Un destí horrible, un orígen pitjor - Capítol 3: Primer dia
AvatarEscrit per BelitBlack
Enviat el dia 05/02/2011 a les 23:47:53
Última modificació 05/02/2011 a les 23:47:53
Tots els capítols de Un destí horrible, un orígen pitjor
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 3: Primer dia

L'Helena es va despertar d'hora, ja que durant els últims dies s'havia acostumat a llegir de matinada. Es va fregar els ulls amb les mans, i els va obrir.

En un primer moment es va pensar que encara somiava, però després va veure que no, que estava de veritat dormint al fons del llac.

Al seu voltant era tot aigua, no sabia si atribuir la manca de llum a la fondària del llac o a l'hora, al final es va decantar per l'hora, perquè el seu rellotge corporal li deia que encara no eren ni les sis.

Es va aixecar, pensant en possibles explicacions pel què estava passant, al final després d'uns minuts d'indecisió, quan va veure una mena d'ull màgic amagat a les cortines, va veure que era una simple novatada.

Va fer un sortilegi escafàndric, com els que havia probat a l'hotel, i va sortir nedant. Quan la arribar a la superfície, va sortir i mentre feia sortir un raig d'aire calent de la vareta per assecar-se, va cridar.

-Appropinquet Llit!

Un cop el llit va ser a fora del llac, el va deixar assecant-se i se'n va anar a la sala comuna de Slytherin com si no hagués passat res, negant a les seves "estimades" companyes d'habitació el plaer d'humiliar-la.

Va banyar-se a la banyera del lavabo quan les altres noies es començaven a despertar i es dirigien a mirar una mena de ull enganxat a un telescopi que segurament debia connectar amb la "càmera" del llit de l'Helena.

Va sortir es va vestir i arreglar. Mai s'havia sentit gaire maca, perquè era molt blanca de pell i el seu cabell negre arrissat era indomable. I si la comparaves amb cualsevol noia mínimament morena i pentinada, ella semblava un fantasma. Però la va sorprendre molt, veure que amb una poció desenredadora molt senzilla de fer (tan que l'havia pogut fer a l'habitació de l'hotel amb una petita flama blava tancada dins d'un pot) els seus cabells quedaven com els dels anuncis d'espumes de cabell. I que la seva pell pàlida era molt comuna entre les noies de Slytherin, que encara tenien l'ideal de bellesa del renaixement.

El problema d'allò, era que o destacava per la seva pell clara amb gent de altres residències, o, destacava entre les de Slytherin per no tenir una mica de panxa i poc pit, com les muses del renaixement.

Tot-hi això, no es podia negar que fos guapa. Tenia la pell llisa i suau com un bebé, uns ulls grossos amb unes denses pestanyes negres i uns llavis gruixudets amb una forma preciosa. Tenia el nas petit i rodonet, com el de les fades i uns trets marcats, però dolços.

No era especialment alta, ni extremadament prima; però tot-hi això, tenia un cos envejable, perquè tot i ser la fan número u de la xocolata i els dolços, no havia de fer res per mantenir la seva planxa plana. Tenia els pits i les caderes arrodonides, i quan s'ho proposava, feia caure la baba a els nois amb el seu cos de model de banyadors.

Per això aquell dia es sentia bé, i tot i haver començat el dia al fons d'un llac on vivia un calamar gegant, es sentia optimista. Va agafar la vareta i se la va guardar dintre l'uniforme, mentre feia un sortilegi al bagul, que havia trobat al llibre d'encanteris de setè, que emplenaria de plomes els braços de la idiota que li intentés fer alguna altra novatada amb alguna cosa del bagul.

L'Helena es va dirigir a esmorzar, mentre les companyes d'habitació la miraven rancunioses, i pensaven en alguna manera de fer-li passar malament.

Quan va arribar al gran saló, no sabia on havia d'anar, mai cap alumne havia anat a una taula que no fos la de la seva residència, però ella no estava disposada a assentar-se amb els de Slytherin.

Però tots els problemes se li van solucionar quan en Harry i en Ron la van cridar per anar cap allà mentre l'Hermione feia una mirada furibunda.

-No hi pensava, que en Marc ja no hi és -va dir l'Hermione assentant-se i agafant una plata de torrades, progurant ignorar l'Helena- Que no hi sigui es notarà molt a l'equip, no?

-Segurament -va dir en Harry, que s'havia assegut a la cadira del davant-. Era molt bon porter...

-També estarà bé que hi entri saba nova, no?- Va dir en Ron.

