El Torneig dels Quatre Bruixots - 33: Xacres desalineats o la venjança dels conillets d'índies
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 29/07/2011 a les 00:21:43
Última modificació 29/07/2011 a les 00:21:43
Tots els capítols de El Torneig dels Quatre Bruixots
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


33: Xacres desalineats o la venjança dels conillets d'índies

33- Xacres desalineats

o

la venjança dels conillets d'índies




RUMORS DELS FRESCOS

Bon dia, nois i… bon profit! Mentre esmorzeu, aneu llegint això, perquè me n'acaba d'arribar una a les meves oïdes de guapa, però guapa.

A veure, encara no sé ben bé de què va, però fa una estona m'han enviat una fotografia del despatx del Papi Sòcrates: el reunit amb el Conseller, el Cap del Departament de Relacions Internacionals i els altres tres directors (McCrits, Madame Robusta i Mr. Simpatia). Suposo que sabeu què vol dir, això, no? Que se n'està preparant alguna més pel Torneig dels Quatre Bruixots!

Però això no és el millor: l'espia que ens ha enviat la fotografia (moltes gràcies, t'adorem) ens ha comunicat que ha sentit la frase "ho anunciarem a l'hora de dinar". De manera que ja sabeu: tothom a dinar ben puntual, que avui s'esn comunica alguna cosa! Quins nervis!

Sabeu que m'adoreu

Xo xo

Pandora

 


 

 

Era l'hora d'esmorzar del divendres quan van rebre aquest missatge de la Pandora. De cop i volta el Partenó es va omplir de murmuris emocionats.

—Que estrany —va dir l'Elektra—. Que jo sàpiga al Torneig només hi ha tres proves; sempre s'ha fet així.

—Espero que no n'hagin afegit una altra... —va dir el James, mentre se servia un plat d'ous remenats—. Ei, atenció! —va afegir assenyalant com s'acostava algú.

Instats pel James, l'Alice i el Frank, tot el Partenó es va posar a cantar alhora, mentre la Geena, vermella com un pebrot però somrient, s'asseia a taula.

—Moltes felicitaaaaaats! Moltes felicitaaaaaats! En el diiiiiiiaaaa d'avuuuuuui, moltes felicitaaaaaaats!

—Ha estat molt vergonyós—va dir la Geena amb un somriure tímid, intentant passar desapercebuda—. I bastant desafinat, no és per res. Però gràcies.

Va mirar el seient buit que hi havia al seu costat.

—No ha vingut l'Angelos? —va preguntar sorpresa; era el seu aniversari.

—No, encara no... —va fer el James.

La Geena va somriure.

—Segur que deu estar preparant alguna sorpresa per avui...

—O potser s'ha adormit —va fer el Frank, mossegant la seva torrada amb mantega i melmelada, i sucre i no sé quantes porqueries més que li agradava posar-se allà damunt del pa.

—Ja, és clar —va ironitzar la Geena—. Bé, a veure què toca, avui?

—Divendres... —va rumiar l'Elektra—. Transfiguració i Invocació. I a tarda doble sessió d'Encanteris.

—Uf... —va fer la Geena, amb mandra—. Tan de bo l'Aberfoth no ens faci fer classe...

—Tranquil·la —va dir el Frank, traient-se un pot de pastilles de la butxaca i sacsejant-lo—. Ja me n'he ocupat.

—Oh, gràcies, Frank! —va exclamar ella, emocionada—. Quin detall.

—Va nois —va dir el James—. Anem tirant que farem tard. G, emporta't la torrada a classe, va.

—Però l'Angelos encara no ha vingut... —es va queixar la Geena.

—Ja vindrà —va dir el James —. No cal que fem tots tard pel que sigui que està preparant l'Angelos per fer amb tu...

La Geena li va treure la llengua, però va marxar amb tots cap a la classe de Transfiguració. Aquella assignatura la feia una professora escandinava que havia vingut amb la delegació de Durmstrang (igual que l'Aberforth, que havia vingut amb els de Hogwarts i els feia Encanteris a tots), que parlava anglès amb un accent que no acabava d'entendre ningú i que tenia un nom llarguíssim i ple de consonants que ningú que no fos de Durmstrang sabia pronunciar. Li deien Ikea. La Sofia havia començar amb la broma, i s'havia estès.

La cosa havia anat així: la professora els havia repartit un conillet d'índies a cadascú, i els havia manat convertir-lo en un gall dindi (això els ho havien explicat els de Durmstrang, perquè aquella professora no vocalitzava). Després Ikea havia marxat per anar a buscar alguna cosa a la sala de professors, i s'havien quedat sols. La gent s'havia començat a engrescar i havia començat a pujar els volum de les converses, que ja havia augmentat considerablement degut al guirigall que produeixen una vintena de conillets d'índies que acaben de descobrir la seva nova capacitat per  espantar, cridar, i picar amb el bec en una aula plena de persones a qui espantar, cridar i picar amb el bec. Coses que passen. Però llavors havien començat les diputes entre els alumnes que havien transformat els galls. Que si el teu gall encara té pèl, que si mira qui parla però si el teu encara té les orelles punxegudes, que si a veure si controles més el teu, que se m'ha cagat a sobre dels apunts, que si socors que aquest gall acaba d'arrencar-me un ull, que si el teu gall és una bírria que no aixeca un pam de terra, que si això el teu gall no li diu al meu gall al carrer, que si hòstia puta que acabo de dir que em falta un ull i va en sèrio... Total, que quan Ikea havia tornat, s'havia trobat amb un corro d'alumnes cridant i animant al gall de James que s'estava barallant brutalment contra el del Montague.

