Herois de barri - El combat a mitjanit
AvatarEscrit per Laura*Malfoy
Enviat el dia 21/07/2010 a les 18:30:49
Última modificació 21/07/2010 a les 18:30:49
Tots els capítols de Herois de barri
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


El combat a mitjanit

Holaa! Espero que no us enfadeu massa per aquest llarg termini en el qual no he penjat xD He tingut problemes amb internet, després he marxat fora uns dies i després tinc el treball de recerca... així que tinc excuses suficients! :P

Aquest capitol mola, a mi m'agrada, no sé perquè, però ha sigut divertit d'escriure.

Espero que seguiu llegint la meva fanfic! No m'abandoneu eh, no ho soportaria! ^^


un petoo a tothom :)


Tothom es dirigia a la plaça, faltava un quart per les dotze i la gent anava molt decidida a animar el gran duel. Ningú sabia gaire cosa de "la nova", així li deien. No tenien ni idea de quin poder tenia exactament, ningú havia vist que fes res, potser era alguna cosa que no es veia, molts s'ho preguntaven. Alguns més animats que d'altres, portaven pancartes amb el nom de una de les noies, declarant de quina part estaven.

- Poca gent a guanyat l'Amber, aquesta noia no sembla saber-ne gaire, s'endurà una bona sorpresa.- comentava un noi amb un amic.

- Jo voto per la nova, segur que en sap més del que ens pensem, sinó no l'hauria desafiat!

Per la seva banda, la Laura estava dels nervis.

- No sé com m'ho faré! No en se fer de combats d'aquests...

- Vols estar-te tranquil·la?- va fer l'Olga que començava a desesperar.- Tot anirà bé! Ara toca en James.

El noi li va estirar la mà perquè ella pogués agafar-li. Al notar el contacte de la seva pell va rebre la petita descàrrega elèctrica que li era tan familiar.

- Què, ja el tens?

- Si.- i com a reposta es va enlairar un mica i va baixar de seguida.- Però aquest poder ja el sé controlar... em preocupen els altres, no sé com seran, no els sabré dominar... i si faig mal algú?

- Jo m'encarregaré de que això no passi.- la va tranquil·litzar en Lyle.

- Com vulgueu...- va sospirar la noia.- No em puc fer enrere ja, oi?

- Noooo!- va dir l'Olga cansada de repetir-li.- Falten cinc minuts, anem tirant, no pots arribar tard, si no guanyarà ella!

- Vaja... no em donis idees.

- Va, tira!- va fer en James empenyent-la fora de la petita habitació.

Es van dirigir a marxes forçades a causa de la Laura fins a la plaça central on, per sorpresa de la noia, hi havia moltissima gent que no deixava passar.

- Obriu pas! La guerrera ja ha arribat!- va fer en James obrint-se pas entre la gran massa.

La gent es va apartar sense haver d'insistir gaire. La miraven i l'aplaudien, alguns li enviaven paraules de suport, d'altres li recordaven que no tenia cap possibilitat i d'altres es limitaven a examinar-la amb la mirada atentament.

- No sé si em podré concentrar amb tanta gent...

- Calla i pensa en qui és cadascú i quin poder et pot servir!- la va avisar l'Olga.

Al arribar al centre la Laura es va trobar cara a cara amb l'Amber, la seva rival. Anava vestida com ella i com totes les nenes, noies i dones He. La seva tela era amb tons blaus molts clars i blancs, com el gel, va pensar la noia. La va observar, el seu cabell ros estava recollit amb una llarga cua de cavall i queia llis fins a mitja esquena. Era molt bonica, va pensar la noia, era la típica noia perfecte que sortia a les pel·lícules, aquell tipus de noia que aconseguia el noi perfecte després de tota la pel·lícula intentant que ell es fixi en ella ja que és el capità de l'equip de futbol i ella és una simple intel·lectual... no, va rectificar el seus pensament, era la típica capitana d'animadores que es tira al capità de l'equip de futbol. Encara pitjor. La Laura no va poder evitar sospirar davant d'aquell pensament.

- I aquí les tenim! Per una banda Laura Bennet, també coneguda com "la nova"  i per l'altre, la nostre "estimada" Amber Twist, també coneguda com la tia irritant que tothom vol que desaparegui i...- algú devia interrompre el gran discurs de l'Ephram, que feia de comentarista, elevat una mica més que els altres amb una espècie de megàfon al davant.

- Ja era hora, pensava que no vindries.- li va arribar la veu de la noia, dolça i freda, fent cas omís dels comentaris del noi.

- No t'hauria plantat, l'educació davant de tot.

- Doncs comencem avanç de que m'adormi escoltant-te.

Això, no sabia perquè, va tocar molt els ous a la Laura, aquell comentari sobrava.

- Ara ens demostraràs a tots els teus súper poders extraordinaris!- després del comentari va fer una rialleta tonta.

- Com vulguis.- va fer la Laura mentre donava un pas endavant.- Però si et faig pupa intenta no plorar.

- Que graciosa.

