Tornem a ser aquí! Per tornar a molestar amb les nostres anades d'olla i perquè ens avorrim!

Per cert, sabeu qui és la Penelope Aiguaclara, no? Aquella Ravenclaw que era la novia del Percy!

Apa, aclarit això... Endavant, capítol! (És un dos per u, hi han dos histories en un capítol xdd)

â€"Percy, em deixaràs aquell llibre de la biblioteca que vas agafar l'altre dia? És que Madame Pince no me'n deixa agafar més... Diu que en tinc massa en préstecâ€" i va fer una petita ganyota d'insatisfacció que va fer somriure al noi.

â€"És clar que sí. El de Pocions, no?â€" va respondre ell sense poder evitar aquell somriure que lluitava per sortir dels seus llavis.

La Penélope li va tornar el somriure i se'n va anar per on havia vingut. En Percy va sospirar. Estava... encarinyat -mai enamorat- d'aquella noia. Molt, d'acord, massa.

Encara recordava com si fos ahir quan la va conèixer. Era diumenge, i plovia. Es va asseure al seu costat a la biblioteca, i va ser llavors quan va fer aquell somriure de diumenge; càlid, d'instantània, diluït entre tant aire de diumenge -astromàntic-. [QUÈ?]
Va ser aleshores quan va decidir que estava ena... encarinyat d'ella -mai enamorat perquè en Percy estava per sobre d'això-

I cada cop que passava el temps per davant del seu nas sabia més coses d'ella. Les agafava, les organitzava, les col•locava i les guardava al seu cervell -perquè el cor és un múscul, no s'hi poden emmagatzemar coses en ell, és impossible-

Va decidir encaminar-se cap a la Sala Comuna, o a la biblioteca, però era millor no quedar-se allí perquè el perfum de la Penny encara flotava per allà i el feia desvariejar.

Quan va arribar davant el retrat de la Dona Grassa, va canviar la cara: va passar de cara d'estúpid, d'encarinyat, a cara seriosa, perfecte per renyar els bessons per qualsevol de les seves tonteries. Va entrar ja amb un crit a la boca.
No va arribar a sortir mai, aquell crit premeditat. La Sala Comuna estava silenciosa, massa silencios perquè fos una cosa normal.

â€"Que estranyâ€" va murmurar. Però no tenia ganes d'anar a investigar què havien fet en Fred i en George per fer que la Sala Comuna estigués tan silenciosa.

Es va asseure en una butaca al costat del foc apagat, i va començar a llegir un llibre que el dia abans havia deixat a la meitat.
Al cap de mitja hora va adonar-se que només havia llegit la primera frase (uns quaranta cops), i que els ulls blaus de la Penny li ballaven entre les pàgines del llibre.

Va amagar el cap entre les seves mans i va tancar els ulls fort.

â€"Merda...â€" Exacte, Percy: estàs enamorat.

â€"Oh, què és això? El nostre estimat germà Percy dient males paraules?â€" Va preguntar en Fred, amb molta ironia, sobretot en "males paraules".

En Percy va mirar al seu voltant. El Fred i el George se'l miraven. Segurament esperant una resposta, sense saber que era ell, el que necessitava un resposta.

â€"Què heu fet perquè la Sala Comuna estigui així?â€" va preguntar ell.

En George va somriure, fent que es formessin dos foradets a les seves galtes, i va desviar la mirada cap a l'esquerre.

â€"Res. Res de resâ€" i abans que en Percy pogués replicar els dos bessons van sortir de la Sala Comuna amb riures entre dents i intercanviant mirades malicioses.
El Weasley més sensat (de tota la historia) no es va molestar en seguir-los, tot i així va sortir de la Sala Comuna, a veure si trobava la Penélope per casualitat.

I així va ser, (Tothom sap que això només passa a les pelis i als llibres cursis) se la va trobar. I quan estava a punt de dir-li alguna cosa probablement amable. O potser graciosa, o potser alguna cosa així guai, es va sentir un esclat a la llunyania.

â€"Què ha estat això?â€" Va preguntar la noia, una mica espantada i mirant al seu voltant,

En Percy va sospirar, i li va respondre amb un mig somriure avergonyit.

â€"Segurament els meus germans...

La Penélope va deixar anar una rialla, ja menys nerviosa.

â€"Et deixo el llibreâ€" va dir en Percy, apropant-se a ella i allargant-li el llibre.

â€"Gràciesâ€" va somriure la Penny. I la seva olor ho va omplir tot, des d'aquell passadís fins al fons del seu cor -Serà el cervell perquè el cor és un múscul i no pot emmagatzemar ni olors, ni records, ni els seus ulls. Bé, els seus ulls potser sí- Percy, no et posis cursi!

- Vols que anem a fer un passeig pels jardins?

