El Torneig dels Quatre Bruixots - 35: Aquí ho som tots molt, de sensats. No tinguéssim un disgust...
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 23/01/2012 a les 12:03:51
Última modificació 23/01/2012 a les 22:14:39
Tots els capítols de El Torneig dels Quatre Bruixots
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


35: Aquí ho som tots molt, de sensats. No tinguéssim un disgust...


L'ENDEMÀ DE LA FESTA

A tots ens agraden les festes, és clar que sí. Però el que no ens agrada, és el que ve després: l'endemà. No només pel maldecap, la son, i els sorolls que molesten. No, no, és perquè et comencen a venir imatges de tot el que va passar. De tot el que vas fer. I de tot el que recordaran els altres.

Sí, efectivament estic pensant en el petit incident de J, E, i Miss Simpatia. Encara em pixo només de pensar-hi. Aquella sí que va ser grossa. Ha! Ens estem preguntant tots a veure com es repartiran avui els seients de la taula de l'Upper East Side. Per sort no ens caldrà esperar gaire. Vinga, vinga, ressacosos! Que és l'hora d'esmorzar i ningú no es voldrà perdre el retrobament matutí del triangle amorós.

I pels que us interessen les coses més serioses… m'ha dit un ocellet que avui mateix s'informarà als quatre paladins sobre la tercera prova. Es veu que ja està gairebé preparat. Però és força sorprenent perquè no hi ha ni graderies, ni tancats, ni res de res. On es farà? Avui ho sabrem. Ells, jo i tothom. Ja falta poc perquè s'acabi el Torneig!

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora



L'Elektra es va llevar amb ganes de morir. No només perquè li feia mal als ulls la llum del dia i perquè el cap li anava a batzegades, sinó perquè sabia que s'hauria de trobar amb el James i l'Alice. I la resta de l'escola, que encara era pitjor. L'única part bona és que ara ella era la víctima i, fos com fos, almenys podia anar amb el cap ben alt i no li devia disculpes a ningú.

La nit anterior el James havia corregut darrere d'ella cridant-la, però s'havia tancat a la seva habitació ràpidament. Quan havia arribat la G, unes hores més tard, s'havia fet l'adormida, però havia sentit que ella li deia, per si de cas "Sé que no servirà de gaire, però anàveu gairebé iguales. Un es podria confondre, si no mirava bé...". Quins sants collons. Un es podia confondre? De veritat? Així era la cosa més normal del món anar confonent la nòvia amb altres noies? És que era l'excusa més increïblement estúpida que havia sentit mai. "No, no n'estic posant banyes, és que m'he pensat que eres tu...". Ha! I una merda!

Es va dutxar, vestir, i es va recollir els cabells amb la goma de color marró, la dels diumenges. Havia sentit que la Geena es llevava una estona abans, però no tenia ganes de parlar amb ella, perquè sabia, i ho sabia amb tot el seu cor, que la Geena encara defensaria el James. Era tal i com li ho havia intentat fer entendre l'Angelos la nit anterior. Eren ells quatre i no importava el que passés; es cobririen entre ells, sempre, sense importar si tenien raó o no. Tot i així es va preguntar què passaria en aquell moment. Serien capaços el James i l'Alice d'asseure's a esmorzar a la mateixa taula com si no hagués passat res? Qui seria el desterrat? El Frank i la Geena es posarien de part d'algun dels dos?

Va decidir que l'única manera de saber-ho era anar a veure-ho per ella mateixa. No tenia ni idea de què farien els altres, però ella s'asseuria a la taula dels rondadors, i ningú no podria fer res per evitar-ho. Aquella vegada, si sobrava algú, no era ella.

Quan va arribar a la taula només hi havia la Geena i el Frank. Per una vegada, es va asseure al costat d'ell, en comptes del seu lloc habitual costat de la seva amiga. El que li havia dit la nit abans, havia sobrat molt. Va notar que van callar de cop quan ella es va acostar, ja que un moment abans havien estat parlant de pressa i en veu baixa.

—Molesto? —va preguntar.

—No, i ara —va fer el Frank, encongint-se d'espatlles—. Només estàvem fent un control de danys.

