Sense paraules - Cpítol 18: I love Voldemore
Escrit per impedimenta
Enviat el dia 25/02/2011 a les 15:13:05
Última modificació 25/02/2011 a les 15:13:05
Tots els capítols de Sense paraules
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Cpítol 18: I love Voldemore

Capítol 18: I love Voldemort

 

Ola torno a ser jo! si els rumors (WAF) són sers, porto quasi una setmana amb el capítol escrit i sense penjar. Per això no menrrollo més i a llegir!

_________________________________________________________

Capítol 18: I love Voldemort

-DIVENDRES!!- cridava la Marina saltant- Avui som divendres! Us he dit quin dia és?

-Vint-i-quatre mil vegades- va replicar la Laia.

-Però és que avui som divendres.

-Vale... I com va anar la trobada de l'escala? Qui era el psicòpata assassí  que us volia matar?

-La Brue- li va contestar la Carla.

-Ah... Llavors senten.

PAUSE

Srmr Enselm: Així que quin dia som? Divendres. Perdona, ho pots tornar a repetir, que no te sentit? Som divendres. Ara més a poc a poc? Som di-ven-dres. Podries cantar-ho? Ejem...Som divendres (BSF, melodia amb guitarra).  Aaaah... Em... Quin dia érem? Doncs érem div...CLONC (BSF, tambor). En resum paellazo. Ai!

Autora: vols posar el flaix back d'una vegada?! Ai Dioses... Dadme paciencia, que si me dais fuerza  lo/la estrangulo. Vinga, flaix back!

Srmr Enselm: No, para... Que jo el faig més guay.

FLAIX BACK!

Les sis varen baixar les escales i es varen situar on tenien enter.

-@...

Les escales es varen obrir deixant a la vista una petita  trapa. Dins regnava el silenci i la obscuritat.

Totes varen senyalar la Marina.

-Per què a mi?!

-Ets la més gran- li va dir la Isabel.

Sospirant, es va col·locar davant. Malgrat ser una de les més petites d'estatura i de tenir la cara de nena, era la més gran de totes.

-Por la Comarca!- i es va tirar sense dubtar.

Les altres van apropar l'orella al forat fins que es va sentir un petit ‘clonc' (BSF, plats i bombo).

-És morta?-va preguntar la Neus

-Mmm... Fa olor a plàtan! -es va sentir la veu, des de baix.

-Merda, és viva -es va mig lamentar l'Estel -jo que tenia l'esperança...

-Bé, jo segona -va dir la Isabel -, que olora a plàtan.

-Uuuuuuuuuu! -van fer totes.

PAUSE

Srmr Enselm: (amb veu de la seva part de noia fifi) ¡Ai Isa! ¡Qué cosas dices!

PLAY

-Malpensades -i es va tirar.

A poc a poc, totes varen arribar.

-Doncs sí... Fa olor a plàtan- varen afirmar les altres- Lumos!

El passadís seguia fins a arribar a una sala il·luminada amb espelmes, plena de quadres de l'antic director i la directora.

-Hello.

Es varen girar de cop i es varen trobar a la Brue i companyia sobre un llit de matrimoni.

-No se per què, però m'ho imaginava- va murmurar la Neus.

-Benvingudes a la sala dels amants -va dir-los en Lucas -on la McGonagall i en Dumbledore... Em... D'això... Deixem-ho  en que jugaven al parxís.

-La Peyton està fent el pla estratègic.

Es varen asseure i varen veure el mapa d'amagatotis ple d'anotacions.

-El gran Bum es farà al matí, quan tothom sigui al saló. Començarem a poc a poc, perquè la gent pugui evacuar a temps- els va començar a explicar en James.

-Em pensat que tu, Carla, podries invocar un huracà a la sala de Hufflepuff. No s'ha provat mai, però m'ha dit una fantasma que guarda la sala que funciona.

-Vas haver de fer un pacte i vas donar-li roba interior de la McGonagall?- li va preguntar la Carla.

-Sí ... Com ho -va començar.

-No preguntis-  el va tallar l'Estel.

-El millor de tot- va dir la Peyton, rient- és que li va tocar robar els sostens a en Lucas.

La Brue va riure.

-Jo encara tinc la foto de quan el vaig pillar emprovant-se'l, d'amagatotis.

