Bé aquesta vegada no he trigat tant així que no se mus queixeu. M'agrada aquest capítol. De fet m'agrden tots però uns més que altres. Bé us deixò amb el capítol.

______________________________________ ____________________

Capítol 11: Ratograpadora.

Un fort cop de llibre xocant damunt la taula va fer que madame Pince  les manes a callar per sisena vegada.

-És el setè llibre que agafo, que em diu que no es poden matar els fantasmes perquè ja estan morts- va remugar cansada l'Isabel- lo qual em sembla estúpidament lògic, i no se que busquem realment. L'únic que és pot fer arribar al fantasma a la llum.

-La llum?- va preguntar l'Isabel.

-Sí home, tu no has vist entre fantasmes- li va dir la Carla- aquella que hi ha una tia prima amb el cabell arrissat que van fent de psicòloga dels morts.

PAUSE

Srmr Enselm: Ho sí sí!! Jo hem trago tots els capítols de entre fantasmas. La tia es diu Elisabeth... no espera es diu Miranda... ai no ho sé, ara dubto... Va que més dona! A qui li importa el nom de la protagonista?! Lo important és la seria!!

PLAY

-A no!- va protestar la Marina- no penso ser psicòloga d'un fantasma que no mereix la llum.

-Aquí diu- va dir l'Helena que tornava amb un altre llibre a les mans- que si et poses un collaret fet amb trossets d'estrella els fantasmes no es poden acostar a tu, perquè no se que del més enllà.

PAUSE

Srmr Enselm: M'agrada com llegeixes noia, te enteres de tant....

PLAY

-Avera Hel- va dir la Laia una mica cansada de sentir estupideses- Primer. No penso anar a buscar trossos de meteorit que no serviran de re. Segon. La Gemma no es pot posar res, li traves recordes?. I tercer. No li podem posar un collaret repela fantasmes a un fantasma- va acabar mig cridant, ja que la seva paciència acabava.

-Dons diria que ja no hi ha més llibres sobre el tema- va sospirar l'Estel.

-Aquí no- va somriure de cop la Neus- però a la part restringida sí.

-vaig a preguntar si podem entrar- va dir la Marina mentre s'aixecava i sanava a trobar madame Pince.

-Perdoni, ens deixaria anar a la zona restringida de la biblioteca?

-No- va contestar emprenyada.

-Per què- va dir posat veu i cara de pena.

-Perquè els de primer any no poden entrar.

-Però nosaltres som de quart senyora.

-No em digui senyora. I si son de quart, han de portar un permís de la directora conforme li heu explicat el motiu i us i deixa entrar.

El motiu. Precisament era el problema.

-I no ens i pot deixar entrar vostè? Si vol ens vigila perquè no fem res estrany- va somriure i li va donar uns petits copets a l'espatlla- amb confiança, he?

Madame Pince es va girar i va obrir el primer calaix del seu escriptori i va treure un rodet de fusta de mides considerables.

PAUSE

Srmr Enselm: Vamos, que va treure aquelles coses de fusta rodones que es fan girar sobre la massa de la Pizza perquè s'aplani.

PLAY

-Que fa senyora? Ara no és lloc ni moment per posar-se a fer pizzes.

-A vosaltres us faré pizzes si no sortiu- va dir amb veu assassina i picant més fort el rodet a la mà- aquí i ara!

La Marina va començar a retrocedir poc a poc intenta'n calmar la dona que s'acostava.

-Vinga senyora tranquil·litzis, va molt malament per la salut estar estressada. Faci com jo inspiri- va dir tot imitant el moviment- expiri- però madame Pince va seguir amb cara amenaçant i picant encara més fort- a més crec que esta prohibit utilitzar armes en horari laboral, va no faci que la directora s'enfadi.

Madame Pince es va acostar encara més. I la Marina va girar cua corrents.

-UUUUAAAAAA!!MAMA!!, QUE EM MATA!- NENES CORREU!