—Què passa, que ho heu de solucionar vosaltres? —va inquirir l'Elektra.

—Home, si hem d'esperar que ho arregleu vosaltres tres...

—Frank! —va saltar la Geena.

—Què? Si és veritat! —va fer ell, contrariat—. Si fossin capaços d'asseure's a parlar tranquil·lament veurien que tot això ha estat un error fortuït i ja està. —Perdona? —va saltar aleshores l'Elektra.

—Elektra, entenc perfectament que estiguis enfadada —va dir-li el Frank amb veu tranquil·la—, però si coneguessis el James i l'Alice com els coneixem nosaltres, sabries que entre ells dos no hi ha res. Només són amics. L'Elektra va veure que la Geena es concentrava atentament en el seu esmorzar.

—A més, per molt que em dolgui, l'Alice també té parella, no? —va seguir el Frank—. I el Paris li agrada, de veritat. L'única explicació és que tot va ser un error. Jo em crec el que diu el James. Tot i que ell ara està dolgut perquè sap que tu estàs enfadada, i és normal, i ell li ho farà pagar a l'Alice, que em sembla que simplement es va trobar allà enmig, tot va anar massa de pressa i es va quedar massa parada per reaccionar.

L'Elektra no va saber què dir davant d'aquell mur de fe que era el Frank.

—I quan us enfadeu entre vosaltres, exactament, qui es queda desterrat?

—Ara ho veuràs —va dir el Frank, assenyalant cap a fora el Partenó, des d'on s'acostaven el James i, unes passes per darrere i sense mirar-se, l'Alice.

Cap dels dos, però, no es va acostar cap a la taula. L'Alice se'n va anar directa cap a la taula on normalment seia la Sofia, que ja l'esperava i va fer uns copets a la cadira del seu costat. El James, per la seva part, es va quedar uns moments dubitatiu. Es va mirar la taula on hi havia l'Angelos, després la taula on hi havia l'Albus, la Rose i els seus amics de tercer, i finalment va desviar la mirada cap a una tercera taula on hi havia gent del seu curs, i es va dirigir cap allà.

—Ens estalvien la incomoditat i s'autodesterren tots dos —va explicar el Frank—. Fins que ho arreglem, és clar. Si tot va bé, serà avui mateix.

* * *

El James no pensava rebaixar-se a anar a buscar l'Angelos quan duia dies sense parlar-li pel tema de la Geena. I no li venia de gust anar a aguantar les mirades compassives de l'Albus, la Rose, l'Andrea i companyia. De manera que se'n va anar a asseure a una cadira buida que hi havia al costat de l'Anne Boot. Es podia dir que s'ho havien passat bé, al ball, i era una tia bastant legal. A més d'ella, hi havia la seva millor amiga, la Sharon Goldstein, de Ravenclaw, i dos nois de Hufflepuff, Guapet Diggory (ni idea del nom de pila, curós, va pensar el James), i un cosí segon (o alguna cosa així) dels Longbottom, Mike Abbott.

—Home! —va saltar el Diggory—. Però si tenim aquí la reialesa. No mengeu amb els dits, nois!

—Calla una mica, Ephran —li va dir l'Anne, fent lloc al James (Ephran, això!) —. El James és amic meu.

—Amic teu? —va fer-ne burla l'Ephran (era nom d'idiota, no?) —. Em sorprèn que ni tan sols ens reconegui.

—A tu et vaig trencar el nas l'any passat, no? —li va deixar anar el James—. En un partit de quidditch, em sembla.

I l'Ephran Diggory no va tornar a obrir la boca.

—Què? —va fer l'Anne, sense sensibleries—. Un dia dur?

El James va deixar caure el cap sobre la taula amb un cop sec.

—No puc amb la meva vida.

—Ja et veig —va assentir ella, atansant-li una tassa fumejant i una sucrera—. Cafè, per la ressaca. I suc de taronja. Ja veuràs com et sentiràs millor.

—Per què no em dónes arsènic, i acabem abans? —va suggerir el James.

