Escrit per Hermione Mitchie
Enviat el dia 15/05/2012 a les 18:58:35
Última modificació 15/05/2012 a les 19:07:04
Tots els capítols de Els Llibres de la Immortalitat
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


3. Teddy // 4. Nick

Hola! Que tal va la vida? A mi be em va be, però a la Laura? I com li va? I a l' Emma? Aquí estic per contar-vos-ho.

I abans de res, quin creis que es el nom complet del Nick? No es Nicholas, nomes us don una pista: Annie. Solució al final del cap (be, crec que la Marta_ginny ho tendra molt fàcil per endevinar-ho).

A llegir!

_____________________________________________________ _

Teddy: Hola! Be, m' han fet escriure aquest capítol perquè em conegueu un poc mes, tot i que la veritat, jo no el trob gaire necessari (però després vendrà el Nick i us contara encantat de la vida amb pels i senyals els seus “apassionants” horabaixes on s' aburreix com una ostra) A llegir! (que idiota em sent diguent aixo).

-Laura, aquest es el dese missatge que t' envii, per favor, quan el rebis, contestàs. Petons, Teddy- després de dir aixo, vaig apagar el mòbil i el vaig deixar a la tauleta de nit.

Deu missatges ja! Que li havia passat a la Laura perquè no em respongues? Un missatge, era normal, be, era la Laura, podria viure perfectament sense aparells tecnològics, dos, estaria fent els deures o enamorant-se del Peeta rellegint els Jocs de la Fam (N/T: A que em sona aixo? Be, jo estic enamorada d' un altre, però el Peeta, aish... ), tres, estaria dormint, quatre, tan despistada com era, segurament havia ficat el mòbil a un calaix i ara estaria cercant per tota la casa al mòbil menys al calaix on la fica't, cinc, deu estar amb els seus pares, sis, Laura, es que t' han triat com a Tribut pels Jocs de la Fam i t' has oblidat dels Tuti Frutis?

No es podia expressar amb paraules lo preocupat que estava per la Laura. Me l' estim molt, es com la meva germana petita, la coneixes i el primer que sents es que la vols protegir de tot, amb la cara d' àngel que te, la seva inocencia, nomes sap veure els seus defectes i mai dirà res dolent dels altres, si totes les persones fossin com ella, nomes hi hauria pau al mon. La veritat, tenc un milió de raons per estimar-me a la Laura tant com me l' estim, i tot el que faig es protegir-la, no se si ho sabeu, però soc bruixot.

Tots els meus amics ho son, tot, menys la Laura, es clar. Per ella, hem de fingir que som muggles, es molt graciós, la veritat, no se com no sospita res. El tiet Harry sempre diu que l' he de protegir, que pot ser una de les dues noies de una profecia, es l' única de qui han tengut pistes de qui podia ser des de que les noies van desaparèixer. Van demanar al tiet Harry, que com que era l' Elegit, la protegís, i ell clar, va acceptar. Ell es fa passar pel germà de la seva mare.

Per si de cas, els meus amics i jo no ens desferram de ella ni un sol moment. Jo sempre vaig amb ella a totes parts, el Sergi sempre li diu d' anar a les biblioteques, o coses aixi (i sort que ho fa ell, perquè els altres, l' únic que normalment llegim son lectures obligatòries i perquè ens obliguen amb una pistola), la Vic, cerca qualsevol excusa barata per apuntar-se a dormir a casa seva, i al Nick, tot i que sigui el meu millor amic, mai li he dit ni una paraula, però ell ja ho sap, almenys se que el sempre protegira a la Laura passi el que passi.

-Teddy- la veu de la Vic em va despertar dels meus pensaments.

-Si?- vaig demanar mirant com la pel roja entrava arrossegant una maleta de color lila enorme, duent una bossa també enorme, tota plena de polseres i collars (com sempre) i amb ulleres de sol i capell incluits- Que, t' en vas de safari?

-Molt graciós, saps tan be com jo que m' he n' he d' anar a passar l' estiu a Mordo... dic a França, amb la família.

-Deus ser l' única noia de descendència veela que se'n va a passar l' estiu a Marsella, lloc de sex símbols francesos per excel·lència i no et fa ganes.

-Seràs... !- va exclamar la Vic.

-El noi metamorfomagic mes guapo del mon?

-No, comença per c. A per cert, per fi duus els cabells blaus!- va dir la Vic en veure que ara duia els cabells blaus, com mes m' agradava dur-los- Per poc que la Laura es giri, ja converteixes els teus cabells negres en blaus.

-Ja... I comença per c, no? Cara guapa, no?

-Tu saps molt be el que anava a dir, no? Ve, m' en vaig, que com no arribi d' aquí deu minuts a Marsella a la meva mare li agafa un atac de nirvis- va dir la Vic girant-se.

-Vic, espera!- ella es va girar i em va mirar, mentre jo obria els braços- Una abraçada de comiat, no?

