El Torneig dels Quatre Bruixots - 31: Per què esperar a saber quan es pot elucubrar de maneres tan imaginatives?
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 09/07/2011 a les 17:57:11
Última modificació 09/07/2011 a les 18:10:08
Tots els capítols de El Torneig dels Quatre Bruixots
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


31: Per què esperar a saber quan es pot elucubrar de maneres tan imaginatives?

I TORNEN A COMENÇAR LES CLASSES

Després d'aquest magnífic cap de setmana de la Segona Prova, la vida torna a la normalitat. És un pal, sí, però és el que hi ha, supereu-ho.

Però això no vol dir que no us esperin sorpreses, d'això res, sempre podeu comptar amb la vostra estimada Pandora. Diuen que, tot i que aquesta vegada els paladins han sortit sans i estalvis de la Prova (bé, menys G, que va tornar amb les dues cames partides, però pel que sé avui ja es torna a reincorporar a classe), aquesta vegada van quedar seqüeles emocionals: J i E no es parlen. I m'està matant la curiositat, perquè és evident que estan picats per alguna cosa que va passar durant la prova, però com que no la vam poder observar en directe, doncs fótet (de vegades que en aquest món hi falta càmeres?). En fi, que diuen les males llengües que ahir E va intentar anar a buscar J, i que aquest li va girar l'esquena descaradament. Què creieu que li va deure fer, E? És possible que estigui així perquè va guanyar-lo?

Bé, tècnicament ara estan empatats en punts, ja que J va obtenir més puntuació a la Primera Prova i E a la Segona. Però és evident qui són els millors. O no? Beauxbattons i Durmstrang, però, també ens segueixen de prop, de manera que no ens hem de refiar. És broma. Tranquils, que això és nostre.

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora

 


 

El James es va empastar mantega a la torrada i va obrir el pot de melmelada de maduixa amb tota la parsimònia del món, sense immutar-se i sense dir res.

—Encara estàs enfadat pel tema dels punts? —li va preguntar la Geena, que estava asseguda al seu costat menjant-se un iogurt.

—No estic enfadat —va contestar el James.

—Bé, doncs ofès —va corregir la Geena.

El James se la va quedar mirant.

—És que és ofensiu! —va saltar aleshores—. Jo vaig arribar primer!

—Ja hi tornem —va remugar el Frank a l'altre costat del James—. Avui tampoc no esmorzarem tranquils?

—A mi també em sembla fatal —va ficar-hi cullerada l'Alice, quan va haver fet un glop de suc—. L'Elektra va fer trampes.

—No va fer trampes —va defensar-la l'Angelos, que s'ho passava teta amb l'emmurriament del James—. Ella es va veure la poció abans, tots ho vam veure als penells.

—Els penells estaven equivocats, doncs —va insistir el James—. Si s'ho hagués begut abans, hagués arribat abans. I encara que s'ho hagués begut després, el que compta és qui primer arriba a la meta, no qui deixa abans la línia de sortida. O això o jo estic molt equivocat en esports. A més, l'última prova era la de les cartes. Vaig guanyar molt ràpidament, jo. L'Elektra no sap jugar.

—Ni tu tampoc —el va fer callar el Frank, abaixant la veu perquè no el sentís l'Angelos—. I no em facis parlar de trampes, que em tens content.

El James va esbufegar. El Frank duia dos dies recordant-li que li havia salvat el cul vàries vegades durant la prova, i que el James no tenia cap dret a queixar-se.

—A més, tu també vas tenir favoritismes a la primera prova —va seguir l'Angelos—. Perquè semblava que eres l'únic que gairebé no s'havia ferit, però després et va sortir l'esgarrapada aquesta que una mica més i et dessagnes allà mateix i no va passar res, et van mantenir la puntuació alta.

—Eren les regles del joc —es va defensar el James, amenaçant l'Angelos amb un melindro que gotejava llet—. No es poden modificar les puntuacions un cop s'han establert. I el que també diuen les regles del joc, i no només d'aquest sinó de tots els jocs haguts i per haver-hi, que el qui arriba primer a la meta és qui guanya. Punt.

—Així la Pandora té raó —va dir tímidament la Sofia, que ocupava l'última cadira de la taula tot i que, pel règim, només bevia te per esmorzar (i salivava veient el que menjaven els altres)—. No li parles a l'Elektra perquè li tens enveja.

—Naaaaa, tu creus? —va ironitzar l'Angelos.

—No té res a veure amb això —va dir el James—, però no n'heu de fer res.

—Parlant de la reina d'Atenes... —va fer l'Alice, mirant cap al costat—. Mireu qui arriba.

L'Elektra va anar caminant cap a ells. I es va quedar mirant la cadira de la Sofia, que normalment ocupava ella.

—Què hi fas aquí? —li va deixar anar el James—. No veus que estem plens?

L'Elektra va fer un sospir indignat.

—Per què no pares i escoltes el que t'he de dir?

—Perquè no m'interessa —va contestar el James.

—Com està el pati... —va murmurar l'Angelos.

—G, siusplau —li va demenar l'Elektra a la Geena—. Digues alguna cosa.

—Aparta, que am tapes el sol —va ser el comentari de la seva "amiga".

L'Elektra va passejar la mirada per la taula, buscant algun suport. Si la Geena estava enfadada amb ella, el Frank també devia estar-ho, en vista que ni tan sols havia aixecat la vista del pla. De l'Alice i la Sofia no n'esperava res més que insults, tot i que havien tingut la decència de no fer cap comentari ni riure dels dels altres. I l'Angelos últimament semblava el gosset faldiller de la Geena; no pensava deixar que la G el tingués a dues veles.

—Fantàstic —va dir, i es va allunyar cap alguna altra taula.

—Humiliació pública, que bonic —va dir el Frank, veient que la gent de les taules s'havia posat a murmurar.

—Tu de quina banda estàs? —va acusar-lo el James.

—De la teva, James, per si no ho recordes vaig ser jo qui et va avisar —va recordar-li el Frank—. Però d'aquí a desterrar-la de la taula...

—Està plena o no està plena? —va demanar el James—. Jo diria que sí!

—La Sofia no seu mai aquí —va dir ell, i la Sofia va posar cara d'incomoditat.

—Valeeeee...

—Molt bé, Frank —va fer l'Alice—. Et queixes d'humiliacions però tu també vas fi, eh? Et felicito, fill.

—No! No estava dient pas que la Sofia hagués de marxar... —es va corregir el Frank quan va veure el seu error—. És només que...

—Frank, deixem-ho aquí eh? —va demanar-li la Sofia, dolguda.

—Sí, deixem-ho aquí perquè n'hi ha una de més grossa —va dir l'Alice, que acabava de rebre el Periòdic Profètic i el va girar per ensenyar-los la primera plana a tots.

 

SEGON ATAC DELS VLADS A HOGWARTS

Intent, aquesta vegada fallit, d'entrar a l'Escola de Màgia i Bruixeria.

 

Els Magatotis van deixar anar els coberts. S'havien quedat amb la boca oberta. Sentir a parlar d'alguna cosa que havia passat a Hogwarts la nit abans, mentre ells dormien tranquil·lament als seus llits a quilòmetres i quilòmetres de distància sonava realment estrany.