I ja portava deu minuts cridant. Ningú no sabia què deia, però ho deia amb molta consistència, això se li havia de reconèixer.

—Ha dit si la sang del terra l'ha de netejar el Montague o jo? —li va preguntar el James al Frank amb un murmuri.

—No sé, tio... —va fer ell, mentre contava el grapat de monedes que havia hagut d'amagar a córrer cuita i l'anava classificant per pilonets—. Alice, aquests vint-i-tres sickles, els passes a la Kristin Kozlova...

—La Sharon Goldstein diu que li passis els seus, que la batalla no havia acabat i que per tant el gall del Montague no es pot considerar perdedor —va murmurar l'Alice agafant les monedes i passant-les a la noia de Durmstrang de davant seu—. Què li dic?

—Que no em toqui els collons —li va manar el Frank—. Li falta una pota i el cap li penja de mig coll. Ni un puffskein cec davant d'una acromàntula tindria una esperança de vida més baixa...

Al final la sang del terra la van haver de recollir tant el James com el Montague, després de classe, cosa que els va portar més temps de l'esperant i van acabar fent tard tots dos a classe d'Invocació.

Quan van entrar a l'aula, van veure-hi l'ambient exactament oposat al de classe de Transfiguració. Havien retirat les taules i les cadires, i tothom estava assegut a terra, sense cap ordre aparent, assegut en una postura... deixem-ho en estranya, amb les mans esteses sobre els genolls amb el polze i el dit del mig tocant-se. La professora Calixta estava fent el mateix al mig de la sala i semblava no adonar-se que havien entrat. El James es va dirigir sense fer soroll, tot estranyat, cap on eren els magatotis amb els ulls tancats i es va asseure amb ells.

—Estem... meditant? —va provar d'encertar-la.

—Ha! Més voldríem —va dir el Frank amb el seu to sarcàstic, però sense obrir els ulls—. Estem alineant els xacres!

L'Alice, que era al seu costat, va fer el soroll que feia quan mirava d'aguantar-se el riure però no podia més.

—Perdona? —va fer el James.

—Els xacres, tio... —va seguir burlant-se'n el Frank—. És que quan hem entrat a classe, la professora ha dit que els teníem tots desordenats! És vital que els alineem si no volem que passi cap desastre!

—Estàs de conya —va fer el James amb cara de pòquer, mentre mirava de posar-se en la mateixa postura que els altres, pensant que allò era una imbecil·litat.

—Ja voldries.

—Escolta, aquesta postura fa molt de mal, no? —es va queixar el James amb un fil de veu i a l'Alice se li va tornar a escapar el riure un altre cop.

—La Gee i l'Elektra s'ho estan prenent mol seriosament... —el va avisar ella—. I s'han ofès amb el Frank per fer-ne broma.

—És molt tranquil·litzant, per molt que digui... —va fer la veu de la Geena, una mica més enllà, que tot i així els estava sentint—. La postura es diu "Flor de Lotus".

—Flor de Lotus —va repetir el Frank obrint els ulls amb cara de cómo-te-quedas?

—Però si em fa mal tot! —va exclamar el James amb un murmuri—. Com ha de ser tranquil·litzant?

—Oh, no passa res —va continuar el Frank amb mal humor—. D'aquí a una estona, quan se t'hagi passat el pessigolleig, ni tan sols notaràs les cames. Espero ser capaç de tornar a caminar algun dia...

—Va, nois silenci! —va interrompre la vella professora Calixta—. Heu d'estar relaxats perquè tornin al seu lloc els set xacres que teniu al vostre interior!

—Tants? —es va escandalitzar el James.

—No es poden amputar? —es va queixar el Frank, que es notava que estava passant una mala estona—. No em fa puta gràcia tenir tantes coses d'aquestes per aquí dintre, eh?

—Un dels xacres més importants —va seguir la professora Calixta— és el sisè, el que es troba als genitals...

Aquí a l'Alice ja se li estaven caient les llàgrimes dels ulls per força d'aguantar-se el riure.

—Aquest millor no te l'amputis —va aconsellar-li el James al Frank.

—No, aquest no —va contestar ell.

 

*   *   *

 

Fins a l'hora de dinar no va aparèixer l'Angelos. Va arribar corrents, i es va asseure al seu lloc habitual al costat de la Geena, que ja havien deixat buit.

—Ho sento, ho sento, ho sento! —va exclamar asseient-se a taula—. Ahir a la nit no em vaig adormir fins molt tard i m'he adormit.

—Ja, adormit, és clar —va fer la Geena amb un somriure còmplice—. I què farem, aquesta tarda?

L'Angelos se la va quedar mirant i va somriure.

—Sortirem, no? —va dir—. És divendres.

—És clar —va dir la Geena—. I... no m'has de dir res?

L'Angelos se la va tornar a mirar i va alçar les celles.

—Portes plomes de gallina al cap per alguna cosa en particular? —va preguntar ell estranyat.

—Què? —va fer ella, passant-se els dits pels cabells—. Ah! No, són de gall dindi... t'has perdut un matí molt interessant.

