Bon migdia!

Ja sé que avui vaig tard, però és que aquest matí he hagut de fer una feina d'Encanteris que duia retardada, i no m'ha donat temps de despertar-vos ni d'enviar-vos res fins ara! (Sé que m'heu trobat a faltar). De manera que, en comptes de bon dia... bon profit! (Sí és que algú es pot menjar aquest pastís de poma... es pot saber d'on l'han tret? És fastigós!

En fi, falta poc menys d'un mes per la Segona Prova i aquí ningú no en parla! Suposo que E, J, G i L deuen estar una mica dels nervis... què els han degut preparar? Teòricament només ells quatre ho saben, perquè tenen la seva pista, (i si encara no ho saben, potser que s'hi posessin)... Però, i els altres? Au, va, que segur que alguns teniu algun contacte amb ells i els podeu treure alguna cosa... i els que no, sempre podeu fer apostes! Una poma d'or. Què pot voler dir una poma d'or?

Au, va, amiguets dels paladins, enrotlleu-vos una mica i envieu-nos de què va! Que aquí tots ho volem saber; ara que ha passat el ball no tenim res més per esperar amb ànsia... Perdó! Mentida, sí que tenim! Demà es trien els jugadors dels equips! Tots els qui us vulgueu presentar, heu de ser al Camp de Quidditch a la tarda. Els de l'Acadèmia, a les cinc; els de Hogwarts, a les sis; els de Beauxbattons a les set, i els de Durmstrang a les 8. No sé si m'hi podré estar les quatre hores, de manera que aneu-me informant de qui surt escollit!

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora

Era dimarts a la tarda, i els que quart curs estaven fent Transfiguració. Els magatotis compatien una de les taules. Ja havien acabat la feina abans que ningú, havien transfigurat els seus galls dindi en conillets d'índies (l'Alice va batre un rècord i ho va aconseguir en només dos minuts) i havien copiat el títol de la redacció que havien de fer per divendres.

—La Pandora m'està posant dels nervis amb això de la Segona prova... —va dir el James—. Encara falta un mes, no cal posar-se nerviós! Diu que els paladins ja hauríem de saber de què es tracta; doncs no, no té raó.

—Amb el pastís sí —va intervenir el Frank.

—Què?

—El pastís de poma —va fer el Frank—. Estava asquerós de veritat, no me l'he menjat i ara tinc gana.

—Frank, ara mateix estic més preocupat per això! —va dir, ensenyant-li la poma d'or.

—Si es pot menjar, et soluciono el problema ràpid...

—Au va —va intervenir la Geena—. James, el tema de la poma el portes retardat de debò. La Pandora té raó, ja hauries de saber de què es tracta.

—El portem —va recordar el James als presents—. El portem retardat i hauríem de saber de què es tracta.

—Bé, sí, és igual... —va assentir la Geena—. Que anem molt peixos.

—És que m'ho dius com si fos el meu problema...! —es va queixar el James, ofès—. Aquí ningú no s'ha preocupat pel coi de poma...!

—Tens raó, tens raó —va acceptar la Geena.

—Perquè no fem tots una mica de recerca per separat aquesta tarda o aquest vespre? —va suggerir l'Alice, que va dirigir una mirada significativa al James.

Ell ho va entendre de seguida: era dia vint, el primer dia de lluna plena del mes, i encara havien de descobrir si l'Alice era una dona llop o no. No ho havien dit al Frank ni a la Geena, i per això havien de despistar-los aquell vespre, perquè ells dos havien d'estar junts esperant que sortís la lluna i... bé, veure què passava.

—Em sembla bé —va assentir la Geena—. I demà a la tarda ho posem en comú quan acabem les classes?

—Però tard —va demanar el Frank—. A les set. He decidit que vull ser de l'equip de Hogwarts.

—Ah sí? —va fer la Geena—. I això?

—Bé, és que tinc molt temps lliure —va dir el Frank—. Vosaltres tres esteu molt... ehem... ocupats i jo estic moltes estones sol i avorrit, de manera que he pensat que una mica d'exercici m'anirà bé.

El James va assentir. Entenia molt bé a què es referia el Frank. Hi havia estones que ell era amb l'Elektra, i la Geena amb l'Angelos, i l'Alice amb el Paris... i el Frank es quedava sol i estava tot el sant dia amb la seva moto.

—Fins les set no voleu quedar? —va dir de sobte l'Alice—. A les set ja serà fosc...

El James se la va mirar per tallar-la. Sí, a les set ja seria fosc, i si era una dona llop, no podria venir. Però ja hi pensarien si es donava el cas.

—Sí, i què passa? —va fer el Frank.

—Res —va dir ella, i es va posar a recollir la taula, ja que no quedava gaire perquè sonés la campana de final de classe.

Però el Frank se la va seguir mirant durant tota l'estona, inquiet. El James tenia una lleu sospita sobre ell, però no va dir res.

A la tarda van anar a passejar una estona pels carrers muggles, tots quatre i la Sofia, que últimament se'ls afegia quan anaven els quatre sols a algun lloc. Estava més radiant que mai, perquè el seu bon físic l'havia animada molt a nivell psíquic també, i estava sempre d'un humor immillorable, i els magatotis acceptaven de bon grat la seva companyia. Feia un parell de setmanes que havien decidit que quan quedaven ells quatre, no s'acoblarien els nòvios, perquè no era el mateix, i ells volien seguir tenint les seves estones junts. Tot i així, la Sofia no molestava gens, perquè no era parella de ningú, i seguia sent encantadora.

Els acabava de fer entrar a una botiga de roba de marca caríssima a recollir uns pantalons que havia encarregat i, sense saber com, s'ho havia manegat per comprar-li unes sabates precioses a la Geena i unes ulleres de sol al Frank. El James i l'Alice s'havian apartat una mica.

—Li has dit ja, a la Sofia, el que hem de fer aquesta nit? —li va preguntar—. Perquè no podem enviar-la a dormir a una altra habitació...

—Li anava a dir aquest matí, però no caldrà —va assegurar l'Alice—. El seu pare ha d'anar una mena de... inauguració o festa o alguna cosa d'aquestes de rics i la S i la seva germana hi ha d'anar. No tornarà fins demà al matí.

—Ah, doncs perfecte —va fer el James.

—Escolta una cosa, James —va seguir l'Alice—. Cap allà les set es fa fosc, però m'he estat informant i mirant llibres d'astronomia i tècnicament avui la lluna no sortirà fins les onze de la nit. No tinc clar a quina hora em transformaré, si a les set o a les onze.

—Si és que et transformes —li va recordar el James.

—Ja, sí —va assentir l'Alice, que estava molt atabalada—. Però que serà millor que ho tinguem tot preparat per les set, per si de cas.

—Cap problema.

