El Torneig dels Quatre Bruixots - 24: Gent, és Nadal. Doneu-nos un respir, no?
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 02/09/2010 a les 18:28:00
Última modificació 02/09/2010 a les 18:28:00
Tots els capítols de El Torneig dels Quatre Bruixots
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


24: Gent, és Nadal. Doneu-nos un respir, no?

BON NADAL!

Bon Nadal a tothom! Sí, ja sé que us ho he dit ja a les 4 de la matinada perquè despertéssiu tots per obrir els regals, però m'estic preparant pel ball i m'estic posant cada vegada més nerviosa! Digueu, va, cabells estirats o rinxolats? Voteu tots i faré el que digui la comunitat (però malauradament vosaltres no ho sabreu, és clar).

No teniu ganes de veure els pentinats que porta tothom, saber finalment qui anirà amb qui, i poder criticar els quatre desgraciats que aniran sols? Això per no parlar dels vestits de les noies; sí, exacte, la següent setmana serà com els reportatges de la catifa vermella de Hollywood quan h ha l'entrega dels Òscar. Us criticarem a tots un a un. Au, no cal que feu aquestes cares que segur que ja us ho esperàveu.

No em puc creure que no sàpiga amb qui va E, al final. Ho ha estat portant molt en secret, oi? En fi, només falten tres horetes per saber-ho... Ens veiem al Partenó!

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora

 

 


 

—S, no és tan difícil! Només t'has d'acostar a algun noi que et caigui bé i li demanes, ja està.

—Ja, per a tu és molt fàcil, perquè tu ets com ets i la gent et té por, Alice —va contestar la Sofia—. Però la gent es burla de mi! Sóc una vaca!

—Es pot saber què t'empatolles? —va cridar l'Alice i va fer girar la Sofia de cara al mirall. S'acabava d'emprovar el vestit que portaria aquell vespre, un de granat llarg molt elegant. I de la talla quaranta—. Estàs preciosa! El vestit et queda de conya, tens un cabell que ja m'agradaria a mi… i caus bé a tothom que et coneix una mica. I per favor, fas una talla més que jo; és evident que no estàs gens grassa. Ja no.

—Ja però això la gent no ho sap —va fer la Sofa, amb saltironets d'ansietat—. Porto tota la vida sent grassa i encara m'hi sento, per dins. Sóc incapaç d'anar a demanar-li a un noi que vingui amb mi al ball.

—No et pots presentar allà sola, tan maca que estàs... —va rumiar l'Alice, tocant-se les puntes dels cabells, un hàbit que havia agafat des que els duia curts—. Has de fer una entrada espectacular.

De sobte se li va acudir una idea. Se'n va anar cap a la finestra de l'habitació i va saltar.

—Alice? —va fer la Sofia, donant-se la volta—. Representa que m'havies d'animar, no fugir de mi...

L'Alice va seguir corrent fins que va trobar la persona que estava buscant just on sabia que la trobaria: en cuclilles al costat d'una Harley Davidson de color negre.

—Hola, germanet! —va saludar-lo amb una veu dolça mentre es posava a l'altre costat de la moto.

El Frank va fer un sospir i va alçar el cap.

—Germanet? Au, va, què vols?

—Res, només venia a salu... Oh, està bé —va dir en veure que el Frank alçava les celles—. M'has de fer un favor.

El Frank se la va quedar mirant.

—Eh... a mi em sembla que no.

—Au, va, no siguis ranci!

—Que no sigui ranci? —va fer el Frank, deixant el drap amb que estava netejant la Harley—. Cada vegada que et faig un favor acabo malament.

—Però ets el meu germà!

—I? No vaig signar cap contracte conforme t'hagués de fer favors per motius de llaços de sang ni res d'això. I per cert, si passéssim comptes, me'n deuries uns quants tu a mi, de favors

—Frank, no és exactament per mi... és per la Sofia.

—Què li passa?

—Que no té parella per anar al ball —va dir l'Alice.

—I què? Jo tampoc no en tinc i no em... Oh, ja veig per on vas.

L'Alice va somriure.

—Siusplau?

—No.

—Au, vaaa!

—No.

—Però, Frank! Què més et dóna?

—No em ve gaire de gust, ni tan sols sé si hi aniré, Alice.

—Quan t'ho va dir la Geena bé que vo... —va començar a dir, però va callar en sec quan va veure la mirada que li feia el Frank—. Frank, és que no has llegit tot el que va dient la Pandora d'ella? Que si és clar que no trobarà parella, que si és una foca, que si ni tan sols hauria de sortir de l'habitació... és que no et cau bé?

—Dona, és clar que em cau bé; és molt maca.

—I des de quan consents que parlin així als teus amics?

El Frank li va aguantar la mirada una bona estona. Amb allò l'havia posat entre l'espasa i la paret.

—Au, va Frank, és Nadal —va intentar l'Alice a la desesperada.

—Oh, està bé...

L'Alice se li va llançar al coll.

—Gràcies, gràcies, gràcies. Te'n dec una.

—Me'n deus moltes.

—No et pensis —va somriure l'Alice—. Prescriuen al cap de dos mesos.

—M'imaginava alguna cosa així —va sospirar el Frank—. Au, digues-li a la S que l'aniré a recollir a la finestra de l'habitació a les 7.

—A... la finestra? —es va estranyar l'Alice—. No podeu quedar a l'entrada del Partenó, com tothom?

—I és clar que no —va fer el Frank—. Si ho fem, ho farem bé, no et sembla?

—Vaja, sento perdre-m'ho.

—De debò que no vens?

—No —va dir l'Alice—. En realitat el James tenia raó, és un dia per passar amb la teva parella, si en tens. És Nadal i em ve de gust estar amb el Paris.

—M'imagino que no podries fer-me un favor tu a mi i deixar-lo, oi? —va provar el Frank.

—No.

