Un destí horrible, un orígen pitjor - Capítol 4: Classes, classes i més classes
AvatarEscrit per BelitBlack
Enviat el dia 11/02/2011 a les 23:56:45
Última modificació 11/02/2011 a les 23:58:11
Tots els capítols de Un destí horrible, un orígen pitjor
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 4: Classes, classes i més classes

-Ja sé qui ets.

Però abans que li pogués demanar explicacions va arribar l'Snape i van anar tots quatre cap al fons de la classe.

-No vull sentir a ningú -va dir l'Snape en veu glacial mentre ajustava la porta.

Era una crida a l'ordre del tot innecessària, perquè, així que la classe va sentir que la porta es tancava, va imperar el silenci i hi va deixar d'haver bellugadissa. Amb la mera presència del professor Snape n'hi solia haver prou perquè la classe transcorregués en calma.

-Abans de començar la lliçó d'avui -va dir l'Snape mentre s'acostava a la taula amb majestat i els traspassava a tots amb la mirada- crec que no serà sobrer que els recordi que el juny vinent haurant de fer uns exàmens molt importants, en els quals hauran de demostrar tot el que hauran après sobre elaboració i utilització de pocions màgiques. Tot i saber que alguns elements d'aquesta classe són uns negats absoluts, espero que com a mínim aprovin l'examen de GNOM de la meva assignatura, si no voles que els faci palès el meu... disgust.

L'Snape va dir això amb els ulls clavats en en Neville, que es va haver d'empassar la saliva.



-Després d'aquest any, segurament, molts de vostès deixaran de tenir-me de professor -va continuar l'Snape-. En les meves classes de pocions de MAG només accepto els alumnes més bons, de manera que amb alguns de vostès no ens tornarem a veure.

Va fixar la vista en en Harry amb un rictus als llavis. En Harry li va aguantar la mirada, pensant amb macabra satisfacció en la possibilitat que després de cinquè no hagués de fer Pocions mai més.

-Abans d'aquest comiat tan anhelat, però, ens queda un any d'estar junts -va dir l'Snape en veu melosa-, o sigui que, tant si tenen intenció de presentar-se a les proves de MAG com si no, els aconsello que consagrin tots els seus esforços a assolir el bon nivell que sempre he exigit als meus alumnes de GNOM. >>Avui farem una poció que acostuma a sortir als exàmens de Graduació Nivell Ordinari en Màgia: el beuratge apaivagador, una poció que serveix per fer passar el neguit i calmar els ànims. Tinguin en compte que, si s'excedeixen en la quantitat d'algun ingredient, poden fer caure la persona que la pren en un son profund que pot arribar a ser irreversible, de manera que els prego que posin molta atenció en el que fan. -A la dreta de l'Helena, l'Hermione es va redreçar una mica més, amb una expressió d'atenció màxima-. Els ingredients i el mètode d'elaboració -l'Snape va agitar la vareta- els tenen a la pissarra -on van aparèixer escrits de cop-. Trobaran tot el que necessitin -va tornar a moure la vareta- a l'armari de material -i la porta de l'armari es va obrir de bat a bat-. Tenen una hora i mitja. Poden començar.

Tal com tothom havia pronosticat, l'Snape els va fer fer una poció que no podia ser més difícil i laboriosa d'elaborar. Els ingredients s'havien d'anar abocant a la marmita seguint un ordre estricte i en unes quantitats molt precises; la barreja s'havia de remenar el nombre just de vegades, primer en el sentit de les agulles del rellotge i després en sentit antihorari; i el foc on feia xup-xup s'havia d'esmorteir fins que li transmetés l'escalfor adequada durant un nombre específic de minuts abans de tirar-hi l'últim ingredient.

-Harry -va xiuxiuejar-li l'Helena, recordant el llibre- el xarop d'el•lèbor.

-Ah -va fer ell veient que se l'oblidava- Gràcies.

-La poció hauria de desprendre un tènue vapor de color de plata -va dir amb veu poderosa l'Snape quan faltaven deu minuts perquè s'acabés la classe.

Les pocions de l'Helena, la d'en Harry i la de l'Hermione eren les úniques que desprenien un vapor platejat. La d'en Ron treia espurnes verdes, i en Seamus mirava d'atiar desesperadament les flames amb la vareta, perquè el foc amanaçava d'apagar-se.