En Lucas es va posar vermell.

-Tenia curiositat! Només... Només volia saber com... Funcionaven.

-Sí, sí...Tranquil, estaves moníssim.

 -Tornant al tema- va dir en James, intentant salvar a en Lucas- Marina, Neus; haureu d'embruixar el carretó que porta la Juana amb el taüt i passejar-lo per tota  l'escola, sobretot pel Gran Saló. Segur que la dona corre com una boja, que ja ho és, però... En fi, ja m'enteneu!

-He fet un pacte amb en Peves  m'entra estava castigada: posarà trampes que es puguin activar quan vulguis per tota l'escola.

-Per què estaves castigada? -va preguntar la Marina.

-Per això -i es va treure la túnica. Portava una samarreta negra que posava amb lletres blanques "I LOVE VOLDEMORT" i la calavera al darrera -M'han obert l'expedient i en James està enfadat amb mi.

-Home...-va dir en James amb veu gèlida -Considerant que aquest paio va assassinar el padrí del meu pare, els meus avis i a molts coneguts meus, tinc raons per odiar-te en aquest moments.

- Però... Tot i que fos dolent, el que va fer, va ser increïble. A més, no em negaràs que és sexy.

-Tia -va dir en Lucas horroritzat -, si t'agraden d'aquest tipus, millor que et facis lesbiana.

-Perdó... Però -va interrompre l'Helena -,qui és Voldemort?

-No saps qui era?! - es va escandalitzar la Brue -Delicte! A la foguera!

-Era el bruixot més malvat de tots els temps! Tothom que s'interposava entre ell i el seu camí, moria. Ningú no sobrevivia- va explicar en James, encara amb veu gèlida.

-Tret del teu pare. -va dir la Peyton- Se'l va carregar als disset anys. Però ja havia matat molta gent. Hi va haver una gran guerra.

-Ah! Per això aquell home que s'assembla molt a tu, el que vam veure a l'estació, sortia al cromo màgic del tren -va dir l'Helena, que encara no s'havia oblidat de que havia vist una persona famosa.

-Quan comenci tot, nosaltres serem al Gran Saló i ho anirem activant- va seguir en Lucas.

-Ningú no podrà provar que nosaltres hem comprat les bombes i tots els articles de broma, perquè en Fred Weasley en els robarà i no dirà ni mu.

-No ho farà. -va dir l'Estel - O com a mínim, no crec que tingui intenció de fer-ho.

-Sí, si li demana el seu cosí- va dir la Brue - En Fredy es molt bo robant. És quasi tan bo com ho és al llit.

Tots es varen quedar parats. En James es va esgarrifar.

-T'has tirat el meu cosí?! No m'ho puc creure!!

-En la meva defensa, diré que ell sem va tirar a mi.

-I  tu va i et deixes!

-Hombre, claro! No desaprofitaré uns bons abdominals i una bona...

-Para! -la va interrompre en Lucas tapant-se les orelles - Que després no sabré com mirar-lo a la cara.

-Ai nens, si us plau! Ni que fos un delicte!

-Sí que és un delicte! És el meu cosí!

-Vale, va, James, calla. I Brue, concentrat en la feina -els va tallar la Peyton, enfadada.

-Peyton...- va dir aquesta - Estàs enfadada?

-No

-Ho sabia, estàs enfadada.

-El problema que tenim -va continuar ella -, és com activarem les coses.

Les catalanes es varen mirar entre elles.

-Em... D'això... -va començar la Neus -Vosaltres no coneixeu una cosa que es diu mòbil?

FI DEL FLAIX BACK

-Sort que no vaig anar -va dir la Laia.

-Ua! Ja és hora d'anar a la infermeria!- va dir la Neus de sobte.

-No, no,no... No quierooo... - es va queixar la Marina -Helena, plis, canviem el lloc!

-No.

-Per què?

-Per que no vull.

-Va... Plis... I et donaré el que vulguis...!

-Em donaràs la Nutella?

-Això, MAI!

-Pues ala, que te vaya bien.

-No,no! Espera. Et donaré un pot. I serà exclusivament per tu.

-Et canvio el lloc -va saltar l'Estel, en sentir lo del pot de Nutella.

-Jo també- va dir la Laia.

Ara totes volien el lloc.