—Sí, ara estem tots ben alineats —va dir sarcàsticament el Frank.

—I som una mica més rics gràcies al meu gall... no? —va fer el James.

—No creguis —va contestar el Frank—. Els guanys de les apostes no ens donen ni per pagar la factura de telèfon de l'Alice del mes passat.

L'Alice anava a dir alguna cosa quan el Sòcrates, el director de l'Acadèmia, es va alçar per parlar i va demanar silenci.

—Bé, ja sé que ja ho sabeu, perquè algú, i no miro a ningú, m'ha xafat la sorpresa però... hi ha notícies pel que fa al Torneig dels Tres Bruixots!

—Cony, clar que no mira ningú, qui vol mirar si ningú no sap qui és? —va ironitzar l'Alice.

—Shhh! —la van fer callar tots els altres.

—Doncs bé —va seguir el Sòcrates —. Com que el Ball d'hivern no va anar tan fi com esperàvem, ja que un dels paladins no hi ha poder assistir i l'altre... no ho sé, va desaparèixer als deu minuts... ehem... hem decidit, que es farà un altre ball: el Ball de Primavera.

Aquí es va acabar el silenci. La majoria de noies van aplaudir i xisclar; la majoria de nois renegaven. A la taula dels magatotis ningú no va dir res. Només a l'Angelos i la Geena allò els semblava bona idea. Tots els altres sabien que allò portaria problemes. De manera que simplementes van mirar, compartint pensaments, que anaven més o menys així: l'Elektra i el James no podien anar junts, però el James no podia anar-hi amb l'Alice, i l'Elektra no tenia més amics, a part de l'Angelos que ja estava agafat. L'Alice no podia anar amb el James, però tampoc amb el Frank, perquè eren germans i seria patètic, però havia d'anar amb compte amb qui anava perquè no semblés el que no era, perquè ella tenia nòvio. I el més normal era que el Frank hi anés amb la Sofia, però des del petit incident del petó de feia uns dies, la Sofia no s'atrevia ni a mirar-lo als ulls. Ta-xan! La cosa pintava bé.

—Això no és tot —va seguir el Sòcrates—. Serà un ball de màscares. Les noies hauran d'anar de llarg, sens falta, i amb el cabell recollit tal i com toca als balls...

 

*   *   *

 

Després de dinar, mentre tots es dirigien cap a classe d'Encanteris (que serien classe de lleure, perquè últimament quan l'Aberforth no es prenia les pastilles simplement era un més de la classe i els seguia la corrent), la Geena es va acostar a l'Alice.

—Que mono l'Angelos —va dir—. Fa veure que no recorda que és el meu aniversari per donar-me una sorpresa. Què creus que m'haurà preparat?

—Espero que alguna cosa molt guai per arribar a les teves espectatives... —va fer l'Alice, pensant que després potser la Geena s'enduria una desil·lusió... l'Angelos era un noi força senzill... com a molt un sopar a la platja i para de comptar, i aquella ja s'estava fent moltes il·lusions—. Mira que com se n'hagi oblidat de devò...

—Porto un mes recordant-li —va retreure-li la Geena.

—Ja, a ell i a tots... —va sospirar l'Alice, mentre entraven a l'aula.

 

*   *   *

 

—Hola, Sofia... —va fer el Frank tímidament, asseient-se al seu costat a la classe d'Encanteris—. T'importa si sec?

La Sofia no va dir res, va fer com si no hi fos. La resta de la classe no estava pendent, perquè estaven tots jugant (Aberforth inclòs) a balabaves.

—No em facis això, siusplau —li va dir el Frank—. Em sap molt greu el que va passar. En cap moment no va ser la meva intenció que em malinterpretessis...

—No, és clar! —va saltar ella—. La culpa és meva. Argh, vaig quedar com una...

—Ho sento molt, de veritat —es va excusar el Frank—. Però m'encantaria que fóssim amics, Sofia, em caus molt bé.

—La gent em dirà de tot... —va rumiar ella en veu alta—. No que no m'ho diguin ja ara...

—Au, va —va intentar animar-la el Frank—. Em fas un favor? Perdona'm, sóc idiota, hauria hagut de veure que t'estava fent pensar el que no era...

—Sí —el va renyar ella—. Però estàs perdonat. Jo també hauria d'haver fet cas a la teva germana, quan em va dir que eres una mica curt.

—Vaaaaaja, que maca és l'Alice...! —va exclamar el Frank, però va somriure—. Tornem a començar, doncs? Hola, em dic Frank.

I li va allargar la mà.

—Sofia —va contestar ella, encaixant-la mentre posava els ulls en blanc.

—Encantat, Sofia —va fer ell—. Que voldries venir al ball de primavera amb mi? Com a amics. Només amics.

—Ja m'ho imagino.

—Ens ho vam passar bé al Ball d'Hivern, no? —va animar-la el Frank.

—Frank, al ball d'hivern em vas deixar sola per anar a buscar l'Alice.

—Cert —va dir el Frank, deixant caure el cap—. Per tant, m'has de donar l'oportunitat de compensar-t'ho. Fes-me el favor, au... No vull haver d'acabar anant amb una nena estúpida com li va passar al James l'últim cop...

La Sofia va fer un lleu somriure.

—Està bé —va assentir al final—, amic.