—Déu meu, què ha passat? —va fer la Geena, tapant-se la boca.

—Ja us han atacat un altre cop? —va inquirir la Sofia.

—Sí, l'any passat —va explicar ràpidament el James, mentre l'Alice passava un parell de pàgines i doblegava bé el diari per poder llegir l'article en veu alta.

La gent va anar tirant cap a classe, però els tots els de quart es van quedar perquè dilluns al matí era la seva hora lliure i no començaven fins les onze.

—Posa que va ser un "intent fallit", no? —va dir el Frank—. Això és que no haurà passat res, oi? Què hi diu, Alice?

—La matinada d'avui vint-i-sis de febrer, a Hogwarts, l'escola de Màgia i Bruixeria li ha faltat poc per tornar a ser víctima d'un nou atac pel grup d'éssers anomenats Vlads. Es tracta ja del segon atac per part d'aquesta comunitat al castell. El primer atac, fa prop d'un any, va resultar en múltiples ferits entre alumnes, professors i membres del Departament d'Aurors (dos d'ells, un professor i un alumne, van haver de ser ingressats a Sant Mungo), tot i que es va evitar que els anomenats vlads arribessin més enllà del vestíbul.

»Aquesta vegada, però —va seguir l'Alice—, s'ha bloquejat per complet l'intent d'atac dels fills dels vampirs. Fonts ens informen que, pel que sembla, un esquadró d'Aurors ja va rebre els vlads, així com la plantilla de professors al complet, que els estaven esperant equipats amb un bon nombre d'encanteris protectors dels més potents.

»Com sabien els aurors i els professors que els vlads tenien preparat un atac per aquesta nit encara és un misteri, però corren veus que els aurors tenen en plantilla algun vlad, cosa que no estranya a alguns grups de la comunitat, tenint en compte les incorporacions dels últims anys al departament.

»De moment encara no se sap quants vlads (a qui normalment acompanyen un grup de demèntors) van atacar el castell aquesta vegada, tot i que s'elucubra que ... blah, blah, blah... tot el que segueix són elucubracions Profètiques. No tenen gran cosa.

—Ja és molt, tenint en compte que ha passat aquesta mateixa nit —va rumiar el James—. Com se n'han assabentat tan ràpidament?

—Això mateix em pregunto jo —va dir una veu darrere seu, que els va fer saltar a tots—. Pel que es veu algú ha trobat més important explicar-ho als del diari que a mi.

Tots es van girar a mirar la McGonagall amb la seva cara d'algú-pagarà-per-això. El James va pensar que se li hauria de posat un cascavell al peu o alguna cosa. Aquell silenci felí que tenia quan caminava algun dia mataria algú d'un atac de cor.

—I ara, què? —li va preguntar el Frank, com si ell també hi estigués ficat.

—Si tant li interessa, acabo de posar-me en contacte amb el Departament de Transports perquè em permetin fer un aparetratge intercontinental a dos quarts d'onze, i aniré a parlar amb el seu pare, a veure quina bona excusa té per explicar que jo en sàpiga res— va dir la McGonagall mirant al Frank, i després va mirar el James—. I després tindré una xerradeta amb el seu, de pare, que entre els dos i l'altra eixelebrada em tenen contenta.

—La podem acompanyar? —va preguntar el James, sense pèls a la llengua.

—Llegeixi'm els llavis: NO —va dir la McGonagall.

—Però ens podrà...? —va començar a preguntar a Geena.

—Quan torni aquest vespre, si encara no és massa tard, els diré alguna cosa.

Se'n va anar i els va deixar a tots preocupats a la taula.

—Qui és l'"eixelebrada" aquesta? —va inquirir la Sofia.

—La seva neboda —va contestar l'Agatha—. És professora a Hogwarts, també, i és idiota.

—No és idiota, és que l'Alice li té mania —va aclarir el James.

—És clar que l'Alice té mania a molta gent —va col·laborar el Frank.

—I mira si m'equivoco! —va exclamar l'Alice assenyalant la taula on l'Elektra menjava cereals tota sola.

—Què fem? —va preguntar l'Angelos fent un badall —no tinc ganes d'anar a fer feina, i encara queda una hora per anar a Criança...

El Frank es va mirar a dins la motxilla.

—Sabeu jugar als daus?

 

*   *   *

 

A l'hora de dinar, la Sofia es va tornar a asseure a la taula dels Magatotis, i l'Elektra va tornar a menjar sola, per les delícies de la Pandora, que es va encarregar de fer-ho saber a tothom.

—Collons nois, no hi ha dret —va queixar-se el Frank—. S'està passant, deixeu que vingui aquí.

—Caram Frank, si tantes ganes tens que me'n vagi m'ho dius, eh? —li va dir la Sofia i el Frank es va tornar a quedar parat.

Quan anaven cap a classe de Filosofia de la Màgia, el Frank es va apressar a posar-se al costat de la Sofia.

—Ei, perdona —li va dir—. Em sembla m'he embolicat sense voler i les paraules han sonat pitjor del que volia.

—No cal que em donis explicacions, Frank —va somriure la Sofia—. Et resulto pesada, no passa res.

—No, què va! Si em caus molt bé!

—Ni se t'acudeixi dir que tinc una personalitat encantadora —va avisar-lo ella, abans que ho digués.

—Au, va, no siguis així, m'has interpretat malament! —va insistir ell. Al Frank no li agradaven els mals rotllos—. T'ho demostraré. Què fas aquesta tarda?

—No gran cosa —va respondre ella—. Per què?

—Volia anar fer una excursioneta amb la moto. T'apuntes?

La Sofia se'l va mirar de fit a fit.

—La veritat és que em va encantar pujar-hi l'altre vegada, però per anar al ball no hi vaig poder estar gaire estona.

—Doncs ja està —va resoldre el Frank—. Quan sortim de classe ens anem a canviar i quedem a les cinc a la plaça, et va bé?

—Suposo —va fer ella amb un somriure—. Gràcies per la invitació.

—Un plaer.

Quan va entrar a classe se'n va anar al banc de darrere de tot, on seia sempre amb el James. La classe estava formada per tres pupitres allargats amb capacitat per a deu persones cada un, i a veure que a l'altre costat del James s'hi asseia l'Elektra.

—Ja l'hem feta bona —va augurar, quan va veure la cara que li va posar el James.

—M'asseuré aquí vulguis o no —va dir-li l'Elektra, decidida—. Almenys aquí m'hauràs d'escoltar per la força.

El James li va dedicar un somriure sardònic i es va endur un auriculars a les orelles que duia connectats a una petita ràdio portàtil (per molt que les preferissin a les classes d'Història del professor Binns, les classes de Filosofia de vegades també eren soporíferes). I l'Elektra es va encendre de valent.

—A veure, nois! —va cridar la professora Atena, una dona força gran i una mica dura d'orella—. Avui comencem les presentacions orals, o sigui que us demano una mica de silenci! A veure, avui li toca a... —va baixar els ulls cap a una llista que tenia davant—. Kristin Kozlova.