—Llàstima. Ho havia d'intentar.

 

*   *   *

 

La Geena es va acabar d'arreglar les arrugues del seu vestit groc i daurat al mirall, i es va donar la volta per quedar de cara el manyoc de llençols i mantes que era l'Elektra.

—És ridícul que et quedis aquí! —va cridar—. Ets paladina! Has d'anar al ball de Nadal!

—Ja t'he dit que no em trobo bé! —va contestar una veu des de les profunditats—. Em quedo al llit i punt.

—Però i la teva parella?

—No tenia parella... —va dir l'Elektra—. Qui volies que fos, si només em porto bé amb vosaltres?

La Geena va fer un sospir.

—És per això que no vols venir? Perquè no has aconseguit parella? Et fa vergonya? Perquè segur que hi ha nois que encara no en tenen, podem anar i mirar qui...

—No és això! —la va interrompre l'Elektra—. No em trobo gens bé, no estic d'humor i, per sobre de tot, no puc anar enlloc amb aquesta fila.

—No serà per tant... —va dir la Geena anat cap a ella, per aixecar les mantes—. Crec que ets una exagerada, no pot ser que...COLLONS!

Va a tornar a tapar l'Elektra.

—Satisfeta? —va fer la veu enfadada de la noia—. Faig por i tot. I no m'aguanto en peu.

La Geena es va asseure al llit al seu costat.

—Vols que em quedi amb tu?

—No diguis bestieses. Ara que per fi l'Angelos et fa una mica de cas...

—Com vulguis.

—Però, G, no et facis moltes il·lusions amb el noi aquest...

—Ja m'has dit un milió de vegades el que penses d'ell —va fer la Geena, aixecant-se.

—Sí, i tu passes de mi.

—Bona nit, Elektra —va dir la Geena posant els ulls en blanc, i se'n va anar cap a la porta de l'habitació.

—Espera!

—Què?

—Has recollit el bany? —va preguntar l'Elektra—. Si no, m'hauré d'aixecar a arreglar-ho. No puc dormir aquí sabent que està allò fet una lleonera...

—Sí, l'he recollit —va sospirar la Geena.

—I la roba de sobre el teu llit, és a l'armari?

—Sí.

—Al segon calaix de la dreta començant per baix?

—Sí.

—I les sabates són al seu lloc?

—Sí.

—Per ordre cromàtic?

—Sí

—Has amagat el coixí groc?

—Sí

—Has girat el mirall d'esquena?

—Sí.

—Has tancat totes les finestres?

—Sí.

—I passat les cortines?

—Sí, Elektra, per l'amor de Déu! —va bramar la Geena—. Supera-ho ja! Me'n vaig!

—Tanca la porta tres vegades!

I la Geena ho va fer, tot i que va pensar que si hagués pogut anar-hi amb el James, l'Elektra s'hauria pres trenta gelocatils i hagués assistit al ball sí o sí.

 

*   *   *

 

—M'estàs dient —va preguntar la Sofia per enèsima vegada—, que jo, la vaca a marginada a qui tothom odia, aniré al ball amb el Motorista Cañón, a qui cap noia no ha aconseguit endur-se?

—Avantatges de ser la seva germana —va riure l'Alice—. I repeteixo que estàs genial.

—Ja ho sé! —va xisclar tota motivada—. No sé com donar-te les gràcies, Alice. Em sento com... com la Ventafocs! Amb el vestit perfecte, el príncep encantador, el ball...

—Ventaquè? —va fer l'Alice, alçant una cella.

—Oh, res, coses muggles, és igual —va fer la Sofia encantada, mentre anava donant voltes davant del mirall—. Però no em va agradar que tornessis el teu vestit. Era un regal!

—No l'hagués fet servir mai —va dir l'Alice mentre es posava un barret i uns guants. La veritat és que no feia massa fred, tot i ser Nadal, però eren nous i tenia ganes d'estrenar-los—. En fi, anirà genial. El Frank et vindrà a buscar en deu minuts. Passa-t'ho molt bé!

—Tu també.

—Fet.

L'Alice va sortir de l'habitació i es va topar amb el James, que també arribava a la sala comuna Beta, de vint-i-un botó.

—Caram... —va fer l'Alice—. Ni tan sols se m'acut un bon insult per dedicar-te.

—Gràcies —va riure el James—. Espero que la cicatriu no espatlli l'efecte general.

—No —va contestar l'Alice—, amb l'smoking quedes molt James Bond.

—Que bé.

Van sortir de la residència Beta. A fora, al centre de la plaça on hi havia les tres residències els esperava una noia rossa amb un vestit blau cel que es mirava el James amb ulls de cadellet.

—Molt mona —va comentar l'Alice en veu baixa.

—Sí, eh... nom? —va fer el James abaixant encara més a la veu.

—Què?

—Com es deia?

—No saps qui és la teva pa...?

—No, i tu? —la va tallarel James exasperat.

—Sarah. Vermer. De Ravenclaw, va al curs del teu germà.

—Gràcies —el James li va fer una mirada i després es va dirigir a la noia—. Hola, Sarah! Estàs preciosa!

L'Alice es va quedar parada on era amb la boca oberta. Tela.

—Moltes gràcies, James —va dir la Sarah Varmer—. Porto setmanes somiant amb aquest dia!

—Oh, ell també —va ficar cullerada l'Alice.

—Ah, hola, Alice —la Vermer es va girar cap a ella amb un somriure fals—. Ja sé que tu també volies anar amb el James. Espero que el fet que m'hagi escollit a mi no faci que ens haguem de portar malament, ara.

L'Alice se la va quedar mirant amb la boca oberta un altre cop. D'acord que ella no estava per sobre de ningú, però que li caigués un llamp si havia d'aguantar un comentari com aquell d'una tia que estava en el seu club de fans i que a més portava el seu tallat de cabell.

