Un destí horrible, un orígen pitjor - Capítol 8: Una nit sense somnis
AvatarEscrit per BelitBlack
Enviat el dia 05/06/2011 a les 20:48:10
Última modificació 05/06/2011 a les 20:48:10
Tots els capítols de Un destí horrible, un orígen pitjor
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 8: Una nit sense somnis

El cop de porta va ressonar per les mortes parets de pedra del passadís buit. Una noia s'acabava de tancar als lavabos del segon pis, volia estar tranquil•la, desfogar-se i plorar, sobretot plorar...

-Que sàpigues que no hi és. Et fots! -va dir una veu burleta des d'un lavabo.

L'Helena va aixecar el cap preparada per llançar un moc a qui fos, el que no esperava era trobar-se la Gemma Gemec mirant-la desafiant, i amb una mica de por mal dissimulada.

-Ja fa temps que no bé -La Gemma Gemec va parar un moment, per situar-se al present- un moment, tu no ets la Bel•latrix... -va meditar un moment sense retirar la vista de l'Helena- ni tampoc ets l'Andròmeda... -va tornar a mirar-se-la, intentant descobrir qui era, perquè ja feia anys que no veia cap de les dues germanes, però estava convençuda que aquella noia era clavada a elles (i per suposat, que no podia ser cap d'elles, a no ser que hagués deixat de créixer, però era possible?). Però els ulls li recordaven a l'altre Black, i el posat... tenia una expressió i uns gestos que juraria haver vist a algun altre lloc.

Però el cervell de la Gemma Gemec no era l'únic que divagava absort, l'Helena, que feia un moment que s'havia resignat a acceptar la realitat, acabava de trobar una sortida. Un petita opció que ho podia fer canviar tot.

-L'Andròmeda... l'Andròmeda... es clar, l'ANDRÒMEDA! -va cridar l'Helena casi saltant de l'alegria, corrent cap a la porta. Mentre la Gemma se la mirava amb cara de pòker, encara intentant recordar si la Bel•latrix havia tingut alguna filla, ja que germana de la Nimfadora no semblava...

Casi sense adonar-se'n l'Helena va arribar al despatx d'en Dumbledore, on va entrar sense ni trucar (ja que, per suposat es sabia la contrasenya de baix, i tinguent una gàrgola que et vigila una paret de roca massissa, qui tancaria amb clau la porta?). Va mirar-se un moment l'habitació deserta, i el post buit on normalment hi havia en Fawkes.

Va fer unes quantes voltes a l'habitació, amb un caminar ràpid escrutant amb la mirada tot el que hi havia al despatx, com si això pogués fer aparèixer en Dumbledore. Sobre la taula hi va veure uns papers, de fet, només dos.

Dos fulles escrites amb una cal•ligrafia excel•lent, que s'inclinava de costat amb desintencionada forma cursiva. Dos pergamins que semblaven cridar a l'Helena desesperadament. Dos pergamins que se'n reien de la seva força de voluntat mentre la curiositat l'empenyia a agafar-los.

Els va llegir en diagonal, sense acabar de entendre-ho, només per mirar el tema general. Però un cop va haver vist de què tractava, va rellegir-ho tot, amb el nas enganxat al paper.

Era una carta, una carta molt llarga, per els seus pares. Explicava per sobre, però amb tots els fets rellevants, tota la història, la seva història.

De fet, era només la versió d'en Dumbledore, era una simple suposició. Una suposició potser equivocada. S'havien basat només en el lloc on l'havien trobat, i en la semblança amb la Bel•latrix, però ningú havia tingut en compte que l'Andròmeda i la Bel•latrix eren casi idèntiques, i que d'amor de germanes, justament no tenien.

Va deixar les cartes un altre cop sobre la taula, i tot i saber que la porta no s'havia obert i ningú podia haver entrat, va donar un cop d'ull al voltant comprovant que ningú l'hagués vist.

Tots els quadres de directors que penjaven de la paret tenien gent adormida o fons solitaris. Així que, amb cura, va tornar a les escales per marxar.