 

*   *   *

 

—Ei, Alice —va saludar-la el James quan es van trobar al passadís de la residència Beta, després de les classes—. Vas a fora?

—Sí —va assentir ella i van seguir caminant tots dos junts cap a la Sala Comuna—. Has pogut parlar amb la McGonagall?

—Sí... —va sospirar el James—. Però diu que no, que no puc anar-hi amb l'Elektra. Que diu que precisament es repeteix el ball perquè hi assisteixin els quatre paladins amb les seves parelles i es faci el ball com Déu mana, ja que l'últim cop no va poder ser. Tu ja saps amb qui hi aniràs?

—No... —va fer ella—. Potser tampoc vinc, aquest cop.

—Va, dona —va treure-li importància ell—. Serà divertit! I hi serem tots! És una festa! Des de quan t'escaqueges de les festes?

—És que no sé amb qui anar-hi...!

El James se la va quedar mirant.

—Potser si li dic a l'Elektra no li fa res que vagi amb tu... —va començar el James, però l'Alice el va interrompre.

—Ni de conya. No. No vull que hi hagi més mals rotllos del que ja hi ha hagut. A més si no és ella, serà la Pandora, i passo que em torni a tractar de puta. Ja sabem com és la gent. No he fet mai res mal fet.

—Cert —va assentir el James.

Ni tan sols la nit que havien dormit junts, quan no sabien si l'Alice era una dona llop o no, i la Pandora havia enviat a tothom una foto d'ell sortint de l'habitació de l'Alice. Però tot i així hi havia hagut gent que l'havia titllat de lagarta.

—Però potser hi estaria d'acord —se li va encendre la bombeta al James—, si ella pogués anar-hi amb el Frank! Ja està! Així tots quedaríem emparellats i s'ha acabat el proble...

—Vas tard —el va tornar a tallar l'Alice—. La Sofia m'acava de dir que li ha demanat a ella d'anar al ball.

—No fotis que ha tornat a...! —es va exasperar el James.

—No, no —va calmar-lo ella—. Aquest cop ho ha fet bé i han deixat les coses clares.

El James va assentir. Vaja, doncs no hi havia pla. S'havia de buscar una parella seriosament. I preferia veure's un litre de cicuta abans que tornar a anar amb alguna estúpida del club de fans... Anava distret i va xocar contra algú que duia una pila de pergamins enrotllats. I, evidentment, la pila de pergamins es va escampar per terra i van quedar tots rebregats i desenrotllats.

—Potter, collons! —va cridar algú—. Sé que tens un ego enorme, però mira per on vas, perquè a l'univers hi ha més gent, a part de tu!

—Perdona, Anne —va dir automàticament el James, perquè aquell to no el feien servir gaires persones amb ell, i les poques que sí ja les havia après a distingir—. Bon partit l'altre dia, caçadora. Ben fet.

—Menys elogis i més ajudar-me a recollir... —va dir-li l'Anne Boot.

—Bé, jo me'n vaig que tinc pressa —va dir l'Alice, que no volia recollir, i va marxar.

El James li va fer adéu amb la mà i es va quedar mirant l'Anne.

—En sèrio em faràs recollir els llibres?

Ella va alçar la vista i l'hi va clavar.

—T'ho juro.

El James va fer un sospir i es va ajupir. Qualsevol altra que no fos algú del seu grup habitual hagués deixat anar una rialleta estúpida li hauria dit que no passava res.

—Per què et caic malament? —li va preguntar el James—. Que jo sàpiga mai no t'he fet res... a part de prendre't sempre la papallona daurada als partits.

Una altra mirada de la noia.

—Exactament per detalls com aquest, Potter. Ets un arrogant de merda.

—Au —va deixar anar el James.

L'Anne va fer un sospir.

—No és que em caiguis malament... —va explicar fent rodar els ulls—. No tinc res en contra teva, però no crec que se t'hagi d'anar idolatrant com fa tothom. Que el teu pare sigui famós no té perquè implicar que li hagis d'arribar a la sola de la sabata.

—Alaaaaa, tocat i enfonsat! —va riure el James.

—Et va molt bé de tant en tant, que algú t'ho digui això —va fer ell, encongint-se d'espatlles.

El James s'ho va pensar. Probablement tenia raó.

—I no puc fer res per tenir-te també embadalida? —va fer broma.

—No —va dir ella—. No ets el meu tipus.

—Au, va! —va riure ell—. Com no he de ser el teu...?

Va callar, perquè començava a entendre com anava la cosa. I se li va encendre una bombeta.

—Eh! Anne! —va exclamar—. Vols venir amb mi al Ball?

L'Anne se'l va quedar mirant amb cara de pòquer.

—James... saps això que faig de parlar-te així com si no t'aguantés? —li va preguntar.

—Sí.

—És perquè no t'aguanto.

—Precisament —va assentir el James.

L'Anne se'l va quedar mirant una estona, com si fos subnormal perdut.

—A veure, tornem-hi...

 

*   *   *

 

L'Alice va sortir amb peus lleugers a la dimensió muggle de Grècia. Anava cap al loft que tenien llogat, perquè sabia que aquell era el dia que arribava la factura del mòbil, i no volia que el Frank la trobés i li recriminés res. Ja l'havia esbroncada per la del mes anterior, i no volia que tornés a passar, de manera que agafaria el correu i se l'enduria. Ojos que no ven...

