Un destí horrible, un orígen pitjor - Capítol 5: Anuari 1968
AvatarEscrit per BelitBlack
Enviat el dia 17/02/2011 a les 17:01:09
Última modificació 17/02/2011 a les 17:01:09
Tots els capítols de Un destí horrible, un orígen pitjor
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 5: Anuari 1968



Havia ficat la pota fins el fons. Com podia tenir una bocassa com aquella?

Havia de trobar una excusa. Podia dir que havia sentit en Harry explicant-ho a en Ron, però després hauria de inventar-se una altra excusa per dir què feia escoltant a la plaça Grimmauld aquell estiu.

I si deia que era bona Legiliment? O s'apartarien d'ella perquè no pogués llegir-los-hi el pensament?

Va seguir cavil•lant excuses mentre inconscientment seguia a la Daphne Greengrass i a la Millicent Bulstrode cap a la classe d'Història de la màgia.

Per un moment va pensar en escaquejar-se'n, però va pensar que encara que en Binns no s'adonés que no hi era (si no s'havia adonat de la seva pròpia mort, com s'adonaria de la seva absència?), els de seus "estimats" companys de residència la delatarien.

Va entrar a l'aula, i quan va veure que tothom era de Slytherin es va assentar sola en un pupitre del fons, i va treure un pergamí disposada a prendre apunts.

Però la classe va ser molt pitjor del que s'havia imaginat, i en menys de cinc minuts de la revolució dels Gòblins va deixar d'intentar fer res de profit, i es va dedicar a gargotejar el pergamí amb dibuixets de Hogwarts.

Li agradava dibuixar, dibuixar la vida que voldria, crear una realitat alternativa amb paper i boli (ara amb ploma i pergamí).

A casa seva havia omplert tota una llibreta amb les seves fantasies d'anar a estudiar a Hogwarts amb la Clòdia. Amb una barreja de textos, poemes, cançons i dibuixos, fins hi tot hi havia posat alguna foto retocada amb photoshop.

I va decidir que aquí faria el mateix, però amb la seva vida real a Hogwarts, com una espècie de diari. Amb cançons de Misery Sisters, textos que corressin per les pàgines i dibuixos i fotos amb moviment.

De manera que es va passar la primera hora plasmant el primer dia a Hogwarts al pergamí (que havia transfigurat en una llibreta) , després va explicar tot l'episodi del llac, les classes i el comportament estrany de l'Hermione.

Va encantar-ho tot de la mateixa manera que el de Slytherin encantaven les notes que es passaven per la classe, i gràcies això els dibuixos prenien vida, i escenificaven el text, i un cop s'avorrien de fer el mateix unes quantes vegades es posaven a córrer per la pàgina i a penjar-se per les lletres. Les quals cedien davant del pes i es doblaven com si fossin espaguetis.

Aleshores va arribar a la classe de la Trelawney, i a la conversa amb en Neville. Va anar analitzant cada cosa que havia passat a mesura que ho posava al diari. Quan va haver acabat només quedava un quart d'hora de classe, però no va tornar a pensar en excuses, perquè va veure que era impossible de justificar el que havia dit.

De manera que es va dedicar a buscar al llibre d'encanteris un encanteri per modificar els records o al menys borrar-los.

Va anar passant les pàgines, fins cap a la 400, quan va caure en què hi havia un índex. Va anar-hi i aleshores ho va trobar: Obliterar. va pensar

S'havia de moure la vareta casi imperceptiblement, fent un copet en direcció a la persona a qui anava dirigit l'encanteri. Mentre feia això s'havia de concentrar amb els records que volia borrar, i repetir-los mentalment mentre feia l'encanteri.

Posava que era un sortilegi senzill, però que requeria bastanta concentració. De manera que amb una mica de sort se'n sortiria amb en Neville.

Va començar a practicar el moviment de vareta i a pensar just en el record que volia fer oblidar. Però no portava ni cinc minuts de pràctica que es va acabar la classe.

Va anar corrents a veure en Neville, va pujar les escales buscant el quadre de la Senyora Grassa. Quan la identificar-la enmig d'aquell mar de quadres que cobrien totes les parets, s'hi va aproximar corrents.

-Puc entrar, encara que sigui d'una altra residència? -va preguntar a la dona del quadre.

-Sense la contrasenya, ni els de Gryffindor entren.

No va haver de pensar-s'ho dos cops per dir la contrasenya, ja que se sabia de memòria qualsevol contrasenya de qualsevol moment dels llibres.

-Mimbulus Mimbletonia.

La Senyora Grassa va empetitir els ulls i la va mirar acusadorament mentre s'apartava deixant a la vista un forat que portava a la sala comuna.

