El Torneig dels Quatre Bruixots - 32: No et diré que ja t'ho havia dit... PERÒ JA T'HO HAVIA DIT!
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 17/07/2011 a les 14:58:00
Última modificació 17/07/2011 a les 14:58:00
Tots els capítols de El Torneig dels Quatre Bruixots
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


32: No et diré que ja t'ho havia dit... PERÒ JA T'HO HAVIA DIT!

HOGWARTS vs DURMSTRANG

 

Doncs sí, ja tenim aquí un altre partit! I aquesta vegada sembla que estarà més renyit! Hogwarts va guanyar Beauxbattons l'últim cop per 190 punts! Durmstrang va perdre el partit contra l'Acadèmia, tot i que s'ha de dir que va estar molt renyit, i que aquets dos últims equips estaven molt més a l'altura (amb perdó, però sou la pesta, gavatxos).

De manera que aquest cop les apostes estan força igualades. A Durmstrang tenen tres encistelladors que són molt bons, però els de Hogwarts tenen un porter genial que els pararà la meitat dels atacs. També tenen dos batedors bons, però val a dir que un d'ells fa més nosa que servei, perquè a l'últim partit només va servir per regalar penals als seus contrincants. Esperem que F, el capità de Hogwarts, hagi tingut una xerradeta amb ell…

Doncs apa, tothom cap al camp, que això comença en mitja hora. Com que aquest cop l'Acadèmia no s'hi juga el cap… molta sort als dos equips… i que guanyi el millor!

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora

 

 


 

Doncs ja duien gairebé quaranta minuts de partit i els de Durmstrang els estaven destrossant.

—No sé vosaltres però jo això ho veig molt negre —va dir el James als seus amics, mentre dues grades més avall la Lily insultava com una boja el professor Panos, que feia d'àrbitre­—. La silencio o què faig?

—Deixa-la, amb una mica de sort es queda afònica —va dir l'Albus, que era a la grada del davant—. O la castiguen. O l'expulsen i l'envien a casa. T'imagines?

—Tant de bo —va sospirar el James, agitant la seva banderola—. Déu meu, però què li passa avui al porter? L'altre dia era més bo... avui fins i tot tu ho faries millor!

—Eh... —va fer l'Albus—. Gràcies. Crec.

—Apa, un altre penal pels de Durmstrang! —va cridar la Geena enfurismada—. En Flint ens farà perdre ell tot sol! Li ha fotut el bat pel cap!

—I aquests encistelladors no són els de Beauxbattons —va dir l'Alice, mirant com l'encistellador de Durmstrang llançava el penal—. A dins, és clar que sí... Quaranta a vuitanta. Terra, traga'm. Quina vergonya.

—Àrbitre fill de putaaaaa! Di-mis-sió! Di-mis-sió!

—Senyoreta Potter! —aquesta era la McGonagall—. Al següent insult l'envio a l'habitació!

—Fill d'una dona de la vidaaaaa! —va cridar aleshores la Lily, i el James i l'Albus es van mirar compartint aquella vergonya que només entenen els familiars quan no voldrien que ningú sabés que estan emparentats amb segons qui.

El Fred, per sort, estava fent bona feina, i de moment ja havia marcat ell solet tres de les quatre cistelles que havia fet Hogwarts. El Frank també s'hi estava deixant la pell i tot i que l'Anne Boot era bona caçadora, el James no s'havia estat mai més de trenta-cinc minuts per capturar una maleïda papallona a no ser que juguessin amb boira o una pluja de nassos. I aquell dia amb prou feines bufava una mica d'aire.

I aleshores la va veure volant per sobre el seu cap.

—Noies —va dir a l'Alice i la Geena, assenyalant amb el cap cap amunt—. Si diem res també se n'assabentarà la caçadora de Durmstrang... Cridem o què?

Però no van tenir temps de decidir-ho, perquè algú altre es va posar a cridar.

—Anne! —va saltar la seva amiga de Ravenclaw, Sharon Goldstein—. Anne, aquí!

L'Anne es va girar a l'instant i es va posar a volar com una esperitada cap a la papallona però, evidentment, l'altra noia també ho va fer. La de Durmstrang duia avantatge, i era a punt d'agafar la piloteta quan...

BAM!

—Bona bala de Longbottom! Acaba de fer frenar Pavlova de Durmstrang! —va cridar el comentarista—. Ara Boot té avantatge! Endavant! Les dues noies segueixen volant perseguint la papallona daurada, que deixa les grades de per dirigir-se als cèrcols de Hogwarts, on... ostres! On Petrov acaba de marcar! Quaranta a noranta per Durmstrang! Però atenció que les dues caçadores són a tocar de la papallona! Vinga, noies!

—Vinga Anne! —va cridar l'Alice—. Va, va, va!

—Ai, per favor que l'agafi...! —va bramar la Geena.

—Nostra! —va cridar el James, i les grades de Hogwarts van saltar.

—Boot atrapa la papallona i fa guanyar cent cinquanta punts a Hogwarts! —va cridar el comentarista per sobre els brams—. Cent noranta a noranta! Hogwarts guanya! Per poc, però guanya! I amb això se'n va a la final contra l'Acadèmia!

 

*   *   *

 

Dues hores més tard, en un context molt més lúgubre, dues siluetes miraven de passar desapercebudes caminant per uns carrers de la zona més pobra d'Atenes.

—No ens mereixíem guanyar —va dir el Frank a la Geena, mirant de distreure's—. Durmstrang estava jugant molt millor...

—Alguns —va concedir la Geena—. Però gràcies a les cistelles del Fred i a la teva bala d'última hora hem anat bé. Però hem de procurar tenir el porter en bones condicions per a la final... —va rumiar.

—Sí, tenia un mal dia —va sospirar el Frank—. Es veu que ho ha deixat amb la nòvia aquesta setmana. Quins maldecaps, de veritat.