L'Snape es va parar davant d'en Harry, disposat a criticar-lo. En Malfoy es va acomodar al seient i va dirigir la mirada a en Harry. Però l'Snape, es va quedar parat mirant la poció elaborada correctament, i se'n va anar amb cara d'haver d'estrangular a algú. Va dirigir-se cap a l'Helena, pensant que en ser el seu primer any la podria criticar més que a cualsevol altre, i de pas comentar el seu mal gust a l'hora de elegir residència i la seva preferencia pels muggles.

Però en veure que també havia preparat bé la poció va descarregar tota la seva fúria contra en Neville, que encara estava afegint l'últim ingredient, i es va posar tant nerviós que li va caure tot el pot a dintre la marmita i va explotar.

-Els que hagin sabut llegir les instruccions, que omplin un gerro amb una mostra de la poció que han fet, que hi posin una etiqueta amb el nom escrit en lletra clara i que me'l deixin sobre la taula, que l'analitzaré -va dir l'Snape-. Deures: un pam i mig de pergamí sobre les propietats de la pedra de lluna i les seves aplicacions en l'elaboració de pocions, que m'hauran de lliurar dijous.

Mentre tothom omplia el gerro, en Neville va començar a guardar les coses, tement el xiulet que rebria quan la seva àvia sabés que li havia de comprar una altra marmita. En Harry estava content, però a l'Hermione no semblava agradar-li gaire que dos alumnes haguéssin preparat una poció tan ben feta com la seva, i estava una mica emmurriada.

-Què volies dir abans? -va preguntar-li l'Helena cansada de les seves mirades assassines.

-Sé qui ets. -va dir l'Hermione com a explicació.

-Aaaahh, i qui sóc? -va preguntar en to mofeta.

-No dissimulis, sé que ets adoptada, i sé qui es la teva mare. No probis d'amagar-m'ho, ja ho sé tot. -va afegir davant la mirada perplexa de l'Helena.

-No sóc adoptada, i la meva mare no és ningú que pugui fer que em miris així, diga'm de veritat què et passa, siusplau -va afegir-, no sé que he fet per caure't tan malament, però ho sento.

L'Hermione se la va mirar un moment reflexionant, i dubtant de la seva hipòtesi. Però estava convençuda que tenia raò, i se'n va anar deixant-la allà tirada, sense dignar-se a contestar-li.

L'Helena se'n va anar a dinar, sabia que l'Hermione estava enfadada amb ella, i que d'aquí poc en Harry estaria emprenyat amb l'Hermione i en Ron. I va tornar a arribar al Gran Saló dubtosa del lloc on s'havia d'assentar.

Tenia clarissim que a Slytherin ni s'hi acostaria, que de Hufflepuff no coneixia ningú, i que l'Hermione la faria fora de Gryffindor a base de mirades assassines.

Així que es va encaminar cap a Ravenclaw, saludant a tothom. N'hi havien que la van mirar estranyada, però la Lisa Turpin i la Mandy Brocklehurst li van fer un lloc al seu costat.

-Jo en portaré un de color cema que havia sigut de la meva rererebesàvia, és una relíquia familiar i m'ha costat molt convèncer als meus pares que me la deixessin fer servir. -va dir la Padma orgullosa.

-Estem parlant dels vestits que durem el dissabte -la va aclarir la Lisa-, el meu és nou, és de color blau clar amb uns brodats blancs preciosos a la part de dalt, i va amb uns guants blancs a joc. -va dir dibuixant el vestit a un pergamí que va treure de la maleta.

Aleshores la Patil va dibuixar el seu, tot i que no en sabia gaire de dibuixar i més aviat semblava que hagués dibuixat una campana amb un quadradet a dalt.

-El meu és daurat, de seda, amb volants. - va dir la Mandy afegint el seu vestit al pergamí.- i el teu? -va preguntar a l'Helena en veure que no deia res.

-Encara no el tinc, m'heu dit aquest matí que hi hauria la festa, i es clar, no he pogut preparar res a la classe de l'Snape. - va fer l'Helena mig avergonyida.

-Doncs afanya't, que aquesta festa és la millor manera de lligar, i has d'anar espeterrant. -li va dir la Padma.- a més, sempre va bé que la gent tingui una bona imatge de tu gravada en la memòria, perquè així el dia que t'explota una marmita al davant i quedes socarrimada, no et recodren com la noia cremada. Sinó com la pibona de la festa. -va afegir fent cara de model.

-Ho tindré amb compte -va dir l'Helena servint-se una mica d'amanida.- tot-hi que espero que mai m'exploti la marmita.

