Història d'una Ravenclaw - Treballs forçats
Escrit per Tasha Dawn
Enviat el dia 31/07/2005 a les 14:57
Última modificació 31/07/2005 a les 14:57
Tots els capítols de Història d'una Ravenclaw
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Treballs forçats

Capítol 2
Treballs forçats

Elisa tornà cap a la Sala Comuna amb un somriure als llavis. Sempre que veia al Sírius es quedava amb aquell estúpid somriure. Feia dos años que es coneixien, des que coincidiren a classe de Transformacions. Però era desde feia un any que s'havien fet bons amics. Amics com els que no hi ha. I això la feia feliç.
Part del problema d'aquella amistat era que les seves amigues també s'havien adonat que entre ells existia un cert vincle. I no paraven de preguntar-li què era exactament el que hi havia entre ells. Ella contestava que simplement eren amics, però no la creien. La veritat era que el noi li feia gràcia (és a dir, que li agradava prou), però Elisa no volia reconeixer-ho. Per què? Misteri.
Sírius era un dels nois del col.legi que més èxit tenia amb les noies. Era molt simpàtic, agradable, i, per damunt de tot, guapíssim. Era fàcil establir amistat amb ell. Però amb la noia que Sírius tenia més confiança era Elisa. Coincidien en moltes coses i estaven molt compenetrats.
L'altre problema era que a Elisa, de tant en tant, desitjava alguna cosa més que una simple amistat. Però no tenia ni la més remota idea de què era el que pensava Sírius. De vegades creia que sentia el mateix que ella... d'altres, quan el veia tan simpàtic amb altres noies, pensava que era al contrari. Ella no s'atrevía a preguntar-li res porquè sabia que podia fer malbé la seva amistat. I no volia perdre por res del món l' únic que tenia d'ell. O això creia.
_*_*_*_
Elisa estava en l'hivernacle, a classe d'Herbologia, amb el curs d'Slytherin. La professora estava explicant alguna cosa de plantes -evidentment- a les que Elisa no estava atenent. Potser que escoltés alguna cosa, perquè, si no, després no sabria el que havien de fer.
-… això és el que heu de fer- Poseu-vos per parelles i comenceu a treballar.
Quan ja era massa tard, Elisa s'adonà que Katrina ja s'havia llargat amb el noi dels seus somnis per a fer el treball. Elisa mirà aterroritzada la classe, no hi havia ningú amb qui pogués treballar! Excepte… per un Slytherin solitari amb expressió fosca -en realitat, tots els Slytherin eren així-. Comprenia perfectament perquè els Gryffindor els tenien tanta mania… eren tan obscurs… i desagradables. Tot i que això només era el que es veia a simple vista. No tenia el gust de conèixer-ne cap personalment… ni ganes que tenia. En sis anys cursant a Hogwarts no havia tingut la necessitat de dirigir-los la paraula. Fins aquell dia.