—Això millor ho deixem per demà dilluns —va contestar l'Anne—, quan hagis de ser a classe amb totes dues. Vaaaaa —va dir quan el James va posar a donar-se cops de cap insistents contra la taula—. Tot anirà bé!

—De veritat ho creus? —va inquirir ell, alçant un moment el cap.

—De veritat? —va fer l'Anne—. No, de veritat, no. De veritat crec l'has cagada amb totes les lletres. Només intentava animar-te.

—No et preocupis, James —va dir la Sharon amb un somriure, a l'altre costat de l'Anne—. Pots venir amb nosaltres sempre que vulguis.

Mira, una altra que està penjada de mi, va pensar el James, però no li va correspondre amb un dels seus habituals somriures encantadors perquè a) tenia un mal dia i b) tenia l'Anne al costat que li fotria un bon clatellot.

—Diria que la Pandora estarà molt decebuda de veure que no hi ha hagut sang —va opinar l'Anne.

—Pobreta, quina pena que em fa —va dir el James, bevent amb avidesa el suc de taronja i remenant el cafè—. Odio la ressaca.

—Ha dit que avui us explicaran de què anirà la tercera prova —va canviar de tema la Sharon—. Que en tens alguna idea, ja?

—Doncs no, però dubto que sigui pitjor que les dues anteriors —va respondre el James—. La primera va ser una putada i encara em queda una cicatriu i la segona... la segona em va donar molt mal de cap.

—A mi em va encantar, la segona! —va exclamar l'Anne—. Estava molt ben muntada i molt ben planejada...!

Els altres tres van assentir.

—Com es nota que vosaltres no anàveu drogats mentre intentàveu passar proves estúpides que semblaven problemes de lògica.

—Més aviat d'enginy —va corregir-lo l'Anne—. Tots vau passar les proves fent coses diferents, utilitzant mètodes diferents...

—Els teus eren els més graciosos —va aportar el Mark Abbot—, em va encantar quan vas amenaçar el guàrdia perquè passés ell primer per la porta...!

—Sincerament —el va tallar l'Anne, que es veia que no hi estava d'acord en absolut, perquè allò era un exemple perfecte en què el James havia preferit utilitzar la força bruta abans que la ment (gryffindors... en fi)—, crec que la segona prova se la va emportar l'Elektra de carrer. Els altres us vau quedar una mica curts.

—Eh, ho vaig fer el millor que vaig poder! —es va defensar el James—. La propera vegada et presentes tu al torneig i ja veurem si ets gaire bona enfrontant-te a hidres i lleons de Nemea, eh...?

Es va trobar que l'Anne somreia obertament.

—Veus? A que pots pensar en altres coses?

El James li anava a respondre quan el director de l'Acadèmia, el Sòcrates, es va alçar per parlar.

—Bé... això representa que havia que havia de ser una sorpresa, però algú ja s'ha avançat als aconteixements —això ho va dir amb cara de disgust—, de manera que crec que ja ho sabeu tots. Em limitaré a confirmar-ho. Agrairem que d'aquí a mitja hora, a les onze en punt, els quatre paladins us presenteu al camp de quidditch per explicar-vos en què consistirà l'última prova.

La gent es va mirar, emocionada. El James va pensar que no ho hauria hagut de dir en veu alta, allò, el Sòcrates. Es va mirar la McGonagall, que segur que pensava com ell, perquè va fer rodar els ulls amb desaprovació. Els quatre paladins? Ha! A les onze absolutament tots els alumnes es presentarien al camp de quidditch! Amb prou feines hi podrien parlar...

—Així doncs —va seguir el Sòcrates—, ja per tradició, aquesta és l'única prova en què els paladins saben a què s'enfrontaran i tindran temps per preparar-se, ja que la tercera prova serà exactament d'aquí a dos mesos.

Dos mesos, va pensar el James. Fos el que fos, aquella era la prova que havia de resultar més senzilla de totes. Tenint dos mesos per preparar-se, allò seria una xauxa. Encara es recordava de quan havia tingut una setmana per pensar com combatre dotze tipus de bèsties diferents amb allò dels dotze treballs d'Hèrcules i, eh, havia anat a la segona prova havent-se llegit el maleït llibre de l'Alícia aquella mateixa nit i va haver-ho d'anar improvisant tot sobre la marxa! Comparat amb allò, la tercera prova, fos el que fos, seria bufar i fer ampolles. Decidit.

