Sense paraules - Capítol 21: V-A-C-A, VACA!
Escrit per impedimenta
Enviat el dia 29/06/2012 a les 11:13:29
Última modificació 29/06/2012 a les 11:13:29
Tots els capítols de Sense paraules
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 21: V-A-C-A, VACA!

Hola, hola! encara que aquesta vegada hagi arribat tard, almenys teniu el capítol. Així que traieu-vos la carra de morros i llegiu!

______________________________________________ ______

Capítol 21: V-A-C-A, VACA!

Si les formigues poguessin ser tan grans com els homes, dominarien el món. Amb la seva admirable organització, el seu treball constant i la seva força, nosaltres seríem pol·len per elles. Construirien grans edificis del no res en menys d’una hora, hi hauria la capital nomenada “THE FORMIGER” on hi viuria la més gran de les pacifiques dictadores; la formiga reina. Segurament a nosaltres ens tancarien en formigues perquè ens podríssim com a venjança de tants esprais anti-insectes o tants enterraments per culpa de xafades de soles de sabata, o potser no, qui sap? No hi haurien tantes guerres, per què lluitar si cada formiga fa la seva feina? Per sort o per desgràcia, apart de que és biològicament impossible ja que les potes no els creixerien suficients per aguantar el seu gran cos, no existeix cap encanteri per fer-ho.

Això era una de les moltes coses que li passaven pel cap a la Carla mentre intentava no mirar la rodona lluna plena que il·luminava els arbres i els hi donava un aspecte fantasmagòric. Com us he di,t era un tels molts temes que li passaven pel cap.

-Vaca...com s’escriu vaca?...V-A...

-Calla.

Feia una hora i mitja que caminaven sense rumb i també feia una hora i mitja que el camell l’havia atrapat i dic atrapat perquè se li havia llençat a sobre literalment agafant-la pels cabells i havien caigut rodolant pel terra mentre ella l’esgarrapava. I encara que això un pugui semblar la típica escena d’amor en que els enamorats rodolen mentre riuen i després es fan un petó, us asseguro que en aquestes escenes els protagonistes no acaben ensagnats.

Una de les coses bones que passaven pel cap de la Carla, era que seguia tenint la xuleta i el CD.

-Jo ja he v-vist aquest a-arbre, crec que estem d-donant voltes s-ense sentit- va dir la Carla amb veu tremolosa.

-Ja.

-I p-per què no m’ho has d-dit?

Ell no va respondre.

-M-mira en aquest casos és m-millor quedar-se quiet, i s-si...

-Shh...-va fer ell de sobte alçant el dit.

-Q-què?

-Se sent alguna cosa.

-No, no i no. Q-que no tinguis el CD n-no et dona dret a espantar-me. Vaca, com continuava vaca?C-...

-Calla- va alçar al cap com si fos un gos en estat d’alerta.

-Q-què venia després de la C?!

-Deixa de cridar o et tanco la boca a hòsties, queda clar?

La mirada tan sincerament amenaçadora va fer que el seu cap es decantes per seguir en el món de les formigues.

-Les formigues sí que m’estimen.

-Estàs boja.

PAUSE

Srmr Enselm: Vull fer aquesta pausa perquè en primer lloc em ve de gust i en segon lloc perquè us vull fer reflexionar sobre un fet. Aquesta pobre noia perduda pel bosc com Hansel i Gretel, no us heu fixat que al llarg del capítols anteriors la inútil de l’autora l’hi va dient Clara o Carla? Docs bé per qui s’hi hagi adonat es diu CARLA!!

PLAY

La CARLA va considerar la nova que la nova possibilitat de morir entre totes les que podien haver en aquella nit i en aquell lloc, seria la de morir a mant del camell. Sortiria per aquell programa de televisió sobre les mort més estúpides.

Ell va tornar a aixecar el cap i va ensumar fortament com els gossos.

-Fa olor a animal.

Olor a animal, si clar, i després era ella la boja. A anima... animal, animalet, animalàs...La Clara ja estava apunt de fer la cançó de l’olor a animal quan va caure en la pitjor de les deduccions. Aquells deduccions en que descobreixes l’assassí, però no et pots creure que sigui el fontaner amable que només venia arreglar l’aixeta perquè el nen petit i tira les monedes de cinc només per tocar els nassos.

