Un destí horrible, un orígen pitjor - Capítol 2: L'arribada
AvatarEscrit per BelitBlack
Enviat el dia 03/02/2011 a les 23:13:16
Última modificació 03/02/2011 a les 23:13:16
Tots els capítols de Un destí horrible, un orígen pitjor
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 2: L'arribada

L'Helena es va aixecar a les sis i mitja, disposada a unes hores de lectura. Els seus pares encara no entenien l'important que era la màgia per a ella, i creien que enlloc de passar-se el dia a l'hotel llegint, hauria d'anar amb ells a visitar Londres.

Ja havia acabat tots els llibres fins a quart, i havia posat en pràctica tots els encanteris que hauria de saber fer. Se'n sortia especialment bé amb les transfiguracions, i gracies a això sempre que necessitava alguna cosa ho tenia tan fàcil com transfigurar una fulla, un paper del terra o qualsevol cosa que trobés per allà.

Només faltaven dos dies per l'u de setembre, però l'Helena encara pensava que no encaixaria i que es quedaria enrere.

Sabia que tenia avantatge respecte als de primer, ja que al no ser de Gran Bretanya, no tenia la Impremta i podia practicar màgia sense preocupar-se. Però de tota manera dubtava que unes setmanes llegint i practicant li conferissin els mateixos coneixements que quatre anys de classes.

Va seguir llegint i informant-se, gracies a llibres com Hogwarts la Història, Història de la màgia del segle V a.C. fins a l'actualitat, no va treure gaire res de subscrivir-se al Periòdic Profètic, ja que només sortien coses irrellevants i informes mèdics sobre la demència d'en Harry Potter i d'en Dumbledore. Però tot i saber tot el que podia arribar a saber una filla de muggles, encara no l'abandonava la sensació que no es podria adaptar.

***

El dia u de setembre com sempre, el guarda de l'estació de King's Cross estava fart de sentir crits de mussols. Portava tot el matí veient pilons de nens amb baguls i gàbies amb tot tipus d'animals: des de gripaus i rates fins a mussols cridaners.

A tres quarts d'onze tota l'estació, encara que semblés impossible, es va tornar més sorollosa. Tota la gent que arrossegava els pesats baguls anava corrent d'un costat a l'altre, i quan et distreies un segon, s'havien fos.

Hi havia una família una mica particular, formada per tres germans pèl rojos, dos dels quals eren clavats fins a l'última piga i un pare que tenia els cabells negres amb quatre canes.

L'Helena només de veure'ls va endevinar qui eren, i si no li hagués quedat clar després de llegir el profeta hauria endevinat a quin moment dels llibres estaven. Desitjant conèixer-los es va acostar a preguntar con s'anava a l'andana.

-Perdoneu- va dir acostant-se a en Llopin i als bessons- sabeu com es va a l'andana 9 i ¾? Es que sóc nova i...

-Es clar, només has d'anar cap a la barrera d'allà, si tens por millor que corris una mica. - va dir en Llopin amb un somriure.

-Vols un caramel?- va preguntar en Fred, o en George,no ho tenia clar, la veritat és que eren impossibles de diferenciar.

-Es clar,- va contestar mentre ells reien- però si no us fa res, no me'l menjaré, però si voleu li dono al primer de Slytherin que vegi, de mi segur que no s'esperarà això - va dir ella fent cara de bona nena- a vosaltres se us veu massa el llautó.-va afegir amb un somriure.

-Mira George, som famosos, fins i tot els fills de muggles ens coneixen. Vinga, va, te'n donem un altre si ens promets que també li donaràs a algú de Slytherin.

-No patiu, que jo no me'l menjaré pas, i no sé pas qui més se'l pot merèixer. - va dir mentre es girava en direcció a l'entrada de l'andana.

-I el boig d'en Harry Potter?- Va fer en Fred rient mentre li donava el caramel.

-No em crec res del que diu el Periódic Profètic, els que estan bojos son ells. A, per cert, li donaré el caramel a en Malfoy, va bé?- va dir mentre desapareixia rere la paret i apareixia de nou a l'andana 9 i ¾.