Una noia de Durmstrang de cabells gairebé rossos i arrissats va fer un sospir i es va aixecar.

—Aviso que això serrà avorrit —va dir amb un somriure, mentre es preparava els papers—. Perrò m'ha costat molt de ferr, o sigui que agrairré un aplaudiment al final, si no us imporrta. L'any 750 a.C....

El Frank va riure per sota el nas, escarxofant-se a la cadira i considerant una becaina.

—Frank —va sentir que li xiuxiuejava l'Elaktra—. Per favor, digues-li que parli amb mi!

—Jo què vols que hi faci? —va murmurar ell—. És tossut com una mula, no em farà cas!

L'Elektra va fer un sospir exasperat.

—Assegura't que va a la seva habitació quan sortim de classe, siusplau —li va demanar—. L'esperaré allà i faré que m'escolti.

El Frank va alçar una cella. Sort que el James estava absort escoltant música amb la barbeta recolzada sobre els braços.

—Frank allò de la brúixola té una explicació, de veritat—va dir ella—. De veritat deixa'm que t'expliqui...

—Faré que vagi a la seva habitació, res més —la va tallar el Frank—. Tu no hauries d'estar prenent apunts, cervellet?

Quan es va acabar l'exposició oral de la Kristin Kozlova (I això és tot, grràcies a Déu!), la professora els va deixar marxar directament, ja que el torn de precs i preguntes va fracassar estrepitosament (però van estar aplaudint durant cinc minuts seguits negant-se a parar, i la professora va captar la indirecta).

El Frank, quan es va aixecar es va treure un suc de la bossa i el va obrir allà mateix, fent que caigués sobre la túnica del James.

—Hòsta, J, merda! —va exclamar—. Ho sento!

—Aix! —va fer el James, apartant-se'n ràpidament, però ja anava cobert de suc per tota l'esquena—. Es veu molt?

—No... si ets daltònic —va fer el Frank—. Però fas molt bona olor a préssec.

—Val, me'n vaig a canviar —va sospirar el James—. Vols que sortim després a córrer una estona?

—No, he quedat amb la Sofia.

El James va alçar una cella.

—No és res, és per compensar tot el que li he dit abans sense voler —va explicar-se ràpidament—. Li agrada anar en moto.

—¡Ha! —a fer el James.

—A què ve, això?

—A res, Frank, a res... —va fer el James amb un somriure, fent-li uns copets a l'espatlla—. Que vagi bé el passeig.

 

*   *   *

 

Abans d'entrar a l'habitació, els James ja s'havia descordat la túnica per treure-se-la, per això quan es va trobar amb l'Elektra a l'habitació va fer un bot gens menyspreable.

—Què hi fots a...

I en aquells moments de distracció, l'Elektra va aprofitar per fer uns quants moviments de vareta complicats i el James es va veure desarmat, assegut en una cadira i lligat amb cordes que havien aparegut del no-res.

—I ara, m'escoltes —li va dir l'Elektra.

—Cagon el Frank! —va exclamar el James—. Jo ho havies preparat amb ell, oi? T'he dit que no en vull saber res, a partir d'ara tu per la teva banda, jo per la meva, i fes el favor de deixar-me estar!

—T'hauré de silenciar, també?

—Serà possible? —va exclamar el James i va cridar cap a la porta—. Eh! Eh! M'han segrestat!

—No siguis dramàtic —va fer l'Elektra, posant els ulls en blanc—. A més, he insonoritzat l'habitació, o sigui que no cal que cridis, que no et sentiran.

—I es pot saber què li has fet a l'habitació? —va preguntar quan va veure que no hi havia absolutament res fora de lloc.

—L'he ordenada —va dir l'Elektra posant-se una mica vermella—. No em sentia còmode, si no...

—Tu estàs malalta! —va bramar el James—. Saps com es posarà l'Angelos?

—Tranquil, he deixat les revistes on eren —va fer l'Elektra torçant el gest—. No m'he vist amb cor ni de tocar-les.

—Com coi has pogut endreçar tot això en només dos minuts?

L'Elektra va treure's la vareta de la butxaca.

—Màgia —va murmurar en veu baixeta, com si fos un secret.

Val, aquí has estat bé. Però estic enfadat amb tu, o sigui que no riuré, va pensar el James.

—Va, que no tinc tot el dia —va dir el James, sense ser conscient que estava gairebé despullat, lligat i incomunicat i que, per tant, no estava en condicions d'anar donant ordres en aquell to—. Digues el que hagis de dir i marxa. I abreujant.

—Només vull explicar-te perquè tenia això —va dir, ensenyant-li la brúixola de l'Oracle i deixant-la sobre el llit—. Vaig descobrir de què anava la Segona Prova pocs dies abans del dia D. Vaig estar uns dies mirant de descobrir la manera de trobar el conill blanc, però no hi va haver manera. Em feia molta vergonya, però al final vaig demanar-li ajuda a la Linette.

—Li vas demanar ajuda a la paladina de Beauxbattons abans que a mi? —es va ofendre el James.

—Sí —a exclamar la Linette—. Em feia molta vergonya preguntar-t'ho a tu, havies estat genial a la primera prova, i se't veia tan convençut sempre... era evident que ja feia temps que ho tenia arreglat, i em feia molta vergonya que pensessis que era idiota... bé el cas és que no em va servir de res demanar-li, perquè es veu que la tia havia esbrinat on tenien amagats els conills i havia posat un encanteri rastrejador al seu, però quan vaig anar a buscar-los els havien canviat de lloc.

—O la Linette et va engayar... —va fer el James.

—Ho dubto; és molt bona nena... Bé, el cas és que era el dia abans de la prova, estava desesperada i quan vaig arribar a l'habitació... pam, allà hi tenia la brúixola.

—Així, per art de màgia? —es va meravellar el James.

—No per art de màgia, no —va dir l'Elektra amb un sospir, i va agafar la caixa de Pandora i la va obrir—. Vaig rebre un missatge privat de la Pandora en aquell mateix instant.

Es va aixecar i li va ensenyar el missatge al James.

 

Aquí tens un regal d'aniversari avançat. Tots volem que guanyi l'Acadèmia. Ha estat un plaer!

Xo xo

Pandora

 

—La Pandora va entrar a la meva habitació i em va robar la brúixola? —va exclamar el Frank, que no s'ho podia creure.

—Això sembla —va dir l'Elektra—. En aquell moment em va venir com caiguda del cel. La solució als meus problemes! Pensava que era un préstec o alguna cosa així. No em vaig ni plantejar que pogués ser teu.

—Doncs ho era —va dir el James enfadat—. I per la teva informació, tu ho devies tenir molt clar, però aquí un servidor no va saber de què anava la prova fins el dia abans, Elektra... bé, fins el vespre abans, per ser més exactes. Em vaig passar tota la puta nit llegint-me l'Alícia al país dels psicòtics, perquè l'únic que tenia arreglat era això del conill, i quan em vaig haver acabat el llibre a les deu matí, pam, em trobo que la brúixola ha desaparegut!

—Ho sento tantíssim. James, no ho sabia. Si hagués sabut que era teva te l'hagués tornada immediatament, t'ho juro.

