Julie Potter i la recerca de les bessones - Capítol 24: Il Palloncino
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 24/11/2010 a les 23:07:58
Última modificació 24/11/2010 a les 23:07:58
Tots els capítols de Julie Potter i la recerca de les bessones
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


Capítol 24: Il Palloncino

 

Capítol 24: Il Palloncino


Toc, toc.

-Endavant!

La porta es va obrir i va donar pas a una noia amb els cabells foscos i els ulls verds.

-Em volia veure, professora?

-Sí, així és. Reclamen la teva presència a Hogwarts, així que t'hi enviaré immediatament.

La noia es va quedar parada. Com que la necessitaven a Hogwarts? Però si ni tan sols hi havia estat mai! Havia de ser un error...

-Perdoni, però crec que hi ha un error.

-No, no hi ha cap error. El professor Dumbledore m'ha enviat una carta dient-me que hi ha uns alumnes que estan fent una recerca i et necessiten. Crec que ja vas parlar amb una alumna, la Marta, oi? És del mateix tema que li vas explicar.

-La profecia?

-Exacte.

-Vostè en sap res? Necessito saber què passa!

-No, malauradament jo no en sé res, però aquells alumnes sí. Confio en què els puguis ajudar en la seva investigació. Et sembla bé?

-Sí, evidentment. Puc... d'això... anar a acomiadar-me?

-Clar, clar. Però torna d'aquí un quart d'hora, d'acord?

-Fins ara, doncs.

-Fins ara.

La noia va sortir del despatx de la directora i es va posar a córrer. Quan li havia donat un quart d'hora no havia gosat replicar, però com pretenia que es pogués acomiadar de tothom en tan poc temps?

Primerament va anar cap al seu globus. Hi havia la Mimosa, la Rossanna... tanta gent per dir adéu! Per mala sort, quan va arribar no hi eren. Immediatament va córrer cap al globus del seu germà, almenys s'havia de acomiadar d'ell... anava tan ràpid que no es va fixar en el noi que anava en direcció contrària pel passadís.

-Luca! Perdona, t'he fet mal?

-No, no, tranquil·la. On anaves tan esperitada?

-Al teu globus, precisament. Estic buscant el meu germà per acomiadar-me. És que... me'n vaig de l'escola- fins aquell moment no havia pensat en el Luca i com el trobaria a faltar.

-És una broma, no?

La noia va negar amb el cap.

-Marxo a Hogwarts.

-Però com que te'n vas? Com és que no ens n'havies dit res? I el teu germà! Li agafarà alguna cosa quan ho sàpiga! Com pots deixar-ho tot així?

-Ho haig de fer, d'acord? És l'única opció que tinc!

-Per què coi havies de canviar? Fa un temps que estàs sempre de mal humor! Abans no ho hauries fet, això de marxar sense dir res a ningú!

-És això precisament el que intento resoldre! Et prometo que si puc arribar fins al final de la qüestió tornaré a ser la d'abans.

-Jo ja no crec en les teves promeses.

I així es va allunyar, deixant a la noia al mig del passadís amb un nus al coll. No es va adonar que algú se li acostava per darrere.

-Així que te'n vas.

Quan es va girar va trobar-se una mirada d'ulls verds dolguda. Dolguda i decepcionada.

-Giovanni... m'acaba de fer marxar la directora. Jo no en sabia res.

-I no t'hi podies negar?

-Hi haig d'anar. És l'única opció que tinc. Ho sento.

-Molt bé, doncs. Si és el que creus millor, endavant.

Tot i així, la mirada del seu germà no deia el mateix que els seus llavis, i per primera vegada, la noia es va pensar si realment marxar era el millor.

-Et prometo que tornaré aviat.

-Més et val- va dir amb un somriure forçat. Llavors, va marxar.

La noia es sentia com un monstre deixant el seu germà d'aquella manera. I el Luca... per què no podia entendre que necessitava fer aquell viatge?

El seu rellotge li va indicar que ja havia passat el quart d'hora i havia d'anar immediatament al despatx de la directora. I així ho va fer, amb llàgrimes als ulls.