Quan va arribar a l'andana va mirar al rellotge, encara tenia deu minuts.

Com que havia deixat els seus pares mirant el museu egipci, no s'havia d'acomiadar de ningú, i va pujar directament el tren.

Tots els vagons estaven plens menys el del final de tot, on només hi havia una noia rossa despentinada amb uns ulls gegants desorbitats i una expressió semblant a la de una boja. Tot i que potser no ho hauria semblat tant si no portés la vareta rere l'orella o un collaret de taps de batut de bescuit. L'Helena segurament s'hauria quedat al passadís esperant trobar algun altre lloc si no hagués sabut que aquella estranya noia era la Luna Lovegood.

-¿Puc entrar?-va dir mentre obria la porta i entrava el cap.

-Es clar- va contestar la Luna amb una veu aguda con la d'un bebè.

-Hola, jo sóc Helena.

La Luna va respondre a la seva presentació amb un somriure i un jo Luna. I després va seguir llegint la revista que tenia del revés a les mans. Era una mica incòmode estar allà callada, així que va agafar un llibre del seu bagul abans de pujar-lo al porta maletes.

Mentre llegia l'explicació de com fer Felix Felicis, van arribar la Ginny, en Harry i en Neville Longbottom.

-Hola, Luna -va dir la Ginny-; que podem seure aquí amb tu?

La Luna es va limitar a mirar-los a tots i a assentir amb el cap, tornant a concentrar-se amb la revista.

-Gràcies - va dir la Ginny amb un somriure.

Els nois van posar tot l'equipatge al porta maletes i la Ginny va aprofitar per parlar amb la Luna.

-Com t'ha anat l'estiu, Luna?

-Bé, força bé.- va dir sense apartar els seus grans ulls d'en Harry. - Tu ets en Harry Potter...- va afegir.

-Ja ho sé, que ho sóc.

En Neville i l'Helena es van haver d'aguantar el riure, mentre la Luna clavava els seus ulls pàl•lids sobre d'ells.

-En canvi tu no sé qui ets.

-No sóc ningú -va dir ràpidament en Neville.

-No és veritat- va dir la Ginny en to categòric- És en Neville Longbottom. Neville, et presento la Luna Lovegood; va a la meva classe, però és de Ravenclaw.

-El tresor de l'enteniment val més que tot el firmament- va dir la Luna amb una cantarella abans de tornar-se a amagar darrere la revista invertida.

Mentre en Harry y Neville es miraven amb les celles arrufades, Ginny i l'Helena van riure. Aleshores Ginny la va mirar estranyada.

-Jo sóc la Ginny; en Harry i en Neville- va afegir senyalant els nois- Tu ets…

-l'Helena.

-De quina residència ets? No em sona haver-te vist mai. -va preguntar amb curositat i simpatia.

-Sóc nova, encara no tinc residència - va afegir l'Helena amb timidesa- vosaltres sou de Gryffindor, no?

-Si -va dir amb un somriure- no sembles de primer.

-En realitat començaré per cinquè, es que no sóc d'aquí i ningú va notar els meus poders fins ara.

-Espero que vinguis amb nosaltres -va afegir en Neville, somrient.

-Què és això que tens a la mà?- va preguntar en Harry en veure el seu caramel.

-Un caramel d'en Fred i en George, me l'han donat abans, crec que es un Perllongallengua però no n'estic segura.

-Saps que em van regalar pel meu aniversari?- va dir en Neville.

-Un altre Recordatori! -va exclamar en Harry pensant en aquella bola que l'àvia d'en Neville li havia enviat intentant evitar els problemes que causava la desastrosa memòria del seu nét.

-No, això que no m'aniria gens malament tenir-ne un, després d'haver perdut aquell... No; mira què és...

Va ficar la mà que tenia lliure a la motxilla, ja que amb l'altre estava agafant fort el seu gripau, en Pau/ Trevor (N/T: En els primers llibres posa Pau, i als altres Trevor, no sé com es diu en realitat. )i després de remenar una mica en va treure un petit cactus plantat en un test, però enlloc d'estar recobert de punxes tenia tota la superfície coberta de butllofes.

