Rivalitat entre cases... o a la familia. - Capítol 2: La vida dóna sorpreses... Sorpreses dóna la vida
AvatarEscrit per Lily_Bell
Enviat el dia 12/08/2011 a les 22:22:03
Última modificació 12/08/2011 a les 22:22:03
Tots els capítols de Rivalitat entre cases... o a la familia.
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 2: La vida dóna sorpreses... Sorpreses dóna la vida

Bé, aqui estic!

Sento molt haver tardat tant, però estic de viatge per Londres, així que no us queixeu, que he trobat internet i temps per escriure. Bé... només avui i perquè plovia i m'he quedat a l'hotel amb inter. Seguiré escribint, ja veuré quan penjo el següent capítol^^

En aquest capítol entren més personatges, així que admeto crítiques! Petons !

_______________________________________

Capítol 2: La vida Dóna sorpreses... Sorpreses dóna la vida

King's Cross estava que una mica més i vomitava gent aquella matinada de l'u de setembre. La gent caminava d'un costat a l'altre amb els seus carrets plens de maletes de colors. Per sort, entre tanta gent no es podien distingir algunes gàbies amb animals tan estranys com mussols, gripaus, rates o fures. Cap muggle es va demanar per elles, o bé per què no les veien o bé per què no estaven per mirar les mascotes que tenien els altres, arribaven tard, estaven adormits o bé tenien coses millor que fer que mirar animals.

Entre la gent hi havia una noia d'onze anys pèl-roja, que si no hi hagués tanta pressa o tanta gent seria molt més visible per la seva estranya roba. Camisa groga i els mateixos pantalons verds del dia anterior. Empenyia amb força el seu carret amb un bagul i una fura que no parava de moure's d'un costat a l'altre de la gàbia, nerviosa i acostumada a estar fora. La Lizzie no li feia cas, estava massa ocupada mirant les andanes nou i deu. Nou, deu, nou, deu... segons el seu bitllet, l'andana tenia que ésser entre aquells dos. Va decantar el cap cap a la dreta, confosa. Els seus pares no li havien dit res d'allò i no havien pogut acompanyar-la el seu primer dia, per tant no entenia si tenia que fer alguna cosa o el bitllet estava equivocat. No es podia creure que als seus pares se'l hagués passat això de dir-li com arribar a l'andana. Per sort, amb els nervis que duia al damunt havia arribat un quart d'hora abans, així que tenia un quart d'hora per esbrinar com arribar-hi... Bastaria?

-Cerca alguna cosa?- La Lizzie es va girar, mig espantada, i va veure un senyor amb uniforme, força grassonet, amb un bigoti que a la Lizzie li va recordar a un tal Salvador Dalí del mon muggle.

-Oh! Sí! No haurà trobat alguna vegada a la seva vida (es què jo mai ho he trobat, i mira que he cercat i cercat, ha d'existir) unes sabates, com les que porto, eh? No de tacó que soc massa petita i no d'aquestes horribles i avorrides que porta aquella senyora d'allà. Bé, que m'estic anant. Com les meves, de colors vius i amb lluentons?

Bé, va semblar que no era el tipus de pregunta que el senyor policia esperava, ja que va arrufar les celles i va dir, amb una veu molt greu:

-A què juga?

-Jugar?

-Lizzie!- una noia de cabells castanys i ulls verds maragda va aparèixer i, somrient al policia, es va endur una mica més cap a la dreta a la pèl-roja.-Què fas? No podem preguntar-li als muggles sobre l'andana.

-No li preguntava sobre l'andana. M'alegro de veure't Anne!

-Llavors que li... deixa-ho. Millor no demanar. Com estàs?-L'Anne somreia a la seva millor amiga, mentre empenyia el seu carret cap al mur que hi havia entre les dues andanes.

-Bé, no se com entrar a l'andana.

-No t'han dit res els teus pares?

-Sel's hi ha oblidat de dir-m'ho, suposo. On es la teva familia?

-A l'andana. Vine...