-Prou. -va dir el final l'Helena- Li canvio jo, que a mi m'ho ha demanat primer.

Les dues varen marxar. L'Estel se'n va anar a la biblioteca amb el cap cot, esperant no trobar-se al pel roig.

*     &n bsp;             ;            &n bsp;   *        &nbs p;            & nbsp;           &nbs p; *

Les dues noies estaven endreçant els medicament i les posicions curatives que hi havia pel terra i desant-les als armaris (o sigui: tots els medicaments que hi havia la infermeria).

-Mademe Ponfray- va dir la Neus aixecant-se amb quatre ampolletes -, com pot ser tan desendreçada?!

-No ho sé, maca. Els agafo i, després, m'oblido de deixar-los al seu lloc, ja, ja...

-És pel pot de Nutella, és pel pot de Nutella...-es repetia l'Helena, fregant suc de mandràgora.

Va veure un llit envoltat de cortines.

-Madame, què hi ha algú, allà?- va preguntar.

-És un cas greu- va contestar la dona amb tristesa- Porta dos anys en coma, Neus.

-Si?

-Per què no m'acompanyes a buscar mandràgores? Helena, tu quedat aquí, d'acord? Som-hi, Neus. Segueix-me.

-Ara mateix.

I se'n van anar. L'Helena es va quedar allà, recollint durant una estona, però al final la curiositat la va vèncer. Es va acostar silenciosament i va obrir la cortina.

El llit estava ocupat per un noi molt blanc de cabells marrons,que "dormia" plàcidament. Costava creure que realment estigués en coma.

-Mmm... Hola- li va dir.

Ell no va contestar.

PAUSE

Srmr Enselm: Què volies?

PLAY

Es va sentir una mica estúpida, però li feia pena aquell noi.

-Jo em dic Helena... Em ... Estàs còmode?

Li va posar la ma al front.

-Uff, estàs molt calent... Em amb el bon sentit, es clar... D'axiò... Espera't aquí.

Va anar a buscar aigua freda i una tovallola per posar-li al front.

-Així millor, no? Em pregunto com et dius. Et puc dir Lola? Ja sé que és un nom de noia, però és que fa poc es va  morir el meu perico, i es deia així.

PAUSE

Srmr Enselm: El teu perico era travesti?

PLAY

-Vull dir la meva perica.

El noi no va dir res.

-M'ho prendré com un sí.

Es varen sentir passes.

-Glups, adéu ens veiem Lola.

Madam Ponfray i la Neus varen pujar i no es van adonar de res.

PAUSE

Autora: Jope... No arribo a les dos mil paraules ni ha tiros! Aix... I ara que puc posar... Mmmm... Ah sí! Us donaré una noticia. El 21 d'Abril, com que es el sant del/la srmr Enselm, deixaré que participar al capítol... No com a protagonista, però sortirà. Només aquell dia... Avia'm si el veieu!

Avera... Mil cinc-centes seixanta paraules... Encara?! Jope! I ara què puc escriure? Aix ... Em queda tan poc per acabar. Bé, faré una escena cursi de la Neus i en Leonardo. Allà va!

PLAY

La Neus va entrar a la sala comuna, necessitava plomes, moltes plomes. Les seves s'havien trencat totes. Ah! I grapes, perquè l'Struart s'havia quedat sense.

Va buscar per l'habitació. No en quedaven. Va meditar una estona.

-No queda més remei -va murmurar.

Es va aixecar d'un bot i va anar corrents a les habitacions dels nois i va entrar obrint la porta bruscament. Allà hi havia en Leonardo, muntant una maqueta d'una gòndola gegant.

-Això es diu, allanamiento de la casa del vecino!! -va declarar la Neus entrant.

En Leonardo es va distreure i la gòndola se li va desmuntar.

-No! Havia estat més de mitja hora. Què vols?

-Plomes, pergamins i grapes. Moltes grapes. On les tens?

-Ah, non mon Dieu, perquè a mi?! Ves-li a robar a un altre!

-Però tu ets més a prop.

-Doncs mata'm.

-Però que dius?! Sàdic! On són?

-Al segon calaix del bagul. I ara, pel que més vulguis, marxa, gràcies, sisplau.

-Uu... Estàs fent una maqueta?

-No la toquis! La destrossaràs!

