Un destí horrible, un orígen pitjor - Capítol 9: Mirar endavant
AvatarEscrit per BelitBlack
Enviat el dia 08/10/2011 a les 18:23:30
Última modificació 08/10/2011 a les 18:23:30
Tots els capítols de Un destí horrible, un orígen pitjor
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


Capítol 9: Mirar endavant

Hola!,
Doncs, per fi, després de tant de temps arriba un altre capítol. Suposo que ja ningú recorda de què va, i que la poca gent que em comentava haurà desaparegut. Però si seguiré penjant la història no serà ni pels comentaris ni per les visites ni per res més que el fet d'acabar-la, de seguir endavant i no deixar les coses per la meitat.

Doncs res més gent invisible i inexistent que ho llegirà, aquí us deixo un altre capítol que no m'acaba d'agradar com ha acabat, un aplaudiment siusplau!

***

En Theodore Nott es mirava fascinat els plecs i les arrugues del llençol de la infermeria, feia una hora més o menys els últims rajos del sol s'havien començat a colar per la finestra i ara la tela ja no només marcava les corbes que tan li agradaven del cos que jeia sota, ara la roba blanca adoptava tonalitats rogenques i ataronjades, colors calmats i càlids que es perdien entre les zones ombrívoles de les muntanyes de teixit.

S'estava mirant els plecs que es formaven al genoll mig aixecat de la noia. Helena, havia dit Madame Pomfrey que es deia, o més ben dit havia remugat el nom mentre anava a parlar amb en Dumbledore.

No feia ni dues hores que havia entrat per la porta cridant amb el cos braços. Però la situació era totalment diferent. Ja no quedava sang per enlloc, ni quedava aquest patiment per si se'n sortiria. Ara només quedava esperar.

Aleshores, uns ulls grisos grans i profunds van mirar-se els ulls cafè, dolços i petits que feia tan sols uns segons observaven els llençols. Una mascara d'indiferència, un posat inexpressiu, va ser tot el que va poder veure l'Helena en aquell rostre conillenc.

-Pren-te això. -va dir en Theodore acostant-li un líquid verdós bastant consistent que semblava fet d'algues aixafades.

-Gràcies. -va contestar prenent el got, sense esma de pronunciar cap altra paraula.

Ell es va mirar el rellotge daurat del seu canell, ella es va beure el líquid fastigós intentant no vomitar-lo. Un silenci incòmode es va menjar l'infermeria.

Els ulls d'en Theodore es van perdre en el paisatge exterior, evitant el contacte visual amb l'Helena que comprovava que algú li havia posat un pijama blanc amb llunes i sols daurats. No sabia què dir, com justifiques haver volgut acabar amb la teva vida? S'ha de parlar a un Slyhterin que t'ignora, i si és l'única persona que vetlla per tu?

-Què hi fas aquí? -va preguntar al moment que se n'adonava de que aquelles paraules sonaven molt desagradables.- No vull semblar maleducada, però creia que els Slyhterin ignoràveu a la gent com jo.

-És difícil ignorar un bassal de sang al terra dels lavabos. Però no et preocupis, normalment ja ignoro a les emos suïcides. -va contestar ell amb sorna.

-No m'agrada massa l'estètica emo... però si és la única opció perquè no em toquis els nassos... -va fer ella aixecant les celles amb despreci. Va notar que li tremolava la veu, però el to burleta ho dissimulava bastant bé. Ara ja recordava perquè odiava els Slyhterin, qui coi li pot dir això a algú en la seva situació?

-Quina simpatia! Ja veig que les emos no sou gaire sociables. Ni educades -va afegir després d'una pausa- , de res per salvar-te la vida.-va deixar anar amb una mirada desafiant, que més que odi suggeria el repte de contestar.

-I què et fa pensar que t'agraeixi aquest gest? -per dintre cada cop lamentava més haver-ho fet, i agraïa infinitament no haver-ho aconseguit, però admetre-ho seria una victòria massa fàcil per l'Slytherin.- Allá no hi vaig arribar per casualitat ni per accident.

-Em presento voluntari per dur a terme l'eutanàsia, així allibero al món d'una emo borde i t'allibero a tu de la vida. Això si que m'ho agrairàs, o l'orgull no et deixa? -va contestar posant un braç sobre el respatller de la cadira i creuant les cames amb una posició despreocupada i arrogant.

