Herois de barri - No hi ha res com està amb els teus
AvatarEscrit per Laura*Malfoy
Enviat el dia 30/06/2010 a les 13:54:08
Última modificació 30/06/2010 a les 13:54:08
Tots els capítols de Herois de barri
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


No hi ha res com està amb els teus

Holaa! :)
Si, ja ho sé, aquest cop m'he lluït fent-vos esperar, però és que les vacances m'han relaxat molt (massa). Aquí va un altre capítol, espero que us agradi molt i que algú ho llegeixi perquè lo de les FF esta molt abandonat :(

Ja comentareu!
Un petó :P

 

La Laura va reviure aquella sensació que feia anys que somiava. Al travessar el mirall, un ventall de records van envair la seva ment, fent-la tornar uns anys enrere.

Van aterrat, com recordava, a la sorra de la Platja del Portal, aquest cop només ella es trobava estirada al terra una mica marejada, els seus amics van aterrar drets  i sense despentinar-se.

- Laura? Estàs bé?

L'Olga va ajudar a aixecar la seva amiga.

- Ostres, no recordava tant de moviment...- va murmurar la Laura agafant-se el cap, llavors va ser quan va veure que anaven ja tots vestits amb els uniformes.

- Quan heu...?

- T'has quedat uns minuts inconscient.- va riure en James.

Anava vestit amb uns pantalons bombatxos de color negre amb una samarreta grisa, més aviat ampla i una mica oberta de davant. Portava unes sandàlies als peus i la katana la portava penjada a l'esquena. Va fixar-se que en Lyle anava igual, amb els pantalons granats i la samarreta blanca, però del mateix estil, amb l'arc i les fletxes penjades de l'esquena. Com si haguéssim tornat a l'Edat mitjana.

- Això és l'uniforme?

- Dels nois.- va confirmar en Lyle.

- M'esperava més...

- Si? És simplement per anar vestits iguals que ells.- va fer l'Olga.

La Laura la va mirar. Ella anava amb una faldilla llarga fins els turmells, deixant veure els peus en una sabata que a la Laura li va recordar a l'Aladí. Era una faldilla de molts colors i amb diferents talls que a la Laura li va agradar força. Llavors va veure que l'Olga només portava una espècie de top lligat al coll amb els mateixos tons que la faldilla. Això li va recordar a la dansa del ventre.

- Van vestides així totes les dones?

- Si.- va fer l'Olga mirant-se.- No està malament eh!

- No, no...

- Així s'estalvien roba.- va bromejar la noia.

Van seguir avançant. La Laura no recordava el camí, així que es va limitar a seguir els seus amics que semblaven molt segurs. Al cap d'una bona estona, quan la Laura ja pensava que no arribarien mai, es van trobar  davant d'un bosc.

- El bosc d'Aywna.- va presentar el James.- Te'n recordes?

- Mmmm... no massa.- va confessar la noia.

- Hem de passar per aquí sempre que vinguem, per saludar la Salma i el seu pare.

- I això per què?

- Per què sàpiguen que estem aquí...

La Laura no va preguntar més, encara que no ho havia acabat d'entendre.

Finalment, van arribar a les portes del gran arbre. Allò si que ho recordava. Van deixar l'Akila a fora i van entrar. En James, en Lyle i l'Olga van portar la noia fins les profunditats del tronc. La Laura es va sorprendre de que tots els guàrdies i tothom a qui es trobaven els saludaven gairebé amb una reverència i la miraven a ella amb curiositat.

Van parar de cop, davant d'una de les "portes" si se'n podia dir així. En James es va acostar i va dir amb veu alta i clara.

- Sol·licitem parlar amb Mor, príncep d'Aywna, i Salma, la seva filla. Venim de l'altre món, el que anomenen Terra. Som He.

La Laura no entenia res i mirava els seus amics amb cara d'ensurt.

 

I ja em direu què volíeu que fes... estava morta de por. Me'n vaig tres anys i quan torno s'ha destarotat tot!

- Això et passa per marxar!

Tu calla...

 

La porta, o les plantes o el que fos es va apartar de cop i va aparèixer la Salma, igual que el dia que la van conèixer, no havia canviat gens.... o si?

- Ja heu tornat!!!- va dir abraçant a cada un dels membres. Llavors va parar davant la Laura.

- No pot ser...- va fer mirant-se-la.

- Si, mira quina sorpresa que et portem, Salma, la Laura ha tornat a Hogwarts després de tres anys i està disposada a que li expliquem tota la moguda.

La Salma va abraçar la noia quasi amb llàgrimes als ulls. Llavors la Laura ho va notar, quasi no era res, però ja es podia apreciar. La Salma estava embarassada.

- Salma!- va fer la noia tocant-li el ventre.

- Si.- va dir ella somrient.- després et presentaré el meu marit.

La Laura li va tornar el somriure. Llavors van saludar tots en Mor, que se'l veia molt feliç de ser avi i van fer una visita al rei Mortak per informar-lo de tota novetat. Després es van dirigir cap a la Torre del Savi.

- Ara et donarà l'objecte que et pertoqui.

