hola que tal? Aquet capítol és especial, us presento un personantge nou.

El seu nom real és Anselmo, però jo li dir Enselm o Salmó, és hermafrodita per tant pot ser noi o noia quan vosaltres us dongui la gana. Resulta que l'Enselm té un mando màgic (tot és màgic) i amb el mando pot fer pause a la Fanfik, tirar-la cap endevant, regovinar... Com si la Fanfik fos una pel·lícula. L'Enselm trevalla per mí, jo li pagó, ell va a la seva bola i tots contens! Ja l'anireu conexent.

Bé dit això us deixo amb el capítol i l'Enselm.

_______________________________________________

Capítol 5: Un miracle dalt d'una escombra

Van arriba davant de l'àliga que conduïa al despatx de la directora. Només posar el peu en el primer esglaó, l'àliga va començar a girar deixant-les davant de la porta negra.

-Com mola!- va exclamar la Carla.

La porta negra és va obrir automàticament, i va aparèixer la cara de la vella directora.

-Passin les esperava.

Van entrar en el gran despatx, una sala d'una mida força considerable. Al mig lluïa una taula gran de fusta plena de pergamins i plomes, amb una petita biblioteca el darrera que s'enfilava cap un segon pis on deixava veure unes bones vistes. Al voltant de la porta estava ple de màquines i vitrines amb coses estranyes que ves a saber perquè. Les parets estaven recobertes de quadres d'homes i dones joves i vells, antics directors. Uns dormien, altres, simplement miraven, i uns altres s'havien ajuntat en un quadre a jugar al poker. Un home vell de barba llarga i blanca i amb ulleres de mitja lluna, dormia plàcidament.

-I jo que em pensava que la meva habitació era gran...-va dir la Laia mirat el despatx.

-Mireu aquell home li cau la bava- va murmurar la Carla senyalant l'home que dormia.

-No és aquell home- va dir la McGonagall molesta- és el respectable director Albus Dumbledore.

Quan va dir el seu nom els ulls li brillaren de joia, i la seva expressió era molts dolça.

-Aposto que estava enrullada amb ell- va murmurar l'Helena.

-Perdoni, que deia?

-Re- va dir fent cara d'innocent- que té un despatx molt bonic.

La directora es va seure a la cadira de l'escriptori i es va posar les ulleres a la part baixa del nas, com les iaiones ones.

-Sé, perquè han vingut.

-De veritat!- va exclamar l'Helena- quina intuïció!

-No li faci cas- va dir l'Estel tapant-li la boca- és curteta.

-He denunciar-los, que ara mateix uns veterinaris enviats per la vostra directora, estan atenen al calamar gegant. Així que aquesta nit farem una petita cerimònia del barret. Vagin a fer-se l'equipatge. Ha! I la vostra directora ma enviat un missatge per vostès- va parar un moment- com no és portin bé, es quedaran sense exploració marina.

Les noies van fer una cara suplicant.

-Així que espero una bona conducta per par vostre- va dir mirant-les fixament- però confio...- va seguir posant-se dreta i repenjant-se a la taula- que vostès no casaran cap incident que jo hagi d'informar.

Van fer que no i aguantant la respiració van sortir del despatx. Un cop a fora van respirar alleugerades.

-Creieu què sap lo del menjar?

Totes van fer que sí.

*           *          *

-Preparats! Llestos! JA!

En Lucas i la Brue van sortir disparats d'una banda del camp en direcció a l'altre.

-Pareu! Pareu!- cridava en Max Roure, entrenador de l'equip.

-Calla Roure, estàs interrompin una cursa!

-En Lucas avança per l'esquerra- anunciava la locutora Peyton- deixa enrere a Brue, impressionant! En Lucas està en 1r posició! Però, ho! Que veuen els meus ulls, la Brue fa un esprint, avança per l'esquerra, avança, avança... i... GOOL!! GOOOOL!! GOOOL!! Ai vull dir THE WINER!! Brue is the winner!!... fotet Lucas!

La Brue va tornar damunt l'escombra llençant petons enlaire.

-Ho! Gràcies... gràcies.

En Roure es va acostar.

-Va Brue, ara ja has fet el numeret, agafa el bat i ves a practicar.

-Max ja se que m'adores, vols un autògraf?

En Lucas va arribar abatut.

-Qui és la millor?-va preguntar la guanyadora

-La Brue!

-Qui és la millor?

-La Brue!

-La Brue serà la millor quan la McGonagall la faci fora de l'equip per fer carreres en els entrenaments- va dir en Roure.

-No Roure, no siguis tan cabró- va replicar ella

-Doncs pilla el bat i dóna-li a les blatges.

-Sí Mister!

I va tornar a enlairar-se.

-Per cert- va començar en Lucas- sabeu on està en James?

-Le vist que volava a tota pastilla, direcció a la mussoleria- va dir la Peyton

-Genial!- es va queixar en Roure- un altre que passa de mi i va a la seva bola.