-L'orgull el vaig perdre quan vaig entrar a Slyhterin, encara que als de sang pura us sembli impensable; es viu perfectament sense ser narcisista i egocèntric. De veritat, et recomano provar-ho, és bo pel caràcter, potser així aprendries què és la simpatia i el respecte. -era irònic pensar que ara mateix ella tampoc era cap bon exemple de simpatia, i el fet de no tolerar els Slyhterins tampoc la feia molt respectuosa. Però tu no passes de les paraules, aquests si poguessin eliminarien tots els muggles i sangs de fang, li va dir una veu interior.

-Això ho diu una emo filla de muggles que creia que tot girava al voltant dels muggles fins que va rebre la carta, res d'egocentrisme. -va dir clavant els seus ulls als de l'Helena, però no va aconseguir posar-la nerviosa com pretenia.

-Home, tu fins que no coneixis un extraterrestre no creuràs que existeixen, i això no et fa ser egocèntric, crec que hauries de buscar la paraula al diccionari perquè tan pensar en tu mateix t'has oblidat del seu significat. -ella va aixecar les celles i el va mirar amb el cap alçat amb superioritat.

-Perdona, pots repetir el que acabes de dir? Sóc tan egocèntric que m'interessaven més els meus pensaments que no pas el que tu deies i no t'he escoltat. -ella va arrufar les celles enfadada, la boca d'ell va dibuixar un somriure de victòria i burla.

-Ho sento, a les emos no ens agrada gaire parlar, agraeix que no estigui callada pintant-me de negre i tallant-me les venes. Ja saps, el típic hobbie de les emos. -va contestar ella, encantada de veure com ell desfeia el seu posat de superioritat per un moment abans de tornar a parlar.

-Al contrari, agrairia que ho fessis, així podria mirar el meu reflex enlloc de a tu, que és el típic hobbie dels egocèntrics narcisistes.

-Doncs qui sóc jo, una pobre emo per retenir-te aquí? Ja saps on està la porta senyor egocèntric.

-No ets ningú, mira't bé, ets EMO. Però madame Pomfrey és una respectable bruixa amb molta autoritat, i molta mala llet bàsicament, i m'he de quedar fins que torni perquè jo a diferència dels emos, m'estimo la meva vida.

-M'estàs dient que el gran i magnífic Slyhterin egocèntric és doblega davant d'una infermera de tercera edat? Em sembla que la meva teoria és certa: la sang pura a part de causar trastorns de personalitat i deliris de grandesa, no dóna cap mena de superpoder i sou humans covards i imperfectes com qualsevol muggle de la terra. -l'Helena va començar a notar que la conversa començava a derivar cap a l'estupidesa, qualsevol cosa dita amb sarcasme servia.

-I jo que em pensava que als emos només pensàveu en la mort, també penseu en teories estúpides! Una bona cosa a saber, m'ho apuntaré a la meva màquina d'escriure invisible.

-Però no veus que no hi ha tinta a la màquina? Jo de tu, agafaria el rollo i li portaria al calamar gegant, a veure si t'hi vol posar una mica de tinta. -vale, si, el pressentiment era cert, quin sentit tenia el que acabava de dir?- Serà bastant ràpid, jo diria que si et tires des de la finestra, amb els corrents d'aire i tot això aniràs a caure just al llac, perquè no ho proves?

-No confio amb el teu criteri, que jo sàpiga els corrents duen cap al Pi Cabaralla. T'hi podria tirar, els muggles feu un esport que es diu boxe, no? Podries practicar-lo amb ell.

-M'encantaria, però sóc de les emos suïcides, els masoquisme no va amb mi. Però ja coneixes la frase "el que no saps no et pot fer mal", com que tu no saps res que no tingui a veure amb tu, potser t'aniria bé anar-hi, no et podrà ferir. -l'Helena es va mirar el noi imaginant-se que estaria trucant a un manicomi, però ja no feia cara de pomes agres ni de superioritat, ara semblava bastant divertit.

-Pensar que sóc el centre del món no implica que pensi que no hi ha món, si no que aquest està als meus peus.

-O sigui, tens complexe de gegant, no? -va fer amb una rialla (mig de diversió, mig de burla) l'Helena.

-I tu de vampir, no? -va contestar ell tornant al tema emo.

-Doncs sí, i jo m'apartaria que mossego, m'agrada molt aquest regust dolcet de la sang pura dels muggles però també suporto la de mags. -va fer rient ella aixecant-se del llit i ensenyant les dents. Ell es va posar-se dret, ensenyant que tot i no ser un gegant, era bastant alt.

-I jo trepitjo als humans, es veuen tan petits quan estàs per sobre de tothom que són com formigues.

