Julie Potter i la recerca de les bessones - Capítol 23: Hogwarts
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 11/10/2010 a les 12:44:22
Última modificació 11/10/2010 a les 12:44:22
Tots els capítols de Julie Potter i la recerca de les bessones
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 23: Hogwarts

 

Capítol 23: Hogwarts



La Júlia es va mirar el mòbil. Semblava mentida que darrere d'aquelles parets de ciment massís hi hagués cobertura. Va decidir no preguntar-se per què i beneir la seva bona sort.

Ara, el problema. A qui representava que havia de trucar? A algú de Hogwarts, millor. El primer que li va venir al cap el va descartar de seguida. No, segur que al Mike no el podia trucar. Al seu germà no li pensava dir res. Ja que no s'havia preocupat per la Lydia, li tocaria preocupar-se per ella. Llavors... només li quedava un número.




No era estrany que estigués prohibit fer Maginatació durant aquells dies. Les onades que provocava devien fer que el mateix Calamar Gegant s'amagués. Tampoc era estrany que la Marta hagués entrat igualment. Segur que tenia inventada alguna excusa prou convincent. Pel que semblava, ni s'havia molestat a passar pels vestidors, ja que tenia tota la roba tirada al costat del Llac Negre. Segurament ja havia pensat en posar-se el banyador abans de sortir de l'habitació. Oh, per què coi ell no hi havia pensat? Ara hauria d'anar a buscar el que tenia a l'habitació i l'Àlex l'esbroncaria. Quin fàstic de tio. No l'hauria de condicionar el que pensés d'ell. Però la veritat és que el treia de polleguera.

Ja estava a punt de tornar a l'habitació quan va sentir música més o menys per allà on hi havia la roba de la Marta. Estranyat, s'hi va acostar i va veure un mòbil. Estava a punt de deixar-ho córrer, però alguna cosa li va fer mirar qui trucava. Però què coi...?

-Júlia? Hola, sóc en Mike.

La Júlia va sentir com la sang se li glaçava a les venes. Una oportunitat que tenia per parlar amb algú i li espatllaven. Merda, merda, merda! Segur que al cap de cinc minuts en Mike ja hauria avisat i li prendrien el mòbil.

-Júlia? Que hi ets?

-Per què coi l'havies d'agafar tu?

-Es pot saber per què tens el mòbil? Et posaràs en un problema!

-Si no ho saben, no.

-Saps perfectament que això no serà possible.

-Sí, ho sé, he parlat amb la Maggie.

-La Maggie és aquí? Júlia, fes-me un favor, vigila-la, ella no ho sap, però sobretot has de prometre'm que vigilaràs de prop que no li passi res- en Mike va veure la Marta que s'acostava nedant, segurament perquè havia sentit el mòbil-. Escolta, d'aquí cinc minuts ja no tindràs manera de comunicar-te amb ningú. Així que espero, pel teu bé, que els aprofitis.

La Marta va rebre el seu mòbil de mans del Mike i va mirar-lo de manera acusadora.

-Tu també hauries d'aprofitar els pròxims cinc minuts- i dit això, va marxar.

La Marta es va acostar el mòbil a l'orella, dubtant.

-Sí?




-ÀLEX! A la biblioteca! JA!

L'Àlex va seguir la Marta sense dir res. Quan estava d'aquella manera, era millor callar.

Al cap de cinc minuts es va trobar en una taula de la biblioteca, davant de les Martes, l'Hermione i unes noies de Slytherin que no coneixia de res.

-Es pot saber què passa?

-No ho sabem. La Marta, que està boja i ens ha fet venir a tots.

-Agafa aquest paper i llegeix.

El paper que li estava allargant la Marta semblava antic, però estava escrit amb una cal·ligrafia bastant bona, cosa que el feia perfectament llegible. El problema era l'idioma.

-No entenc ni una paraula. Per què se suposa que haig de llegir això?

-Oh, merda, llavors no ets tu.

-Ens pots explicar d'una vegada què hi fem aquí?

La Marta es va asseure abatuda a la cadira.

-He parlat amb la Júlia. Cinc minuts. Està bé, però ja li han pres el mòbil. No es podrà tornar a comunicar amb nosaltres, de moment. I ha descobert coses. Hi ha algú que pretén ressucitar el Senyor de les Forces del Mal. i... quatre persones el poden parar. Una d'aquestes parla Dastaimk. I les quatre... somien una profecia. Per això ho volia intentar.

-D'acord- va parlar la Marta 2- llavors ens falta buscar dues persones.

-Com saps que em van enviar una carta de Il Pallonciono?- va fer la Marta 3, estranyada.