-Merda, m-merda,merda...

-Què?

-Avui és lluna plena.

*     &nb sp;                        *  & nbsp;           &nbs p;            & nbsp; *

La torre de Ravenclaw estava tancada, totalment barrada i segellada. Els alumnes estaven amb els pijames, alguns es reien dels altres perquè era un d’aquells dies en que descobries que el noi popular que és feia l’home tenia un pijama de granotes o de cors. Però hi havia un que no reia.

Rere les grans portes es sentien coses que queien i grans destrosses. La directora va arribar seguida d’alguns professors i l’Emily (la monitora).

-Feia molt temps que no li passaven aquets atacs. Com a començat?

-Tot a sigut quant ja tothom havia entrar a dormir professora, de cop a fet un crit i a començat a agafar-ho tot i a llençar-ho pels aires. El millor que he pogut fer per la seguretat es treure els alumnes de dins.

-Ven fet senyoreta Crough. Retirin-se tot i deixi’m parlar amb ell a soles, se com calmar-lo. Esperin a un nou avis.

La directora va entrar dins la sala sense embuts, però no pas sola.

La sala estava feta un desastres, tots els gerros estaven trencats, les cortines estripades, les finestres els quadres terroritzats, les cadires i les taules pel terra de qualsevol manera o trencades i hi havia algunes que faltaven. El fantasma tenia un altre gerro a les mans i estava disposat a llançar-lo.

PAUSE

Srmr Enselm: Alto aquí! No se suposa que els fantasmes no poden agafar res perquè bàsicament són FANTASMAS i ho subratllo FANTASMES. Espereu un moment (-que diu senyora autora?..que em baixarà el sou!) Bé en fi, com anava dient són fantasmes i que no importa el que facin, oi? A més és fanfik així que cola tot. Va, que una mica de imaginació no us farà cap mal.

PLAY

-Sr Einstein!

L’home va llençar un altre gerro al terra sense fer cas.

-Albert...- va tornar a cridar-lo aquesta vegada dolçament.

El vell es va parar en sec quan anava a llençar un quadre buit i el va deixar el terra.

-Minerva...h-he perdut un numero.

-Oh! Per les barbes de Merlí, com ha sigut això?

-Quan t-tots han entrar per dormir m’he quedat fent comptes, vostè ja sap que sempre m’agrada repesar els meus càlculs de seguida acabats . Però aquesta nit m’he posat a pensar enigmes noves per la contrasenya i els he repassat una hora més tard. I els càlculs no em sortien, no em donava 110. M’he començat a posar nerviós i a voltar per la sala i per passadís. Minerva em falta un numero! L’11 no hi es!

La persona que escoltava tot rere la cantonada es va posar tensa.

-Tranquil·litzis Albert, trobarem aquest alumne. Els murs del castell són alts i fors, no pot haver anat gaire lluny.

-Gràcies Minerva.

-Un plaer, a més a més la senyoreta Vivancos aquí present l’ajudarà a netejar i ordenar tota la sala. Sí, m’ha entès perfectament, ja pot sortir de la cantonada que fa estona que l’he vist.

L’Estel va sortir amb el cap cot i punt d’obrir la boca. Però la directora la va tallar.

-I no em digui que en la seva defensa ho ha fet sense mala intenció, perquè ara mateix tinc feina.

I dit això va marxar recollint-se la túnica després de fer un salut al fantasma.

-Ai 3! Quina alegria que tu hi siguis!- va dir llançant-se-li a sobre.

-Sí, l’alegria és mútua- va dir sense ganes.

-Per on comencem?

-Escolti senyor, el numero 11 és un numero molt important per mi i també vull recuperar-lo. Però si em quedo netejant amb vostè no podré.

-Tranquil·la, la professora s’encarregarà de tot.

-Escolta, la professora no sap a on està, jo possiblement sí.

-Si clar, i a mi em deixaràs aquí sol no?