Elisa s'acostà al noi cautelosa.
-Tens parella? -preguntà ella tímidament.
-No -contestà ell fredament.
-Aleshores crec que hauríem de treballar junts. Som els únics que estem sense emparella… tu ja m'entens -afegí Elisa ràpidament al veure la cara que se li posava.
-Sí -mumrurà ell posant-se a la feina.
Elisa espera que digués alguna cosa més, però esperà per no res.
-És que tu només saps dir sí o no?
-No.
-Ja -assentí ella sarcàstica, però a ell no sembla fer-li gràcia, així que tractà de dir alguna cosa més-. I què noms?
-Severus Snape.
Severus Snape! Aquell era el pitjor enemic del grupo del Sírius. Aquell que, segons tenia entés, un cop el Sírius casi mata… tot i que el com i el perquè no el tenia gaire clar. Però com no havia sabut reconeixer-lo? Era evident qui era.
-Tu ets al qui té tanta mania Sirius Black, no ?
-I tu ets la seva nòvia, no?
Elisa es quedà sense parla. Notà com tots els colors se li pujaven a la cara. Però com s'atrevia ?! Inútil i estúpid Slytherin!!
-Qui… qui t'ha dit això ? -preguntà al cap d'una estona Elisa, quan ja s'hagué tranquilitzat un poc.
-Encant, has de saber que de qualsevol cosa que facin els Gryffindor se n'entera la resta del col.legi. No poden viure sense cridar l'atenció.
-No oblidem la soberbia del Slytherin -replicà Elisa irritada.
-Tampoc oblidem la irrellevància dels Ravenclaw. Aposto a que volies ser una Gryffidor.
-Afortunadament, els Ravenclaw no tenim tant d'orgull -digué ella, desviant el tema-. I ara, si us plau, podríem fer això de les plantas ?
-Vaja, no ereu vosaltres els intel.ligents?
-Mira… no em fa ganes de discutir amb tu. I el fet que els tinguis mania als Gryffindor i que jo sigui amiga d'un d'ells no et dóna dret a ficar-te amb mi.
-Vosté perdoni.
-Menys conya, eh?
-Està bé. Anem a treballar.
En aquell precís instant soà la campana. La classe havia acabat. Elisa maleí la seva mala sort.
La professora es posà a revisar el treball que havien fet donant el seu vist i plau. Fins que arribà on eren Snape i Elisa.
-On s'ha amagat el seu treball? -digué sense mostrar el menor gest de fer broma. La seva cara més bé feia por.
-És que… no l'hem fet -contestà Elisa tímidament.
-Oh. Molt bé. Doncs els recompensaré pel seu treball. Vull que facin cinquanta pergamins sobre la flor tropical de la que hem parlat avui. Vull que quedi perfecte. Si no, no el replegaré.
Ambdós sospiraren resignats i enfadats.
-Ah, i vull que treballeu en conjunt.
Snape i Elisa miraren a la professora atònits.
-Però…! -intentaren queixar-se a la professora.
-Podeu anar-vos-en.