—És clar que no, Vermer —li va contestar amb un somriure—. Jo ja li vaig dir que no, tranquil·la que no m'enfado amb les que es queden amb les sobres. I, per cert, el meu nom de pila només el fan servir els meus amics. Tu em pots dir Longbottom.

Es va donar la volta i va marxar, deixant la nena tonta amb la paraula a la boca i al James amb els ulls al cel. N'hi havia tocat una de pàmfila de veritat.

—Què, doncs, et sembla que anem tirant, Sally?

—Em dic Sarah —li va retreure ella.

—Això volia dir.

La va agafar pel braç i van començar a anar cap al Partenó. De camí es va trobar amb el seu cosí Fred, que anava amb una noia de l'Acadèmia de cinquè o sisè.

—Ei, James, James, James —el va cridar el Fred—. Endevina què.

—Què? —va fer el James divertit.

—Quidditch —a respondre el Fred amb un somriure.

—Eh... és una pista o...?

—No... Sí —va corregir el Fred—. Bé, no, és la resposta... Quidditch! Que tornem a tenir quidditch!

—Ah sí? —es va sorprendre el James—. Però si van dir que aquest any no n'hi hauria, no?

—Exacte —va assentir el Fred—, perquè tenim mig Hogwarts aquí, mig Hogwarts a Escòcia i perquè n'hi hauria d'haver per tothom i s'haurien de fer un munt de partits, perquè entre les quatre escoles som un munt de residències.

—Llavors?

—Llavors, Fred el Magnífic va tenir una idea! —va exclamar Fred el Magnífic—. Veuràs, li he proposat a la McGonagall de fer una lliga interescolar. Quatre seleccions, una de cada escola.

—Sembla interessant —va assentir el James.

—I endevina què! —va dir el Fred tot emocionat—: Sóc el capità de l'equip de Hogwarts!

—Felicitats —va somriure el James—. Tu ets el millor dels quatre de Hogwarts.

—Ja ho sé —va rumiar el Fred—. El problema és que la McGonagall m'ha mirat malament quan li he dit que com a capità i seleccionador us seleccionava a tu, el Frank, l'Alice, la Geena, el Tom i l'Albus.

—Tots els de Gryffindor... —va sospirar el James.

—Som el millors —va assentir el Fred.

—Tu seràs a la selecció, oi, James? —va fer la Sarah—. Oi, James? I el Frank!

—No pots fer una selecció tota de Gryffindor —va comentar el James al Fred, passant de la noia que penjava del seu braç.

—Això ha dit la McGonagall —va fer abatut—. I saps què més ha dit?

El James se'l va quedar mirant. Era com tenir-la allà davant.

—Que hauràs d'agafar gent de totes les residències —va dir imitant la veu de la McGonagall—, i quan dic totes, vull dir que d'Slytherin també.

—Equilequà —va dir el Fred, més abatut encara—. Hauré d'acceptar el Flint a l'equip.

Van entrar totes dues parelles al Partenó, que era un mar de color ara que s'estava omplint de gent amb vestits de gala.

—El Flint segueix a l'escola? —es va meravellar el James.

—És un totxo, no fot més que repetir setè! —va exclamar el Fred—. L'únic que se li dóna bé és fer anar el bat!

—Doncs agafa'l de batedor —li va suggerir el James.

—Però si el tinc l'equip, estarà tota l'estona contradient les meves ordres! —va cridar el Fred—. I és un paio de dos metres que té com trenta anys, no sé si m'explico!

—Doncs no el seleccionis.

—Però llavors n'hauré de seleccionar algun altre d'Slytherin! —va exclamar el Fred—. Tots són grossos i malcarats, però el Flint és el millor!

El James es va parar en sec i el va agafar per les espatlles.

—En aquest cas, mira't la part bona.

—Quina? —va assentir el Fred.

—Que el seleccionador ets tu, no jo.

—I?

—Que és el teu problema, no el meu —va dir el James.

El Fred va empetitir els ulls.

—Aquesta és la part bona?

—Per mi, sí —va assentir el James.

—Hola, James —el va saludar la Geena, que venia amb l'Angelos.

—Hola, Gee, que guapa —va fer el James—. Fred, per què no li expliques a la Geena tot això, eh? Per cert, on és l'Elektra?

—No vindrà —li va dir al James—. S'ha quedat a l'habitació, no es trobava bé.

—Però si és la paladina!

—Ja, però està malalta —es va encongir d'espatlles la Geena—. Ja li he dit al Sòcrates i no ha semblat que li importés gaire...

—La Pandora s'endurà un disgust de no poder-li criticar el vestit —va fer el James.

—Sí... —va riure la Geena—. Hola, Sarah.

—Hola, Geena —va fer la Sarah amb escarafalls, perquè tothom veiés que estava amb els Magatotis, mentre el James es preguntava per què tothom sabia el nom de la seva parella menys ell.

El James va veure que l'Albus passava per allà en aquell moment.

—Ei!Kailey! —el va cridar el James, i va anar cap a ell—. I la teva parella? —va preguntar mirant al seu voltant—. No en tens? —va preguntar, estranyat.

—Oh, en tenia —va fer l'Albus adreçant-li una mala mirada—. Fins que tu me la vas treure.

—Hola, Al —el va saludar la Sarah—. No t'ho prenguis com una cosa personal.

—Que no m'ho prengui com una cosa personal? —va repetir l'Albus, cabrejat—. Em vas deixar pel meu germà!

—Anaves al ball amb l'Albus? —es va escandalitzar el James, mirant la Sarah, que va fer un gest com de treure-li importància.

—Increïble —va fer l'Albus i va marxar d'allà, però el James es va posar a córrer darrere seu.

—Espera! —el va cridar—. Perdona, no sabia que anava amb tu! Vaig agafar la primera que em va passar per davant! No se'm va acudir que em digués que sí quan ja tenia un altra parella!