-Encara que no t'exploti a tu pots acabar rebent, un dia li va explotar a un de Hufflepuff i va cremar tota la masmorra. -va sentenciar la Mandy- i sempre pot explotar una marmita en qualsevol moment. Com que als de Hufflepuff els costen les pocions...

-Per sort jo faig pocions amb Gryffindor.

-Potser no tens tanta sort, en Neville Longbottom va a Gryffindor, oi? -l'Helena va assentir menre recordava l'explosió d'aquell matí- Doncs, m'han dit que l'any passat li va explotar la marmita set begades, i que casi sempre li surten malament les pocions.

-Avui al matí també li ha explotat, però ha sigut per culpa de l'Snape.

-Ah, si -va dir la Padma- la Parvati, la meva germana bessona -va dir mirant a l'Helena-, ja em va dir que és tan cagat que li fa por l'Snape, i casi no pot ni parlar davant seu.

L'Helena casi li tira el plat pel cap en sentir això, però es va controlar i se'n va anar amb l'excusa que havia de preparar el vestit, abans que se li acabés la paciencia. Ella sabia de sobres que en Neville no era gaire bon estudiant, i que tenia una por increíble a l'Snape, però era molt valent, o més ben dit: es tornaria molt valent. I a més odiava a la gent que criticava els altres a les esquenes per sentir-se superior a ells.

Va aprofitar el temps lliure per anar a la biblioteca a buscar alguna mena de conjur que li permetés fer servir em mobil, mp3 o el portàtil a Hogwarts. Perquè es moria de ganes de parlar amb la Clòdia (la seva millor amiga) i explicar-li tot.

Fins ara havia volgut guardar el secret, perquè tot i que les seves amigues s'havien llegit els llibres, cap estava tan obsessionada com ella. Exepte la Clòdia, amb qui de petites havien practicat el Wingardium Leviosa al saló de casa. Però sabia que si explicava a cualsevol d'elles el que li havia passat trucarien a un manicomi, fins hi tot la Clòdia pensaria que se li havia anat l'olla.

Però al final va tenir una idea, com s'havia cregut que la carta era de veritat, ella? Perquè l'havia dut un mussol!

Va còrrer a agafar un pergamí i va començar a escriure. Quan encara faltava mitja hora per futorologia va rellegir la carta per últim cop abans d'enviar-la.


Estimada Clòdia,

Com ja deus haver suposat pel mussol, estic a Hogmarts!
Quan vaig dir a tothom que anava a un internat anglès, tu ja ho vas dir, i encara que ho diguessis en broma em vaig espantar molt. Després ja vaig veure que no sospitaves res, però em vaig sentir malament per no explicar-te la veritat, per això t'escric la carta.
No sé molt bé perquè, però tot és com als llibres, més ben dit: com al cinquè llibre. Tenim l'Umbridge, i la professora Grubbly-Plank està substituint a en Hagrid. Al tren vaig anar amb la Luna, en Neville ( i la mimbulus mimbletonia, xD), la Ginny i en Harry. Després van venir en Ron i l'Hermione, com ja t'imaginaves. I despres... vaig donar Perllongallengües a en Malfoy i en Goyle ;).
La tria va anar malament, deixem-ho així, ara no em veig en cor d'explicar-t'ho. Però tot i així em faig amb gent de Gryffindor y Ravenclaw. Fins i tot els de Ravenclaw m'han convidat a una festa per celebrar el nou curs basada en un ball de màscares del 1850.
Com que és el primer dia encara no et puc explicar gaire coses, a més tinc deures pendents (el treball sobre la pedra de lluna) i encara he de buscar un vestit d'epoca, o crear-lo; de tota manera necessito un disseny maco, millor preciós, com els que fas tu (indirecta :P).
Com que la tecnologia no funciona al castell (ja estic intentant solucionar-ho) no et podré dir res per SMS o pel face. La resosta envia-me-la amb aquest mateix mussol. :D

Un ptonas magic!

Helena


L'Helena va preguntar a la senyora Pince on era la mussolieria i s'hi va encaminar. Va agafar un mussol de l'escola de color blanc, que recordava a la Hedwig de les películes i li va donar la carta amb l'adreça. Li va demanar que s'esperés a tornar fins que tingués la resposta, però dubtava que el mussol l'hagués entès.

Aleshores, va anar cap al nord del castell buscant les escales que diuen a la torre de futorologia. Sabia que l'havien enviat allà perquè runes, muggleologia i magimàtica estaven plenes, però tot i així estava contenta, perquè es moria de ganes de conèixer la professora Trelawney.