El James va fer un sospir.

—No és la primera vegada que m'ajuda —va seguir l'Elektra—. Recordes quan vam anar tots a espiar la reunió amb el Sòcrates on van decidir en què consistiria la primera prova?

—Sí —va assentir el James; ell hi havia anat instat per la McGonagall.

—Doncs a mi em va avisar la Pandora —va explicar l'Elektra—. Ja saps que se n'entera de tot.

—Però aquesta tia és una mala puta —va interrompre-la el James—. Com et deixes aconsellar per ella? No et dic que no facis trampes, és a dir, és el Torneig, tothom fa trampes però... la Pandora? Per què?

—Perquè és l'única que tinc —va dir l'Elektra abaixant el cap, amb veu greu—. Tu tens els teus amics, es desviuen per tu.. fins i tot el teu germà, amb qui teòricament et portes tan malament, faria tot el que li demanessis... la teva germana igual, el teu cosí... per no parlar del club de fans, és clar... Per favor, però si fins i tot la directora de Hogwarts t'adora!

—Però si em porta més recte que...!

—James, per favor! Però si et tracta com si fossis el seu fill!

—De vegades sí que s'assembla en com el tracta el meu pare... amb això del sarcasme, i les ordres indiscriminades...

—És igual, James, que a tu tothom t'adora —va seguir ella—. Fins i tot la G ha deixat de parlar-me perquè es pensava que t'havia robat la brúixola. A mi l'única persona que m'ha donat un cop de mà de moment ha estat la Pandora, James. I sí, és tant idiota com vulguis, però la necessito. No tinc res més...

El James es va sentir malament. Portava dos dies sense parlar-li a l'Elektra per una cosa que ni tan sols era culpa seva. Tampoc no la culpava per acceptar l'ajuda de la Pandora; li feia llàstima la situació de l'Elektra. No tenia ni idea de com s'ho faria ell sense els seus amics, no s'ho podia ni imaginar...

—Em sap greu, E —va dir al final—. No t'hauria d'haver tractat com ho he fet, i t'hauria d'haver escoltat abans. Em vaig enfurismar i et vaig jutjar abans de saber la veritat. Et demano disculpes, no tornaré a dubtar de tu.

L'Elektra li va fer un somriure i es va eixugar una llàgrima de la galta.

—Disculpes acceptades. Jo també lamento tot el tema de la brúixola.

El James li va tornar el somriure.

—Què, em deixes anar?

L'Elektra se'l va repassar de dalt a baix i li va fer un somriure entremaliat.

—No sé, no sé...

 

*   *   *

 

La Geena era sola a la seva habitació. Havia quedat amb l'Angelos per anar a prendre alguna cosa al cap d'una estona, però tenia una bona estona per arreglar-se una mica; l'Angelos era ben plantat fins i tot acabat de llevar, per això li donava la impressió que havia d'anar ben mona per anar amb ell. Sabia que era una comportament una mica estúpid, però en fi. Va mirar el calendari. Faltaven dues setmanes pel seu aniversari, esperava que l'Angelos hagués preparés alguna cosa guai per fer...

Va buscar alguna goma de cabell per l'habitació per recollir-se el cabell, i en va veure una a la tauleta de nit de l'Elektra. Normalment li posava molt nerviosa que li toquessin les coses de lloc, però... ja que es fotés, no haver agafat ella el que era del James. Ha!

Va agafar la goma i es va fer una cua alta, tot i que es va quedar mirant la tauleta de nit. Hi tenia un calaix tancat amb clau. La Geena sempre s'havia preguntat què hi guardava amb tant de zel però, tot i que sabia perfectament on tenia la clau, no l'havia obert mai per respecte. Segur que hi havia la brúixola del James. La Geena es va aixecar i va anar cap a un prestatge, en va treure un llibre de cobertes de pell negres i el va sacsejar. En va caure una petita clau, que va agafar i va obrir el calaix.

Només hi havia dues coses: Una d'elles era una fotografia. Era l'Elektra de petita amb un home gran; la Geena el recordava vagament, era el seu pare, el que havien mort uns vlads o homes llop o no sé què. L'altre objecte que hi havia allà dins era un pot de pastilles. Va mirar l'etiqueta, que era buida però hi sortia el nom del lloc on ho havia comprat i la direcció. Què era, una farmàcia? Ho dubtava, perquè "L'Altre Barri" no era el millor nom per posar a una botiga on teòricament s'hi venen medicament. Hmmm... Era ella, o allò era una mica sospitós?

Va agafar una de les pastilles del pot, que eren petites i de color gris fosc i se la va posar a la butxaca. Va tornar a deixa-ho tot al seu lloc i va sortir de l'habitació per anar a buscar el Frank. Se'l va trobar quan va entrar a la Sala Comuna, ell ja marxava.

—Frank! —el va cridar i va córrer cap a ell—.Surts a fer un vols amb la moto? Tens un segon?  —va preguntar després, veient que duia la seva jaqueta de cuir.

—Sí... i sí —va contestar ell—. Però només un segon, digues.

—Tens idea de què pot ser això? —va dir ella, posant-li la pastilleta a la mà.

El Frank se la va mirar i la va olorar.

—Ni idea... —va dir el Frank—, però si em dones un dies puc dissoldre-la i mirar de trobar els components... D'on ho has tret?

La Geena va dubtar si explicar-li. Bah, era el Frank.

—Era al calaix de l'Elektra —va dir-li fluixet—. No em miris així, no estava regirant-li, només buscava la brúixola del James. Però no m'ha fet bona pinta. Ho compra a una botiga que es diu "L'Altre Barri".

—Bon nom —va dir el Frank.

—Sí, m'ha fet com mala espina... —va callar perquè va entrar gent a la Sala comuna—. Jo també surto, anem.

Van sortir els dos a la plaça central, on ja hi havia la Sofia amb un modelet fantàstic que segur que era hipercar però que ara li quedava genial. Li va fer un somriure al Frank.

—Que has quedat amb la S? —va preguntar la Geena amb veu alegre—. No em diguis! És una cita?

—Eh... vva fer el Frank indecís, mentre veia que l'Angelos també s'acostava—. Mmmm. Sí. Més o menys.

—Que guai! —va somriure la Geena—. Me n'alegro moltíssim, quedeu genials.

—Ja. Gràcies.

—Bé doncs... ja m'explicaràs! —va dir ella, picant-li l'ullet—. I mira quan puguis això de les pastilles, siusplau!

—Sí, tranquil·la —va fer ell, i se'n va anar amb pas decidit cap a la Sofia—. Què, som-hi?

—Quan vulguis.

 

*   *   *

 

L'Alice estava escrivint en una llibreta estirada al llit quan la Sofia va tornar taral·lejant.

—Quant de bon humor...

—El teu germà és molt guai —li va dir la Sofia.

—És que som bessons —va deixar anar l'Alice per tota explicació.

—Saps que m'ha salvat la vida? —va explicar-li mentre es treia l'abric violeta i el deixava en un sofà que s'havien comprat feia poc.

