09/05/2010 a les 18:13:43
Última modificació 09/05/2010 a les 18:13:43
Tots els capítols de Herois de barri
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Tampoc m’he perdut tan!

UFF! no us podeu queixar eeh! ^^
He anat rapidet aquest cop :P Espero que us agradi moltissim i que comenteu mooolt!
no se, crec que no hi ha res mes a dir! :)
A llegir!


Van dirigir-se als jardins on estarien més tranquils per parlar. L'Akila feia bots  al seu costat molt contenta de tornar a veure'ls tots junts. Van seure sota l'arbre que hi havia al costat del llac, com ho havien fet temps endarrere.

- I què? Com ha anat tot per aquí?

- Doncs... bé, com sempre, no hi ha hagut massa moguda...- va fer l'Olga.

- Home...- va fer en James.- Alguna cosa hi ha hagut, hem seguit amb allò d'Haumea.

Ho va deixar anar i després tots tres van aguantar la respiració esperant que la noia s'enfadés o reaccionés d'alguna manera negativa.

- A si? I què heu descobert?

L'Olga va somriure.

- No sé per on hauríem de començar.- va fer en Lyle.

- Tenim tot el dia per endavant... I si comenceu pel principi?- va dir la Laura posant-se còmode.

- Mira això.- en James li va mostrar la part interior de la monyeca.

- Què és això?- va dir la Laura mirant-s'ho de més a prop.

El noi tenia un tatuatge en aquella zona. Era com una espècia de símbol, una "S" allargada en un fons que representava una bola com de foc... tot en negre (N.A: símbol que encapçala la fic).

- Això representa que formem part dels Heborough.

La Laura se'l va mirar sense entendre, llavors en Lyle i l'Olga li van ensenyar que ells també en tenien un a la mateixa zona.

- Això us ho han fet ells?

- Sí...

- Si vens amb nosaltres potser també te'l fan... però primer els hi has de demostrar que n'ets un.

- Això és molt estrany...

- Tranquil·la, al principi pensàvem el mateix. Però... ens necessiten.

- Ens necessiten, qui?

- Els Heborough!

- Aquest no és el nom de la nostra residència...?

- Exacte! Ja hem descobert perquè només hi som nosaltres tres... perdó, quatre.- es va corregir l'Olga.- Aquest nom vol dir "Herois de Barri".

- Què?! Però quina mena de nom és aquest?

- Si... de fet és tota una història...- va fer en Lyle.

- Doncs digues, tinc tot el temps del món...

- Està bé.- va fer en Lyle incorporant-se.- A Haumea, com soposo que recordaràs de la nostra petita visita, hi ha diverses races. Com per exemple els feèrics, com la Salma, entre molts altres. Doncs bé, aquests vivien tranquil·lament fins que algú va aconseguir obrir una Porta entre els dos mons.

- El mirall?- va fer la Laura.

- Aquesta n'és l'única que va quedar...

- El cas és, que a partir d'aquell moment, molts humans van traspassar la Porta i van arribar a Haumea, alguns menats pel mateix Voldemort i d'altres sense voler-ho s'hi trobaven...

- Epa! Para el carro! M'estàs dient que Voldemort, el mateix que el teu pare va matar.- va fer assenyalant en James.- va ser el que va obrir la Porta?

- Exacte, ningú en sabia res, va ser en els seus inicis, quan tenia altres plans. La Porta que queda a Hogwarts la va fer quan era aquí i estudiava. Els bruixots que entraven al nou món, no podien tornar enrere, ho tenien prohibit, el càstig era la mort. El cas és, que alguns dels que hi traspassaven sense voler eren muggles, no tenien cap poder màgic i ni tan sols en sabien l'existència. En arribar allà sense saber com tornar s'espantaven i la liaven molt....

- Feien molt de merder.- va seguir l'Olga.- Així que els bruixots seguidors d'en Voldemort els neutralitzaven.

- Això és espantós...

- Però va ser així com els muggles van a prendre a no liar-la... Llavors no els pillaven.

- I què volien exactament els bruixots?