Es van mirar fixament durant uns instants i de cop, sense previ avís, l'Amber va aixecar la mà i amb la rapidesa d'un llamp la va moure. Alguna cosa va impactar la Laura abans de que tingués temps de fer res i va caure d'esquenes.

- Saps que en un combat es tracta de defensar-se si t'ataquen oi? Ah, de vegades també has d'atacar, però potser és massa per tu.

- Vaja! No comencem bé Laura, es tractar d'esquivar! Va, tots estem amb tu, aixeca't i planta cara! No deixis que aquesta mosqueta morta et guanyi, només és...- van tornar a interrompre'l.

La Laura es va incorporar en el moment precís per veure com un altre atac es dirigia cap a ella, aquest cop una estalactita anava a tota velocitat cap a ella. La noia es va enlairar esquivant-la a una velocitat que ni ella sabia que podia arribar. L'Amber es va quedar un moment amb la boca oberta mentre mirava com el seu atac s'estellava contra el terra. La Laura no va perdre ni un segon, es va llençar en picat contra la noia, la va agafar, la va enlairar un metres i la va deixar caure com un pes mort, després va aterrar i va mirar al seu voltant intentant pensar en alguna cosa que li pogués servir, mentrestant, la seva contrincant creava un coixí de neu que va esmortir la seva caiguda. La Laura va veure amb impotència com la noia s'aixecava i tornava a l'atac, sense pensar va agafar el braça d'en Lyle i va deixar que el seu poder entrés dins seu. Quan va saber que ja era seu, va crear un escut al seu voltant que va frenar just a temps l'atac de l'Amber.

- Com ho has fet això?- va fer ella atònita.- Pensava que volaves.

- Vaja, veig que penses massa.

- Impressionant, senyores i senyors! Mare meva, sembla que "la nova" té cops amagats, mare meva, ningú ho hauria dit, però això ha sigut flipant i així és com s'ha quedat la seva rival! Què Amber? Què diem ara?

La Laura va dirigir-se cap una noia que mirava a primera fila. Es deia Mir, li havien presentat al arribar, tenia un poder que segurament li serviria. Es va acostar a ella i li va tocar l'espatlla despullada, va notar que l'energia penetrava dins seu mentre la noia se la mirava sense entendre què feia. Quan es va separar de la noia, l'Amber la mirava esperant que ataqués, de moment la Laura només s'havia defensat. Va notar que l'energia dins seu i va fer que sortís, al cap de res es va mirar les mans, tot semblava igual. Merda! Sabia que no podria utilitzar els poders dels altres sense conèixer-los.

- On ets?- va cridar l'Amber.

- Déu ni do! La Laura ha desaparegut per complet! Quina experta, sembla que no li falli res, pot fer el que vulgui amb qui vulgui! No tremoles Amber?

La Laura la va mirar. Semblava desconcertada, mirava a tot arreu, passejava la vista per la noia però no la veia. Llavors havia funcionat? Si havia escoltat bé el que deia l'Ephram, semblava que sí.

La Laura va córrer cap a ella, però el soroll dels passos la va delatar i l'Amber va atacar al lloc del soroll, directa a ella, que es va ajupir i va rodolar per terra. Va saber que havia desaparegut l'efecte d'invisibilitat perquè l'Amber la mirava directament als ulls.

- Molt interessant.- va fer mirant-la encara als ulls.- Així que és això el que fas. Apropiar-te dels poders dels altres. I tot i així, no pots amb mi... és patètic.- va dir deixant anar un rialla.

- Vaja, vaja, vaja... sembla que la Laura està perdent facultats. Va dona! Posat de peu i demostra el que saps fer! Sisplau, he apostat per tu...

La Laura va semblar que no sentia res del que deia l'Ephram. Es va mirar l'Amber des de terra amb una ràbia que li creixia a dins cada vegada més. Va fer una ullada a qui tenia a la bora, i es va trobar amb un noi, el qual no se'n recordava del nom, però sabia perfectament el que podia fer, es va girar i li va tocar la cama, el noi va voler desfer-se d'ella però quan ho va aconseguir la Laura tenia el que volia. A una velocitat impressionant, impossible de veure a l'ull humà, es va dirigir a l'Amber i li va plantar un bon cop de puny a l'estómac. La noia va caure a terra amb un gemec, però la Laura no va perdre el temps. Es va incorporar i va buscar l'Olga amb la mirada, la va trobar a l'altra punta aplaudint i animant com una boja, es va dirigir a ella i li va agafar la mà.

- Laura!- va fer ella sorpresa amb lo ràpid que havia arribat fins a ella.- El meu no, Laura! És perillós...

- Tranquil·la, sé el que em faig.

- Ostres! Ara si que l'Amber està perduda... L'Olga Ivanov té controlat el poder de la ment... a veure com se n'escapa d'aquesta!

