Un destí horrible, un orígen pitjor - Capítol 6: El passat comença a descobrir-se
AvatarEscrit per BelitBlack
Enviat el dia 21/02/2011 a les 22:53:07
Última modificació 21/02/2011 a les 22:53:07
Tots els capítols de Un destí horrible, un orígen pitjor
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 6: El passat comença a descobrir-se

El paper gruixut i groguenc semblava un mirall. Enmig d'aquell mar de cossos hi havia la mateixa cara que se'ls mirava a tots des de lluny. Una imperceptible diferència era l'única cosa que les distingia: el ulls.

La mirada negra i freda del paper era completament diferent a la que li tornaven els ulls grisos de l'Helena; una mirada atemorida, dubtativa i insegura.

L'Helena ja havia entès el perquè d'aquella semblança, però encara no era capaç d'acceptar-la com una realitat. Buscava incansablement una altra explicació raonable, una altra sortida que no la lligués de cap manera amb la criatura abominable que era la seva mare, qui encara la mirava des del llibret aparentment inofensiu que tenia a les mans.

Va passejar la mirada per les lletres una vegada i una altra, va assegurar-se que la fletxeta assenyalés directament a ella, i va comprovar que cap altre nom pogués pertànyer al del seu reflex de paper.

Però estava molt clar, hi havia tots els noms d'esquerra a dreta, amb una petita fletxa que assenyalava a la persona a qui corresponia cadascun.

Va tancar el llibre amb el ulls brillants de les llàgrimes que amenaçaven de treure el cap. I que no van tardar gens a treure tot el cos, decidides a sortir totes com una explosió dels seus ulls envermellits.

. Encara intentava convèncer la part racional de la seva ment de que havia trobat el seu doble, que tothom en tenia algun, i que ella l'acabava de trobar; perquè els seus pares mai li mentirien sobre un tema tan delicat.

Les cames la van portar a la mussoleria i casi sense pensar van escriure la pregunta, la resposta de la qual tan temia:

Sóc adoptada?

Va escriure els noms dels seus pares al revers i ho va donar a un mussol que s'havia acostat i li havia ofert la pota.

Mentre contemplava com s'allunyava planant pel paisatges de conte de fades que rodejaven el castell, un fúria sobtada li va envair el cos.

Se sentia encesa, sempre havia sigut de la gent que lamentava les desgràcies de l'altra gent, i els ajudava, sentia empatia i creia que podia entendre el dolor pel que passaven; però tot i això sempre ho havia vist com alguna cosa externa, com alguna cosa que mai li podria passar.

I ara que s'hi trobava era desconcertant, tenia ganes de moure's, de cridar, de córrer fins a la fi del món i de desaparèixer, de trencar-ho tot, de saltar per la finestra, de quedar-se quieta i deixar la ment en blanc, de fer mal a algú, d'atacar a algú, d'assassinar a algú.

Mai havia tingut aquells pensaments, mai havia sentit aquella fúria, dins seu tot passava tan ràpid que no ho podia controlar, i casi no va ser conscient de com la vareta va aparèixer a la seva mà.

L'energia fluïa fins la seva vareta com si fos una part més del seu cos, tota la fúria s'estenia fins a la punta polida, emmagatzemant-se i acomulant-se dins del pèl platejat que ja devia estar socarrimat.

No va dir res, ni una paraula, tampoc va intentar fer cap sortilegi no verbal, ni tampoc va intentar fer màgia. Però de cop, de la vareta va sortir una gran explosió lluminosa, roja com la sang, que s'expandia per tot el seu voltant, escapant-se pels grans finestrals, perseguint als mussols que escapaven esporuguits d'aquella llum.

Il•luminant cada vegada més, brillant tant com la seva fúria, i anava creixent, creixent, creixent...

Tot Hogwarts estava il•luminat amb aquell tètric far vermell. Era potent i brillant a tot arreu, travessava finestres, vidres i parets. Envaïa l'espai a una velocitat increïble.

Alumnes i professors buscaven l'origen d'aquella estranya llum, que feia semblar al sol de joguina. Les classes embogien, els fantasmes corrien amunt i avall i en Dumbledore somreia.

En Dumbledore es mirava amb els ulls aclucats la torre de la mussoleria amb un somriure al llavis, era difícil veure-hi amb tanta llum, però tot i així va poder distingir la silueta de l'Helena. Sabia que passaria, per més que desitgés que mai passés, era conscient que era només qüestió de temps.