Caminaven tots dos sols per un barri de mala mort d'Atenes. De l'Atenes muggle, per ser més precisos, seguint la fletxeta de la brúixola daurada del James, que assenyalava cap endavant.

—Gee, aquests carrers no em fan bona espina... —va murmurar-li el Frank, acostant-se a ella—. No m'agrada gens com ens miren...

—Ja ho sé —va sospirar ella, i va ficar-se per un carreró fosc i estret—. Per aquí...

—Per aquí? —va fer el Frank, que estava meravellat que encara no els haguessin atracat—. Au, va, jo no vull dir res, però això em recorda una mica... la Ronda Golallop, saps?

—Sí, a mi també —va fer la Geena quan un home que devia fer com tres metres els va passar pel costat dirigint-los una mala mirada—. Mig-gegant? —va murmurar.

—Probablement —va assentir el Frank, quan l'homenot va desaparetre amb un CRAC abans de sortir del carreró—. Creus que aquest carrer és màgic? Els muggles de fora ens han deixat de mirar quan ens hi hem acostat...

—Em sembla que sí... —va murmurar la Geena—. Mira com va vestida la gent.

No és que hi hagués gaire gent, però el Frank va veure un home que parlava sol que duia una toga semblant a les seves dels uniformes de l'Acadèmia, però fosca i ronyosa, i més endavant una vella geperuda amb un barret de bruixa que va deixar anar una tirallonga de paraules quan van passar.

—Allò era una maledicció? —va fer el Frank, agafant la Geena pel braç i atansant-la a ell—. M'ha sonat a maledicció.

—No ho sé, no ho vull ni pensar...

El Frank va notar aleshores que la Geena encara estava més espantada que ell, però que s'obligava a ella mateixa a tirar endavant.

—Gee, prou, això és una bestiesa —va dir el Frank, i la va fer parar. Una bandada de sis o set follets de Cornualles els van passar per sobre els caps, i es van haver d'ajupir perquè no se'ls emportessin per davant—. L'Elektra ja li va explicar tot al James, deixem-ho així. Què hi estem fotent, aquí?

—Vull saber què li passa a l'Elektra!

—Per què no li ho preguntes? —es va exasperar el Frank.

—Perquè no m'ho dirà! —va contestar ella.

—I no és cosa seva? —va fer el Frank, mirant al seu voltant—. Veus allò d'allà? —va dir assenyalant—. És una banshee. Si hi hagués per aquí un irlandès ja hauria fugit corrents. I allò que s'arrastra pel terra, ho veus? —va seguir, assenyalant una silueta fosca que s'arrossegava per terra per creuar el carrer uns metres més endavant, emetent uns sons estranys—. És un dimoni necròfag. Saps de què s'alimenten?

—De què? —va fer la Geena empassant saliva.

—No vols saber-ho —va decidir el Frank—. Marxem.

—No —va dir ella—. Joder, l'Elektra és amiga meva. I està sortint amb el James. Si es passeja sovint per aquests carrers per venir-hi de compres, vull saber-ho. I si està ficada en alguna cosa de Màgia Obscura? Frank, ho hem de saber!

El Frank va fer un sospir, mirant al cel. Sí, segurament tenia raó. Allò d'espiar estava mal fet però... collons, allò feia molt mala espina. A què jugava l'Elektra comprant productes d'una botiga que hi havia per allà?

—Molt bé —va accedir al final—. Però no et separis de mi. Com has aconseguit la brúixola, per cert? Li has dit el James per a què la volíem?

—I és clar que no! —va dir ella, quan es tornaven a posar en marxa—. No m'atreviré a explicar-li res d'això fins que no sàpiga del cert de què va la cosa. No vull espantar-lo. Li he dit que me la deixés per una cosa que em tenia encuriosida. Que segurament no era res, però que me n'havia d'assegurar. I que li diria si era res important.

—I ja està, t'ha deixat marxar així com si res?

—Sí —va fer ella encongint-se d'espatlles—. És molt respectuós amb la intimitat de tothom, saps?

—Sí, no com tu —li va retreure el Frank.

—No seríem aquí si haguessis esbrinat què feien les pastilles —li va retreure la Geena.

—Ja t'he dit que he fet el que he pogut, però la majoria dels ingredients no els conec —va dir—. Semblen medicines fetes en lloc molt llunyans d'altres cultures o... —es va evitar dir "o màgia negra, que amb això no hi estic familiaritzat" per no espantar-la més, tot i que ho pensava—. Només n'he reconegut un parell: lisina i ergotamina. I es fan servir per les migranyes i els dolors de cap molt forts. Dius que se les pren quan es troba malament, no? Doncs tampoc no és res de l'altre món...

—No t'ho creus ni tu —va dir ella, seguint la direcció de la brúixola i girant un carreró que donava a un cul de sac—. Ha de ser aquí —va dir i es va guardar la brúixola a la bossa que duia.

Van caminar una mica endavant, i van trobar la botiga que buscaven.

 

L'Altre Barri

 

Això era el que deia al cartell. Hi havia un aparador, però estava tan ple de pols i tan poc il·luminat que amb prou feines s'hi distingien siluetes. Al pedrís, al costat de la botiga, un nen d'uns deu anys s'estava donant cops de cap contra la paret de pedra, fluix però insistentment. La Geena li va agafar el braç al Frank.

—Menys mal que no li has demanat a l'Alice que t'acompanyés —va dir ell—. Ja s'hagués mort d'un atac de cor.

Una dona alta i prima, ben vestida, va sortir de la botiga i es va anar a agenollar al costat del nen. Li va agafar la cara amb les dues mans i li va xiuxiuejar alguna cosa baixet. Van imaginar que era la seva mare. Va semblar que el nen es tranquil·litzava, i va agafar la mà de la dona. Van marxar els dos, i la dona va fer un somriure dèbil al Frank i la Geena en passar.

—Quin mal rotllo... —va murmurar el Frank.

Es van quedar una estona quiets, tots dos.

—Ja que som aquí... —va fer la Geena—. Potser que entrem, no?

