Escrit per hpkarinaEnviat el dia 29/03/2012 a les 14:56:14
Última modificació 29/03/2012 a les 14:56:14
Tots els capítols de Que difÃcil és l'amor...
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Capítol 11–Explicacions
–Veus? Una altra prova. –digué en Sirius cada vegada més convençut
–Què dius ara, Sirius? A mi em sembla tot el contrari. –contestà en Remus-.
–Quan li vas preguntar a Sarah pel planin d’estudi ella primer et va dir que no, però després va rectificar, perquè s’havia oblidat del que li havia dit Iris, està més clar que l’aigua
–El que no està gaire clar és el teu sentit comú.
–No gaire –digué en Sirius arronsant les espatlles-.
–Bé, ara és el vostre torn.
–El nostre torn de què? –preguntà en James confós-.
–D’explicar com vau quedar amb Julian, què ha de ser si no?
–Ja… veuràs, és que… no hem parlat amb ella.
–Què? Però si havíem quedat que vosaltres parlaríeu amb ella. –digué en Remus començant a enfadar-se-.
–Ja, però si tu parlaves amb Iris, Sarah i Lily doncs ja no feia falta que nosaltres parlarem amb Julian.
–Sí, però Sirius, encara no tenim res clar… no sabem si Iris està eixint amb algú o no.
–Ja ho sé James, ja ho sé, per això hem d’investigar més. Haurem de rondar prop d’elles per a averiguar-ho, serem els…
–Sirius, el verb rondar no està ben utilitzat a aquesta frase i…
–Calla Remus, dóna igual, queda bé. I ara deixa’m acabar. Serem els… Rondadors! (NA: taxan! Sí, ja ho sé, la meua imaginació a vegades és tan… tan… tan… Pobra…)
Un silenci es va estendre per tota l’habitació
–Què passa? Per què us heu callat tots?
–Eh… veuràs Sirius…
–Sí, Ben?
–És que… aquest nom…
–Tens algun problema amb aquest nom…?–digué de forma amenaçadora-.
–No! M’encanta! –digué mentre s’amagava darrere de James-.
–No esperava menys. Aleshores, Rondadors, esteu preparats? Cadascú s’encarregarà de vigilar a una noia, jo Iris, James a Lily, Remus a Julian i Ben a Sarah.
–…
–…
–…
–Però que us passa? –preguntà Sirius un poc fart de l’actitud dels seus amics.
–Res, Sirius, res. Bona nit, demà serà un llarg dia…
–Remus.
–Què vols ara Sirius?
–Demà a què estem?
–A diumenge 25 de setembre.
–Què? –exclamà en Sirius alarmat-.
–Què passa?
–James, demà són les proves de Quidditch!
–Merda, merda, merda, merda!
–Ja ho sé, i no ens hem apuntat. Ràpid, baixem a la Sala Comuna! Crec que encara no han tret la llista per a puntar-nos. –digué en Sirius molt alterat-.
Els dos amics van baixar les escales corrents, per sort les llistes les treien el dia següent. Es van apuntar els dos, en James per a caçador i en Sirius per a batedor. Després se’n van muntar els dos al dormitori, on els encara els esperaven els seus altres dos amics. Quan van entrar els quatre es van gitar cada u amb un somni diferent, un pensant que de major seria el millor caçador que mai havia existit, l’altre amb la noia que més estimava, un altre que algun dia arribaria a ser com els seus ídols, i l’últim, amb la lluna plena.
Tant en James com en Sirius es van alçar abans que Remus i Ben per primera vegada a la vida. Estaven molt nerviosos, eren les 8:00 del matí, només faltaven dues hores per a les proves, per fi podrien entrar a l’equip de Quidditch de Gryffindor. Quan van baixar al Gran Saló hi havia molt poca gent, cosa normal en un diumenge al matí, els únics que estaven desperts eren alguns alumnes de setè i els alumnes de segon de Gryffindor que també s’havien apuntat per a fer la prova.
–Va Sirius, menja alguna cosa, et farà falta energia per a les proves.
–No puc. No m’entra res dels nervis que tinc. No sé com pots menjar…
–Estic fent esforços per no vomitar…
Finalment va arribar l’hora de la prova. Els dos amics van poder comprovar que no eren els únics que estaven nerviosos, tots els altres alumnes que anaven a fer la prova estaven blancs com la neu i tremolosos. Quan van sortir al camp, en Sirius es va quedar mirant les grades buscant Iris encara que sabia que no estaria allí, però igualment tenia una mica d’esperança, després de mirar cinc vegades les grades es va donar per vençut i va deixar de buscar-la. Les proves van durar més o menys dues hores, tant a en James com a en Sirius els havia eixit molt bé, però fins aquella vesprada no sabrien si entrarien a l’equip: després de dinar, el capità penjaria una llista al taulell d’anuncis on estarien apuntats els noms dels que hi havien entrat.
