Julie Potter i la recerca de les bessones - Capítol 22: Algunes respostes
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 16/08/2010 a les 20:24:00
Última modificació 16/08/2010 a les 20:24:00
Tots els capítols de Julie Potter i la recerca de les bessones
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 22: Algunes respostes

 

Capítol 22: Algunes respostes



-Miiikeeeeee!

En Mike va mirar cap allà amb una cara estranyada.

-Marta? Què vols?

-Saps que ha desaparegut la Júlia- en Mike anava a obrir la boca, però la Marta 3 el va agafar per un braç i el va arrastrar una mica més lluny, deixant a una Mirella amb la cara molt pàl·lida a l'arbre.

-No era una pregunta.

-Però com que ha desaparegut la Júlia? Què ha passat? I com que no era una pregunta? Per què ho havia de saber, jo?

-Mike, l'última vegada que se la va veure estava amb tu als jardins.

-També estava amb la Fiore. Ah, no, és veritat, que la Fiore se'n va anar al cap d'una estona. Un moment... estàs insinuant que he sigut jo?

-Estic insinuant que pots saber-ne alguna cosa. Què t'esperaves, amb tant de secretisme?

-Mentida, estàs insinuant que he sigut jo.

-Que no! Però en pots saber alguna cosa!

-Estàs insinuant... estàs pensant que he sigut jo!- va dir en Mike, amb un crit.

-Doncs sí, content? Penso que has sigut tu. Estàs més content, ara? Perquè jo no!

-Escolta, Marta...

-Mike, només jura'm una cosa. I no, no et demano que em juris que no has sigut tu.

En Mike la va mirar, estranyat.

-Jura'm que saps el que et fas... si us plau, jura-m'ho. Ara mateix és l'única cosa que em pot fer estar tranquil·la.

En Mike no va dir res.

La Marta 3 va girar cua assentint amb el cap.




La Setmana Santa va arribar de color negre. No eren només els núvols grisos que s'acumulaven a sobre de Hogwarts i deixaven caure pluges torrencials que van augmentar considerablement l'extensió del Llac Negre, que no deixaven sortir als jardins, ni fer Quidditch ni Maginatació; ni les tempestes que assotaven el castell. L'atac a la Desi deixant-la petrificada havia fet saltar l'alerta general i ja hi havia alguns alumnes que havien abandonat l'escola. Quan van segrestar (si és que era això) la Júlia, encara n'hi van haver més que la van abandonar. Era estrany veure Hogwarts només amb la meitat de gent del que era normal. De segon, a Gryffindor, seguien sent-hi tots, però la Cindy i la Kelsie, per no parlar de molts altres, ja havien marxat de l'escola. I la Casey havia tingut feia poc una baralla amb els seus pares que la volien treure d'allà.

Total, un autèntic desastre.

Però hi havia alguna cosa més que vestia l'escola de gris. Era com una ombra de tristor que va afectar a la majoria d'alumnes, que van deixar de fer bromes, fins i tot els bessons Weasley.

Per sort, els de segon van tenir alguna cosa per pensar durant la Setmana Santa.

-Així que aquí tenen la seva llista d'optatives. Pensin bé la seva elecció. Les hauran d'estar fent durant uns anys més, així que... no els recomano que s'amarguin la vida triant assignatures de les quals no en poden treure cap mena de profit...

-La McGonagall odia la Futurologia- va dir la Nana quan aquesta se'n va haver anat.

-A veure, la llista... Magimàtica, Runes Antigues, Muggleologia, Criança de Criatures Màgiques, Futurologia... i el cor, però a aquest ja hi sou- va dir l'Agatha repassant-les.

-Primer de tot, us recomano Criança de Criatures Màgiques. És ben fàcil, i sempre podreu fer alguna cosa diferent que seure i escalfar cadires.

-Després... Runes Antigues pot ser interessant. Tot depèn de si us agraden els idiomes estranys.

La Marta 3 va somriure sarcàsticament per dintre. "Ni et pots imaginar fins a quin punt", va pensar.

-La Futurologia... la Trelawney està com una cabra, però sempre podreu flipar veient fins a quin punt. Quan penses que ja no et pot sorprendre amb res va i et prediu la mort.

-Amms... i... Magimàtica i Muggleologia?

-Magimàtica... de mates ja en vaig tenir prou a l'escola muggle, creieu-me.

-I la Muggleologia... depèn sempre del professor. Aprendre coses teòriques sobre els muggles és un complet avorriment, però si fas coses pràctiques pot arribar a ser molt divertit...

-I com que ja esteu al cor, ja en teniu una. Només cal triar-ne dues més.