-És una mimbulus mimbletonia - va dir tot orgullós.- és una planta molt poc abundant. No sé ni si tant sols n'hi ha cap a l'hivernacle de Hogwarts- va afegir tot radiant.- Em moro de ganes d'ensenyar-li a la professora Coliflor. El tiet Algie me l'ha portat d'Assíria. Vull mirar de fer que es reprodueixi.

Tots sabien que l'assignatura preferida d'en Neville era botànica, però cap d'ells era capaç d'entendre què hi veia en aquella planta raquítica i esquifida que semblava un òrgan corporal malalt.

-Fa res aquesta planta?- va demanar en Harry.

-Una pila de coses!- va contestar en Neville tot estarrufat- té un mecanisme defensiu increïble. Té aguanta'm en Pau/Trevor un moment...

Va tirar el gripau a la falda d'en Harry mentre l'Helena començava a amagar-se darrere el llibre, imaginant-se l'atac imminent de la planta.

En Neville es va acostar la planta a la cara i la va punxar amb la ploma. Just en aquell moment de cada butllofa en va sortir un raig d'un líquid verd fosc, espès i pudent. Tota la cabina va quedar plena d'aquell líquid, només se'n van salvar les cares de la Ginny, la Luna i l'Helena.

Aleshores en Neville, que estava completament mullat d'aquell líquid va remenar el cap per netejar-se la cara i els cabells.

-Perdoneu, encara no ho havia provat... No m'esperava que fos tan... Però no patiu, la saba fètida no és metzinosa.

L'Helena sabia que ara vindria la Xo, i que passarien tots vergonya, però sempre havia desitjat veure la cara de la Xo al obrir la porta del compartiment. Al final, va decidir que per a en Harry seria molt millor conservar una mica de dignitat, i com a mínim no anar xop de dalt a baix de saba fètida de Mimbulus mimbletonia. En part també perquè en mirar-se els seus cabells, normalment negres, arrissats i brillants es va trobat amb una pasteta verda pestilent.

-Purgo.- va dir movent la vareta.

En el moment que va quedar tot net es va obrir la porta del compartiment.

-Hola Harry... Res, només venia per saludar -va afegir mirant el gripau que tenia a la falda i la cara de fàstic de tots.

-Ah, hola -va dir tímidament en Harry com si s'hagués quedat sense veu.

-Doncs, res, fins una altra estona!

Amb la cara vermella la Xo se'n va anar. Mentre en Harry lamentava que l'hagués trobat en aquella situació, enlloc enmig d'una xerrada divertida amb gent divertida que es partís de riure per algun acudit que ell hagués acabat d'explicar. Estar amb en Neville i la Luna Lovegood amb un gripau a la mà, no era la classe de situació guai on voldria que el trobessin.

-Perdoneu -va tornar a dir en Neville amb veu compungida.

En Ron i l'Hermione no van aparèixer fins al cap de quasi una hora, quan el carro de llaminadures ja havia estat atracat per l'Helena i casi totes les granotes de xocolata s'havien acabat. La porta del compartiment es va obrir, i van entrar amb en Malifet i un Porcupintí cridaner que vola sortir de la gàbia.

-Estic mort de gana - va dir en Ron, deixant en Porcupintí al costat de la Hedwig i agafant una granota de xocolata.

-Hi ha dos delegats de cinquè per residència: un noi i una noia- va explicar l'Hermione mentre s'asseia entre la Ginny i l'Helena.

-I aviam si endevineu qui és el delegat de Slytherin?- va preguntar en Ron.

-En Malfoy- va dir l'Helena, amb veu pesada com si acabés d'enunciar que s'havia mort algú.

-Evidentment -va dir en Ron amb amargor, i es va cruspir el tros de granota de xocolata mentre n'agafava una altra amb delit.

-I la Pansy Parkinson, aquella foca? Com és que l'han triat com a delegada, si és més curta que un troll amb embòlia cerebral?

