Sense paraules - Capítol 20: L'última Carta de la baralla
Escrit per impedimenta
Enviat el dia 22/04/2012 a les 15:28:32
Última modificació 22/04/2012 a les 15:28:32
Tots els capítols de Sense paraules
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 20: L'última Carta de la baralla

 

TAXAN! següent capítol! Bé, he d'advertir-vos que malgrat haver quasi el mateix nombre de paraules que l'anterior només hi han tres escenes així que se us passarà volant.

_____________________________________________________

Capítol 20: L’última carta de la baralla.

Les espelmes il·luminaven tènuement les cares dels deu estudiants asseguts en rotllana.

-Semblem una maleïda secta- va dir en Lucas.

-No penso posar-me a cantar cant Gregorià- va replicar la Carla.

-James, treu el mapa- va ordenar la Peyton.

-Sí capitana!

-Bé, he tingut una idea biny biny pel GRAN BUM- va començar a explicar la Brue.

-Mala idea- la va tallar en Lucas.

-Però si encara no he començat- va replicar aquesta.

-Es igual, venint de tu, mala idea.

-Calla! Senyor que ha primer any plorava per la mamà- va contestar la Brue amb un somriure maligne.

En Lucas es va posar tens i va fer una cara d’estupefacció que podria haver guanyat un concurs. Lentament es va girar cap el seu amic.

-James!

En James es va girar cap a la noia.

-Brue!

La Brue va seguir.

-Peyton! No m’obliguis a dir aquestes coses, home!

-A mi no m’hi fiquis- va replicar aquesta sense inmutar-se.

-James, representava que era un secret! No m’ho puc creure!

-I jo no em puc creure que ho hagis dit- va dir mirant la Brue indignat- ho vas jurar.

-No pel dios Nutella, maco.

Aquí la Marina va saltar.

-Coneixes el nostre Déu?

-Es clar, sóc Nutellista des de que em van comprar el primer pot.

-No desviïs el tema Brue, com ho has pogut dir- va insistir en James.

-Podeu fer cas del mapa?- va intentar dir la Isabel.

-Isa, no ets Nutellista?- va preguntar-li la Marina.

-James, no fugis d’estudi, per què li vares dir?!

-A mi se ma la repampinfla el Déu Nutella.

-Hem va amenaçar, que podia fer?!

-Mentida! Només va ser una petita advertència, oi Peyton?

-A mi no m’hi fiquis- va replicar aquesta- encara estic intentant alliberar en Bob Parra de la teva “petita advertència”.

-Encara està esclavitzat en Bob?- veren preguntar l’Estel i la Neus.

-Com pots deixar de banda el dios Nutella- va seguir la Marina.

-Eso, eso, que es nuestro amo y señor- va emfatitzar la Brue.

-L’esclavitza cada dia, ahir va fer que li fes un massatge als peus quan feia dies que no se’ls rentava especialment per veure’l sofrir en el massatge, saps quantes butllofes pot tenir un peu? Uff...simplement fastigós.

-Proposo una votació per l’alliberament d’en Bob- va dir l’Helena.

-Tio! Si no li deia alguna cosa per xentexar-te em fotia escarabats al llit.

-Però si a mi em va fotre una serp! I tu amb trenta escarabats ja ho deixes anar tot. I no una serp normal, no, una Anna Conda!

-Aquí no hi ha democràcia sinó dictadura i la lidero jo- va declarar la Brue.

-A casa meva sempre comprem Nocilla.

-Però que eren trenta escarabats, no cinc! Bueno tío, juro pel que sigui que no li tornaré a dir res més amenaci amb al que amenaci.

-Ningú t’ha votat per pogué accedir a dictadora- va dir la Peyton.

-Nocilla?! Hha! Heretge! Delicte! Els teus pares no han anat a Askavan?- va dir la Marina.

-El meu propi vot és suficient per accedir.

-Tu estàs boja! Com vols que enviï els meu pares a Askaban, que son els peu pares, he?

-No se si puc confiar amb tu ara.

