Capítol 6-Vacances

Els dies anaven passant i la tardor va donar lloc a l'hivern, i amb ell el fred i la neu. Aquell dijous a la tarda estava nevant amb molta intensitat i feia molt de fred. A aquelles hores, la majoria dels alumnes estaven a les seues Sales Comunes, davant del foc o estudiant, el que fóra per refugiar-se d'aquell fred. Una noia de cabell marró clar recollit amb una cua anava caminant tranquil·lament pel corredor del segon pis quan de repent un noi de la seua edat sé li va posar al davant i quasi la fa caure.

-Ho sent Julian, no volia fer-te entrebancar! -es va disculpar el noi-

-No passa res, Sirius, què volies? -contestà la noia-.

-Has vist Iris?

-No, no l'he vista, els dijous a la tarda no els sol passar amb mi, pensava que aquestes tardes estaria amb tu.

-No, i no saps on pot estar?

-No tinc ni idea.

-Bé, gràcies igualment, que vaja bé -digué Sirius mentre donava mitja volta-.

Es va passar tota la tarda buscant-la i no la va trobar, finalment, cansat i mort de gana va anar al Gran Saló on es va trobar amb els seus amics. Al cap de poca estona hi va entrar ella i va anar a parlar-hi.

-Iris, on t'havies ficat tota la vesprada? T'he buscat per tots els racons del castell i no t'he trobat. -Inquirí en Sirius-.

-No hauràs buscat bé. -respongué Iris de forma evasiva-.

-Vinga, va, on t'havies ficat?

-Aaaah… i per a què vols saber-ho?

-Perquè la pròxima vegada et puga trobar i passem la vesprada junts -Va dir amb un dels seus somriures més seductors-.

-Mmm… és una oferta temptadora… m'ho he de pensar-va dir rascant-se la barbeta fent com si pensara-No-digué amb un somriure mentre li passava pel costat encaminant-se cap a la seua taula, aleshores es va girar i li va dir-per cert, Sirius, no m'agrada aquest somriure, preferisc els que són sincers.

En Sirius no va poder evitar somriure, aquella noia era única. El temps passava molt ràpid per a aquells estudiants de primer curs. Les coses no havien canviat massa, de tant en tant quedaven tots junts per a passar les vesprades jugant a cartes i rient, altres vegades quedaven Iris i Sirius sols i Lily i James cada vegada es portaven pitjor; en resum, cadascú anava fent la seua vida.

Les vacances de Nadal van arribar i alguns van tornar a casa a veure les seues famílies i els seus amics mentre que d'altres es van quedar a l'escola. Reunions familiars, regals, riures i bones estones amb els amics, així podríem resumir aquell Nadal, que no fou molt diferent als anteriors. Quan les vacances es van acabar tot va tornar a començar, les classes, els deures, el menjars al Gran Saló i les vesprades amb els amics. I el temps continuava passant, els arbres van passar d'estar pelats a començar a tenir fulles, la neu va anar desapareixent, els animals sortien dels seus caus i la primavera ja treia el cap per les finestres. El bon temps ja arribava i amb ell, els exàmens finals. Els alumnes s'anaven estressant per moments, la Lily, l'Iris, la Julian, la Sarah i en Remus no eixien quasi mai de la biblioteca, mentre que en James i en Sirius s'ho prenien amb més calma.

Els exàmens van acabar i les notes van arribar. Els set amics havien aprovat i la majoria amb bona nota, tot i que a les noies no els entrava al cap que en James i en Sirius hagueren tret tan bona nota sense haver fet trampa.

-És cosa dels gens, ho duem a la sang -comentava en James-.

-Som massa intel·ligents, que anem a fer-li -continuava en Sirius-.

Finalment, l'estiu va arribar acompanyat del final de curs i de les vacances. Tots els estudiants parlaven de les ganes que tenien de tornar a casa amb els pares, bé, tots no, un noi de primer, cabell llarg i negre com la nit no tenia massa ganes de tornar a veure els seus pares.

-Que bé, per fi les vacances d'estiu! Tinc tantes ganes de tornar a casa… Tu no, Sirius? -digué Iris una vesprada que estava passejant amb en Sirius pels jardins del castell-.

-Jo? No, la veritat és que massa ganes no en tinc…

-Per què no?

-… perquè… ho he passat molt mal aquests onze anys: per als meus pares sóc el traïdor de la família, mai he sigut com ells, sempre els he dut la contrària, no he complert les seues expectatives, ni tan sols he anat a Slytherin… sóc la vergonya de la família… això és l'únic que veuen en mi i per això em tracten com si fóra un elf domèstic, no em parlen, m'ignoren…

-Però Sirius, això és inhumà! Com poden no estimar-te els teus pares?! -digué Iris sorpresa i indignada parant-se de cop-.

-Doncs ho fan…

-Sirius… jo… ho sent molt… -Va ser l'únic que va poder dir.

En aquell moment es va sentir molt impotent, l'únic que va poder fer va ser abraçar-lo, una abraçada que per a ell va significar molt. Per fi les vacances d'estiu van arribar, tots els alumnes estaven ja als compartiments del tren parlant de totes les coses que farien.