Es va girar en el moment que veia que l'Amber aixecava una mà des del terra dirigida a ella, un altre atac. Però la noia la va mirar directament als ulls, cosa que va paralitzar l'Amber. La Laura va lliscar dins del seu cap com una serp, introduint-se per totes les zones. Llavors va ordenar mentalment a l'Amber que es rendís. Segons havia entès, no hi havia res que humiliés a un He que rendir-se en un combat cos a cos. L'Amber es va aixecar, tothom estava en silenci, la gent avia emmudit de cop. La Laura no va deixar de mirar la seva contrincant en tota l'estona.

- Està bé. Em rendeixo.- va dir la noia en una veu monòtona. La Laura va somriure i llavors la noia va dir.- Ara surt del meu cap.- ho va dir entre dents, com si li hagués costat un terrible esforç dir aquelles paraules, carregades de ràbia, tanta que la Laura va obeir immediatament i va tornar a la realitat. Com l'Amber, que se la mirava amb odi.

- La Laura és la guanyadora!- va dir l'Ephram per trancar el silenci.

La gent va aplaudir i cridaven el seu nom amb entusiasme.

- No em puc creure que hagi utilitzat tants poders diferents!- deien uns.

- Llavors és veritat el que diuen, és invencible.

- Crec que ha sigut un combat memorable!

- Heu vist la cara de l'Amber!? Brutal!

No obstant els comentaris, la Laura no va apartar la mirada de la noia a qui s'havia enfrontat. Les seves mirades seguien fixes en els ulls de l'altre. L'Amber semblava analitzar la situació, semblava sotmesa als seus pensaments. La Laura intentava endevinar quins eren aquests pensaments. Fins que alguna cosa va trencar el fil que connectava les seves mirades.

- Ho has aconseguit!!!!- era l'Olga, que saltava entusiasmada davant seu.

- Ben fet! Li has donat una bona lliçó a la tia aquesta...- va fer en James- No crec que torni a citar-te a un duel.

La Laura va mirar més enllà dels seus amics i va veure com l'Amber s'allunyava amb la Flor, en Christian i en Jack darrera seu.

- Si, no ha sigut fàcil, però m'ho he passat bé.

- Ja ho crec, ha sigut al·lucinant!- va fer en Lyle.

- No n'hi ha per tant... ara podem tornar? Estic morta de cansament...

- Ja...?- va fer l'Olga decebuda, però al veure la mirada de la seva amiga va rectificar.- Sí, ja és tard, quasi la una! Anem tirant.

La Laura va fer un xiulet i l'Akila va aparèixer entre la multitud que anava marxant a poc a poc.

- Anem a Hogwarts.- va informar la Laura a la seva mascota.

Molt bé. Per cert, felicitats! Ja me'n dit lo del combat, sabia que guanyaries tu.

- Gràcies Akila.

No sabia perquè, però tenia la sensació de que havia fet alguna cosa de la qual se'n penediria. Alguna cosa li deia que a partir d'ara les coses es complicarien. 

 

Se'n diu sisè sentit.

- Ja... doncs un altre dia ho comentes quan el tinguis, així potser no...

- James! Encara ho desvetllaràs tot...

Seguirem un altre dia.


Llegit 672 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarnathalilupin 181 comentaris21/07/2010 a les 19:13:59
#21689Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!!

El capítol al·lucinant m'ha agradat molt el combat, m'alegro de que la Laura hagi gunyat

continua aviat

nathalilupin




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris22/07/2010 a les 13:04:07
#21690Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Hola, sóm la Marta Potter Weasley, la Clara_Weasley i l'anna_lovegood! Ens ha agradat molt el capítol!!
Tranquil·la que no t'abandonem, que som bones persones ^^

continua abiat!! (comentari 3 en 1) xD

Petons!




AvatarTooru 240 comentaris22/07/2010 a les 13:15:40
#21691Encara no he escrit cap fanfiction

Holaa!

Genial el capitol!! La batalla ha sigut espectacular, ja me imaginava que guanyaria. segur que Amber es vol vengar.

Adeu!




Avatarivi_potter 512 comentaris22/07/2010 a les 15:12:56
#21693Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAA!
i és clar que no t'abandonarem dona :)
És més, m'ha agradat molt el duel. Trobo el poder de la Laura un pèl perillós, almenys el dia que no tingui ningu per a qui tocar...
Per cert! Jo també estic liada amb el treball de recerca... jajaja :)
Petons!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris22/07/2010 a les 18:12:23
#21695Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Molaa!! La veritat és que se m'ha fet curtíssim!! I clar que no t'abandonem! Com vols que no comentem un capítol com aquest?




AvatarLaura*Malfoy 233 comentaris24/07/2010 a les 15:12:08
#21703Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Gràcies per comentaar!! :)
m'ha agradat molt el comentari 3 en 1 XD ha sigut divertit :P

intentare penjar aviat, ara ja no estic ni a barcelona o sigui que quan pugui mi poso!

petons!




Airu_bruixa 13 comentaris25/07/2010 a les 02:45:13
#21706Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

uix >.< m'ha agradat mooooolt!

Què deu ser això que ha sentit la Laura? Continua aviat que ho has deixat molt interessant.