—No és culpa teva ser irresistible, oi? —va deixar anar l'Albus amb mala baba.

—Ho sento...!

—És igual, tampoc no m'agrada massa ballar, no importa, no era que m'agradés ni res d'això.

—Val, és que estava pensant... —va fer el James—. La Lily? Té intenció de venir? Ho dic per posar una alarma o alguna cosa...

—La tinc emmordassada a la meva habitació —va contestar l'Albus.

—Oh. Vaja —es va sorprendre el James—. Perfecte, bona idea.

—Estic acostumat a ser jo qui normalment us para els peus —va fer l'Albus—. Tinc assumit el paper de germà avorrit i impopular. M'hauria de fer professor —va rumiar en veu alta.

 

*   *   *

 

El Frank va picar suaument a la finestra de l'habitació de la residència Beta. La Sofia només va trigar uns segons a obrir.

—Hola, Frank! Moltíssimes gràcies per fer-me aquest favor, no saps que contenta estic.

El Frank es va quedar parat quan va mirar-la. Hola? Aquella era la Sofia? O sigui, sí que era ella, evidentment, tenia les seves faccions, i la seva veu però... on era tota la resta de Sofia?

—T'has... t'has aprimat.

—Eh... sí —va fer la Sofia, posant-se una mica vermella.

—Com és que no ho havia notat?

—Suposo que és perquè sempre miro de passar desapercebuda —va contestar la Sofia—. I perquè duia un uniforme que em venia quatre talles gran.

—Estàs... genial. I tranquil·la que amb aquest vestit no passaràs gens... ehem... desapercebuda.

—Gràcies —va somriure la noia—. Aquesta era la intenció.

—Doncs el fet que aterrem amb la moto enmig de la pista de ball encara t'ho posarà més fàcil.

—I amb tu —va recordar-li la Sofia.

—Seh, pel que sembla era el premi gros, oi? —va riure el Frank, encantadorament.

—Uf, quins nervis... —va dir la Sofia, fent saltironets amb els seu vestit vermell espectacular—. Anem?

—Puja a bord.

 

*   *   *

 

—Potter, per fi el trobo —el James va fer un bot en sentir la professora McGonagall cridar-lo per darrera—. Va, que hem de començar el ball, i ja sap que els quatre paladins l'obren. Bé, els tres, pel que m'han dit —va fer amb un gest de desaprovació.

Estava clar que si la directora de l'Acadèmia hagués estat ella, la seva paladina no hagués faltat al ball, encara que l'hi hagués hagut de dur lligada amb cadenes.

—Eh... —va fer el James mirant al seu voltant—. He extraviat temporalment la meva parella.

—No sap on és la seva parella? —es va escandalitzar la McGonagall.

—Fins fa mitja hora no sabia ni com es deia, o sigui que no m'atabali.

Al James se li estava posant el cap com un timbal. L'Elektra no havia anat al ball, l'Alice tampoc, portava una parella penosa que, oh, sí, havia robat al seu germà, el Fred no el deixaria en pau en tota la nit amb allò de quidditch i a més ni tan sols li agradava ballar. I tothom l'estava mirant expectant.

—Ai, James, on eres? —va fer la Sarah, apareixent entre la gent, arreplegant-lo pel braç i arrastrant-lo cap al centre de la pista, on ja els esperaven el Gunnar i la Linette.

El James va reconèixer la parella del Gunnar: era la P, la germana de la Sofia. I el de la Linette el coneixia de vista, de la residència Beta, i tot i que feia sisè com la Linette, semblava que li doblés l'edat.

El James s'acabava de preparar per posar-se a er el ridícul de la seva vida, quan es va sentir un brogit que es va anar fent més i més fort, fins que d'entre dues columnes del Partenó en va sorgir una moto negra gegant que va entrar espetegant, va sobrevolar els caps de la gent i va aterrar amb precisió al centre de la pista de ball.

Pel que es veia, el Frank no venia sol, finalment. Qui era? Per un moment, el James es va imaginar que seria l'Elektra, que finalment s'havia decidit a assistir acompanyada del Frank. Però no, la noia de cabells llargs i negres era ni més ni menys que...

—La S?

—Aquesta és la S?

—Com s'ho ha fet?

—I a sobre amb el Motorista Cañón?

La gent es va anar apinyant al voltant de la moto, per observar com el Frank en baixava i ajudava a baixar la Sofia amb el seu vestit espectacular.

—Perdó pel retard —va dir el Frank amb un somriure.

La gent es va apartar per obrir-los pas. I es van sentir uns quants Bip, bip, bip! de la gent que duia a sobre les Caixes de Pandora. Ningú no les va obrir, perquè tots podien veure la novetat de la nit en viu i en directe. El James va pensar que a l'Alice li agradaria quan ho veiés. Tothom havia emmudit. Fins que una veu va dir:

—Longbottom, tregui aquesta rampoina del mig de la pista abans que la tregui jo. I no li prometo res dels mètodes que faré servir per a fer-la desaparèixer.

El Frank es va escurar la gola i va córrer a apartar la moto abans que la McGonagall complís la seva amenaça.

I va començar el ball.

El James estava especialment content del fet que la gent estigués més pendent de la Sofia que de la pista de ball, perquè s'estava entrebancant cada deu segons, però la Sarah Vancover semblava molt molesta d'haver deixat de ser el centre d'atenció. El James es va apuntar mentalment de no tornar a demanar mai a cap noia del club de fans que anés amb ell enlloc.

 

*   *   *

 

Ja havien passat més de quatre hores des que havia començat el ball a l'Acadèmia. Però l'Alice era molt lluny d'allà. Bé, no era exactament lluny parlant en distància, però era en una altra dimensió, de manera que segons com ho miressis, era molt, molt lluny. I parlava amb el seu encantador nòvio a la llum de la lluna mentre tornaven a casa després d'un sopar molt romàntic.