* * *

-Ho sento, Elisa, de veritat que ho sento molt! Però si haguessis vist com de guapo estava avui Robins…
-Katrina… si el veus cada dia.
-Ja ho sé… però no em canso de mirar-lo.
-Bé. Serà millor que me'n vagi a la Biblioteca a fer el treball.
-Aniria amb tu, però he quedat amb Robins.
-No importa Katrina, ho entenc.
En realitat no ho entenia, però no volia ser maleducada. Així que Elisa se n'anà a la Biblioteca sola pel seu compte.

* * *

Elisa estava llegit un llibre d'Herbologia a la Biblioteca. Estava buscant informació sobre el treball que hauria d'estar fent amb l'Snape. Però no li feia cap gana tornar a parlar amb aquell personatge. Seria l'última cosa que faria al món.
De sobte, algú deixà caure un feix de llibres sobre la seva taula. Elisa s'espantà i mirà sorpresa al graciós.
-Snape -sissejà Elisa amb enuig.
-Es pot saber que estàs fent?
-Llegir un llibre, no ho veus?
-D'Herbologia. Sobre plantes tropicals. Del tema que havíem de fer junts. Digues, pensaves comentar-me alguna cosa?
-Doncs no -contestà ella secament.
-Doncs vulguis o no, el farem junts. No em fa cap il.lusió suspendre Herbologia.
-No?
-No.
Elisa tornà a posar-se a llegir, però no pogué concentrar-se.
-Què? -digué Elisa exasperada.
-Això dic jo, què?
-Mira Snape, me's igual el que…
Elisa callà bruscament quan veié entrar a Sírius a la Biblioteca. Anava a alçar-se per a parlar amb ell i que l'ajudés a desfer-se de l'Snape. Quan, de sobte, aparegué del no res una rossa exhuberant que caigué als braços de Sírius. Sírius es quedà una mica tallat però somrigué. La noia li digué alguna cosa i James (que estava darrera seu) li clavà una colzada amb la mirada pícara.
Elisa esbufegà i se giró hacia Snape, que l'havia estada observant. Elisa notà com es posava vermella com un tomàquet.
-Què mires? -preguntà ella picada.
-Hauries d'haver vist la caar que has fet quan ha aparegut la rossa i ha abraçat al teu nòvio.
-Ja et vaig dir que no és el meu novio! -exclamà ella un poc més alt del que devia (donat que estaven en una Biblioteca, excessivament alt).
Elisa pogué veure como tota el Biblioteca es girava vers ella. Inclòs el Sírius.
Quan Sírius veié qui estava sentat junt amb l'Elisa, féu una senyal al James per a que el seguís. Elisa llençà una mirada assassina a l'Snape a la que ell només s'encongí d'espatlles. Després de tot, era ella la que havia parlat més alt del que devia.
-T'està molestant? -preguntà el Sírius quan estigué al seu costat.
-La veritat és que… -començpa a dir Elisa, però es tallpa quan una llarga melena rossa la féu canviar d'idea- estàvem fent un treball. I tractant així d'aprop a l'Snape veig que és un magnífic company.
Snape mirà desconcertat a Elisa. Elisa li trepitjà un peu fent-li una mirada d'advertència.
-Ui, sí! Ens hem fet molt amics! -dissimulà (prou mal, per cert) Snape.
Sírius i James es miraren mutuament amb una mescla de sorpresa i fàstic.
-Elisa…
-Què?
-De veritat que no t'està molestant?
-De veritat -contestà ella, donant como a acabada la conversa.
Sírius fulmina a Snape amb els ulls. Snape li tornà un somriure maliciós. Elisa tornà a trepitjar a l'Snape i ràpidament tornà a posar-se seriós.
-Anem -murmurà James estirant al Sírius, que s'havia quedat en una espècie d'estat de xoc.
Quan ja estigueren a una certa distància, Elisa sospirà alleujada. Fins que s'adonà de la cara de pocs amics que tenia l'Snape.
-Com tornis a trepitjar-me… no dubtis que t'ho tornaré.
-Vinga, home! No em diguis que que no t'ha agradat la cara de ràbia ha fet Sírius.
-Gelosia.
-Com?
-Dic que estava gelós. Igual que tu quan has vist a la noia que l'abraçava.
-Ja t'he dit que no…
-Està bé, està bé. Ens posem a treballar ja ?
-Sí. Però que consti que només ho faig perquè m'has ajudat.
-Diguis el que diguis jo sé que és cert.
-El què?
-Que sou parella.
-Mira, com tornis a parlar d'aquest tema, oblidat d'acabar Hogwarts.
-Ets tossuda, eh?
-I tu pesat, eh?
-A veure què és el que diu aquest llibre -digué l'Snape canviant de tema i agafant el llibre que tenia a les mans Elisa.

* * *
-He de reconèixer que el treball és pràcticament perfecte. Molt bé, no els descomptaré punts. Però poden tenir per segur que si no tornen a fer els treballs quan pertoca els suspendré. Ha quedat clar?
-Sí -digueren alhora Snape i Elisa.
Elisa tornà al seu lloc amb un pes menys a sobre. Ja no hauria de tornar a parlar amb l'Snape. Què errada anava…
Quan sortí de classe, Snape la cridà. Elisa esperà de mala gana.
-Al final ho hem aconseguit, no?
Elisa el mirà escèptica.
-Vols res?
-No -contestà l'Snape una mica tallat-. Però ja saps, que quan vulguis fer la punyeta a Black i a Potter, aquí estic jo.
-Ni en somnis. No vull tenir res a veure amb tu.
-Fes el que vulguis -replicà ell irritat i, també, per un moment, Elisa cregué veure'l dolgut (tot i que de seguida oblida tal idea, ja que no creia que no ésser com aquell pogués tenir sentiments.


