Els desterrats - Capítol 10: Petrificus totalus!
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 08/07/2012 a les 11:06:07
Última modificació 08/07/2012 a les 11:06:07
Tots els capítols de Els desterrats
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 10: Petrificus totalus!

 

Capítol 9: Petrificus totalus!

 

 

-Petrificus totalus!

La Julie va sentir en Liam caient, i es va acotar per a evitar un Animo Linqui que se li acostava. Quan es va girar, es va trobar darrere la vareta de la Lydia.

-Que ràpida, no?

-Com si no em coneguessis...

La lluita va continuar, amb una Lydia que tot i que només anava a 1r i anava sola, no deixava a la Julie un respir per a poder recuperar en Liam, que continuava estès a terra. Semblava que, fins i tot, coneixia més encanteris ofensius que la Julie, que ja feia 3 anys que n'estudiava.

La Julie cada vegada es posava més nerviosa. Davant de tots aquells atacs, no podia fer res més que defensar-se. Defensar-se i esperar el moment en el qual no pogués fer-ho més.

I el moment va arribar. La Lydia va trobar un punt flac en la defensa de la Julie i el va aprofitar. Al cap d'uns segons, la Julie queia a terra, atordida, i veia com la Lydia s'acostava al Liam i li prenia la clau de la sabata.

-Un consell- va dir-. Si es posa la clau a la sabata, coixeja i és molt fàcil deduir que la hi porta. Si, per alguna cosa, aconseguísiu una altra clau... amagueu-la millor. Que us vagi bé!

La Lydia va desaparèixer dintre la protecció dels arbres del bosc, i la Julie es va adonar que estaven completament a la vista. De totes maneres... ja no tenien clau, era igual. No els podien prendre res.

Tot i així, va tornar en Liam al seu estat habitual i ell la va ajudar a aixecar-se. Es van amagar darrere un arbust proper.

-I ara què fem?

-No ho sé, ha estat molt ràpid tot... hauríem de buscar un altre equip. Ja ens és igual de quin color portin la clau i no hi podem perdre res.

-Quant creus que trigarà, la Lydia, a trobar un cercle?

-Això en el cas que ella tingués la clau platejada. Perquè potser la té igual que la nostra...

-Amb la tècnica que té, segur que no necessitarà més de cinc minuts per aconseguir-ne una altra. On coi ha après tots aquests encanteris?

-És una Malfoy. A mi ja no em sorprèn res, d'ella.

-Va, hauríem de moure'ns si volem aconseguir alguna cosa.

-Tens raó...

Es van aixecar i es van endinsar al bosc, al lloc on era més espès. Estaven atents als arbres, però no s'ocultaven entre les ombres. Si un equip sortia a buscar-los, era molt probable que portés una clau, sobretot quan la prova acabava de començar.

-Ei, Julie, mira amunt!

La Julie va mirar cap on en Liam assenyalava. Era la Lydia, que s'havia elevat per sobre dels arbres dins d'una bombolla. Un encanteri d'algun racó del bosc es va dirigir cap a ella, però va rebotar a la barrera de protecció. I, llavors, la bombolla es va dirigir a tota velocitat cap a un punt del bosc no massa lluny d'on eren ells. Immediatament després es va sentir un coet.

-Allà hi ha un cercle. Fem-ne una nota mental.

BUM!

-Un altre? Tan ràpid?

-Llavors és que, com a mínim, dos equips ens hem quedat sense clau. Tot i així, crec que són més. Sinó la Lydia hauria sortit abans del bosc.

-I si s'ha emportat la clau daurada i donem per fet que ja en tenia, vol dir que en queden dues de daurades i tres de platejades.

-Haurem de posar fil a l'agulla, doncs. Tenim molta feina per fer.

Van continuar caminant endavant. Semblava que tot estava tranquil, des dels primers coets. No van trobar senyals de vida fins que s'acostaven al punt on havia desaparegut la Lydia.

Van aparèixer de cop, davant seu. Era l'equip dels dos nois de Ravenclaw de 4t: en Charlie, porter de l'equip de Quidditch, i en John. Van ser a temps de protegir-se dels encanteris que els intentaven llançar per sorpresa i de seguida s'hi van tornar. Flaixos de llum vermella van anar passant pel seu costat a tota velocitat, alguns desviats, d'altres errats. La Julie tenia por. Alguns dels encanteris que llançaven els nois de 4t eren desconeguts per ella. Aquella prova no era justa. No podia saber tant algú de 2n com algú de 4t. Això de l'Elit... cada vegada semblava més brut.

La Julie va continuar temptejant en Charlie, que era davant seu. Tenia tots els punts al seu davant controlats, es notava que era un bon porter. Semblava que la seva defensa era insuperable. Però no podia ser-ho, havia d'haver-hi alguna manera, algun... algun punt dèbil.