—Mira! Està o no està preciosa? —va preguntar-li l'Alice per enèsima vegada al Paris, mostrant-li de nou la foto de la Sofia de la Caixa de Pandora.

—Molt —va somriure ell—. No tant com tu, per això.

La va acostar cap a ell i li va fer un petó, repenjat en una farola.

—Com tens el peu? —va preguntar l'Alice; de camí de tornada s'havia entrebancat i s'havia donat un bon cop al turmell—. Encara et fa mal?

—Una miqueta, però demà ja estarà bé, segur —va dir el Paris—. M'agradaria que passéssim el cap d'any junts. Li demanaré al pare que us inviti a tots, així per dissimular.

—Bon pla —va dir l'Alice, fent-li un altre petó.

—Oh, per cert, he comprat entrades per anar a una exposició de pintura el mes que ve. Com que et va agradar tant l'última...

—Vaja... —va fer l'Alice—. Que bé.

La veritat és que començava a estar una mica farta de pintures, fotografies, escultures, dibuixos, esbossos, tapissos, vitralls i les mil i una coses que agradaven tant al Paris. Maleït el dia que li havia dit que li agradava tantíssim l'art. Tot havia començat com una petita mentideta de no res per fer veure que estava interessadíssima en tot el que feia el Paris. Al principi va anar la mar de bé, perquè el Paris estava encantat de tenir els mateixos gustos que ella però llavors havia començat a portar-la a museus caríssims, i aleshores l'Alice no s'atrevia a dir-li que tot allò l'avorria força, i portava tres mesos empollant coses sobre art perquè el Paris no s'adonés que no en tenia ni idea de res.

Però s'ho passava tant bé amb ell (pel fet d'estar amb ell, no pel que poguessin fer), que valia la pena fer-se l'intel·lectual. També s'havia acostumat a posar-se roba una mica més... bohèmia quan anava amb ell, perquè era el tipus de roba que ell duia. Tot i els seus esforços, encara patia de vegades per si se li escapava algun comentari fora de lloc dels seus, perquè no volia que el Paris pensés que era una boja agressiva, i sempre procurava tenir la seva cara més amable amb ell.

—Hauria d'anar tornant cap a l'Acadèmia —va dir l'Alice, mirant el rellotge—. No hauríem de ser fora de l'escola tan tard. Com m'enxampin me'n caurà una de bona.

—Vaja, no et puc segrestrar? —va riure el Paris abraçant-la amb força per la cintura— Potser et podria tancar a l'habitació, fer que et donessin per desapareguda i tenir-te allà per sempre... què et sembla?

—M'encantaria que em segrestessis —va fer l'Alice—. Però em sembla que la teva germana sospitaria. I el meu germà encara més. 

—No em fa por el teu germà.

—Ha! —va fer l'Alice.

—Ei, que jo sóc més gran —es va queixar el Paris.

—Sí... ehem... és clar.

Cert, el Paris era més gran. Però mentre ell es dedicava a fer dibuixos en carbonet, el seu germà s'entrenava a batejar. Déu no ho volgués, però l'Alice tenia clar que en la situació hipotètica que es barallessin, el Paris no duraria ni cinc minuts.

—En fi, serà millor que marxi abans que tinguis temps de perfeccionar el teu pla de segrest —va enllestir ella.

—Quin remei —va sospirar el Paris—. Ens veiem per cap d'any.

—És clar.

—Escolta, vols que t'acompanyi fins a l'acròpoli? —va preguntar-li el Paris.

—No cal, amb aquest peu—va riure l'Alice—. Hauries de caminar el doble. Si agafo la drecera pel bosc trigaré quinze minuts.

—Vigila, pel bosc de nit —va avisar-la el Paris.

—No passa res, és més curt, ja hi he anat altres vegades.

—Oh, sí, m'oblidava que a la vostra colla us agraden els riscos —va somriure el Paris—. Segur que no vols que t'acompanyi?

—Segur, pesat —va somriure ella—. Cuida't aquest peu, fes-me el favor.

El Paris li va fer un altre petó molt més llarg i després va pujar els esglaons a peu coix fins a l'entrada de casa seva. L'Alice li va fer adéu amb la mà i va marxar cap a l'acròpoli, tot rumiant en com s'ho faria per esbrinar de què tractaria l'exposició del mes següent per anar preparada.

Va aminorar la marxa, perquè estava distreta cavil·lant, i no va ser fins que ja havia entrat al bosc que es va adonar que feia estona que hi havia massa silenci. Normalment se sentien sorolls, al bosc, de mussols, de grills, de granotes... però res. Només podia sentir la remor que feien els arbres quan el vent bellugava les seves branques. Va parar de caminar uns moments, parant l'orella.

I aleshores es va sentir un udol de llop. No massa lluny. En fi, no hi havia de què preocupar-se, els llops realitat no eren tan violents com la gent deia, i en general s'espantaven més ells dels humans que no a la inversa. A no ser que...

Inconscientment va alçar la mirada al cel. Lluna plena. Merda. I si no era un llop normal i corrent? Els peus li van agafar vida pròpia i es van tornar a posar en marxa, a pas lleuger. Havia estat una mala idea anar pel bosc. No estava il·luminat per faroles, i tot i que portava la vareta encesa, aquella llum fantasmagòrica no ajudava precisament. Va considerar tornar enrere, però va calcular que li devia quedar el mateix tram per arribar a l'Acadèmia que per arribar altre cop a la ciutat, o sigui que fer allò seria una pèrdua de temps. Un parell de cops li va semblar veure alguna cosa de cua d'ull, però es va autoconvèncer que eren animalons entre les plantes. I, aleshores, un grunyit. Dos. Tres. Quatre. Tots provenien de darrere seu, però tenien tons diferents. L'Alice va parar en sec, morta de por. Mica en mica es va donar la volta.