Però l'ànima li va caure als peus quan va veure que a la porta del bloc hi havia una Harley negra. Merda. Què hi devia fer, el Frank, al loft? Va pujar a l'ascensor rumiant si seria capaç d'haver calculat també quin dia arribava la factura només per poder anar a agafar-la abans que ella. Va veure el que feia quan va fer girar la clau al pany.

Hi havia música posada molt forta, però el Frank havia posat un encanteri perquè no se sentís fora del pis. Estava tot ple de globus de colors que flotaven màgicament per tota l'estança. Hi havia una pantalla gegant i un micròfon de karaoke, tot un càtering de pica-pica per unes deu persones repartit en taules, i petards que petaven amb forma de 15 per tot arreu. I en un racó...

—Per l'amor de Déu, Frank, això és una cascada? —va cridar-li l'Alice al Frank, que estava acabant de penjar unes garlandes a la paret.

El Frank es va sobresaltar quan la va sentir.

—Sí, però no mulla!

Va abaixar la música amb un moviment de vareta i després va alçar les mans amb un somriure.

—I bé? —va fer—. Què et sembla?

L'Alice va obrir els ulls, encara era com un estaquirot a la porta, mirant al seu voltant.

—Què és això, Frank?

—La festa de la Geena —va dir, com si fos la cosa més òbvia del món.

—Però Frank, quan hem decidit que muntàvem una festa?

El Frank es va quedar parat llavors.

—Sempre muntem una festa.

—Ja, Frank —va dir ella pacientment—. Aquest curs quan li vam fer festa al James, l'Elektra estava malalta, recordes? I pel nostre aniversari no n'hi va haver pas, de festa...

—Ja, perquè si no me n'encarrego jo, aquí ningú s'hi posa —va dir el Frank, però sense ressentiment—. Però no em fa res, a mi m'agrada muntar-les.

—A veure, Frank —va tornar-ho a intentar l'Alice, armant-se de paciència—. Tu no has sentit avui que la G ha dit vàries vegades que sortiran ella i l'Angelos? Que li té alguna cosa preparada?

—Ja ho sé, dona —va dir ell, i va tornar a enfilar-se a una cadira per enganxar més guirnaldes—. Però després vindrà a celebrar-ho amb nosaltres, com sempre.

Ho dubto, va pensar l'Alice. No sabia si dir-li.

—Frank, si ella no sap que li estem muntant una festa, com vols que vingui?

—Com vols que li digui que li estic muntant una festa sorpresa? Tu saps què vol dir "sorpresa", oi? I és clar que vindrà; és divendres i és el seu aniversari. El voldrà passar amb els seus amics.

L'Alice es va tirar el cabell enrere amb els dits, exasperada. Com li feia entendre al Frank que no tots es prenien allò del grup amb tanta serietat com feia ell? Entenia que el Frank no tenia parella, però... gairebé li feia pena haver-li de dir que la Geena tenia coses més interessants a fer que estar amb els Magatotis, amb qui ja estava sempre i amb qui no necessitava... intimitat.

—Frank, siusplau, no et decebis si no ve... —va dir—. La Geena té més ganes d'estar amb l'Angelos, avui...

—Ho dubto —va contestar ell, i va canviar de tema perquè no en volia seguir parlant—. Però no és per això, pel que has vingut, oi? La factura del mòbil és a sobre la taula de cuina, al costat d'un ganivet de carn que m'ha semblat que t'aniria molt bé per clavar-te al cor quan vegis el que hem de pagar...

—Oh! —va exclamar l'Alice amb to recriminatori—. I es pot saber quant t'has gastat tu amb la festa? On és el rebut de "la cascada que no mulla", eh? Per què no li donem un cop d'ull?

 

*   *   *

 

Una estona més tard, prop de la platja una parelleta passejava menjant un gelat, agafada de la mà.

—On vols anar a sopar? —va preguntar l'Angelos.

—No ho sé, on et sembla que hauria de voler anar? —va fer la Geena amb to emocionat. Hauria reservat taula en algun restaurant elegant? O hauria preparat algun picnic romàntic?

—Mmm... —va fer l'Angelos—. Podem anar a l'hamburgueseria de l'altre dia.

—Què? —va fer la Geena parant-se en sec.

—Tinc cupons de descompte —es va justificar ell.

—Perdona —va fer la Geena—. Cupons de descompte?

Aleshores es va posar a riure.

—Au, va, ja prou de comèdia —va dir després—. On anem? M'has de tapar els ulls per enganyar-me o què?

L'Angelos aleshores es va quedar paradíssim amb la boca oberta, com si estigués reflexionant què havia de fer a continuació.

—Eh? —va decidir dir al final.

—Val, ho estàs fent genial, això de fer veure que no recordes que és el meu aniversari —va explicar finalment la Geena, posant els ulls en blanc—. Però ja n'hi ha prou, de veritat! Au, va, digues-me on anem.

La Geena va somriure, però l'Angelos es va quedar uns moments clavat,encara amb la boca oberta. I es va posar blanc com el guix. I va pujar lentament les mans fins al seu cap, on les va deixar.

—Ai la puta... —va murmurar— Merda, merda, merda...

Ella va fer un pas enrere,encara més parada i més blanca que ell.