-Com el teu cervell, no? De mida vull dir... -aquest cop ja no hi havia malícia a la veu de cap dels dos, i l'Helena va aprofitar que estava desprevingut per posar-se de puntetes i fer uns copets amb els dits al cap d'ell.- Sona a buit.

En Theodore es va posar nerviós, no estava segur de com havia arribat fins allà, però ara la tenia a sobre, amb una mà a l'espatlla per aguantar el pes i l'altra tocant-li el cap. Va somriure casi inconscientment, i adonant-se que havia de contestar va obrir la boca i va deixar anar una altra estupidesa.

-És que em van ampliar el cap màgicament, sinó no hi cabia la meva intel•ligència.

Ella va riure.

-I què va passar, et van fer el cap tan gran que s'hi ha perdut, o està de vacances?

-No, que va, la guardo quan parlo amb muggles i derivats perquè no es sentin tan inferiors a mi. -l'Helena va rodar els ulls i es va tornar a assentar al llit, tot i que es sentia molt millor encara estava dèbil per la pèrdua de sang.

-Per això no fa falta guardar la poca intel•ligència que tens, seria millor guardar l'arrogància. -va contestar l'Helena mentre ell es deixava caure a la cadira.- I jo de tu acomiadaria el teu encarregat de publicitat, per ser el centre del món ets molt poc popular, no sé ni com et dius.

-D'això es tracta, perquè hauria de voler que derivats de muggles sabessin qui sóc? La publicitat està racionada controlada i amagada de segons qui. De segons qui que tampoc sé el nom.

-Jo he preguntat abans. -va fer ella aixecant les espatlles com si fos obvi i inevitable que contestés primer ell.

-Cap dels dos ha preguntat. Així que, com et dius? -ell va somriure al dir la última frase.

-Senyora Emo, encantada. -va contestar oferint la mà.

-Vinga Helena, el nom de veritat... -va contestar mentre encaixaven les mans.

-Però serà! Com és que saps com em dic? Això és injust, tongo! -va dir fent morros amb broma.

-Vinga va... Theodore Nott, encantat de conèixer-la. -en Theodore va fer tot el possible per no llançar-se-li a sobre quan va fer aquella cara a cadellet enfadat tan adorable, i al final es va inclinar com un cavaller per no mirar-li a la cara.

-El plaer és meu, Teddy. -la ment de l'Helena va pensar en en Ted Mosby, i després en en Teddy Lupin i es va preguntar quin encaixava millor amb la seva personalitat. Va riure imaginant-se la mescla dels dos.

-Teddy? Sona a osset de peluix... -va contestar en Theodore fent morros igual que l'Helena abans, ella no podia negar que amb aquella cara en Ted fos tan adorable com un ninot.

-Doncs a mi m'agrada, però millor Ted? -ell va fer cara resignat i tornant a somriure va contestar:

-D'acord Lena.

El sol va aparèixer al cap d'unes hores, no havien dormit però estaven massa engrescats parlant per notar l'excés de pes de les parpelles. Madame pomfrey havia vingut cinc o sis vegades, dues de les quals per comprovar l'estat de l'Helena i la resta per dir que callessin i anessin a dormir que despertarien a tot el castell amb aquells crits i rialles.

Quan Madame Pomfrey va anar-hi per deu milena vegada estaven fent dibuixos de llum a l'aire amb les varetes i l'Helena tot just havia posat un nas de pallasso a en Ted, que es va apartar i va deixar un punt vermell deformat flotant entre els dos.

-Molt romàntic això dels cors... -va fer Madame Pomfrey amb veu monòtona, cansada de fer la bronca mirant al focus lluminós que havia agafat forma de cor deformat.

-...Però haurien de callar i dormir. -va seguir en Ted rodant els ulls i repetint la frase que havien sentit tants cops aquella nit.

-No Senyor Nott, vostè hauria d'anar a esmorzar i la Senyoreta Medina s'hauria de preparar per les classes, si ja se sent preparada per tornar-hi.

-Ja és tan tard!? -va fer l'Helena alarmada aixecant-se de cop, i veient que el sol ja feia estona que havia sortit i es començava a veure algun estudiant pels jardins.

-M'ho prendré com un si, ara mateix li porto la medicina i ja podrà marxar.

-Millor que vagi tirant, ens veiem després a classe. -va dir en Ted marxant amb un somriure.

***

Va dinar amb les de Ravenclaw, a qui havia explicat que s'havia trencat el mirall de cop i s'havia tallat per accident, desmentint ofesa els rumors que deien que s'havia intentat suïcidar.