-Com que et van enviar una carta de Il Palloncino? Jo això no ho sabia. De fet... conec una persona que podria ser un dels quatre.

-Qui?

-Bé, no n'estic segura, però pel que sembla el Dumbledore en sap alguna cosa. Trobo bastant casualitat que l'any passat quatre escoles fessin un intercanvi i que hi hagi una persona de Il Palloncino i Piri...

-Marta, QUI?

-Espera, espera! És molt possible que això vulgui dir que els altres són de Hogwarts i Sneichen.

-I?

-Doncs que la de Hogwarts sóc jo.




La Julie es va estirar al llit. Des de feia uns dies que se sentia com desplaçada, com si hagués estat destinada a ser un personatge oblidat per un escriptor cruel.

L'habitació estava buida, llevat del Ruprecht que aletejava pel sostre. Una estranya sensació de que alguna cosa no anava bé la sotjava des de feia unes hores.

No es podia estar més estona quieta. Necessitava anar a fer alguna cosa, distreure's. Va sortir de l'habitació i quan se'n va adonar, es va trobar baixant per una rampa. Oh, perfecte. Qui hauria sigut aquesta vegada el pervertit que havia intentat pujar a la seva habitació?

Quan va arribar a baix, es va trobar a l'Àlex estirat al costat de la rampa.

-Es pot saber per què collons intentaves pujar a l'habitació de les noies?

-M'han enviat a buscar-te. I ningú m'havia avisat d'això. Que simpàtiques.

-I qui representa que t'ha enviat a buscar-me?

-Saps alguna cosa de l'assumpte del Dastaimk?

-Sí, l'Hermione me'n va parlar. Per què?

-Hem descobert coses. I volem que ens acompanyis al despatx del Dumbledore per explicar-li tot.

-Però per què em necessiteu a mi?

-Perquè hem pogut parlar amb la Júlia, i necessitem algú més que ens ajudi. Ara et toca a tu decidir si ens donaràs un cop de mà.

No ho va dubtar ni un moment.

-Vinc.




El professor Dumbledore va escoltar atentament el relat dels adolescents que es van presentar al seu despatx. De fet, en coneixia la major part, però va decidir no dir res fins a saber a quin punt de la investigació havien arribat. I, pel que semblava, havien fet bona feina. Eren eficients. I això seria un problema per ells, ja que havia decidit que ja que se'n sortien, haurien de continuar sols.

-Pel que veig, ho han fet força bé. Però, malauradament, no tinc temps per a dedicar-me a aquest assumpte, i com que no hi ha prou proves, seria contraproduent posar-lo per davant d'altres fets més importants. Així que hauran de continuar sols.

-COM!? A veure si ho he entès bé. Pretenen ressuscitar el Senyor de les Forces del Mal i a vostè li és igual!?

-Vostè ho ha dit. Si és tan greu com diuen, que no ho crec, hauran de posar-s'hi ràpid. Són suficients. I si no els sap greu, és la meva hora de la migdiada, així que poden marxar.

Quan els adolescents amb cara d'indignació van sortir del seu despatx, el professor Dumbledore va agafar pergamí i ploma i va escriure una carta a l'Alessia, la directora de Il Palloncino. Calia fer venir aquella noia el més aviat possible.

En acabat, es va asseure a la butaca i va obrir l'arxiu de l'intercanvi del curs anterior. S'havia d'afanyar a buscar el de Sneichen...




Van dirigir-se al Gran Saló; la biblioteca ja cansava.

-Com se li acudeix dir que no és important? No podem fer-ho sols!- va fer l'Hermione desesperada quan es va asseure a la taula de Gryffindor.

-A veure, primera, estic completament d'acord amb tu pensant que el Dumbledore hauria d'ordenar prioritats. Segona, podem sols perfectament! Com si fóssim inútils! S'ha acabat anar a demanar ajuda. Si el que diu la Marta és cert, només ens en falta un. Perquè jo estic convençuda del que he somiat, i l'Àlex també- va dir la Marta 2.

-És veritat- va secundar-la la Marta 3-. Puc enviar una carta Itàlia amb els textos en Dastaimk, a veure si els pot llegir. Seria molt mala sort que justament els tres que sabem fossin els que no parlen Dastaimk.

-I si ho fossin, què?

-Si ho fossin, s'ha de buscar per Alemanya.




Un noi va esternudar a dins de la seva manta. Una grip, 40 graus de febre i una tos com no n'havia tingut mai en sa vida li impedien de sortir amb els seus companys als jardins. Oh, sí, era el primer dia que nevava de l'any i no podia sortir a fora. Penós.