-D’acord...perquè els teu pares em donaven Filipinos quan anava a casa teva, que sinó...

-Com no deixis sotmetre el tema a votació et quedaràs sense petons ni abrasades- va amenaçar la Peyton a la Brue.

-Va tió, ho prometo en nom de l’amistat. Mira, a canvi tu em pot demanar qualsevol favor, qualsevol.

-Però follarem almenys, no?

Es va fer un silenci en de la paraula que fa que tot adolescent pari l’orella.

-No- va dir la Peyton enrajolada.

-Està bé, però et puc demanar el favor qualsevol dia.

La Brue va sospirar- “Vaale” ho sotmetré a votació...algun dia, però aquesta nit em toca a mi fer d’activa.

La Peyton encara es va posar més vermella- Ens podem concentrar en el mapa? Sisplau. I tu- va afegir mirant a la Brue- ja parlarem després

-Sí, que no vull tenir malsons- va replicar en James.

La Brue va tornar a començar.

-El que jo havia pensat és posar quatre impostorus a cada pis que seran oberts per un de nosaltres amb la capa d’invisibilitat d’en James. Tot el que fem haurà de ser ràpid ja que serà una reacció en cadena quan algú acabi d’activar la seva petita desgràcia farà un senyal a l’altre perquè activi la següent destrossa.

-No podem anar tan ràpid les escales canvien, recordes?- va dir en Lucas.

-Sí Lucas recordo, per alguna cosa ja porto anys estudiant aquí.

-Tinc una idea- va dir de sobte l’Helena- fer un mapa d’escales.

-Un què?- va preguntar la Peyton.

-Un mapa d’escales, si us hi heu fixat les cada escala canvia cada X segons i sempre van en cadena. Si ens apuntem cada escala quan segons triga a canviar, alhora d’anar ràpid podrem triar les escales que triguen menys.

-Tu t’avorreixes molt, oi?- Va dir la Neus.

-M’han fotut fora d’infermeria i em quedo a la porta, és un lloc elevat així que puc veure totes les escales. En resum, sí, m’avorreixo com una ostra.

-Tenim dos petits problemes-  va dir l’Isabel- d’on traurem tants impostorus i on els posarem.

-Anirem a La Ronda Golallop, allà hi ha una botiga de màgia negra anomenada Borgin & Burkes, James si no m’equivoco el teu pare hi va anar a petar quan viatjava amb pols migratòria , no?

-I jo se on guardar els impostorus- va dir l’Estel

______ _______________________________________________

Ho havia preparat tot, ho portava tot dins d’una bossa d’esports. Caminava decidida mentre s’ auto donava ànims. Però els ànims es van esfumar quan el va veure sota el pi que baralla.

Tenia el cabell llarg i fosc que li passava les espatlles, portava barba de dos dies i tenia pereta.

PAUSE

Srmr Enselm: sí, pereta vol dir perilla. Però l’inútil de l’Autora no sap com es diu en català i li fa pal aixecar el cul per buscar en un diccionari perquè té l’esmorzar al costat i abans morta que deixar-lo.

PLAY

Portava pantalons militars amb un cinturó de bales i unes botes també militars sobre els pantalons. Una samarreta de tirants gruixuts negra amb el nom d’un grup de hevy amb verd fosc. Tenia pírcings a les orelles i tatuatges de dones despullades als braços, juntament amb una “munyequera” de cuir i cadenes petites fent de polseres.

PAUSE

Srmr Enselm: Resumint que la meva part Enselma està a punt de tindre un orgasme.

PLAY

El cap de la Clara es debatia en sortir corrents o començar a tenir somnis eròtics amb ell. Va fer fora les cabòries.

-Perdona- va dir.

Ell ni es va immutar portava els cascos de musica posats i l’escoltava a tot volum.

-Eh!-va dir més fort la Carla.

El noi seguí escoltant.

-Escolta!!-va tornar a cridat aquest cop agafant-lo per l’espatlla.