Van tornar a l'Acadèmia cap a les sis, per sopar. La Sofia va dir que ja no tornava i se'n va anar amb un taxi cap a casa seva. A la taula sí que se'ls van unir l'Angelos i l'Elektra. Aquesta última es mirava l'Alice de reüll, i l'Alice ho va notar. Per això, quan van marxar cap a la residència amb el James li va preguntar:

—Per què em mira tant, l'Elektra? No li hauràs explicat?

El James va fer un sospir.

—Bàsicament va ser ella la que em va fer adonar que podies ser una dona llop i la que em va preguntar ahir què pensàvem fer avui.

—Oh, t'ho va dir ella? Que amable! —va fer lacònicament—. I no et va dir que potser seria millor que t'allunyessis de mi?

—No —va dir el James, que es va penedir d'haver-li explicat la veritat a l'Alice—. Només em va dir que vigiléssim i ja està. I ara quan ens hem acomiadat m'ha preguntat si ho teníem tot controlat i m'ha dit "ja veuràs com no serà res", per la teva informació.

L'Alice va callar i va seguir caminant mirant el terra.

—Es preocupa per tu, saps? —va dir-li el James.

—Sí —va fer l'Alice, dirigint-li una mala mirada—, deu ser això...

—És igual, no parlem de l'Elektra, ara —va dir mentre entraven a la residència i s'obren pas cap a les habitacions.

Va sonar un telèfon, i l'Alice es va treure el mòbil de la butxaca.

—El Paris —va dir, mentre es posava a teclejar a una velocitat vertiginosa, i el James va pensar que allò volia dir que ho feia molt sovint—. Està...! —va girar els ulls i va fer un sospir.

—També es preocupa —va dir encongint-se d'espatlles i va obrir l'habitació de l'Alice. Estava gairebé tan desendreçada com la seva.

L'Alice va tancar la porta i es va asseure al seu llit.

—Què, ens hi posem? —va dir mirant el rellotge—. Deu minuts per les set.

El James va assentir i es van posar a fer feina. Va fer estirar l'Alice al llit i el James li va lligar els canells i els turmells amb cadenes que va fer aparèixer de la vareta i que va enganxar al llit. Després va clavar el llit a terra, per si de cas. Com que estava estirada, es notava molt que l'Alice tenia la respiració agitada.

—T'apreten les cadenes?

—No —va dir ella, amb un fil de veu—. James, tinc por.

—No passarà res —va dir el James, tot i que no la va mirar als ulls.

—Obre la finestra. Que pugui entrar la llum de la lluna.

El James ho va fer i va mirar el rellotge. Dos minuts per la posta de sol. Van esperar en silenci, els dos mirant per la finestra com el sol es ponia pel mar. L'Alice va sentir que tremolava, i va prémer les dents perquè el James no ho sentís. Un minut. Van veure com el sol tocava l'aigua, mica en mica, va anar desapareixent. Després, només va quedar un filet de sol... i l'últim raig va entrar per la finestra, provocant una llum taronja, que va centellejar i finalment desaparèixer. EL James i l'Alice es van mirar uns instants. No va passar res.

—Tot bé? —va preguntar el James.

—Crec que sí.

El James va assentir.

—Haurem d'esperar que surti la lluna , doncs.

Es va asseure al llit al costat de l'Alice i li va fer uns copets d'ànim distrets al braç. Potser seria millor que silenciés l'habitació, per si de cas començaven a sortir-ne udols en plena nit. Es va aixecar el llit i ho va fer.

—Alice —va dir mentrestant—. Al Frank no li has dit res de tot això, oi?

—No.

—És que aquests des he tingut la sensació que et vigilava més que de costum.

L'Alice va fer un sospir.

—Sí, jo també. Sap que me'n passa alguna, però fa veure que no. De vegades ho fem —com que va veure que el James se la mirava, ho va explicar millor—. Quan érem petits ens vam adonar que sovint sentíem el mateix que sentia l'altre, i  tot i que al principi ho vam trobar molt divertit, mica en mica ens vam adonar que era incòmode. El Frank és la persona que m'estimo més del món, i normalment li ho explico tot, però... hi ha vegades que et passen coses que no vols compatir amb ningú. Quan tens un germà bessó això és complicat, no li pots amagar res... bé, no del tot. No puc saber tot el que li passa, només... com se sent. Però tot i així és molt incòmode no poder tenir intimitat.

El James va tornar a seure al llit per escoltar-la.

—De manera que fa uns anys que vam decidir que... que faríem veure que no teníem aquesta connexió. Si no ens explicàvem les coses era perquè no volíem parlar-ne o perquè no volíem que l'altre ho sabés, de manera que no preguntàvem. Si jo el notava trist i quan li preguntava em deia que no tenia res, jo feia com que m'ho creia i ja està, i seguia actuant amb naturalitat. Potser de vegades sé que està exultant per alguna cosa, però si no m'ho explica... doncs no pregunto. Estic segura que sap que estic preocupadíssima, però li he dit que no em passava res, de manera que ha anat a fer la seva, tot i que segur que està patint per mi.

—Quan et van atacar els homes llop no va fer pas veure que no passava res... —va recordar el James.

—Perill, pànic —va dir l'Alice—. Tenim una excepció quan passa això. Si hi ha perill, ens hi fiquem pel mig. Només si hi ha perill.

—Doncs ho trobo admirable i molt respectuós... —va dir el James—. Però escolta un moment! —va exclamar de cop i volta—. No sabrà que tu i jo... l'any passat...?

L'Alice es va posar vermella i es va encongir d'espatlles.

—No en tinc ni idea, però si ho sap, no farà absolutament res, t'ho asseguro. I si mai se n'assabenta pel que sigui, actuarà com si li vingués de nou. De tota manera, només podia sentir el que sentia jo, no el que senties tu... si senties alguna cosa, és clar —va afegir ràpidament posant-se encara més roja; el fet d'estar lligada a un llit de braços i cames amb ell al costat no ajudava gens.

El James no va saber què dir. "Com vols que no sentís res si encara sento alguna cosa ara?" no semblava la millor opció. Per sort, l'Alice va canviar de tema.

—James... què farem demà? Avui intentaré matar-te i tu intentaràs salvar el coll —va dir amb un nus a la gola, perquè el fet de pensar en matar el James li feia venir esgarrifances—. Però què farem demà?

—Res, perquè no et transformaràs —va dir el James, i quan ella anava a replicar-li, va afegir—: I en cas que et transformis, jo em transformaré en lleó, i no m'atacaràs.

—I si ataco la gent de fora? —va dir l'Alice amb un fil de veu—. M'hauràs de parar. Però no vull que prenguis mal, James! Això ha estat una mala idea.

