Groc i negre - Capítol 3 - Maleït Williams!
AvatarEscrit per anna_lovegood
Enviat el dia 16/05/2010 a les 20:56:00
Última modificació 16/05/2010 a les 21:00:43
Tots els capítols de Groc i negre
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 3 - Maleït Williams!

Ala, ja estic aquí amb el 3er capítol! a veure que us sembla, a mi m'agrada bastant :)


Capítol 3 - Maleït Williams!

Un raig de sol va entrar per la finestra, esquivant les cortines, per anar a parar als ulls de la Sam, que es va despertar ràpidament, va mirar el rellotge que reposava a la paret de l'habitació i va veure que només eren les 5 del matí.

Sense saber ben bé per què es va vestir i va baixar, arrossegant els peus, per les interminables escales que portaven fins al Gran Saló.

Tenia gana... Al menjador no hi havia ningú, no hi havia menjar, i feia fred. Que cony hi feia llavors?

Va asseure's i màgicament -Oh, Sam, ets a Hogwarts!- va aparèixer una plata de ous remenats i una altra de bacó i salsitxes.

La Sam començà a menjar i llavors va decidir que ja era hora de preguntar-se perquè estava allí.

Al cap d'una estona de pensar va arribar a quatre conclusions:

1-Estava allí perquè s'havia despertat i no podia continuar dormint.

2-No podia continuar dormint perquè tenia gana.

3-Tenia gana perquè es sentia malament -Si, la Sam quan es sent malament amb ella mateixa li entren ganes de menjar-

4-Es sentia malament per aquella estú... vull dir aquella serpota a seques.

Si, vale... ho acceptava. Es sentia malament, molt malament. La veritat aquelles respostes mordaces van ser molt cruels, en Williams no tenia la culpa dels seus problemes i, tot i així, s'havia emportat la mala llet de la Sam de franc.

La Sam va bufar si era entrés en Williams per aquella porta va jurar que li demanaria perdó.

-Oh, merda...- Hablando del rei de Roma...

En Seth Williams va entrar per la porta de fusta sorprenent a la Sam, que seia sola a la taula de Hufflepuff.

...Por ahí se asoma.

-merda, merda, merda...- va murmurar.

Joder, ara la Sam havia de demanar-li perdó ho havia jurat, a ningú en concret però... Un jurament és un jurament.

En Williams va passar bastant d'ella i va anar a asseure's a la seva taula.

-Cabró- va pensar- havies de baixar a les cinc del matí tu també, oi?

Va respirar fons i va dirigir-se cap a la taula de l'esquerra. amb passets curt i com més lents millor.

Va quedar-se parada davant seu, sense saber que fer ni que dir, de l'únic que tenia ganes era d'agafar la porta i marxar. Però va tornar a respirar fons i va dir:

-D'això, Williams- va parar per veure si el noi l'escoltava. El molt estú... estupendo  continuava menjant sense fer-li cas, com si volgués aconseguir superar el rècord d'en Sirius Black- Williams?

-Què?- va aixecar el cap, tenia les galtes plenes de menjar.

-Doncs, que ho sento, vale?- va mirar el terra- Que... vaig ser molt cruel i tal, perquè no t'ho mereixies, el rebre la meva mala llet a la cara i... i ja t'he dit que ho sento!- La Sam va agafar aire i, repentinament, es va posar a plorar.

En Seth es va espantar... Perquè cony es posava a plorar ara?

La Sam va notar com les llàgrimes li queien galtes avall, no volia... Perquè cony es posava a plorar ara?

A en Seth Williams mai se li havia donat bé, això de consolar a la gent. Si casi no tenia contacte amb les persones! No tenia germans petits, els seus pares treballaven massa, tampoc tenia amics... Com es consola a una noia que t'ha presentat batalla des de el primer dia i ara es posava a plorar?

-Ea, ea...- doncs donant-li dos copets a l'esquena i dient dos paraules estúpides, o això creia ell...

-Ea, ea...?- Sam va esclatar a riure mentre es secava les llàgrimes que continuaven caient-li galtes avall.

En Seth es va rascar la nuca, bé, almenys l'havia fet riure... Això era bo, oi?

La noia va acabar de secar-se la cara i va encaminar-se cap a la porta del menjador.