El Frank va fer que sí, li va agafar la mà, i van anar a obrir la porta per entrar. Va semblar que se'ls havia empassat un forat negre de calor i olor a encens. Com que ja venien de carrerons foscos, els ulls no van trigar a acostumar-se'ls a aquell tènue resplendor ataronjat que il·luminava la botiga.

Cap dels dos no havia estat mai en un lloc com aquell. Hi havia prestatges alts que arribaven fins el sostre, plens d'objectes que no coneixien, tot i que van veure alguna cosa que els resultava familiar, com un dolentoscopi de mides descomunals i un avissaatacants exposat en una paret. Hi havia articles màgics de tota mena, del sostre en penjaven mòbils que dringaven i es bellugaven i provocaven ombres per la sala. Hi havia flascons i ampolles plenes de líquids estranys, objectes metal·litzats de formes curioses, mobles de fusta antiga; la majoria de les coses eren de segona (o tercera o quarta) mà. Hi havia baralles de cartes del tarot, jocs de te amb te de fulles de tota mena, boles de cristall, miralls intercomunicadors, veles de colors, boles xineses, marmites, ingredients per a pocions (la majoria no els coneixien). Hi havia un apartat d'"alimentació especialitzada", i s'hi van acostar amb una mica de recança.

—Digue'm que això no són animals morts... —va fer la Geena.

—Ehhh... recordes que abans t'he preguntat si sabies què menjaven els dimonis necròfags? —va dir el Frank—. Doncs mengen això. Cadàvers de... coses mortes.

—I allò és vi? —va dir dirigint-se a unes ampolles que hi havia una mica més enllà, que un home amb una llarga capa negra estava tentinejant.

El Frank es va mirar l'home detingudament i va córrer cap a la Geena, sense dir "dubto que sigui vi". En aquell moment, l'home es va donar la volta, i la Geena va fer un bot enrere, i el Frank la va agafar i la va atansar cap a ell, amb la vareta a la mà. Aquell home tenia la pell massa blanca. Massa.

El vampir va alçar les dues mans amb cara d'espant i va dir alguna cosa inintel·ligible en grec. El Frank, però, va poder veure que al canell hi duia una lligada una cinta negra d'encaix, i ell i la Geena van tornar a respirar, tot i que sense deixar-se anar. L'home va intentar fer un somriure, però tenia uns ullals massa llargs com per correspondre-li el gest. El vampir, en veure-ho, va canviar el somriure per una cara abatuda, va fer un sospir, va deixar les ampolles com estaven i va marxar discretament.

—Les ampolles de vi, no són de vi, oi? —va mormolar la Geena—. Són de sang, no?

El Frank s'hi va acostar.

—De sang d'animal —va contestar mirant les etiquetes—. N'hi ha de porc, de cérvol, de guineu, de gallina... menys d'humà, de tots els gustos. El vampir d'abans era de la Lliga de la Cinta Negra. Suposo que compra sang aquí per evitar sortir de caça.

—Ai, pobre —va dir la Geena, portant-se una mà al pit amb gest compungit—. Segur que era bon home i l'hem fet marxar.

El Frank també se sentia malament. S'havien comportat com dos estirats estrets de mires. Si ho hagués vist el James, s'hagués enfadat amb ells. Però és que aquell barri feia posar els pèls de punta, la veritat, i tenien els nervis ben crispats, en aquell moment. Què redimonis feia l'Elektra comprant pastilles en un lloc així? Per a què devien ser?

—En lès els puc ajudal? No gaile seguls semblen del que busquen.

Tots dos van ofegar un crit i van tombar-se per trobar-se amb un home molt baixet. Haguessin dit que es tractava d'un nan, però aquelles faccions... més aviat semblava que tingués algun ascendent gòblin. I un munt d'ascendents asiàtics, ja que hi eren. Era calb, però tenia una barba blanca important, i un bigoti que li queia amb dues tires fines pels costats. Tenia el ulls d'asiàtic, i les orelles punxegudes de follet. Anava vestit amb una mena de quimono destartalat i duia un bastó de fusta que era el doble d'alt que ell.

—Vostè és el... vostè és el dependent? —va preguntar la Geena educadament.

—Dependent i amo del local sóc —va respondre l'home amb accent xinès—. Pel selvil-vos.

—Ja, eh... —va tornar a engegar la Geena—. Volíem fer-li una consulta. On podem trobar-ne més d'aquestes?

Va treure's la pastilleta gris que havia robat del pot de l'Elektra i li va mostrar. L'home se la va mirar de prop amb sanya.

—Si això tlobal voleu, pel aquí veniu. Avui mateix alibat han.

Tots dos el van seguir en silenci, cap a un altre sector de la botiga, on hi havia un cartellet escrit a mà on hi deia "AltiCLes MediSiNals i CuLaTiuS". Molt professional, va pensar el Frank.

El dependent va deixar el bastó que duia dret a terra, que es va quedar meravellosament estàtic, com si l'hagués clavat, i s'hi va enfilar amb una agilitat sorprenent per a la seva edat, que feia fila de ser avançada. Va arribar fins al prestatge de sobre el cap del Frank i la Geena i en va agafar un potet de pastilles grises igual que el que la Geena havia trobat al calaix de l'Elektra.

El dependent va baixar d'un salt i els va allargar el pot.

—Lès més voleu?

—Eh... no —va dir la Geena—. De fet... de fet ni tan sols volem aquestes, només volem informació.

—Vosaltles les pastilles no necessital? —va fer l'homenet empetitint els ulls, cosa que era difícil, ja que en estat normal estaven pràcticament tancats—. Vosaltles xafaldels! Fola! Fola de la meva botiga! Aquí disclets!

—Què? —va fer la Geena—. Però per...?

—Gee, Gee, tranquil·la —la va tallar el Frank—. Són per a mi, són per a mi! Me les ha recomanat una amiga que té... el mateix problema que jo.