—Alice, no atacaràs ningú —va dir el James—. Les cadenes aguantaran, jo em convertiré en animal i no passarà res. I demà... si realment et transformes, demà ho explicarem al Frank i la Gee. Potser el Frank pot preparar la poció aquesta que fa dòcils als homes llop i no ens haurem de preocupar tant, només haurem d'amagar-te i prou.

—Hauria hagut de deixar el Paris avui —va dir l'Alice, i una llàgrima va començar a caure-li galta avall—. No puc estar amb ell si sóc un monstre...

El James li va agafar la cara amb les dues mans.

—Escota'm bé, Alice. Tu no ets un monstre. No ho ets ara ni ho seràs mai, ets la persona més genial que he conegut mai, i el fet de canviar de forma quatre nits al mes no farà que canviïs tu.

Va ser una sort que l'Alice estigués lligada de braços i peus, perquè en aquell estat i amb el que li acabava de dir s'hagués llançat als seus braços sense pensar-s'ho dos cops. "Afortunadament" semblava que el James tenia més força de voluntat que ella, perquè es va aixecar del llit i es va asseure una butaca al seu costat. Va obrir la motxilla i va treure'n la poma d'or.

—Què en penses?

—Que preferiria estar morta.

El James li va fer una mala mirada.

—No ho diguis ni en broma.

—M'agradaria saber el que diries tu si estiguessis aquí estirat de mans i peus esperant a convertir-te en una criatura assassina —va deixa anar, i es va sacsejar de la ràbia—. Segur que no voldries parlar de la puta poma! Me la sua, la poma!

—Patiment, tristesa, desconsol, ara ira... —va fer el James desant la poma altre cop—. Et podria agafar per amabilitat, no trobes?

—Oh, disculpa que no aplaudeixi el teu enginy —va dir alçant les manilles.

—I sarcasme, és clar que sí...! —va exclamar el James.

—No fa gràcia.

—Desdeny.

—Oh, per les barbes de Merlí...!

—Indignació...

—PROU!

—I de nou a l'ira! —va acabar el James—. No sé com t'ho fas però sempre tornes a l'ira, és un cercle viciós amb tu.

L'Alice va respirar i es va relaxar, mirant el sostre. Els minuts van anar passant i van anar donant pas a les hores. L'Alice no podia pensar en res més que en un futur com a dona llop. S'imaginava les nits de lluna plena, sola en una habitació perquè no voldria veure ningú, mentre es compadia o s'autolesionava. S'imaginava la cara que faria el Frank que li diguessin... o potser ja ho sabria... ho notaria, el Frank, que aquesta nit es transformava? La Geena faria veure que no passaria res, igual que el James, però al James mateix li podia llegir la por als ulls. I després als seus pares... quedarien destrossats. La McGonagall segur que li deixaria acabar els estudis a Hogwarts, sempre que ho portés en secret, però... i després què? Quina mena de futur laboral l'esperava? Ningú no confiava en els homes llop, i menys ara que s'havien aliat amb els vlads... I si el Frank no era capaç de preparar la poció? Hauria de buscar algú que en sabés, però això podria costar setmanes, mesos fins i tot... què faria fins aleshores? Passar les nits encadenada? Allà, amb la Sofia al costat? Segur que li encantaria. Faria venir el James, a fer-lo patir encara més, en veure-la transformada en un monstre que només voldria fer-li mal? I si no aguantaven les cadenes, què? Estaria un temps matant? I el Paris? L'hauria de deixar, és clar, però com li explicaria? Allò ja seria massa per a un bruixot, però com li expliques a un muggle que és perillós que estigui amb tu perquè ets un home llop i el podries matar en qualsevol moment, especialment a ell, que no es pot defensar amb res?

El James va tenir el detall de no dir res. Només se la mirava pacientment. Potser era l'últim cop que la veia d'aquella manera. Es va preguntar què faria si vencia les cadenes. Seria capaç de fer-li mal? Sabent que era l'Alice?

El temps estava passant d'una manera estranya. De vegades, el James podia mirar el rellotge tres vegades en cinc minuts, donant-li la sensació que s'havia aturat, però en algun moment, el mirava i veia que havia passat tota una hora sense adonar-se'n. Es va donar que el silenci l'estava posant més nerviós. Ja només faltava mitja hora per les onze.

—No cal que t'enfadis perquè et faci broma —li va dir, com si només fes dos minuts que havien callat, en comptes de tres hores—. Recordes com vam quedar? Que seríem sincers l'un amb l'altre i que no ens enfadaríem per dir la veritat?

—Però tu no m'estàs sent sincer —va dir ella, girant el cap per mirar-lo—. Intentes calmar-me, però estàs tan espantat com jo!

—I què vols que et digui? —va exclamar el James—. Que em fa por que per culpa d'això no tornis a ser la d'abans? Que em fa por que algú se n'assabenti i et facin el buit? Que em fa por no ser capaç de fer-te mal si et deixes anar i preferir que matis algú abans que tocar-te un pèl? Què vols? Que et faci sentir encara pitjor?

—Vull que em diguis la veritat! —va contestar l'Alice, plorant a llàgrima viva—. No vull que em facis creure que tot anirà bé quan els dos sabem que el més probable és que no sigui així! I vull que m'abracis, siusplau!

El James es va alçar i la va abraçar fins que l'Alice va parar de plorar. Va portar una estona.

—M'has de dir sempre el que penses —va dir ella—. M'és igual que sigui cruel, o que em faci mal, però si tens ganes d'explicar-me una cosa, me l'expliques, i si és la veritat, no m'enfadaré.

—D'acord. Em sap greu.

L'Alice li va explicar les seves pors. Què seria d'ella, quan marxés de Hogwarts. On la voldrien?

—Al Departament d'Aurors, per exemple —va dir el James—. Mentre el meu pare en sigui el cap, ningú gosarà dir-te que no. Ni et faran el buit, perquè allà, si no ets d'un clan, o ets híbrid, o un renegat.

Despulles del carrer, els havia anomenat un cop el seu pare. Gent que havia trobat el seu lloc al departament perquè no l'havia trobat enlloc més.

—I alguna gent que senzillament no és tan estúpida com per jutjar només per l'exterior —va afegir, conscient que hi havia persones molt maques, també, com el seu tiet, o la Belacqua, i algun més.

L'Alice es va quedar una estona en silenci, pensant. La veritat és que sí que tenia algunes possibilitats... la Marmita Foradada mateix, sense anar més lluny. Era casa seva. Qui s'atreviria a fer-la fora d'allà? Llàstima que odiés treballar allà...

—Dos minuts —va dir el James, mirant-se el rellotge, i traient l'Alice dels seus pensaments.