De cop, fent brogit, centenars de mussols van entrar com una fletxa a través dels finestrals. L'Helena no va rebre cap carta, després de rebre tres exemplars, havia anulat la seva subscripció al diari, en canvi a l'Hermione se li va acostar un mussol gros i moll que portava un exemplar del periòdic profètic.

-Com és que el continues rebent? -va voler saber en Harry irritat.

-Sempre està bé saber què diu l'enemic-va respondre l'Hermione en to misteriós.

-I a més, per més que en Fudge ho intenti evitar, al gener sortirà alguna cosa que ens donarà informació sobre en Voldemort. -va afegir l'Helena, amb el mateix to misteriós que l'Hermione, i ignorant el salt d'en Ron en quan la va sentir dir el nom de l'Innominable.

Tots la van mirar estranyats, era veritablement rara, al final, en Harry li va preguntar insegor.

-Com és que saps aquestes coses, igual que ahir amb els Vesprals?

-Diguem-ne intuició femenina. -va contestar ella divertint-se.

La professora McGonagall va començar a passar per les taules repartint horaris, quan va donar els horaris a en Harry, en Ron i l'Hermione es va quedar un moment mirant l'Helena, pero va passar de llarg sense preguntar. I va tornar al cap d'un moment amb un horari que li havia donat l'Snape després de llançar una mirada assassina cap a la taula de Gryffindor.

-Mireu què ens toca avui! -va rondinar en Ron-. Dues hores d'Història de la Màgia, dues hores de Pocions, Futorologia i dues hores de Defensa contra les Forces del Mal... En Binns, l'Snape, la Trelawney i la Umbridge, tots un mateix dia! Espero que en Fred i en George s'espavilin i tinguin enllestits aviat aquests caramels per fer campana...

-¿Ho he sentit bé? -va dir en Fred, que en aquell moment arribava amb en George i que es va encabir al banc al costat d'en Harry-. No em sé avenir que tot un delegat de Hogwarts vulgui saltar-se cap classe...

-Mira què tenim avui -va dir en Ron emmurriat, i va posar l'horari davant dels ulls d'en Fred-. És el pitjor dilluns que he vist en ma vida.

-Déu n'hi do Roneió -va dir en Fred mentre es mirava la llista d'assignatures-. Si vols et puc vendre regalat un toffee nasohemorràgic.

-Com és que els regaleu? -va dir en Ron amb recel.

-És que no et para de sortir sang del nas fins que et dessagnes, perque encara no hem trobat l'antídot, com tampoc hem trobat la manera de treure el color lila de la llengua amb els Perllongallengüa -va dir en George mentre es servia una arangada i picava l'ullet a l'Helena.

-Moltes gràcies -va dir en Ron de mal humor mentre guardava l'horari-, pero em sembla que assistiré a les classes.

-Parlant dels vostres caramels per fer campana -va dir l'Hermione mirant en Fred i en George amb cara de jutge-, no podeu buscar degustadors a través del tauler d'anuncis de Gryffingor.

-I això qui ho diu?

-Ho dic jo. I en Ron.

-A mi no m'hi emboliquis -va afanyar-se a dir en Ron.

L'Hermione se'l va quedar mirant fixament. En Fred i en George van fer una rialleta.

-D'aqui a no gaire parlaràs d'una altra manera, Hermione -va dir en Fred mentre s'omplia la torrada de mantega-. Aquest any fas cinquè, i no trigaràs gaire a demanar-nos una capsa de caramels per fer campana de genolls.

-Es pot saber perquè fer cinquè ha de comportar que vulgui un caramel per fer campana? -va demanar l'Hermione.

-A cinquè és quan et treus els GNOM -va dir en George.

-I què?

-Doncs que, quan s'acosten els exàmens, et cremes tant les celles estudiant que et quedes sense -va dir en Fred amb delectació.

-A la meitat de la nostra classe li van començar a venir mals poc abans dels exàmens. Es posaven a plorar i s'enrabiaven per no res... La Patricia Simpson es desmaiava cada dos per tres...

-A en Kennedeth Towler li van sortir butllofes per tot el cos -va afegir en Fred com si ho estigués veient.

-Perquè li vas posar pòlvores pica pica al pijama -va dir en George.

-Ai, és veritat, no hi havia pensat més. Fas tantes coses que sempre n'hi ha que se t'esborren...

-En tot cas, a cinquè pateixes molt -va dir en George-; això si vols aprovar els exàmens, és clar. En Fred i jo ens en vam ensortir força bé.

-Què vau aconseguir? Tres GNOM cada un, oi? -va intervenir en Ron mofeta.

-Si... -va dir en Fred sense avergonyir-se'n hem vist que tenim més futur fora l'àmbit acadèmic.

