Mentides - 4- Marques
AvatarEscrit per LUN@
Enviat el dia 08/05/2012 a les 22:30:39
Última modificació 08/05/2012 a les 23:00:16
Tots els capítols de Mentides
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


4- Marques

"Mentides i secrets, dues de les coses més perilloses que he vist"

 

En Draco es va aixecar amb un mal de cap de campionat. Havia passat, pràcticament, tota la nit en vela, pensant. Va decidir dutxar-se per intentar calmar-se. Després d’un minut de recerca enmig del silenci més profund, va trobar el lavabo. Va ocupar l’armariet que li corresponia, remugant per haver de compartir l’espai amb l’Hermione. Es va treure la roba i no va poder evitar mirar-se la cicatriu, encara força nítida. Va obrir immediatament l'aigua freda, com si amb això pogués apagar el seu color.

Qui coi aconseguia, només amb una carta a distància, fer brillar la marca de les forces del mal amb aquella força?

Vestit ja era una altra cosa, va haver de posar-se la camisa de màniga llarga de l'uniforme per tapar la seva marca malgrat que l’aire a Hogwarts era càlid i enganxós, típic de setembre. Es va descordar els primers botons de la camisa per compensar i va sortir.

- Bon dia, Malfoy.-va dir la noia secament.

L’Hermione estava asseguda prenent un suc i llegint el diari.

- Torno a ser en Malfoy?

La noia no va respondre, ignorant-lo. En Draco es va asseure al seu costat poc disposat a deixar-ho aquí.

- T'has aixecat aviat… el gran menjador no obre fins a les vuit. –va comentar.

- Molt observador.

- Vaja... Tant t'has ofès pel d’ahir? Vaig ser sincer... - va deixar anar tot pelant una mandarina de les del centre de la taula. 

L’Hermione va aixecar una cella, molesta.

- Pots deixar d'insistir?- es va aixecar i va creuar els braços, a una distància prudencial del noi- Mira, serà un curs molt llarg i important, amb els exàmens finals. L'any passat va ser molt difícil per a mi, i suposo que per a tu també, però això no et dóna dret a tor... torturar-me.

Aquella paraula. En Draco es va aixecar de cop i va córrer cap a la noia, que el mirava paralitzada. Li va estirar el braç i amb la impaciència d'obrir-li el botó del puny la camisa l'hi va trencar.

Va pujar a poc a poc la màniga de la noia, les mans li tremolaven. “Sang de fang”. Es podia llegir, amb horrible claredat. La va mirar als ulls i la va recordar, tombada al terra, retorçant-se de dolor i mirant-lo amb els ulls brillants en una secreta súplica. L’Hermione va esquivar la seva mirada grisa i es va baixar la màniga. En Draco va deixar caure el braç de la noia, sense deixar-ho anar.
Ell sempre havia odiat a l’Hermione per ser qui era, per la seva mirada d'innocent superioritat, per la seva estúpida valentia, pel seu talent... Però ell mai havia estat un assassí, mai havia volgut torturar-la com va passar aquella vegada. Si alguna vegada havia fet o intentat fer alguna cosa horrible era per protegir a la seva família, l'única cosa que tenia. I ho tornaria a fer, encara que el remordiment l’havia torturat cada dia de la seva vida. Ho repetiria i a pitjor. Sempre seria millor això que perdre a la Sophie.        

- Jo… mai vaig voler… ho juro...-va començar.

- Ho sé. Però ho vas permetre. – la noia va separar-se d’ell amb expressió trista.

En Draco la va deixar anar suaument maleint-se a sí mateix i aprofitant l'ocasió per demanar perdó mentalment pel que hauria de fer-li. La noia va començar a marxar, ell havia de fer-se perdonar, havia de fer una cosa. Es va despentinar suaument, va respirar profundament i després d’agafar les seves coses va posar rumb al Gran Menjador, on la tornaria a trobar.