Després d'esmorzar, ell i... bé, tothom, es va dirigir cap al camp de quidditch. El Frank i la Geena s'ho van manegar per arribar fins on era.

—Nerviós? —li va preguntar ella.

—No et pensis.

—Doncs a mi això que us expliquin en què consistirà... —va insistir la Geena—, em fa una mica de mala espina. Això segur que vol dir que serà complicat de preparar.

—Quins ànims, noia... —va riure el Frank—. Ens en sortirem com sempre. —Ja, molt fàcil de dir quan no ets tu qui t'hi jugues la pell, eh?

—Perdona? —va saltar tot ofès—. M'hagués agradat veure com te'n sorties a la segona prova sense mi! Qui va caçar el maleït conill, eh? I la partida de pòquer no la vas guanyar pas amb les teves dots al joc, que jo sàpiga!

—Respira, jòquer, respira... —se'n va burlar el James—. Apa. Ja hi som, el camp que quidd... Però si no hi ha res!

No, no hi havia res. Només la gespa que seguia creixent mica en mica, intentant reparar els desastres que havia ocasionat la delegació de Hogwarts quan va arribar a bord del dirigible que havia fer volar pels aires, sorpresa, sorpresa, la Lily Potter. La gent va anar arribant i, pels comentaris que se sentien, tots estaven d'acord que, efectivament, allà no hi havia res.

—Potzer hem de córrer eltz tzen metres llitzoz —va riure el Gunnar, des de davant de tot.

Ell, la Linette, l'Elektra i el James es van acostar cap al sector del camp on els esperaven els quatre directors, el Panos, cap del Departament de Jocs i Esports Màgics i l'Orfeu Giannis, el Senador de la Comunitat Màgica Grega, que també era membre del jurat. Tots quatre es van mirar el Sòcrates. Evidentment, la resta de l'escola va pensar que ells tenien el mateix dret que els paladins de ser allà i, a poder ser, a primera fila. De manera que els van seguir amb coces i empentes i es van quedar tots apilotonats allà, perquè tots volien sentir de què anava allò.

—No, no —va fer el Sòcrates quan va veure tota la munió de gent—. Si no us fa res, enretireu-vos una mica, siusplau.

Però els alumnes van decidir que sí que els hi feia res, i no es van moure d'on eren. La McGonagall va somriure cruelment, i el James va pensar que s'estava mossegant la llengua per no deixar-li anar algun comentari sarcàstic al seu col·lega.

A més dels sis membres del jurat, el James es va fixar que també hi havia un homenet que es bellugava nerviosament per allà i que duia una mena de comandament teledirigit a les mans. No l'havia vist abans perquè era molt remenut i escanyolit i, a més, es notava que no li agrada que es fixessin en ell, perquè intentava passar desapercebut tota l'estona. Va parar l'orella per sentir què anava murmurant.

—Mol bé. Això per aquí... això així... posem el compte enrere... aquí hi ha massa gent... espero que no ens esfondrem tots...

—Nois, enrere! —va cridar de seguida el James, alarmat, i va empènyer la multitud amb ajuda del Gunnar, que semblava que també havia sentit l'homenet del control remot.

Van aconseguir que es quedessin a una distància gens menyspreable (a un metre d'ells) i van tornar cap allà.

—Bé, doncs —va començar a dir el Panos, el cap del Departament de Jocs i Esports Màgics—, aquí és on es durà a terme la tercera prova. Com poden observar, no es pot veure res. Però ho veurem, gràcies a la feina del senyor Vangelis i el seu equip.

El senyor Vangelis va fer un "sí, sí" despistat mentre seguia tocant botons del comandament a un ritme frenètic.

—Mentre ho va preparant tot per fer una demostració —va seguir el Panos—, els explico en què consistirà. Hauran de trobar la copa del Torneig, que estarà amagada dins un laberint.