Va sortir del forat, sense saber on anar, on podia ser en Dumbledore? L'haura d'esperar? No, ella tenia classes. Potser el més convenient era anar a dutxar-se i tornar a les aules, ja hi parlaria demà amb el director.

Després de fer unes quantes voltes pel castell, i anar a parar als llocs més insospitats, va trobar la sala comuna de Slyhterin. Inconscientment, va mirar-se al canell, on sempre hi havia tingut el seu rellotge, sense recordar que a Hogwarts ja no funcionava i se l'havia hagut de treure. Va dirigir la mirada al rellotge que hi havia a la sala comuna, però va ser incapaç d'entendre què volien dir tots aquells planetes i les múltiples broques.

Per això, es va limitar a pujar al dormitori per agafar roba neta, sabó i un raspall i va anar a la dutxa, mentre començava a treure's la roba bruta coberta de plomes i altres substàncies que preferia no saber què eren.

El lavabo era gegant, i tenia una gran banyera, que es podria considerar una piscina si fos més profunda. Però ella va preferir dirigir-se a una de les dutxes de la dreta, on s'hi va estar vint minuts ben bons traient plomes i plomes del seu cap.

Durant aquests vint minuts, va aprofitar per pensar.

Si l'Andròmeda fos la seva mare, i no la Bel•latrix, aleshores perquè estava al soterrani de la Mansió Lestrange?

Vàries idees corrien pel seu cap ple de plomes i xampú, o bé l'havia segrestat per algun motiu (algú havia criticat aquella branca de la seva família i havia volgut començar a tallar-la; o potser s'havia de desfogar per la desaparició del seu estimat senyor) o bé l'havia volgut per algun ritual estrany de màgia negra, o potser volia saber què era ser mare, qui sap.

Però la coherència d'aquella idea marxava pel desaigua, com la substància no identificada que tenia pel cabell. Ara veia tots els detalls que havia apartat per trobar una sortida a una veritat que no volia creure.

Ningú l'havia reclamat. Ningú havia notificat la seva desaparició. Ningú havia notat que faltava la seva filla.

Va posar-se la tovallola al voltant del cos, i va anar a buscar el raspall de cabells per intentar pentinar-se.

Però ara, per primer cop des que havia rebut la notícia es va enfrontar a una cosa que semblava inofensiva, però li feia molt de mal. Un mirall.

El seu reflex li recordava a la Bel•latrix del record, la veia en els seus pòmuls, en els seus llavis, en les seves ulleres de cansament...

Veia el seu rostre, pàl•lid, amb les ulleres de no haver dormit, els seus ulls, grans i amb denses i negres pestanyes, fins hi tot les orelles li semblaven de la Bel•latrix.

Es va trobar que al mirall no hi estava ella, sinó que hi havia la Bel•latrix Lestrange, que la mirava amb fàstic. Va aixecar el braç, i va donar un cop de puny a la cara de la seva mare, que ara només mostrava odi i repulsió.

Reflex del lavabo es va trencar, a cada fragment de mirall s'hi podia veure una imatge una mica diferent que al del seu costat, creant un efecte vitrall, que destacava el dramatisme de l'escena.

Un líquid carmesí va començar a brollar dels nusos de la mà blanca i es va anar estenent per la pica a poc a poc, obrint-se pas per la ceràmica blanca, fent corbes sinuoses i dibuixos macabres a la superfície.

Les galtes de l'Helena tornaven a estar molles, i les llàgrimes de tristesa queien mesclant-se amb la sang, i fugint per les canonades del bany.

Tot havia anat malament, res no valia la pena, els seus pares eren uns psicòpates, no tenia cap amic de veritat al seu costat, tota la seva vida era un mentida, ella era la viva imatge d'una assassina... L'Helena no trobava res de bo enlloc, tot era tan... desesperant i frustrant. Aleshores va veure un tall de mirall triangular que s'havia separat de la resta. Va allargar la mà i el va agafar.