Les set noies és van girar i van veure la Marina que corria i madame Pince que anava caminant ràpid a darrera amb el rodet a l'aire.

-Que no cunda el pánico, hem de trobar un llibre- va dir la Carla.

Van respirar profundament

-HAAAAAAAAAAAAAA!!

PAUSE

Srmr Enselm: Suerte que no cundió el pánico, que si no...

Totes van córrer cap a la porta de sortida. I no van parar de córrer fins que van estar lluny de la biblioteca.

-Ma. Es pots saber que li has dit perquè ens vulgui mortes- li va preguntar recuperant aire, la Laia.

PAUSE

Srmr Enselm: Tothom us vol mortes, no ho sabíeu? Fugiu sers de l'inframón! Deuxeu pas a Srmr Enselm. Nens, nenes. Moriu-vos per la meva sensualitat.

Impedimenta: Es que tu no tens avia?

Srmr Enselm: No. La vaig matar. Muahahah!

Impedimenta: Calla.

PLAY

-Es que en realitat, us volia matar i no s'havia com fer-ho.

-Sí, nosotras también te amamos.

-Vaaale. M'ha dit que podem entrar si portem un permís de la directora conforme sap el motiu de perquè volem entrar.

-Molt bé, doncs anem a explicar-li- va dir l'Helena.

-Molt bé Hel, i que vols que li diguem- va replicar la Marina- Miri senyora directora, no és res important. Només ens volíem carregar un fantasma, o sigui un no mort miri vostè en que intentem matar el temps, que per si no ho sabia és de Hogwarts, i per acabar-ho d'arrodonir es d'una de les residències. Però vostè tranquil·la senyora directora, cap problema. El perquè senyora directora no li podem dir perquè li em promès algú que no diríem res. Així que senyora directora, no es preocupi.- va callar un moment- tu que creus que diria Hel?

-Ens tancaria a les masmorres- va acabar d'ien l'Isabel.

-No Isa- la va contradir la Carla- jo crec que ens enviaria al bosc prohibit.

-Però que dius Lala, exagerada- va dir-li la Marina- jo crec que ens penjaria del polzes i ens torturaria i fins que li expliquéssim tot. Com en les pelis xungues.

-Mira qui parla l'exageració en persona, no Ma?- va dir la Laia.

-Calla peu.

-Doncs, jo crec que seria compassiva amb nosaltres- va dir l'Estel.

-Tu flipes- li van contestar totes.

-Jo crec que aquesta tia viu al món de les piruletes- va dir-li la Laia a la Marina senyalant a l'Estel.

-Sí, a la calle gominola, no?

La campana les va fer tornar a lo que tocava realment, les classes.

Pocions va passar, igual que criança de criatures màgiques. Quan es van tornar a trobar es van estranyar molt.

La Marina, La Neus, la Carla i l'Estel estaven despentinades amb la roba estripada rascades per tot arreu juntament amb morats.

-Però què us ha passat. Quina bèstia us han ensenyat- els hi van preguntar les altres alarmades.

-El llibre es la bèstia!- va dir emprenyada la Neus.

-No hem fet classe- va explicar la Carla- Quan anava a començar la classe em intentat obrir el llibre i aquest sen ha tirat a sobre a mossegar-nos. Hem agut de corre amunt hi avall fins que la classe ha acabat i llavors hem pogut lligar el llibre amb fulles llargues.

-I a sobre, quan estàvem agafant aire desprès de la batalla, va una nena pija tonta d'aquelles passa per davant nostre i ens diu: No sabíeu que per obrir-lo li heu d'acariciar el llom?- va dir imitant veu de nena mimada- Mira que sou estúpides. Nya nya nya, grrrrr us juro que quan la torni a veure agafaré el llibre, el posaré davant d'ella i li diré: Ataca!

-Nosaltres només em acabat amb ampolles a les mans- va dir l'Isabel.