- - -

-Per què l'hem de esperar? He vist el Carl i el Matthew! Deixa'm anar amb ells ja i tu l'esperes.-va remugar l'Oliver, mirant impacientment el mur des de l'andana 9 i ¾.-Per què coi triga tant?

-Oliver, tranquil•litzat, que per dos minuts no et perdràs res.

-Jo me'n vaig. Podriu-vos vosaltres.- va fer l'Oliver, agafant el seu carret i començant a caminar cap al tren.

No va fer cas als comentaris dels seus pares que es sentien darrere seu. Per què tenia que esperar a la estúpida de la seva germana que s'havia entretingut amb unes escales mecàniques muggles? No era ella la que es moria de ganes d'anar a Hogwarts? Va entrar al tren i va començar a buscar un compartiment lliure.

-Oliver!

L'Oliver es va girar i va veure la cara del seu millor amic, el Matthew (o Matt, que era com li agradava que li diguessin) i va somriure. Es va frenar i va esperar que arribés fins ell. El Matt era un noi una mica més alt de l'Oliver, amb els cabells rossos i els ulls daurats, estranys. Va córrer cap a ell i li va somriure.

-Ei tio, m'alegro de veure't.

-Igualment. Com ha anat l'es... oh, perfecte.- Va fer, de mala lluna, mentre una noia va aparèixer pel passadís del vagó.

Per la cara que va posar la noia, es podia veure de lluny que tampoc li feia molta gràcia trobar-se amb l'Oliver Era una mica més baixeta que els dos Slytherins, de cabells castanys, mig llisos mig arrissats, amb uns ulls blaus cel clarets.. La noia ja duia l'uniforme posat, i es podia veure un lleó i els colors groc i vermell a la seva corbata. Gryffindor. Tots dos van arrufar el nas en veure's.

-Abbey- va fer amb fàstic la noia.

-Wells- va fer amb fàstic l'Oliver.

-Tenia l'esperança de que t'haguessis ofegat de tant orgull aquest estiu i no veure't per Hogwarts durant un curset.

-La mala herba mai mor, diuen.

-Trobaré el tallagespa, fa falta.

-Eh, ja val, això comença a calentar-se, deixeu-ho per els partits de Quidditch i per Hogwarts.- va dir el Matthew, mirant malament a la noia.- Al tren només acabaríeu ficant a gent que no te res a veure.

-Què més dona
- va remugar de mala lluna l'Oliver.

La noia li va dirigir una mala mirada i va fer mitja volta, anant a l'altre vagó.

-Com es pot ser tan...

- - -

-Tots els compartiments estan plens.

-No ens desesperem, trobarem un, no poden estar tots plens...

-Anem al del teu germà, que només hi son ell i dos amics. Potser els hi caiem bé...

-I una merda.- va fer l'Anne, ofesa.- Ara només em falta això, i va obrir cabrejada un compartiment.

Hi havien només dues persones, Dos nois, tot dos iguals, amb els cabells castanys llisos i els ulls blaus cel.. La mateixa altura i el mateix rostre. "Germans bessons"- va pensar l'Anne, fascinada. Mai ho havia vist amb els seus propis ulls i li va cridar molt l'atenció. Els dos nois van mirar les noies i van haver uns segons de silenci. Després, per fi la Lizzie va parlar:

-Podem seure? No trobem compartiments buits...

-No demaneu. Un plaer, us ajudem amb els baguls?- va demanar el de l'esquerra.

-Costa de guardar-los, ho dic per experiència.- va dir el de la dreta.

Entre els quatre van aconseguir pujar els baguls, i després es van asseure, emocionats per l'arribada a Hogwarts. Van descobrir que els dos nois es deien Adrien Wells(el de l'esquerra) i Dimitri Wells(el de la dreta) I tot i ser totalment iguals físicament, psicològicament eren molt diferents. Al Dimitri li agradava més el benestar i la tranquil•litat, mentre que l'Adrien era totalment hiperactiu, tant que no va poder esperar a la senyora del carret de les llaminadures, ell va anar a cercar-la i va tornar amb una gran pila de dònuts de carbassa, caramels de tots els gustos, granotes de xocolata i palets de pega dolça negra.