-Quins són els de Hufflepuff?- va voler saber en Harry.

-L'Ernie Macmillan i la Hannah Abbott- va dir en Ron amb un fil de veu.

-I l'Anthony Goldstein i la Padma Patil són els de Ravenclaw- va afegir l'Hermione, endevinant la següent pregunta.

-Tu vas anar al ball d'hivern amb la Padma Patil -va dir una veu en to absent.

Tots van clavar els ulls en la Luna, que mirava en Ron sense parpellejar per sobre les pàgines Del Tafaner.

-Si, ja ho sé.

-No s'ho va passar gaire bé- li va fer saber la Luna- troba que no li vas tenir gaire consideració, perquè no hi vas voler ballar. A mi no m'hauria sabut greu -va afegir amb aire pensatiu- perquè ballar no m'agrada gaire.

Després de dir això es va tornar a amagar darrere de la revista. En Ron es va quedar mirant-se-la una estona amb la boca oberta, i tot seguit va mirar la Ginny amb expressió inquisitiva, però la Ginny es va limitar a tapar-se la boca amb la mà per aguantar-se el riure. En Ron va remenar el cap perplex, i va mirar l'hora.

-Hem de recórrer els passadissos constantment -va explicar- i podem imposar càstigs a tothom que no es porti bé. Ja tinc ganes d'enxampar en Crabbe i en Goyle fent-ne alguna...

-No tens dreta a abusar del teu càrrec, Ron! -li va dir l'Hermione en un to sever.

-No, és clar, com que en Malfoy no n'abusarà gens...

-Penses rebaixar-te al seu nivell, doncs?

-No, però voldria pillar in fraganti als seus amics abans que ell atrapi als meus.

-Per l'amor de déu, Ron...

-A en Goyle li faré copiar mil vegades la falta que hagi comès. Li farà molta ràbia, perquè no li agrada gens escriure.-Va dir en Ron entusiasmat. Va estrafer la veu fer imitar el to greu d'en Goyle, i, fet una ganyota que volia ser d'esforç, va fer veure que escrivia al aire: No... faré... cara... de... cul...

Tots van riure, però qui va riure més va ser la Luna Lovegood, que va deixar anar una riallada que va fer que la Hedwig es despertés i fes esbategar les ales indignada i que en Malifet s'enfilés al porta maletes amb un esbufec. Va riure amb tantes ganes, que li va caure la revista a terra i li van començar a plorar els ulls.

-Que te'n rius de mi?- va dir en Ron arrufant les celles.

-Cara de cul, diu! -va exclamar la Luna petant-se de riure i agafant-se les costelles.

Tots miraven con reia la Luna, menys en Harry que es va distreure llegint un article que assegurava que en Sírius era un cantant de música lleugera.

-Hi diu res d'interessant? - va preguntar en Ron quan tothom es va haver calmar una mica i en Harry ja tancava la revista.

-Com vols que hi digui res d'interessant? Es del domini públic que El Tafanerés una porqueria.

-Perdona -va internevir la Luna, en un to sec, gens somiador- però el meu pare n'és l'editor.

-Vaja -va dir l'Hermione, tallada- . Home, té coses que... Hi ha coses que no estan malament...

-Me la tornes, siusplau? -va dir la Luna amb fredor mentre arrencava la revista de les mans d'en Harry. Va tornar a la pàgina de les runes antigues i va girar la revista amb un gest decidit.

-Per cert, -va dir en Ron posant-se l'última granota de xocolata a la boca- tu qui ets? -va dir mirant a l'Helena.

-Sóc l'Helena Medina, sóc nova.

-Ah, jo sóc en Ron Weasley.

-Tu fas primer? -va preguntar l'Hermione molt estranyada.

-No, faig cinquè. -va respondre una mica tallada per les preguntes tan directes.

-Que anaves a una altra escola? Ets de beauxbatons o de Dumstrang?-va seguir l'Hermione amb l'interrogatori.

-No, com que sóc filla de muggles, i al meu país no hi ha cap escola de bruixeria mai havia anat a cap escola fins ara.