I de mica en mica, se'l va anar acostant al canell, poc a poc, mentre la seva ment rememorava totes les coses dolentes de la seva vida, tots els seus errors, totes les coses que havia esborrat de la seva memòria per poder mantenir aquell somriure que fins ara l'havia caracteritzat, tot...

El fragment va tocar a la seva pell, estava fred, però ja no importava res, podia suportar una mica de fred, després de tot el que havia aguantat, no era res... Va pressionar el vidre i el va arrossegar, una vegada, i una altra, i una altra. Casi no notava el mal físic, només notava el dolor que se la menjava per dins. Fins que va començar a perdre el coneixement. La imatge s'enfosquia, la ment s'aletargava, els músculs s'adormien. Tot s'apagava, en una perenne nit sense somnis.

El fred i la foscor l'envaïen, la incertesa de què l'esperava, existia aquell cel del que tan havia sentit a parlar? O simplement l'esperava el no-res, potser anava a parar al buit, a l'absolut i es trobava al lloc on hi ha els objectes desapareguts, o potser es reencarnava en algun altre ésser viu.

No sabia res segur, però el desconegut no l'espantava, perquè estava segura que fos el que fos el que s'hi trobaria no seria pitjor del que ja s'havia trobat.

***

En Theodore Nott va entrar a la sala comuna de Slytherin amb ganes de fer una migdiadeta abans de transfiguració. Entre que aquella nit no havia dormit bé, i la classe del professor Binns, estava que no s'aguantava. Però la seva sort no va millorar, ja que només entrar va veure el rellotge de la paret posant-li en cara que en deu minuts havia de ser a l'hibernacle 3.

Tot cagant-se amb merlí i la seva barba va anar als lavabos a rentar-se la cara per provar de despertar-se un mica.

Però només obrir la porta la son el va abandonar completament. Sota un mirall esmicolat, enmig d'una trencadissa de vidres afilats hi havia una noia embolicada amb una tovallola blanca, envoltada d'un gran bassal de sang.

Va córrer cap a ella sense pensar ni un moment.

-Episkey, episkey, episkey... -anava murmurant mentre passejava la vareta amb les mans tremoloses per les nombroses ferides del braç, no s'havia ni parat a mirar el pols, feia allò sense ni saber si tenia sentit fer-ho ara.

Va dubtar un moment sobre què fer, si avisar a algú o portar la noia a la infermeria ell mateix. I després d'un instant de dubte, va acabar agafant la noia a coll, passant una mà pels genolls l l'altre per darrere la seva esquena, i va sortir de la sala comuna tan ràpid com va poder.

Va córrer cap a la infermeria, i, tot i portar un cos en braços anava bastant ràpid per les escales, però de tota manera corria prou lentament per tenir temps de tornar mirades reprovatòries als alumnes que s'apartaven, fins que veien que era de Slytherin, i tornaven a bloquejar el pas.

Les gotes de sang encara regalimaven pel braç de la noia, deixant un rastre per les escales i els passadissos de Hogwarts, un rastre de tristesa, que portava des del lloc on havia començar el terrible succés, fins a lloc on tot acabaria, o no.

La Madame Pomfrey va anar corrents cap a en Theodore, només de veure'l entrar. Ja li havia dit ella a en Dumbledore que podia passar...

-Ai verge! Deixi-la aquí, deixi-la aquí, siusplau. -va dir mentre senyalava un llit i anava corrents a buscar la vareta.

En Theodore es tirar a una cadira del costat del llit, tot i que no tenia ni idea de qui era aquella noia, de fet casi ni l'hi havia vist la cara, li preocupava el que li pogués passar. Li va apartar el cabell de la cara, semblava adormida, en pau.

Va abaixar el cap, perquè coi patia tant? Si no sabia ni el seu nom! Sense ni pensar li va agafar la mà blanca, freda. Un calfred li va recórrer l'espinada, era massa tard?