-Tant de sucre per tu sol no pot ser bo, Adrien.- va fer l'Anne, mirant amb els ulls com plats la pila de dolços que portava i menjant-se'ls amb la mirada.

-No són per mi sol, agafeu-ne- va riure.

I les hores van anar passant, i els quatre nois van començar a formar una amistat força forta. Al principi als dos bessons els pareixia estranya la forma de ser de la Lizzie, però en seguida s'hi van acostumar... encara que per els colors cridaners encara faltava una mica per acostumar-s'hi. L'Adrien volia anar a Gryffindor, però el Dimitri no volia ni sentir-ne a parlar. Segons ell, feien massa rebombori i no podria estar tranquil a la sala comuna, així que ell preferia o Ravenclaw o Hufflepuff. Quan la Lizzie va demanar, estranyada, però que ningú volia Slytherin els tres se la van quedar mirant i van donar tres raons diferents a la vegada:

-Hi ha el meu germà.

-Tenen mala fama.

-Son unes serpotes.

I després d'uns segons de silenci, cadascú pensant en el que havien dit els altres, el tren va frenar i una veu ronca va anunciar que ja havien arribat.

- - -

-La teva germana fa el primer any aqui, no?- va demanar el Matthew, quan ja estaven a la taula de Slytherin, esperant que arribessin els de primer any, que venien en barquetes.

-Sí.- va fer l'Oliver, sense molt d'entusiasme.

-Slytherin, no?- va fer l'altre, En Carl

-Això espero, però ho veig difícil, es massa ximple.

-Apa! Jo l'he vista!

-Avui l'he despertada a les tres de la matinada, dient-li que fèiem tard, i s'ho ha cregut. Et sembla encara que no es ximple?

A l'altre costat del Gran Saló, a la taula de Gryffindor més concretament, una noia mirava cap a la porta, Esperant que els seus dos germans apareguessin per la porta. L'Adrien aniria a Gryffindor, estava seguríssima, però el Dimitri... pintava més cap a Hufflepuff. Esperava que el cuidessin bé allà, era molt bon noi. La seva amiga, l'Enara, li va fer tornar a la realitat fent-li explotar un petard davant dels nassos.

-¡Coi!

-Ally... en que pensaves, bonica?

-En els meus germans, que entren aquest any.- va fer l'Allison, fulminant-la amb la mirada.

-Em sona que la germana de l'Abbey també entra aquest any.

-Una altra serpota, segurament. Quin fàstic que em fa aquest tio.

-A tu et fan fàstic els Slytherins en general, Ally.

-I a qui no?- va fer, amb un somriure trapella.

De cop la porta es va obrir i es va fer el silenci mentre els alumnes de primer entraven, poc a poc, i s'apropaven a la cadira amb el barret. Tant l'Allison com l'Oliver van poder observar que cap dels seus germans eren entre la multitud. L'Alison va seguir buscant, mig espantada, mentre que l'Oliver només va fer mig somriure. Els nens esperaven sense saber que passava mentre la professora Thompson es quedava al costat de la cadira, mirant, com si res, a la porta. En seguida es van sentir murmuris per tot arreu. L'Enara va començar a parlar amb l'Ally, i el Matt i el Carl amb l'Oliver, quan de cop i volta es va a tornar a obrir la porta.

Amb el Luckgarden, el guardabosc de Hogwarts d'aquells moments, hi havien quatre nois, totalment xops i anaven deixant uns bassals darrere seu. Tots amb el cap baix i les cares tant vermelles que els hi cremaven, igualment, l'Oliver i l'Allison van poder veure els seus germans.

-¿Volies entrar amb estil, Anne?- va demanar l'Oliver, i tota la taula d'Slytherin va riure.

-Tenies raó, sembla ximpleta...- va fer el Carl.

