Escrit per Potter_grangerEnviat el dia 04/06/2012 a les 18:57:08
Última modificació 04/06/2012 a les 18:57:08
Tots els capítols de La noia misteriosa
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Quan en Ron els ho va explicar, es van quedar sorpresos. En Fred i en George no havien vist mai cap atac d’aquells, i encara menys havien preparat la poció que els frenava.
En Harry va anar a parlar amb la Mary, i es va disculpar:
-Mary, sento el que va passar. Tornem a ser amics?
-I tant, Harry. Jo també sento haver perdut els estreps d’aquella manera, però és que vas estar d’escampar qui era la meva mare. I sí, som germanastres.
En Harry estava dividit. Per una banda veia a la Mary, la seva xicota, i per l’altra veia a la seva germana per part de mare una noia que havia nascut d’una relació clandestina i que s’havia criat amb el seu pare i que no va veure massa a la seva mare. El que no es podia imaginar, era que una noia com la seva mare, pogués fer-ho amb el professor Snape.
En Ron encara no s’havia reconciliat amb ell, i això també el dividia. No sabia si anar amb la Mary, encara que en Ron no el volgués veure, o anar amb l’Hermione. Al final, va decidir que aniria amb l’Hermione, per no deixar-la sola. Ho va comentar a la Mary, i ella hi va accedir.
************************************ ********************************************
En Louis acabava de rebre una carta de Durmstrang, que li deia que la Mary ja no estudiava allà. Havia anat a Hogwarts, va deduir, i va enviar carta cap a Anglaterra.
******************************* ******************************************************
La Mary, al matí següent, havia rebut carta. Era de Beuxbatons. Ella recordava a la seva parella, en Louis Matieu, però no s’imaginava que li escriuria. La Fleur, una amiga de Beuxbatons, li va dir a la saleta que estava sortint amb ell. En canvi, la Gabrielle, la germana de la Fleur, va ser una enemiga incansable seva. Anaven a la mateixa classe, i no parava de fer-li la punyeta. Era exasperant. La Fleur no feia res al respecte per por de la seva germana, ja que és molt poderosa i rivalitzava fortament amb la Mary.
En Ron i la Mary, a pocions, estaven a davant, com al dia anterior, i l’Snape tractava millor a en Ron, ja que estava amb la seva filla. Ridiculitzava a en Harry igual que abans, i això a la Mary, li feia mal.
Quan es va acabar la classe, la Mary es va quedar a parlar.
-Pare, pots deixar de ridiculitzar així a en Harry? És que em fa mal veure com el tractes.
-D’acord, ho faré per tu. Vés amb compte, potser intenten alguna cosa contra tu.
-Qui?
-Els de Slytherin. Estan enrabiats amb tu pel que li vas fer a en Draco, per enviar-lo a Azkaban, encara que s’ha escapat.
**** *************************************************************************** *************
La Mary estava a la vora del llac, amb en Ron. De cop van sorgir dues figures que muntaven en escombra, i es van llençar en un picat contra ells dos. Es van ajupir, però en Ron va tenir mala sort i el van tocar amb el raspall de l’escombra, que l’havien deixat molt aspre i li va esgarrapar l’esquena. Van tornar a baixar, aquest cop amb una xarxa, i van atrapar a la Mary.
En Ron va veure que es tractava dels Malfoy, i va intentar estabornir-los, però va fallar.
Va anar a les masmorres, i va alertar al professor Snape. Quan van pujar, van sentir a la Mary, i van veure als Malfoy allunyar-se, però només per un segon. Van seguir sentint a la Mary durant un minut, i quan els crits van cessar, el professor Snape va culpar-se de que li haguessin fet allò a la seva única filla, la filla de la Lily. No sabia si la tornaria a veure.
-Senyor Weasley, alerti a tots els professors del que ha passat, que no comptin amb la Mary a les classes, digui que ha sigut segrestada i que no ha vist als segrestadors, excepte al professor Dumbledore, que li ha de dir tota la veritat, i que no ho digui a cap altre professor.
-D’acord, professor Snape.
Va anar cap a totes les classes, i va anar alertant als professors. A la professora McGonagall li va demanar la contrasenya del despatx d’en Dumbledore, i va anar allà, i li va explicar tot el que havia passat al professor Dumbledore.
Quan va acabar, es va anar a reunir amb el professor Snape. Li va dir que ja havia acabat, i que amb en Harry i l’Hermione, intentaria resoldre-ho, sense sortir de Hogwarts si podia ser.
****** *************************************************************************** ****************
La Mary estava desorientada. No sabia on era, aquella casa no l’havia vist mai. Va aparèixer algú, i va veure, quan se li van acostumar els ulls a la penombra, que es tractava d’en Draco Malfoy.
-Què, t’ha agradat el vol? Ho farem més cops, no pateixis.
-No, no m’ha agradat, i si t’he de ser sincera, potser algun amic meu i jo ho acabarem fent amb tu. Noto alguna cosa... S’ha fet aquí l’encantament de la Fidelitat? I el secret està en tu, no?
-Sí, i dubto que ho acabis fent tu amb mi, això de l’escombra. Necessito un blanc de pràctiques, i ets l’ideal. Expelliarmus. Així millor.
En Malfoy va estar practicant amb ella, i quan va acabar, la va deixar baldada amb un Crucio, ja que li va fer un Confundus, i ella no es va poder defensar.
Van passar molts dies així, i la Mary s’anava apagant, dia rere dia. Un dia, a l’hora de sopar, la Tonks va anar un moment a beure aigua, un moment a la cuina. La va veure, i van parlar.
-Hola. Jo sóc la Tonks. Com et dius?