- Ningú ho sabia.- va fer en James que va continuar amb el relat.- Només els evitaven i punt. Les races més pacífiques del nou món els van ajudar. El cas era, que no sabien tornar al seu món, així que es van unir en una forta resistència marcada per aquest símbol. Es van organitzar i es van formar el que ells en diuen un Barri. Hi havia gent de tot arreu, tan muggles com bruixes i bruixots de totes les branques de la màgia. D'allà en van sorgir el Herois, els que ara viuen on els seus avis van funda la Resistència, gent que, sense necessitat de vareta el seu cos li proporciona la màgia necessària per crer un nou poder des de dins.

- Com els nostres?- va fer la Laura.

- Exacte...

- Però si nosaltres mai... no ho entenc! No hi hem viscut mai allà, ni tampoc els nostres pares!

- Això no és del tot cert...- va fer en Lyle.- Hi va haver un moment, al principi de que tot això passés, quatre bruixes es van poder escapar per una de les Portes.

- Quatre bruixes?

- Sí... les nostres àvies, embarassades dels nostres pares.

- COM? Això és una bogeria. Encara que fos veritat no hi trobo relació amb els nostres poders...

- Elles van aconseguir arribar aquí, a la Terra i criar els seus fills, trobar a una parella i formar una família... ningú els va perseguir.

- I els poders?- va insistir la Laura.

- Això ningú ho pot entendre... Deu ser que hi ha alguna cosa a Haumea que deixa seqüeles, que són els poders, o alguna cosa per l'estil.

- Mare meva... això és massa. Però perquè jo? Vull dir, vosaltres tots sou els grans dels germans però jo sóc la més petita... per què jo doncs?

- Creiem que han de passar uns anys determinats perquè el que sigui que hagi de fer efecte el faci.

- Uf! Necessito un descans! Massa informació...

- Doncs encara ens falta el més important...- va fer en James.

La Laura se'l va mirar sense saber si volia o no conèixer la resta de la història.

- Però potser que t'ho expliquin ells mateixos.

- Ells qui?

- Els habitants d'Haumea!- va fer l'Olga.- T'agradaran molt, són gent molt simpàtica.

- Si... és clar.- va murmurar la noia.

Van decidir que hi anirien de nit, aquella mateixa nit. Així que van dirigir-se a sopar i es van assentar a la taula de sempre, però la Laura va notar la diferència que hi havia de quan ella va marxar.

- Com és que ja no es riuen de nosaltres?

- Ens hem fet respectar!- va riure en James.

- Com?

- No ho sabem...- va sospirar l'Olga.- només sé que, només mirar una persona amb insistència als ulls, abaixa la mirada o simplement l'aparta.

- Però amb tu això és normal, vull dir, deuen notar que te'ls hi fiques al cap.... no?

- Laura... he après a controlar els meus poders, puc fer molt de mal amb ells... no, no és per això. Simplement passa, no només a mi.- va afegir mirant els nois.

S'havien posat tots seriosos de cop.

- És com si notessin que és millor no tocar-nos el que no sona...- va fer en James.

- Si, però sembla que els d'Slytherin no ho acaben d'entendre.

En Lyle tenia la mirada clavada a alguna banda, la Laura es va girar seguint-la, com els altres dos i es van trobar amb la mirada d'en Malfoy, que s'acostava a la taula amb uns quants amiguets trepitjant-li els talons.

- Segueix amb els seus jocs de nen repel·lent?

- Sep...- va bufar l'Olga.- Ara, diguem la veritat.- va afegir amb veu més baixar perquè només ho sentís la seva amiga.- És molt sexy, o no?

La Laura no va poder evitar riure per sota el nas i va tornar a mirar el noi que ara ja estava a un parell de metres i venia amb un mig somriure i els ulls brillants.

- No t'ho negaré.- va xiuxiuejar la noia, i les dues van riure.

- Què passa?- va preguntar en Lyle sense entendre.

- Això m'estava preguntant jo... per una vegada a la vida coincidim.- va dir al veu tranquil·la i seductora d'en Malfoy.

- Què vols?- va fer en James.

- Venia a saludar.- va fer mirant a la Laura.- Benvinguda de nou, Bennett. Com és que has trigat tan a tornar? Ja et trobàvem a faltar...