El viatge seria en avió. Van aparetre a un aeroport de vés a saber on i ella va pujar a un d'aquells grans monstres metàl·lics. No podia deixar de pensar en el seu germà i com de decebut estava. I en Luca. Pocs amics que tenia i ho espatllava. Sempre ho acabava espatllant, la gent es cansava d'ella i oblidava que en algun moment havien sigut amics. Collons, per què no podia ser com qualsevol de les altres noies amb les que compartia globus, classe, escola... En aquell moment ho hauria donat tot per ser guapa, simpàtica, divertida, optimista com totes elles. Potser per això els nois ni s'hi acostaven. I tot era culpa seva. Maleït sigui el dia en que va decidir que intentaria ser una bona persona. La gent només s'acostava a les que tenien un bon aspecte i eren unes cabrones. Però ella mai seria com les altres. I això l'alleujava i la preocupava alhora...




La Julie va agafar la carta que li lliurava la Marta 3 i es va dirigir a la mussolerissa per a enviar-la a Itàlia mitjançant el Ruprecht. Va veure com aixecava el vol elegantment i es perdia entre la boira.

Lentament, va baixar les escales i va arribar a un dels passadissos centrals de Hogwarts. Va decidir anar a fer un tomb pels més petits, preferia estar sola una estona per pensar en la profecia i tot el que acabava de descobrir. S'havia implicat en una guerra que potser no era la seva.

Necessitava pensar, així que es va perdre per un dels passadissos de l'ala nord, la més desaprofitada de Hogwarts. Es sabia de memòria aquella zona. Passadís gran, a l'esquerra, per entrar a la torre, un de més petit on no passava mai ningú. Per això es va estranyar de veure que l'havien tapiat i a davant hi havia un gran retrat que en tapava el que era l'entrada. I no era la única modificació. Alguns passadissos s'havien eixamplat, finestres havien desaparegut, i aules estaven netes.

Va decidir no fer-ne cas i es va ficar per un passadís estret. Un cop allà, es va asseure.

Quan semblava que tot al seu voltant era constant, que ja res no destorbaria aquell silenci tan preciós, unes veus es van començar a acostar. Va reconèixer de seguida la del Mike, tot i que no va poder saber de qui era l'altra.

-Saps que no m'agrada la idea. Començo a estar fart de tot això.

-Comences?

-Ja m'entens. No sé per què em vaig deixar entabanar d'aquesta manera. Ara em surts amb que vols ressuscitar aquell qui no hem d'anomenar! Em pensava que després de que la Mirella quedés petrificada, aquesta bogeria ja no es portaria a terme.

-Ho has d'entendre! Ella volia que jo ho fes en el seu lloc si passava alguna cosa.

-Oh, sí, ho entenc. I com penses tu fer el sacrifici que diu la profecia?

-La Maggie...

-No podràs, no mataries a una mosca. Tu ets bona persona. Per què no deixem aquesta mentida d'una vegada? La Maggie, les franceses, la Júlia, la Sarah... i la Lydia! Aquesta sí que ja ho ha passat molt malament! Quan li penses explicar, que és magimòrfica, eh? Aquesta situació ja va passar del límit fa molt de temps...

-Si ho aconsegueixo, el Senyor Fosc les compensarà a totes! I tu també tindràs la teva recompensa, Mike, t'ho asseguro! La Mirella ja em va dir que no em deixés entabanar per tu, i no ho faré. Pots ser un molt bon aliat, Mike. I si no... ja saps què passarà.

-Veus? Ja parles com ella! Què, eh? Què passarà? No em fa por res que em puguis fer!

-Ja ho sé, Mike. Res que et pugui fer a tu.

-No t'atreviràs a tocar a ningú més. Tu no ets la Mirella. I ho saps.

-Oh, m'hauràs d'ajudar. Quan temps creus que passarà fins que tinguin el remei per ella? Quan ella torni, els ho farà passar malament.

-I jo seré allà per a protegir-los. Perquè sé com combatre-la, i no estaré sol.

-Llavors, només em deixes una opció...