Potser no s'esperava que amb dos dies ho descobrís, i encara menys aquest esclat de poder. Però tinguent en compte qui eren els seus pares no li estranyava aquell poder desorbitat.

Va agafar un pergamí, i abans de començar la carta, va escriure la direcció al revers: Azkaban.

**Pàg 287**

L'Snape va pujar a la mussoleria amb la carta que en Dumbledore li havia acabava de donar, ja li havia dit que no era per res especial, però que no volia espantar a ningú amb en Fawkes. Però després de l'esclat de poder de la nit anterior... havia passat vàries vegades en èpoques d'exàmens que algun alumne es descontrolés, però mai d'una manera tan exagerada, no podia evitar pensar que el pergamí amb lletra punxeguda que duia a la mà hi tenia alguna cosa a veure.

A més després de sentir l'excusa de que ja era un mica vell per pujar a la mussoleria sense abans haver fet un bon esmorzar, l'Snape havia notat que la carta era important per algun motiu confidencial.

Però en entrar a la mussoleria va desviar l'atenció a un túmul de mussols que s'apilonaven a un racó. Envoltant alguna cosa que no podia veure.

Es va acostar al racó espantant els mussols tafaners que envoltaven l'Helena. Tot i que tenia les galtes i els ulls vermells i xops, els cabells despentinats i unes ulleres de campionat, l'Snape va reconèixer la nova alumna de Slytherin de cinquè.

Quan va veure el llibre que tenia a les mans ho va entendre tot. Encara que no fos cap secret i que tot l'equip docent de Hogwarts ho sabés, no s'esperava que ella tardés tan poc en descobrir-ho.

Ara sabia que la carta era només una mena de distracció per fer que ell anés a buscar-la. Va donar la carta a un mussol i va acostar-se a l'Helena amb pena. Normalment, una alumna com aquella amb unes preferències tan, "Gryffindors..." va pensar amb fastig, li hauria semblat escòria, però sentia alguna mena de compassió per aquella noia.

Potser era perquè li recordava a la Bel•latrix "innocent" que havia conegut abans d'unir-se als cavallers de la mort, o potser era perquè per Gryffindors que semblessin no podia evitar tenir certa preferència als de Slytherin.

-Senyoreta Medina. -va dir amb una màscara d'indiferència i una veu freda.

L'Helena va obrir els ulls a poc a poc, estava esgotada, si no fos perquè sabia que era impossible pensaria que tenia una ressaca de cavall. Però la ment se li va aclarir de cop quan es va trobar els ulls negres de l'Snape mirant-la fixament, escrutant-la amb la mirada.

Per un moment li va semblar veure algun sentiment que no fos odi als seus ulls, però només devia haver sigut el principi de la seva fúria, que es va dibuixar a la seva cara just després de que es creuessin les mirades.

-No pot estar aquí. -va dir l'Snape agafant-la del braç amb més força de la necessària i obligant-la a aixecar-se amb un gest brusc- està castigada, la vull veure demà al meu despatx just quan acabi les classes. I no es pensi que per ser el segon dia de curs seré menys sever amb vostè. -va afegir mentre l'arrossegava escales avall en direcció al seu despatx.

En veure aquells ulls alguna cosa l'havia posat furiós, havia vist que darrere l'aparença innocent d'aquella noia s'amagava un monstre, aquells ulls grisos que l'havien mirat eren despreciables, odiosos.

La va arrossegar pels passadissos, la duria al seu despatx, o millor amb l'Umbridge, qui podia utilitzar mètodes més severs sense interferències per part dels professors. Va girar a la cantonada i va accelerar el pas, encara pressionant el braç de la nina de drap que amb prou feines era capaç de seguir-li el ritme.

L'Umbridge estava davant d'ells; llei de murfi, per l'Helena i una sort, per l'Snape; amb un somriure postís adornant la seva cara de gripau juntament amb un llacet rosa horrorós que duia lligat al barret.

-Què està passant? - va preguntar amb una falsa simpatia i un desig poc amagat de castigar.

-La senyoreta Medina ha passat tota la nit fora de la sala comuna, i me l'he trobada aquest matí en aquest estat- va dir mirant-la amb despreci mentre ella intentava recuperar l'alè- tirada pel terra de la mussoleria, ara mateix estava pensant en quin càstig es mereixeria.