L'Hermione encara tenia els seus ulls clavats en ella, i la mirava de fit a fit com si fos un animal estrany d'un zoològic. Els altres no sabien què dir, i estaven allà parats mirant-se l'Hermione esperant que digués alguna cosa.

-Passa alguna cosa? -va atrevir a preguntar l'Helena al cap de cinc minuts.

-No, res... Es que juraria que he vist la teva cara a algun lloc, però em dec estar confonent.

Un silenci incòmode es va apoderar del vagó, però es va trencar uns segons després quan la porta es va obrir i va entrar en Malfoy seguit de prop pels seus guardaspatlles: en Crabbe i en Goyle.

-Què voleu? -va dir en Harry agressivament abans que en Malfoy obrís la boca.

-Una mica d'educació Potter, o t'hauré d'imposar algun càstig -va dir un Malfoy arrossegant la veu.- pensa que sóc delegat, cosa que tu no ets, i que per tant estic facultat per castigar qui no se sàpiga comportar, cosa que tu no pots fer.

-Ja ho sé -va fer en Harry- però com que ets un imbècil, cosa que jo no sóc, m'agradaria que ens fessis el favor d'anar-te'n i de deixar-nos en pau.

Van riure tots excepte la Luna que encara estava immersa en la lectura de El Tafaner, i l'Helena que havia posat cara de sorpresa. A en Malfoy se li va fer un rictus als llavis.

-Potter, què se sent havent quedat per sota d'en Weasley?- li va demanar.

-Calla, Malfoy -va dir l'Hermione conscient de que acabava de posar el dit a la nafra.

-Em sembla que he tocat un punt delicat. Estàs avisat Potter, si no vols que et tracti com un gos, t'aconsello que miris de portar-te bé.

-Perdona -va intervenir l'Helena en to adulador- tu... vostè és en Draco Malfoy, el fill d'en Lucius Malfoy? -va dir amb adoració.

-Si, pel què veig Potter, comences a fer-te amb gent una mica més llesta.

-Em pot firmar un autògraf, senyor Malfoy? -va dir allargant-li un paper i una ploma- Vol una granota de xocolata? Uix, s'han acabat -va afegir amb pena, aleshores es va treure un caramel de la butxaca, el qual en Harry va reconèixer a l'instant.- té, agafi un caramel, són els millors que he provat mai, segur que li encantaran.

En Malfoy va acceptar el Caramel i se'n va anar mentre el desembolicava i se'l posava a la boca.

-Vinga, ràpid, qui us cau pitjor? En Crabbe o en Goyle? -va dir l'Helena quan la porta es va tancar tornant a fer servir un to normal.

-En Goyle. -va assegurar la Luna traient el cap de darrere la revista.

L'Helena va cridar un moment en Goyle y parlant un altre cop amb un to adulador, li va entregar el caramel. En Ron, en aquell moment va reconèixer l'embolcall platejat dels caramels.

-Són Perllongallengua! -va exclamar mirant com l'Helena reia.

-Quan creieu que tardaran a adonar-se'n? -va preguntar en Harry amb un somriure.

Es va sentir un crit i bastant rebombori al passadís, i no van necessitar treure el cap a fora per saber que havia passat. Just en aquell moment van entrar a l'estació de Hogsmeade.

L'Hermione i en Ron se'n van anar per complir el seu deure com a monitors. Mentrestant els altres van baixar, en Harry es va mirar la Professora Grubbly-Plank, pensant on era en Hagrid.

-Quan arribis, mira el llibre d'Animals fantàstics i on trobar-los, i veuràs que tu i la Luna no sou els únics que veieu els cavalls Vesprals.- va dir l'Helena a en Harry mentre anava amb els de primer.

En Harry es va quedar una mica sorprès, però el final va ignorar-ho i es va dedicar a preguntar-se on podia ser en Hagrid mentre buscava un carruatge buit on pujar.

L'Helena va seguir a la professor Grubbly-Plank fins a un moll ple de barquetes petites.

-Pugeu a les barques de quatre en quatre, i seguiu-me!- va dir pujant a una barca i començant a remar.