Amb un moviment tan ràpid que ella ni ho va veure el noi es va girar i l’hi va agafar la monyeca que segons abans estava a la seva espatlla amb força. La Carla es va aguantar un gemec mentre tot el seu cos es posava en tensió i la por l’hi començava a córrer per les venes.

-No m’agrada que em toquin- va dir ell.

La seva veu era greu i una mica ronca.

PAUSE

Srmr Enselm: Si alguna vegada heu vist “One Pince” (un anime manga) en català (en castellà és una caca), la veu d’aquest BON HOME és com la den Zoro, l’espadatxí de la tripulació (és un que té el cabell verd, sí, no pregunteu per què, qüestions de genètica).

PLAY

Lentament la va deixar anant i ella va amagar les mans rere l’esquena amb senyal pacífic.

-Què vols aconseguir?

-Eh...doncs voldria una xuleta per magimàtica.

-Què passa? No has estudiat prou?- va dir amb un somriure torçat.

No respondria tals preguntes.

-La tens?

-Sí, però com que hi han molts estudiants inútils que no estudien- va mirar-la un moment- només em queda una, així que et costarà cara.

D’acord l’hi havia dit inútil...

-Tinc bastants coses- va dir començant a buidar la bossa.

De la bossa va caure celo,bolígrafs, una ploma, clips, galetes, el mòbil, un mocador, pergamins...

El noi va esclatar a riure.

-Però tu et penses que vull una ploma i un pergamí? A hi ha coses que no se ni que son.

-Les galetes estan boníssimes, t’ho asseguro.

Ell va riure encara més fort, tenia les dents molt blanques. De cop es va posar serios.

-Mira maca, jo trio el que vull, així és com funciona, estem?

Ell va mirar tot detalladament com si els seus ulls fossin aquelles pantalles de la duana on veuen que hi ha dins el maletí. De cop els seus ulls es varen fixar en un objecte en concret.

-Vull aquest CD de “Cementiri abandonat”.

 Merda! Havia oblidat treure el seu CD de hevy preferit.

-Ho sento, això no hauria de ser aquí. No entre dins l’intercanviï.

-Escola preciosa, aquí trio jo que entra dins l’intercanviï, que per això és el meu negoci  i no el teu.

-Demà farà fred, el mocador t’abrigarà.

-Què no m’has escoltat? Trio jo no tu.

-Saps que es l’últim CD que queda en venda d’aquest grup, oi?

-Per això mateix.

-Insisteixo, les galetes son artesanes.

-Insisteixo, trio jo i vull el CD.

Hi ha moments a la vida en que t’has d’arriscar i jugar-ho tot a l’última carta, però sempre assegurar-te que guanyes. Son decisions difícils i es possible que per guanyar paguis un preu alt. Però en fi, la vida està plena de decisions, no?

-Dacord, però vull veure la xuleta, treu-la.

El noi mentre obria la seva motxilla l’hi va llençar una mirada assassina.

-Vigila amb els imperatius, maca.

Va treure un petit tros de pergamí.

-Aquí l’ha tens.

Vigilant amb els imperatius la Carla va dir:

-Me l’ha podries ensenyar si et plau.

-Que desconfiada- va replicar ell però va obrir el pergamí.

El pergamí estava en blanc.

-Això està en blanc.

-És la teva primera xuleta màgica, no? T’explicaré com funciona si em dones el CD.

-Primer m’agradaria saber com funcions, ja saps, per saber si faig bons negocis. No voldràs que els teus clients es sentin estafats?

-Es clar, es clar, els negocis són els negocis i no tenim pressa. Encara que els meus clients mai s’han sentit estafats, t’ho explicaré. Aquesta xuleta funciona amb la veu o amb tinta. Si tu li murmures el tema o l’hi escrius apareixen les formules corresponents al tema.

-M’ho podries mostrar, si et plau?

Ell va agafar el paper i el va acostar als llavis i va pronunciar- Arrels de son grau- ràpidament va aparèixer la fórmula tan coneguda.

-Estàs feliç ja?-va dir ell allargant la mà.

-Radiant.

-Doncs donem el CD.

-Clar, clar...