La noia va assentir, estava massa nerviosa perquè li sortissin les paraules. L'Akila els segui de prop amb la Salma al llom perquè no es cansés.

Quan hi van arribar, al cap de bastant estona, la Laura no va poder evitar impressionar-se davant de la gran torre. Era molt majestuosa i s'enfilava ferma sobre el terra sec de la zona.

- Té, posa't això abans d'entrar.- va fer la Salma allargant-li unes robes.- Posa't allà darrera i canvia't, així no posaran problemes per deixar-te entrar.

La noia va assentir sense protestar. Es va dirigir rere els arbustos que li havia indicat la nimfa. Va veure que era un dels uniformes de noia, com el de l'Olga, però el seu tenia tot de tons violetes. Li va agradar de seguida i se'l va posar guardant la seva roba a la petita motxilla que portava. Quan va estar tot a punt, fins i tot les sabates del seu número, va tornar amb els seus amics.

- Tia! Et queda molt bé!- va fer l'Olga en veure-la.

- Gràcies.

- Molt bé, ara ja està tot, entrem.- va dir la Salma fent que tots la seguissin.- Akila, queda't aquí i espera a que sortim.

L'animal va assentir i va seure allà on era.

Dins la Torre hi feia fresca tot i el sol que brillava al cel. Un noi jove vestit amb una túnica llarga fins els peus i una brillant al mig del front (la Laura va poder comprovar que tots els que estaven a la Torre anaven així, un altre uniforme) els va guiar fins a la sala on es trobava el Savi.

- Gran Savi, té visita, una nimfa i dos He.

- Que passin...- va fer una veu des de l'interior.

El noi els va deixar pas i van entrar a la gran sala principal. Un home estava assegut a una gran cadira, davant d'un gran taula. Tenia una llarga barba blanca i unes seies gruixudes damunt d'uns ulls petits que fixaven la vista cap els visitants. La Laura va poder comprovar que el seu brillant era més gran que els altres.

- Vaja, sou vosaltres.- va dir amb un somriure.- Què us porta per aquí?

- Gran Savi.- es va avançar la Salma.- Ha arribat la quarta...

- Oh! Perfecte, ja us vaig dir que vindria... però no m'esperava que fos tan ràpid.

L'home es va aixecar a marxes forçades i es va acostar a ells amb pas lent i tranquil.

- Acosta't, filla, acosta't.

La Laura va dubtar uns moments i després va acurtar la distància que els separava.

- Oh... que bé, ets tu.- va dir gairebé alleugerat.- Tinc una cosa per tu...

Es va ficar la mà sota la túnica i en va treure una caixa, més aviat petita i allargada, i li va oferir. La Laura la va agafar amb cura i la va obrir. Va ofegar un crit en veure el que hi havia dins.

- Una daga...- va dir mirant-se-la bé.

- Exacte. És preciosa, a que si?

- Si...- va dir sense saber ben bé si li agradava o no.- Gràcies.

- Algun dia et farà falta.

La noia va somriure.

- Vaja, si que és maca..- va murmurar en James darrere seu sense que la Laura el sentís arribar.

- Si... però no sé si la sabré fer servir.

- Això s'aprèn ràpid, nosaltres ho hem fet.

- Això espero, i ara on anem?

- Al Barri dels He.

- Si, t'agradaran la gent d'allà, són molt macos!

- I haurem de caminar molt més?

- No siguis manta!- va riure l'Olga.

- Podem arreglar-ho això...- va fer en Lyle.

Així que, al cap d'una estona, la Salma saludava des de terra mentre l'Akila s'enlairava amb l'Olga i en Lyle a sobre i en James i la Laura volaven al costat.

- Així està molt millor!.- va dir la Laura sentint-se lliure. Feia molt que no utilitzava cap dels poders, havia tingut por d'haver-los perdut.

D'aquesta manera va arribar molt més ràpid  al Barri dels He. Des de l'aire, la Laura va veure totes les casetes que ocupaven un gran espai, s'havien instal·lat en una gran esplanada amb vegetació en alguns punts i dos rius molt a prop. No estava gens malament.

- Està molt ben situat.- va fer l'Olga que semblava que li hagués llegit els pensaments.- Tenen el bosc Tar on troben el menjar al costat i els rius els hi ofereixen l'aigua.

Van començar a descendir, la Laura va notar com l'estomac se li encongia dels nervis.

Quan van tocar a terra tot semblava molt tranquil. En Lyle i l'Olga van baixar del llom de l'Akila i es van unir a en James i la Laura que estaven més endavant.

- I ara què?- va fer la Laura que no veia a ningú.

No va acabar de dir això que va aparèixer un grup de gent de darrera d'una de les casetes.

- Ei! Mir!- va saludar l'Olga quan va reconèixer a una de les noies.

- Olga! Ja heu tornat!- va dir mentre anava corrent cap a ella.

Es van abraçar i van començar a saludar-se entre tots.

- Mireu, ella és la Laura, és la quarta component del nostre grup.- va fer l'Olga.