Es van quedar en silenci un altre cop, mirant per la finestra. D'una mica més a l'esquerra d'on s'havia port el sol, els núvols començaven a desprendre una tènue llum blanquinosa. A l'Alice se li va accelerar el cor de nou, i se li va agitar la repsiració. Al James també, però es va quedar dret, apuntant l'Alice amb la vareta, tot preguntant-se què faria si l'Alice es deixava anar. Plata i foc. De plata no en tenia... per tant, què? Incendiar l'habitació, o com anava la cosa?

I llavors la lluna va aparèixer d'entre els núvols.

El James i l'Alice es van mirar fixament, aguantant la respiració...

... van estar així durant uns segons...

... i no va passar res.

El James va tornar a respirar, abaixant la vareta. L'Alice va relaxar els músculs i va tornar a plorar de la tensió amb els ulls tancats amb força. El James va córrer cap a ella, i li va treure les manilles. Es va asseure al seu costat i ella es va eixugar els ulls i es va incorporar. La seva cara va anar a buscar la del James, els seus llavis, els d'ell.

Però a l'últim moment ell els va esquivar i la va abraçar. L'Alice va sentir una petita punxada al cor.

—Ara mateix t'odio.

—Ara mateix sí —va assentir ell, sense deixar-la anar—, perquè estàs molt susceptible. Però demà al matí m'ho agrairàs.

L'Alice no es podia creure la llibertat que sentia en aquells moments, el pes que s'havia tret de sobre. Se'n va fer creus de no estar surant per l'aire, de com de lleugera se sentia. Però encara tremolava tota ella.

—Et pots quedar a dormir aquí? —li va demanar—. No passarà res, t'ho juro.

*   *   *

I no va passar res. El James es va despertar quan va sonar el despertador de l'Alice, a les set del matí. Va allargar el braç per apagar-lo i va sacsejar suaument l'Alice, que dormia amb el cap a la seva espatlla, perquè es despertés.

—Bon dia... —va fer el James—. Hauria d'anar a la meva habitació a canviar-me.

L'Alice va assentir, i es va apartar una mica, per deixar-lo llevar, fregant-se els ulls.

—James... —va dir, abans que ell marxés—. Gràcies. Per... tot.

El James va somriure, es va treure les sabates per no fer soroll i va sortir de l'habitació, dirigint-se de puntetes cap a la seva pel passadís de pedra. Va entrar sense fer soroll, desitjant que l'Angelos no es despertés, però tan bon punt va tancar la porta...

—Tu per aquí —va exclamar—. Es pot saber on has passat la nit, faldiller?

El James es va girar amb la boca oberta, sense saber ben bé què dir.

—Amb l'Elektra —va contestar.

—Mi-te'l ell, que espavilat —va riure l'Angelos—. I es pot saber per què no has fet venir aquí la G? On s'ha quedat ella? Espera! —va exclamar amb els ulls com plats—. No haureu fet un...?

—Noooo! —va cridar el James, horroritzat—. No, Angelos, no. Definitivament no.

—Menys mal —va fer ell—. M'hauria ofès que no m'haguéssiu avisat...

—La Geena ha dormit a casa seva, avui... —va dir, horroritzant-se mentre ho deia, perquè sabia que ara l'Angelos li preguntaria a la Geena perquè havia dormit a casa i la Geena li diria que no era cert i... aaaaaargh! —. Vaig a dutxar-me! —va exclamar just després, entrant al bany abans que pogués complicar més la situació.

Però es va complicar, i es va complicar molt, i no perquè l'Angelos hagués parlat amb la Geena precisament, sinó perquè a l'hora d'esmorzar, es va sentir pel Partenó el conegut Bib, bip, biiiip!

—Merda —va fer el James. Allò a aquelles hores només volia dir una cosa...

VIST!

No us ho creureu! J entrant a l'habitació de Miss Simpatia al vespre i sortint-ne aquest matí mirant de passar desapercebut! Adjunto fotografia! Ha! Em moro de ganes de veure el retrobament de Miss Simpatia i E a classe! Llàstima que el Ros no tingui caixa... n'hi hauria de fer arribar una...!

Toooot el Partenó es va girar a mirar el James i l'Alice. La seva taula inclosa. Els dos es van tapar la cara amb les mans. Per sort, l'Elektra encara no havia arribat i no havia de passar vergonya, però la Geena, el Frank, i la Sofia, que acabava d'arribar, se'ls miraven amb els ulls com plats, i l'Angelos va exclamar:

—Hòstia, i després diuen de mi!

—No, no ha passat res! —es va defensar el James.

—Només ens vam estar xerrant fins tard i ens vam quedar adormits! —va afegir l'Alice.

—Oh, ara se'n diu xerrar? —va riure l'Angelos.

La Geena li va donar un cop al braç, per fer-lo callar, però després es va mirar l'Alice molt malament.

—Jura'm que li has fotut al Paris! —li va cridar—. Jura-m'ho!

L'Alice la va quedar mirant, admirada.

—T'ho juro.

La Geena li va aguantar la mirada uns segons.

—Molt bé, et crec —va dir al final—. No li diré res.

—Gràcies.

El James seguia amb el cap mirant al plat, però sentia els ulls del Frank clavats al seu cap. Es va imaginar una mena de làser foradant-li i penetrant-li el cervell. Com que no va gosar aixecar el cap fins que van ser a l'aula, no es va adonar que l'Elektra no era amb ells. Segurament es devia trobar malament de nou.

A l'hora de dinar, però, va aparèixer. Duia els cabells recollits, tot i que esbullats amb ganes, estava pàl·lida i feia unes ulleres horribles. Tots es van espantar una mica quan la van veure, perquè no era l'aspecte a què els tenia acostumats normalment.

—He pensat que m'aniria bé prendre una mic la fresca, però em sembla que me'n tornaré al llit després de dinar —va informar.

—Elektra, pel que fa a la Pandora... —va començar a dir ràpidament l'Alice que, tot i que l'odiava, se sentia una mica culpable pel James.

—Tranquil·la —va dir ella amb un somriure dèbil—. De la Pandora me'n refio molt menys que de tu.

—Eh... gràcies... crec —va dir l'Alice, que no estava segura de si allò era ben bé un insult. Els altres es van quedar ben parats de veure que l'Elektra no muntava cap escàndol, i la gent del Partenó es va quedar una mica decebuda, tot i que van riure de valent quan la Pandora va enviar a tots una foto de l'Elektra amb les pintes que duia.

Abans de marxar cap a classe d'Invocació, l'Elektra va apartar el James del grup un segon.

—I bé? —va preguntar.

—Està bé —va dir el James—. Falsa alarma.

—Oh. Molt bé, me n'alegro —va dir amb un altre somriure. No sabia si era perquè es trobava malament, però al James li va semblar que no era del tot sincera—. I... ehem... perquè t'has quedat amb ella tota la nit, doncs?

—Ens vam adormir —va dir el James amb tota naturalitat, decidint-se per la no-de-tot-mentida de l'Alice—. No va passar res. Em creus, oi?