La Geena se'l va quedar mirant amb els ulls com plats. El Frank va esperar que allò funcionés, perquè se l'anava a jugar. L'home el va escanejar amb la mirada.

—Però m'agradaria saber com funcionen abans de comprar-les—va dir el Frank—. Però ara no porto diners, passava només a fer la consulta.

—Pel què exactament les necessita? —va inquirir el botiguer, encara recelós.

—Migranyes —se la va jugar el Frank—. Molt fortes. De vegades fins i tot al·lucinacions. Me les va causar un vlad que em va mossegar, però el van aturar a temps i...

—Molt bé, molt bé, això selvilà —el va parar aleshores el vell—. Aquí disclets, aquí no pleguntes. Jo només assegular. Política emplesa. Molts clients que els altles sàpiguen no els aglada. Aquí el que qualsevol necessiti selvim. Laça no impolta, clan no impolta, situació no impolta. Només ajudem. Sense pleguntes, pelò semple discleció.

—Ho entenem perfectament —va assentir el Frank.

—En aquesta zona vendle hem. No m'aglada, pelò a les zones bones nosaltles a ells no agladem.

Els va dirigir un somriure desdentat. Semblava amigable un altre cop. El Frank i la Geena van assentir, ho entenien perfectament. La gent sabia quina mena de clients tenien botigues com aquelles, i als mags d'Atenes segur que no els feia gens de gràcia tenir aquells clients passejant pel carrer de casa seva.

—Em pot explicar exactament què fan, aquestes pastilles?

—Les pastilles el celvell calmen —explicar l'home—. Dolors, contlolar instints, visions del futul, veus dels que ja no hi són... o només veus dels que no hi han mai estat.

—Veus dels que no hi han estat mai? —va preguntar la Geena.

—Sí —va assentir el vell—. Nen d'abans veule heu? Pastilles les veus del seu celvell fan callar —va explicar fent rodar el dit índex al costat del front.

—Esquizofrènia —va entendre el Frank.

—Pelò vosaltles no dir! —va exclamar el vell—. Discleció!

—És clar —va assentir la Geena, donant un cop d'ull al seu voltant—. Ei, aquesta poció em sona...! L'hem feta a classe? Lupus domesticatio...

—No —va fer el Frank—. És molt difícil de fer, massa per a nosaltres. En vam parlar a classe de Defensa amb l'Agatha quan vam fer els homes llop. És el que es prenen per ser dòcils.

—Molt bé —va assentir el vell—. Nosaltles botiga especialitzada en gent... poc usual. Gent totes aquestes coses plepalar no sap. Aquí venir.

Van sortir de la botiga una mica més tranquils. Almenys no era una botiga de màgia negra. Només era una botiga per a gent amb una aura negra. L'Altre Barri. Homes llop, vampirs, dimonis necròfags, gent amb malalties psicòtiques, gent amb seqüeles de mossegades per vlads...

—Això de l'Elektra pot ser des de simples migranyes que només es passin amb pastilles prou fortes, fins a esquizofrènia —va dir el Frank—. Vés a saber. Però, Gee, si ho té controlat (i segur que ho té controlat perquè mira com és de meticulosa i obsessiva amb tot), jo crec que és millor respectar la seva privacitat... discleció. I ja està, no ens havíem de ficar. T'ho havia dit o no t'ho havia dit?

—Bé, doncs ja està, ara almenys sabem que no és res de màgia negra —va replicar ella—. Però era sospitós o no era sospitós?

—Era sospitós —va acceptar el Frank, posant-se a caminar de nou.

—Doncs ja està.

Van caminar una estona ben junts, perquè tot i que L'Altre Barri no era una botiga de màgia negra, en aquell barri n'hi havia unes quantes que ho eren sense cap mena de dubte, i més d'una vegada el Frank va tenir la sensació de creuar-se amb algun home llop o vampir dels que no eren de la Cinta Negra precisament.

—Gee —va preguntar al cap d'una estona—. Per què m'has demanat a mi que vingués?

—Perquè... no volia venir sola? —va dir ella, com si fos una resposta òbvia.

—Ja, però, vull dir... li has explicat això a l'Angelos?

—No, és clar que no! —va tornar a dir com si fos obvi.

—Per què?

La Geena va parar en sec i se'l va quedar mirant. Ni tan sols se li havia passat pel cap explicar-ho a l'Angelos. No li ho havia explicat al James perquè sortia amb l'Elektra. No li havia explicat a l'Alice perquè odiava l'Eketra. Però per què entre el Frank i l'Angelos havia escollit el Frank?

—Eh...

Ni idea. O sigui, ni li havia explicat a l'Angelos ni li explicaria. No n'havia de fer res de la vida de l'Elektra. Era evident. I era vident també que al Frank podia explicar-l'hi. Punt. Però no en sabia donar un bon argument.

—No ho sé —va dir al final—. Suposo que... suposo que hem passat tantes coses junts i hem compartit tants secrets que m'ha semblat més natural demanar-t'ho a tu. A vosaltres sempre us ho explico tot. No ho sé, Frank. Per què, et molesta?

—No —va dir el Frank amb un somriure—. És només que m'ha estranyat. No confies en el teu nòvio?

—Sí, però... —va fer la Geena—. Sí, però ell és el meu nòvio i tu ets el meu millor amic. És diferent. I... gràcies per venir.

—Oh.

Va notar que el Frank s'apartava una mica d'ella i li deixava més espai.

—Ja tornem a ser al carrer muggle —va dir ell—. Jo de tu tornaria a treure la brúixola, perquè amb aquests carrerons estrets i foscos no sé si sabrem tornar fins a l'Acadèmia.

Van caminar una estona en silenci.

—Uf, se m'ha quedat un mal cos, amb aquesta excursioneta... —va dir al final la Geena—. Crec que ara li diré a l'Angelos que anem a sopar a algun lloc. Vull parlar d'altres coses...

—Sí, a mi també m'aniria bé esbargir la ment —va assentir el Frank.