L'Anne va ignorar-lo i va acabar posant-se bé els cabells com podia i amb tot el valor que va poder va mirar endavant, cap a la professora Thompson. Ella els va mirar un segon i després va mirar al guardabosc. Ell va fer una senya com que ara no era el millor moment per parlar-hi, Així que la professora va començar el seu discurs de l'orgull que suposava estar a Hogwarts. El Dimitri va empènyer la Lizzie, mig en broma mig enfadat.

-Ens has fet semblar imbècils.

-Només havia vist una cosa que es movia al llac i m'he inclinat i...

-I tota la barca s'ha inclinat, no passa res.- va fer l'Anne, encara amb les galtes enceses.- Ja estic farta del meu germà, primer el despertador d'aquest matí i ara això...

-Es un fill de puta amb totes les lletres.-va riure l'Adrien.

-I ara procedirem amb la cerimònia de la tria.- va fer la professora, i els quatre alumnes es van adonar de que no havien sentit res de les normes.- Abbey, Anne!

Mai ho havia pensat, però al tenir un cognom com "Abbey" Era quasi imposible que hi hagués algú abans d'ella. Va respirar i va pujar les escales, deixant un rastre d'aigua enrere, i llavors, abans de que pogués sentir els murmuris del barret, abans de que el barret li toqués els cabells, va cridar sense dubtar-ho ni un moment:

-Gryffindor!

L'Anne es va quedar de pedra sense saber a on anar, el seu cervell no era capaç d'entendre. Gryffindor? Ella? Ella era una Ravenclaw! Va mirar el Gran Saló, on els de la taula de Gryffindor cridaven i la invitaven a anar a seure amb ells. Va mirar a la taula de Slytherin i va veure que el seu germà no la mirava. Va buscar als seus amics i va trobar els ulls de l'Adrien, que li somreien. Va baixar de la cadira, sense entendre molt que passava al seu voltant i va anar cap a la taula de Gryffindor, on encara l'aplaudien.

Després de segles de que la seva familia fos a Ravenclaw, Els seus dos últims descendents havien trencat la tradició. ¡I de quina manera! Un a Slytherin i l'altre a Gryffindor. No s'ho podia creure. Va mirar com enviaven un noi a Hufflepuff, i va notar com una mà es posava a la seva espatlla. Ella va girar el cap, estranyada, i una noia molt semblant a l'Adrien i al Dimitri se la va mirar.

-Què ha passat?Per què estàs mullada?

-La meva amiga ha vist un estrany ésser al llac que només ella veu.- va explicar l'Anne, quasi sense pensar, mentre veia com el seu germà li dirigia una mala mirada. Ara tenia que pensar una venjança per tot el que li havia fet tot el temps, i Hogwarts era una escola de màgia. Així que només li va fer un somriure trapella. Pot ser havia estat millor anar a Gryffindor, encara que sigui per enfadar a l'Ollie.-S'ha inclinat massa i la barca ha bolcat, tots quatre em caigut a l'aigua i el professor s'ha quedat enrere per ajudar-nos.

-Bona entrada. Em dic Allison Wells.

-Anne Abbey.- Va dir, sense adonar-se que era el mateix cognom que el del seu dos nous amics.

-El teu germà i tu heu de ser diferents per força.- va deixar caure com qui no vol la cosa, però el que volia, en realitat, era veure l'interior d'aquella noia, mentre un pla es formava a la seva ment.

-L'odio.

Hi va haver un silenci entre les dues, just a temps per sentir com la professora Thompson llegia:

-Schpeckart, Elizabeth!

La Lizzie es va separar de l'Adrien i el Dimitri i va anar, fent petits saltets, com si volés, que van fer riure a uns quants alumnes dels que encara esperaven que el barret els hi assignés una residència. L'Anne va fer el gest d'aixecar-se per fer-los callar, però l'Allison la va frenar. Encara no sabia que pretenia aquella noia de catorze anys amb ella, una nena d'onze, però no li feia moltes voltes. Va dirigir una mirada freda als alumnes que encara reien quan la Lizzie es va asseure i el barret va caure al seu cap. Hi van haver uns segons de silenci, encara que els murmuris d'altres taules es podien percebre. Llavors el barret va cridar:

-Hufflepuff!