Llegit 1743 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarLunaBlack_Lovegood 80 comentaris31/07/2005 a les 16:08
#1154Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Molt bo!!! ^^
Q divertit!! M'ha agradat molt!!
Vinga, ànims, continua!!




AvatarElenagir 93 comentaris01/08/2005 a les 17:12
#1155Tinc 3 fanfictions i un total de 30 capítols

A mi m'encanta!!!
Continua!!!




Avatarcharlotte evans 3 comentaris01/08/2005 a les 20:44
#1162Encara no he escrit cap fanfiction

esta molt, molt be. pero crec ke as fet l'snape 1 mica massa simpatic!
felicitats pel text!!!!!!!!!!
continua'l!!!!!!!!!!!!!!!!




Accra Anònim02/08/2005 a les 21:56
#1171Encara no he m'he registrat!

Snape!! Sip!!! Genial!!! Continua!!!




AvatarLia2 53 comentaris04/08/2005 a les 16:50
#1188Tinc 2 fanfictions i un total de 7 capítols

numes t dire una kosa:
afanyat a scriure el seguen k vull dabe kom kuntinua




AvatarAina 131 comentaris08/08/2005 a les 14:47
#1202Tinc 3 fanfictions i un total de 32 capítols

Eis molt divertit, però estic dacord amb la charlotte, l'Snape es una mica massa amigable, però es molt divertit!ejeje
Continua!




Lily Weasley 27 comentaris01/09/2005 a les 22:06
#1329Tinc 1 fanfictions i un total de 4 capítols

Es molt bo de debò!!M'agrada molt!!!A veure si t'animes i el continues!!!!!!Ànims!!




AvatarHermione 33 comentaris08/09/2005 a les 00:16
#1358Encara no he escrit cap fanfiction

Geniaaaal!! Sta mooooolt bé!! és força divertit i la trama està molt ben pensada!! Espero continuació! ;)




AvatarGemms 44 comentaris18/09/2005 a les 20:14
#1413Tinc 2 fanfictions i un total de 14 capítols

Si esta mol bé!!!L'Snape enamorat, no?? No mu crec!!! Jje

Per cert, aprofito la vinantesa per dir-li a la Lily Weasley k continui la seva ff també jaaaa!!!!




AvatarCosta 271 comentaris25/09/2005 a les 17:19
#1478Encara no he escrit cap fanfiction

Esta molt b!!!! continuala sisplau!!!




sorciere 5 comentaris18/10/2005 a les 19:46
#1631Encara no he escrit cap fanfiction

mo bo!! k continui!!




saint just 1 comentaris20/11/2005 a les 17:59
#1825Encara no he escrit cap fanfiction

es la canya¡¡¡¡¡¡¡ esta molt be ¡¡¡¡¡¡¡ m' encanten els fics de l' snape ¡¡¡¡¡




Avatarlunalovegood 167 comentaris17/12/2005 a les 23:29
#2056Tinc 2 fanfictions i un total de 45 capítols

continua, ta sortit mooooooooooool b!




Avatar*Maron* 2 comentaris02/01/2006 a les 19:28
#2443Encara no he escrit cap fanfiction

Es boníssim!! Sisplau, continua'l!




Avatargina 118 comentaris21/01/2006 a les 17:57
#3076Encara no he escrit cap fanfiction

uo! molt divertit i interessant aixo de l'snape!!jeje

vaig a llegir al següent capitol!! m'agrada molt!




irinawatson06 105 comentaris28/01/2017 a les 19:27:27
#27049Encara no he escrit cap fanfiction

Hi ha algunes faltes com año, porque, grupo, se giró hacia...  però el conjunt està super bé. Espero que l'Elisa canvi una mica d'actitud ja que l'he vist una mica borde al contestar malament a l'Snape i pensar que no té sentiments😔 però si el personatge és aixi, l'haurem d'acceptar. I al contrari del que he llegit a altres comentaris que no troben bé que l'Snape sigui simpàtic, a mi m'encanta😍