Molt bé tirem l’última carta.

Tot va passar molt ràpid, la Clara va agafar-li la xuleta de la mà i subjectant fortament el CD contra el seu pit va començar a córrer com si l’hi anés la vida.

-Cabrona!

La Clara va sentir les passes d’ell, també ràpides, que la seguien per donar-se més velocitat va decidir anar cap avall directe al Bosc Prohibit, amb les cames que l’hi anaven boges i el bens que li xiulava a les orelles. Les baixades sempre ajudaven.

_____________________________________________________

La Marina va obrir el bagul i va treure el petit llibre robat.

PAUSE

Srmr Enselm: És aquell llibre que van robar quan van entrar a la secció prohibida de la biblioteca. És el titulat: Mi fantasma i yo.

PAUSE

El va obrir esperant trobar dibuixets de nen petit. El llibre estava ple de lletra, això estava clar, però no s’entenia res i no perquè estigues amb un idioma. Totes les lletres estaven barrejades, ajuntades sense sentit, no hi havia signes de puntuació. Cada paraula era una cosa rara i incoherent, n’hi havia com “aklmsio”.

Va deixar el llibre, frustrada per no poder ajudar la Gemma.

Era una llàstima que encara no sàpigues que aquell llibre donaria joc a la nostre història.

_______________________ ______________________________

Enfi, aixó es tot per ara, tinguin l'amabilitat d'esperar el seguent capítol!

 

 


Llegit 520 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris22/04/2012 a les 18:01:10
#23222Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Es diu masclet! Ho sé, és horrible...i una altra cosa, no fa falta aixecar-se per buscar al diccionari català-castellà una paraula, hi ha una cosa que es diu google translate xd ja sé que de vegades la caga, però millor que aixecar-se.. xdd lo de masclet m'ho va dir el meu germà, per cert. Bueno, ja estic al dia! Em pots recordar qui és qui?? És que ja no me'n recordo xd Bueno, molt guai el capítol i recorda de passar-me la redacció amb la que vas guanyar sant jordi! Suposo que ha vist que t'he enviat un missatge amb els meus grups de música preferits com em vas dir! 

.Marta




Avataranna_lovegood 206 comentaris22/04/2012 a les 19:38:44
#23225Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

El camell! xDDDD Puta Carla, a aquesta ens la maten fijo. A qui cony se li ocorre robar a un tio peligroso que viu al mateix lloc que tu? A qui?! xD(I tot per un CD, a sobre. Em moro xD)

Pobre Bob, encara està esclavitzat xDD

Hm, i el llibre aquest? Interessant!

Apa, ens veiem al pròxim capítol! Que més val que sigui aviat! M'has sentit? AVIAT!

(Per cert, en aquest capítol hi han poques faltes O.O Que t'ha passat, Julia? xDD)

 




Avatarhpkarina 373 comentaris22/04/2012 a les 20:49:39
#23228Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

BUaaaaaaaaaaaaaaah!!! M'ha encantaat!! Però primer de tot necessite dir-ho:

Quan descrivies al noi (era Fred, no?) me l'estava imaginant exactament igual que en Zoro! Així que quan he vist le que has ficat després de la seua veu ha sigut tant de surprise que fort! XD

Segueix prompte!  Per favoor! ^^

Un petó!




AvatarClara_Weasley 133 comentaris24/04/2012 a les 19:18:11
#23235Encara no he escrit cap fanfiction

M'he partit el cul amb la primera escena. Mil converses alhora i totes sense sentit (Lo de la Nutella m'ha matat xDDDD) 

Ah, i m'encanta la Carla robant xuletes xDD (M'he imaginat a l'Elisa corrents pel pati del Goya en plan "Aaaaaaaaaah" xDD)

I que tinc molta curiositat per saber de què va el llibre de "Mi fanatsma y yo". El títol m'ha matat xDDD




AvatarAriadna_Tonks 38 comentaris24/04/2012 a les 20:37:15
#23236Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

magradaaa pero avui savia de despeertaar el meuu neen... escriuu messss