-Clar!- va dir la pel roja deixant la bossa i la maletota i tirant-se als meus braços, mentre pel camí perdia el capell i les ulleres.

-Et trobare a faltar, pitufa!- vaig dir mentre la conduïa encara aferrada a jo fins el llit i em deixava caure allà.

-Segur que aixo els hi dius a totes- va exclamar la noia mentre es desferrava de jo i seia al llit.

-No, nomes us diria aixo a tu i a la Laura- vaig respondre.

-A la Laura, a jo... i a un milió mes!- va dir i em va fer un peto a la galta- m' en vaig, que el portareu surt d' aquí a res.

La veritat, estic molt content que la Vic visqui amb mi durant el curs escolar, ella, des de petita, quan al tiet Bill li varen donar un molt bon treball a França i tota la seva família s' en va anar, ella va decidir que es volia quedar a Anglaterra, aixi que viu amb nosaltres, esta molt be parlar amb algú quan ja t' has cansat de de carregar a cavallet al James, l' Al o la Lils.

-Teddy!- vaig sentir que em cridava el tiet Harry- Pots baixar un segon!

Vaig baixar a corre-cuita i vaig escopir:

-Sigui el que sigui el que t' han dit, que quedi clar que jo no he estat, era algú que es feia passar per jo!

-Teddy, no es res pel que t' haguí de renyar, de moment...

-Si saps que jo soc un angelet acaba't de caure del cel!- vaig protestar sense deixar-li acabar la frase.

-Si, als angelets caiguts del cel casi els expulsen de Hogwarts!

Abans de res, nomes va ser una broma que el Nick i jo varem voler fer al de pocions, igual ens varem passar un poc, però l'idea se li va ocurrir al Nick (te massa temps lliure aquest noi), va ser ideada pel Nick i executada pel Nick, jo nomes vigilava... i vaig ser jo qui em vaig endur la pitjor part!

-A veure, em diràs que volies o no?- vaig demanar enfada't.

-Vaig a veure a la Laura, vens?

-Punyetes! La Laura! No em respon els missatges! Vaig amb tu!

Teddy: Be, us deix. Que el Nick te ganes de (torturar-vos) contar-vos la seva historia.

__________________________ ____________________________

Nick: Hola! Ja volíeu que escribis jo un capítol, eh? No es per res, però soc l' atl·lot mes guapo que pul·lula per Hogwarts. Us contaré un dels meus apassionats horabaixes...

Teddy: Apassionants? I una merda! Si l' únic que fas es mirar-te al mirall i pentinar-te el cap!

Nick: Primer: els meus cabells son molt guapos i s' han de pentinar molt, segon: al mirall li faig un favor, perquè em veu, i perquè ho hem de negar? estic molt bo, tercer: els meus horabaixes son molt apassionats i no em pas tot el dia al mirall, quart: perquè collons em molestes quan em toca explicar als nostres estimats lectors la meva vida? Jo t' he molestat a tu?

Teddy: Tan egocèntric com sempre... be, millor m' en vaig abans de que el Nick m' assesini, bye!

Nick: grrrr... ! Be, com deia, us contaré un dels meus apassionants horabaixes (però preferiria contar-vos altres dies, on es demostra de veritat tot el que soc capàs de fer, tenc el record de ser el noi de primer que mes al·lotes ha conquistat a Hogwarts). Nomes us dic una cosa: que comenceu a llegir per disfrutar de les meves experiències!

Un dia qualsevol de principis de juliol, en una casa qualsevol de Londres, estava assegut a llit un noi guapisim, tenia uns ulls del color de les maragdes que llevaven l' ale, uns cabells rissats castany claret que t' enamoraven i un cos, que sens dubte, et deixava sense paraules, en resum, era el noi mes atractiu i sensual del planeta. I perquè no hi haguí confucions, aquell noi era jo, el Nick Potter (no us diré el meu nom complet perquè es el de lo mes horrible del mon) (N/T: que quedi clar, a mi, el nom del Nick no em pareix horrible, em pareix preciós).

La veritat, no es per presumir, però soc una preciositat, tant, que crec que el dia que vaig neixer, el 1 de febrer, l' haurien de declarar dia mundial de la bellesa. Puc aconseguir totes les al·lotes menys una, totes, absolutament totes, menys de la que estic completa i perdudament enamorat, i el que es pitjor, que se que mai m' oblidare d' ella, que no es res passatger...

Ella es la noia mes maca de l' univers (els nostres fills serien, no se... superhipermegapreciosos no es la paraula), els seus cabells castanys foscos amb ondulacions per la cintura, els ulls del mateix color, la pell palida quasi del mateix color de la neu, el seu somriure, que sempre esta dibuixat al seu rostre, es la cosa mes dolça del mon, a vegades fins i tot em deman si no es el meu angel de la guàrdia. Si, al final el Nick Potter, el noi mes conquistador del mon, ha caigut als peus d' una noia, i aquesta noia es diu Laura Evans.