-Mary Snape.
-Molt bé. Ens anirem veient, eh! Tu no deus ser la presonera dels Malfoy, que havien esmentat?
-Sí, sóc jo. He de trobar la manera d’escapar d’aquí.
-Només hi ha una manera, però has de ser molt bona amb l’escombra. Hi ha una claraboia a les golfes, has de sortir per allà i veuràs una mena d’escut que protegeix la casa. Hi ha un forat, l’hauràs de travessar. Però alerta, hi ha unes boles de foc en el forat, que són com les bales del quidditch.
-D’acord. L’únic que tinc la Raigdefoc a Hogwarts.
-No passa res. Accio Nimbus 2001. Ja està, la tens aquí. Fuig ara, corre.
-Adéu, Tonks, espero que ens tornem a veure.
La Mary va marxar. Va muntar a l’escombra i va fugir per la claraboia. Va veure aquell escut del que li havia parlat la Tonks, i va anar cap al forat. Va esquivar pels pèls les boles de foc, i va volar cap a Hogwarts. Va arribar-hi l’endemà al matí. Estava gelada del fred que feia a la nit.
Va anar primer a veure al seu pare, el professor Snape. Ell estava molt sorprès.
-Mary! Què hi fas, aquí?
-M’he escapat. Sé on tenen l’amagatall, és a casa d’en Ted Tonks.
-No et precipitis, Mary. Primer hem d’alertar a la resta del professorat de que has arribat. –Li va posar la mà al front, per veure si tenia febre— Ui, estàs bullint! Vés a veure a Madame Pomfrey.
La Mary va anar a la infermeria, i es va trobar a la porta a una noia del seu curs amb trenes rosses. Devia ser de Hufflepuff, l’havia vista unes quantes vegades.
-Com et dius?
-Jo sóc la Hannah Abott.
-Jo la Mary Snape. Venia a veure a Madame Pomfrey, i tu?
-Jo també.
Es van fer amigues, i la Mary li va explicar detalls del seu passat. La Hannah va fer el mateix, i es van adonar de que tenien molt en com&uacut e;.
********************************************************************** ***************************
En Louis estava al seu dormitori quan un mussol va entrar per la finestra. Era una carta de la Mary. Es va alegrar molt de veure-ho. El que li explicava no era per alegrar-se’n, excepte la part del final, on li deia que estava bé i que s’havia escapat dels segrestadors. Devien ser persones sense cor, per fer allò a una noia tan maca i dolça com ella.
Va anar a classe de Pocions, i la poció vigoritzant li va sortir molt bé, i això que era la que més li costava.
Quan van acabar les classes, en Louis es va trobar envoltat de noies, precisament les noies del seu curs.
-No saps on t’has ficat, amb la Mary Snape.
-Ella porta molts problemes sempre.
-No només a nivell social, sinó també pot ser a nivell físic.
-Els seus enemics són perillosos, poden amenaçar la teva integritat física i la teva vida.
En Louis estava molt espantat. No sabia de què parlaven les noies, i de fet, li semblava que estaven totalment boges.
*********************************************************************** **************************
La Mary va rebre carta de Beuxbatons. Li escrivia en Louis, el seu nòvio anterior. No sabia què s’empatollaven les noies que feien el seu curs, però tenien espantat en Louis. Va escriure una carta a en Louis, en resposta, i una altra a les noies, perquè deixessin d’espantar-lo.
La primera prova era d’aquí una setmana, i la Mary no sabia què fer contra el drac. En Cedric Diggory li ho havia dit, i n’hi havia un per paladí. Es va unir a en Harry en la cerca d’informació, i se li va acudir una cosa.
-Ei, Harry, se m’ha acut una cosa. Pensa quin és el teu talent.
-El meu talent... Ah, el quidditch.
-Això mateix. No se t’ha acut que podem despistar al drac amb l’escombra i fer el que haguem de fer?
-Tens tota la raó, Mary. Hem d’entrenar-nos.
Al dia següent van començar a entrenar, i en Harry va veure que la Mary el podia suplantar perfectament l’any que ve a l’equip de quidditch.
-Ho fas molt bé, Mary. A veure si el curs que ve em substitueixes.
-Ja pots comptar que ho faré, Harry. –Li va dir amb un to una mica amenaçant, i tots dos es van posar a riure--.
******************************************************************** ****************************
El dia de la prova, la Mary estava molt nerviosa. Van anar cap a la carpa, i els va rebre en Geep.
-Ei, senyors, senyoretes, com estan? Bé, han d’agafar un drac en miniatura de la bossa. El drac durà un número penjat del coll en una cinta. Les dames primer.
Va agafar el drac la Fleur, i el seu drac tenia el número dos. Després li va tocar a la Mary, i tenia un dels dos cuadeserra cubans que hi havia, amb el número u. Quan van agafar tots el seu drac, la Mary es va preparar.
Va escalar per les roques, i va atraure al drac cap a ella. Li va fer un sortilegi estabornidor en un ull, i el drac va caure. Llavors, va rodejar-lo i va agafar l’ou d’or. Havia trigat poc més de cinc minuts.
Els altres ho van fer, i quan li van dir la puntuació, va veure que li havien posat dos deus, un vuit i un set.
*********************************************************************** **************************
Bé, fins aquí avui. Espero que me la segueixis llegin t!!
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 04/06/2012 a les 21:42:22 #23336 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols M'agradaaa! :D No sé per què, però el Louis Matieu em cau bé. Què sabran les noies de Beauxbattons? Espero que no passi res als Tonks per tenir els Malfoy a casa seva... seria una llàstima :( bueno, a veure si continues aviat! :D