—Sí —va assentir ella—. Només he vingut per saber com estava, però em sembla que me'n començo a penedir... —va dir quan va veure un grupet de gent que passava mirant-se'ls i algú que deia "No sé com no li escup a la cara!" —. Que vagi bé la classe...

Invocació va anar com sempre. Parlaven de la invocació de dimonis, que podien respondre qualsevol pregunta.

—Però hi ha una manera molt concreta de dirigir-se a ells —els explicava la vella professora Calixta—. A cada invocació només es permeten fer tres preguntes, i s'ha  de formular de manera que el dimoni les pugui contestar amb un assentiment o amb una negació.

—No sé a vosaltres, però a mi això em sona a fetilleria de l'Edat Mitjana... —va murmurar el Frank.

—A mi em sona a màgia negra que t'hi cagues... —va contestar el James—. Quina mena de persona voldria parlar amb un dimoni? O sigui, no sé, podríem invocar angelets, no? Dic jo, eh...?

—Recordeu tot el que es necessita per a fer una bona invocació? —va seguir la professora—. No, no m'ho digueu, serà el tema de la redacció per la setmana que ve, d'acord?

Van anar sortint de la classe tranquil·lament, i es van dirigir al camp de quidditch, per anar a veure les proves dels de l'Acadèmia i, després les de Hogwarts.

El capità de l'equip de l'Acadèmia era el Kostas, el germà gran (en tots els sentits) de l'Angelos. I va semblar que tenia un bon equip. No coneixien a gairebé ningú, però tots la majoria dels que es van presentar eren de Beta. L'Angelos va aconseguir la plaça de caçador.

—Són força bons, eh? —va dir l'Alice—. Has vist el Kostas, de porter? Les para totes... i l'Angelos és molt ràpid.

—No ho serà tant quan li hagi trencat l'escombra amb una bala —va remugar el Frank.

—Aquest és l'esperit—va riure el James.

Les grades es van començar a omplir de gent de Hogwarts i, en veure que el Frank anava amb l'equip de quidditch posat, se sentien alguns "merda, ja es podrien haver presentat la Thalassios o el Potter!", perquè tenien assumidíssim que el Frank entraria.

I el Frank va entrar, evidentment, i per tant, juntament amb el Fred van omplir les places que podien omplir els Gryffindor.

—Ho sento, però em fan triar un màxim de dos per residència —anava dient al Fred a la gent que el mirava amb males cares—. Si fos per mi, agafaria tothom de Gryffindor, però la McGonagall no és com el Sòcrates, que permet que a l'equip de l'Acadèmia hi hagi cinc jugadors de Beta...

La caçadora va ser l'Anne Boot de Ravenclaw, de quart curs. L'altre de Ravenclaw era un noi de sisè que feia d'encistellador, i el tercer lloc d'encistellador se'l va endur una noia de tercer de Hufflepuff amb bons reflexos tot i que una mica tímida perquè era la més petita. El porter també era un Hufflepuff, de setè. Per desgràcia pel Fred (i pel Frank) l'altre batedor era ni més ni menys que el Flint, a qui consideraven de setè, tot i que ja hauria d'estar fent... què, onzè?

—No em puc creure que sigui el meu company de bat... —va sospirar el Frank quan entraven al camp els de Beauxbattons.

—Ànims —va intentar animar-lo la Geena—. Almenys ets a l'equip!

—Sí...

—Au, va anem a biblioteca a posar en comú el que hem esbrinat... —va dir la Geena.

El James i l'Alice es van mirar, però no van dir res. És clar que el tema va sortir inevitablement quan es van asseure en una taula i es van quedar mirant.

—Eh... —va fer el James—. La veritat és que ahir no vaig fer res...

—Jo tampoc —va dir l'Alice, abaixant el cap—. Però segur que vosaltres sí, oi? Frank?

—Què? —va fer el Frank—. No, a mi no em mireu! Jo vaig estar entrenant per quidditch, tinc excusa! Què vau estar fent vosaltres? No, no m'ho digueu, no ho vull saber —va afegir ràpidament.

L'Alice li va dirigir una Mirada.

—No m'ho puc creure —va dir la Geena—. Vam quedar que tots buscaríem!

—Perdona? —va saltar el James—. És que tu vas venir a buscar alguna cosa? Perquè pel que m'ha dit l'Angelos, vas estar tot el vespre amb ell...

—Però vaig estar pensant! —va contestar la Geena, tot i que es va posar un xic vermella—. Espereu aquí.

Es va aixecar i es va ficar entre les prestatgeries i en va sortir amb un llibre de cobertes de pell marrons.

—Se'm va acudir ahir que hi ha una història mitològica que parla d'una poma d'or —va explicar—. Com que ja vaig veure que a la primera prova tiraven de mitologia, se'm va passar pel cap que potser en aquesta segona també ho farien així... —va dir mentre passaven pàgines—. Aquí, la poma de la discòrdia.

—Explica —va dir el Frank, interessat.

—Un dia, a l'Olimp, es va celebrar la boda de Peleu i Tetis—va explicar la Geena—. Però no van invitar a Eris, la deessa de la discòrdia, perquè sempre feia que tot acabés amb una baralla, així que van prescindir d'ella. Tot i així, Eris se'n va assabentar i, enfadada, va fer que al banquet de noces hi aparegués una poma daurada, com aquesta, que va destinar "per la més bella". Aleshores, va començar una disputa per saber a qui havien destinat la poma, perquè tant Hera, com Afrodita, com Atena pensaven que elles n'eren les mereixedores. Per això van baixar a la Terra i van demanar a l'home més bell del planeta que triés quina de les tres era més bonica.

—Qui era aquest home?

—Paris —va dir la Geena.

—M'ho crec —va somriure l'Alice.

—Com no... —va fer el James.

—Calleu, que no he acabat —va dir la Geena—. Paris era el príncep de Troia, i va escollir Afrodita, perquè aquesta li va prometre que, a canvi, li entregaria l'humana més bella de la Terra, Helena d'Esparta.

—Calla, aquesta no era la tia aquella per qui va començar la batalla de Troia?

—Segons la llegenda, sí, segons l'Oracle de Delfos, no, recordeu? —va riure la Geena—. Va dir que l'havia coneguda i que era lletja i ben grassa.

—Bé, però el que ens interessa és la llegenda —va dir el James—. Què va passar amb la noia aquesta?

—Que Afrodita va fer que s'enamorés de Paris, evidentment, i fugís amb ell, abandonant el seu marit i la seva filla (es deia Hermione, per cert, i era bruixa). Però Afrodita estava casada amb el rei d'Esparta, Menelau, que va agafar els seus soldats i els de moltes altres poblacions gregues i va posar rumb cap a Troia, per recuperar Helena.