-Espera, espera!- En Seth la va parar amb un crit- I la nostra guerra- va buscar un adjectiu per definir-la, però no en va trobar cap-... guerra?

-Segueix en peu, i que sàpigues que vaig guanyant- Li va treure la llengua i va tancar darrere seu la porta massissa.

-Mira que són rarets els Hufflepuff...-

-------

-No, no, no, no!- La Sam es va precipitar contra la paret, fent xocar el cap contra ella- Ets tonta, tonta rematada, Samanta!

Genial, si genial! (noti's la ironia siusplau) la Samanta estava enfadada amb ella mateixa, s'havia posat a plorar davant d'un desconegut -bé, mes o menys- I ara que faria? Havia perdut tota la seva credibilitat.

-Bé, no importa- va pensar ella- faré com si no hagi passat res, només ha sigut un moment de res... Es que amb tants problemes que porto a sobre...

Exactament. Samanta Wentworth en aquests moments estava estressada: No havia anat a Gryffindor, les classes no se li donaven molt bé que diguem, i la seva mare, quan va sortir de casa seva, estava malalta -no es trobava gaire bé i vomitava, a vegades sang, contínuament-. No m'estranya que hagués acabat plorant davant un Slytherin...

-Bé, això es aigua passada- I xiulant pels passadissos es va dirigir cap a la seva Sala Comuna.

-------

La Sam va entrar a la seva habitació, ara xiulava una cançó vella, si, aquella que cantaven aquells nois que portaven els cabells llargs: Michelle, dels Beatles.

De repent, una misteriosa bola de pèl va sortir d'una cantonada de l'habitació per... restregar-se als peus de la Sam.

Va fer un xisclet ofegat i va veure que era un gat. Un gat?

-Winchester- l'Elise va fer aquell soroll que sonava com un ·"bsbsbss"- Winchester...

-És teu?- va preguntar la Sam

-Bé, si et refereixes a que està amb mi, si. Però es lliure, si se'n vol anar no li retrauré res.

La Sam es va quedar muda. Aquesta sería una de les primeres lliçons que va aprendre a Hogwarts.

-Apa, jo me'n torno a dormir, eh?- L'Elise, amb l'uniforme ja posat es va encaminar cap el llit.

-No, no, no, no!- La Samanta la va agafar per la samarreta i la va estirar cap a la porta- Tu i jo ens anem a visitar Hogwarts, la nostra nova casa.

-------

Un cap va sortir de darrere una cantonada i va mirar a banda i banda.

-Per aquí no hi ha ningú. Va, anem.

-Ja va, ja va...- va fer l'Elise, badallant.- Es pot saber que t'ha agafat ara? A que ve un Hogwarts Tour a aquestes hores del matí?

-Va, Elise! Estem a Hogwarts viu una mica!- va fer la Sam, imitant les paraules de la seva amiga.

La noia rossa va murmurar -les sis del matí! A qui se li ocorre- però, tot i això, la va seguir per el passadís fosc.

Sam es va parar darrere una estàtua de marbre fred -Olívia McBench, estudiosa dels dracs- La va observar amb curiositat i va continuar caminant, parant-se a cada petit detall.

De sobte una veu es va sentir canturrejar a la llunyania:

-Potter Júnior pipí en el pooote- Oh, no. En Peeves.

-A callar Peeves. Vine cap aquí, necessitem la teva ajuda per aquell petit afer del que vem parlar l'altre dia....- Oh, no. Oh, no. En Peeves i un alumne que no planeja re de bo.

Unes tres veus més es van deixar sentir. L'Elise i la Sam es van quedar paralitzades, no es podien moure, i les veus s'acostaven...

-Va, Peeves, serà genial, ho saps- Un noi de cabell negre que devia anar a 6é va creuar la cantonada, acompanyada dels seus tres amics, també de Gryffindor, i del poltergeist.

Era... En James Potter! I per el que es veia la Sam i l'Elise havien descobert alguna cosa dolenta. Molt dolenta.

-Vaja, alumnes de primer- va fer en James, fill d'en Harry Potter - Que feu per aquí?

La Sam no va saber que dir, però no va fer falta l'Elise ho va fer per ella.

-Estem per aquí, de Hogwarts Tour.