-Que no home... -va agafar les peces i les va tornar a muntar perfectament.

-Com...?

-El meu pare és arquitecte.

-Arquitecte?!! Jo vull ser arquitecte!!

-Tu?! Doncs no tens pinta. Més aviat tens pinta de... model sexy.

Es va posar vermell.

-Sóc sexy? Vull dir... Què passa, si vull ser arquitecte?

-Res, em sembla perfecte. M'ajudes a muntar-ho?

-Aix... Està bé. Però no m'agafis pergamins.

-I plomes?

-Tampoc.

-Uu... Vaaaale. Però necessito grapes, moltes grapes.

 -No.

-Porfiplis...

-He dit que no.

La Neus es va aixecar amb cara assassina i va posar el peu sobre la maqueta, i amb una veu dolça va dir.

-D'acord. És una llàstima, però... Adéu, gòndola .

-Aaaah! -va protegir la maqueta amb el braços- Et donaré grapes! Moltes grapes!

-És un plaer fer negocis amb tu.

-Per mi, un horror... Mamma mia. Sálvame! Estan al calaix de la dreta.

-Dacordo.

Les va agafar totes.

-Vols saber perquè les necessito?

-Realment no.

-De veritat? T'ho ensenyaré.

I el va agafar per el braç, arrossegant-lo.

-No! No!-suplicava ell.

-Sí ! Sí!

Va obrir l'armari i va treure l'Stuar encara amb el "morrió" posat.

-Les grapes són per aquest petit grapador. Demà el treure'm a passejar per primera vegada -va dir, mirant severament l'Stuart -avia'm si es porta bé.

En Leonardo va començar a treure-li el "murrió"

-Però, què fas loco! Que mossega!

-No et fa vergonya tenir un animal en aquest estat? -va preguntar emprenyat.

-No el vaig portar jo, és de la Marina.

-I tu li permets tenir-lo així.

-Però si jo li porto menjar!

Curiosament, a l'Stuart no el va mossegar, sinó que va començar a botar perquè la seva mà l'acaronés.

-Li agrades... No sol passar.

-Es clar que li agrado; jo no el lligo.

-Però si jo no volia que el lliguessis, va ser la Marina.

-Segur...

La Neus es va enfadar.

-Ets un hipòcrita que no sap res i s'atreveix a criticar els altres!!

I va anar cap a la porta enfadada.

-Què?!

-Moret!!

I va tancar amb un sorollós cop de porta.

____________________________ ___________________________

Sí ja, no sabia que més escriure per el capítol...Però JO TAMBÉ VULL TENIR LA SAMARRETA DE "I LOVE VOLDEMORE" (amb la calavera inclosa, sisplau).

Estimats oients...vull dir lectors. Fins el pròxim capítol!


Llegit 619 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avataranna_lovegood 206 comentaris25/02/2011 a les 19:03:20
#22324Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Espera, espera, espera... purururururú (Processant informació): En Lucas provant-se uns sostens? Merda, ja se'ns ha passat a l'altre acera u.u




AvatarClara_Weasley 133 comentaris19/03/2011 a les 21:56:18
#22424Encara no he escrit cap fanfiction

Fa olor a platan xDD I desprès dius que no vols dinar amb nosaltres. Ja, ja, si en realitat te guuuushta xDD I per què, Lucas, per què? xDD Bueno, em comformo amb el Fred xDD Ah, i jo també vull la samarreta de I love Voldemort xDD Va, ens fem unes? xDD allanamiento a la casa del vescinoooo! (Nodame Cantabile xDDDDD) Estàs molt calent, en el bon sentit, clar xDD




JoanaPotter 185 comentaris02/07/2011 a les 19:22:25
#22612Encara no he escrit cap fanfiction

Has fet una falta molt greu! 'CPÍTOL 18...'... és cApítol... arreclau




Avataranna_lovegood 206 comentaris14/09/2011 a les 16:14:34
#22832Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

TUUUUU! PENJA CAPÍTOL, JA! ARA! Et mataré quan et vegi, en serio.

P.D. Joana Potter, no crec que una falta que s'ha fet sense voler al escriure sigui tan greu.
Ah, i és arregla-ho.




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris22/04/2012 a les 17:30:15
#23221Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

aiiixxx que vaig endarreridaaa segueixo llegint!! Molaa^^.

.Marta