Tampoc calia que es preocupés tant. Total, es passaria tot l'hivern nevant. No era tan greu. Senzillament li feia ràbia.

Per molt malament que es trobés, no pensava quedar-se allà sense fer res, així que va decidir anar a donar un tomb per Sneichen, ja que no hi hauria ningú. Tots estaven a la neu, va pensar. Tot i així, va decidir posar-se l'uniforme i una jaqueta gruixuda, no fos cas que es trobés algú amb les pintes que feia.

Al sortir de l'habitació, es va dirigir a la cuina, segur que els elfs li donarien alguna cosa per a poder omplir l'estómac que ja es queixava per culpa de l'estricta dieta dels professors a l'estar malalt. Mentre anava cap a la cuina va sentir un soroll al passadís de la seva dreta. Potser, al capdavall, no era l'únic que tenia la mala sort de no poder sortir a fora.

Es va dirigir cap al lloc d'on provenia el soroll. Al girar la cantonada...

-AAH!

-Ostres, ostres, ho sento, estàs bé?

-Però què coi fas aquí, asseguda a terra? Que pretens matar a tothom que s'acosti o què?

-Ho sento, ho sento!

La noia es va aixecar i va donar la mà al noi, que havia quedat estès a terra. Només llavors ell es va adonar de que tenia els ulls humits.

-Hedwig, et passa alguna cosa?

-No, no és res, deixa-ho estar- va fer girant-se i caminant cap al passadís principal.

-Doncs què et semblaria una excursió a la cuina per aixecar els ànims?

-D'acord- va dir la Hedwig somrient per primera vegada aquella tarda-. Per cert, on vas amb aquestes pintes? Sembles un zombi.

-És que estic malalt, xata. Ja no hi tinc dret?

-A estar malalt, sí. A anar amb aquestes pintes pel castell, no.

-M'ofens. Si jo m'havia arreglat expressament per tu!

-Oh, en aquest cas et perdono.

-Representa que t'haig de donar les gràcies?

-Pobre de tu que no ho fessis.

-Clar, clar. Per cert, el teu pare d'aquí una setmana estarà fora de l'hospital.

-Com saps que...?

-Això del teu pare? M'ho diràs tu mateixa demà. I que es curarà, també m'ho diràs, però d'aquí una setmana quan t'ho hagi dit la teva mare.

-D'acord, això és mooolt estrany.

El noi es va limitar a encongir-se d'espatlles.




Mentrestant, a Il Palloncino, l'Alessia rebia una carta de Hogwarts, que li havia escrit el professor Dumbledore. De seguida es va adonar de la gravetat de la situació i va anar cap a la zona de la terra. Calia avisar la noia i fer-la anar a Hogwarts el més aviat possible.

Quan va arribar al globus no hi havia ningú, ja que estaven en horari lectiu. Va prendre's la llibertat de fer l'equipatge de la persona en qüestió amb un cop de vareta, per guanyar temps. En acabat va deixar-li una nota a sobre del llit explicant-li que havia d'anar immediatament al seu despatx, i que no es preocupés pel fet de que ni hi hagués cap de les seves pertinences, que ella ja li explicaria tot. Seguidament va agafar el bagul de la noia i es va dirigir cap al seu despatx. Tenia un viatge per organitzar.




Quantes opcions li quedaven? El mòbil ja li havien pres. No es podia comunicar pas per ordinador, la Maggie li havia deixat ben clar. Tampoc tenia vareta, ja que encara no anava a Hogwarts. Vaja, no oficialment, encara que s'hi passés mitja vida. No hi havia cap obertura a l'habitació llevat de la porta del lavabo i la d'entrada. Molt bé, doncs. Faria el que feia sempre.

Perdria mitja hora per dutxar-se i relaxar-se i, després, improvisaria.



I wonder what it's like to have it all, to never be afraid that I would fall.


Ale, que aquí en teniu un altre :)

He tardat bastant, ho sé, però és que estic muntant la tercera part. Si no us ho creieu pregunteu-li a la Marta 2 (properament, Mei ;))

Sé que el capi és bastant pèssim, però ja us vaig dir que volia acabar-ho ràpid. Segons els meus càlculs, quedaran uns 27 capítols. Així que això ja s'acaba i començarà la millor part :)

Dit això, dedicatòries. Com no, a l'hpkarina, PER MOLTS AANYS! Quina casualitat que just avui hagi acabat d'escriure, no? XD bé, que ho passis genial!

I evidentment, a la nathalilupin, la Marta i la Maria, que veig que no us heu oblidat de mi ^^

Després, que les que no conec, teniu facebook? Em faria il·lusió agregar-vos ;)

Dit això, em despedeixo esperant que el capi us hagi agradat.