-----------------

La Pansy caminava aparentment alegre pels passadissos, rient del que fos que li estava explicant la Lina Strauss, una Sly, és clar.

- I el que volia demanar-te, com va amb en Draco? He sentit a dir que aquest estiu has estat molt desapareguda...-va deixar anar la rossa picant-li l’ullet.

- Què? Ah! Doncs no és per això, aquest estiu l’he vist molt poc...

- Jo si fos tu, me’n buscaria un altre. En Draco passa molt de les coses series... –de cop va començar a riure- Què dic? Amb lo bo que està em serien igual les seves amants.

La morena va fingir una altra rialla però va parar de cop. A l’altre banda del passadís en Ronald Weasley la mirava, estranyat. La Pansy va estirar a la seva amiga cap a una altra escala per sortir del camp de visió del pèl-roig bastant dissimuladament.

“Merda, merda, merda... i ara què, Pansy? Què?”

- Per què em fas anar pel camí llarg? De qui coi ens estem amagant?- va demanar la segona noia, confosa.

- Euh... d’aquell pèl-roig tanoca, és que em fa fàstic que em miri...

- T’entenc, com més lluny ens mantinguem de qualsevol Weasley, millor.

La Pansy va treure el pintallavis per no haver de seguir parlant i després de comprovar que en Weasley no les seguia la seva ruta cap a esmorzar.

“L’únic que has de fer és evitar parlar en presència seva, i prou, tot solucionat.” La noia s’ho va repetir fins gairebé cent vegades. Més li valia que li sortís tot bé.

-----------------

En Ron s’havia aixecat ben d’hora. S’havia dutxat el primer, conscient que aquesta s’hauria de convertir en la seva rutina diària. Es va posar la camisa de màniga llarga.

A tres quarts de set ja baixava les escales, sabent que l’Hermione sempre era de les primeres a entrar al menjador. Va sentir una riallada i una sensació de dejá vu el va envair. Oh, era la Pansy, normal que li sonés. Va perdre de vista a la noia ràpidament i ho va deixar córrer, començant a preparar-se pel que havia de dir. Per fi, ja la veia.

- Hermione!

- Ron?- la noia es va girar nerviosa i sorpresa.

El pèl-roig s’hi va acostar i li va fer un petó suau als llavis, ràpid, com amb por.

- Podem parlar en un lloc una mica discret...?

Des d’aquell instant, la conversa es va tornar borrosa per la noia. El noi la va conduir prop del bosc i es va disposar a dir-li tot.

- Tot va anar molt ràpid...- va dir en Ron amb veu tremolosa- o estranyament lent, no sabria dir-ho. Havíem sortit amb en Harry i la Ginny. No sé que vaig beure, la cambrera em va servir...  A ells els vaig deixar marxar abans perquè...-va empassar saliva- sabia que volien estar sols i... tu no hi eres. Era fosc...- el noi ja no podia retenir les llàgrimes- i estava marejat per l’alcohol. Jo no volia, Hermione... em van encantar...

La noia havia estat escoltant el relat, impassible, imaginant-se que tot allò acabava amb un “i vaig acabar amb una altra”.

- Digueu, Ron.- va dir ella força seca tot i que ja lluitava contra el nus que se li havia fet a la gola.

En Ron va fer una passa enrere, ferit.

- Jo... mai vaig voler... ho juro...

La noia va deixar anar un esbufec sarcàstic, recordant que en Malfoy acabava d’utilitzar les mateixes paraules. En Ron es va descordar la camisa. L’Hermione va recular unes quantes passes.

- No pot ser... però si tot això ja s’ha acabat...- la noia va mirar-lo com aquell qui veu un fantasma.

En Ron s’hi va acostar i ella es va apartar, instintivament.