En James Potter i els seus tres amics van esclatar a riure i, mentre intentaven parar, el altre noi, el del cabell marrò, es va acostar a las dos Hufflepuff.

-Vosaltres no heu sentit re i nosaltres no hem vist re. Fet?- un somriure de costat se li escapava a en Frank.

-Fet.- van fer l'Elise i la Sam al uníson.

I els quatre nois i en Peeves van desaparèixer, engolits per les tenebres de la cantonada més propera.

-------

-De que poc ens ha anat- La Sam va obrir la porta del Gran Saló.

-No ha sigut tan...dolent. Semblaven simpàtics.

-Ja, per sort no ens han delatat, ni res- va fer la Sam, mentre buscava lloc on seure.

L'Elise va seure i es va omplir el plat de menjar i va començar a engullir.

-Que toca?- va dir l'Elise, amb la boca plena.

La Sam va treure el seu horari:

-Encanteris, Història de la màgia- L'Elise va fer una ganyota- i... Pocions.-

Pocions, yuju.

-------

-Tu no parles d'allò i jo tampoc dic res del... Ea, ea. D'acord?

-Que? De que estem parlant?- va fer en Seth parpellejant exageradament. Sabia perfectament de que parlava la Sam: El "incident" de les cinc del matí, però millor que fes això. Dissimular

La classe de pocions,després d'una insoportable hora d'Historia de la Màgia, va començar i la Sam estava molt atenta. Li encantaven les pocions, i, pràcticament, era el únic que se li donava bé.

-I ara, seguiu les instruccions de la pissarra per fer la poció.- va ordenar la senyoreta Feetch, la professora de pocions.

La Sam va somriure, ja era hora de passar a la pràctica.

-Que ha dit que hem de fer?- En Seth ara portava un xiclet a la boca, que se li entreveia quan deia la e o la i, aquest nen era un addicte als dolços.

-Que va ser? La poció de la que parlem des de fa mitja hora?- va fer la Sam, irònica.

-Ah, la de la pissarra, fàcil.- I van començar, cadascun en la seva marmita, a fer la poció.

-------

-Ja està!- A la Sam li havia costat sang i esforç que la seva poció li quedés del color indicat: lila.

La noia del cabell negre va mirar cap al seu costat i va veure que a la marmita d'en Williams i reposava una poció, d'un lila maquíssim.

-Serà... Ara també se li donen bé les pocions?- va pensar ella. La llista de motius per odiar-lo augmentava cada dia més, bé, de moment tenia dues raons.

La senyoreta Feetch va passar per la seva taula, va mirar la marmita d'en Seth.

-Molt ben fet, senyor Williams!- va exclamar mentre anotava alguna cosa en un full.

Va mirar la de la Sam.

-Bastant bé, Wentworth- I se'n va anar a mirar les marmites de la taula del costat.

La cara de la Sam cremava, de ràbia.

-Ja has sentit, Wentworth- va somriure de costat en Seth- bastant bé.

Una raó més a la llista: Ser un idiota acabat que se'n riu d'ella.

-------

Les classes passaven lentament, la Sam no havia aconseguit convertir la seva agulla en un misto, però si que havia fet volar la ploma. Tot començava a anar millor.

Al acabar les classes la Sam es dirigia sola cap a la Sala Comuna quan, de sobte, un mussol va picar a la seva esquena. La Sam es va girar i va veure que era el mussol del seu pare. Els dubtes la van envair, podia portar noticies bones sobre la seva mare o noticies dolentes... També de la seva mare. No volia obrir la carta, que penjava de la pota del mussol, però...

Va agafar la carta i el mussol se'n va anar.

Va sentar-se al terra d'aquell passadís i es va mirar la carta. Va respirar fons i va començar a obrir la carta mentre murmurava "sigues valenta, sigues Gryffindor..."

Es va posar a plorar, la seva mare estava millor, ja casi s'havia recuperat del tot. Les llàgrimes li queien galtes avall mentre somreia sense que ho pogués evitar, ara estava més tranquil·la...

-T'han dit algun cop que estàs molt lletja quan plores?- Maleït Williams.

-A callar, Williams.- va fer la Sam encara somrient, gràcies a la carta- No m'arruïnaràs el dia.-

-Tranquil·la Hufflepuff- va fer amb sorna- Ja me'n vaig.

I se'n va anar passadís enllà amb passes llargues.