Estic enamorat d' ella des de que tenc memòria, o el que es mateix, dese la primera vegada que la vaig veure. Tots ens feim grans i cambiam, però ella segueix sent la mateixa nena dolça i innocent que vaig coneixer ja fa nou anys.

Em podria passar tot el dia contat-vos coses de la Laura, però crec que aixo no es l' objectiu de que jo escrigui aquest capítol ( per cert, com li digueu algú el que sent per la Laura, no responc dels meus actes) aixi que us contaré la meva vida:

Vaig néixer un 1 de febrer de 1998, soc un bruixot de sang pura i tenc una germana bessona, La Nicola, tot i que tots li deim Nikkie (si fessin una examen d' imaginació a l' hora de posar noms a bessons, els meus pares traurien un menys 10, al nen Nick i a la nena Nikkie). Unes setmanes després del nostre naixement, els meus pares es divorciaven (clar, error compressible, sent tan guapo, els dos deien que es pareixia a la seva família) i jo em quedava amb la mare, i la Nikkie amb el pare.

La mare em va dir que tenia una germana bessona el dia que havia d' entrar a Hogwarts (en pla culebron, vamos) i tot i que som pols oposats (anam a cases diferents, tenim mètodes d' estudi diferent, amics diferents, gustos diferents) La Nikkie i jo ens duim molt be. Jo mai he conegut al pare, ni el vull conèixer, mai s' ha preocupat per jo.

Un any després de divorciace, la mare es va tornar a casar, aquesta vegada amb un muggle que manetja una pasta al·lucinant (nomes amb aixo ja em cau be), i per aixo, vaig a una escola muggle (al menys no a l' internat pijo al que em volien posar abans), però la veritat, gracies a aixo, vaig conèixer a la Laura. Per tant, que la mare es cases amb un muggle ha estat el millor que m' ha passat, ja que aixi sempre estaré allà per protegir a la Laura (jo estic completament segur de que es bruixa i anirà a Hogwarts). No fa falta que us digui que la Laura es la meva vida, no?

-Eres tonto! Si no te gusta es que no estás vivo!- va cantar el meu mòbil, amb aquesta melodia, sabia que el Teddy m' estava cridant (clar, li he de posar aquesta melodia, perquè el pobre, es beneit).

-Hey, Teddy. Que passa?- vaig demanar jo.

-Finnick...- va dir el Teddy molt nerviós.

Si, em dic Finnick, no se en que pensaven els meus pares quan em varen posar aquest nom.

-Theodore, quantes vegades t' haure de dir que no em diguis Finnick! Que es un nom horrible! Que passa ara perquè m' hagis de dir Finnick tan nerviós?

-La Laura...

-Que li passa a aquesta ara? M' has cridat nomes per dir-me que ha declarat que el Jocs de la Fam son els millor llibres del mon! Perquè aixo ja en ho imaginam- vaig dir, la veritat, sempre intent que no es noti que donaria la vida per la Laura.

-Collons, Finnick! La Laura esta ingressada a l' hospital! Esta molt greu!

-Que?!- em vaig desplomar a terra, deixant que el mòbil caigues i rompes, mentre les llàgrimes regalimaven per la meva cara.

Nick: Be, ja us heu imaginat lo genial que soc, no? I per cert, a la darrere frase, entre “meva” i “cara” hi falta un preciosa, tot i que ja ho suposau que la meva cara es preciosa, no? I per les qui volgeu el meu nom complet pel club de fans, es: Finnick Michael Potter Greenwood (el Harry Potter no te l' honor de ser família meva, nomes es el llinatge). Be, adéu, ja ens veurem! Petons, Nick

______________________________________________________

Aish! No sabeu com m' agrada el Nick (ell i la cabra loca de l' Emma son els meus personatges preferits), m' encanta el seu nom i tot, m' he basat amb el Finnick del Jocs de la Fam per crear-lo (crec que estic un poc massa obsessionada amb els jocs).

Aquest cap el dedic a el Finnick Odair! No, ara en serio, a:

-hpkarina: gracies! Esper que si trobaves que el primer capítol no estava gens malament, t' agradi mes aquest(a jo m' agrada mes, el Nick es mes mono!)

-marta_ginny: Gracies a tu també! Si, jo també estic molt (massa) viciada a la millor trilogia del mon (sniff, nomes una trilogia, amb lo be que estaria que fossin set llibres com Harry Potter) tu també continua, eh? Que vull veure les apostes dels pichabravas (es deien aixi?)

-ivi_potter: També gracies! La veritat, a jo no em pareix gaire original, però si tu diu s que ho es, ho tendre en conte,

Be, ja em pir, que les frases en català no es tradueixen per art de màgia en alemany (quina pena), aixi que me'n vaig al traductor google.

Tschüss, kissen! (ara tenc la mentalitat d' estar a classe d' alemany, tot i que no se si petons es diu aixi)

 

Llegit 776 vegades

< Anterior capítol || Pròxim capítol >