-Ei,vosaltres tres heu de venir a passar una setmana a ma casa eh?

-Sí -va dir Julian cansada ja de la frase que portava repetint tot el dia-.

-Vos presentaré als meus amics i recordeu, vosaltres sou companyes meues de l'internat eh?

-Sí, dona sí, ens ho has dit quaranta vegades ja… -li va contestar Sarah-.

-Ai, val, val… és per que no sé us oblide! Per cert, d'aquí una setmana o dos us enviaré una carta per a confirmar-vos els dies, val?

En aquell moment es va obrir la porta i van entrar corrents tres nois seguit d'un nombre immens de noies. Quan es van haver assegut van veure que eren James, Sirius i Remus.

-Qui eren totes aquestes noies?-va preguntar Lily-.

-Ah, res, admiradores! Però tu no cal que et posis gelosa,el meu cor està ple d'amor per tu -respongué en James-.

-Sent molt decebre't però el meu cor no et correspon -va dir alçant-se i canviant-se de lloc per a no estar al seu costat.

-Admiradores? De debò? Des de quan teniu admiradores? -preguntà Iris estranyada-

-Des d'avui, es veu, jo tampoc m'ho explique la veritat… -contestà en Sirius-.

-És molt simple, Sirius, som intel·ligents, atractius, divertits… És normal que les noies es posen així -li explicà en James al seu amic-

-Sabeu que tan sols teniu onze anys no? Per a ser atractiu s'ha de tenir un mínim d'edat al qual vosaltres no arribeu -digué divertida Iris provocant els riures entre les seues amigues acompanyades per en Remus-

-No els feu massa cas, estan un poc bojos, i bé, de què parlàveu? -va preguntar en Remus per canviar de tema.

-De que les estic convidant a passar una setmana en ma casa -digué molt contenta Iris-

-I no em penses convidar? -li va preguntar Sirius amb cara de bon nen-.

-Ho sent, Sirius, però a ma casa ja estarem estrets amb elles tres, amb un més la casa explota.

-Bé, d'acord, si no em vols a ta casa, tampoc t'obligaré -digué en Sirius sense voler insistir molt més.

Iris li va fer un somriure i va continuar parlant tranquil·lament amb les seues amigues de les vacances, no va ser fins al cap d'una estona que es va adonar que el que en Sirius volia era escapar de sa casa ni que fóra una setmana, però a aquelles altures ja no sabia com arreglar-ho. Poc després, va passar la dona del carret de llaminadures, es van comprar algunes granotes de xocolata i de més coses que Iris no coneixia ni després d'estar nou mesos envoltada de mags. Quan ja es van menjar totes les llaminadures que els cabien a la panxa van començar a contar acudits, però en aquell moment es va obrir la porta amb molt d'estrèpit i van entrar dins del compartiment uns alumnes d'Slytherin més majors que ells, entre ells Bellatrix.

-Hola mocosos fastigosos! Ai Sirius, Sirius… esperava que després del marge de temps que t'he deixat, reflexionares i deixares d'anar amb aquesta púrria!

-No són púrria, són els meus amics, i per res del món els deixaria. -digué molt seriosament en Sirius-.

-Ai, tens raó, que a tu et van les sang de fang… Encara recorde el fàstic que em va donar quan et vaig veure lligant amb aquella… però si està aquí! -va dir agafant a Iris del braç i aixecant-la a la força-Hola sang de fang! no tens ni idea del fàstic que em fa haver d'agafar-te.

-Doncs solta'm, imbècil. A més, Sirius no estava lligant amb ningú, només som amics -li va contestar Iris tota cabrejada -m'estàs fent mal al braç, solta'm d'una vegada si no te les vols veure amb mi, boja!

-Com t'atreveixes a plantar-me cara! Veuré? Què veuré? La teua cara de rata? -digué rient-se sense parar.

Allò ja era massa, tota cabreja Iris li va donar una empenta molt forta amb el braç que tenia lliure fent que Bellatrix retrocedira unes passes, aleshores es va poder soltar, ràpidament va traure la vareta i apuntant-la va cridar "Animo Linqui"(NA: no sé si el primer any ja ho aprenen però bé…) al mateix temps que ella, els seus amics treien les seues varetes, i segons després tot de rajos rojos van sortir disparats cap als alumnes d'Slytherin que sense esperar-se aquell atac no van tenir temps ni de traure les seues varetes. En poc de temps hi havia davant de la porta del seu compartiment cinc alumnes estabornits a terra. Els van traure del tot fora del compartiment i van tancar la porta.

-S'heu adonat de què acabem de fer? -digué Lily incrèdula-.

-Sí, acabem de deixar estabornits a la meua cosina boja i als seus amics -contestà em Sirius-.

-Quan es despertin estaran molt enfadats… -comentà Iris-

-Bé, doncs esperem que no es despertin fins que no arribem a King Cross -digué Sarah-

-Canviant de tema… No em puc creure que no us veuré en tot l'estiu. Crec que em costarà suportar estar tres mesos sense sentir les vostres pallassades! -va comentar Remus-.