—Ha, haurà estat sense voler —va dir l'Alice, fument-se'n.

—Què va! —va saltar la Sofia, mentre observava el seu aspecte al mirall—. És que un cop quan he baixat de la moto m'han estat a punt d'atropellar... sort que m'ha apartat, tot i que gairebé se l'emporten per davant...

L'Alice va firar el cap per observar-la de fit a fit.

—Ai, Déu meu, t'agrada el Frank...! —va sospirar més que no pas va exclamar.

—Home... És molt mono...

—Ahà... —va fer l'Alice amb cara d'incredulitat.

—I és molt simpàtic i tal, i...

—Sofia.

—Sí? —va fer ella.

L'Alice es va asseure al llit, i va tancar la llibreta deixant-hi el dit índex a dins, com fent de punt de llibre.

—No et facis il·lusions amb el Frank.

—Vale... —va contestar estranyada—. Tranquil·la, que no he fet plans de boda ni res, eh?

—Ja, és que el Frank és una mica especial i... Mmmm... —l'Alice no sabia com explicar-ho—. Té tendència a no adonar-se de les coses.

—Com dius?

—O sigui —va intentar-se explicar l'Alice—. No és la persona més receptiva del món sentimentalment parlant. La majoria de la gent sap quan agrada a algú, o nota quan hi ha tensió entre dues persones, o quan dues persones s'agraden... el Frank, no. Amb aquestes coses s'ha d'anar molt directe amb ell.

—I què em vols dir?

—Que no et posis a interpretar coses rares... —va dir l'Alice—. El Frank és amable i carinyós, perquè és així. No... et posis a buscar senyals perquè de veritat que no en trobaràs. Ni esperis que entengui les teves. T'ho dic perquè no malinterpretis res.

—Vaaaaja, o sigui que estàs intentant dir-te és que el Frank no s'interessarà mai com algú com jo, que no cal que em faci il·lusions, no? —va preguntar la Sofia.

—No! No volia dir això! Jo...

—Alice, James, Gee —va dir la vau del Frank en aquell moment, i les dues van callar.

—Digues tete —va dir l'Alice, agafant el mirallet.

—La McGonagall acaba de tornar. Sortiu a la plaça.

—Vinc —l'Alice es va alçar de nou i es va mirar la Sofia, que feia mig cara d'ofesa—. De debò que no volia dir això. Després en parlem, ara he de sortir un segon.

Va agafar una bufanda perquè li feia mandra treure un abric de l'armari i va sortir pitant, encara amb la llibreta de tapes de cuir violeta que li havia regalat la Sofia pel seu aniversari. Quan va arribar a la plaça, la Geena ja hi era, així com el Frank i la McGonagall, i el James va arribar poc després, posant-se roba pel camí. Què coi...? Oh, segur que havia fet les paus amb la mala puta. No ho volia ni saber.

—I bé? —va fer quan va arribar on eren els altres.

—No hi ha hagut ferits —va explicar-los la McGonagall—. De fet no l'atac no es va arribar ni a produir. Estava tot previst, encanteris defensius, un escut protector al voltant dels castell i, com deien els del Profètic, aurors i professors dispersats per tot el perímetre. Els van espantar aviat.

—I... creu que hi anaven...? —va començar la Geena.

—Per la relíquia? Possiblement —va assentir la McGonagall—. O a per les pistes, com l'última vegada, que volien el Barret que Tria. Però és evident que no anaven només a pels alumnes, perquè saben de sobres que gran part som aquí. Poden aconseguir menjar molt més fàcilment que no pas intentant entrar a Hogwarts.

—Com era que estaven preparats? —va voler saber el James—. Ja sabien que hi hauria l'atac?

—Vaig parlar amb el seu pare, Potter —va explicar—. M'ha dit que havien rebut com un avís anònim o alguna cosa així... m¡ha semblat que no volia que li fes més preguntes sobre el tema.

Els Magatotis van assentir. Ells ja sabien de què parlava.

—En fi, no els entretinc més, records del Neville i del Harry. Ah, i de l'Agatha, que ha insistit que us els fes arribar. Potter, diu el seu pare que ell i la seva mare el vindran a veure a l'última prova.

—Ah va fer el James—. Molt bé.

—Patia una mica per vostè, però ja li he dit que se n'està sortint a les mil meravelles i que no té de què preocupar-se.

—Gràcies, professora.

La McGonagall els va desitjar bona nit i va marxar cap al seu despatx. Ja feia estona que s'havia fet fosc.

—No havia tornat a pensar en els maleïts anònims —va dir el Frank—. No són de l'Oracle.

—I el meu pare creu que sí —va sospirar el James—. Ja veureu quan se n'assabenti, posarà el crit al cel.

—A què esperes per dir-li? —va fer la Geena.

—No ho sé, estic intentant aplaçar el moment.

—Sabeu què penso? —va dir l'Alice—. Que això s'hauria d'investigar.

Se'n va anar cap a la font a seure i va obrir la seva llibreta.

—Que maca —va observar la Geena.

—Sí, me la va regalar la Sofia —va explicar l'Alice—. És genial, no se li acaben mai les pàgines. A mesura que vas escrivint, n'apareixen més... Bé, al que anava. Fem memòria. De vegades quan es posen les coses per escrit es veuen més clares. Anem a fer una llista de tots els anònims que sabem que s'han rebut. Quin és el primer de què tenim constància?

Tots es van quedar una estona rumiant.

—El dia del nostre aniversari, Alice —va dir el Frank—, recordo que hi va haver rebombori per alguna cosa relacionada amb el tema...

—Sí! —va exclamar l'Alice—. Aquell dia es va escapar no sé qui d'Azkaban! I el van arrestar un altre cop en menys de 24 hores!

—El Billy Carrington! —va recordar el James, a qui se li acabava d'encendre la bombeta—. Aquest anònim el vaig trobar al despatx del pare el dia que li vaig rob... prendre prestat el Mapa de Magatotis i la Capa d'Invisibilitat. Va ser el mateix dia que vaig trobar aquella carta que li havia el tiet Ron i que estava mig cremada... estaven tramant alguna cosa a les esquenes del Conseller... Ostres, no hi havia tornat a pensar més...

—James, centra't —va tallar-lo l'Alice—. L'anònim. Recordes exactament què hi deia?

—Sí —va contestar ell—. Billy Carrington, 25 de gener, Tower Bridge. La data i el lloc on el van capturar.

—Perquè sabien que seria allà —va dir l'Alice mentre posava per escrit el que acabava de dir el James—. Seguim. Quina més?

 

 


 

VIST:

E entrant d'esquitllades per la finestra a la residència Beta, just cinc minuts abans que J. J sortint-ne quatre hores més tard, a mig vestir. Ehem, ehem. Lligueu caps. Jo diria que s'han reconciliat, però només és la meva humil opinió. El Motorista Cañón i S fent una passejada en moto moooolt llarga. Com se l'emporti ella, em faig l'hara-kiri. Reunió secreta dels Magatotis amb la McCrits. Què estaran confabulant, ja? Em jugo el que vulgueu que fan trampes al Torneig dels Quatre Bruixots!