-No t'ofenguis Max, però- li va dir en Lucas posant-li la mà a l'espatlla- tothom passa de tu.

*             *             *

Tancava els ulls amb força, mentre el vent li estomacava la cara, però no seria prou fort com el cop que rebria després quan és menges el terra. El cort li bategava amb força, tant que li podria haver sortit del pit. La torre era molt alta, només esperava una mort ràpida.

Li va donar la sensació que passaven com a mínim dos minuts, no hauria d'haver mort ja? Li feia por obrir els ulls i veure que s'havia acabat, però va apartar par de la seva por, la suficient per obrir els ulls.

I va veure uns ulls marrons cafè, càlids, que la miraven preocupats, però després el noi va somriure, que el va fer més nen.

-Estic morta i... tu ets un àngel- va murmurar la noia.

El noi va riure. No era un àngel, era molt més que això, era un miracle, un miracle.... Dalt d'una escombra!! Se li va agafar fort instantàniament.

-No t'agraden les altures, he?

I va començar a baixar suaument perquè la noia s'espantés més. I la noia l'agafava ben fort i tancava els ulls.

Només quan va estar segura que els peus li tacaven terra ferma, es va separar d'aquell miracle volador i va obrir els ulls. Va veure a la llunyania les seves amigues que venien a trobar-la. Es va girar per agrair-li al noi, però ell ja no hi era.

-Qui era aquell noi que estava amb tu?!- va preguntar xisclant l'Helena que era la més cotilla de totes.

-Com que lligant, he?- si va dir la Laia

-He caigut per la torre de Mussolieria i m'he estat a punt de morir, i l'únic que em pregunteu és qui era aquell noi. Que m'he estat així de morir- va dir fent la petita mesura amb les mans- de morir, morir, morir, ho pilleu?

-Sí, sí- van dir totes sense creu reso.

-Que sí!

-El que jo us deia, lligant- va tornar al tema la Laia.

- Què us ha dit la McGonagall?- va preguntar la Marina canviant de tema.

-No fugis d'estudi- la va acusar l'Helena- qui era aquell noi?

La Marina va fer rodar els ulls, odiava quan l'Helena és posava així de pesada. Per sort l'Isabel la va ajudar.

-Ens ha dit que aquesta nit ja podran fer la cerimònia del barret amb nosaltres.

-Ja no podrem estar tan juntes- es va queixar ella fent morros- no ho accepto.

-Tinc una idea- va dir de sobte la Carla- anem a veure la Gemma.

*      ;       *             *

-Geeeeemmaaaaa...-deia una veu malèvolament divertida -Geeeeeemma...

-On ets?! Cridava la fantasma. Portava una tubària a les mans, disposada a atacar en qualsevol moment- Surt d'on siguis Baró Covard!!

-Geeeeeemmaaaaa...Geeeeemmaa...

A la Fantasma li tremolaven les cames i llàgrimes porugues li queien perles galtes.

Es varen sentir unes passes i la seva presencia malvada va desaparèixer, i van entrat elles. Ràpidament la Gemma va llençar la tubària i és va eixugar les llàgrimes.

-Hola- la van saludar- et passa res?

-Hola, a... no...no em passa res.

-Gemma, tu saps cosir va preguntar-li la Carla

-Ho! Sí, a la meva època a les noies ens ensenyaven a cosir, cuinar i tocar algun instrument, per què?

-Necessitem que ens facis un uniforme de cada residència per cadascuna, o sigui que totes tinguem quatre uniformes, així podrem anar cadascuna a les residències de les altres. Ho pots fer si us plau.

-Cap problema, mentida sí, d'on trec els fils i la tela?

-Filius Cusus- va dir l'estel amb la vareta, i van aparèixer fils del quatre colors, agulles, un didal. I unes estisores- el fa servir la mama quan no troba els estris de cosir, perquè la Pusa (la seva gossa) els amaga- va dir més per la seva germana que per les altres.

-Perfecta, i els uniformes?

-Els robarem a algú- va dir la Carla- aquesta nit cadascuna haurà de robar set uniformes de les persones que dormin a la seva habitació. A les dotze ens trobem aquí.

-No és pot anar pel castell de nit- els hi va recordar la Gemma.

-Doncs farem servir el Diminitus Gen!

-Que se suposa que és això- va preguntar la Gemma

-Ja ho sabràs.

Van xerrar una mica i després es van encaminar a sopar.

*       ;       *           *

-James, on estaves a l'entrenament? M'he tingut que empassar la bronca d'en Max, i a sobre la Brue m'ha guanyat en una cursa!

En James va sortir de la dutxa amb la tovallola a la cintura, deixant veure uns bons abdominals...

PAUSA

Srmr.Enselm: Sisplau noies contempleu o imaginem-vos per un moment els abdominals d'en James. Aaaaaaaaaaaa.... M'arriba la bava al terra.

PLAY

Es va despentinar suaument el seu cabell lleugerament arrissat.