La Julie va sentir un crit ofegat del Mike. Al cap d'uns segons, la Mirella va passar pel passadís gran, tot i que a ella no la va veure gràcies a la foscor del petit.

Va córrer cap el lloc on més o menys havia sentit les veus. Ni se li va acudir de pensar per què deien que la Mirella estava petrificada, quan ella l'havia vist perfectament amb els seus ulls blaus que relluïen amb malícia. Ni se li va acudir de relacionar tot el que havia sentit amb la profecia i el Dastaimk. Només volia veure què li havia passat al Mike.

Es va aturar de cop al veure el seu cos al terra del mig del passadís.




La noia va arribar a l'aeroport de Londres. Com li havien dit, va trobar de seguida el portarreu al costat mateix de les maletes. Va agafar el vell gerro i va sentir una ondulació en l'ambient.

Immediatament es va trobar enmig d'uns jardins verds limitats per un bosc a l'esquerra i amb un llac a la dreta. Semblaven bastant buits, només va poder veure uns alumnes nedant al llac. Es va dirigir cap allà. Un noi li va indicar cap a on era el despatx del director un cop entrés a Hogwarts.

La noia va travessar part d'aquells grans jardins i va entrar a l'edifici. Un cop allà, va intentar seguir les instruccions que li havien donat. No va trigar gaire a veure que estava ben perduda.

A la seva dreta hi havia un quadre d'una senyora grassa. De cop, aquest es va obrir i va donar pas a una cara coneguda.

-Marta! Sort que et trobo, estava més perduda?

-Però... què hi fas, tu, aquí? Espera, espera... és que estic flipant!

-El professor Dumbledore m'ha enviat aquí a ajudar-vos amb la profecia.

-T'ha arribat el meu mussol?

-No pas... quan el vau enviar?

-Avui, fa cosa d'una hora. No sé on serà el mussol ara mateix...

Un esgarip va interrompre la Marta 3. De seguida van veure dos mussols acostant-se cap a elles. El primer va deixar caure una carta a les mans de la noia italiana. La Marta de seguida la va reconèixer.

-D'acord, ja sabem on era! Si et sembla bé, anem al despatx del director i en parlem- va fer mentre llegia la carta que el mussol bru havia deixat caure a les seves mans. De cop, la seva cara va passar a tenir una expressió de preocupació.

-Que passa alguna cosa?

-Res que t'afecti... Mira, el quadre de la senyora grassa encara no s'ha tancat. Entra-hi i demana per la Marta 2. Explica-li tot i aneu al despatx del director. Si et pregunta per mi li dius que sóc a la infermeria a veure algú.

-Però...

No va tenir temps de dir res, ja que la Marta 3 havia sortit corrent. Es va encongir d'espatlles i es va decidir a entrar a buscar la tal Marta 2.




La Marta va córrer pels passadissos. A la nota que li havia portat el Ruprecht hi havia una nota curta de la Julie.

Sóc a la infermeria. És en Mike. Afanya't, sisplau!

No es podia imaginar què havia passat, només volia arribar a la infermeria i veure que s'havia preocupat per res. Veure en Mike, amb el seu somriure, els seus ulls de color de mel... Volia que tornés a mentir-li, que tornés a esquivar-la, que tornés a burxar-la. Volia, simplement, que tornés.

Com més s'acostava a la infermeria, més s'anava alentint el seu pas. Potser era que estava cansada. O potser la por que tenia del que pogués trobar-se.

No, devia ser el cansament. Oi?

Poc a poc, va obrir la porta. Als llits de més a prop no s'hi veia ningú, però de seguida va distingir la Julie a uns deu metres. S'hi va acostar amb recel, mentre notava que l'espantava massa el que pogués veure quan girés el cap.

Llavors, va aixecar la vista del terra.




La noia va travessar l'obertura a la paret de darrere d'aquell quadre amb una senyora grassa. Va veure una sala molt acollidora, amb butaques, taules i una llar de foc. Es va dirigir a alguns dels alumnes que estaven a les butaques.

-Perdoneu... Em podeu dir on és la Marta 2?