- Hola!- va saludar la Mir, i li va fer dos petons.- jo soc la Mir, ella és la Sarah, ell en Justin, ella la Jazz i en Matt.- va fer assenyalant cada persona que presentava.

- Encantada de conèixer-vos.- va somriure la noia.

- Vine, encara hi ha més gent que t'hem de presentar.- va fer en Lyle.

Es van despedir del grupet de joves que havien trobat i es van endinsar a la ciutat. Al centre hi havia una plaça i la Laura va poder comprovar que tothom estava allà. Devia ser el punt de trobada. Els seus amics anaven saludant i presentant-li a un munt de gent.

Tothom la rebia amb molta amabilitat, quasi agraïda. El que més gràcia li va fer a la Laura era que tots utilitzaven els poders per fer qualsevol cosa, i amb tanta naturalitat. Semblava una fira. Hi havia un que treia foc de no res i li feia fer figures a l'aire i tot de nens petits l'aplaudien. També en va veure un que anava canviant d'aspecte, un altre que produïa electricitat amb les mans i fins i tot una que podia estirar-se tant com volgués. La Laura estava al·lucinant, allò era increïble.

- Què, Laura, com ho veus això?- va preguntar en James mentre flotava al seu costat.

- És genial! No m'ho imaginava així, i la gent és molt amable...

- Depèn de qui...- va murmurar l'Olga.

La Laura va mirar cap a la direcció que li va senyalar la noia i va veure un grupet de joves, devien ser de la seva edat, dos nois i dues noies.

- Veus la que està asseguda a la dreta? Es diu Amber, el seu poder és el domini del gel. Si, sembla una tonteria, però les pistes de patinatge que fa són brutals, però clar, només hi pot patinar ella i la seva pandilla... És la tia més freda i antipàtica que pots trobar en aquest planeta..

- Veus aquest, el que està dret darrera de l'Amber?- va fer en Lyle.- Es diu Christian, té el poder de la força, el tio està tot quadrat... És un cregut, creu que a cops de puny domina tot el món...

- Però el pitjor de tots és en Jack.- va informar en James.- El guaperas ros, té el poder del doblatge, es pot doblar tantes vegades com vulgui... està enamorat d'ell mateix... és insuportable.

- Vaja...- va fer la Laura mirant-los atentament.- I l'altre noia?

- Ah, sí... amb aquesta no t'has de preocupar de res, és una mica... com t'ho diria.- va fer l'Olga reflexionant.

- Tonteta?- la va ajudar en James.

- Exacte. Es diu Flor, només sap fer créixer plantes.

- I es diu Flor?- va riure la Laura.

- Si... és patètic.

- Oh, oh...- va fer en Lyle.

- Ostres, no.

- Què passa?

- Venen cap aquí, t'han vist.

- I què passa si venen?

- Tu prepara't....- va fer l'Olga sense deixar de mirar en la direcció dels quatre joves.


Llegit 687 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Airu_bruixa 13 comentaris30/06/2010 a les 14:04:23
#21563Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

ooooooh, ja està?! m'has deixat amb les ganes de llegir més... quins nervis, què li diran a la Laura aquests quatre malcarats?

Em tens ben enganxada al teu fic, a veure si les vacances ajuden una mica i nem llegint capítols nous sovint.

Ànims que t'està quedant genial! n_n




AvatarTooru 240 comentaris30/06/2010 a les 15:44:39
#21564Encara no he escrit cap fanfiction

hola!

Esta molt be! No tardes molt en penjar el següent, eh.

Fins aviat!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris30/06/2010 a les 17:29:15
#21565Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

uoooh, ara no ho pots deixar així... TT continua aviaaaat! ^^




AvatarJuliet Bell 36 comentaris30/06/2010 a les 20:31:48
#21566Encara no he escrit cap fanfiction

osti! que guai q ta quedat! a veure si penges els capítols més sovint q si no sempre me de rellegir l'anterior!! ;) continua així q testà quedant super bé!!




Avataranna_lovegood 206 comentaris30/06/2010 a les 20:49:35
#21568Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Tachàn, tachàn! Quan de temps sense Herois de Barri! Ja et val xD Ara m'has deixat amb intriga. A veure si penges aviat! (Sí, es una indirecta una mica directa ^^)




Avatarnathalilupin 181 comentaris03/07/2010 a les 14:49:15
#21580Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!!
El nou capitol està molt bé, a veure que li diran a la Laura.
Continua aviat que són vacances jaja

nathalilupin




Avatarivi_potter 512 comentaris06/07/2010 a les 15:58:15
#21605Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Alaaaaaaaaaaa! Ens hem quedat amb les ganees! Aquests quatre fan molt mala pinta eeh! Per cert, Jack i Chritsian m'han fet pensar en memories d'Idhún jajaj!

Petoons :)




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris08/07/2010 a les 15:19:54
#21631Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

uooo! que guaii! bueno ja t'he dit mil vegades que m'encanta aquesta fi però t'ho torno a repetir: m'encanta aquesta fic xDD

Vaug a llegir el següent capi, ho sento per comentar-te tant tard, és que ara quasi no hi entro, aquí.

M'encanta!


Petons de:
Marta Potter Weasley