—Com l'últim cop? —va preguntar la Linette estranyada—. Amb el s'han cuggat les altges dues pgofes i aga faran el mateix que l'última fegada?

—Hi ha algunes novetats —va somriure el Panos—. Per començar... serà a les fosques. Perquè, senyors meus, el laberint és soterrat.

Quan va dir allò, el senyor Vangelis va prémer un botó vermell i un metre quadrat de gespa es va obrir cap amunt per deixar veure un forat amb unes escaletes que descendien cap a la foscor de les entranyes del camp de quidditch.

Per darrere es va sentir "Uoooooo" i "Ahhhhh" que feia la gent.

—Com podran seguir el que fem? —va preguntar l'Elektra—. Si nosaltres som aquí sota i la resta de l'escola és a les grades...

—Senyor Vangelis... —va fer el Panos amb un somriure, i l'homenet va prémer un altre botó.

Unes teles branques es van materialitzar en l'aire en un moment, immenses, i es van il·luminar amb llum blanca, com si hi hagués algun projector reflectint-les.

—Tenim càmeres intal·lades a tots els racons del laberint —va explicar el Panos— que ens permetran seguir els seus moviments a través de les pantalles. So incorporat, per sentir com criden quan els ataqui alguna cosa des de la foscor —va aegir, amb un somriure emocionat.

—Però si està completament a les fosques com volen gravar-nos? —va preguntar el James, que sabia més o menys com funcionaven aquelles coses—. Infrarrojos? No es veurà una merda.

—No he dit en cap moment que les càmeres fossin muggles, senyor Potter... Professora McGonagall, ja que hi és a la vora, seria tan amable de baixar al laberint, per fer una demostració?

La McGonagall es va mirar aquell forat fosc.

—No, tan amable no seria —va dir amb un to tan resolut que el Panos no va saber què contestar.

—Jo hi vaig! Jo hi vaig! —va saltar de seguida una veueta aguda, i la Lily va sortir corrent d'entre la multitud i abans no van poder fer res, ja havia baixat les escaletes i s'havia ficat a dins del laberint.

—No li hem posat cap transmissor... —va dir el Vangelis, mentre premia uns quants botons del control remot—. Suposo que tindrà prou seny per no internar-se gaire...

El James i la McGonagall es van mirar.

—Ehhh... —va fer la McGonagall—. Suposo que en cas d'emergència es pot aixecar el camp sencer per treure algú d'aquí que diguem que... no tingui gaire seny?

—No, senyora, el pressupost no arribava per tant, eh? —li va contestar ell de mala lluna.

Adéu, Lily, va pensar el James. Merda, el papa em matarà, va pensar després. Es va mirar la McGonagall, patint en silenci igual que ella, mentre els altres feien crits motivats quan van veure que les pantalles mostraven la Lily corrent com una esperitada des de diferents angles, com si fos completament de dia. Un instant després va arribar el so de la seva veu, projectat des de no se sabia on:

—Waaaaala, com mola! No se sent res, James! James, em sents? No es veu res, està superfosc... per on he vingut? A veure per aquí... Auch! —es va fotre de cara contra una paret, perquè per no tenir, no havia tingut ni el seny d'encendre la vareta i anava corrent a les fosques—. Jo, quin mal... Bueeeeeno, seguim... a veure per aquí... això mola molt, James, t'encantarà...!

—Aquesta nena no hauria de córrer tant, em costa seguir els moviments... —es va queixar el Vangelis—.Espero que sàpiga tornar, perquè s'està allunyant una mica...

Menys mal que està monitoritzada, va pensar el James.

—Bé, mentre la nena va trobant el camí se sortida —va seguir el Panos—. Segueixo explicant, perquè les novetats no acaben aquí. Com ja es deuen suposar, per dins del laberint s'hi aniran trobant sorpresetes per... fer-ho tot més interessant —ergo, més perillós, va pensar el James—. I del que es tracta és que arribin al centre del laberint, on hi haurà...

—La Copa del Torneig —van dir els quatre paladins alhora.

—No, on hi haurà un encenedor —va tallar-lo el Panos amb un somriure—. Que serà un portarreu. En aquest laberint no hi haurà la copa. La Copa serà... en aquell d'allà!