- Merda, sabia que no podries mirar-me igual quan ho sabessis... i encara no ho saps tot. Però no era jo, saps? El més possible és que estigués sota el malefici imperus i... no sóc capaç de justificar-me. – va deixar anar ell amb esforç- He fet una cosa massa horrible, tot i que sota aquest malefici. – el noi va començar a plorar.- I no puc més, ho he de confessar... encara que em tanquin a Azka...

- Com?! – va exclamar ella- Ron, és igual, no és tan greu...- va dir tot i que el “greu” havia estat poc més que un xiulet de veu.

El noi va començar a marxar.

- Deixa-ho, el primer que ho ha d’acceptar sóc jo... M’agafava a l’esperança absurda que pogués encobrir-ho i oblidar-ho tot.

- Em demanes massa! Necessito una mica de temps per assumir-ho. –va decretar ella intentant, fallidament, mostrar seguretat i comprenssió.

El noi no va dir res més, va moure el cap negativament i va començar a desfer camí molt a poc a poc. L’Hermione es va deixar relliscar a terra, agafant-se el cap entre les mans. En Ron es va girar i se la quedar mirant, amb la mirada perduda. 

--------------------

En Harry donava voltes per la porta de l’aula, començant a preocupar-se. En Ron i l’Hermione no havien anat a esmorzar, ni havien anat a les tres primeres hores de classe. Sí, cert, havien de parlar però... i si no havia anat bé? Els havia buscat pel castell, sala de la necessitat, sala comú, vestíbul, els seus recons preferits, jardins, inicis del bosc...i res. No hi eren. Molt bé, només quedava un lloc, situacions desesperades requereixen mesures desesperades.

- Malfoy! Necessito que m’obris la teva residència, si us plau.- va deixar anar, suplicant.

- Com?- va demanar el ros massa sorprès per l’educada petició d’en Harry.

- En Ron i l’Hermione no han vingut a classe, ni han baixat a esmorzar.

En Draco va bufar. Era obvi el que podia estar passant.

- Molt bé, Potter, gran observació. Ja són grandets. -va dir ell cansat i fastiguejat. - I no veig perquè m’hauria d’importar. – va deixar caure quan en Goyle se’l va mirar estranyat.

- Malfoy, si us plau.- va suplicar el morè de nou.

- Au, va! Són majors d’edat, saps que el més possible és que els interrompis! No siguis tan estúpidament innocent, em posa nerviós.

En Harry va agafar-lo del braç, arrossegant-lo cap a una cantonada més discreta.

- L’Hermione no es saltaria classe si no fos per alguna cosa molt greu. M’espanta que li pugui haver passat alguna cosa.

- I què vols que li passi a Hogwarts?- va dir ell intentant dissimular el seu interès posant un to desmenjat.

- Sé que segueixes notant coses a la teva marca... Obre la porta i t’explicaré el que sé.

El ros va empal·lidir.  En Draco va començar a caminar a pas tan lleuger que el morè gairebé havia de córrer per atrapar-lo. En un parell de minuts eren davant la gàrgola. En Draco va dubtar uns segons abans de fer girar la gàrgola.

- Espero equivocar-me.- va dir en Harry baixet.

- En el cas, quedaré traumatitzat.

La gàrgola la girar i els dos varen escorcollar el lloc. En Draco es va endinsar a l’habitació de la noia.

- No hi ha ningú...

- Parlaré amb la McGonagall.- va dir en Harry seriós.

El noi es va disposar a marxar quan en Draco el va aturar, situant-se entre la porta i ell.

- T’he obert la porta, necessito una explicació.

- En Ron està en una situació delicada... i sé que havia d’explicar-li a l’Hermione.

- Quin tipus de situació?- va demanar l’Sly.

- Si surt d’aquí, juro que...

- No sortirà. – va deixar anar impacient en Draco.

En Harry va reflexionar un parell de minuts.

- T’ho diré perquè crec que ens pots ajudar... és la teva oportunitat de demostrar que va valdre la pena no enviar-te a Azkaban.