–Com us ha anat?
–Molt bé, Ben. Hauries d’haver estat allí per veure com la meua granera tallava el vent i…
–Sempre tan modest, eh James?
–Remus, si us plau, deixa’m impressionar al pobre Ben.
–Pobre per què?
–Per no per no haver-nos pogut veure jugar tan magníficament!
–I ací arriba l’altre modest…
–Jo també t’estime Remus!
–Quina parella…
Com que quasi no havien esmorzat, tant en Sirius com en James estaven morts de fam, així que tan bon punt va aparèixer el menjar, van començar a endrapar sense parar. Quan per fi van acabar, se’n van anar cap a la Sala Comú per a veure si havien entrat a l’equip, però quan anaven pel tercer pis en Sirius va anar cap al bany i els va dir als altres que ja pujaria ell soles. Quan va en va eixir, va sentir una veu que coneixia molt bé, “Iris?”. Va anar cap a on sentia la veu i des de darrere d’una columna va veure Iris parlant amb un noi de més o menys la seua edat de Hufflepuff, era un poc més alt que ella, molt blanc de pell i amb el cabell ros, estaven rient per alguna cosa que havia dit Iris i aleshores es van abraçar. En Sirius estava molt cabrejat, de repent va eixir de darrere la columna donant un ensurt molt gran a Iris i al noi.
–Iris! Com que Lily t’havia fet un planin d’estudis que no et deixava temps lliure fins al Nadal eh? Bé, no tindràs temps fins al Nadal per a mi, perquè ja veig que per a altres persones sí. No m’esperava açò de tu. Ni tan sols t’has dignat a dir-me que estaves eixint amb algú –digué en Sirius molt enfadat-.
–Sirius! –cridà Iris atònita sense entendre res de res-.
–No fa falta que digues res, ja me’n vaig.
I se’n va anar corrents cap a la Sala Comú. Quan els amics van veure la cara amb què entrava pel retrat de la Senyora grassa no es van atrevir a dir res, simplement es van mirar estranyats i van pujar darrere d’ell a l’habitació.
–Sirius, amic, que t’ha passat? –preguntà en James preocupat-.
–Que tenia raó…
–Que tenia raó qui?
–Jo. Iris està eixint amb algú…
–I com ho saps?
–Els acabe de veure, sols, en un passadís del tercer pis, estaven parlant, i rient, i aleshores, s’han abraçat…
–Això no vol dir res.
–Ja, i per això té temps per a eixe noi, però per a mi no, veritat Remus?
En Remus no va saber què contestar. En aquell moment la porta del dormitori es va obrir i Lily va entrar amb una cara molt seriosa.
–Lily, estimada. Has vingut a veurem? –digué en James molt feliç-.
–Clar que no, Potter, no digues estupideses. He vingut a dir-li a Sirius que Iris està a la Sala Comú i vol dir-li una cosa molt importat–després d’haver-ho dit se’n va anar sense esperar resposta-.
–Sirius, no cal que baixes si no vols.
–Tranquil, James, sé de sobra què em va a dir, fins ara…
En Sirius va abaixar a poc a poc les escales fins a la Sala Comú amb els tres amics darrere com si fora una processó. Baix estava Iris esperant-lo amb cara trista.
–Sirius…
–Què vols? –digué en Sirius molt enfadat i sense mirar-li a la cara-.
–M’agradaria que parlarem en privat.
–Jo no tinc res que parlar amb tu –li etzibà de mala manera. Això va aconseguir enfadar Iris que va anar molt decidida cap a Sirius el va agafar del braç ben fort el va estirar cap a fora de la Sala Comú.
–Que siga l’última vegada que a mi em parles així. T’ha quedat clar? No pense tolerar que et comportes d’aquesta manera tan infantil i molt menys que em faltes al respecte d’aquesta manera…! –Anava cridant Iris mentre l’arrastrava deixant darrere seua als seus amics sorpresos del seu geni-.
–Ja deia Julian que Iris no és gens agradable quan està enfadada- comentà Lily-.
–Aquesta noia em fa por… - digué en James-.
Una vegada a fora Iris, va arrossegar Sirius dins d’una aula buida i el va obligar a asseure’s a un pupitre, tot seguit va tancar la porta i va fer un encanteri perquè no es poguera obrir i ningú els molestara, aleshores es va posar davant d’en Sirius amb les mans a la cintura i amb una expressió totalment seriosa disposta a encarar-se a qualsevol cosa que en Sirius li diguera.