—No m'ho crec —va dir—. És impossible que no te n'hagis recordat. Angelos... —se li van humitejar els ulls—. Digue'm que estàs fent conya. És el meu dia preferit de l'any; no em diguis que te n'has oblidat de debò...

—Merda, merda, merda...

 

*   *   *

 

—Alice...?

L'Alice es va treure el mirallet de la butxaca.

—Gee? Estàs plorant?

Per tota resposta es va sentir un sanglot.

—Ei, ei, ei! Què ha passat? —va preguntar amb veu preocupada... bé, més aviat angoixada—. Estàs bé?

—Noooo! —va bramar ella—. Acabem de tallar!

—Què? —es va sorprendre l'Alice—. Però què dius!

—Se li ha oblidat... que era el meu... aniversari, Alice... —va dir ella entre sanglots—. Duia com... dos mesos... dient-li que era avui... i ell... i ell...

—On ets? —la va tallar directament l'Alice.

—A l'Acròpoli... el muggle... no vull que em vegin així per l'Acadèmia...

—Vinc. Tu no et moguis...

Va donar una volta al tros de mirall per tallar la connexió i després va parlar.

—James.

—Hola —va dir ell al cap d'una estona—. Saps què? Ja tinc parella per ball! No diries mai...!

—Ara no —va fer ella, anat per feina—. L'Angelos s'ha oblidat de l'aniversari de la G en sèrio.

—Al igual.

—En una hora al loft —va ordenar-li sense miraments—. Ja hi ha festa muntada.

—Perdona?

—Coses del Frank, tu no pateixis —va dir. Anava a tallar quan va tenir un pensament tan amable que es va fer creus que fos d'ella—. I porta l'Elektra, corre. A la Gee li agradarà.

I no només ella. Va tallar la connexió amb el James i va agafar el mòbil; primer trucaria la Sofia i, després el Paris. Tota la gent amb qui la Geena se sentia bé.

 

*   *   *

 

Ja era ben entrada la nit, i la cosa al loft anava força bé. Entre tots havien aconseguit que la Geena deixés de plorar i somrigués una mica. En aquell moment cantava una cançó del karaoke amb l'Elektra i la Sofia, que havien decidit aparcar les diferències fora de la festa per estar amb la Geena, igual que l'Alice, que es negava cantar, però se les mirava divertida, jugant als daus amb el Frank i el James (aquest últim estava perdut des de feia estona, però s'ho prenia amb entusiasme).

I aleshores va sonar el timbre.

El James, el Frank i l'Alice es van mirar, estranyats, perquè no esperaven ningú més i des de fora no se sentia pas la música. Els dos nois es van aixecar i van anar a obrir la porta. Era l'Angelos amb cara llarga.

—Ei, tios —va dir—. M'he imaginat que seria aquí... vinc a parlar amb ella...

Va fer un pas endavant, però es va trobar que la mà del Frank li barrava el pas. I que després l'empenyia suaument però a consciència cap al replà de fora.

—Que tu creus tu —li va murmurar, alçant una cella.

—Què et fa pensar que tu estàs invitat? —li va deixar anar el James amb mala baba—. Molt em temo que no compleixes els requisits.

—Requisits? —va fer l'Angelos, sorprès que el seu company d'habitació també pensés que s'havia de mantenir allunyat de la seva nòvia.

—Xacres, tio —va dir el Frank llavors—. Els tens desordenadíssims. No es pot entrar si no és amb xacres ben alineats. Em sap greu. Política de l'empresa...

 

 


 

 

VIST:

La Rossa plorant desconsoladament entre un mar de runes... que adequat. J, E i S sortint els tres junts de l'Acadèmia. Hola? Des de quan aquestes dues consenteixen la presència de l'altra? Més tard, Mr Playboy sortint d'un edifici del centre amb el cap cot... ai, ai, ai... que em sembla que les previsions s'han complert i ja hi tenim una parella menys. I a sobre el dia de l'aniversari de la Rossa...!

Moltes felicitats, eh? No et tallis les venes, si pots!

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora

 

 

 

 

 

 

 

 

 


Llegit 1147 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris29/07/2011 a les 00:26:23
#22704Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Vale, nois: Bones i males notícies:

La bona: He trobat feina.

La dolenta: Com que he trobat feina, no tinc temps per escriure. Aquest capítol fa com una setmana que l'arrastro. Bé, aquí està, però no sé quan podré acabar el següent.

Volia acabar la tercera part de la fanfic aquest estiu, però ara ja no ho veig tan clar...

En fi, em sap greu, però és el que hi ha.

Petonets per tothom, que me'n vaig a dormir, que ara em llevo aviat! ^^

A. Black




Avatarharry_james_potter 119 comentaris29/07/2011 a les 10:38:08
#22705Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

1r! ara m'ho llegeixo!




Avatarharry_james_potter 119 comentaris29/07/2011 a les 11:45:03
#22706Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Felicitats Agatha! Quina sort haver trobat feina!

I parlant de la FF: Com diu la Pandora . Només en queden 2. Són progressos que no cal que desfacis (com has fet dues vagades com a mínim amb en James i l'Elektra).

Pobra Geena. No s'ho mereix, però si això l'ajuda a estar amb en Frank, és un mal menor per un bé comú.

Una altra cosa: l'altre dia estava pensant en la fanfic i t'he de tornar a felicitar. Vas dir que l'Elektra s'estimava molt a son pare i això és el complexe d'Elektra. Coses de pensar en fanfics.