La taula de Hufflepuff va començar a cridar, aplaudint-la, i l'Anne es va relaxar. Després de la caiguda al llac, l'aplaudiment i la cridòria que li donaven la benvinguda van dir-li, de la millor manera possible, que la cuidarien bé, encara que... bé, fos com fos. L'Allison es va asseure al seu costat i al cap d'un segon es va asseure l'Enara davant d'elles dues, mirant com continuava la tria. L'Anne es sentia observada i no molt còmode, a més a més, el fet de ser a Gryffindor encara la colpejava. Gryffindor, Gryffindor... valor, valentia. Això era el que tenia ella? El barret no havia arribat ni a tocar-li els cabells...

-Wells, Adrien!

L'Adrien va pujar convençut cap a la cadira i, al igual que a l'Anne, no va fer falta que el barret li toqués el cap per que cridés que aquell alumne tenia una plaça a Gryffindor. El noi va somriure i va córrer cap a la seva germana. Aquest fet va fer despertar a l'Anne. Coi, que l'Allison era la germana de l'Adrien i el Dimitri. A partir de llavors la va veure amb uns altres ulls, com una altra amiga, encara que li fes preguntes estranyes.

El Dimitri va anar després, i per sorpresa per a tots, aquest va anar a parar a Slytherin. L'Adrien i l'Allison van ofegar un crit, i l'Anne es va quedar mirant el seu amic, que pareixia tan confús, sense entendre res, com ella quan havia sentit el nom de Gryffindor per tot el Gran Saló. Veu com surt de la cadira i recorda la seva resposta a la pregunta de la Lizzie : "Tenen mala fama" I llavors entén la por que li surt dels ulls, així que quan el Dimitri cerca ajuda per la taula de Gryffindor, es troba amb les mirades de la seva germana i el seu germà, de l'Anne i de l'amiga de l'Allison, l'Enara, que li donaven tot de missatges telepàtics per que es tranquil•litzés, i quan el Dimitri va girar el cap, va veure a la Lizzie que li feia l'ullet.

El que no van veure cap d'ells, va ser el somriure malaltís de cert alumne de Slytherin, que començava a veure una nova manera de fer mal als Gryffindor, i el que més l'importava: de fer mal a la Wells.


Llegit 639 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarivi_potter 512 comentaris15/08/2011 a les 21:20:19
#22744Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLA! M'ha agradat moltíssim aquest capítol! Tinc moltes ganes de saber com continua, petons!




Genís_TM 6 comentaris22/08/2011 a les 17:02:45
#22761Tinc 1 fanfictions i un total de 1 capítols

Molt Bó, continua ja!




joni_huguet 8 comentaris22/08/2011 a les 19:05:27
#22763Tinc 1 fanfictions i un total de 2 capítols

Ha estat molt bé el capitol, sera bastant divertit veure com es foten entre els germans




JoanaPotter 185 comentaris05/09/2011 a les 13:17:24
#22784Encara no he escrit cap fanfiction

Em pensava que l'havia comentat i he vist que no! M'ha agradat molt i fins el seguent!

Comenteu les meves fanfics, si us plau!




AvatarClara_Weasley 133 comentaris08/09/2011 a les 17:14:50
#22807Encara no he escrit cap fanfiction

Ja t'ho he dit pel xat, però m'encanta el bessó a Slytherin. Ha sigut del pal: Mmm... Slytherin? Què? xDD

A mi, de moment, no em cau pas malamnt el germà gran, tot i que caldrà veure com és i què fa...

I la Lizzie em fa molta gràcia xDDD És genial! ^^

Bueno, m'ha agradat molt, la fic! ^^ Espero veure un altre capítol aviat (:




AvatarLuna Weasley 95 comentaris09/09/2011 a les 09:00:16
#22809Tinc 2 fanfictions i un total de 13 capítols

Diooos, m'encanta la Lizzie... És massa, de veritat.

M'ha fet molta gràcia, Lils, és fantàstica. Continua aviat! ^^

~Allie~