- Gràcies Scorpius, he estat per Espanya i, tanquil, ja no em trobaràs a faltar més perquè no marxaré de nou.- va dir ella tornant-li un somriure encantador.

- Vaja.- va fer una mica sorprès per la reacció de la noia.- Doncs és un excel·lent notícia...

- Scop!

El noi es va girar.

- Què passa?

- És la Jessica...

- Què li passa...?- va fer cansat.

- No, és que... m'ha demanat que et digués que si no vas immediatament on havíeu quedat que et deixa.

El noi va fer un rialla.

- Digues-li, que la deixo jo...- i dit això va girar cua i va marxar per la porta.

- Uff... la noia estarà de mal humor.- va riure en James.

- A què ha vingut axiò?- va fer en Lyle mirant a l a Laura.

- I jo què sé!- va dir ella rient.- Ara és tot un galant!- va fer mofant-se.

- Si, ara de cop!

- Per cert, qui és aquesta Jessica...?

- La Jessica Turner... la recordes?

- No... no massa.

- Doncs si, porten sortint i tallant des de fa... Quan fa?

- Uns dos anys..- va acabar l'Olga.- Primer ella li va posar les banyes amb en Rocco, després ell, al enterar-se s'ho va fer amb la Johana, aquesta tia és un marrana, ja la coneixeràs, va venir nova a segon i va arrasar... com que sap el que busquen els tios...- i va fer una mirada significativa als nois.

LA Laura va obrir els ulls com taronges.

- No-pot-ser.- va dir mig sorpresa mig rient-se'n.

- A veure, no en traiem conclusions precipitades.- es va afanyar a dir e Lyle que s'havia posat nerviós de cop.

- Els dos?!- va exclamar la Laura mentre se li eixamplava el somriure.

- A veure, era una època que...

- Ni èpoques ni hòsties!- va fer l'Olga.- Els dos! Amb la nena aquesta que es creu ves a saber qui!

- No m'ho puc creure!- i llavors la Laura va esclatar a riure acompanyada de l'Olga mentre els dos nois feien cara de mala llet.

- Ja val!- va fer en James quan ja portaven una estona amb la broma.

- I tu no riguis tan!- va fer en Lyle picat.- Per què no li expliques lo teu a la Laura, segur que li fa molta gràcia...

- Tu també?!- La Laura s'ho estava passant molt bé.

- Jo no me n'he d'avergonyir...- va fer ella tota xula.- És un Heborough.- va explicar-li.- Endevina quin poder té...

- Doncs ni idea.

L'Olga va fer un sospir i els dos nois es van posar a riure abans d'hora.

- És molt... ràpid- va fer ella amb mala cara.- El més ràpid que et puguis imaginar.

- Vols dir que és molt àgil i tal...?

- Sip... ràpid per tot...- va fer.

Els dos joves es van riure amb més força i la Laura va intentar aguantar-se'l per respecte a la seva amiga.

- No devia ser tan dolent... no?

- Nah.- va fer ella.- No tan...

 

********

En acabar de sopar es van dirigir cap a la seva sala comuna per després passar per la Porta. La Laura va notar que ells semblava que i tinguessin molta pràctica però ella estava molt nerviosa. Va home! Com si fos la primera vegada! va fer la seva veu interior.

Van entrar a la seva llar, petita però acollidora.

- No em puc creure que encara no ens hagin posat ni colors ni escuts...- va dir la Laura mirant les parets blanques.

- Si... -va fer l'Olga sospirant.- Per quatre persones no es posaran a buscar...

- Colla de vagos...

- Va nois, agafeu les coses, que ja és tard.

- Quines coses?- va fer la Laura encuriosida.

- Ens van oferir un uniforme a cadascú i un objecte diferent.

- I això per a què?

- No ho sé, és tradició... l'uniforme és el dels He i l'objecte el dóna el Savi, ell sap perquè, però en algun moment de la nostra vida ens servirà... o això sembla.- va fer en Lyle ensenyant el seu arc i les fletxes.

- Això no és molt primitiu?

- Doncs funciona!- va fer mirant-se'l.

- En Lyle és un gran tirador!- va dir l'Olga.

- I vosaltres què teniu?