-No em puc creure que vagi a dir això- va murmurar la noia- si em deixes marxar, em podràs fer classes de magmàtica quan les necessiti.

Els ulls de l’home es van il·luminar

-De veritat?! Paraula d’honor?!

-Paraula d’honor.

-Ojojojo ara mateix vaig a buscar llibres plens d’exercicis!

L’Estel va marxar sense pensar en els llibres que demà l’esperarien sobre la taula i va agafar el mòbil.

* ***                      ***     ;            &n bsp;      ***

La Marina estava fent el mort en un llac, deixant que el cos anés a on volgués. Va obrir els ulls, la lluna es veia encara plena, però li va aparèixer una negra llúpia, una imperfecció en la perfecció. A sobre, la llúpia es feia gran i anava prenent forma d’animal mentre cridava, si era una gallina ja l’agafaria. Va tornar a tancar els ulls. Els crits de l’animal eren massa fots.

PAUSA

Srmr Enselm: ¿Qué es ese animal?

PLAY

Que algú el salvés l’animal! Va obrir els ulls i va desitjar que la salvessin a ella. No era una gallina, era un Rinoceront! I queia damunt seu! El pes la va deixar parada, no podia respirar...

-Maleït Rinoceront!

-Què?-va dir en James

-Què fas aquí?- va dir la Marina alterada- Surt de sobre meu!

-Escolta baixa la veu, que si em descobreixen em pelen. Jo si que hauria d’estar cridant per si no te’n recordes m’acabes de dir rinoceront, R-I-N-O-C-E-R-O-N-T.

-Mira, si vols que et digui elefant només cal que ho diguis.

-Molt graciosa.

-Ara en serio James, surt de sobre meu.

Com a resposta el noi es va estirar al seu costat i l’hi va rodejat la cintura amb la mà.

-Estàs nerviosa?

Avera, per regle general quan un noi buenorro et passa el braç per la cintura és absolutament NORMAL que estiguis nerviosa.

-No.

-Per què no?

-Doncs perquè no!

-No cridis.. no es fàcil estar aquí il·legalment.

-No em renyis per ser legal.

-Ara en serio, no estàs nerviosa pel partit?

La Marina es va girar i es van quedar cara a cara.

-Et referien al partit?

En James va fer un somriure torçat i seductor.

-A que et pensaves que em referia?

-A res, saps que ja puc controlar prou bé l’escombra

-Després de tantes classes més et val.

-Espero que no m’agafi una blatge (o com s’escrigui).

-Tranquil·la que no em separaré de tu.

-No, tu busca la papallona. És el meu primer partit i vull guanyar-lo.

-No puc buscar la papallona si estic preocupat per tu.

I la va besar

PAUSE

Autora: Se que molt de vosaltres un deveu estar morint amb la paraula “besar”, doncs bé no m’importa perquè a mi sí que m’agrada. BESAR, BESAR, BESAR, BESAR, BESAR, BESAR...

PLAY

No va ser un bes llarg ni estrident, tampoc va ser amb llengua ni apassionat. Va ser dolç i protector. La va mirar, no intensament sinó com si demanés permís.

Per la mort de Déu! Era en James! Era un dels nois més problemàtics de l’escola, el que somreia a cada noia guapa que passava per davant, el millor caçador, el que segurament no l’hi faltaria parella en cap ball. Però també era el que l’avia salvat la vida més d’una vegada, el que feia que es pixes de riure interiorment, el que l’hi havia fet classes de vol. Sí! Era en James! I per aquest simple fet l’hi va tornar el bes. El va agafar per la cara mentre ell buscava la cintura. Aquell bes ja no tenia res de dolç i les llengües es fonien en una mena de ball estrident. A més a més, a diferència d’altres nois, en James tenia els llavis rasposos i fins. Estava començant a baixar les mans pel seu torç quan el mòbil va començar a sonar. Ràpidament, com si el mòbil fos una persona, es va separar d’ell i va agafar l’aparatet.

-Si?

-Odio aquesta andròmina muggle- va remugar en James.

-D’acord, ara mateix hi vaig- es va aixecar del llit d’una revolada- ho sento m’he d’anar.

-Aquestes hores?