-Ja t'ho he dit, estava fent d'heroi.

-I una merda, llavors què és el somriure que has fet abans? Una tia, segur.

En James va somriure fent que no amb el cap.

-Va tio! No m'ho facis això jo t'ho explico tot... a més amb deus una per haver-te protegit quan la Karen et volia enganxar xiclets de maduixa al cap, perquè deia que no havia vist mai un home amb el cabell rosa. Me la deus aquesta, no ho neguis.

-Re, nomes he salvat a una noia que estava caient per la torre de la Mussoleria.

-Anem al que ens interessa, quina noia?

-Una de les que han vingut d'intercanvi.

-Com era?

-Era molt pàl·lida, però tenia els cabells molt negres i uns ulls blaus, blau fort, blau mar.

-En resum blaus...

-Sí, blaus.

-Per què estem dient tota l'estona la paraula blau?

-No no no, no em comencis com la Brue.

-OK. Va tió vesteix-te que avui fan la mini cerimònia del Barret amb les de l'intercanviï.

-A sí? No ho sabia.

-Doncs ara sí, espavila.

Es van acabar de vestir i van anar corrents cap el gran saló amb la Peyton i la Brue.

*             * &n bsp;             ; *

Rere les portes del gran saló un grupet de noies s'esperaven per entrar.

-Helena, crida ara que pots. Que com després ho facis et pego- va dir la Carla.

-AAAAAAAAAAAAAAAAAAA!!!!!!

PAUSA

Srmr. Enselm: perdó pels afectes de so.

PLAY

I després de respirar dos o tres cops, van travessar les portes. I es van situar al davant del vell barret.

*          & nbsp;   *        &nb sp;        *

Els quatre Gryffindor van veure com entraven. Com sempre, intentaven desxifrar un codi a la sabata  per salvar el món, o contant quants maonets podrien haver a les parets i al terra.

*          ;       *     & nbsp;           &nbs p; *

La directora és va aixecar.

-Aquesta nit la nostra escola ja no tremola i el nostre calamar dorm tranquil dins del llac. Tot gràcies als veterinaris especialitzats amb criatures marines que ens han enviat directament d'Atlàntida. I...

PAUSA

Srmr Enselm: Ara tirarem ràpid cap endavant perquè els discursos de la McGonagall avorreixen molt (no s'ofengui directora).

AVANTI

BLA, BLA ,BLA, BLA, BLA, BLA , BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA

BLA, BLA ,BLA, BLA, BLA, BLA , BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA

BLA, BLA ,BLA, BLA, BLA, BLA , BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA

BLA, BLA ,BLA, BLA, BLA, BLA , BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA, BLA

PLAY

-Bé, que comenci la cerimònia del Barret.

__________________________________________________

Què us ha semblat l'Enselm? l'aprobem o le damos un aplauso y dejamos que se vaya? Ara no ha dit molt la seva però jo crec que al llarg us caurà bé! Anim Enselm!

Ciau! i visca la xocolata milka!!

Impedimenta

• 	Marta Potter Weasley	Enviat el 03/06/2010 a les 13:33:27
  	#21530	He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols

  
  
  hahaha júlia està super bé! l'Enselm és la bomba! xD
  
  Segueix abiat sisplau!!
  
  
  Petons de:
  Marta Potter Weasley
  
  
  
  
  

• 	Porcupintí-na	Enviat el 03/06/2010 a les 17:08:05
  	#21533	He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

  
  
  hahahahahah que graciós, l'Enselm xdd. ohhh el jameeeeeeees grrr xdddd
  quines noies més simpàtiques, totes plegades!
  
  mola, continua aviat!
  
  Maria
  
  
  
  
  

• 	Clara_Weasley	Enviat el 03/06/2010 a les 19:57:57
  	#21534

  
  

  Jaaaaaames (L) Per cert quan sortirà el que jo vull que surti (Guinyo, guinyo) Ja saps quin dic, sí, el...fgsnhsfgb (La Juls li tapa la boca a la Clara perquè no digui res)

  L'Enselm (O Salmó) mola molt, i vull que surti més xDDD No m'esperava això, quan vas dir lo del nou personatge xDD

  
  
  
  

• 	Tooru	Enviat el 05/06/2010 a les 21:50:13
  	#21537

  
  
  Hola!!
  M'encanta Enselm, no el lleves!
  

  PAUSA Srmr.Enselm: Sisplau noies contempleu o imaginem-vos per un moment els abdominals d'en James. Aaaaaaaaaaaa.... M'arriba la bava al terra.PLAY

  No anira alguna a Sly, veritat? Dime que no!

  Fins aviat!

  
  
  
  

• 	Dijous13	Enviat el 17/06/2010 a les 18:35:10
  	#21543

  
  

  com??? i aquest cliffhanger d'on surt!!?? continua ARA!! (cara de la domingo :P) endevant, Anselmo!!!!!!!!!