—Per què no li dius a la Sofia? —va proposar ella amb un gran somriure.

—Hm. Potser sí —va dir el Frank pensatiu.

—Us porteu molt bé no, aquests últims dies? —es va interessar ella.

—Psè —va fer el Frank—. Li agrada anar en moto.

—Ja —va fer la Geena—. La moto. És clar.

El Frank es va parar en sec.

—Val, ja noto que m'estic perdent alguna cosa...

—No, no —va fer la Geena rient per sota el nas—. Què va.

 

*   *   *

 

—Gràcies per quedar —li va dir el Frank a la Sofia a l'hora de sopar, mentre passejaven pel centre d'Atenes buscant algun lloc on menjar—. Necessitava fer alguna cosa.

—Quan vulguis —li va contestar ella amb un somriure tímid, mentre es recargolava un floc de cabells amb el dit—. Sempre m'ho passo molt bé amb tu.

—Guai.

—Em sembla que aquesta faldilla de l'Alice em va una mica estreta... —va dir quan el Frank va accelerar el pas.

—Mmm? —va fer ell—. No, jo crec que et queda bé.

La Sofia li va somriure. Es van parar en una font il·luminada que hi havia al centre d'una plaça.

—Fa una mica de fred, no? —va dir ella, fregant-se els braços.

Havia sortit sense abric pensant que al març amb un jersei de màniga llarga i una bufanda n'hi hauria prou.

—Sí? —va fer el Frank—. Jo no en tinc. Té.

I es va treure la caçadora de cuir i li va posar per sobre les espatlles a la Sofia.

—Millor? —li va preguntar amb un somriure.

I aleshores, abans que pogués fer res, va veure com la Sofia s'acostava cap a ell, i acostava la cara a la seva i els llavis als seus... i va fer l'única cosa que li va semblar que podia fer: es va enretirar.

—Què fas? —va saltar alarmat.

La Sofia es va quedar de pedra allà on era. Durant uns instants la imatge va quedar paralitzada.

—Què? —va ser tot el que va ser capaç de dir ella.

—Què? —va repetir el Frank.

I llavors la Sofia va començar a reaccionar. Es va posar de tots colors, però hi predominava moltíssim el vermell. Va començar a tartamudejar.

—Oh Déu méu... ai... ai... me-me-merda... Jo... no-no-no... joder!

—Què ha passat? —va fer el Frank encara garrativat.

—Hòstia puta, sóc idiota! —va exclamar la Sofia per si mateixa, tapant-se la cara amb les mans.

—Què? No, escolta, què pass...? —va començar a reaccionar el Frank, però abans que ni tan sols pogués acabar la frase, la Sofia li va tornar la seva jaqueta de qualsevol manera i va començar a córrer, deixant el Frank com un estaquirot enmig de la plaça.

 

*   *   *

 

L'Alice estava acabant uns deures de pocions de Filosofia per dilluns quan la Sofia gairebé va tirar la porta a terra d'una patada quan va entrar i, d'una revolada es va ficar al bany. L'Alice, amb els ulls com plats, es va aixecar i va fer dos tocs a la porta del lavabo.

—S? S, estàs bé? —va tantejar—. Sé que no sóc la persona més sensible del món, però... sóc jo o m'ha semblat que quan has entrat ploraves?

—DEIXA'M ESTAR!

—Joder, Sofia, m'estàs preocupant —va insistir l'Alice—. Obre la porta. Sofia, obre la porta o la tiro a terra. I sí, sé tirar portes a terra, si t'ho estàs preguntant; treballo en un bar. Tens cinc segons. Quatre, tres...

—És que no tens ni una mica d'empatia?! —va brama la Sofia obrint la porta de cop, amb dues regateres de rímel escorregut.

—En general, no —va reconèixer l'Alice—. El tema sentiments no és el meu fort.

—Ha! Els dos igualets, eh? —va cridar la Sofia.

—Què vols...?

Bip, bip, biiip!

 


VIST:

La Rossa i el Motorista Cañón desapareguts tota la tarda. Després, La Rossa amb MrPlayboy i el Motorista Cañón amb... S! De nou! Però atenció, no us ho perdeu! Adjunto fotografia que no té peu! Crec que no calen més explicacions d'aquest moment. Què, S? De debò et pensaves que un noi com ell es fixaria en tu? Torneu a mirar la foto, siusplau! Jo és que em pixo!

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora

 


 

Oh, no, va pensar l'Alice. Ho ha fet. La tia se li ha llançat al damunt. Bravo, S, olé tu! Ara que ho havia vist, la Sofia s'havia posat a bramar encara més fort. La veritat és que ja era prou humiliant com perquè a sobre ho hagués de veure tota l'escola. Collons. A l'Alice li va semblar que "Però jo què et vaig dir?" no era una frase adequada per aquell moment. De manera que es va limitar a fer un sospir.

—Molt bé, avui et saltes el règim —va dir finalment, anant cap a la nevera màgica portàtil que tenien a l'habitació—. Ara agafo dos cartrons de gelat. Au, ja pots anar seient...

 

*   *   *

 

Unes habitacions més enllà, el James també estava acabant els deures de Filosofia quan va sentir uns copets a la finestra. Va anar a mirar. Un ratpenat amb una placa. Visita amb missatge del papa incorporada.

—Hola, Lizzbell —va saludar mentre obria la finestra i el ratpenat es transformava en una jove de pell molt blanca i cabells molt vermells—. Què tal tot pel nord?

—Anem fent —va dir ella, espolsant-se una mica el vestit de pols—. No entenc perr què semprrre se m'omple de pols quan em trrransforrrmo...

—Vols... prendre alguna cosa?

—Tens sang? —va preguntar ella.

—Eh... només la meva.

—Llavorrrs no.

—Missatge del meu pare? —va canviar de tema ràpidament el James, perquè allò li acabava de fer posar els pèls de punta—. Perdona que vagi per feina, però és que no sé quant trigarà en arribar el meu company d'habitació...