Li va sortir sol, sense tenir temps de pensar en les conseqüències. Potser a ella no li agradava. Potser, de fet, acabava de cagar-la molt deixant al descobert que li agradava, ja que no havia anat a passejar amb cap noia mai, i ella ho sabia. Potser... A més els seus germans, ves a saber quina una en duien de cap! Però ben pensat, a la merda els bessons!
- I tant, si em deixes que primer deixi el llibre a l'habitació i em vagi a abrigar. Suposo que tu també t'has d'abrigar, oi?
- Sí, és clar- com? Havia dit que sí?! El seu cor es va omplir d'alegria- no, el cor no: quan una cosa t'agrada o et fa il•lusió, és el cervell que produeix una substància que et fa sentir bé. El cor és tan sols un múscul que bomba sang- Doncs ens trobem aquí, fins ara!

Va anar corrents a la seva habitació, però al entrar... uix... tant eufòric i atontat com estava, no havia picat a la porta per primera vegada en tots els anys de Hogwarts. Per una vegada que no pica a la porta i es troba el seu amic fent-se una palla. El Percy es va escandalitzar i va sortir corrents, però aleshores va recordar que havia d'agafar l'abric... Percy, pensa, pensa!! Fes servir el cervell per alguna cosa més que per la tonteria de l'enamorament! Però no, només podia pensar en la Penny- havia dit que sí!! Que síii!!- Però al final se li va encendre la bombeta i va anar a l'habitació dels bessons, va agafar un abric aleatori i va marxar corrents cap al lloc on havien quedat.

Quan va arribar al lloc, la va veure. S'havia deixat anar el cabell i estava guapíssima. Fins aquell moment no es va adonar que l'abric que portava era de noia (i ben lleig!) Era de pell "pitxurri miau" (pell de lleopard). Déu meu, Percy, això de l'enamorament no et prova gaire, per no dri gens... Quina vergonya més gran!
En veure'l, la Penny va començar a riure.
- I això?
- No preguntis...
- Però de qui és?
I li va explicar tot el que li havia passat obviant, és clar, que si s'havia descuidat de picar a la porta era perquè només podia pensar en ella. Obviant, també, que si no s'havia adonat que la jaqueta era de noia, no era perquè només hi hagués aquella en tot el dormitori dels bessons, sinó perquè no se n'havia ni adonat de la pressa que tenia per veure-la.

Després van seure a l'herba i van contemplar la posta de Sol.

- No creus que ja hauríem d'anar a sopar?- va dir ella

- No vull... quedem-nos una estoneta més...- va fer agafant-li la mà.

- I si ens quedem fins demà?- va dir amb un somriure a la boca, la Penny.
- I què menjarem?

- Si tenim vareta, tenim menjar!
- I el fred?

- Jo no tinc fred, justament estic força calenta. No crec que passem fred aquesta nit.- uau... es va quedar bocabadat. El Percy sempre havia admirat la seva valentia, la seva sinceritat, ell mai hagués estat capaç de dir allò! Ni ell ni ningú. Però quanta raó que tenia... Quan va aconseguir reaccionar, li va acariciar la galta com havia vist fer a les pel•lícules (ja que només es podia basar en elles per falta d'experiència) i es va anar apropant a ella, esperant que fes el pas, perquè per molt Gryffindor que fos, allò el superava. I si el cor només era un múscul i l'amor es creava al cervell, per què notava com si li anés a sortir disparat en qualsevol moment? Per què li anava a més de cent pulsacions per segon? Però allò era l'última cosa que li preocupava després de que la Penny li fes aquell petó... aquell petó llarg de cine. Aleshores tot li semblava insignificant perquè estava enamorat- i no encarinyat, perquè estava segur que no hi podia haver res més fort que el que sentia- i era feliç amb la Penny al seu costat. Es van mirar i van riure nerviosament abans de que les seves boques es retrobessin.

Estava fent de l'amor literatura, perquè l'amor no arriba a ser-ho fins que no s'escriu a la pell a foc, a base de petons (dels seus petons) i van adormir-se nus, abraçats i mirant les estrelles.

Cal dir que al cap d'uns minuts dormint despullats a ple hivern i a l'exterior, per molt maques que fossin les estrelles, els dos van decidir anar als seus respectius dormitoris. I ja no es van tornar a emportar la virginitat a les habitacions, la van deixar allí on eren, perquè els qui van entrar al castell eren persones diferents: completament enamorades i felices de la vida.