Avatarrodlel14 119 comentaris30/07/2011 a les 00:15:43
#22709Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Agatha, ja torna a funcionar bé la cosa! Espero que el comentari s'envii... u.u'

Bé, el capítol està bé. Una mica previsible, la veritat, però no deixa de ser interessant.
L'Anne Boot? De veritat? Au, va... em prens el pèl.

Tema Torneig: quan és la 3a prova? Perquè l'espero amb candeletes. Vull un mort, que consti. Ehm... amb la Linette em conformo.

Pel que fa a les relacions, he de dir que molaria un piló que, quan la Geena caigui en que el Frank li va al darrere, en Frank es fixés en algú altre. El millor és que, essent com és el noi, ni ho sap, que li agrada la Geena!

En James, pel seu compte... bé, l'Elektra em cau fatal, ja t'ho he dit sempre. M'és igual què facis amb en James (jo què sé, per algun motiu hauràs inventat l'Anne!), però l'Elektra la vull marginada com sempre :P

Pel que fa a opinions de personatges, en Frank és un geni. És el més intel·ligent de tots, però tots sabem què comporta, això... Enyoro l'Al, no se'n sap mai res. :(

Sobre els missatges d'alerta... hi he estat pensant, i només hi ha dues maneres que al present arribi informació sobre el futur: o bé algú del present ha pogut veure el futur, o bé algú del futur (i que, en conseqüència, sap què va passar en el seu passat, el nostre present) sigui al nostre present.
Parlant clar, que veient que els Magatotis han estat rebent informació, crec que algun d'ells ha vingut del futur.

Espero que això valgui per tots els comentaris que et dec =D

rodlel14
Muahahahahahaha!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris30/07/2011 a les 00:43:50
#22710Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

harry_james_potter: gràcies! No, lo de la Geena i l'ANgelos és definitiu (pel consol de tots, crec ^^) Però no sé si us hi heu fixat que la Gee no està gaire pel Frank, tampoc... XD Lo del concepte d'Elektra... crec que en aquest cas, tot i que queda bé, és pura casualitat! Em sap greu! XD

rodlel14: ja sé que és previsible, però no fotem que sabíeu que tallarien! XD Res, era per solucionar això i per posar una mica de classes i una mica d'humor. I... sí, l'Anne Boot. Són tan diferents que com a mínim tindran tema de conversa... XD. 3a prova en 2 o 3 capítols, però crec que serà la més sosa... és que la 2a prova me la vaig currar molt! XD Lo del Frank i la Geena fa molt temps que està pensat. Però abans de fer una cosa així, s'ha de veure que el Frank li va moooool de temps al darrere. Així si es canvien els torns farà més ràbia! XD I el Frank sí que sap que li agrada la Gee... però és més discret, i no vol que ella ho sàpiga, xk sap que ella no sent el mateix. Tan fàcil com això. I aneu a la merda amb l'Elektra. A mi m'agrada, i penso arreglar la seva marginació social! XD Vaaaaaale, Frank el personatge preferit per aclamació. Jo també crec que és molt intel·ligent, però és més llest el James; és més... agut i ràpid, i és qui sempre té les idees. El Frank és més reflexiu, pe`ro sempre en plan irònic. L'AL sortirà molt més a partir del curs següent, igual que la Lily; promès. I pels missatges d'alerta... vale, guai, ben vist. Segueix-ho rumiant! Merci per comentar! Muaaaks!




Avatarharry_james_potter 119 comentaris30/07/2011 a les 11:36:31
#22711Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Ah Agatha! Vas rebre el meu MI? És que estic dubtant de sí el vaig enviar bé o no. Només digues o , si su plau.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris30/07/2011 a les 15:04:52
#22712Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

harry_james_potter: eis, no t'ho havia contestat perquè una altra persona havia proposat la mateixa parella i ja vaig contestar al capi anterior; em pensava que ho havies vist, però no passa res, no em fa res tornar a contestar! ^^  Tenia pensat que l'Albus fos gai, però l'Scorpius, la veritat és que no, per a res. Ja si amb prou feines respecta els nascuts de muggle, imagina't els gai, els mig-humans, etc... a casa seva els donaria un trauma. No, no, amb l'Scorpius no hi havia pensat pas.

És clar que aquestes coses... no ho sé, encara no tinc res decidit segur; ja ho veuríem. Qui sap, potser m'ho repenso fins i tot amb l'ALbus i trobo algú amb un perfil millor! ^^




Avatarharry_james_potter 119 comentaris30/07/2011 a les 16:33:00
#22713Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Això és impossible! L'Albus és el gaiper excel·lència! Això li ve del vell Dumby, ja que du el seu nom.

I tens raó, els Malfoy maten son fill si descobreixen que és gai i que està amb un Potter (però no em neguis que una cosa com aquesta és imapgable. Imaginat-ho per uns moments...).

I amb això de la parella de l'Albus, no t'amonis, sempre et pot quedar l'opció d'inventar-te un personatge. Bé, ja ho descobrirem el curs següent (o l'altre, qui sap).