—Trrranquil —va dir ella, asseient-se en una butaca—. Estic acostumada a les rrrebuides frrredes, norrrmalment em rrreben amb crrrits. És molt molest. La teva mare envia rrrecords perrr a tots trrres, i el comandant diu que passis els rrrecorrrds als teus gerrrmans i que mirrris d'anarrr a parrrlar amb la perrrsona que envia els anònims, i que li diguis que el comandant voldrrria parrrlarrr-hi dirrrectament.

—Ja... —va murmurar el James, que sabia que no podia mantenir allò en secret per sempre, però havia estat fent veure que sí—. Em sembla que tenim un problema amb això. Veuràs, mira d'explicar-li al meu pare que la persona que em pensava que enviava els anònims... en realitat no és ella. Em vaig equivocar.

—Uhhhh —va deixar anar la Lizzbell—. Em sembla que això no li agrrradarrrà gairrre.

—No li agradarà gens —va rectificar el James—. La part bona és que no li hauré de dir jo en persona.

Aleshores, quan va pensar en l'Oracle, va pensar en la capa. Collons. No havia tingut valor ni per dir-l'hi a l'Albus, que havien perdut la capa. Ell es pensava que encara la tenia el James perquè la necessitava pel Torneig. Merda. Li deia ara a la Lizzbell o esperava a les vacances? Ben mirat, potser era millor anar donant les males notícies d'una en una...

Bip, bip, biiip.

—Espera un moment, Lizzbell —va dir, agafant la capsa alarmat—. Oh, no...

—Què passa?

—Que tinc un amic subnormal...

Es van sentir copets a la finestra un altre cop.

—Mí-te'l, si el tenim aquí —va fer el James, anat cap a la finestra—. Tranquil·la, no cal que t'amaguis; el Frank és de confiança —va obrir la finestra i el va ajudar a pujar—. Què, xato? Ens hi hem lluït, eh?

—Tinc la sensació que he fet alguna cosa mal feta, però encara no sé què és ni com ha passat —va començar ell, però aleshores va veure que no estaven sols.

—Oh, perdona —va fer el James—. Lizzbell, el meu amic curtet, el Frank; Frank, la Lizzbell, una aurora del Departament.

—Encantat —va dir el Frank, sense donar-li importància al color de la pell i als ullals—. Em sento estúpid, de veritat. Però què he fet per fer-li pensar que...?

Es va sorprendre que en aquell moment la presència d'un vampir a la sala no li importés el més mínim. Segurament era pel context, ara tenia altres coses volant-li pel cap.

—Aviam, Frank, perquè ens entenguem —va resumir el James—. Si jo ara li demanés a la Geena que vingués amb mi a prendre alguna cosa, no passaria res, ni ella entendria res estrany, perquè som amics de fa molt i ja ens coneixem. Fins aquí sí?

—Sí —va assentir el Frank.

—Val —va fer el James amb paciència—. Però si a una noia que no conec gaire de cop i volta un dia la convido a anar amb mi algun lloc, al cap de dos dies hi torno, i durant dues setmanes la convido a sortir a soles vàries vegades, el més normal és que la noia pensi que estic interessat en ella.

—Joder.

—T'agrada la Sofia, Frank? —va preguntar el James.

—No —va dir el Frank sincerament—. O sigui, em cau bé i això però... no.

—I per què estàs quedant amb ella cada dia, collons? —es va exasperar el James.

—Perquè tu no pots perquè ets amb la E, la Gee és amb l'Angelos, l'Alice és amb el Paris i la Sofia és l'única amb qui puc quedar! Tan anormal és?

La Lizzbell se'ls mirava a tots dos encuriosida amb un somriure divertit. El James va fer un sospir, rumiant-s'ho.

—No... si li deixes clar —va dir al final—. A veure, què ha passat exactament avui, perquè això acabés així?

El Frank es va asseure al llit i li va explicar com havia anat la cosa.

—A veure —va dir el James, asseient-se també al llit mentre a la Lizzbell se li escapava el riure per sota el nas—. M'estàs dient que tu li has donat les gràcies per quedar, ella t'ha dit que està disposada a venir amb tu sempre que tu vulguis i que s'ho passa molt bé amb tu, i que llavors tu li has dit que estava molt guapa i li has posat la teva jaqueta?

—Sí —va assentir el Frank amb cara de pòquer.

—Molt bé, Frank —va fer el James fent-se un massatge al costat dels ulls amb els dits—. A veure com t'ho explico perquè tu m'entenguis...


Llegit 1124 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris17/07/2011 a les 15:01:56
#22650Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola! Eis, he penjat al cap de només una setmana! Bé, no? ^^ A veure si puc mantenir el ritme!

No sé per què aquesta capítol sembla molt curt però en realitat és llarguíssim, eh? Wenu, aquest capi és pràcticament tot del Frank, que és una dels personatges que tenia més de banda, o sigui que... aquí ho teniu. Frank per a les fans. És bastant adorable però una mica curtet. L'Alice ja ho dèia, però no li van fer cas. XD

Doncs res, a veure si comenteu tant com al capítol anterior... aquí ja dóna per elucurar una mica més sobre l'Elektra, no? ;) Va, que al final ho acabareu descobrint abans que ho expliqui jo!

Ale, petonets! Escriure aviat! Promès!