Van quedar totes les barques plenes amb un moment, només una noieta rosseta i petita es va quedar sola, intentant fer moure els rems sense aconseguir-ho. L'Helena li va somriure mentre pujava i encantava els rems perquè es moguessin sols.

-Tu saps molta màgia, i ets molt gran, com és que estas aquí?-va preguntar la nena amb un fil de veu.

-Es que sóc nova, i també he de passar la tria.-va dir l'Helena, per després afegir.- Com et dius?

-Mery Brandon. -va respondre amb timidesa.

-Jo soc l'Helena Medina, encantada de conèixer-te. Ja saps a quina residència aniràs?

-No, què són les residències?

-Els teus pares no són bruixots, oi?- la Mery va negar amb el cap mentre se li envermellien les galtes- aquí a Hogwarts, ens separen per residències depenent de les nostres qualitats; n'hi ha quatre, Gryffindor, Ravenclaw, Hufflepuff i Slytherin.

-Quina és la millor? -va preguntar encara ruboritzada.

-Totes tenen les seves qualitats, totes estan bé menys Slytherin.

-Què li passa a Slytherin?

-Quan vegis la gent d'allà ho entendràs, no hi aniria per res del món, si em toqués anar-hi em tiraria al llac perquè se'm mengés el calamar gegant.

La Mery va obrir els ulls com unes taronges i va mirar a l'aigua tranquil•la del llac amb preocupació. La professora Grubbly-Plank els va fer ajupir i després de girar, van poder veure el castell.

Era alt, gran i majestuós, estava envoltat d'una balla gegant que no es veia ni on començava ni on acabava. Estava tot fet de pedra grisa, i tenia milions de finestres cobertes de vitralls de colors. Era una estranya combinació, entre l'art modern, el gòtic i el Barroc; que d'alguna estranya manera quedava bé, elegant i sofisticat.

Els alumnes nous van lligar les barques i es van encaminar cap a la increïble porta d'entrada de fusta massissa. La professora els va fer quedar a tots al rebedor, mentre la resta d'estudiants entraven al gran menjador.

Al cap de poca estona va sortir a buscar-los la professora McGonagall, i el va fer entrar a tots.

L'Helena no es podia creure el que veia, semblava que el menjador fos descobert, però semblava com si el cel fos més a prop, com si allargant la mà poguessis tocar les estrelles que ballaven sobre els barrets dels estudiants. Estava tot il•luminat amb espelmes, tot i que no per això hi havia poca llum, al contrari. Semblava que fos un migdia d'estiu.

Alumnes de totes les edats i amb tots els tons de pell i colors de cabell que pugueu imaginar, miraven la cua d'alumnes nous que esperaven davant la taula de professors. L'Helena va anar mirant els professors; el petit Flitwick, la severa McGonagall, el greixós Snape, la granota Umbridge, la rodanxona Coliflor...

Tota l'escola va esperar amb l'alè contingut que el barret, que la professora McGonagall acabava de deixar davant dels de primer, es posés a cantar.

Va cantar una llarga cançó que deia que tots els alumnes havien d'estar units, encara que no fossin de la mateixa residència, perquè s'acostava un perill.

L'Helena se sabia tota la cançó de memòria, així que no va prestar gaire atenció, fins que la McGonagall va començar a cridar alumnes.

-Abercombie, Euan.

Un noi amb cara d'espantat va avançar amb pas vacil•lant i es va posar el barret al cap; si no se li va enfonsar fins a les espatlles va ser perquè tenia les orelles molt grosses. El barret va reflexionar un moment i en acabat va obrir l'esparrac que usava com a boca per dir:

-Gryffindor!

-Brandon, Mery.

La Mery va avançar, i només de posar-se el barret al cap es va sentir una veu forta cridant:

-Hufflepuff!

Es va aixecar i va anar corrents a Hufflepuff enmig d'aplaudiments. Van anar passant els estudiants com si tinguessin un coet al cul, fins que la McGonagall va cridar.

-Medina, Helena.