En James li va mostrar una katana amb unes plomes vermelles a l'empunyadura.

- Vaja...- va fer ella al·lucinada.- És preciosa... saps manejar-la?

- Sí, me'n surto prou bé... però al principi em costava.

- I tu Olga?

La noia va ensenyar en una caixa que portava uns quants Shurikens.

- Sempre en porto uns quants a sobre... per si de cas!.- va fer guinyant-li l'ullet.

- Un moment!- va fe la Laura mirant-se'ls.

- Si, jo també crec que la meva es la pitjor...- va fer en Lyle mirant-se l'arc.

- No! Vull dir, això és molt perillós! Totes aquestes armes... podeu matar a algú... Per què us han assignat armes? Pensava que "objectes" significava... no ho sé... una altre cosa.

- Ja...- va fer l'Olga guardant-ho tot.- Millor que ho parlem allà.

Van recollir-ho tot i van sortir per la porta.


Llegit 720 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris10/05/2010 a les 23:01:55
#21493Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

uoooo! Aquesta vegada sóc la primera! És per compensar xD.. Com que sé que no es faran els punts i a part, seguiré amb la tècnica dels dos punts.. M'encanta m'encanta m'encanta! Però li tens un carinyo a l'Scorpius que tela... xD a veure si ara li faràs a la Laura el mateix que a la Shantal xD De fet, pots fer el qe vulguis, és la teva fic, però ja et pronostico que m'enfadaré :).. Va, que tinc deures TT.. Continua aviat! ..




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris11/05/2010 a les 16:24:16
#21494Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

marta_ginny! Per fi algu que em comentaaa! :P Es que ja pensava que no em comentaria ningu XD dic, per un cop que vaig minimament rapid... jeje! Per la fanfic.. si li tinc carinyo a l'Scorpius, que vols que hi faci :P el trobo interessant ^^
un petoo! i mil gracies per comentar :)




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris11/05/2010 a les 19:54:30
#21495Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Com molaa!! Val, l'Olga amb el Malfoy, la Laura amb el James i el Lyle.. al Lyle ja li trobarem algú xD

Sí, jo també els tinc carinyo a l'Scorpius i al Draco!! però lo meu és per culpa de la _llunàtica xD

Segueix aviat!


Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarClara_Weasley 133 comentaris12/05/2010 a les 14:58:46
#21496Encara no he escrit cap fanfiction

Ho sento per comentar tan tard. Pero els examens...

Uala, quina pedazo historia. M'encanta! Tinc moltes ganes de llegir el següent capítol, i que vagin a Haumea i... més coses xDD

La Laura ha d'acabar amb el James. L'Olga i el Lyle no ho sé segur... xDD

^^




Avatarivi_potter 512 comentaris13/05/2010 a les 15:23:41
#21499Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAA!

Uui quan misteri no? Tot això de les armes... estan en guerra fijo a Haumea! Bé, segueix aviat, ha estat molt bé! Per cert, jo vull que la Laura s'enrolli amb el James! xdd Estic d'acord amb la marta_ginny, molt carinyo veig jo amb l'Scorpius ¬¬ jajaja petons!




Avatarnathalilupin 181 comentaris13/05/2010 a les 19:28:17
#21500Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!!
Sense massa temp però et faig un comentari ràpid. M'encanta la fic és fantàstica i a veure quin objecte li dçona el savi jaja.

Continua aviat

nathalilupin




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris13/05/2010 a les 19:33:33
#21501Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Moltissimes gràcies per comentar!! :) quina ilusio que us agradi taan! jajaj! veig que ja feu apostes per les parelles XD
ja m'agrada eeh! ;P
un petoneet!




AvatarTooru 240 comentaris23/05/2010 a les 16:56:38
#21518Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!

Sent el retras, pero creia que ja te havia comentat.

Esta molt be! Espere amb impaciencia el següent! Quin objecte sera el de Laura?  Te que sera algo gran, una espasa?

Ja diras!

Fins aviat!




Airu_bruixa 13 comentaris28/06/2010 a les 22:13:43
#21560Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

M'agrada molt el fic, a veure si el continues aviat que ja tinc ganes de saber quin objecte li donaran a la Laura.

Nervis,nervis...escriu aviat ^o^