Un petó!

Marta


Llegit 907 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris11/10/2010 a les 12:47:06
#22041Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Per cert, heu vist això que pensa la Julie? " Des de feia uns dies que se sentia com desplaçada, com si hagués estat destinada a ser un personatge oblidat per un escriptor cruel." Sí, m'estic fent una autocrítica per oblidar la prota xD




Avatarnathalilupin 181 comentaris11/10/2010 a les 16:02:08
#22042Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!!
Pobre Julie... haurà de tenir més protagonisme sinó al final es retirarà de la història xDxD.

Sobre el capítol, m'ha agradat molt i que es descobreixin totes les coses sobre la profecia.

Tercera part?? Que bé, espero que sigui igual de guai que aquesta.

Continua aviat

nathalilupin




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris12/10/2010 a les 10:26:11
#22045Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ja, ja, quan me'n vaig adonar em vaig sentir fatal xD mira que oblidar la prota... A partir d'ara un de la profecia i els seus poders a Hogwarts per capítol. Així al 25 ja estaran tots juntets i entre el 26 i el 27 es resoldrà tot :) La tercera part me l'estic currant bastant, espero que serà millor que aquesta que a mi no m'agrada gens xd Gràcies per comentaar :)




Avatarhpkarina 373 comentaris12/10/2010 a les 11:44:42
#22046Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

eeeei!!! m'encanta el capi!!! =D geniaaal!!!

Moltes gràcies per felicitar-me!! que conste que jo pensava pujar ahir també un capítol, però per la nit va vindre una visita inesperada i no el vai poder acabar... :'(

Sí que me n'he adonat d'això de Des de feia uns dies que se sentia com desplaçada, com si hagués estat destinada a ser un personatge oblidat per un escriptor cruel, m'ha fet molta gràcia XD

27 capítols és acabar prompte? nena, quan vulgues fer-ho llarg que seràn, 100 capítols? xD

Bé, que et vaja molt i segueix amb la ff que m'encanta de veritat!!

PD: gràcies altra vegada per felicitar-me em pensva que ningú se n'hauria adonat!! ^^ eres geniaal!!! =D




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris12/10/2010 a les 11:56:56
#22047Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Quan deia quedaran uns 27 capítols em referia a que en quedaven 4, fins als 27 xD no m'he explicat bé. De res, dona, tinc el costum de mirar els aniversaris :) i com que ho vaig veure, dedicació adjudicada xd Per cert, tu que tenies personatge, t'agradaria que sortís una mica a la tercera part o no cal? Com tu diguis :)




Avatarhpkarina 373 comentaris12/10/2010 a les 13:50:28
#22048Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Aaah,, val! xD és que jo havia entés que encara volies escriure 27 capítols xDD jo és que a vegades també sóc un poc curteta xDDD

Dona, si puc eixir en la tercera part millor ^^ (si no és molta fanena :P)




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris22/10/2010 a les 17:12:30
#22067Encara no he escrit cap fanfiction

Haleluya!!!!!!! Per fi soc lliure!!!! Puc comentar!!!!!

Vale, (em tranquilitzo) Un Capitol genial, purament fantastic, esperant el seguent amb candaletes XPXPXP

Mei :D




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris22/10/2010 a les 20:54:40
#22068Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

hpkarina: nono, si soc jo que no m'explico bé xD farem el que podrem! En alguns moments sortirà segur, no et preocupis ^^ alguna preferència? Maarta: pff ja tocava eh! i despres de fer-me esperar tan de temps em surts amb aquet comentari tan curt xD




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris31/10/2010 a les 19:52:23
#22079Encara no he escrit cap fanfiction

T'ha semblat curt??? Es que m'he deixat de dir lo be que escrius, com m'encanta tota l'historia, com espero amb ansies no nomes el seguent capitol sino la tercera part de l'historia, com m'agradaria que m'ho expliquesis tot JA encara que se que no ho faras.... y tambe coses com... MARTA 2/MEI VOL NOVIO!!!!! XPXPXP Que tu tens a en Mike pero aqui una es mor de fastic!!!! (figurativament es clar XPXPXP)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris02/11/2010 a les 19:02:47
#22080Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

a veure, pensava fer-te una sorpresa, pero amb lo pesada que estas, t'avanço que ja el tens fet tot maco, nomes falta posar-lo al forn i treure'l, perfecte per tu ^^




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris14/11/2010 a les 15:25:11
#22107Encara no he escrit cap fanfiction

Merci Marta, com tu ningu :D