Sense paraules - capítol 8: Noves amistats, i sobretot, l'iItalià buenorro, que no hi falti!
Escrit per impedimenta
Enviat el dia 16/08/2010 a les 19:47:09
Última modificació 16/08/2010 a les 20:02:57
Tots els capítols de Sense paraules
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


capítol 8: Noves amistats, i sobretot, l'iItalià buenorro, que no hi falti!

Hola ja sóc aquí, que vaig dir que a l'agost tornava, dons ve, aquí estic fen capitols, i fent els P deures d'estiu, que els profes ja se'ls poden ficar per on els hi dongui més gust! i ara, avajo esos humos y viva el buen humor! apa a llegir el capítol!!

__________________________________________________

Capítol 8: Noves amistats, i sobretot, l'Italià buenorro, que no hi falti!

Era de matí, i la poca llum que entrava pels vidres il·luminava els llits de mantes verdes on la majoria d'estudiants encara estava sotmès en un profund somni.

La Laia va obrir els ulls lentament i va badallar mentre s'incorporava. Davant seu hi havia un monstre marí que la mirava fixament ensenyant-li les dents.

-HAAAAAA!- va cridar obrint molt els ulls i caient del llit. Però quan estava a punt de sortir corrents de l'habitació va recordar que on estava  i va respirar trenqui-la. La sirena va girar cua i després de donar-se un fort cop contra el vidre va marxar.

Uns cops a la porta la van fer deixar el tema, i va obrir. És va trobar el noi ros d'ahir la nit.

-TÚ!- van dir els dos alhora assenyalant-se.

-Lladre d'uniformes- la va acusar ell per segona o tercera vegada.

-Jo? Però si hem vaig quedar al llit.

-I un xurro, et vaig veure.

-Tens proves?- el va desafiar.

-Han desaparegut uniformes, inclús el meu.

-Estàs provant que han robat uniformes. No qui els ha robat, no serà que vas somiar amb mi?

El noi és va posar vermell.

-Jo...jo no he somiat amb t-tu- va dir balbucejant.

-A propòsit per què has vingut?- va preguntar la Laia que és cansava de l'estúpida conversa que estaven tenint.

-Perquè he sentit que algú cridava i m'he despertat.

-Tan fort he cridat?

-No, però la meva habitació està al costat de la teva, diguem que som veïns.

-Sens tot el que faig?

-I també el que dius

-Ni se t'ha acudeixi espiar-me- el va amenaçar

-Ho sí, ara mateix estava pensant en fer un foradet a la paret i espiar-te m'entres et canvies.

-Estàs avisat.

-Vens a esmorzar? Tinc gana.

-Donam deu minuts.

-Per cert hem dic Escopius- va dir allargant la mà- Escorpius Malfoy.

Va encaixar-li la mà encara que per ella fos  una mica massa cavallerós presentar-se unint-se la mà, semblava que anessin a fer un pacte d'empresa.

-Laia Güeis.

*                       &nb sp; *           &nbs p;            & nbsp;   *

-TATARARITARI!!

La Peyton, l'Helena, i l'Isabel es van despertar d'un salt.

Una de les companyes d'habitació estava dreta amb pijama i una trompeteta de plàstic a la mà. Tenia el cabell marró fins les espatlles i els ulls marrons la cara rodona amb faccions petites, semblava un follet.

-Brue, que cony fots amb una trompeta de nen petit?!-li va preguntar la de cabells rosos curts i arrissats amb els ulls verds- no m'ho diguis, has atracat una tenda de Xinos?- va mirar a l'Helena i l'Isabel- tia que has despertat a les altres, som les seves companyes d'habitació i mira quina mala impressió hem donat.

-Perdó- va dir la Brue dirigint-se a elles.

-Tranquil·la- va contestar l'Helena.

La Brue es va girar entusiasmada cap a la Peyton

-T'ha agradat la meva nova manera de despertar-vos?- va dir assenyalant la trompeta.

-Ho sí, de meravella. On l'has robada?

-Al meu germà petit, que m'estava tocant els ous

-Pobre Tom.