I allà, tenint en compte la forma dels morros i les cues, hi havia quatre homes llops bavejant a només uns set o vuit metres d'ella.

 

 


 

VIST:

No sé qui hem vist, però la del vestit vermell no pot ser S! I menys amb el Motorista Cañón! Siusplau, digueu-me que m'enganyen els ulls! J amb una del seu club de fans. G amb P! Sembla que finalment K li ha tornat a donar carbasses. O a l'inrevés? Algú ho sap? NO VISTES: Ni E ni Miss Simpatia. La primera, segons diuen, malalta de nou. La segona... amb el nòvio, és clar! I encara no ha tornat; s'ho deu estar passant bé...!

 


Llegit 1091 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris02/09/2010 a les 18:33:23
#21845Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Vale, sento deixar-vos així. A veure, la idea era que quedés la nit acabada en aquest capítol, però, com normalement, m'he allargat i ho he hagut de deixar aquí. Mil perdons. Pero moooola, no? :D

Crec que hi ha hagut gent nova que està llegint la fanfic! Benvinguts! Perdó que no us hagi respost els comentaris, a partir d'ara ja ho faré, és que no m'agrada a haver de tornar a fer comentaris sobre el capítol anterior quan ja n'hi ha un de nou penjat; segur que teniu altres coses a comentar, ara ;)

Bé, doncs espero que us hagi agradat (no em mateeeeu XD) i que comenteu tant com sempre!

Que aixequi la mà qui vulgui pegar la Sarah Vancover! XD

Petonets!

Agatha Black




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris02/09/2010 a les 19:50:04
#21846Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

dios, que sóc la primera xdd ara me'l llegeixoo!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris02/09/2010 a les 20:12:48
#21847Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ö et vaig dir que el Frank i la S anirien junts i em vas dir que no!! mala personaa ¬¬ (t'ho havia dit mai? no? doncs ja ho saps) com em pots deixar l'Alice allà al mig? ueno, segur que se'n sortirà ràpid, perquè ella és la millor, i la millor sempre se'n surt xd anda que no hauria molat ara que una dels homes llops hagués sigut l'Elektra. Se m'havia acudit que la salvaria ella, però si no va poder salvar la Sofia amb les mateixes circumstàncies, a l'Alice menys xd també pot ser que arribi l'Oracle de Delfos (vale, sé que estic molt obsessionada amb ella, però és que l'han d'anar a veure abans de la segona prova!) també és possible que se'n surti sola, perquè és la millor, i es pot posar a fer servir els poders d'animàgic. I nah, no et matarem, perquè tots sabem que a l'Alice no li passarà res greu. I aixeco la mà, la pego i la mossego. He dit. xd Ueno, que si 10 persones s'apunten faré el grup "Elektra, more't" al facebook. Et sembla? Alee continua aviaat que alguns estem traumats ja pel dia 7 TT




Avatarhermi_evans 45 comentaris02/09/2010 a les 21:26:00
#21848Tinc 1 fanfictions i un total de 5 capítols

Està genial!

L'eleKtra, segur que no es home-llop?

Jo m'apunto a matar a la sarah!

Bien, ha tornat a sortir el motorista Cañon! trobo a faltar a la Lily!

Records, i fins al proxim, que em deleixo per llegir :D




AvatarJuliet Bell 36 comentaris02/09/2010 a les 21:49:18
#21849Encara no he escrit cap fanfiction

Fantàstic! Però... la Lilly tancada en una habitació durant el ball?! No m'ho puc creure! Jo que esperava que la liés una miqueta.... xd jo aixeco la mà!! xd Apa continua així i no tardis tant en penjar el següent plis!! ;)




AvatarPorcupintí-na 235 comentaris02/09/2010 a les 21:51:00
#21850Tinc 1 fanfictions i un total de 16 capítols

Hhahahhaha Frank i Sofia, ho vaig dir heh :) bueno, no sé què més comentar. Em falten els flaixos de les fotografies i la catifa vermella haha és broma :) M'encanta el Frank, és un amor.

Maria




Avatarharry_james_potter 119 comentaris02/09/2010 a les 22:50:07
#21851Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

M'acabes de fer un regal de Nadal amb el capítol. Avui mateix havia acabat la fanfic i ara ja hi havia un altre capítol. Moltes gràcies.

Pobre Alice...




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris03/09/2010 a les 02:22:22
#21852Encara no he escrit cap fanfiction

Hola Agatha Black!
Sóc nova aquí des de fa uns... deu minuts, i t'escric el primer comentari.
M'encanta la teva fanfic, vaig començar a llegir fa poc El Clan de Magatotis i L'Exèrcit de la McGonagall i no vaig poder parar. Escrius molt molt bé i estic enganxada!
Per cert, com ens has pogut deixar així! I ara què passarà amb l'Alice? La meva teoria és que l'Elektra és filla d'un home llop i té algunes "seqüeles" per això.
El capítol m'agrada MOLT. Jo també aixeco la mà per pegar la Sarah! Aix... el James m'encanta i m'encantarà encara més quan finalment estigui amb l'Alice! L'Alice és el meu personatge preferit; jo vull ser com ella! M'encanta el que li respon a la Sarah: "—És clar que no, Vermer —li va contestar amb un somriure—. Jo ja li vaig dir que no, tranquil·la que no m'enfado amb les que es queden amb les sobres. I, per cert, el meu nom de pila només el fan servir els meus amics. Tu em pots dir Longbottom". És genial!
El Frank i la Sofia... m'encanta! Tothom es queda amb la paraula a la boca. Et fots Pandora! xd   Per cert, una altra teoria: la Pandora és l'amiga de la germana de S.
Petons d'una nova lectora!
Arwen




impedimenta 27 comentaris03/09/2010 a les 14:27:17
#21854Tinc 1 fanfictions i un total de 23 capítols

uuuuuuuuuooooooooooo no ho pots deixar així!! P Elektra no hem cau bé, però buenoo sempre ha daver-hi un personatge així. Continua, i com sempre m'ha encantat, fins el proxim capítol!!