Estava tota decorada amb tapissos i banderes penjats de la paret de color daurat i magenta. Hi havia una llar de foc, envoltada per uns sofàs confortables i acollidors. L'Helena es va mirar amb admiració la sala comuna de la residencia a la qual li hauria agradat pertànyer. Uns quants alumnes que havien vingut a deixar els llibres abans d'anar a dinar la van mirar estranyats.

-Hi ha en Neville per aquí? -va preguntar a en Percy mentre li passava pel costat.

-No pots estar aquí. -va dir amb un to sever i furiós- Surt a fora immediatament, si no vols que tregui punts a la teva residència!

-Primer pots mirar si hi ha en Neville? -pensant en com seria de divertit veure la cara que feien els de Slytherin en veure baixar el seu contador de punts.

-Perquè? -va dir en Percy mentre arrossegava a l'Helena cap a fora.

-S'ha deixat una llibreta a la classe de futurologia- va assenyalar la bossa que portava, mentre en Percy l'empenyia fora del forat.

-Si m'ho dones ja li donaré quan el vegi.

-Gracies, però no cal, si no està aquí deu estar al Gran Saló. -va excusar-se amablement mentre baixava les escales.- Per cert, no t'oblidis de treure punts a Slytherin per haver-me colat a la sala comuna de Gryffindor!

En Percy va quedar-se perplex, mentre mirava com una noia de Slytherin demanava que li treiessin punts, després de anar fins allà només per tornar-li una llibreta a un noi. Des de quan els de Slytherin eren amables? I des de quan volien perdre punts?

Estava tant capficat amb això que no va pensar en com havia aconseguit la contrasenya, ni tampoc es va adonar, quan rebia un raig de llum el clatell i s'oblidava de què hi feia allà fora.

L'Helena va creuar els dits per haver fet bé el sortilegi mentre es dirigia al Gran Saló. Va entrar-hi tranquil•lament, fingint buscar un lloc entre les taules, i repassant de dalt a baix la taula de Gryffindor.

Els seus ulls es van trobar amb el d'en Neville, i amb un lleuger moviment de cap li va indicar que la seguís mentre caminava en direcció als jardins, on mai hi havia ningú.

Era molt senzill, només havia de moure la vareta i pronunciar una senzilla paraula; però era més complicat del que semblava, i només que deixés algun record que hagués d'esborrar podia fer que tot Gryffindor penses que ella era un Cavaller de la Mort, o que estava en contacte amb ells.

Va anar caminant a poc a poc, fins que va arribar just a sota d'un arbre amb unes extenses branques que protegien la gent que es refugiava sota seu de les mirades curioses i tafaneres del castell.

Amb un moviment elegant es va girar, per encarar a en Neville. Es va apartar els cabells de la cara, i va intentar parlar amb tanta naturalitat com va poder.

-Et volia parlar de... -va parar un moment, s'havia capficat tant en l'encanteri que no havia pensat què li diria - la classe de la Trelawney, com que he marxat una mica abans no sé què hi ha de deures.

En Neville va veure que l'Helena volia dir alguna cosa més, però no la va pressionar.

-Em sembla que hem de fer alguna cosa de somnis, no me'n recordo... Ah, si, un diari dels somnis de tot el mes. -l'Helena va veure com els ulls d'en Neville es clavaven als seus, i es va entretenir mirant una filera de formigues que desfilaven pel terra humit.

-També et volia parlar de la raó perquè he marxat, és una cosa bastant personal, no ho hauràs explicat a ningú, no? -va preguntar per assegurar-se que no havia d'esborrar la memòria a ningú més.

-No, no, però com és que has dit el seu nom? -va fer abaixant el to de veu.

-De veritat que no ho has dit a ningú? -es va assegurar ella mentre rebia una negació com a resposta. -Doncs, ho sento molt. Obliterar!

Va desaparèixer abans que en Neville s'hagués situat, deixant-lo allà sol i desorientat. Va guardar la vareta i va anar a la biblioteca per començar a fer els deures de l'Snape.

L'ambient de la biblioteca era de concentració total, mig Ravenclaw estava allà amb un silenci tan absolut que cada pas sonava exageradament fort, i cada cop que un pesat llibre es tancava feies un bot d'espant.

Enmig d'aquell mar de capes blaves i havia alguns Gryffindors i una noia de Hufflepuff amagada darrere unes prestatgeries; i per alguna raó no li va estranyar l'ausencia de la gent de Slytherin a la biblioteca.

Va anar a agafar un llibre sobre transfiguració i va anar a assentar-se al costat de la propietària d'una espessa melena castanya.

-Hola Hermione -va dir amb un xiuxiueig mentre s'assentava.

Tot el que va rebre va ser una mirada assassina a canvi.

-Però que et passa, es pot saber què t'he fet? -va preguntar en veu baixa farta de tantes males mirades i tan poca explicació.