A. Black




JoanaPotter 185 comentaris17/07/2011 a les 19:09:41
#22651Encara no he escrit cap fanfiction

Si, Agatha! El capitol és llargissim!
Sóc la 1ra!
El Frank és una mica curtet, no? Perquè mira que no enterar-se de res res és fort! I tinc ganes de saber com el James li esplicarà tot perquè ho entengui...
Pel que fa a l'Elektra continuo pensant que és aquella gal.lipada que no va tornar al seu cos i que estar tant de temps fora d'ell li provoca que tingui aquests mal de caps o potser l'esquizofrenia... però està mol relligat tot, eh!
Ah, et vull avisar de dues faltes que has fet: al missatge de la Pandora d'aquest capitol, a la frase de:
Adjunto fotografia que no té peu!
Soposo que en comptes de peu és preu... xD
L'altre falta és en el capitol d'aquesta fanfic en el qual trien els de Hogwarts per a les residencies de l'Acadèmia: esmentes diferents personatges i dius a la residencia en la qual van, doncs quan surt Dominique Weasley (soposo) dius ''El''... i Dominique és un nom femení. Soposo que la Dominique és la Weasley, segona filla d'en Bill i la Fleur. Un petonàs, i m'ha encantat de que pengessis tant ràpid i espero que continuis així...
JoanaPotter




joni_huguet 8 comentaris18/07/2011 a les 00:01:24
#22653Tinc 1 fanfictions i un total de 2 capítols

Molt bona la ff (en realitat les tres, me les he llegides en una setmana), el Frank no es que sigui curtet, sino que no veu cap altre noia qu no sigui la G, per cert molaria que involucresis mes a la Lily es el millor personatge amb diferencia, i mira que a les altre FF em semblava un personatge decoratiu sense interes, i els anonims, no podrien ser que fossin de la McGonagall neboda? Aquesta tia te alguna cosa extranya.




Avatarivi_potter 512 comentaris18/07/2011 a les 12:52:37
#22654Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLA! he vist els dos capítols i ha estat com un regal del cel! jajaja Tema Elektra, la cosa fa molt mala espina... a veure la G ha dit que al seu pare l'havia matat un vlad no? Doncs seria possible que a ella la mosseguessin o algo així... El Frank és adorable però sí, una mica curtet! jajaj Molts petons :)




AvatarLily_Bell 18 comentaris18/07/2011 a les 15:11:53
#22655Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Hey! Ja m'he aconseguit possar al dia amb la fanfic^^ Molt bo el capitol^^ pobre S :S Pero el Frank es adorable xD El rotllo de L'Elektra es molt estrany, espero amb ansia el següent capítol^^




Avatarharry_james_potter 119 comentaris18/07/2011 a les 18:49:25
#22656Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Agatha, has esgotat tots els adjectius. Escrius uns capítols fabulosos, de veritat!

Deixa'm fer un pronòstic, si su plau: l'Alice acabarà amb en James, la Geena amb en Frank, la Sofia amb l'Angelos i en Paris amb l'Elektra (o es descobrirà que és la gal·lípeda desapereguda i haurà de tornar d'alguna manera.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris18/07/2011 a les 21:26:37
#22657Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Joana Potter: merci per comentar! Sí, el Frank és curtet però és una mica comprensible, no? Jo l'entenc el seu punt de vista, pobre. S'ha fet amic de l'S perquè amb els altres no pot quedar... què represent que ha de fer, no quedar amb ella? No sé... XD De l'Elektra no diré res que aviat es descobrirà. Les faltes, sí, no és "peu", és "preu". Pel que fa al tema "Dominique" la vaig liar parda. No sé perquè em vaig fer la idea que Dominique era un noi. Sé que el nom masculí és Dominic i que Dominique és femení, però no sé perquè se'm van creuar els cables i... total, que a la meva fanfic Dominique és masculí, i el Dominique és un noi. L'he cagada, però ara ja és massa tard. Hi he posat massa referències com per tirar-me enrere. Sorry T.T.

joni_huguet: ei, tu ets nou! (o nova; últimament no són gaire bona distingint sexes XD). Ou, ou, gràcies per la diligència de llegir-t'ho tot en una setmana! O.O Impressionant. M'avorriria fins i tot jo i mira que és meu! XD. Tens tota la raó amb això del Frank ;) Pel que fa a la Lily... tindrà més protagonisme a la següent fanfic, igual que l'Albus, però aquí la veritat és que la idea era que seguís sent un personatge decoratiu, encara, però va tenir tan bona acollida entre la gent que he fet que vagi fent aparicions ocasionals. Pel que fa als anònims... tinc els llavis segellats! XD Però sí que és veritat que l'Agatha té alguan cosa estranya ;) Moltes gràcies per seguir la fanfic i comentar!

ivi_potter: ei! Quant de temps, una de les veteranes! Últimament em dóna la sensació que la gent que em comentava al principi ara ja no ho fa... merci per seguir! ^^ El tema de l-elektra fa mala espina, sí, i he de dir que vas molt ben encaminada... però no diré més. Falta poc per saber-ho, de veritat! Vale, sí, totes estimem molt el Frank... XD

Lily_bell: Liiiiiils! Que guai! No m'havies comentat mai fins ara, oi? O sí? Merci, merci. T'acceptem al club de fans del Frank (jo sóc més del Jame,s per això, al contrari que la majoria, crec...). Seguiré aviat! Moltes, moltes gràcies per comentar!

harry_james_potter: no m'ho digui tant, que ja m'ho tinc molt cregut i després no hi haurà qui m'aguanti. Però els elogis sempre són benvinguts XD. Vale, pel que fa a les parelles que has fet... les dues primeres ja sabem tots que sí... però respecte als grecs... encara no ho sé ni jo, com acabaran, mira què et dic. La veritat és que volia posar alguna relació homosexual, però com que aquestes coses nomalment surten quan són una miqueta més grans, doncs encara no ho tinc decidit. L'Angelos serà definitivament hetero, però els altres... hmmm... Hi ha un personatge (de Hogwarts) que ja he decidit que és decididament homosexual, però no diré qui, per deixar el dubte. Ale. Ahí queda eso XD. Ja es veurà quan creixin! XD

Petonets! I seguiu comentant! ^^





joni_huguet 8 comentaris19/07/2011 a les 00:36:44
#22658Tinc 1 fanfictions i un total de 2 capítols

Si que soc nou si,(bueno nou comentant, la compte es antiga de quan feia la ESO xD) Una pregunta tenia per fer-te , les manies de l'elektra les has tretes per casualitat inspirante en el Sheldon cooper de Big bang theory ( esque els dos personatges s'asemblen, son impolulars, maniatics, set-ciencies...) Publicitat Un altre bruixot a la familia