-Sí, mira, és aquella que llegeix a la butaca de més a prop de la llar de foc.

-Molt bé, gràcies!

La Lavender es va quedar mirant aquella noia estranya que no havia vist mai. Va fer que no amb el cap i va continuar parlant amb la Parvati.

La noia es va acostar a la butaca del costat de la llar de foc.

-Perdona... tu ets la Marta, oi?

La noia que estava asseguda a la butaca va deixar de mirar el llibre.

-Sí. I tu ets...

-Irene. Em dic Irene.



Tu fas de mi algú millor i més fort, fas que m'agradi ser del tot tal com sóc.        


Pff, ha costat, eh? M'agrada força com ha quedat. Algú s'esperava que fos la Irene? Si segurament ni us recordàveu d'ella... xD

En fi, no m'ho curro massa, que estic d'exàmens i ja he perdut molt de temps. Som-hi amb la Revolució Francesa...

Dedicatòries? Com no, hpkarina, nathalilupin i Marta :)

Au, a estudiar, gent, que sinó em carregaré el 10 del primer examen xD

Fins la pròxima!

Marta


Llegit 961 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarlluna_de_plata 264 comentaris24/11/2010 a les 23:18:10
#22125Encara no he escrit cap fanfiction

Primeraaaaaaaaaaaaa

LOVE IT!!! I ABOSOUTLY LOVE IT!!!!! (Traudccio: M'encantaaaaaaaa) Per fi avansem amb la profecia i amb la camara :D:D Tinc ganes de llegir el seguent, sense presio, eh! XPXPXPXP Esta molt be, ara ens falta el de Sneichen (era axis??)

Mei (neè Marta 2)




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris24/11/2010 a les 23:20:14
#22126Encara no he escrit cap fanfiction

Perdo les faltes d'ortografia en el meu estimat english i en català... es que soc un desastre...




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris24/11/2010 a les 23:26:10
#22127Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

T'he dit que aquet m'agradava fins i tot a mi... xD al pròxim arriba el nostre estimat ***** i algú traduirà els textos. Queda poc, queda poc!




Avatarhpkarina 373 comentaris27/11/2010 a les 15:40:50
#22130Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

eeeiii!!! m'encanta el capiii!!! :D de veritat que m'encataaa!!!! =D

moltes gràciies per dedicar-me el capítol!! =D

La veritat, és que no m'enrecordava de qui era la Irene xD però és que tinc molt mala memòria,, i tinguent en compte la quantitat de personatges que han eixit crec que és normal! xD

Continua promptee!! i sort amb la revolució francesa!! :D




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris27/11/2010 a les 17:45:52
#22131Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ueno, aquí és on comença a sortir la meva nova manera d'escriure... :) us vai dir que havia canviat però al principi no es notaria perquè la història ja estava ideada fa temps! Això és bastant nou, i per això m'he pogut deixar anar més :) M'alegro de que t'agradi! La Irene era una companya d'habitació de la Rossana a Il Palloncino, per tant, estava al mateix globus que la Marta 3. FIns la pròxima! :)




Avatarnathalilupin 181 comentaris05/12/2010 a les 18:14:18
#22153Tinc 3 fanfictions i un total de 27 capítols


Hola!!!!
Per fi nou capítol!! Està molt bé, la veritat ni m'enrecordava de la Irene, però bueno a partir d'ara la tindré ben pressent xDxD, a veure que passarà a partir d'aquí, i amb el probre Mike, no si és molt bon noi jaja.

Continua aviat i espero que l'examen t'anés molt bé.

nathalilupin




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris05/12/2010 a les 20:24:00
#22154Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Béé, em pensava que ja m'abandonaves just quan es comença a posar interessant! xD Ja m'ho pensava, que ningú es recordaria d'ella, però en fi, això em passa per passar-me amb el número de personatges i oblidar la ff durant 8 mesos! El Mike és el millor, sempre ha sigut el meu personatge estrella. De moment, la intenció no és matar-lo, pobret, així que tranquil·la! xD L'examen? Un 11,5! (i no és conya xD) M'alegro que t'hagi agradat :) Fins aviaat!