Ella va avançar fins al barret, en Harry, en Ron i la Ginny li van somriure encoratjaforament, en canvi, l'Hermione li va fer una mirada assassina. L'Helena, encara indecisa es va acostar al tamboret i es va posar el barret el cap. Casi no havia tingut temps de pensar res quan el barret ja estava cridant la seva residència.

-Slytherin! -l'Helena no va poder reprimir un No! quan va sentir això, que va fer que tot el saló la mirés estranyada.

-Perquè m'envies a Slytherin? -li va preguntar al barret amb un xiuxiueig mentre tothom es preguntava perquè no se'l treia.

-Tens sang de Slytherin.

-Però si sóc filla de muggles, Muggles! Sisplau, posa'm a qualsevol altra, si vols fes-me fora de l'escola -va dir amb un to suplicant, que a causa dels nervis era tan fort, que segur que tot el saló la sentia- però no em facis anar a Slytherin, amb els obsessos amb la puresa de sang i l'ego més alt que la torre d'astronomia!

Com si no hagués quedat prou clar el barret va tornar a cridar, aquesta vegada encara més fort: Slytherin!.

L'Helena es va aixecar, traient-se el barret i tirant-lo sense gens ni mica de compte sobre el tamboret, però enlloc de rebre els típics aplaudiments de la seva residència, va rebre aplaudiments de les altres tres, i només xiulets i insults per part de Slytherin.

Com que la taula de Slytherin era la del costat de la porta d'entrada, ningú va preveure on es dirigia. Ella va passar de llarg la taula de Slytherin, des d'on un Malfoy i un Goyle amb les llengües encara liles li llençaven mirades assassines. Quan va arribar a la porta, la va obrir i va sortir a fora, mentre la McGonagall cridava el següent.

L'Helena pensava que ara hauria de tornar a casa seva, i tornar a estudiar al seu institut, pensant sempre com hauria sigut si hagués seguit a Hogwarts, i no hagués hagut de marxar.

Un cop va ser a fora, sola, no va poder reprimir les llàgrimes. Va recolzar-se a la paret del costat de la porta, i va lliscar cap avall. Va abraçar-se les cames amb els braços i es va abandonar als sanglots i als gemecs.

Des de fora va sentir remor procedent de dins del saló, després va sentir la horrorosa i empalagosa veu de la Umbridge fent el seu discurset per a nens de cinc anys.

Sabia que al menys s'havia salvat d'un curs dur, ple d'acomiadaments, tortures i normes estúpides creades per l'Umbridge. Però per alguna raó això no la consolava.

Aleshores, es va obrir la porta, ella va callar i es va amagar darrere una planta perquè no la veiessin, no volia haver de suportar un sermó per haver abandonat el saló i haver sortit de l'escola fora d'hores.

Aleshores, algú vora seu va dir Lumos .No podria estar allà amagada per sempre; podia fugir amb la cua entre cames, o putejar els de Slytherin fins que la fessin fora a cops de peu. I tenia molt clar quina opció era pitjor per als de Slytherin.

Així que va sortir amb la vareta alçada (per si qui la buscava era de Slytherin).

-Lumos!

La seva vareta va il•luminar tot el que tenia el voltant, no sortia un puntet de llum de la vareta com a les pel•lícules sinó que tot el que hi havia a un metre i mig de tu quedava perfectament il•luminat.

Va mirar al seu voltant, però no hi havia ningú, va seguir buscant però els jardins estaven buits, no hi havia ni rastre de qui l'havia estat buscant. Va tornar a entrar, encara hi havia gent al gran saló, així que va entrar a preguntar a algun de Slytherin la contrasenya.

Va preguntar-li a un de primer despistat, que com que no coneixia a cap dels grans, no s'adonaria que ella era la nova, si tenia sort i no s'havia fixat en la seva cara. El nen de primer li va dir (noble nissaga) i li va demanar que l'acompanyés perquè tenia son i els monitors s'havien quedat xerrant i no volien ajudar a ningú.

No sabia molt bé com, però l'Helena tenia clar que havia de tirar cap a la dreta, i baixar per unes escales fins a arribar a les masmorres, i, un cop allà, seguir una mena de laberint, fins a una porta de fusta.