–Es pot saber a què es deu aquest comportament infantil i estúpid? –digué molt enfadada Iris-.
–No és ni infantil ni estúpid. Tinc tot el dret a estar enfadat, estàs eixint amb… amb… amb aquella nina de porcellana! Per l’amor de Déu, Iris! Com m’has pogut fer açò? No m’esperava que fores així! –digué en Sirius molt ofès-.
–Perdona? –contestà Iris molt indignada i alçant encara més el to de veu –mira, Sirius, abans de parlar, assabenta’t bé de les coses, “aquella nina de porcellana” com tu li dius, mostrant un baix nivell d’educació, és un noi de Londres amic meu que aquest any ha vingut a Hogwarts i que he vist hui per primera vegada des de fa molt de temps. A més, què t’importa a tu amb qui ixca o amb qui deixe d’eixir? No som parella, Sirius, no tinc perquè contar-te aquestes coses.
–Que què m’importa? Que què m’importa? –digué en Sirius mentre s’anava alçant de la taula i elevant el to de la seua veu –m’importa molt perquè m’agrades, estúpida!
–Però com t’atreveixes a dir-me…! –Iris es va callar en aquell moment quan es va adonar del que acabava de dir en Sirius –t’agrade? –digué incrèdula-.
–Agradar-me és dir poc –començà en Sirius després d’una estona sense dir res mirant el pupitre, s’estava posant nerviós, no era allò el que li volia haver dit, però ara ja no podia rectificar, va començar a donar voltes per l’aula intentant calmar-se mentre començava a explicar-se –no sabria dir-te si el que sent és amor o no, mai he estat enamorat abans, el que sí que puc dir-te és que l’únic que faig és pensar en tu, l’únic que desitge és estar amb tu, quan et veig amb altres nois, m’entra una ràbia dins meu que no puc sufocar, quan estic al teu costar em quede embadalit mirant com brillen els teus ulls marrons, sentint l’olor dolç del teu perfum, escoltant la música del teu riure. Quan estic amb tu el meu cervell deixa de funcionar i no pare de pensar em com desitjaria abraçar-te, acariciar-te… besar-te. No sé si el que sent és amor, el que sé és que quan no estàs al meu costat et trobe a faltar, no sóc feliç. Des d’aquell estiu fa ara ja set anys que em sent així. Aquell estiu va marcar un abans i un després en la meua vida, Iris. Jo mai he sigut feliç, mai he sabut el que era sentir-se estimat, però aquell estiu, el teu amor innocent, la teua amistat em va mostrar què era sentir-se bé, què era ser feliç, i aleshores, vas desaparèixer de la meua vida, vas ser com un estel fugaç, i des d’aquell moment no he pogut deixar de pensar en tu, cada nit et veia als meus somnis, tu eres l’única cosa per la qual seguia avant. A tots els llocs on anava et buscava en la mirada, tots els dies desitjava tornar-te a veure, tornar a parlar amb tu, tornar-te a besar… Sé que només fou un bes innocent entre dos marrecs que no tenen ni idea del que això significa, però et puc assegurar que per a mi, va ser realment important.
Quan va acabar de parlar, finalment va mirar Iris, cosa que no s’havia atrevit a fer durant tota la estona que havia parlat per vergonya i per por a la seua reacció. Estava allí, palplantada, davant del pupitre on ell havia estat assegut. Tenia el cap acatxat i semblava que plorava.
–Iris… Iris, estàs bé? –digué en Sirius preocupat acostant-se-li fins que la va tenir prou prop per veure que efectivament estava plorant –Iris, no plores, ja sé que el fet que m’agrades no és la millor notícia del món, però bé, hi ha coses pitjors, imagina que fóra a Ben a qui li agradares –digué ell fent broma mentre l’abraçava.
Iris es va riure un poc i es va separar d’ell donant-li una xicoteta empenta mentre li deia “seràs imbècil” de forma afectuosa. Aleshores es va eixugar les llàgrimes, va respirar i armant-se de valor digué:
–No estic plorant perquè estiga trista o perquè t’agrade, tot al contrari, podríem dir que són llàgrimes de felicitat.
–Llàgrimes de felicitat? –digué en Sirius sense entendre-ho massa bé.