-Què fem, noies?- va dir la Julie dirigint-se a les Martes.

-Jo ho tinc claríssim- va dir la Marta 3-. Me les agafo totes.

-Estàs boja? A tu t'agrada l'estrès, no?

-La veritat és que no, però com que no sé què triar... au, ja estan marcades.

-Doncs jo faré el mateix, ves.

-Vinga! L'altra loca! Però vosaltres en què penseu?

-I tu què t'agafaràs, Julie?

-Segur que el mateix que vosaltres no. A veure... Criança de Criatures Màgiques, el cor i Runes Antigues. Va, i com que em feu aquesta cara de gossos abandonats també agafaré Futurologia.

-Ueee! Ara només ens falta convèncer-te per a fer Muggleologia i Magimàtica!

-No us ho creieu ni vosaltres que em convencereu.

-Escolteu...- va dir una veu al seu costat-. Vaig una mica perduda. No en tinc ni idea de res. En podeu ajudar?

-Normal, acabes d'arribar, Ivet... mira, jo de tu no m'agafaria Muggleologia. Ja t'ho sabràs tot...

-Després... et pots apuntar al cor, està molt bé. En cas de que t'agradi cantar, és clar...

-El cor, ja en tinc una. Què més?

-De Magimàtica no ens n'han dit gaire cosa, però nosaltres ens l'hem agafat. També hi ha la de Runes Antigues... llavors... saps la divisió que tenen els muggles entre ciències i lletres?- la Ivet va assentir-. Doncs tu què ets, de Ciències o de Lletres?

-De lletres.

-Doncs agafa Runes. A part d'això, Criança pot estar bé. Crec que ja ho tens tot. A no ser que te'n vulguis agafar 4 i també agafis Futurologia...

-No, no, com que quatre? Quin estrès!

-Veieu, noies? No és normal això que feu...

-Som així, no hi podem fer res...

-En fi... noies, gràcies pels consells.

-De res. A disposar.




La Júlia es va despertar amb mal de cap. Obrir els ulls li suposava un esforç molt gran, per això es va passar una estona estirada abans d'observar cautelosament on es trobava.

Estava estirada en un llit de llençols de color crema. Va girar el cap a la dreta i unes cortines li van impedir veure-hi més enllà. Va girar el cap a l'esquerra i va ofegar un crit.

Hi havia un cercle de figures vestides de negre que murmuraven alguna cosa estranya, un càntic en un idioma desconegut. Al principi li va costar distingir què hi havia al llit que estava al centre, però el final ho va veure. Una nena amb els cabells castany clar i ulls castanys estava levitant just al mig de la rodona. Però es podia saber què feia aquella gent? Li estaven fent algun malefici? Però si la nena només devia tenir cinc anys! No va dubtar ni un moment i, a falta de vareta, va sortir de llit de cop. Va perdre l'equilibri, encara no estava del tot bé, però almenys va aconseguir que aquelles persones (si és que eren dignes d'anomenar-se així) perdessin la concentració i deixessin la nena en pau, almenys per una estona.

Es van girar tots de cop per a mirar-la a ella. Com que estava asseguda i li rodava el cap, no va poder fer més que intentar cridar que per què li feien allò a aquella nena, que si tenien el cap a lloc, que on anaven amb aquelles caputxes tan ridícules i "cutres", que si eren subnormals o fumaven plàstic...

Però no li va sortir ni una paraula. Què se n'havia fet de la seva veu de la qual estava tant orgullosa? Allò ja era massa. Què estava passant allà?

-Ni ho intentis. No tens veu. Et serà impossible parlar.

La persona que se li havia acostat la va agafar del braç i se la va emportar. La resta d'encaputxats va seguir amb el ritual.

La Júlia va intentar resistir-se, però no podia cridar i semblava que la persona en qüestió era molt forta.

Va entrar en una habitació grisa i rodona on hi havia un llit i altres coses i la persona misteriosa la va fer asseure al llit. Un cop allà, l'encaputxat es va assegurar de que no passava ningú pel passadís i va fer un encanteri a la porta per si de cas. Quan va estar segur de que ningú veuria què estava passant allà dins, es va treure la caputxa.

-Maggie Jenks? Ets tu?

-Sí, sóc jo. I tu de què em coneixes?

-Les de primer em van parlar de tu. Ja saps... la classe de Pocions conjunta. Em van explicar que... - la Júlia estava dubtant de si dir-ho o no.

-Et van explicar que tenia una cicatriu molt lletja a la cara i per això m'has reconegut.

-Er... bé, sí, ha sigut per això.