Com que era una de les signatures optatives, hi havia gent de totes les residències, menys (per sort) de Slytherin.

Quan l'Helena va entrar, dubtant sobre on s'havia d'assentar, va rebre una inesperada invitació per part d'en Neville Longbottom.

-Hola -va dir timidament mentre s'assentava-. Tu ets en Neville, no?

-Si -va admetre ruboritzat- com saps qui sóc?

-Anàvem al mateix vagó al tren, -just en quell moment en Neville li va semblar veure que aquella noia despentinada del tren, era la mateixa que tenia al davant- però de tota manera sabria qui ets igual que també sé qui són la Susan i la Hannah -va dir mirant a dues noies de Hufflepuff-; en Harry i en Ron -ara mirava a la taula de darrere de tot-; la Lavender i la Parvati; i la Lisa i la Padma. -va dir acabant d'anomenar a tots els alumnes que ja havien arribat a classe.

-Com és que coneixes a tothom? Als Slytherin no us interessa ningú que no sigui de sang pura, no?

L'Helena no volia mentir, però dir que tot el seu món estava escrit exactament igual a uns llibres que havien predit tot el que havia passat, i que encara tenien dos cursos més de prediccions no era el tipus de resposta que podia donar, així que es va conformar amb una evasiva.

-Sóc a Slytherin, però mai en tota la meva vida seré una Slytherin. Segur que si a tu el barret t'hagués posat a Slytherin faries el mateix.

-Si, però el barret distribueix a la gent segons el seu caràcter, i és estrany que siguent com ets… -va parar un moment mentre la seva cara quedava convertida en un tomàquet- t'hi posés. -va afegir casi sense aire i sense atrevir-se a aixecar el cap.

-Merci -va respondre ella sense atrevir-se a mirar-se'l- però a mi em va dir que tenia sang de Slytherin, i que no podia triar. Però el pobre barret ja es vell i no va veure que sóc filla de muggles.

En Neville era incapaç de mirar-la, de manera que va abaixar el cap i es va posar a fullejar L'oracle dels somnis.

-Bon dia -va dir la professora Trelawney amb la seva habitual veu etèria i somiosa-, benvinguts novament a classe de Futorologia. Com es poden imaginar, durant les vacances m'he dedicat a seguir amb atenció la seva estrella i m'alegro enormement que hagin tornat tots a Hogwarts sans i bons... com d'altra banda ja sabia que passaria. Sobre la taula tenen un exemplar de L'oracle dels somnis, d'Inyigo Imago. La interpretació dels somnis és un dels mètodes més importants per endevinar el futur, i segurament entrarà a l'examen de GNOM. No és pas que cregui, naturalment, que aprovar o suspendre un examen tingui gens d'importància en una matèria com és l'art excels de l'endevinació. Per a qui és clarivident, els títols i els diplomes compten ben poc. Tot i això, el senyor director vol que facin l'examen, o sigui que...

La professora Trelawney va deixar la frase a mitges, per donar-los a entendre que considerava que la seva assignatura estava per sobre d'un assumpte tan sòrdid com un examen.

-Tinguin la bondat d'obrir el llibre per la introducció i de llegir el que Ímago hi diu sobre la interpretació dels somnis. Quan acabin es repartiran per parelles i faran servir L'oracle dels somnis per interpretar-se mútuament el somnis. Poden començar.

L'única cosa bona que tenia aquella classe és que no era doble. Quan tots van haver acabat de llegir-se la introducció del llibre, amb prou feines quedaven deu minuts per interpretar els somnis.

-Vols que comencem amb un de teu? -va preguntar en Neville per cavallerositat, esperant un si com a resposta. Per ell seria molt difícil confessar davant d'ella el seu somni de les estisores gegants amb el barret de mudar de la seva àvia que el perseguien intentant-lo partir per mig.

D'altra banda, l'Helena havia tingut un malson en què estava estirada a un llitet de bebè, en un soterrani fosc, ella era petita, debia tenir un anyet més o menys. Al principi era tot silencios, calmat, fins que va baixar una dona adulta amagant-se en l'obscuritat.

Quan es va acostar al llitet, va deixar un biberó a la cuneta, i es va quedar mirant l'Helena. Aleshores l'Helena li va veure la cabellera negra arrissada, els ulls grans de pestanyes denses , els llavis gruixuts i la pell blanca. Era ella, ja adulta, però clarament la dona del seu davant era ella.