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora


Llegit 1127 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris09/07/2011 a les 18:04:28
#22622Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Vale, no sé perquè no em fa més separació entre punts i a part... només hi ha deixat bé a la introducció de la Pandora. Pels que a mi, us fa mal als ulls, us recomano que us ho copieu en un Word i ho llegiu d'allà... Sorry U.U'

Vale, doncs... HOLA! I bon estiu a tothom! Fa dies que vaig acabar les classes, però estava en un punt mort de la història i necessitava rumiar-m'ho bé per on tirar, perquè a partir de la segona prova ja no tenia res pensat (a part del final, és clar, a partir de la tercera prova també està tot preparat, ja;) ), i ara he d'anar tirant sobre la marxa fins que arribi la trecreta prova al juny.

Espero que més o menys recordeu com havia quedat tot... em sap greu no haver pogut publicar més sovint però, com veureu, sempre que han estat vacances he publicat. Espero poder enllestir aquesta tercera entrega aquest estiu! M'hi posaré de valent! ;)

Gràcies a tots els que seguiu comentant tot i la tardança! Sou genials! ^^

Sabeu que m'adoreu! XD
Agatha Black.

PS: A, per tots els que us avorriu a l'estiu... Campus Virtual a Hogwarts!: http://hogwartsexpress.invision-foro.com/forum




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris09/07/2011 a les 22:20:16
#22623Encara no he escrit cap fanfiction

Vale, ho he vist abans just quan has penjat però havia de marxar, i ara encara no hi ha cap comentari? (O el meu ordenador no funciona..també pot ser U.u) No pot ser, fans de la fanfic de l'Agatha Black, ressussiteu!! Agatha, t'adoro, has penjat!! Ara he de marxar una altra vegada (T_T)però me'l llegeixo i demà quan tingui internet et comento bé i intento fer teories! *.*




JoanaPotter 185 comentaris10/07/2011 a les 16:37:47
#22624Encara no he escrit cap fanfiction

M'ha encantat!!! Feia temps que trobava a faltar la FF!!
Ja me n'havia oblidat del pike que hi havia entre en J i l'E! Gràcies a Deu que s'ha acabat bé ... Tot i que no sé si acabar-me de fiar d'ella :(
No sé si ho he dit mai però penso que a la E la poseeix aquella galipada que va no va tornar mai
L'atac a Hogwarts és sospitos i dels anonims me n'havia oblidat completament... No sera la pandora??
JoanaPotter




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris10/07/2011 a les 17:25:05
#22625Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Comentari de a ginny_lovegood, que no se li ha pogut enviar:

--------------------------

Hey!
T'aviso que estic dormida (Dos capítols de Gilmore Girls amb ma mare i un munt de comida basura no són la millor combinació per estar desperta xD) i que em fa una mica de pal pensar (de totes maneres, això tampoc és que doni gaire per teories). Però lo prometido es deuda, i aquí estic jo amb un comment ^^
Aviam, nem per punts:

1. El capítol m'ha agradat molt! (xD crec que aquest primer punt ja es queda d'obligatori a tots els comments…)

2.Crec que mantinc que la Pandora és la Sofia. De veritat tinc aquesta sensació…. Potser estic completament equivocada i és, per exemple, l'Angelos, però la veritat és que ho veig com molt clar. Qui més l'ajudaria tan incondicionalment? A més (me n'acabo d'adonar) Qui més pot saber quan és el seu aniversari? ^^

3. Problema… (Si és que és ella, clar, que jo aquí estic muntant-me ja la pel•lícula)Com és llavors que la Sofia sap on és la brúixola i tot(Potser manté de veritat un affair amb l'Angelos, uuuuh! xD)? Ara de veritat: Una cosa tinc clara sobre ella, sigui la pandora o no; Si l'Elektra sap més coses de les que sembla, la S també.

4. M'encanteeeen el Frank i la Sofia! Ja sé que el Frank és per la Geena i que la Geena és pel Frank… Però mentrestant poden disfrutar, no? M'encanteen




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris10/07/2011 a les 17:36:50
#22626Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Arwen Black: Merci pels ànims. Sí, és veritat que ara costa més rebre comentaris. Jo crec que és perquè a) per aquí cada vegada i hi ha menys gent i la web està un xic morta i b) feia tant que no comentava que la gent s'ha anat despenjant. De manera que com que en part és culpa meva, no em queixo! XD En fi, espero el teu comentari, per això;)

Joana Potter: Gràcies! Crec que fa temps que vaig dir que l'Elektra és bona persona. I no us vaig enganyar. Però té secrets i els guarda amb molt de zel; no acaba de confiar amb la gent i de vegades sembla que sigui com una mica obscura i tot. Però és molt bona nena, de veritat. De l'atac a Hogwarts anaven al que sempre: a per la relíquia, com ja s'imaginen. El que m'interessava aquí era tornar a treure el tema dels anònims. Quedeu-vos amb el fet que ara estan tots apuntats a la llibreta de l'Alice ;)

Ginny_lovegood: sol passar això de les nits amb les mares veient capítols de sèries fins tard. No em fa res que passis temps amb ella si li vas parlant bé de mi XD. 1) Gracies, però... què m'has de dir, no? XD. 2) Bon raonament. Puede que sí... puede que no... ho sento pe`ro no puc. Tu ja saps més coses de les que tocarien... 3) si et repasses algun capítol anterior veuràs com, sigui qui sigui, la Pandora ja sabia això de la brúxola. Va enviar un dia a la Caixa que havia vist els magatotis  fent alguna cosa amb la brúixola daurada (en aquell capítol on no troben la poma d'or per enlloc; al final acaben fent servir la brúixola). 4) Vale, et dic el mateix que li diu l'Alice a la S: no et facis il·lusions.

Merci gent! Seguiu comentant, plis!





AvatarClara_Weasley 133 comentaris11/07/2011 a les 20:06:05
#22628Encara no he escrit cap fanfiction

No em puc creure que el James i l'Elektra s'hagin reconciliat. Per què? Estaves molt bé enfadats -.-

Què mono és el Frank, invitant a la Sofia a anar amb moto, però, ho sento, S, el que no pot ser no potser. El Frank és de la Geena (Encara que estigui amb l'Angelos) -.-

I potser que la Pandora sigui la S i li hagi donat la bruixola del James a l'Elektra per que s'enfadessin amb ella? O potser m'estic emparanoiant massa? xDD

I pobre S, quin xasco s'ha emportat amb lo que li ha dit l'Alice. Potser sí que ha sigut una mica massa cruel xDD

Un petó! ^^




Avataranna_lovegood 206 comentaris12/07/2011 a les 15:16:18
#22629Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Vinc a deixar un comentari! xDD

El primer que diré serà: Per què s'han reconciliat? PER QUÈ? TT.TT

Després... Per què la Pandora ajuda tant a l'Elektra? D'acord que vol que guanyi l'Academia i que tothom fa trampes al Torneig i tal... Però ajudar-la fins al punt de que roba la bruixola al James? Pot ser que no la volgués ajudar, sinó al contrari ja que va causar que s'enfadés amb el James ^^".
Bé, deixo lo de les teories, que no se'm donene gens bé xDD

Per cert, que mono el Frank! Oiix, és un amor ^^
L'Alice una mica malvada

I l'Agatha continua sent un misteri... És bona o és dolenta? És... estranya ^^"

Apa, doncs fins al proxim capítol




Avataranna_lovegood 206 comentaris12/07/2011 a les 15:19:26
#22630Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

(Vaja, s'ha tallat lo de l'Alice, deia que l'Alice ha sigut una mica malvada amb els comentaris d'aquest tipus, pobre Sofia...)