-Tranquil·la. No em molesta que m'ho diguin. Mira, anem al gra. Faré tot el que pugui per tu mentre siguis aquí, però això vol dir que m'has de fer cas.

La Júlia va assentir.

-De moment, t'estaràs aquí. Tens un ordinador, llibres, roba... a partir d'aquí, tu sabràs. Per cert, no et connectis al messenger. Pel teu bé. Ara me n'aniré a veure què fan aquells bojos amb la pobra Sarah. Si puc fer res per tu, millor digues-m'ho ara.

-No, res. Moltes gràcies.

La Maggie s'estava acostant a la porta quan la Júlia la va fer aturar.

-Maggie... què hi faig, aquí? Què hi fas tu? I com és que també vau segrestar la Lydia?

-D'on ho has tret que vam segrestar la Lydia?

-La Lydia ha estat aquí. Ha dormit a aquest mateix llit. Senzillament ho sé. I també sé què n'heu fet, així que més us val explicar-m'ho tot.

-M'estàs amenaçant?

-Sí.

-En fi, no em pots fer res, però ho acabaràs descobrint tu sola, així que t'ho explicaré. Veuràs... hi ha una persona que pretén ressucitar al Senyor de les Forces del mal. Però... també hi ha una profecia. Una profecia que parla de quatre persones que la poden parar. Senzillament, la Lydia va descobrir massa coses, ja que va veure aquesta persona com amenaçava i torturava un noi.

-La Profecia. Què passa amb la Profecia?

-Només podran desxifrarla els que saben parlar Dastaimk, l'idioma que es fa servir per la Futurologia. La somien aquestes quatre persones, però tan sols una pot parlar el Dastaimk.

-I el noi?

-És un noi de Hogwarts que la... persona que vol...

-O sigui, la mateixa que està a la infermeria de Hogwarts. Sé qui és.

-Ah. Doncs ella el va conèixer i va decidir que seria perfecte per dur a terme el seu pla. Aquest noi està traint els seus amics per evitar que els passi res. El pobre no rep més que crítiques de part dels altres, i tot i així els segueix protegint.

-No esperava menys d'un Gryffindor- va fer la Júlia tota orgullosa.

-Escolta, me'n vaig. Ja ens veurem, d'acord?

-Sí, clar. Vigila què fan amb aquella pobra nena.

-Ho faré- va somriure.

Quan la Maggie va sortir de la seva habitació, la Júlia va rebuscar per la seva jaqueta. Bé! Quan li havien regirat el que portava no havien vist la petita butxaca interior. Va posar la mà a dins... efectivament. No pensava deixar que li passés el mateix que a la Lydia. De cap manera.




"Au, va. Has d'aconseguir dormir. Tanca els ulls. Tanca els ulls..."

Portava gairebé mitja hora repetint-se aquella frase. Sense saber per què, aquella vegada va donar resultat. Va sentir com la son li començava a arribar i li feia tancar les parpelles... i llavors...

Va notar com un coixí se li estampava contra la cara.

-MIKE PULLMAN! Es pot saber què has fet aquesta vegada?

-Jo... què?

En Mike va obrir els ulls i es va trobar l'Àlex dret davant seu. Oh, perfecte. Estava a punt d'aconseguir adormir-se i es trobava aquell pesat davant seu.

-No ho sé. Què he fet?

-No et facis l'orni. Em pots explicar per què collons acabo de veure la Marta sola nedant al Llac Negre fa un moment i no m'ha volgut dir res?

-Aquesta vegada no he estat jo! T'ho juro pel que vulguis!

L'Àlex se'l va mirar de manera acusadora.

-T'ho juro!

-D'acord, doncs què pot ser, llavors?- va fer l'Àlex asseient-se i mirant cap a la finestra-. Mike?- es va girar just a temps per veure la porta com es tancava-. Oh, perfecte- es va acostar a la finestra i al cap de cinc minuts va veure en Mike com sortia corrent dirigint-se cap al Llac. Com aquell imbècil la tornés a cagar li faria una cara nova...


All we are is dust in the wind.


Un... dos... tres...

AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAH!

Que què coi faig penjant després de tant de temps? Creieu-me, si ho sabés us ho diria. De fet, tenia el capi gairebé acabat. El dia 15 va ser el meu aniversari i vaig pensar: 15 anys i sense fer el que més m'agrada! Així que em va donar per posar-me a escriure. I aquí en teniu el resultat.

Sé que és un dels pitjors capis que he fet, però cada paràgraf està fet en un moment diferent, així que espero que sigueu bona gent i no m'ho tingueu en compte.