La reconeixeria d'un quilòmetre lluny, era inconfusible per la seva llarga cabellera rossa, pels colors llampants que duia que, curiosament, li quedaven bé (i només a ella) i per qualsevol objecte estrany que portés posat, que mai faltava. Per tot allò, cridava l'atenció allà on fos. Ella, per la seva banda, el podria localitzar a tot arreu: el seu cap sobresortia lleugerament per sobre dels altres a causa de la seva altura i no hi havia lloc on no ressaltés aquell cabell rossíssim i l'expressió arrogant que el caracteritzaven. Això a més de les dues boles de greix que portava sempre enganxades com guardaespatlles. Així doncs, no els va resultar difícil veure's enmig de tota aquella gentada. Només va caldre una mirada, una mirada que va travessar el Gran Saló d'una punta a l'altra sense que més de dues persones se n'adonessin. Llavors, els dos van sortir de la sala. El Draco no va entendre per què en sortia, es preguntava com era que la Luna també. Van trobar-se al passadís, sols, sense dir-se ni una paraula. Semblava que la Lovegood sabia el que feia i ell la va seguir sense dir preguntar, intentant entendre's a ell mateix. Sabia que estava enamorat però... i de sobte, ella es va aturar. Va mirar al seu voltant, seguien estant sols només que més lluny de la festa de Nadal. I què hi feien allà? Per què s'hi paraven? El va mirar als ulls per primera vegada des que havien sortit del Gran Saló

Van estar-se uns segons callats, potser uns minuts. Semblava que la Luna esperés alguna mena de reacció del Draco, que esperava alguna pista. Finalment la noia rossa va passar al pla B, ja que no semblava que el Malfoy fos tan intel•ligent com tothom es pensava. I és que ja li costava pensar amb claredat en aquells moments com per intentar endevinar els pensaments d'una noia tant... especial com ella. I el pla B va començar: li va tocar la punta dels dits amb els seus. Ell no es va moure, li aguantar la mirada, confús. Després va agafar-li la mà i va notar que tremolava. Potser era per por al que dirien els seus pares o els seus amics, hauria pensat qualsevol, però la Luna sabia que no era per això, en aquell moment no podia pensar en aquelles coses, només li importava el present. Doncs no era sinó por al nou sentiment experimentava.
_

Li va agafar la mà. Tremolava. Es va apropar i, simplement, li va fer un petó. Va ser senzill i curt. Després se'n va anar corrents deixant el Draco allà al mig al•lucinant
- Espera!- va aconseguir dir quan ja era massa lluny per sentir-lo. Va abaixar la mirada als peus. "i ara què?". Aleshores ho va veure: estava escrit amb tinta personal* i posava T'estimo. No ho va entendre perquè estava en català, però li va semblar bonic. Va somriure.

I això és tot per avui! Jurem solemnament que tornarem, però no sabem quan ;)

Un petó, i disfruteu del Diumenge i del que queda de Dissabte!

• 	Luna Weasley	Enviat el 26/03/2011 a les 17:47:22
  	#22443	He escrit 2 fanfics amb un total de 13 capítols

  
  

  Primeraaaa!! Ja era hora que sortís el nou capítol, eh? xDD És broma, és broma.

  M'ha agradat molt! (com no podia ser d'altra manera... ;) )

  Esperoq eu continueu aviat! Un petó!

  
  
  
  

• 	harry_james_potter	Enviat el 26/03/2011 a les 17:58:24
  	#22444	He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols

  
  

  Pot ser harrypottermaíacs que vegi un nou capítol de "Pàgines arrencades", pot ser?

  PS: Ara me'l llegeixo!

  
  
  
  

• 	Marta Potter Weasley	Enviat el 26/03/2011 a les 18:05:23
  	#22445	He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols

  
  
  hahaha al cap de... quant de temps anna¿ xDD hem tornat lol
  
  
  
  
  

• 	harry_james_potter	Enviat el 26/03/2011 a les 18:10:28
  	#22446	He escrit 1 fanfics amb un total de 3 capítols

  
  

  M'ha encantat!

  Seguiu així, si us plau!

  
  
  
  

• 	Marta Potter Weasley	Enviat el 26/03/2011 a les 18:29:39
  	#22447	He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols

  
  
  mercy harry james potter! (estic intentant escriure algo eròtic però és que... és difícil xD
  
  .Marta
  
  
  
  
  

• 	JoanaPotter	Enviat el 26/03/2011 a les 19:01:09
  	#22448

  
  
  ma encantat! una altre vegada mel llegeixo amb mes calma
  
  
  
  

• 	Marta Potter Weasley	Enviat el 26/03/2011 a les 20:53:55
  	#22449	He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols

  
  
  Gràcies luna weasley i joana potter per comentar! per cert anna, no sé com al final sembla que el títol ha quedat desapercebut xDD és que ningú s¡ha preguntat per què els mugrons de la senyora norris?? xD
  
  .Marta
  
  
  
  
  

• 	Clara_Weasley	Enviat el 26/03/2011 a les 20:58:54
  	#22450

  
  
  jo sí que me ho he preguntat, Marta, no et preocupis. Al princpi em pensava que havieu escrit alguna cosa com Sra. Norris/Filch o Sra. Norris/Malifet... Però ara m'he quedat amb el dubte xDD
  
  
  
  

• 	anna_lovegood	Enviat el 26/03/2011 a les 21:01:35
  	#22451	He escrit 3 fanfics amb un total de 26 capítols

  
  
  Oh, Marta, el nostre títol no ha triomfat, llàstima xD Era tot un fenomen paranormal.
  