-D'alguna manera m'he de venjar, segur que ara ja deu estar dient: mama! La Brue m'ha robat la trompeta- va dir imitant la veu d'un nen mimat- que és foti. Però t'agrada la meva trompeta?- va tornar a preguntar remarcant la paraula meva- jo l'anomeno, la trompiBrue.

-Ho sí, m'encanta com hem despertes, un dia hem fas el teu crit de tarzana, després ve la trompiBrue, i dema tocarà el saxoBrue, no? De veritat que cada dia que hem desperto amb tu soc més feliç.

-Ho, ja ho sabia. Baixeu a esmorzar amb nosaltres?- els i va preguntar a les dues noies.

-Sí, si ens dieu els vostres noms- els i va contestar l'Helena- l'altre nit no ens vam presentar.

-Jo hem dic Peyton i la pirada de la trompeta Brue.

-Jo Helena i ella Isabel.

*& nbsp;           &nbs p;                   *       &n bsp;             ;            &n bsp; *

La primera claror del dia la va fer despertar. No podia dormir gaire bé quan hi havia llum. És va aixecar fent tentines i una olor a bacon i Frankfurt li van donar el bon dia.

-Això d'estar al costat de les cuines és un perill- va remugar que ja tenia gana.

Va mirar la seva amiga que encara dormia i va riure. És va duxar i vestir i va baixar a buscar la seva víctima.

A la sala d'estar hi havien estudiants matiners, va mirar tots els nois avaluant-los fins que va trobar un adient. Llegia una revista Italiana, així que va decidir causar bona impressió.

-Bon jorno, com estai?

El noi es va girar, era molt moreno amb cabells marrons i ulls verds.

-B-bene...-va dir sorprès- parla Italiano?

-Un po- va canviar d'idioma- podries anar a despertar la meva amiga que dorm a l'habitació de l'esquerra pujant les escales? La reconeixeràs perquè és l'única que encara dorm. Ti prego.- li va suplicar amb italià.

-No.

-Grace, sabia que podia confiar amb tu- va dir la Marina somrient i marxant cap a esmorzar- Arrivederci.

El noi va fer intenció d'anar-se'n però li feia pena deixar la noia dormin i que no pogués esmorzar. Va estar un minut fen una passar cap a la porta i després rectificar i tirar cap enredera. Al final es va encaminar cap a les habitacions.

-Stronzo - va murmurar per ell mateix.

PAUSE

Srmr Enselm: Per els ignorants que no sàpiguen Itàlia o els vagós que no els hi dongui la gana anar a buscar un diccionari Itàlia- català, Stronzo vol Dir. Imbècil o merda. Per cert, hola.

PLAY

Va passar entre els llits fins que va arribar al que estava ocupat, la noia dormia en un son profund. Va sacsejar-la una mica suaument i va augmentar la força quan va veure que no obria els ulls.

-Marina...-va murmurar amb una veu feble- deixem en pau. Cinc minutets més.

Ell va seguir sacsejant-la fins que ella, encara amb els ulls tancats, es va incorporar.

-Joderes Marina, que et bombin- i va obrir els ulls i es va sorprendre en trobar-se amb una altre persona i una de molt guapa calia dir- P-perdò- es va excusar posant-se una mica vermella.

-No si és culpa meva per haver vingut- va remugar més per ell mateix- El cas és que m'han demanat que et desperti- és va aixecar anant cap a la porta, no volia estar fent el patètic ni un minut més- així que aixecat i espavila que aviat tancaran el gran saló- va dir en to de superioritat. I va obrir la porta.

-Em...deixo...-va començar la Neus.

-Leonardo hem dic Leonardo, però diguem Leo -la va tallar ell.

-Gràcies.

-No és mereixen- i va marxar per on havia vingut.

*   &nbs p;            & nbsp;           &nbs p; *             ;            &n bsp;        *

Al gran saló tothom xerrava sense parar.

-James, Lucas. Aquestes són l'Helena i l'Isabel- les va presentar la Peyton.

-Hau!- van dir tots dos aixecant la mà.