-Ens vam estar plantejant seriosament si veníem o no a fer setè -va dir en George amb to animat- ara que ja tenim...

Va fer-lo callar de cop una mirada d'advertència d'en Harry que s'havia adonat que en George tenia intenció de referir-se als diners que els havia donat del premi del Torneig dels Tres Bruixots.

-...ara que ja tenim els GNOM -va rectificar en George sobre la marxa-. Per a què els volem, de fet, els MAG? Però vam pensar que la mare no ens perdonaria mai que deixéssim l'escola abans d'hora, i encara menys ara que en Percy s'està portant com un gos.

-Però tampoc pensem perdre els temps aquest any. -va dir en Fred mentre abraçava amb tendresa tot el Gran Saló amb la mirada- Aprofitarem per fer un estudi de mercat i saber exactament què busca un alumne corrent de Hogwarts en una botiga d'articles de broma; en acabat analitzarem els resultats i ens dedicarem a elaborar productes en funció de la demanda.

-Però d'on penseu treure els diners per muntar una botiga d'articles de broma? -va voler saber l'Hermione, escèptica-. Us faran falta ingredients, material... I també un local, no?

En Harry va deixar caure la forquilla i es va amagar sota la taula, mentre en Fred deia:

-No ens demanis res i no t'enganyarem, Hermione. Va, George; si ens afanyem encara vendrem unes quantes orelles extensibles abans de Botànica.

-Perquè ho ha dit això que no els hi demani res? Podria ser que ja tinguessin uns quants diners per posar la botiga? - va preguntar l'Hermione mirant als altres.

-És una cosa que a mi també m'ha passat pel cap -va dir en Ron amb les celles arrufades-. Aquest estiu m'han comprat roba nova, i no tinc ni idea d'on poden haver tret els galions...

En Harry va veure que la cosa es complicava i va decidir cambiar de tema.

-Vosaltres creieu que aquest curs serà tan fort com diuen, amb els exàmens?

-Si -va dir en Ron- segur. Els GNOM tenen molt valor; compten molt a l'hora de buscar feina. A més a més, en Bill em va dir que, cap a final de curs, també hi ha unes hores d'orientació professional, que t'ajuden a decidir els MAG que et voldràs treure a sisè.

-Sabeu què voldreu fer, després de Hogwarts? -va demanar en Harry a en Ron, l'Hermione i l'Helena al cap d'un moment, quan s'aixecaven per marxar del Gran Saló i anar cap a classe.

-Jo no gaire -va dir en Ron, amb veu vacil•lant-. Pero una cosa si que...

-Què? -va instar-lo en Harry.

-Que ha d'estar molt bé ser un auror -va dir en Ron amb veu displicent.

-I tant -va dir en Harry amb fervor.

-Seria genial -va afirmar l'Helena.

-Però només ho poden ser els millors -va dir en Ron-. Has de ser molt bo. I tu, Hermione?

-No ho sé -va dir- m'agradaria fer alguna cosa útil.

-Ser auror és molt útil! - va saltar en Harry.

-Ja ho sé, però no és l'única cosa útil que es pot fer -va dir l'Hermione, pensativa-. Pensava que, si donés un impuls al PET...

En Harry i en Ron van evitar mirar-se als ulls. L'Helena es va despedir mentre els altres pujaven les escales i anaven a suportar la classe (també anomenada tortura) del professor Binns.

Ella, després de donar un altre cop d'ull a l'horari, va sortir als jardins buscant els hivernacles, on havia d'anar a fer classe de Botànica amb els de Ravenclaw.

Va veure dues noies de Ravenclaw anant cap a la banda esquerra del castell, així que les va seguir. Es van girar un moment, per veure qui les seguia, i de sobte l'Helena es va quedar parada, una d'elles era a la taula de Gryffindor aquest matí amb l'uniforme de Gryffindor.

Per cert, els uniformes eren una mica estranys, ja que per mostrar l'unitat entre els fills de muggles i els fills de bruixot, havien creat una mena d'uniforme mixte. Les noies anaven amb una faldilla negra i una camisa blanca amb l'emblema de la residència (també hi havia un jesei per l'hivern semblant als de "el internado" pero amb negre), tot-hi que l'Helena havia llegit a Hogwarts la història que tradicionalment duien el logo de l'escola però que amb el temps la gent havia anat customitzant l'uniforme per mostrar la seva residència, per això, la gent duia l'emblema de la residència i alguns alumnes es posaven corbates de ratlles de la seva residència (que els bruixots trobaben un complement molt divertit, ja que els recordaven les corretges per gossos) o diademes o complements amb els colors corresponents. La part de bruixot era la capa que es duia a sobre, que enlloc de tancar-se tota com la majoria, i semblar un vestit, només es cordava per dalt i duia caputxa, i es podia veure tot l'uniforme de sota quan la duies. A més, les capes estaven forrades per dintre de pell de préssec, per l'hivern, i els alumnes se les encantaven perquè tinguessin el color de la seva residència.