Ho va explicar tot entaforant-se un tall rere un altre de pollastre a la boca, per evitar parlar. Però la curiositat de les noies tenia suficient paciència per esperar que acabés de mastegar, enlloc de treure un altre tema com passava normalment.

Quan ja no li entrava més menjar, i el que ja s'havia empassat intentava sortir, es va sotmetre a l'interrogatori fins que la Lisa i la Padma van estar satisfetes i la Mandy s'havia disculpat tant per tocar el tema que només li faltava posar-se de genolls.

El rellotge les va obligar a marxar, i l'Helena els hi va desitjar bona nit mentre elles anaven cap a l'aula del professor Binns, i elles l'hi van desitjar sort amb la marmita d'en Neville quan ella girava cua per anar cap a les masmorres.

Només entrar l'Hermione mateixa la va cridar, semblava trista, però quan es va assentar va poder veure que bàsicament estava penedida.

-Ho sento! Ho sento molt... em pensava... no ho sabia... -va dir l'Hermione entre gemecs saltant-li a sobre i abraçant-la- és culpa meva... ho sento... -i va posar-se a plorar desconsoladament, mentre en Ron se la mirava amb cara de no entendre res, i en Harry buscava les paraules per consolar-la.

L'Helena la va abraçar, mentre li feia copets a l'esquena i murmurava un cop i un altre: no passa res, no és culpa teva. Fins que per fi, l'Hermione va calmar-se una micai va parar de gemengar; tot i que l'Helena estava convençuda que s'hi hauria estat molta estona més si l'Snape no hagués cridat silenci i el rebombori general hagués parat.

-Els hi has explicat tot, no? -va preguntar l'Helena mirant en Harry i en Ron, que prestaven atenció a les ordres de l'Snape per donar intimitat a les noies.

-Pensava que eres perillosa… i el hi vaig… ho sento, no ho hauria d'haver fet. -va fer l'Hermione amb un murmuri. L'Helena li va somriure donant a entendre que ho entenia, i van escoltar com l'Snape els deia què farien i apuntava les instruccions amb la seva simpatia habitual.

-No passa res, així evitaré converses incòmodes i decisions difícils. - va contestar mirant la pissara, fent el cor fort i intentant pensar en el present, en en Ted, l'Hermione, en Harry, en Ron, en la marmita i en la poció que estava explicant l'Snape, la qual no volia que explotés seguint la moda impulsada per en Neville.


Llegit 690 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris08/10/2011 a les 21:30:23
#22889Encara no he escrit cap fanfiction

M'ancantaaaaaaaaa el moment de la "picabaralla" :D Trobava a faltar la ff!! I no sé per què no t'acaba d'agradar el capi, jo el trobo molt bé!! Atentament, una lectona invisible. (En realitat el comentari no existeix, és una barreja entre el producte de la teva imaginació i la pantalla des d'on veus la web ^^) :P




AvatarBelitBlack 37 comentaris09/10/2011 a les 11:24:51
#22890Tinc 1 fanfictions i un total de 9 capítols

Arwen Black: Doncs això em consola bastant, jo que em pensava que era la pols que amb el sol que entrava feia lletres, això significa que encara no toca fer neteja! Yuuuuju! HA, i merci lectora invisible, suposo que a partir d'ara no tardaré tant en penjar, "només" un mes o dos... ^^' Quan tingui temps anem a per el pròxim!




JoanaPotter 185 comentaris09/10/2011 a les 14:20:42
#22891Encara no he escrit cap fanfiction

M'ha encantat! Quasi bé no me'n recordava, però ja està... aqui estic amb el meu comentari! I ara et falta l'altre capitol.. ^^' Soc pesada, però espero que l'agis trobat
Petons d'una altra lectora invisible que te les seves fanfics plenes de lectors invisible xD




Avatarivi_potter 512 comentaris10/10/2011 a les 00:42:42
#22894Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

holaaa! M'ha encantat segueix aviat! :)




Avatarhpkarina 373 comentaris17/02/2012 a les 16:27:43
#23019Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

eeeiii!! Ja sé que fa un temps que vas escriure aquesta ff, però m'agrada molt, de debò! :) i m'encantaria que la continuessis aviat! :D




AvatarDamaNegra90 2 comentaris03/06/2013 a les 12:37:24
#24017Encara no he escrit cap fanfiction

Hola!

M'encanta aquesta FF! :D

Hi haurà més capítols o acaba aquí?

Espero que segueixi, perquè és genial >.<

Gràcies per escriure-la! ;)