AvatarTooru 240 comentaris03/09/2010 a les 17:26:59
#21857Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!!

Esta perfecte, me ha encantat la aparició de S, espectacular.

Segur que al ball també tindran problemes, no? Han d'apareixer els Vlads. A vore, supose que el Frank notara que a Alice li ocurreix alguna cosa, aixi que avisara als Magatotis o anira ell a buscar-la. Mentres els altres es desfaran dels Vlads.

Be, casi mai acerte res, ja diras.

Adeu!!

Jo alçe la ma, però en compte de pegar-li li tirem bombes fètides, xD.




Avatarrodlel14 119 comentaris03/09/2010 a les 20:13:47
#21858Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Aixeco la mà! L'aixeco per demanar disculpes pel retard, però sobretot per pegar la Sarah Vermer. El Vermer és a posta? És que m'ha fet pensar automàticament en Vermeer... Però bé.

Sóc a BCN, i tinc una mica de pressa, o sigui que tallo el comment aquí! Em sap greu!

Rodlel14 (Enric)
Muahahahahahaha!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris03/09/2010 a les 22:03:56
#21859Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: no recordo que et digués en cap momen que el Frank i la Sofia NO anirien junts. Fa molt que vaig deicidir que l'acompanyant de la Sofia havia de ser el Frank, de manera que si et vaig fer entendre que no era així em vaig dever confondre. És evident que no mataré l'Alice. Tinc reservat un destí diferent per a ella. No puc dir res més! ^^ I sí, tranquil·lña que es veuran amb l'Oracle abans de la segona prova, però encara no. XD

hermi_evans: ana altra per matar la Sarah, bé ^^. L'Elektra té un secret molt gran, en part perquè ni tan sols ella no és conscient de tt el que li passa. Però no puc parlar d'ella; que tothom pensi el que vulgui, però no és cap idea descabellada ;) A la Lily ja la traurem en altres moments, no em serveix per les ocasions sèries... al menys, de moment.

Juliet Bell: He dit que el Ball aniria malament, no que acabarien tots morts XD. No puc permetre que la Lily sigui allà: és una bomba de rellotgeria!

Porcupintí-na: sí, ho vau dir una quants això de la parella F/S. Crec que la Sofia es mereixia aquest regal, i estem d'acord que el Frank és un amor.

Demà segueixo contestant, que ara no tinc temps!

Per cert, estic parada que ningú no comenti res del Paris ni de l'Albus, que normalment teniu aquests dos nois entre cotonets! XD




Avatarharry_james_potter 119 comentaris03/09/2010 a les 22:39:22
#21860Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Jo m'apunto a matar l'Alice i a lo del facebook (ara miro si ja has fet el grup...).

I crec que l'Alice avisarà al James amb el mirallet i ell la salvarà (els altres no podran per culpa dels Vlads i del demèntors).

I a veure, no em digueu que quan l'Alice diu: "—Quan t'ho va dir la Geena bé que vo... —va començar a dir, però va callar en sec quan va veure la mirada que li feia el Frank" s'hauria d'adonar que el Frank està penjadíssim de la Geena. I després diuen que el Frank no veu res, però lo seu que clama el cel no ho veu ningú!!! (estic molt pesat amb això, però és que és evidant!).

Apa, espero amb molta ànsia el següent capítol (ara sóc Magatotisadícte").




Avataranna_lovegood 206 comentaris04/09/2010 a les 13:36:49
#21863Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Mateu al Paris! Argh, no se perwuè em fot una ràbia ^^"

L'Albus és adorable, aix, pobret el meu nen. (Sí, l'hi estic agafant carinyo ^^)

Apa, no tinc temps, sento el comentari tan petitó, no he dit re ni de la S, ni de l'Alice... El proxim ^^




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/09/2010 a les 15:56:06
#21865Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

harry_james_potter: Vale, un plaer fer-te faliç! De fet, estàs de sort que hagi publicat exactament el dia després que acabessis de llegir, perquè últimament trigo molt a acabar els capítols. L'Alice intentarà cridar els seus amics pels mirallets, evidentment. El problema és que els seus amiguets avui van vestits de gala, i normalment porten els mirallets a la butxaca de l'uniforme... hohoho! XD (que dolenta sóc). I pel que fa al Frank... aviam, és evident que ell no vol que la Geena ho sàpiga i no ho ha dit mai a ningú però... és evident que l'Alice ho sap, és força instintiva amb aquestes coses, a diferència d'ell, que no sospita res entre la seva germana i el James. De fet, qualsevol que s'hi fixi una mica pot veure que el Frank està penjat de la Geena. Encara no m'hi he decidit del tot, però em sembla que el James també ho sap. La que no ho sap ni s'ho imagina (com moltes passa en aquests casos) és la Geena. Per cert, benvingut al club! ^^

Arwen Black: Hola! Benvinguda tu també! M'alegro que t'agradi tant, i moltes gràcies pels teus elogis (els necessito; com que no tinc els fums pujats ni res... XD). Crec que l'Alice és el personatge preferit de molta gent, i cada vegada té més fans, però el meu preferit és i seguirà sent sempre el James (tot i que més endavant haurà de compartir favoritisme amb un altre personatge que ja tinc pensat però encara no ha aparescut (i el que li queda XD). I sobre la Pandora... hi ha un munt de teories sobre els lectors, però ja vaig dir que no en diria res de res fins el final, de manera que tothom pot pensar el que vulgui! XD

impediments: doncs la manera de poder deixar-lo així és imaginar-me la cara de cabrejats que fareu tots quan acabeu de llegir-lo i les ganes que tindreu de comentar per cagar-vos en mi. Tot és màrqueting en aquest món! XD Merci per comentar, i espero acabar el següet capítol aviat! ^^