De manera que per saber de quina residència era algú, podies mirar l'interior de la capa (o la caputxa) l'emblema del pit, els comlements; o mirar l'expressió de la cara: els que feien cara de tenir una merda sota el nas, Slytherin; els que tenien cara d'estar concentrats en els deures de demà, Ravenclaw; els que semblava que s'haguéssin perdut, Hufflepuff; i els que anaven confiats o feien cara de que els havien castigat, Gryffindor.

L'Helena va passar la classe de Botànica xerrant amb els de Ravenclaw, que després de mirar-la estranyats vint minuts pel seu comportament, una noia que es deia Lisa es va atrevir a preguntar perquè els parlava si era de Slytherin, i després d'aclarar que era la que s'havia emprenyat amb el barret, la van tractar com si portessin cinc anys anant a classe amb ella i dormint a la mateixa habitació.

Fins i tot, al final, després de resisitir el llarg discurs de la Coliflor sobre l'importància dels GNOM, la van convidar a una festa temàtica dels anys 50 (que després li van aclarar que era del 1850) que feien cada any, i que aquell any seria un ball de màscares. li va dir la Mandy Brocklehurst, una noia molt simpàtica que també era filla de muggles i entenia que li estranyés aquell tipus de festa.

Un cop passades les dues hores, va haver d'anar cap a pocions, però a mig camí es va haver de parar.

-Eh, tu! Sang de fang -va dir en Malfoy amb fàstig.

-Que vols, sang pura -va contestar l'Helena amb el mateix to que ell. Mentre es girava i encarava un Malfoy amb la vareta aixecada.

-Encara no hem parlat dels caramels del tren, saps que soc delegat, oi? -va dir amb aires de superioritat.

-També sé que faci el que faci no em treuràs punts, i que si probes d'atacar-me m'hi tornaré. -va contestar ella amb suficiencia.

-Ja és hora que et baixin una mica els fums! Densaugeo!

-Protego! Levicorpus! -va exclamar l'Helena.

En Malfoy va quedar penjat en l'aire pel turmell, i es va posar a cridar amb la cara vermella metre la Pansy Parkinson treia la vareta i apuntava a l'Helena, amb la pitjor mirada assassina que era capaç de fer.

-Si aparto la vareta per defensar-me, saps que ell caurà, oi? -va amenaçar-la l'Helena i li va aguantar la mirada fins que ella va abaixar la vareta.

Aleshores, va fer baixar a un Malfoy vermell com un tomàquet lentament fins al terra, i se'n va anar com si res, mentre tots els de Slytherin la miraven furiosos. Ella es va començar a plantejar si era per allò que el barret l'havia enviat a Slytherin, però encara que fos una borde amb la gent que odiava, això no la feia ni de lluny ser un monstre com els de Slytherin.

Quan va arribar davant de l'aula va anar a saludar el trio protagonista, però tot i que en Harry i en Ron la van saludar normal, l'Hermione li va dirigir una mirada assassina casi igual que la de la Pansy.

En Harry estava somrient com un babau mentre pensava amb la Xo, i en Ron es mirava l'Hermione preocupat pensant en si s'havia enfadat amb ell. L'Hermione anava fent mirades assassines a l'Helena fins que va dir amb un xiuxiueig amenaçador:

-Ja sé qui ets.

***

I aquí el tercer capítol! Espero que us agradi i comenteu molt! Si comenteu bastantes, potser el quart arriba en menys d'una setmana!

Un petonàs a les meves fidels, debotes i nombroses lectores! (amb sarcasme, per suposat, encara em falten uns quants lectors més perquè em pugi tan l'ego!! :D)

Belit


Llegit 856 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarJuliet Bell 36 comentaris06/02/2011 a les 11:09:12
#22271Encara no he escrit cap fanfiction

Quina intriga!!! Com que l'Hermione ja sap qui és??? uuuuuiiiii... bé aquest si que m'ha agradat! sobretot lo del Malfoy! S'ho mereix! Continua penjant així de ràpid!!! ;)




JoanaPotter 185 comentaris06/02/2011 a les 17:27:05
#22272Encara no he escrit cap fanfiction

Molt bé!! Fantastic