—Estava una miiiica coladet per ella... —va fer l'Alice—. Com va acabar la guerra?

—Els grecs eren més que els troians, però aquests vivien en una ciutat fortificada amb unes muralles infranquejables, i no hi havia manera d'acabar amb ells. Però Ulisses, un dels comandants grecs...

—Aquest també em sona... —va remugar el Frank.

—... va tenir una idea brillant. Van construir un cavall de fusta gegant que van fer passar com una ofrena pels déus de Troia i es van amagar, ells i els seus vaixells, tot fent veure que s'havien retirat. Els troians s'ho van creure, de manera que van fer entrar el cavall de fusta a la seva ciutat. El que no sabien era que a dins del cavall hi anava un grup de soldats grecs, que quan es va fer de nit van obrir les portes de la muralla i així, van deixar passar els grecs, que van massacrar la ciutat. I així va ser com Troia va ser vençuda.

—Preciós —va comentar el James—. Però què pot tenir a veure amb una prova del torneig?

—No en tinc ni idea —va sospirar la Geena—. Em sap greu.

—No pateixis, ets l'única que ha aportat alguna cosa, de moment —va recordar-li el James, mirant-se la poma.

En realitat, la poma era una caixa, tenint en compte la ranura. Però de moment no s'obria ni tan sols amb un alohomora, de manera que segurament el truc per obrir-la era saber què representava...

—Ei, espereu! —va exclamar de sobte—. Aquí hi ha alguna cosa, escrita!

Tots es van acostar. Era una inscripció curta, gravada en el que feia de palet de la poma, d'allà on s'enganxa amb l'arbre:

Menja'm.

Com era que no s'hi havia fixat mai? Potser era perquè era al palet en comptes de a la poma en si, a la qual havia donat cinquanta mil voltes sense descobrir-hi res.

—Doncs ara mateix se m'acaba d'acudir una altra idea —va dir l'Alice—. El Jardí de l'Edèn, d'Adam i Eva.

—Ah, vols dir el pecat original? —va fer el James—. Déu els va prohibir que mengessin el fruit de l'Arbre de la Vida i ells ho van fer, oi que anava així?

—No —va dir l'Alice—. Molta gent es pensa que va anar així, però la poma era el fruit de l'Arbre del Coneixement, no de l'Arbre de la Vida.

—Hi havia dos arbres? —va preguntar el Frank.

—Sí, hi havia dos arbres prohibits dels quals no en podien menjar el fruit —va explicar l'Alice—. Però va aparèixer la serp i va temptar Eva. Li va dir que Déu no volia que mengessin aquells fruits perquè menjant-los tots dos es transformarien en una mena de déus. Eva va fer-li cas, i va agafar la poma del primer arbre, el del Coneixement i n'hi va donar a Adam. Però Déu els va enxampar abans que poguessin menjar el fruit de l'altre arbre, i a Adam es va ennuegar amb el tros de poma. Segons això, aquesta és la raó per la qual els homes teniu la nou d'Adam al coll i les noies no.

—I quin poder donava, aquesta poma? —va preguntar el James.

—Saber distingir el bé del mal —va contestar l'Alice—. Per això tenim remordiments i culpabilitats, perquè sabem quan fem bé les coses i quan les fem malament.

Els quatre es van quedar pensant.

—Què hagués passat si Eva hagués escollit menjar primer de l'Arbre de la Vida? —va preguntar aleshores la Geena.

—Doncs que tècnicament seríem immortals però una miqueta curts —va contestar l'Alice.

—Doncs ja li val... —va remugar el Frank.

—I què? —va fer l'Alice—. Creieu que això de "Menja'm" pot ser una espècie de temptació?

—Podria ser —va acceptar la Geena—. Però tampoc no descarto això de la poma de la discòrdia, la veritat.

—De fet, les dues són bones idees... —va reconèixer el James—. Què fem? Seguin buscant per les dues bandes?

—Suposo que és el millor —va dir el Frank.

—Doncs som-hi, no? —va fer el James, posant-se de peu i anat cap al prestatges—. Comencem...

• 	ginny loovegod	Enviat el 30/09/2010 a les 17:31:39
  	#21990	He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

  
  
  primeeeeraa!!!
  
  i sí, si no penjaves et penjava jo XDD.
  
  
  
  
  

• 	Agatha Black (Moderador/a FF)	Enviat el 30/09/2010 a les 17:35:17
  	#21991	He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols

  
  
  Hola! Doncs publicat. Com veureu, el títol (que m'ha costat molt trobar-lo) té més sentit quen t'has llegit el capítol, perquè el James pregunta a invocació "això sembla màgia negra, no seria millor invocar angelets?" Doncs molt em temo que no, estimat James... De fet, el títol d'aquest capítol encara tindrà més sentit al capítol següent, però és que pel següent ja he pensat un títol molt més graciós ^^
  
  En fi, he posat una mica d'història i de misteri amb el tema de la poma (pel qui sou més de misteris) i una mica James/Alice, pels qui us agraden més les escenes romàntiques (tot i que encara li queda molt però sigui romàntica de veritat.
  
  Apa doncs, espero escoltar teories i de tot el que vulgueu, elogis i crítiques que ho accepto tot de bon grat i amb molta humiltat (Hahahahahaha!). No, en sèrio, és molt emotiu llegir comentaris... snif! snif! ^^
  
  Petonets per tooots ^^
  
  Agatha Black
  
  
  
  
  

• 	JoanaPotter	Enviat el 30/09/2010 a les 19:30:42
  	#21994

  
  
  uuuh m'ha agradat molt
  
  
  
  

• 	anna_lovegood	Enviat el 30/09/2010 a les 20:46:15
  	#21995	He escrit 3 fanfics amb un total de 26 capítols

  
  

  Bien! Oh, quia Illusió que l'Alice no sigui unadona-llop... Però també hauria molat xDD (Sí, que cruel ^^")

  Bé, no tinc temps, sento que sigui un comentari tan curt.

  
  
  
  

• 	Juliet Bell	Enviat el 30/09/2010 a les 21:00:26
  	#21996

  
  
  Per fi!!!! :) Ho esperava moltíssim!! A veure el capítol m'ha encantat i com q soc d les romàntiques... sí!! l'escena James Alice m'ha encatntat!! Escolta i... (això és una paranoia meva...) has pensat quantes pàgines t'ocuparia si imprimissis totes les fic dels magatotis?? Pràcticament et donaria per un llibre!! xd Bé això últim ha sigut q se m'ha acusit i ho havia d'escriure...xd Bé i per acabr només dir-te que m'ha encantat i que en vull més més més i ràpid ràpid ràpid!! (sense presssions eh?) Q no q es conya q portes molt bon ritme elq passa es q la meva obcessió ja és patològica... xxdd Apa molts petons i segueix així!!! xo xo Juliet
  
  
  
  

• 	marta_ginny (Moderador/a FF)	Enviat el 30/09/2010 a les 21:46:16
  	#21998	He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

  
  
  ooh, diga'm obsessionada i tot el que vulguis, però això del títol està referit a... txan txan txan... l'Oracle de Delfos! Entre pecats (adam i eva) i discòrdies (la poma de la discòrdia) només podiem acudir al dimoni (L'ORACLE!) Jo ho veig bastant evident xdd mola que tornin els misteris ^^ m'agrada poder-me emparanoiar xd Però això no vol dir pas que no m'agradi l'escena James-Alice! De fet, és la que m'agrada més de tot el capítol. T'estranya? I bé, que encara no ho havia dit, però és un capítol magnífic :) tinc ganes d'oracle però JAA!
  