Llegit 783 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarivi_potter 512 comentaris06/06/2011 a les 18:54:26
#22576Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLA! Déu ni do, noia quin bon merder has muntat! Em fa molta pena l'Helena, ha de ser molt dur enfrontar-se amb una veritat així... Però de totes maneres ella no és la Bel·latrix, no té perquè fer les coses com ella en cap sentit! Molts petons i segueix aviat! :)




JoanaPotter 185 comentaris08/06/2011 a les 16:54:15
#22577Encara no he escrit cap fanfiction

Gracies Belit! No saps quin regal per despres de colonies m'has deixat... xD ara mu llegeixo i comento!!




JoanaPotter 185 comentaris08/06/2011 a les 17:04:51
#22578Encara no he escrit cap fanfiction

L'has canviat de com es a FF.net!
No canviaràs l'argument, a que no?
El Nott com pot ser tant neci que no sap qui es l'Helena??
Adeu,




AvatarBelitBlack 37 comentaris08/06/2011 a les 22:54:23
#22579Tinc 1 fanfictions i un total de 9 capítols

ivi_potter- Si, ho és bastant, una amiga meva és adoptada i quan ho va saber... buf... però ho va superar, i esperem que l'Helena faci el mateix, no? :) i amb això de que no ha de fer les coses com ella, qui sap... potser més endavant... oh, merda! Spoilers, millor callo.

Joana- l'argument serà el mateix, però les coses canviaran una mica respecte la versió anterior que hi ha a fanficion. De fet a aquest capítol casi que poso que en Phineas Nigellus la pilla llegint els papers i parlen, però al final no ho vaig posar, però en els pròxims capítols potser sí que afegeixo coses que no hi eren abans. Ah, i jo me'n vaig la setmana que bé... i bueno... no m'aniria malament algun regal teu... xD

I merci a les dues per comentar, i per seguir el fanfic encara que tardi tant a escriure.

Belit




JoanaPotter 185 comentaris09/06/2011 a les 18:22:34
#22581Encara no he escrit cap fanfiction

Belit, jo seria fidel a aquesta fanfic encara que tardessis un segle a continuar [ Home, llavors m'ho pantejaria xD ] per que es una de les millors fanfics que he vist... i trobo que tens una manera molt bona d'escriure.
Potser si que de gran escriguis el llibre de terror que et vols llegir i que espanti de debó [Per cert, t'has llegit ''Frankenstein'' o '' L'illa del Dr Moreau''¿¿?? Xk penso q fan por de debo!!]!!
Quan vulguis parlem de CARPE DIEM,eh! Que anant de colonies se'm va acudir una cosa... no explico nada mas.

JoanaPotter




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris23/06/2011 a les 19:14:20
#22607Encara no he escrit cap fanfiction

Waaaa! M'encanta la imatge >.




AvatarDamaNegra90 2 comentaris28/06/2011 a les 19:15:18
#22611Encara no he escrit cap fanfiction

M'encanta aquesta FF!! Quant temps creus que trigaràs en penjar el següent capítol?? ^^




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris15/07/2011 a les 18:03:43
#22639Encara no he escrit cap fanfiction

Visca! Ja m'he actualitzat. M'agrada molt com escrius, a veure quant surt el pròxim capítol! ^^ Trobo que és molt interessant el poder anar canviant escenes que sap que passaran... Pot arreglar-ho tot! És perillós, però... Sisplau, que salvi el Sírius! L'Helena clar que no morirà... Sense ella no hi ha història xD Però m'ha fet patir i tot gairebé... Això sí, he de dir que jo també penso que és una mica exagerada, d'acord que la seva mare biològica sembla que tot indica que és la Bel·latrix, però i què? Els seus pares seguirant sent els que la van cuidar!! Ho tinc més clar que l'aigua. Per cert, que cabrons de prendre-li els poders! És injust que decidissin per ella! Dumbledore, molt malament eh! xD




JoanaPotter 185 comentaris05/09/2011 a les 13:11:58
#22783Encara no he escrit cap fanfiction

Belit: Sí mai llegeixes aixó m'agradaria dir-te que espero que continuïs la fanfic, que tinc ganes de llegir un capitol nou i que a veure quan acabaràs el capitol 3 de Carpe Diem :)
Petons, JoanaPotter