La dona se la va mirar dubtant, però de cop va aparèixer una resolució total als seus ulls, va alçar la vareta i va tocar el nasset petit del bebè amb la punta.

Va mirar als ulls de la pobre criatura, mentre cridava: Obitus Per...

Un soroll fort i un esclat de llum van interrompre el somni, i la van fer despertar de cop. Sota les aigues fosques del llac.

-És que casi mai m'en recordo dels meus somnis -va fer ella, però en veure la cara d'en Neville va recordar que al llibre deia que ell parlava amb en Dean sobre el seu somni de les estisores gegants amb el barret de la seva àvia-. Si no vols no cal que interpretem cap somni, per deu minuts que queden...

-Em... mmm... em podires dir... no ho sé, alguna cosa més... sobre tu -va dir l'última paraula amb un xiuxiueig casi inaudible. L'Helena no va necessitar mirar-lo per saber que les seves galtes estaven enceses.

-Bueno, em dic Helena Medina Valls, els meus pares són muggles i treballen de metges. Sóc Catalana, i fins ara mai havia estudiat màgia, -no va poder evitar riure quan va veure la cara de perplexitat d'en Neville- perquè al meu país no hi ha cap escola de bruixeria -va parar-se un moment a pensar en què més podia dir-. Ah, si, el meu aniversari és el 31 de juliol. M'agrada molt dibuixar, també m'encanta llegir, i odio Slytherin.

En Neville encara tenia la cara baixada de vergonya, i no s'atrevia a contestar.

-Tu també em podries dir alguna cosa de tu -va dir amablament intentant calmar-lo- només sé el teu nom. -va mentir.

-Doncs... Tota la meva familia es maga, pero no m'en surto gaire bé amb la màgia, no com tu... -va afegir tornant a abaixar el cap- visc amb la meva àvia, m'agrada el Quidditch i odio les classes de pocions. I el meu aniversari és el 30 de juliol.

-Que vols que fem amb els nou minuts que encara queden? -va preguntar l'Helena amb un somriure.

En Neville es va quedar pensant, al cap de trenta segons l'Helena, farta d'esperar va propososar:

-Podriem inventar-nos algun somni, no?

-D'acord, ja veuràs que com més terribles siguin les interpretacions més li agrdaran a la Trelawney.

L'Helena va somriure mentre s'imaginava un somni que semblés una película de por. Alguna cosa, de nit, amb un gos negre, i perquè no; en un cemetiri.

-Vinga, començo jo -va dir divertida, i va posar veu misteriosa- Estava sola en un cementiri, la lluna plena brillava sobre el meu cap, quan entre les tombes vaig veure una silueta negra, que s'acosatava cap a mí, a poc a poc. Era un gos, negre com el carbó, amb uns ulls vermells i brillants. El pitjor no era la por de que em mossegués, sinó aquella sensació que hi havia en l'ambient: deseperació, neguit, terror, només podia sentir això, la felicitat i la alegria s'havien esfumat del món. Quan de sobte el gos va començar a bordar amb la mirada posada darrere meu, em vaig girar, i davant meu tenia tot un exèrcit de Demèntors que s'acostaven planant pel cel, escampant la desolació pel cementiri desert. El pitjor va ser, que de darrere una gran tomba, va sortir una cosa encaputxada, però no era cap demèntor, tenia la pell blanca i tensada, els ulls vermells injectats de sang i el nas havia desaparegut del seu rostre de serp, i havia estat substituit per dos forats foscos. La persona (si se la podia anomenar així) em va apuntar amb la vareta i va cridar: "Obitus per subitum". -va tornar al seu to de veu normal, després de la rialleta que va fer en veure la cara atemorida d'en Neville- I em vaig despertar. Creus que li agradara a la professora?

-Li encantarà -va afirmar obrint el llibre per interpretar el "somni"- el gos era el Lúgubre, que significa mort. La Lluna plena significa al cenit del poder -va dir llegint el llibre- el cementiri dignifica que passaran desgràcies, i els demèntor signifiquen la forces del mal. O sigui, s'acosta el cenit del poder de les forces del mal, que portarà mort.- va dir mentre acavaba de fullejar el llibre.- Però no hi diu res sobre la figura encaputxada amb cara de serp.