–Sirius, tot aquest temps m’he sentit com una estúpida, com una estúpida per haver-me enamorat del noi que em va besar quan tenia cinc anys. Si algú m’haguera sentit dir-ho m’haguera pres per una gran estúpida, cinc anys? A aquesta edat no s’estima a ningú, perquè ni tant sols se sap que és l’amor. Però així va ser. Al principi no sabia què era el que sentia, tan sols sabia que et trobava a faltar, que volia tornar a estar amb tu, tornar a riure’m amb les teues bromes, tornar a abraçar-te, tornar a perdre’m en els teus ulls, poc a poc em vaig adonar que el que sentia no era una simple estima per un amic, era alguna cosa més. I quan ja no tenia quasi esperances de tornar a veure’t mai més, allà estaves, al passadís del Hogwarts Express, mirant-me sorprès i indecís igual com jo et mirava a tu. No m’ho podia creure, era un somni fet realitat. Fins que no va passar com a mínim una setmana no em vaig convèncer que no estava somniant. Cada dia que passava sentia que el meu amor per tu augmentava, i tenia por, tenia por perquè pensava que tu no senties el mateix per mi i no volia patir. M’he passat tot l’estiu desitjant tornar a Hogwarts només per veure’t a tu, per tornar a passar estones amb tu. I ara, em dius que també t’agrade i que no has oblidat tampoc aquell bes, i em sent feliç, em sent molt feliç, més feliç del que mai m’haguera imaginat…
Es van quedar una estona callats. Cap dels dos gosava mirar-se, tant un com l’altre tenien la mirada fixada en el terra. Finalment i armant-se de valor, en Sirius digué molt fluixet mentre s’acostava a ella i l’abraçava per la cintura:
–Iris, t’estime i… m’agradaria saber… si voldries eixir amb mi.
A poc a poc els seus rostres es van anar acostant, tant un com l’altre van tancar els ulls, cada vegada estaven mes prop fins que finalment els seus llavis es van unir en un dolç, tendre i inexpert bes.
********************************
Eeeeeeeeeeeiii!! :D Ja estic ací, com havia promès, amb el capítol! He estat fent càlculs, i a partir de la setmana que ve, tornaré a penjar un capítol per setmana, supose que cada diumenge, és que no em queden capítols i tinc por de què se m’acaben i es quede estancada la ff :S
Bé, què us ha semblat? Us ha agradat? Us ha semblat real? Massa increïble? Massa nyonyo?
Dedique el capítol, com no, a les meues estimadíssimes:
-JoanaPotter
-marta_ginny
Espere que vos agrade molt i que em comenteu! J
Un petó,
Rouss
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 29/03/2012 a les 15:17:09 #23157 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols oooooooooooooooooooooooh! Vena cursilona de la Marta ON! (seh, també en tinc xD) On vas tu dient que serà massa nyonyo? El romanticisme és maco :P I el Sirius i la Iris són moníssims! *-* Buf, sort que penges diumenge, que així podrem saber què passa amb aquests dos...!
JoanaPotter Enviat el 29/03/2012 a les 19:01:21 #23158 Cursi? Nyonyo? Gens!
M'ha agradat molt quan s'ho deien :). Ha estat molt bonic. A veure què passarà ara... en tinc unes ganes! Penges molt ràpid... no em dones temps quasi bé. Jo no aniré tant ràpida...
Només et voldria fer una crítica: et recomanaria que al diàleg del principi posessis qui parla perquè tant dialeg no sabia què era de qui...
Petons, i procuraré actualitzar ràpid!
JoanaPotter
LUN@ Enviat el 29/03/2012 a les 19:33:06 #23159 He escrit 2 fanfics amb un total de 13 capítols Ooooix, que maco!! Que adorable, que dolç, que tot!! >.<
Doncs res, felicitats i segueix aviat, eh ^^ Ja tinc ganes de saber com els va :D
hpkarina Enviat el 29/03/2012 a les 20:27:20 #23160 He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols heeeyaaaa!! :)
Quina felicitat saber que us ha agradat tant!! :) La veritat, a mi no em semblava nyonyo, però jo sóc taaaant romàntica... :P
marta_ginny penjaré el diumenge sí, però a partir d'ara un capítol per setmana haha m'alegre que t'haja agradat i orgullosa t'haver fet eixir la teua vena cursilona! :P Ja ho sé que són monos, ja X)
JoanaPotter Estic contenta que t'agrade la declaració, perquè vaig estar un temps donant-li voltes de com podria ser el gran moment ^^ la veritat, pense molt com són aquests moments perquè són els meus preferits :P Penge tan ràpid perquè els capítols ja els tinc escrits i com ja me'n queden menys en penjaré un a la setmana altra vegada :/ espere amb impaciència els teus pròxims capítols! :D
LUN@
una lectora nova! ^^ Estic molt
contenta que t'agrade! :) I moltes gràcies per llegir-me!
Prompte el següent capítol que espere que també
t'agrade! :DUn petó,
Rouss