-Sí, és importat- Es pot saber què estava fent!! S’havia besat amb en James! Però si parlaven molt! Merda, això no és podia tornar a repetir.- he... tinc pressa- es va escapolir per la porta- ens veiem!

**    &nb sp;                      **                 &nb sp;         **

Si madame Pomfrey descobria que dormia a l’infamaria, l’hi donaria arsènic amb forma de pastilles per la tos. Però no podia deixar sola a la Lola. No sabia des de quan aquell noi malalt s’havia tornat tant important, normalment la gent no s’enamora d’una persona que no parla i que ni siquiera sap de quin color té els ulls.

-Deus estar cansat de mi...però no sé que fer.

Llàstima que el mòbil si que sí que s’avia que fer.

Ring! Ring! Ring!-(BSF)

_______________________________________ ________________

Apa, i ara a tenir la paciència d’esperar el següent!


Llegit 538 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarClara_Weasley 133 comentaris29/06/2012 a les 12:22:27
#23410Encara no he escrit cap fanfiction

Aleluya, milagro navideño xD M'encanta el principi: The formiguer xD Per cert, quina mena de persona és el camello que diu: Fa olor a animal? xD un animag o algo així? Per cert, estic ofesa. Per què surt tant la Marina? A mi m'interessa el Fred, hombre! xD (Juju, és broma, el Jamesie també em cau bé) I, bueno, eso es todo. No tardis tant en penjar xD ( De esperanzas también se vive)




AvatarClara_Weasley 133 comentaris29/06/2012 a les 12:23:31
#23411Encara no he escrit cap fanfiction

Caca, s'ha juntat tot T.T




Avataranna_lovegood 206 comentaris29/06/2012 a les 13:18:27
#23412Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

Bon dia, pequeño saltamontes! Veig que per fi has penjat, eh? xDD

Com s'ecriu Vaca? V-A-C-A xDDD (Per cert, ha stornat a escrir per la mort de Déu en comptes de per l'amor de Déu. Pero mira que ets sàdica xDDD)

M'encanta el camell. Es pot saber per què se l'emporta? I lo de Fa olor a animal? Se li en va la pinça?

 

(Estic ofesa perquè no ha sortit la Neus, que ho sa`pigues xD Nah, és broma)

Apa, ens veiem al pròxim capítol. Que ser`pa aviat, oi? OI? OI? OI? 




AvatarMarta Potter Weasley 272 comentaris29/06/2012 a les 15:53:37
#23413Tinc 3 fanfictions i un total de 23 capítols

Por la muerte de Dios, que bonito Júlia!! hahahaha no no, en serio molt maco! I no t'ofenguis però.. qui era la Carla? (o sigui del cole, ja saps) És que se m'han oblidat tots els noms! Trigues tant a escriure.. Bueno, penja aviat!

Per cert, demà hi ha festa al Nenda!




Avatarhpkarina 373 comentaris01/07/2012 a les 15:22:43
#23416Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Eiiii!! Mola! hahaha això de les formigues ha estat molt bé! XD que monoooos en james i la Marina! :D a veure com acaben els del bosc... u.u espere el pròxim capítol! ^^




AvatarAriadna_Tonks 38 comentaris01/07/2012 a les 21:25:41
#23418Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Juliaa ets crueel!!! no ens poots deixar aixiii!! continuaa!! ARAA vaaa en 10 minuts vull el segueennt, m'agrada el capitul es mol xaxipiriguai ( paraula rara) i uooo el James!! JULIA ETS UNA VERDADERA PUTAAA hahahahaha sapps q tadoru, i tmabe saps que madorees muaaaaaaaaaaaaaaa




AvatarAriadna_Tonks 38 comentaris01/07/2012 a les 21:33:06
#23419Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Juliaa ets crueel!!! no ens poots deixar aixiii!! continuaa!! ARAA vaaa en 10 minuts vull el segueennt, m'agrada el capitul es mol xaxipiriguai ( paraula rara) i uooo el James!! JULIA ETS UNA VERDADERA PUTAAA hahahahaha sapps q tadoru, i tmabe saps que madorees muaaaaaaaaaaaaaaa