-Si vol ja m'encarrego jo, que vostè deu tenir classe ara, no? -va dir amb un somriure molt menys fals i molt més sàdic.

-Em faria un favor, espero que sigui tant severa com ella es mereix que ho sigui. -va dirigir una mirada d'odi a l'Helena i la va tirar amb un gest brusc amb direcció a l'Umbridge com si fos una bossa d'escombraries de la que es volgués desfer.

-No pateixi, com ja es deu imaginar, a la conselleria ja m'havien informat que caldria mà dura amb els alumnes, i he vingut preparada.- va dir amb un somriure macabre que va fer que l'Snape casi somrigués.

L'Umbridge va agafar l'Helena amb molta menys força que l'Snape, però li va clavar les ungles amb tantes ganes que l'Helena sentia que li perforaven la pell.

L'Helena internament va començar a recitar Effectus Transitus. Encara no s'enrecordava de res, però alguna cosa li deia que d'aquí poc necessitaria aquest sortilegi. S'enrecordava del llibre, que encara estava a la mussoleria, s'enrecordava d'enviar una carta, s'enrecordava d'enfadar-se; i després tenia un buit fins que s'havia trobat els ulls plens d'odi de l'Snape mirant-la.

L'Umbridge la va fer entrar al seu despatx amb un gest brusc i li va indicar amb el cap que s'assentés a la cadira.

-Vols te? -va dir amb un to més suau, amenaçadorament suau. - Què hi feies a la mussoleria?

Va preguntar mentre li posava una tassa de te calent a les mans.

-Vaig anar a enviar una carta. -va dir encara incapaç de parlar, i decidida a no veure te per por al veritasèrum.

-A qui? -va continuar l'Umbridge amb veu tranquil•la.

-Als meus pares.

-I com és que després no vas tornar a la sala comuna a dormir?

-No ho sé. -va contestar aguantant-li la mirada amb les poques forces que li quedaven- No me'n recordo.

-A mi em pot dir la veritat, perquè no va anar a dormir després d'enviar la carta? -va pressionar el gripau mentre despertava els gatets que dormien plàcidament als seus plats enganxats a la paret.

-No me'n recordo, ja li he dit. -va contestar l'Helena amb la vista ennuvolada, sentia que s'estava a punt de desmaiar.

-Begui, begui, segur que l'ajudarà a recordar. -va dir l'Umbridge mentre obria un calaix i en treia un pergamí i una ploma.

L'Helena va apropar-se la tassa als llavis fingint fer un glop. Després la va deixar a la taula concentrant-se en no caure rodona al terra. I buscant la vareta per les butxaques dissimuladament. Però no la tenia, encara estava a dalt a la mussoleria tirada a prop de l'anuari.

-I ara, que recorda què hi feia a la mussoleria, i perquè no ha tornat a la seva sala comuna?

-No. -va contestar dèbilment, esforçant-se per no tancar els ulls.

-No digui mentides, li preguntaré per últim cop, que hi feia allà? -va amenaçar amb un to de veu una mica més fort.

-No me'n recordo.

-Doncs, aleshores agafi el pergamí i la ploma i escrigui: no rondaré per l'escola de nit.

Va agafar el pergamí i la ploma sabent el que li esperava i va començar a copiar mentre recordava el conjur per transmetre-li els efectes de la ploma a algú altre: Effectus transitus.



No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.




Cada cop li feia més mal la mà, però copiava impassible, estava massa concentrada en no perdre el coneixement per pensar en allò.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré per l'escola de nit.

No rondaré p...

L'Helena va caure en rodó al terra del despatx de l'Umbridge, qui va recollir la ploma i el pergamí tan ràpid com va poder i va córrer a buscar madame Pomfrey, preocupada pel què li diria en Fudge si se li moria una alumna al despatx.

***



Hola!! Doncs si, era la Bel•latrix, em sembla que és veu una mica massa... però bueno, com que el nus de l'argument no és aquest, tampoc passa res :) (espero ^^') Doncs aquest te'ls dedico a tu ivi_potter per haver pillat qui era des de fa tant de tems :D hauré de vigilar amb la resta de coses que no es notin tant... :P

Vinga, un petó a tots que m'en vaig a estudiar mates! Espero que us agradi!