En Draco va entretancar els ulls en un acte reflex, com si li haguessin clavat una punyalada a la panxa. No es mereixia aquella oportunitat, però la necessitava. Havia de ser com l’Snape, li havien deixat ben clar, i en Potter li obria les portes de bones a primeres. Fins ara mai havia sospitat que li seria tan complicat acceptar que li posesin tan fàcil.

- Faré el que podré, però jo també necessito un favor, aviso. – va dir amb cert esforç. Li costava mentir a en Potter?

- En Ron es troba en una situació similar a la teva.- va xiuxiuejar en Harry.- I si la seva marca ha brillat de tant en tant, suposo que la teva també.

- No pot ser, és un Weasley, no em crec que hagi...

- Li van donar alguna droga i després creiem que li van fer un Impero...

- Recorda alguna cosa, alguna prova?- va demanar en Draco agafant en Harry per les espatlles amb massa força.

En Harry el va apartar i va respirar fons abans de dir:

- Recorda que va torturar a uns muggles...

En Draco es va quedar parat uns instants. I de cop va reaccionar llançant un cop de puny a la paret.

- I com redimonis se t’ha acudit deixar-lo sol amb l’Hermione, idiota?!

- És en Ron! El que va fer està malament però es mereix una segona oportunitat, tu més que ningú ho hauries d’entendre!

- Però pot seguir sota el malefici, estúpid!

Els dos nois es varen mirar llegint, l’un en els ulls dels altres, la por.

------------------

Bé, aquí teniu el nou capi! Sento haver tardat la vida i més! T.T

He estat molt ocupada perquè faig mil coses i tenia exàmens, treballs i sóc a mil llocs de moviment estudiantil (que amb els canvis i problemes que tenim a la uni... no puc ni respirar!).

Ja sabeu el secret d'en Ron! Espero que us mantinguin intrigats els d'en Harry  i... els de la Pansy! Sí, és un personatge que tindrà paper...  tot i que no em cau massa bé jajaja

També espero que us hagi agradat =D Especialment a la hpkarina, ginny_weasley_potter, ivi_potter, marta_ginny i la Joana Potter, que sou les que més m'animeu a seguir amb els vostres comentaris ^^

Ah, oh, i a la meva kuki, que m'ho comenta en privat jajaja 

Mil gràcies per llegir-me! !

Un petó!

Charlotte


Llegit 546 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris08/05/2012 a les 23:23:39
#23278Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Jodeeeeeer! Quin mal rotllo! :/ Pobre Ron, em sap greu que hagi acabat així... i l'Hermione no es mereix tantes atencions de nois guapos xDD I la Pansy tampoc em cau bé, però pot ser un personatge interessant... hmm... bé, no ho sé, no em facis cas xD A veure si aquesta vegada continues més aviat, eeh? :) Un petó!




Avatarhpkarina 373 comentaris09/05/2012 a les 23:08:21
#23280Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Eiiii!!! buaaaaah quin capítol! que fort això d'en Ron!! però on cony està l'Hermione?!?! AI pobra coml i haja passat alguna cosa :/

Ei, va, segueixi aviat!! :)

un petó!




Avatarginny_weasley_potter 29 comentaris10/05/2012 a les 19:28:30
#23282Encara no he escrit cap fanfiction

OMG! Que fort! No només a l'Hermione li costarà acostumar-s'hi... a mi també! (xD) No m'ho hagués pensat mai, MAI!  M'encanta m'encanta m'encantaaaa! 




Avatarivi_potter 512 comentaris13/05/2012 a les 21:57:15
#23286Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAA!

Bufa tu, quina liada...! Aviam, que no sé si ho he entès malament, en Ron... un cavaller de la mort??

Ai, ai, ai quin bon merder!

Segueix aviat siusplau :)




AvatarPotter_granger 349 comentaris16/06/2012 a les 10:54:51
#23364Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Està molt bé. Em pregunto què li haurà passat a l'Hermione... indecision