-Compartim habitació amb elles- va explicar l'Isabel amb un fil de veu.

-OLE!- va exclamar la Brue mirant l'Isabel- per fi parles, una mica més i et prenc per muda. No hauries de ser tant vergonyosa- la va animar donant-li uns copets a l'esquena- Ara on la veus, la Peyton el primer dia estava fent punyetes amb els dits i parlant sola, bé en realitat només cantava, però to juro que semblava que estigues posseïda.

-Brue- va dir la Peyton posant-li una magdalena sencera a la boca - menja que estàs més mona.

-Que James- li va murmurar en Lucas a cau d'orella- quina pana que no fos la noia de la mussoleria, oi?

-I dale amb aquella noia!- va remugar en James pujant els ulls- si t'agrada tant casat amb ella, però a mi no hem toquis els collons, pesadilla!

-Sí sí.

-Mira passo.

Les portes es van obrir i va entrar la Neus, va asseure's davant de la seva amiga a la taula dels grocs. La seva amiga va somriure.

-No neguis que ha sigut idea teva- li va dir mig enfadada.

-Què no t'ha agradat? Estava com un tren.

-Després no hem repliquis si algun dia et despertes guixada de taker.

-I com és deia aquest monument?

-Leo.

-Sabies que era Italià.

-Ah amiga,llavors explica aquest cuerpazo.

-Serà el teu amor.

-Ui sí, ara mateix.

Una taula més endarrere, la Laia menjava Frankfurt amb ou ferrat i patates amb ketchup, m'entres xerrava amb l'Escorpius.

-Axí, que poseu oli i sal a l'amanida- deia ell.

-Vosaltres no?

-No, nosaltres mallonesa.

-Ecs...

-Però no solem menjar amanida i no li posem, tomàquet, ceba...

-Ja, ni nosaltres solem menjar Frankfurt, ketchup i ou ferrat per esmorzar.

-Mira que sou rarets els catalans.

-Anda que els Anglesos tampoc us quedeu curts.

-Ei, ja portes uniforme.

-Sí aquest matí tots els que ens faltava ens hem trobat un altre damunt del llit, cosa de la directora

En aquell moment les portes es van obrir i va entrar l'Estel i la Carla, que no feien una cara gaire bona, tenien ulleres de no dormi. Van passar per davant la taula dels verds.

-Hola van saludar elles amb veu d'ultra tomba.

-Collons, si que heu dormit malament- va dir l'Escorpius.

-No preguntis- va dir la Carla- resulta que ahir  la nit...

La Laia els hi va fer un gest que deia clarament

-Que ahir a la nit tothom roncava i no varem poguer dormir- es va inventar.

-Escorpius Malfoy- va dir la Laia senyalant-lo.

-Estel i Carla.

I van anar a asseure's amb els blaus.

La directora va pujar al pòdium i va anar a la taula de Gryffindor i va dirigir-se a les catalanes.

-Vostès. Diguin-li a les seves amigues que les vull totes al meu despatx després d'esmorzar.

-Home senyora McGonagall! Vostè per aquí, ja la trobàvem a faltar- va dir en James amb un somriure.

-Es veritat- va afegir en Lucas posant cara de pena- ens ha deixat molt solets últimament.

-Per què no se'n van a una altre escola, farien un gran favor per el món màgic si desapareixes- in- va dir la directora sense vacil·lar.

-Ho no! La torbaríem a faltar massa- va dir la Peyton amb cara de pena i rient al mateix temps.

-Sí sí- va afegir la Brue rient- ens moriríem de pena.

-Ojalà- va dir la directora amb veu baixa i va girar cua donant una ultima mirada a les dues noies que no obrien la boca i que simplement tragaven saliva.

-Uuuui- va dir en Lucas- què heu fet per anar al despatx de la vella?

Es van mirar.

-Res- van dir alhora.

-Ya ya- va afegir la Brue amb cara de assassina- a l'habitació us haure de sotmetre a un interrogatori.