Belit

P.D: I que no me n'oblidi! On posa ***Pàg 287*** és perquè en aquesta pàgina del cinquè llibre diu que l'Snape no hi era a l'hora d'esmorzar, i que l'Hermione estava contenta per els elfs i tota l'història dels barrets (però jo trobo que estava massa contenta per tan poca cosa, i té molta més lògica, si també està contenta perquè la "espia dels cavallers de la mort"/Helena (segons ella) ha estat descoberta i no s'atreveix ni a sortir amb públic) :D És igual, paranoies meves... ^^ deixeu-me estar que se m'envà l'olla!


Llegit 992 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


  • JoanaPotterEnviat el 22/02/2011 a les 14:02:30
    #22314

    M'encanta!!



  • Avatarivi_potterEnviat el 23/02/2011 a les 00:26:44
    #22315He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

    HOLAA! Buf primer de tot, moltíssimes gràcies per deciar-me'l! No sé si era evident o no, però a mi se'm va encendre la llumeta així flash! Haig de dir que la història m'agrada cada cop més i que està (cada cop més també) més ben escrita. És molt i molt original i tinc ganes de continuar llegint! PD: tinc molta curiositat per saber el que amaga l'Helena dins seu, Petons!



  • AvatarBelitBlackEnviat el 26/02/2011 a les 15:09:20
    #22328He escrit 1 fanfics amb un total de 9 capítols

    Joana: Merci! :) Encara no entenc com t'ho pots llegir per segona vegada, sabent tot el que passarà, i que encara tagradi... però tampoc entenc com la xocolata pot ser tan bona! ^^

    Ivi_Potter: Sento haver-te dedicat un capítol tan xorra, però és quan es descobreix qui és la seva mare... i he pensat que era el que t'havia de dedicar per haver-ho endevinat tan ràpid :) però has de saber que encara falten coses sobre els seus pares per descobrir... jajaja ara et deixo amb les ganes!!! mUahahahhah!! xD
    Merci pel comentari, i per seguir el ffic, per cert, què vols dir amb això de: tinc molta curiositat per saber el que amaga l'Helena dins seu ??

    Un petonàs!

    Belit



  • JoanaPotterEnviat el 28/02/2011 a les 11:43:59
    #22340

    perque em refresca la memoria i perque es una ff molt bona!!



  • JoanaPotterEnviat el 28/02/2011 a les 11:45:31
    #22341

    d'aixo, la foto es molt maca i dona pistes uuups perdoneu pero no u havia de dir!! afanyat amb el seguent capi



  • AvatarBelitBlackEnviat el 28/02/2011 a les 15:06:56
    #22345He escrit 1 fanfics amb un total de 9 capítols

    El pròxim el reescriuré casi tot, perquè no m'agrada gens com em va quedar, i tardarà una mica.

    I no és una foto, és un dibuix :) Fet per mi, eh! Que consti que m'ho vaig currar molt!!

    I vols dir que dona pistes? Doncs jo només volia que fossin els ulls de l'Helena... :$

    Per cert, jo encara estic esperant el teu capítol... que ara s'havia posat molt interessant el teu ffic :D

    petons

    Belit



  • JoanaPotterEnviat el 01/03/2011 a les 13:14:16
    #22347

    saps k passa que trobo q la meva ff es un pal i .... costa d'escriure saps!!??



  • AvatarBelitBlackEnviat el 01/03/2011 a les 20:00:53
    #22350He escrit 1 fanfics amb un total de 9 capítols

    A mi també em passa, jo escric un paràgraf, no sé que més posar. El següent dia borro el paràgraf perquè no m'agrada, i no sóc capaç de reescriu-re'l millor. I acabes cagar-te amb tot i pensant que et teu fic és una merda.

    A mi em passa això de tant en tant, però tan tu com jo, hauriem de mirar els comentaris i pensar: "el meu ffic no és una merda, si mira! Hi ha gent que el llegeix!" I seguir probant-ho fins que et surti. Ah, i pensa que tu tens un altre al·licient per continuar aviat, tens a una Belit pesadeta que com no segueixis aviat et vindrà a perseguir perquè acabis el capítol! :D

    Petons!

    Belit



  • JoanaPotterEnviat el 02/03/2011 a les 18:49:46
    #22354

    vale, vale... el m eu ff no es una me... uuuh que miedo!! una belit que em perseguiraa.... avui a la nit ( duirant el partit del varsa) mi poso... d'acord??