Uns dos-cents metres enllà, fora del camp de quidditch, ja que allò ja eren jardins de l'Acadèmia, es va obrir una altra porta de gespa igual que la primera.

—Haugem de gecóge dos labegints? —va preguntar la Linette, amb els ulls com plats.

—No, vostès en recorreran un, aquest d'aquí —va explicar el Panos—, i el seu company recorrerà l'altre. Aquesta tercera prova es jugarà en parelles. Els paladins recorreran aquest laberint en busca de l'encenedor. Les seves parelles recorreran l'altre, que és exactament igual, buscant l'altre encenedor. Quan tots dos estiguin encesos amb flama, el portarreu s'activarà i el paladí apareixerà al laberint d'allà i la seva parella, al d'aquí. Un cop allà, el paladí ja serà davant de la copa, que només haurà d'agafar per proclamar-se campió del Torneig.

Va caure un silenci sepulcral quan tothom va callar per pensar a veure si ho havien entès. Bé, sepulcral, sepulcral no era...

—Auch! Hòstia puta, nen, això està ple de parets! Com coi era l'encanteri aquell de llum? Mmmm.... Llum! No, així no... Luminària! Tampoc... Iluminatis! Jopé! Bah, seguiré corrent. Wiiii...! Auch!

—A veure si ho he entès —va recapacitar el James—. Jo entro aquí i el meu company allà. Correm tots dos a les fosques, ens trobem amb cinquantamil coses i, un cop arribem a la zona on hi ha els encenedors els encenem alhora. Llavors vol dir que ens podrem comunicar d'alguna manera, no?

—No —va dir el Panos—, no sabran mai on és l'altre.

—Que dic jo, tanta càmera, tanta càmera, no haurien pogut posar un parell de torxes?

—I llavors com sabrem quan és el moment d'encendre l'encedendor?

—No ho sabran —va somriure el Panos—. El primer que arribi l'haurà d'encendre, i esperar que la seva parella el trobi per poder-se canviar de lloc.

—Nooooooooo, per què? Ja se'n recordaran de per on han vingut... Eo? Eoooo! Que em sent algú...?

—I si la meva parella té algun problema i ha d'abandonar la prova? —va preguntar l'Elektra.

—Li recomano que es busqui una bona parella.

Vale, va pensar el James, serà un xic més difícil del que m'havia imaginar.

—Ai, ai —va fer el Vangelis mirant a les pantalles i tocant botons.

El James es va acostar cap a ell.

—No corris més en aquella direcció... no... merda... no giris a la dreta, no giri a la dreta... no!

I es va quedar quiet, mirant la pantalla per on acabava de desaparèixer la seva germana.

El so es va apagar.

Les imatges van deixar de mostrar la Lily.

—Ups —va fer el Vangelis.

—Què passa? —va fer el James—. On és la meva germana?

—Ah, era la seva germana? —va saltar l'homenet, amb veu preocupada—. I li tenia molta estima...?

—Què vol dir amb això? —va dir la McGonagall, acostant-se, juntament amb els altres directors—. On és la senyoreta Potter?

—Potter? —va exclamar el Vangelis—. Potter, nada menos. Collonut.

—Es pot saber què ha passat? —va insistir la McGonagall.

—Que l'hem perdut! —va exclamar el Vagelis, llançant el control remot a terra.

—Com que l'hem perdut? —va fer el James.

—Encara falten dos mesos per la prova, i només tenim monitoritzada una quarta part del laberint, de moment! —va explicar l'homenet—. Em van dir que només era una demostració. Ningú no em va dir que la filla del Harry Potter es llançaria a l'aventura sense que li poséssim cap transmissor, sap?

—Però hi ha d'haver alguna manera de saber on és! —va exclamar la McGonagall.

—Sí, entri a dintre i busqui-la! —va exclamar l'homenet, que s'havia posat molt nerviós—. No penso acceptar cap responsabilitat d'això, que consti!

—Què diuen que ha passat? —va intervenir el Senador.

—Han perdut a la meva germana —va sospirar el James.