-Deixa de dissimular, et penses que fent el paper de bona nena oblidaré qui ets? No sé què coi has vingut a fer a Hogwarts, però aquí no hi ets benvinguda. I no t'acostis a mi, o aniré a parlar amb en Dumbledore. -va dir tancant el llibre i aixecant-se.

L'Helena la va seguir mentre anava a tornar el llibre a la lleixa i va deixar el seu de camí.

-Però què li has de dir a en Dumbledore? -va exclamar l'Helena mentre sortien de la biblioteca, contenta de poder tornar a parlar amb un to de veu normal.- Si estàs tan convençuda de tot això, perquè no m'ho expliques, t'agrairia molt que em diguessis perquè m'odies. Si no t'és cap molèstia, per suposat. -va afegir amb sarcasme.

-No ho amaguis -va dir traient un anuari vell de la seva bossa i entregant-li.- I no provis de destruir-lo, perquè després n'apareixeran còpies per tota l'escola.

El seu to era amenaçant, i la seva mirada era letal. I al moment que l'Helena va alentir el ritme per mirar-se el llibre que tenia a les mans, l'Hermione es va colar dintre una aula fugint d'ella.

Unes lletres daurades decoraven la portada de pell marró: Hogwarts, 1968. A dintre hi havien tot de fotos d'estudiants de totes les residències, formant grups de treball, clubs de duel, equips de Quidditch...

També hi havia una pàgina marcada amb un punt on hi havien fotos de tots els alumnes ensenyant les notes dels GNOM.

Era divertit veure les expressions, el de Ravenclaw estaven satisfets, orgullosos. A diferència dels de Hufflepuff que alguns semblaven una mica preocupats i es negaven a ensenyar les notes. Els de Slytherin mostraven les seves amb arrogància tot i no ser gaire bones en general, i els de Gryffindor ensenyaven les notes rient, tant si eren bones com dolentes.

A primer cop d'ull res li va cridar l'atenció, fins que va veure una fletxeta feta amb llapis que assenyalava la foto de Slytherin. Va anar repassant les cares una a una.

De cop es va aturar, era impossible. El seu cervell va intentar lligar caps, però només hi havia una resposta racional per això. I es negava en rodó a acceptar-la.

***

I aquí us deixo el 4rt capítol, espero que us agradi molt, i quan tingui temps pujaré els altres, però (com ja he dit unes trenta vegades) ara estic bastant ocupada amb els exàmens. Ah, i aquest capítol el dedico a en Rive_Potter! :)

Un petonàs a tots!

Belit


Llegit 762 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


JoanaPotter 185 comentaris17/02/2011 a les 18:51:54
#22301Encara no he escrit cap fanfiction

Ei! M'a agradat! es molt interesting, com k la fas aki ja no la seguire alla, es q sino ja no te emocio!!




Avatarivi_potter 512 comentaris18/02/2011 a les 15:44:49
#22304Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLA! M'ha encantat el capitol, cada vegada la història és millor! El que et vaig comentar a l'altre capítol és que aquí hi havia una història que crec recordar que es deia Laura i que l'havia escrit una usuaria que es deia Rowena, on Laura entrava a Hogwarts a tercer i en un inici era força semblant a aquesta. Però a partir d'aquí ja et puc dir que comencen a no assemblar-se res, només que em va fer gràcia la coincidència inicial :) De veritat, segueix aviat que ho fas molt bé! Petons :)




Avatarivi_potter 512 comentaris18/02/2011 a les 15:46:06
#22305Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

Uou, que no he dit res del capítol en sí! Aviam la foto serà la de la seva mare, suposant que és adoptada, i encara continuo pensant que serà la de la Bel·latrix, quin misteri!




AvatarRive Potter 4 comentaris18/02/2011 a les 18:02:05
#22306Tinc 1 fanfictions i un total de 2 capítols

Gràcies per dedicarm'ho! :DDDD Em deixes amb la intriga com sempre... Encara que tinc les meves suposicions jeje R.P.




AvatarRive Potter 4 comentaris18/02/2011 a les 18:02:05
#22307Tinc 1 fanfictions i un total de 2 capítols

Gràcies per dedicarm'ho! :DDDD Em deixes amb la intriga com sempre... Encara que tinc les meves suposicions jeje R.P.




AvatarHermione Mitchie 47 comentaris28/03/2011 a les 16:52:35
#22461Tinc 3 fanfictions i un total de 13 capítols

Crec que la mare esna Bel·latrix, i el pare tenc diferents opcions:

-Voldemort

-L'home de na Bel·latrix (no em pens molestar a cercar-ne el nom)

-Regulus Black

-Sirius Black- va en broma.

-James Potter- tambe en broma.