Tooru: doncs mira, has acertat molt més que aguns altres. Com tu has dit, serà el Frank qui notarà que l'Alice té problemes i podrà avisar els altres. Però al ball no hi haurà problemes. Bé, de fet n'hi haurà, però no seran provocats pels homes llop, ni pels vlads ni res d'això. Seran problemes més d'estar per casa. Pensa que l'Acadèmia és en una altra dimensió, i no hi pot entrar ningú que no sàpiga com es fa. I, per cert, anem a tirar-li bombes fètides!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris04/09/2010 a les 16:04:13
#21866Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

rodlel14: 1) sí, fas tard XD. Resa dos parenostre si tres avemaries XD. 2) Doncs mira, el cognom de Vermer me'l vaig "inventar" al mateix temps que li posava nom. De vegades ho faig, senzillament miro que m'agradi com sona i vaig fer "Sara... sara... Vermer." Així de fàcil. Tot i que, ara que ho dius, suposo que sí que em sonava del pintor. Però saps de què m'he adonat? Que en alguns llocs l'he caniat sense voler per "Vancover", que s'assembla una mica XD. És molt graciós, perquè fa temps vaig començar a escriure una història on un dels protagonistes es deia Vancover de cognom, i crec que l'he escrit ben bé 2 o 3 cops inconscientment! Després ho he vist i m'he partit la caixa. U.U'

anna_lovegood: ah, eres tu! Sabia que hi havia algú que no tragava el Paris i no recordava qui era! XD I a l'Albus... al final li acabaré agafant carinyo fins i tot jo, de tant que insistiu amb ell! XD Ale, em deus un comentari més llarg al proper capítol; m'ho apunto, ehhh? XDXD




AvatarClara_Weasley 133 comentaris05/09/2010 a les 19:13:30
#21868Encara no he escrit cap fanfiction

La Lily lligada en una habitació durant un ball? Siusplau, això hauria de ser delicte!

M'ha faltat un moment Lily, però ha sigut genial! I jo també vull matar a la Sally, vull dir... a la Sarah Vermer xDD

I pobret Albus, A! Sempre li fas passar malament, al pobre noi, i ell, que sempre es resigna a dir que és el germà impopular... I ha de ser profesor! xDDD

L'entrada de la S espectacular. Qui pogués anar amb el Frank! (Jo vull, jo vull!)

Ah! I el final... Et mataré, Agatha, mira que deixar-nos així! És cruel, cruel, la cosa...

Ara ens convertirán a l'Alice en una dona llop, però el James l'estimàrà igual o més i llavors tindrem el moment cursi que tots estavem esperant? ^^




Avatarlunalovegood 167 comentaris05/09/2010 a les 20:39:33
#21869Tinc 2 fanfictions i un total de 45 capítols

hola!

oooo! el ball! quina emoció! m'encanta la Pandora posant-se les botes XD ja era hora pobra Sofia! realment m'agrada que hagi anat amb el Frank, encara que de moment (o no) sigui només com a amics

ja que et queixes que no haguem dit res de l'Albus, ja ho faig jo: pobret! ets molt cruel amb ell! (bé, jo li tinc un especial apreci, al pobre nen) Encara que podríem dir que ha fet sort, perquè aquella noia no li convenia. ;)

i ara... teories! iupi!!!
en primer lloc, jo vaticino (al més pur estil oracle de delfos) que... l'Alice es convertirà en dona-lloba! yeah! no, espero que no, no sé quines reaccions rares podria causar la combinació dona-lloba-animàgica, sobretot tenint en compte que es converteix en un felí (oi que sí?). Segurament acabaria bastant fatal del cap, la pobra...

i l'Elektra... tenint en compte els meus extensíssims coneixements mitològics (que es tradueixen, bàsicament, en el fet de tenir una enciclopèdia mitològica al costat) en tinc una teoria. Ho vaig pensar fa un capítol o dos i tinc força detalls que ho proven (i que ara no recordo, a part d'un comentari sobre la introducció dins la ment d'un ocell al capítol anterior), però potser és una anada de l'olla meva. Pot ser que tingui alguna cosa a veure amb la seva homònima, una de les Plèiades, i el seu parentesc amb certs éssers mitològics grecs?

Buenu, aquí s'acaben les meves idees... ja diràs!

espero que pengis el proper aviat, ara que ja torno a tenir internet com déu mana!
un petó!!! :)




Avatarivi_potter 512 comentaris06/09/2010 a les 01:07:51
#21870Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Jo aixeco la mà jo l'aixeco! La tonta aquesta amb el James... tséeeeeeeeeeeeeeee ni en coña!
En fi que el ball m'he quedat una mica o.O La única que triunfa és S! El que ha estat interessant és el que hi ha fora de l'Acadèmia sí o sí? Esperem que sigui un James al rescate!
Molts petons, m'ha encantat! :)




Avatarlunalovegood 167 comentaris06/09/2010 a les 11:14:48
#21871Tinc 2 fanfictions i un total de 45 capítols

ah, per cert... jo aixeco la mà... per fotre-li una bona bufetada a aquella pava! grrr!




AvatarLily_Bell 18 comentaris06/09/2010 a les 14:26:15
#21874Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols


Arg! No ho deixis així, homeee! Quina rabiaaaaa -.-

Un capítol genial, agatha. M'has alegrat el dia quan he vist que hi ha capitol nou. M'he rigut moltíssim quan el James no savia ni com es deia la noia amb qui sortia, la Lily a l'habitació tancada i el pobret Albus fent de germà avorrit. Molt bona l'entrada a escena del Frank i la S.
Jo també aixeco la mà a matar la Sarah!!

No podria sortir la Lily? (Si hi entre explosio segura al ball)

Petons
Lily