Intentaré anar penjant de tant en tant per acabar ràpid aquesta (que no m'agrada gens com està encarrilada ni escrita) i posar-me amb JP3, que seria totalment diferent. He madurat, i crec que la meva manera d'escriure també, així que espero que el 3 serà molt millor que els altres 2 vv'

Tampoc em recordo gaire de què anava a fer amb aquesta, així que penso fer més o menys el que pensava d'una manera ràpida. No m'hi vull passar gaire temps. Si algú vol un resum del que havia passat, que m'ho digui, encara que crec que en la segona escena està bastant explicat.

Dit això, no crec que comenti gaire gent. Tot i així, als que comenteu, gràcies per no haver-vos oblidat de mi. Us dec un favor gran gran GRAAN!

No m'entretinc més. Gràcies i fins al pròxim! ;)

(Aah, les dedicatòries. No perdrem velles costums, no? Com no, a tots els que us digneu a llegir després de la gran putada que vaig fer en deixar-ho a mitges)


Llegit 997 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhpkarina 373 comentaris17/08/2010 a les 12:53:50
#21799Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

eeeeiii!! Hui,, quan he entrat a la web i he vist que hi havia un altre capi de Julie Potter,, dic, ostres tu! ja feia temps que no sabia res d'aquesta ff!!

^^

M'ha agradat molt el capi!! I m'alegre que vulguis escriure més seguit!

Jo encara no he tornat a escriure des de l'últim capítol, i mira que aquest estiu m'he repetit una cinquatnena de vegades "va, posat a escriure" però la meua gossera em superaaa!! XD

PD: continua amb la ff que t'està quedant genial! ^^




Avatarnathalilupin 181 comentaris17/08/2010 a les 14:46:41
#21800Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!!
M'alegro de que hagis tornat a penjar una altra vegada, feia molt que no llegia res de la Julie Potter, el capítol està molt bé tot i que haig de dir que m'ha costat una mica enrecordar-me'n de tot però no et preocupis.

Espero que continuis aviat que t'està quedant molt bé.

nathalilupin




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris17/08/2010 a les 16:17:13
#21801Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ostia! Merci, em pensava que ja no tindria cap comentari! Sou les millors! :') En serio que entrava dient "Marta, tranquila, potser no t'ha comentat ningú, però no passa res, això et passa per estar-te tant de temps sense penjar" i me n'he trobat dos! Moltes gràcies, de veritat!

hpkarina: sí, vaig prometre aquest capítol pel 10 de novembre xd però ueno, millor tard que mai! Així que ja veus, t'entenc perfectament amb la gossera, el que passa és que jo tenia crisi d'inspiració xd M'alegro que t'hagi agradat! I tinc ganes de dir una cosa que feia molt de temps que no en tenia la oportunitat: comentaris com aquest sempre t'alegren el dia :)

nathalilupin: de veritat, moltes gràcies a tu també :) veig que de moment sóc la única que no li agradava com estava quedant, així que tinc més ganes de continuar que mai! Si vols et faig un resum, si creus que no ho podràs seguir...

Repeteixo: GRÀCIES!




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris19/08/2010 a les 11:46:52
#21814Encara no he escrit cap fanfiction

Tia!!!! K guay :D Haleluya penjes el capiiii :P Bueno, com pots veure a la gent li agrada i jo no podia ser tan diferent, no¿? Dons mira, a vegades les coses milloren si es retroben despres d'un temps, no¿? :D Ets la millor Marta 3, a veure si podem (algun segle molt llunya) escriure alguna cosa juntes :)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris19/08/2010 a les 20:05:43
#21819Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

uenoo, tu tenies avantatge, ja n'havies llegit la major part xd i a veure si aquest segle llunyà no serà tan llunt com et penses... xd




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris21/08/2010 a les 17:55:39
#21823Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Ala! ahahaha m'agrada molt ^^ a més, jo també tinc una cicatriu lletja a la cara hahahaha. M'ho vas dir, però no havia descobert que ja l'havies penjat. Està bé, nena :) Segueix i a veure amb què ens sorprens, eh?

alaaa, petons :D

Maria




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris22/08/2010 a les 17:00:16
#21825Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Mariia! Haha no crec que tan lletja com la de la Maggie xd Ueno, et vai dir que a lo millor continuava, no que continués segur i menys al cap de tan poc temps! Però el que compta és que ja ho has vist, has comentat i t'ha agradat. Amb això de què us sorprendré... la veritat és que tenia un pollo muntat que flipes, però era tan gran que ja no me'n recordo ni de la meitat xd així que per sorpreses, al 3! Ueno, i que el pròxim encara no el tinc, que estic de FM :)