AvatarClara_Weasley 133 comentaris19/07/2011 a les 13:31:02
#22660Encara no he escrit cap fanfiction

Val, el Frank és curtet, curtet, però això el fa encara més adorable (Ja saps, jo sóc una fan del Frank ^^) I pobre Sofia, amb les coses que fa el Frank qualsevol s'hauria pensat una altre cosa, però es que el Frank és així de mono amb tothom xDD

Sobre les pastilles de l'Elektra... Ha de tenir algo a veure amb les gal·lípades o els vlads... Podria ser que l'hagués mossegat un vlad quan era petita o alguna cosa així i per això les pastilles, però també podria ser que la gal·lípada desapareguda estigués dintre l'Elektra i això li provoqués marejos i mal de cap i aquestes coses... No crec que sigui agradable tenir algú a dintre teu... Bueno, que m'invento coses, però no en tinc ni idea xDD

Bueno, i sobre el personatge homosexual... Jo voto per l'Albus! Anda que no seria mono amb l'Scorpius! xDD

Ah, i Lily, t'estimo molt, en serio xDD M'encanta! I la verguenza ajena del Albus i el James és genial xDD

Ah, i ja no crec que la Sofia sigui la Pandora. Ningú es faria això a si mateix xDD Mmm... I per què no, l'Angelos? Li pegaria un munt xDD

^^




AvatarLily_Bell 18 comentaris19/07/2011 a les 14:15:24
#22661Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

xD si que havia comentat, pero bastant poc^^ i bé, estic entre el Frank i el James, tot dos son genials i es dificil decidir-se... ^^ Seguiré comentant, no pateixis^^




AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris19/07/2011 a les 19:30:20
#22665Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

joni_huguet: sí! Vaig començar a escriure aquest fanfic fa dos estius, quan em vaig enganxar a TBBT, i vaig pensar que el Sheldon havia de tenir representant... al principi havia pensat que fos l'Ulysses (el company d'habitació del Frank), però després vaig veure que l'U no donava gens de joc i el vaig abandonar... sí, l'Elektra té trets del Sheldons... però sense el Síndrome d'Aspergher XD

Clara_Weasley: Frank forever, eh? Hahahaha, wenu, ja m'agrada, ja. Pel que fa a les pastulles... vas per MOLT BON camí. Se sabrà en dos o tres capítols, o sigui que tranquils, que ja ve. XD Hahahaha... hòstia quina poca emoció, l'has clavat amb l'Albus... però molt em temo que l'Scorpius no... no. No. Si a casa seva ja els costa acceptar la sang no-pura, imagina't que haguessin d'adoptar! No, l'Scorpius és heterp hetero. XD Lily Power! I la Sofia... home, seria molt massoca per fer-se això a un mateix però també... la Pandora s'ha de veure obligada a penjar tot el que li envien perquè no sospitin d'ella... i de fet mentre està tancada sola al lavabo hagués estat un bon moment per enviar el missatge! XD (Com la lio). Merci per comentar! ^^

Lily_bell: Això espero... i recorda... que sé on trobar-te! XD




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris20/07/2011 a les 13:42:43
#22666Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

no pots esperar dir que hi ha un personatge homosexual i creure que no pensarem en l'Albus, que se t'ha vist el plumero xD ara que jo el veig més amb el Charlie (es deia així, no? xd) Que no comento per dir-te això. La penúltima setmana de curs vaig convèncer el meu profe addicte a HP de llegir la teva ff x) Així que suposo que d'aquí poc el tindràs comentant per aquí i especulant i tal :) Per cert, jo vull la crítica de la peli feta pels personatges x) Per cert, les meves acusacions de Pandora varien. L'Ulysses. Ningú el veu en tot el dia, és company del Frank i pot saber lo de la brúixola per les seves converses dels mirallets, i el nom... és que ara estic llegint l'Odissea, i què vols que et digui, era el més intel·ligent, i tal... no ho sé, ara em decanto per ell x)




Avataranna_lovegood 206 comentaris21/07/2011 a les 16:03:33
#22681Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Jo, a mi no em sembla curtet, el Frank. Només que és tan bona persona que no se n'adona de que està sent massa bo. Bé, això crec... ^^"

Bieeeeeen! l'Albus gay! Sísisisisisi ^^ (Es que li pega molt :D).

Sobre la Pandora... Me rindo xDD

apa, fins al pròxim capítol! Un petó :)




Avatarharry_james_potter 119 comentaris21/07/2011 a les 19:46:54
#22682Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Gràcies per la info Agatha, ara et passo un MP per dir-te qui crec que és la perella homosexual (no m'ho responguis! És només per si l'encer-t'ho, tenir el gustàs de "ja ho sabia").

PS: Per cert, no em tractis de vostè, si us plau, que tampoc sóc tan gran. Mira, l'altre dia em van dir senyor (i el meu cognom) pel telèfon i encara no tinc 17 anys (els faig el mes que ve!).




AvatarTooru 240 comentaris25/07/2011 a les 11:45:49
#22698Encara no he escrit cap fanfiction

Hola de nou! El capitol genial, pobre Frank, mai se entera de res. I que conste que jo també soc del club de fans del James! tss La Pandora, esta clar que és un noi, es veu sobretot al principi, al quidditch, per la manera que ho descriu és un noi si o si i que va a Beta. Encara no tinc clar el nom però ja buscare. Encara que.. podria ser el Kostas? Però no se, continuare buscant.. Després lo d'E, és meitat vlad meitat humà, o te alguns trets vlads per que quan va morir el seu pare va passar algo.. i pense que podria vore coses, o sentir quan els vlads van a atacar.. comence a desvariar? xDD Bon estiu :D




AvatarTooru 240 comentaris25/07/2011 a les 11:48:12
#22699Encara no he escrit cap fanfiction

Pd: Val, no se perque ha eixit tot tant junt.. u.u