—La filla del Harry Potter? —va exclamar el Senador.

—Bé, això és igual! —va exclamar la McGonagall—. El que importa és que tinc una aluma aquí dins a les fosques i sense menjar!

—Ja, però és que he invitat la premsa... —va somiquejar el Senador.

—La mare que el va parir! —va cridar la McGonagall fora de sí—. Sòcrates! Li tinc dit que no deixi entrar els periodistes per tot!

—El senyor Potter deu ser una persona raonable... —va dir el Senador amb un bri d'esperança.

—Seeeeeee —va posar-hi cullerada el James—. Jo no em preocuparia per un conflicte internacional...

Es van acostar tots cap al forat que era l'entrada al laberint.

—Què? —va fer el James, amb alegria fingida—. Pedra, paper, tisores?



VIST:

L'escenari de la tercera prova! Un laberint! Bé, no, dos! Això pot ser brutal! I a part d'això...

La Petita Psicòtica vista i no-vista a dins el laberint. Miss Simpatia intentant arribar fins a J, que no estava per hòsties i l'ha engegat de mala manera. McCrits intentant calmar per telèfon a l'Escollit en persona. Una periodista britànica que semblava entusiasmada amb el que havia passat i una ploma verda que la seguia a totes bandes. Tota una brigada de treballadors del Senat, aparetent i desaparetent per tots els racons del laberint. Catorze hores més tard, un membre de la brigada sortint del laberint amb cara de pomes agres i arrastrant la Petita Psicòpata, que només anava dient "Lumos! És clar! Ja deia jo que començava per "L"...!"

Sabeu que m'adoreu

Xo xo

Pandora


Llegit 908 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris23/01/2012 a les 12:04:42
#22979Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

WTF? Vale, això s'ha d'arreglar... però ara no tinc temps... ho faré al vespre. Es pot saber què ha passat? O.O




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris23/01/2012 a les 16:10:19
#22982Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

VAL, PRIMERA, PRIMERA. Inspira. Expira. Gairebé m'agafa un atac de cor quan ho he vist! xD Ale, vaig a llegir el que es pugui malgrat el format! A veure si em tranquil·litzo una mica xd




Ursula Black 27 comentaris23/01/2012 a les 17:25:57
#22984Tinc 1 fanfictions i un total de 4 capítols

Son genials, preciosa, com sempre! M'encanta la Lily! Jo de gran vull ser com ella! XD bé, la proxima setmana igual, eh! Que jo ja estic on fire! Jajajaja! T'estimo flower! Segueix aixi! ^^




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris23/01/2012 a les 17:26:01
#22985Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

No em puc creure que se m'hagi fet tan curt! A veure, què vols que et digui que no sàpigues? M'ha encantat, però no és novetat. He trobat a faltar el punt de vista de l'Alice... i m'agradarà veure qui tria el James. Estaria genial que fos l'Alice, principalment perquè a la primera el va ajudar la Geena i a la segona el Frank (tsè, m'encanta fixar-me en els detalls xDD), però no descarto l'Albus i l'Anne Boot. L'Elektra... suposo que serà l'Angelos, no? xD No ho sé, perquè després de tot dubto que ho digui a la Geena... seria molt divertit que fos la Sofia xD En fi, doncs, ho deixo així que tinc feina! Continua aviat! (¬¬ sí, en sèrio)




JoanaPotter 185 comentaris23/01/2012 a les 20:53:02
#22989Encara no he escrit cap fanfiction

Que boooooo! Un deu elevat a mil per la Lily! Collons, per poc em moro de riure per culpa seva! I lo de " McCrits intentant calmar per telèfon a l'Escollit en persona." Pobre Harry, què ha fet ell per mereixe's una filla així xD I lo de" Una periodista britànica que semblava entusiasmada amb el que havia passat i una ploma verda que la seguia a totes bandes. " La Rita també està aqui JAJAJAJA. Tinx unes ganes boges de saber com continua i arregla lo dels espais, si us plau!!
Ah, i a la Lily no me la mates, eh!




AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris23/01/2012 a les 22:18:59
#22990Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Wenu, format més o menys arreglat. Però hi ha coses que ara no es poden fer i abans es podia. Reclamo: 1- Espais automàtics de veritat. 2- Tabulacions. 3- Cursives i negretes, per favor, les necessito! Algú sap on puc reclamar? Bé, dons capítol nou, com podeu comprovar, no gaire llarg, però millor això que res... i l'he penjat xk vam fer un pacte de sang amb l'Ursula Black (wenu, tant com de sang... em vaig tirar una escopinada a la mà i vaig intentar que ella me l'estrenyés, però no va colar). Intentarem fer pactes més sovint, de veritat. Llegiu la seva fanfic: "Una Black exemplar", ja que hi som... Ale, petonets a tots! Muaks!




Avatarharry_james_potter 119 comentaris24/01/2012 a les 16:51:54
#22992Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Collonut! Ja feia temps que no sortien ni la Lily ni la Skeeter. Tot i així, he trobat a faltar una baralla Alice-James. I a veure quana caben junts (espero que no siguis taaaaaaant malvada com la Rowling, que fins al final del 6è en Harry i la Ginny no acaben junts...). Està molt bé, de veritat. I pinta genial això dels dos laberints i dos participants que no es "poden" comunicar. Ara les preguntes són: En James anirà amb en Frank? I l'Elektra es menjarà l'orugll i anirà amb la Geena? Quan s'adonarà la Genna que en Frank està penjat per ella? I quan en James engegarà l'Elektra? Hum! Encara hi ha molt misteri, com per exemple, quan aniran a buscar la relíquia? O el que l'altre dia estava pensant, els 4 magatotis faran Zúrichs seus?




AvatarTooru 240 comentaris24/01/2012 a les 18:42:04
#22994Encara no he escrit cap fanfiction

Bonjoour ^^ El capítol genial com sempre, i la Lily m'encanta, i m'encanta és poc xD I el James i l'Elektra aniran junts, oi? Ara per deixar-nos malament ho canvies, però bé... No estic inspirada i no puc fer teories rares, aixi que ho deixe pel pròxim Fins el següent :D




Avatarivi_potter 512 comentaris25/01/2012 a les 00:40:54
#22997Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAA! Bufa noia, m'ha encantat! Vale, poc complicada la proveta eh.. casi nah! I aquí de trampes res, que estarà ple de càmeres... Molts petons i segueix aviat!




AvatarJuliet Bell 36 comentaris25/01/2012 a les 15:02:32
#22999Encara no he escrit cap fanfiction

No em puc creure que hagis penjat un altre capítol! Em pensava que havies abandonat la fic! Hahahaha Bé parlant del nou capítol... què? hi fotràs o no hi fotràs el minotaure????? Seria un puntazo que sortís! I m'encanta que la prova sigui com el laberint d'en Dèdal! També he trobat a faltar la baralla James Alice però la resta m'ha encantat! Sobretot la Lilly! L'adoro!!! Segueix així i no tardis tant en penjar sisplau! hahaha




AvatarAriadna_Tonks 38 comentaris21/02/2012 a les 12:20:52
#23033Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Valee sempree em llegeixoo la fic pro mai comentuu ara intentaree comentar sempre vale¿? a veuree Lily genial simplement Lily moooool Lily, no magrade q l'Alice i el J estiguin enfadatss jodeeeeer q estiguiin juntss ja!!! mmm... jo se qui es la pandoraaa la pandora es aquell company d'havitacio friky que tenia el Frank . I la Sofiaa no es pq en capitols anterios qual lu de les rentadores la Pandora va enviar un missatge i ella estava alla aixii q no, no pot ser, a no ser que estigui compinxada am algu escalar... enfi segueixoo dien que es el company d'habitacció frikyy ^^, siuusplauu escriuu méss sobiin merciii




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris05/03/2012 a les 18:35:25
#23058Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Agatha! Ja sé què passa amb el format! El problema, tristament és del google chrome, amb el mozilla i l'explorer va bé. A veure si et passes per la meva nova ff, vaaa (cara de cadellet abandonat), que em fa moltíssima il·lusió tornar a escriure. Continua, va ¬¬