-Tres mesos! Jo no puc estar tant de temps sé veure a la meua estimada Evans…

-Quantes vegades t'he de dir que no soc la teua estimada, Potter? -digué bastant irritada Lily-.

-Fins que acceptes que sí que m'estimes.

-Vols dir que m'he de passat tota la vida aguantant-te?

-No, jo crec que ho acceptaràs abans…

-És un cas perdut… -va dir Remus-.

-Mentida, no estic perdut, sé on estic!

-El que jo deia, un cas perdut…

Van estar rient-se una estona bastant llarga de la cara que sé li havia quedat a en James. Poc després, Iris, que estava al costat de la finestra es va adonar que ja estaven arribant a l'estació.

-Ei, que ja arribem -digué molt contenta-.

-Ja? Tan prompte? -es va queixar Sarah-.

-Teniu que venir a ma casa eh?

-QUE SÍ, PESADA! -van contestar Lily, Sarah i Julian alhora.

-Val, val, tampoc fa falta que us poseu així… però segur que vindreu?

-Fa falta que et contestem?-li va dir Julian ja cansada de la pregunteta-.

Aquelles escenes eren per les que valia la pena haver-se conegut. Finalment el tren va arribar a l'estació. A dins del compartiment tots estaven acomiadant-se.

-Ei, però heu de venir eh? -li deia Iris a Julian mentre l'abraçava-.

-Que sí, dona, que sí.

Quan ja es van abraçar tots entre sí, excepte James i Lily ja que aquesta última es va negar en rotund, van començar a sortir del tren, però abans que Iris eixira del compartiment, Sirius la va agafar del braç i la va estirar cap a dins. Només estaven ells dos al compartiment.

-Què passa Sirius?

-Res, simplement que volia estar una estona soles amb tu.

-Que no n'has passat ja prou al castell? Es que tinc ganes de veure als meus pares -digué Iris posant veu de nena petita-

-Tranquil·la, simplement volia acomiadar-me, i dir-te que et trobaré molt a faltar durant aquests tres mesos, i que t'enviaré cartes sempre que puga -digué Sirius amb un somriure d'orella a orella

-Jo també-li va dir Iris tornant-li el somriure-.

Es van abraçar i cadascú se'n va anar per la seua banda. Només baixar del tren ja va veure de lluny als seus pares, però no estaven sols, hi havia algú més, tanmateix, des de tan lluny no aconseguia distingir qui era. Tenia curiositat per saber qui més anava amb els seus pares, va anar acostant-se més i quan ja estava prou a prop la va reconèixer "però si és…"

***********************

Hola!

Bé, com em va passar l'altra vegada, no puc esperar més a pujar capítol :P és possible que comence a pujar-ne dos per setmana, ja veurem :D i bé, què us ha semblat? No té molt de contingut, ja ho sé, però és que tampoc volia allargar molt el més el primer curs tot i que crec que els vacances duren dos o tres capítols... Bé, és igual, l'important és que us agrade!

Dedique aquest capítol a:

- JoanaPotter

- marta_ginny

I espere de tot cor que us agrade! J

Un petó,

Rouss.

• 	JoanaPotter	Enviat el 09/03/2012 a les 15:13:58
  	#23081

  
  
  Merxi x dedicar-me el capítol! I merci per comentar el meu xD
  Passa molt ràpid, el temps no? Bah, què hi farem! Continua aviat que vull saber qui és aquest personatge del final i com passen l'estiu els diferents personatges ;)
  
  
  
  

• 	marta_ginny (Moderador/a FF)	Enviat el 09/03/2012 a les 20:55:38
  	#23082	He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols

  
  
  Ieeeeeepa! Aaahaha al pròxim veurem gambetes al sol, que me'n recordo xD Total, que ja ho saps, que m'encanta, i que a veure si el temps continua passant ràpid i els veiem ben grans i ben formats... (A) Continua aviat que jo ja tinc mig segon x)
  
  
  
  

• 	hpkarina	Enviat el 10/03/2012 a les 09:53:02
  	#23083	He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols

  
  
  JoanaPotter: de res! Gràcies a tu per comentar el capítol! :) Sí, el temps passa bastant ràpid, però clar, aquests primers anys són bastants avorrits, i si he d'escriure tot el que passa.... buuuuffff.... Espere que continue agradant-te la ff! ^^
  
  marta_ginny: quanta pressa! encara haurem d'esperar una estona a veure'ls ben formats! :P pel que fa a les gambetes al sol, sent decepcionar-te però ja no eixen, les vacances d'estiu les vaig canviar bastant ja que vaig posar a Iris a viure als afores de Londres, i clar, ja no és el mateix! però espere que t'agrade igualment!
  
  Última cosa per comentar, he decidit que pujaré dos capítols per setmana, m'avorrisc massa xD en pujaré un el dijous i l'altre el diumenge, tot dit!
  
  Un petó! Rouss