Sam va somriure.

Potser, només potser, Hufflepuff no estava tan malament si t'ho miraves des de una altra perspectiva.


I prou per avui! que us ha semblat? A mi m'encanta el Seth Williams es tan... Tan achuchable (L)

I la Sam també es achuchable, però en Seth més! xDD

Bé, espero que us hagi agradat!


Llegit 988 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarClara_Weasley 133 comentaris16/05/2010 a les 21:11:23
#21502Encara no he escrit cap fanfiction

Achuchable ho és el Seth. La Sam, bueno, és millor el Seth.

Lo del: Ea, Ea ja t'he dit mil cops que m'encanta. I lo del Habalndo del rei de Rom, por ahí se asoma, també xDD És genial ^^

I que mono, el Seth, aun diu: T'han dit algun cop que estàs molt lletja quan plores?

Aiiix. Qué mono ^^




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris16/05/2010 a les 22:29:58
#21503Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Haahahaa que bé, que maco ! :D Tagraden els Beatles? I per casualitat, només per casualitat, t'has llegit les germanes Verdelaine? M'agrada el Seth, en serio, sembla bon pavo..

hahah

un petó!

Maria




impedimenta 27 comentaris17/05/2010 a les 13:07:47
#21504Tinc 1 fanfictions i un total de 23 capítols

Annita jonson!! casam amb en seth i no és favor, és una ordre!!

i a en James and company que els bonbin!! Segueix escrivint així de cursi k ja saps que m'enkantaa!!!




Avataranna_lovegood 206 comentaris17/05/2010 a les 21:23:44
#21505Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Responc coments (ja en tinc 3 ^^)

Clara: Sí, el Seth és el ser més achuchable del món.

I lo de estar lletja quan plores... Ne feu cas a les pel·licules quan plores estàs lleig, sense exepció! I el meu Seth com es "taaaaan simpàtic" ho diu, aix que achuchableee!

Porcupintí-na:Bé, dels Beatles tinc alguna cançó, però m'encanta la de Michel (a part, hi ha una seria, skins, que un dels personatges és diu així, i m'agrada com sona el nom xDD)

Diria que si que m'he llegit el de les germanes Verdelaine, diria... Era aquell d'Enid, Hortense i nosequemés, o m'estic confonent?

Bé, en resum que en Seth és molt mono (tinc preferencies, ho sento Samanta! com jo sóc la seva creadora em permet-ho el luxe de dir-li Samanta ;DD)

Impedimenta: tsé, tsé! En Seth és meu, i no, no el comparteixo, igual que en Ron és MEU, MEU i MEU! xDD

I perquè que els bombin als Magatotis? pobrissets amb la il·lu que m'ha fet infiltrar-lo a la història (en realitat no havien de sortir, però la nathalilupin em va preguntar si sortirien a la fic i... No me pogut resistir xDD)

Ala, i ja està, fins un altre! 




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris18/05/2010 a les 13:36:12
#21508Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Síii les germanes Verdelaine eren aquestes! Ho he descobert per lo del xiclet amb la e i la i. Si és que em sé tots els llibres que he llegit de memòria...xddd penós, oi? xddd hahha




Avataranna_lovegood 206 comentaris18/05/2010 a les 18:52:44
#21511Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Jajaja, ja veus Porcupintí-na, es que em vaig llegir els llibres, ja fa bastant temps, i se'm va quedar gravat això del xiclet, i no em vaig poder estar de posar-ho, es que es tan cert xD (sí, soc una plagiadora! xDD)

Gràcies per comentar ;)




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris19/05/2010 a les 22:09:03
#21513Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

ooh que monoo que és l'slithering aquest!! sisi, adorable! xD

M'ha agradat molt anna, segueix aviat!!
Ea, ea!

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarTooru 240 comentaris23/05/2010 a les 17:03:53
#21519Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!

Esta molt be!! Jo pense que aquests acabaran junts!

Fins aviat!!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1192 comentaris21/07/2011 a les 00:31:52
#22669Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hahahaha. Vale. M'encanta, però molt, molt, molt que facis sortir els Magatotis. Em sento molt afalagada. Perdona per no seguir abans la teva fanfic, ara m'hi he posat i m'agrada molt. Miraré de posar-m al dia els següents dies... ^^