-Creieu-me- les va avisar en James- els interrogatoris de la Brue no són normals, més que res perquè els seus interrogatoris són amb llum i fum, com a les pelis de polis xungus, i perquè no té les manilles, la porra i la cadira elèctrica, que si no...

-Pos tinc pensat demanar una porra per Nadal- va replicar ella.

- La qüestió, és com s'ho prendran els teus pares- va dir l'Isabel que ja començava a parlar.

-Ho, no passa res, ja estan acostumats. El principi s'espantaven molt amb les coses que deia ho demanava, fins i tot hem van estar a punt de portar-me a un psicòleg...

PAUSE

Srmr Enselm: Home clar, amb la nena exorcista, qualsevol no la porta a un psicòleg.

PLAY

-Però al final es van acostumar a mi- va continuar la Brue com si lo del psicòleg fos com haver dit que volia un entrapar de pernil- i ara quan els hi demano qualsevol cosa només hem diuen: sí filla sí- va dir imitant la veu del seu pare- i després no hem porten res.

En aquell moment la directora va pujar al pòdium, i va donar copets a una copa per demanar atenció, evidentment ningú no li va fer cas. Llavors se'n va anar cap un elf que portava una olla buida la va agafar i amb la cullera va començar a donar cops fors al recipient.

-CLONC! CLONC! CLONC!

A l'instant el menjador es va tapar les orelles i va callar.

-Ja han callat?!- va preguntar la directora amb el seny frunzit- o agafo una mandràgora?

-No professora, una mandràgora no! Sisplau! Per què no agafa una guitarra i fa música?! - va cridar en Lucas aixecant-se.

Com a resposta la directora va tirar la cullera de fusta amb tanta força i puntera que va anar a parar al cap den Lucas que va caure mig estabornit.

PAUSE

Srmr Enselm: TOMA YA! Tocado y undido!

PLAY

-I ara que torni a interrompre serè tan amable de tirar-li l'olla al cap- ningú va dir ni piu- gràcies!

-Cada dia hem fa més por- va murmurar en James a la Peyton.

-Ja veus.

I la directora es va disposar a començar el seu importa'n mini discurs que potser en Srmr Enselm us el reduirà a unes paraules, amb un simple comandament.

_________________________________________________

Apa, espero que us agi agradat, és que he tornat d' Itàlia i vaig decidir que a la meva fanfik no hi podia faltar un italià buenorro! :Q________ i ara sigueu bons minyons i espereu al proper capítol! Petons de sardines amb colacau (ecs, vaya convinació).


Llegit 661 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarTooru 240 comentaris17/08/2010 a les 12:08:06
#21798Encara no he escrit cap fanfiction

Primera??

Hola!!

Esta genial!  El Sr. Enselm me mata xD. I lo del Italia... uff, pobre Neus! I la McG, que dona, me imagine que sap lo dels uniformes, no?

Adeu!




Avataranna_lovegood 206 comentaris17/08/2010 a les 21:17:28
#21802Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Ems... Avís important: Jo sóc la Neus! El italià buenorro i arrogant es meu, meu i... Meu! Merci ^^.

Juls, fes-me un favor es SCORPIUS no Escorpius xDD

Bueno, veig que has tornat de Italia amb ganes d'italians tios buenos... No va caure ningun? TT

Bueno, noia ja ens veurem ^^




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris18/08/2010 a les 11:55:34
#21804Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Has penjat!! Però joder júlia! una ltre cop en negreta? xD bueno ara me'l llegeixo!

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris18/08/2010 a les 12:22:20
#21806Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

hahaha un italià buenorro! Clar que sí! xD Mola molt! 

Penja capi abiat!

Petons de:
Marta Potter Weasley




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris18/08/2010 a les 17:34:42
#21811Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

uiii quin serà el discurs? hahahahahahah. Genial, en serio, continua aviat perquè mola mil. Has anat a itàaalia??? jope, quina sort XDDD

ens veieeeem! :)

Maria




Avataranna_lovegood 206 comentaris20/08/2010 a les 19:27:28
#21821Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Vull reclamar el JODERES. Copyright, copyright! xDD