  
  
  

• 	Agatha Black (Moderador/a FF)	Enviat el 30/09/2010 a les 23:16:05
  	#21999	He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols

  
  
  ginny loovegod: molt primera, primera, però encara no has comentat, ehhh? ¬¬
  
  XD
  
  JoanaPotter: Gràcies.
  
  anna_lovegood: oh, bona l'has dit ara. O sigui que t'hasgués molat que l'Alice fos una dona llop... doncs potser tindràs una serpresa, xata... XD I sí ets una mica cruel, però raó: MOLAAAA! XD
  
  Juliet Bell: Suposava que l'escena us agradaria a les romàntiques... per cert, sí que ho he pensat, això dels llibres, i no un, no, en podria fer tres, un per cada fanfic. La primera ocupa 201 pàgines de word. La segona, gairebé 300, i en aquesta quarta ja vaig per la 264, i encara anem per... a veure... poc més de la meitat (calculo uns 45 capis, tot i que s'acostuma a allargar, la cosa). De fet, trobo que aquest estiu hauria pogut pogut escriure més, però mira, ha anat com ha anat... ara sí que aniré enfeinada... uf! XD
  
  marta_ginny: Hahaha! Doncs sí, al proper capítol ANEM A VEURE L'ORACLE. I tu diràs, i perquè? I jo et diré, perquè no tenen ni PUTA IDEA de què anirà la segona prova i necessitaran ajuda desesperadament. Però, curiosament, lo del dimoni no anava per l'Oracle sinó perquè... tachan, tachan... FAREM UNA MICA D'INVOCACIÓ DE DEBÒ! (i ho tinc preparat perquè sigui mooooolt divertit). I SAVIA que t'agradaria l'escena James/Alice XD Merci per comentar! ^^
  
  
  
  
  

• 	rodlel14	Enviat el 01/10/2010 a les 17:14:04
  	#22001	He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols

  
  
  Holaa!
  
  
  
  Vinga, que avui estic animadíssim! Comencem la crítica (constructiva, tranqui)!
  
  
  
  Primer, ja ho has dit tu però el títol és genial...! Quan he llegit el "discòrdies" he pensat automàticament en la llegenda, però quan hi he arribat ja m'havia abstret massa i me n'havia oblidat. xD
  
  Jo crec que és més fàcil que tota la complicació: no se'ls ha acudit intentar fotre-hi queixalada, a la poma? Si el "Menja'm" és la única cosa que aporta la poma (a part de la pròpia poma), i a partir d'aquí depèn tot del que puguin deduir, no hi perden res...! (potser alguna dent xD)
  
  
  
  Segon: tema de la prova. Jo crec que la prova consistirà en alguna cosa relativa a la guerra de Troia. xD En teoria, la segona prova és la de l'enginy, no? Si els que fan les proves són prou intel·ligents, l'enginy no només el necessites per saber de què tracta la prova, sinó de resoldre un enigma: la mateixa prova requereix enginy. I què hi ha més enginyós que Ulisses amb el seu "cavallet"?
  
  
  
  Respecte a l'esceneta Alice-James... El James és curtet, però és massa curtet per adonar-se que és curtet. xD No dic res més, suposo que ja ha quedat tot molt clar.
  
  I pel que fa a Pandora... Té més importància que la purament humorística?
  
  
  
  Apa, ja he comentat. ^^ Però el nou chapter ja hauria d'estar penjat... o sigui que espavila a escriure! ;)
  
  
  
  Rodlel14
  Muahahahahahaha!
  
  
  
  
  

• 	rodlel14	Enviat el 01/10/2010 a les 17:14:59
  	#22002	He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols

  
  
  Hmm... el comment m'ha fet una cosa rara. Bé, tan és! ^^
  
  
  
  
  

• 	Arwen Black (Moderador/a FF)	Enviat el 02/10/2010 a les 01:33:06
  	#22005	He escrit 2 fanfics amb un total de 5 capítols

  
  
  Hola! M'ha encantat el capítol. Jo de moment em decanto a que la segona prova serà algo més abiat de l'estil del cavall de Troia, com el rodlel14 :) Pel que fa a l'escena Alice-James, perfecta. Sento el comentari tant curt i dolent i amb retràs... No me l'he pogut llegir fins avui. A més, ara m'he quedat en blanc:S Simplement m'encanta..., no sé què més afegir. Un petó, no tardis en penjar el següent capítol plis... ^^
  
  
  
  

• 	harry_james_potter	Enviat el 02/10/2010 a les 11:46:16
  	#22006	He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols

  
  

  Hola (Jan Pol de "La Competència" a Rac1)!

  Està molt bé això de deixar-nos amb la intriga de 2 opcions, ja que amb dues opcions hi ha més misteris i tothom es declina per la primera (mitològica) o sigui que jo em declino per la segona (bíblica).

  En James s'ha de menjar la poma per tenir durant tota la prova una inteligència màxima (que al finalitzar la prova desapareixerà).

  Ah,si, i VOLEM MÉS ESCENES ALICE/JAMES (sense pressions, eh?)!!!

  Apa, vagi molt bé i fins el següent capítol!

  
  
  
  

• 	ivi_potter	Enviat el 02/10/2010 a les 15:32:26
  	#22008	He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

  
  
  HOLAA!
  Vaaale, comencem! Preciós moment Alice-James, els trobava a faltar molt *_* sort que l'Alice no és una dona-llop tot i que m'ho veia a venir :) Del misteri de la poma no en tinc ni idea la veritat :S Però tinc ganes de saber que coi és el que li passa a l'Elektra, és molt, molt, molt misteriosa aquesta noia!
  Petons i segueix tan aviat com puguis! :)
  
  
  
  
  

• 	MrsBlack Anònim	Enviat el 02/10/2010 a les 17:10:18
  	#22009

  
  
  no m'agrada, m'encanta!
  