Avatarharry_james_potter 119 comentaris12/07/2011 a les 17:36:19
#22631Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Uoooo! Súper capítol Agatha! Se t'ha de felicitar.

La llàstima és que ara tenim més dubtes:

Què ha passat al dormitori de l'Angelos i en James? Acabaran junts en James i l'Alice? I en Frank i la Genna? Hum. Preguntes que només Déu en sap la resposta (bé, i l'Agatha també).

PS: Per cert, has escrit "et felicito fill", un tall de veu de la Segona Hora i la Competència. Ara ja saps qui és en Jan Pol?




AvatarJuliet Bell 36 comentaris13/07/2011 a les 00:37:23
#22632Encara no he escrit cap fanfiction

Ostres! M'ha encantat!! Només una coseta... no pot ser que l'Elektra i el James hagin fet les paus! no m'ho puc creure! Jo que ja el feia amb l'Alice... bé, que i farem.. xd De la resta del capítol res a dir, només que és genial i que si pots pengis més sovint!! Bon estiu!!




AvatarJuliet Bell 36 comentaris13/07/2011 a les 00:37:56
#22633Encara no he escrit cap fanfiction

vale quina merda no em fa els punts i a part no sé per què....




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris13/07/2011 a les 20:30:57
#22634Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

clara_weasley: Pobreta Elektra. Us acabareu empassant tots les paraules! XD Lo del Frank i la Sofia està la cosa xunga, ho veieu, no? I l'Alice intenta avisar, el que passa és que se la malinterpreta i després... però ella ja sap què vol dir, ja XD. Ah, i la Pandora li ha donat la brúixola i l'ajuda perquè sap de sobres que a la E ningú l'ajuda i que si ho ha de fer algú ha de ser ella. Merci per comentar, Ei ;)

anna_lovegood: pel que fa a la E, et dic el mateix que a la susodicha que de més amunt. I no malinterpreteu l'Alice, que sap molt bé de què parla... recordeu que l'Alice i el Frank tenen un llaç de sang molt  especial... I a la Pandora li encantaria que el James i la S tallessin, però més per la xafarderia i per les crueltats que podria dir que no pas pel fet que tallin en si... Veig que a totes us té encandilades el Frank... jo sóc més del James... bah, serà per nois monos...! ^^

harry_james_potter: Gràcies! Això de "et felicito, fill" sé que és de l'APM però ni idea de què em parles perquè la veritat és que ho segueixo molt poc, només quan enganxo que ho estan fent en aquell moment perquè no sé ni quin dia el fan... però la frase de "et felicito, fill" es va fer molt famosa a la Uni i ara la diem sempre al grupet i se m'ha enganxat. No era la meva intenció fer-ne cap referència, senzillament només plasmo el meu llenguatge a les converses, i després passa el que passa... però, evidentment, sí, suposo que ve d'això que dius tu. El que ha passat a l'habitació... ho deixo al bon enteniment de cadascú. No penso posar sexe a les fanfics perquè no vull que vagin d'això. Aquest llibre l'he centrat més en històries més emocionals perquè els 14 -15 són els anys més enamoradissos, però la gràcia és que sigui una història de misteri i d'humor, no pas una novel·la romàntica. Però trobo que aquest curs tocava més. Moltíssimes gràcies pel comment!

Juliet Bell: otra... a veure, no sé si en sou conscients, però l'Elektra no és l'únic que s'interposa entre el James i l'Alice! També hi el nostre estimat Paris, per aquí enmig... ja, ja sé que a totes us cau molt bé el Paris i odieu l'Elektra a mort (que no acabo d'entendre per què), però ja us dic que el Paris portarà molts més problemes a la relació que no pas l'Elektra. Y ahasta aquí puedo leer! I sí, ara a l'estiu penjaré més sovint. Promès.

Més comentaris? sí? ^^





JoanaPotter 185 comentaris14/07/2011 a les 15:08:47
#22635Encara no he escrit cap fanfiction

Jo faig un altre comentari: com ho fas perquè et surti la lletra cursiva?




Avatarharry_james_potter 119 comentaris15/07/2011 a les 11:37:25
#22636Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Gràcies Agatha. Sí, jo també dic molt això de "Et felicito fill!".

Amb lo de l'habitació em referia a què han dit, què s'han explicat, què han fet, ja que amb 4 hores es pot fer de tot, però ja entenc que no hi ha hagut sexe, no se m'havia ocorregut com a opció factible (només faltaria, encara són nens!).

PS: La Competència comença a les 12 del migdia i després (a la 1) fan La Segona Hora, a RAC1 (de dilluns a divendres). Per culpa d'aquest horari no ho puc seguir massa, i ho he de fer a la repetició que fan a la matinada, he, he.




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris15/07/2011 a les 17:12:50
#22638Encara no he escrit cap fanfiction

Perdóóó per no haver comentat abans!! Ho vaig deixar pel final i clar... A veure, comencem: primer, sento que el comentari no em permeti posar punts i a part... Segon, "Alícia al país dels psicòtics" xDDDDDDDDDD!! (cada vegada que ho llegeixo m'entra el riure, però molt) Tercer, jo dic que l'Elektra és una dona llop (ho sé, és possible que sigui una miiiica insistent), però és que tot em quadra! Per què no va poder ajudar a la Sofia la nit de lluna plena i aleshores la S es va enfadar... la pastilla aquesta (deu ser com la poció pel Llopin), i en un moment (quan l'atac dels llops a l'Alice) deia que un dels llops tenia els ulls blaus, com l'Elektra... M'ho tornaré a llegir tot i a veure si en trec alguna cosa. Quart, de l'Agatha no en sé dir ni una sola teoria. No crec que sigui una gal·lípada... Per cert, els gal·lípades i els homes llop són enemics naturals? Els gal·lípades tenien molt de groc, si no recordo malament, i l'Elektra el detesta, així que es reforçaria la teoria del llop... Hmmm... Cinquè, la personalitat de la Pandora es revelarà en algun moment, o és inútil que ens trenquem el cap? xD la S no crec que sigui, perquè sempre es posava amb el seu físic, a més, penso que la Pandora és algú fill de muggles, perquè al principi d'aquest capítol parla de càmares... Era alguna pista o ja m'estic emparanoiant? Sisè, el pseudònim de McCrits l'hi escau, a la McGo, no ho dic per res en especial, és que ho segueixo trobant divertit^^ Setè, trobo a faltar l'Albus i la petita psicòpata..!! Vuitè, la professora de filosofia i jo ens diem igual! No havia vist mai aquest nom en cap llibre, i em fa il·lusió que decidissis portar l'acció a Atenes aquest curs xD Novè, l'Elektra té raó, no té ningú que l'ajudi, jo també hauria acceptat la brúixola, només faltaria! Tss.. (m'ha convençut amb el discurs, casi m'ha fet pena..) ja sabem tots que li tenen enveja i tot això però la podrien recolzar més els de l'Acadèmia, hum! Elektra, jo et recolzo, això sí, disfruta ara que pots que el James és de l'Alice! I Alice, deixa al Paris, no pateixis que segurament té moltes pretendents i no patirà. Mmm crec que no em deixo res. Ah sí! Que llegir un nou capítol m'ha fet donar compte del munt que trobava a faltar els quatre liantes, i que siusplau siusplau hi hagin molts capítols aquest estiu! :D