Avatarivi_potter 512 comentaris31/07/2011 a les 16:13:01
#22714Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLA! Me n'alegro que hagis trobat feina :) El capítol m'ha agradat molt, el personatge de l'Anne m'ha semblat molt divertit! Des del principi tothom veia que l'Agelos se n'oblidaria, en fi, nois... jajaj Petons!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris01/08/2011 a les 01:05:08
#22715Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

No sé com t'ho fas per penjar sempre quan no hi sóc i no tinc internet xd (bé, de fet sí que ho sé, és perquè m'he passat més de mig juliol fora xd). És igual, és igual. El capítol. M'ha agradat, però després de la gran currada de la segona prova... no ho sé. L'última frase del Frank és gran, molt gran. Per treure's el barret xd Parlant de personatges que troba a faltar la gent... jo trobo a faltar els de tercer! No només l'Albus, que ja va sortint de tant en tant. L'Andrea, el Lorcan, el Charlie, la Rose... no ho sé, podries fer-los sortir i muntar un lio ben gros xd En fi, que he arribat aquesta tarda d'una setmana d'Stage musical (o sigui, que no he dormit xd) i estic morta de son. Vaig a dormir i potser demà et comento algo més x) (per cert, digues algo del comentari de l'anterior capítol...)




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris05/08/2011 a les 19:43:25
#22717Encara no he escrit cap fanfiction

He rigut TANT en aquest capítol... X'D... Xacres desalineats... "que si això el teu gall no li diu al meu gall al carrer"... X'D... etc... x'D..... Lo de l'Elektra, hmm.. sí.. hmm.. sembla que això de la mossegada de vlad i aquella dona rondant-li per dins em convenç força (d'acord, aquesta teoria matxaca la del llop clarament, sobretot des que em vas fer notar que el fet que un company d'habitació es transformés en llop a mitja nit seria algo més que significant u_u)..hm.. tinc una divisió d'interessos: la meva part tossuda em diu que segueixi amb lo del llop, però la meva part lògica em diu que estic com una cabra, que accepti que el vlad i la gal·lípada tenen majoria absoluta al meu cervell. Pobra Geena, però també, és que l'Angelos és força previsible... I el Frank, és tant bona persona que li faria un monument. Vale, podria seguir així una estona, però crec que amb dir-te que ESTIC ENGANXADA i ESCRIU AVIAT ja m'entendràs perfectament, així que, per acabar, dir-te que et desitjo molt temps per escriure (si pogués et donaria el meu), i moltes, moltes felicitats per la feina!!




AvatarLily_Bell 18 comentaris06/08/2011 a les 20:55:40
#22718Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Agathaaaaaaaa!!!!
Uee he aconseguit internet y no saps l'alegria que m'has donat en veure que has penjat el capitol!! M'he rigut molt amb les clases xD totals! Estic enganxadisima xD pero tambe he de dir que trobo a faltar la Lily que es dels meus personatges preferits. Sobre la Geena i l'Angelos... Es veia a venir. No em fa cap pena l'Angelos s'ho mereix xD l'Anne... O.O en serio? XD y visca el pobre Frank xD Be malegro moltissim de que hagis trobat feina. Prente amb calma la fanfic eh? Pero no tardis!

Petons!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris09/08/2011 a les 09:51:35
#22721Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

ivi_potter: Gràcies, a mi també m'agrada molt l'Anne, o sigui que he decidit que la faré servir més d'ara en endavant. I sí, al llarg del capítol ja es va veient que l'Angelos se n'oblidarà. Si la Geena s'hagués pensat que se n'estava oblidant des d'un principi, en realitat li hauria estat preparant la festa del capón...! XD

marta_ginny: vale, sembla que som gafes l'una amb l'altra... (menys aquest últim cop, que has comentat la primera...!). Vale, així que es queda curt al costat de la segona prova... crec que qualsevol cosa que pugui escriure ja semblarà poc al costat de la segona prova. Em vaig fotre la currada del segle, la veritat XD. Lo de la frase dels xacres té molta, molta tela. En relaitat va venir d'una conversa amb amics meu sobre el tema, i m'estava descollonant i vaig pensa, hosti, això dels xacres ho he de posar a la fanfic...XD. I els tercer, Al, Rose, Andrea, Lorcan, etc i la Lily i els de primer (Hugo Lysander, Kristian) tornaran a aparèixer amb una mica més de protagonisme al següent. Aquí els he hagut de deixar una mica de banda per encabir els alumnes de l'Acadèmia. Però els tinc presents ^^. Espero que hagi anat molt bé s'Stage, i gràcies per comentar! ^^

Lily_Bell: Liiiiiiils!Hahaha, m'ncanten les classes a mi també, i ara feia moltíssim que no en posava. De fet aquí a l'Acadèmia gairebé no n'he posat, ai això que a Hogwarts n'acostumo a posar sovint... aquí no sé per què el més recurrent són els esmorzars i els dinars al partenó, oi? No sé per què, no estava previst, però ha anat així. La Lily ja sortirà més al següent. A mi l'Angelos sí que em fa una mica de peneta, doncs. Ja prou li costa tenir nòvia... perquè se li ha passat un aniversari, pobret... vale, que sí, que fot, però és que el tracten com si li hagués fotut les banyes i en realitat no és per tant...! XD L'Anne m'agrada, sortirà més a partir d'ara. I sí, el Frank és molt guai, com et dirà tothom encantat XD. I per la feina ja no cal patir... s'acabó. XD Però demà tinc una altra entrevista,a veure què. Byyye! Ens veiem per HE!