Allà va dir la contrasenya, i van entrar. Era tot gris, negre i verd. El terra i les parets eren de pedra llisa i penjaven tapissos verds amb gravats de plata de tot arreu. No tenien cap llum, però hi havia torxes a totes les parets que juntament amb la llar de foc recoberta de serps de pedra li conferien un aspecte tenebrós. Hi havia una lleixa plena de llibres sobre la sang pura i les grans nissagues de bruixots, i una paret amb fotografies de tots els antics estudiants ensenyant les notes dels GNOM amb arrogància. A la dreta de cada fotografia hi havia l'any apuntat amb tinta negra i una cal•ligrafia matussera.

No sabia si havia d'anar a l'habitació de noies de cinquè o de primer, així que es va esperar a les butaques de pell negra de la sala comuna fins que va arribar la Pansy Parkinson i després de clavar-li una mirada assassina li va indicar amb veu seca que aniria al dormitori de cinquè, que era la tercera porta començant per la esquerra.

El dormitori era senzill, hi havia cinc llits d'aquells individuals tan amples que semblen de matrimoni amb unes cortines verdes. A les parets no hi havia cap tapís, pel que semblava cadascú hi podia posar el que volgués, però aquell any només una havia tingut temps de decorar-ho amb un gran tapís amb un arbre genealògic semblant al de casa en Sírius. Però sense cap nom cremat. No era estrany que el primer dia de curs, les noies volguessin quedar-se parlant fins tard a la sala comuna, així que es va acostar a un llit del racó on hi havia col•locat el seu bagul, i després de rentar-se les dents al lavabo que hi havia i posar-se el pijama, se'n va anar a dormi r.

_____________________________________________

Doncs, aquí el segon capítol! Gràcies per tots els comentaris, de veritat que m'han sorprès molt, us el dedico a totes les que m'heu comentat, especialmente a la Joana.

M'en vaig ja, que demà tinc un exàmen de FiQ que t'hi cagues, i he de repassar per última vegada abans d'anar a dormir.

Un petó!

Belit


Llegit 769 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


JoanaPotter 185 comentaris04/02/2011 a les 14:50:39
#22264Encara no he escrit cap fanfiction

MOoooolt b,,, tu juro! Que has fet? perque aketa vegada no has fet la canço...




AvatarBelitBlack 37 comentaris04/02/2011 a les 15:08:59
#22266Tinc 1 fanfictions i un total de 9 capítols

Es que a majoria de capitols ja arriben, si em sembla que aquest en té casi 5000! :)




AvatarJuliet Bell 36 comentaris04/02/2011 a les 21:27:30
#22267Encara no he escrit cap fanfiction

No m'ho puc creure! Pobra helena... Slytherin? Però si ella és anti Slytherin no m'ho puc creure! xd això deu tenir alguna explicació lògica no??? xdd De totes maneres el capítol m'ha agradat moltíssim!




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris05/02/2011 a les 00:40:24
#22268Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

eii belit! El segon capítol també m'ha agradat molt (: aquesta noia, però, és una mica exagerada! Si jo vaig algun dia a Hogwarts estaré super feliç! encara que vagi a slythering, és hogwarts! els d'slythering no tots són tan malvats, n'hi ha de molt sexys (seth williams veure a la fic de l'anna_lovegood "groc i negre")

Bueno, ànims per continuar la fic :D està molt bé

Petons de:
Marta Potter Weasley




JoanaPotter 185 comentaris05/02/2011 a les 16:10:40
#22269Encara no he escrit cap fanfiction

tot te rao logica, oi belit?? ames, si tens fet fins al capi 10,,, perqe no penjes tot?? que no veus q tens una ma de gent (mes q jo, q l'ultim capi me lan comentat 2 persones) ESPERANTE???




AvatarHermione Mitchie 47 comentaris23/03/2011 a les 16:48:18
#22426Tinc 3 fanfictions i un total de 13 capítols

Que bo el capitol!!!!!