-Doncs és igual, traiem en Voldemort del meu somni, que ja té pro feina estant als d'en Harry. -va dir la frase sense pensar, inconscientment, i no es va adonar del que deia fins que ho va haver acabat de dir. L'havia cagat, ella no podia saber com era el Voldemort, i encara menys que en Harry somiava amb el que ell feia.

En Neville se la mirava atemorit, havia pronunciat el seu nom! Encara estava massa xocat per això per posar-se a pensar en el que havia dit l'Helena. Però aleshores hi va pensar, a què venia això? Tenia algun sentit?

Se la va mirar estranyat, esperant un aclariment, però ella només va ser capaç de tornar-li una mirada d'espant i se'n va anar corrents de l'aula, sense esperar a que s'acabés la classe.

***

Hola!

Després d'una semana d'exàmens, per fi he trobat temps per penjar el capítol, espero que us agradi :) Ah, i les visites pugen, però de comentaris res, no? A veure si us treieu la capa d'invisiblitat que això és un fanfic, no un llibre de la secció restringida de la biblioteca! ;)

Un petonàs a tots, especialmente a la Juliet Bell, m'ha animat molt el teu comentari! :)

Belit


Llegit 856 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


JoanaPotter 185 comentaris12/02/2011 a les 11:09:37
#22275Encara no he escrit cap fanfiction

Ei!
M'encanta! Sobretot la frase de l'Snape 'per fer pales el meu disgust' o algu així!
L'Helena té molta imaginació, amb el somni! I hauria de procurar que no se li escapes res mes que al final delatara mig any abans que el sirius es morirà ( si tu fas que li passi) o que ...nose.
L'Hermy es molt intel.ligent però... l'Helena adoptada? ( disimulo, que ja u se tot..)
Em moro de ganes de veure amb qui ballara l'Helena al ball de Rawenclaw!
I afanyat!
Adeu




Avatarivi_potter 512 comentaris13/02/2011 a les 20:57:29
#22276Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLA! m'acabo d'enganxar a la teva història, i déu n'hi do si m'hi he enganxat! M'ha agradat molt, i tot i que vaig llegir una història un pèl semblant la trobo molt original! Crec (i és molt suposar) que l'Helena serà filla de la Bel·latrix... no ho sé, pot ser sóc massa dolenta, perquè mira que ser filla d'aquella donota! Petons i segueix aviat :)




AvatarBelitBlack 37 comentaris13/02/2011 a les 21:47:58
#22278Tinc 1 fanfictions i un total de 9 capítols

Merci pels comentaris!!

JoannaPotter: No cal que dissimulis, jajaj, i la frase aquesta sento no poder dir que és mèrit meu, perquè es treta del llibre, durant els primers capítols l'Helena encara no ha alterat la història casi gens, i si t'hi fixes, hi ha molts diàlegs casi iguals als dels llibres. :)

Ivi_potter: Merci! Si s'assemblava molt, potser és que te l'has trobat a fanfiction, que també la tinc penjada allà(però aquí reviso els capítols i els canvio una mica) o potser és que no és tan original com em pensava... :$
merci pel comentari igualment, i ja veuràs, que en el fons no vas tan desencaminada... o potser molt... aix, no ho sé... jajaj, quan pugui penjo el següent, merci (si un altre cop, és que sóc una mica pesadeta donant les gràcies) pel comentari!! :D

Un petonàs per totes!

Belit




JoanaPotter 185 comentaris15/02/2011 a les 18:21:04
#22292Encara no he escrit cap fanfiction

quan sapiguen qui és el seu pare es desmaiaran tots els que ho llegeixen!




AvatarRive Potter 4 comentaris16/02/2011 a les 18:28:07
#22297Tinc 1 fanfictions i un total de 2 capítols

Per l'amor de Déu... CONTINUA-HO!!!!! DDD: És massa bo per esperar :D m'encanta!! R.P.




sara potter 7 comentaris02/03/2011 a les 11:57:42
#22351Encara no he escrit cap fanfiction

helena adoptada ? interesant




AvatarHermione Mitchie 47 comentaris28/03/2011 a les 16:40:42
#22460Tinc 3 fanfictions i un total de 13 capítols

Es`per que n'Helena pugui evitar la mort d'en Sirius! Per favor, que n'Helena l'eviti!




AvatarPotter_granger 349 comentaris27/07/2012 a les 15:49:41
#23485Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

M'acabo d'enganxar, i crec que l'Helena és filla de la Bel·latrix, ara ho he suposat amb el somni, on la dona que volia matar al bebè era la Bel·latrix, i dubtava, normalment, ella mai dubta en matar algú.