-Però si fèieu posicions.

-Ja però, va i el ens diu que abans dependre a fer una poció hem d'aprendre a netejar les marmites. O sigui que ens hem passat tota la hora netejant marmites- va explicar-los remugant la Laia.

-Jo crec que més havia us a fet netejar les marmites que a ella li feia pal netejar- va dei l'Helena.

-Va, que només queda botànica i transfiguració.

El timbre les va fer tornar a les seves labors.

I van passar les últimes classes. Fins que es van trobar.

Les Marina portava els dits una mica ensangonat i amb grapes clavades.

-No em diguis que a sigut el retorno del libro asesino - va dir la Laia.

-No aquest cop la ratograpadora- va dir la Neus.

-La què?-van preguntar totes.

-Resulta que com no tenia cap animal per transfigurar...

-No se per culpa de qui- la va acusar l'Estel.

-Ja sé , ja sé, va ser culpa meva. Però el cas es que com que no tenia animal, el professor Stuart m'ha donat un ratolí blanc amb ulls negres.

-Diguem que no li has ficat Stuart Little i que no l'has convertit en la teva, o sigui nostra mascota- la va amenaçar l'Isabel.

-Ho ha fet- va contestar la Neus per ella.

-Mare de Déu- va dir la Laia sense poder contenir-se i tapant-se els ulla- però, què em fet per haver de carregar amb tu?

-Em deixeu acaba? Gràcies. Bé , pues he convertit Stuart amb una grapadora, i com és un rosegador a volgut mossegar-me o sigui grapar-me els dits. Heu vist que bo que és quan vol.

-Boníssim. Sobretot si el féssim a la parrilla- va dir la Carla.

-On el tens?- li va preguntar l'Isabel.

-Aquí- i va treure de la butxaca una grapadora blanca amb dos taques negres i lligada per la part de grapar.

-Encara els tens en grapadora?!- va exclamar l'Isabel.

-Es que... - va dir rascant-se el cap- quan a dit el conjur per fer-lo tornar a l'estat normal estava entretinguda en lligar-lo que no me enterat.

-Però mira que ets tonta- li va dir l'Isabel- i per què encara el tens lligat?

-És que si el deslligo, grapa i s'escapa. És agressiu.

-Molt bé, és agressiu i vols que el tinguem com a mascota.

-eeeee... sí.

-Ojala et grapi a la jugular- va desitjar la Laia.

-Com salti al meu llit mentre dormo, et degollo- la va amenaçar la Neus.

-Portat bé Stuart- li va dir a la grapadora que com a resposta va intentar grapar-li el dit.

Ens van separar per anar a dutxar-se a les respectives habitacions.

PAUSE

Srmr Enselm: Per fi!! Per fi san acabat les classes!! Ostres, això és pitjor que la sisena hora.

PLAY

*         &nbs p;       *       ;            &n bsp;      *

La Brue va entrar decidida a l'habitació. Va deixar llibres i pergamins va agafar una corda i li va fer el nus de vaquer (aquell nus que fan servir per agafar animals mentre cavalquen), i va tornar a marxar. Les catalanes es van mirar estranyades menys la Peyton que s'havia perfectament que anava a fer la seva amiga.

Al cap de cinc minuts es va obrir la porta i va entrar la Brue , rere seu hi havia en Bob Parra lligat amb la corda, que cridava com si s'anés a morir.

-No vegis com ha costat arrossegar el nen per les escales quan san fet tobogan.

-Tobogan?-van preguntar les Catalanes.

-Sí. Quan un noi trepitja les escales per pujar a les habitacions de les noies, aquestes es tornen tobogan- els hi va explicar la Peyton.

-Ala, que amables que son les escales- va riure l'Helena- a Atlantida passa una cosa pitjor.

-Què?- va voler saber la Brue.