  I sí, senyors i senyores, el que ara esteu veient es un nou capítol de Pàgines Arrancades ö
  
  Moltíssimes gràcies a tots per comentar! I, lo dicho: tornarem. Algun dia. xD
  
  
  
  

• 	Marta Potter Weasley	Enviat el 27/03/2011 a les 00:48:08
  	#22452	He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols

  
  
  hahaha bieeen clara! xD
  
  .Marta
  
  
  
  
  

• 	marta_ginny (Moderador/a FF)	Enviat el 27/03/2011 a les 14:11:21
  	#22454	He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

  
  

  Ooh! Capítol noou!

  Primer de tot, Els mugrons de la senyora Norris. Què...? xD

  En fi, que el capítol està molt bé... però no té gaire a comentar, la veritat. Sempre he odiat això de que "els sentiments només són una substància que segrega noséquè del cervell..." vv' malditos científics xD

  Continueu aviaat!

  
  
  
  

• 	Arwen Black (Moderador/a FF)	Enviat el 27/03/2011 a les 15:22:07
  	#22455	He escrit 2 fanfics amb un total de 5 capítols

  
  
  Eii! He fet un break per venir a llegir l'esperat nou capítol de pàgines arrancades! :D I visca! La meva parella Draco Luna!! jeje. Us han quedat maques, les dues històries, i sí, jo ho anava a preguntar i ho pregunto: per què diable posa "Els mugrons de la senyora Norris"? (només per donar-li un toc paranormal o hi ha algo més...?) Perquè abans de llegir-lo ja m'estava montant paranoies... Segon, "tinta personal"?, no sé si és el que em penso que és... (?)Té un arterisc misteriós... En fi, que m'agrada molt i que espero que per l'estiu hagueu penjat un munt de capítols més perquè els pugui llegir! Feu-ho eh! O em convertiré en una homicida involuntària i us tiraré al calamar gegant per equivocació! >:F (no sé si ha sonat prou a amenaça com hauria volgut...) Una abraçada! (:
  
  
  
  

• 	Tooru	Enviat el 27/03/2011 a les 16:53:32
  	#22456

  
  

  oh capitol nou!

  feia temps que no em pase i el primer que veig és un capitol nou xd

  Que dir...doncs...que esta genial i.. i això :D

  adeu :)

  
  
  
  

• 	Marta Potter Weasley	Enviat el 27/03/2011 a les 19:17:13
  	#22457	He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols

  
  
  merci per comentar, marta, tooru i arween. la tinta personal é suna cosa, que per cert anna, t'has descuidat de posar l'explicació que li vaig donar, que em vaig patillar jo però que segur que existiria en un món màgic xDD (no sé en què devies estar pensat, i prefereixo no saber-ho, arween xD) que es tracta d'una tinta que només veu una persona que tu tries (li poses un cabell o el que sigui) i tu. El títol l'hem triat bàsicament perquè la gent es es quedi com "WTF?" i perquè no sabíem quin títol posar. Per cert marta, una mica de respecte pels científics!! (jo també tinc curiositat per com va lo de l'amor, perquè el cor segur que no hi té res a veure xD)
  
  Ala doncs merci per comentar a tothom! (:
  
  .Marta
  
  
  
  
  

• 	Arwen Black (Moderador/a FF)	Enviat el 27/03/2011 a les 21:58:07
  	#22458	He escrit 2 fanfics amb un total de 5 capítols

  
  
  Estic d'acord amb la Marta Potter Weasley en lo dels científics! És un tema molt interessant... Per cert, m'agrada lo de la tinta personal!
  
  
  
  

• 	ivi_potter	Enviat el 27/03/2011 a les 23:34:00
  	#22459	He escrit 1 fanfics amb un total de 8 capítols

  
  
  HOLA! M'ha agradat moltíssim! I si, heu aconseguit el que volieu, jo m'he quedat WTF?! amb el títol! Però el capítol de veritat que genial, sou dues grans escriptores! :) Petons!
  
  
  
  

• 	Marta Potter Weasley	Enviat el 06/04/2011 a les 14:45:32
  	#22478	He escrit 3 fanfics amb un total de 23 capítols

  
  
  gràcies ivi! xD ens va fer molta gràcia això del títol lol
  
  .Marta