  
  
  

• 	Agatha Black (Moderador/a FF)	Enviat el 02/10/2010 a les 22:24:02
  	#22010	He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols

  
  
  rodlel14: No, poden clavar-li quexalada a la poma, perquè no és una poma de veritat, és una caixa de metall banyat en or, i això de "menja'm" forma part de la pista, però és ... mm... metafòric, per dir-ho d'alguna manera. El James no és curtet, és moooolt mono. Joh, perquè dius que és curtet? >.< Hahaha, i no em fotis presses, aveure si fas alguna fanfiction tu, noieeeet! XD Que en va scomençar alguna però la vas deixar, que ho sé jo! XD I la Pandora... sí, a part d'humorístic i de pera-punyetes, té una miqueeeta més de sentit (no serà res crucial, però servirà per adonar-nos de coses). He decidit que al final de la fanfic diré qui és. ^^
  
  Arwen Black: No trigo tant, johhh... T.T només feia una setmana...! Així que també et decantes pel Troia... molt bé, molt bé XD. I no pateixis, que el comentari que em vas fer a l'últim capi val per tres o quatre! XD
  
  harry_james_potter: no entenc això de Jean Paul i la competència de Racc 1... m'he quedat igual... O.O. Després, vale, comptabilitzem: Troia II, Edèn I. XD I no, la poma NO ÉS COMESTIBLE. Merci per comentar ^^
  
  ivi_potter: Gràcies, gràcies! Doncs jo no estic disposada a tantes escenetes romàntiques, això ja sembla més un culebró que no pas una història de més.... misteri, com era abans. Uf. Bé, què hi farem, seguiré mirant de posar-hi una mica de tot! L'Elektra... wenu, sense presses...! XD
  
  Mrs Black: guai, guai! ;)
  
  
  
  
  
  
  

• 	impedimenta	Enviat el 02/10/2010 a les 22:31:30
  	#22011	He escrit 1 fanfics amb un total de 23 capítols

  
  
  Que monos que són l'Alice i en James! però ojala es liin ja! i ell deixi l'estúpida (amb perdò) Eleckta i ells en Paris (no tinc res contra en Paris). Apa escriu aviat!
  
  
  
  

• 	Laura*Malfoy	Enviat el 03/10/2010 a les 13:22:24
  	#22012	He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

  
  
  Bieen! per fi me l'he pogut acabar de llegir! Portava tres dies intentant trobar un moment per llegir-lo però estic molt apurada amb el TR i els exàmens i tot la pesca... però tranqui, sempre trobare algun moment! :)
  M'ha agradat molt, i lo de la poma jo ja havia pensat amb el jardí d'Edèn. Però la poma de la discòrdia no se'm havia acodit. A veure com t'ho fas per què descobreixin què amaga la poma!
  Tinc ganes de llegir el següent ja!
  Per cert, m'agrada que l'Alice no sigui una dona llop, només ens faltava axo! jeje!
  
  petons! ^^
  
  
  
  
  

• 	Arwen Black (Moderador/a FF)	Enviat el 03/10/2010 a les 21:51:16
  	#22014	He escrit 2 fanfics amb un total de 5 capítols

  
  
  No no si no ets tu que tardis en penjar, sóc jo que tinc el mono... xD Però igualment aquest any vaig tant estressada com la Laura*Malfoy així que pot ser que tardi en comentar-te algun capítol... Però sempre m'alegro molt quan veig que hi ha algun nou capi penjat! Tu escriu quan puguis, per això, sense pressió. Ja tindré l'any que ve per donar-te'n! jejeje ***
  
  
  
  

• 	harry_james_potter	Enviat el 05/10/2010 a les 16:24:14
  	#22016	He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols

  
  

  Fa temps que tinc una pregunta:

  A la imatge de la fanficion, la "D" que en Frank porta brodada al pit, què significa?

  
  
  
  

• 	Arwen Black (Moderador/a FF)	Enviat el 05/10/2010 a les 18:10:01
  	#22017	He escrit 2 fanfics amb un total de 5 capítols

  
  
  Aquell no és el paladí de Durmstrang? Vaja, jo em pensava que sortien els quatre paladins! Aleshores qui són? (perdó per la intromissió):P
  
  
  
  

• 	Laura*Malfoy	Enviat el 07/10/2010 a les 20:52:07
  	#22030	He escrit 1 fanfics amb un total de 16 capítols

  
  
  Son els quatre paladins! No són els Magatotis, aquests apareixen només a la primera fanfic :)
  (També sento la intromissio :P)
  
  
  
  
  

• 	Agatha Black (Moderador/a FF)	Enviat el 07/10/2010 a les 21:35:59
  	#22032	He escrit 10 fanfics amb un total de 208 capítols

  
  
  Sí, sí, són els Paladins! El Frank no és ros, té els cabells cafè, com l'Alice. L'Alice no és pas de l'Acadèmia ni té els ulls blaus. I el que porta la Linette vol ser l'uniforme de Beauxbattons.
  
  Els magatotis són els de la primera fanfic "el clan de magatotis", tot i que ara la Geena porta el cabell estirat i l'Alice, curt ^^
  
  
  
  
  

• 	ginny loovegod	Enviat el 08/10/2010 a les 21:59:24
  	#22034	He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

  
  
  M'ha agradat molt!!
  
  Ala, ja està, ja pots començar a escriure!!
  
  (No havies especificat que el comentari hagués de dir gran cosa, ara et fots xDD)
  
  
  
  
  

• 	Tooru	Enviat el 11/10/2010 a les 11:05:42
  	#22040

  
  

  Hola!!!

  Crec que ja te havia dit que m'encanta, no?

  Veus, al final te he comentat. I com no tinc ara cap teoria, doncs no se que posar.

  Be, si, la poma, la trobaran. I s'obrira si se la posa a la boca? sols si se la posa, sense mastegar ni menjar.

  Si, comentari molt cutre, espere que el següent me isca millor xD

  Adeu!

  
  
  
  

• 	Juliet Bell	Enviat el 20/10/2010 a les 21:26:24
  	#22059

  
  
  més més més!!!! ;)
  
  
  
  

• 	myre_ginny	Enviat el 25/11/2010 a les 23:06:31
  	#22128

  
  
  Moltes felicitaaaaaats!! disfruta del teu dia macaa! esperava capitol nou amb l'estrena de HP i les relíquies de la mort, o com a minim pel teu anivfersari. espero que estiguis beee, i que segueixis quan puguis, pero com abans millor :) un petooooo!!
  
  
  
  

• 	hermione_phoenix	Enviat el 12/02/2016 a les 14:48:56
  	#26666	He escrit 1 fanfics amb un total de 6 capítols

  
  

  Wow nena. Està suuper beeeeeee!! Ja m'agradaria saber escriure tant bé com tu. Els titols suuuper originals. M'encanta, aquest!! No sabía que hi había dos arbres... Interessantísim!