-Quan un noi puja les escales no li passa res fins que arriba a dalt, llavors sent una veu que li diu: Por favor no me obligue a utilizar la violencia y salga de aquí- va explicar l'Isabel imita'n la veu d'una recepcionista- i si el noi no fa cas, que és el que acostuma a passar la primera vegada. Sobre una comporta i surt una bota de calçar de dos metres de llargada i un d'amplada. I li dona un a petada que l'envia de pet a la sala comuna. Quan està a baix sent la mateixa veu que li diu: Yo ya le avise si usted es estúpido, no es mi problema. Adiós.

Les angleses van riure.

-Si anem a Atlantida- fijo que faig pujar a en James i en Lucas per aquestes escales- va exclamar la Brue.

M'entres havien estat xerrant en Bob parra sabia escapolit i estava a punt d'obrir la porta. Però la Brue el va veure i corrents els va apartar d'una empenta. Va tancar la porta amb clau anul·lant així totes les seves possibilitats de fugida.

-Bob estimat, tinc una petita sorpresa per tu- li va dir somrient.

Es va dirigir cap a una cortina i la va apartar. Sota la cortina hi havia un gran armari segellat amb grans cadenes  i també un gran cadenat.

Va situar en Bob davant del armari. Va anar cap el moble.

-En uns segons et presentaré en José Miguel.

PAUSE

Srmr Enselm: Ja us aviso, que no és cap periquito. Ho dic per certes persones que jo conec.

PLAY

Va donar un petit copet al moble i l'armari es va moure violentament sense parar. La Brue va riure sorollosament. I en Bob, bé. En pobre Bob no podia deixar de tremolar.

_________________________ _______________________________

Ala feina feta! Uff que llarg que se m'ha fet el capítol. Espero que us agradi. Ja sabeu si heu de criticar alguna cosa de la fanfik endavant no us tallau, us o juro que no m'enfadaré.

see you.

• 	Arwen Black (Moderador/a FF)	Enviat el 20/09/2010 a les 17:06:53
  	#21945	He escrit 2 fanfics amb un total de 5 capítols

  
  
  Ahaha la "senyora" Pince no en passa ni una! Que ràpid que has penjat! :D
  
  Uiuiui... a veure què li volen fer al pobre Parra... XD Què hi deu haver a l'armari... 0,0
  
  La Brue em cau molt bé! A veure si en monten una de grossa d'aquí a poc aquests... Amb el James i els altres vull dir xdd
  
  Gràcies per penjar que m'anima molt llegir una mica perquè aquests dies estic envoltada d'exàmens... XD Ah, i veig que no les entusiasma anar a classe a les catalanes eh? Però si ha de ser molt guai! I pobre Stuart... Què trist viure com una grapadora... Neus! Vés a preguntar-li com canviar una altra vegada l'Stuart a la McGo que em fa pena :'(
  També podrien aprofitar la retrograpadora per grapar als que no els cauen bé Muahaha...
  
  Vinga un petoneet!
  
  
  
  
  

• 	Clara_Weasley	Enviat el 20/09/2010 a les 19:38:11
  	#21947

  
  

  No em diguis que li has possat Stuart Little i l'has convertit en la nostra mascota xDD Què bo!

  I què li faran al Bob Parra? xDD Potser em farà un mica de pena i tot. Per cert, qui és el José Miguel? (A part del canari de la teva cosina xDD)

  
  
  
  

• 	Marta Potter Weasley	Enviat el 20/09/2010 a les 19:40:33
  	#21948	He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols

  
  
  uiii quina por que em fa això.. pobre Bob.. que pobre, que el bombin!
  
  Petons de:
  Marta Potter Weasley
  
  
  
  
  
  
  

• 	Tooru	Enviat el 24/09/2010 a les 20:30:38
  	#21968

  
  

  Hola!!

  Esta genial!! No he parat de riure, i lo de la ratograpadora, ha sigut molt gran xD.

  Uff, segur que lo que hi ha a l'armari no es res bo !

  Adeu!

  PD: perdo el retras.