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris16/07/2011 a les 13:43:04
#22641Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Et mataré. Me'n vaig una setmaneta de casa i vas i penges. Ja et val, mala persona xD Totaal, que el capítol m'ha agradat molt, tot i la tardança, i m'alegro que vulguis continuar més sovint... espero que es compleixi xD Lo del James i l'Elektra... no sé per què la gent se sorprèn tant, si en realitat tots sabíem que no els deixaries emprenyats xD Què més... aah, que has posat "va dir l'Agatha" en lloc de "va dir l'Alice" xD revisa-ho, ja ho veuràs... Ah, i bona cosa, això de que l'Alice anoti totes les notes que han rebut, li servirà, li servirà x) ja deia jo que s'havia de tenir molta memòria... l'Elektra, segueixo pensant que lo dels gal·lípades li enganxa molt (senzillament perquè si no no els hauries posat xd) i que és la Thauma... lo dels homes llop em sembla més probable encara, però ho vas negar tan rotundament que res, tu xd I segueixo pensant que la Sofia amaga alguna cosa... (a part de la possibilitat de que sigui la Pandora, clar) Au doncs! Continua aviat!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris16/07/2011 a les 17:20:04
#22648Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Arwen Black: Eis! Ja trobava a faltar el comentari que m'havies promès! Tranquil·la millor tard que mai! I pedazo comentari, a veure, miraré de respondre't tot el que pugui... La teoria que l'Elektra és una dona llop. Ja ha sortit abans. És una bona teoria, però com tu mateixa hauràs notat, hi ha coses que fallen. Per exemple, que dorm amb la Gee, i ella no ha vist mai res estrany. Se n'hauria adonat, si la seva companya es transformés amb llop. A més, les pastlles que pren, com ja sortirà, no són la poció que es prenia el Remus; és una altra cosa. Però repeteixo que no és una mala teoria, ja que explicaria moltes coses ;). L'Agatha gal·lípada... mmmm... bona teoria, també. Hmmm. Hahaha, no diré res, de l'Agatha, és tot supersecret! XD Vale el que m'ha preguntat de les gal·lípades i els homes llop: no, no són enemics naturals. Són dos clans diferents, però no és com el vlads i els zúrichs. De fet, no tenene cap problema amb els homes llop que són bons. Només miren de protegir els humans dels clans que els ataquen (homes llop, vampirs, demèntors, vlads indistintament). El tema de la Pandora: he decidit que sí que es revel·larà al final de la fanfic, però els personatges no ho sabran; només els lectors. Lo de la camera no és cap pista. Em sap greu, però què és una càmera ho pot saber molta gent per moltes coses; no tenen perquè ser obligatòriament fills de muggles. L'Albus i la Lily miraré de fer-los sortir al següent capítol. A la fanfiction del curs següent seran més protagonistes, pe`ro lamento dir-vos que en aquesta, com haureu notat, són personatges molt secundaris. Els donaré més protagonisme, de veritat, però més endavant. Més. Et dius Atena, en sèrio? O.O No havia conegut mai ningú que s'hi digués. Sempre m'ha agradat, aquest nom ^^. A mi l'Elektra també em cau bé. A tothom li caurà bé al final, ja veuràs ;). I crec que ja està, moltes gràcies per comentar, i m'alegro que t'agradi tant la fanfiction! Mua!

marta_gynny: Primerament, no sabia que eres fors! Ho sento! ^^' Gràcies per comentar i m'alegro que t'agradi, bla, bla, bla... al que ens interessa: Vale, primer, sé que sovint confonc Agatha amb Alice. Primer em pensava que era perquè quan escrivia la majúscula A les altres lletres em venien seguides, i la cosa és que estic més acostumada a escriure "Agatha" que "Alice", sobretot per la la web de Hogwarts Express. Pe`ro també m'he adonat que tot sovint confonc també "James" amb "Harry" i "James" amb "Frank", sense motiu aparent, de manera que no sé què dir-vos. De vegades m'esquivoco de nom i ja està! XD Miraré de repassar-ho bé abans de penjar-ho (la veritat és que normalment estic tantes hores seguides escrivint que després no tinc ganes de repassar, i passa el que passa). Vale, de teories de l'Elektra... diria que mai he dit cap NO categòric pel que fa a les teories sobre ella... l'Arwen segueix emperrada que és una dona llop. I no he dit mai que no, simplement he dit que hi ha algunes incongruències amb el tema (també n'hi ha que han dir que és gal·lípada, i zúrich i la Pandora...). No dic que no a res. Simplement busco coses per les quals no hauria de ser-ho. Després, la Sofia podria ser la Pandora. Podria. De fet és una de les candidates preferides, pel que veig. Hm. Ja ho veureu ^^. I pel tema d'escriure, sí, ara que és estiu tinc més temps... amb una mica de sort demà a la tarda o al vespre tindreu capítol penjat. Amb una mica de sort, he dit (això vol dir que no prometo res). XD.

Moltes gràcies a tot els que llegiu i comenteu, que animeu molt i ajudeu a fer pujar la fanfic al rànquing! De moment ja és al 18è lloc! Let's go! ^^




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris16/07/2011 a les 17:25:11
#22649Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Joana Potter: perdó, me n'oblidava. Les cursives no sé si es poden fer des de la web... jo és que escric els capítols al Word i després faig Control+C Control +V i ja surt així directament... no sé, prova-ho! ^^




AvatarTooru 240 comentaris24/07/2011 a les 20:57:17
#22694Encara no he escrit cap fanfiction

Holaaa!
Lo prometido es deuda i com que no tinc res que fer, doncs que més divertit que llegir? xDDD

Anem per parts..
1El capitol m'encanta, al principi no em situava i he tingut que rellegir l'últim. Però esta genial. I ja me imaginava que J no aguantaria molt de temps enfadat amb E.


2 Una relació Sofia-Frank? Se que és impossible, però no ho soportaria, no peguen, ell acabarà amb la Geena si o si.    3 Continue pensant que la Elektra o és una dona llop o fou mossegada per un vlad quan va morir el seu pare... o va sufrir una rascada que la fa meitat llop o vlad i meitat humana, però encara ho he d'arreglar..         &nb sp;            
4 La Pandora crec que és un noi, encara no tinc clar quin, més coses per a pensar ^^

Bon estiu!

Pd: No tingues en compte si he dit alguna barbaritat.. l'estiu xD