I si no podia trobar-lo per davant... hauria de trobar-lo per darrere.

Més o menys a la meitat de camí entre ella i el seu oponent hi havia un arbre, molt alt. Només tenia una oportunitat i podia ser perillós, però si no, aquella lluita es podia fer eterna. Va girar-se per mirar en Liam. Podria aguantar sol uns segons? Esperava que sí...

Va llançar un potent encanteri al Charlie i, sense esperar que el repel·lís, va apuntar a la branca més propera de l'arbre. Va llançar-hi una corda, es va tirar enrere i va saltar.

 

 

 

La Julie va observar els cossos dels dos nois inconscients a terra.

-Ha estat difícil.

-Sort que quan has fet de Tarzan s'han distret, perquè si no...

-Eh! Com que de Tarzan? No siguis mala persona!

-Quan creus que es despertaran, aquests dos?

-No ho sé. D'aquí una hora?

-Suposo que serà alguna cosa semblant...

-N'hauríem d'haver tingut prou per trobar la clau daurada, no?

-No- va dir en Liam immediatament.

-Com que no?- va contestar la Julie, estranyada.

-No ho has sentit? Mentre lluitàvem han sonat dos coets.

La Julie es va quedar blanca.

-N'estàs segur?

-Seguríssim. Si la Lydia s'ha emportat dues claus daurades, cosa molt probable, aquesta- va dir, aixecant la clau que tenia a la mà- és l'última clau que hi ha al bosc.

-Llavors... perquè no ens avisen? Representa que ens deixaran aquí, sols?

-Potser deixaran passar una estona. Pugem a un arbre i ens esperem allà. Tampoc cal entrar en un combat amb algú sense poder-hi guanyar res.

La Julie es va desanimar de cop. No havia servit de res, doncs, guanyar aquella clau? Havien perdut definitivament? Almenys devien tenir dret a ser els primers després dels guayadors, si tenien una clau, no?

-No em puc creure que ja no poguem fer-hi res- va dir, al cap d'una estona.

-El més probable és que la Lydia se l'hagi emportat.

-I què fem, ara? Hi ha 5 equips més per aquí que no ho saben.

-Igualment, no tenen cap clau. Ja es deuen haver oblidat de guanyar.

-I nosaltres? Què representa que hem de fer?

-No ho sé. Quanta estona fa, que som aquí?

La Julie es va mirar el rellotge.

-Mitja hora. I que ha començat la prova, ja en fa dues.

-Va, parlem d'alguna cosa.

-I de què vols que parlem?

-De l'Àlex.

La Julie es va quedar glaçada.

-L'Àlex? I què podem dir, de l'Àlex?

-Que estàs coladíssima per ell.

-Però què dius!?- Merda, merda, merda.

-La gent es pensa que sóc invisible. Sempre s'obliden que existeixo. Però hi sóc, i en silenci, veig moltes coses. I no ho neguis, perquè saps que tinc raó.

-Coi amb en Liam... quant temps fa que ho saps?

-Des de la primera setmana de curs. No em va costar gaire veure-ho. Sou gairebé tan evidents com la Marta i en Mike.

-Si has vist tantes coses, suposo que també saps que, tant a la Marta com a mi, ens han fet molt mal. I estem oblidant-los.

-Ja, si tu ho dius...

-Que sí! Ja gairebé no m'importen, les apostes. Ja fa temps que vaig entendre que no podia ser. Que l'Àlex i jo mai podríem estar junts. I, costa, però l'oblido.

-Segur que al final ho podràs fer. Ja estàs barallant quin noi t'ajudarà a oblidar-lo?

-No necessito ningú! Puc fer-ho jo soleta. Eh, vaig accedir a anar amb tu a l'equip perquè et trobava molt simpàtic! Arribo a saber això i vaig amb la Júlia...

-Si és com la seva germana, segur que hauries guanyat. No, perdona. Estic segur que podràs oblidar-lo, perquè saps que és el que has de fer. I, si en qualsevol moment, no saps a qui acudir... que sàpigues que em tens a mi.

Al veure que somreia d'aquella manera tan agradable, la Julie no va poder evitar fer el mateix. Ho deia de veritat, amb tota sinceritat. En Liam era un noi ben estrany. I es definia d'una manera perfecta. Semblava invisible, però aquí hi havia la seva gràcia.

-I tu què? Aquí m'has fet un interrogatori complet, però jo no sé res de tu!

-Jo? No tinc gaire cosa a explicar...

-No m'ho crec. Hi ha d'haver algú.

-No, no hi ha ningú. Sóc nou, recordes? Acabo de conèixer-vos a tots, no conec ningú prou. A més, tu no tens ni idea del tranquil que estic així. Mira't a tu! Ocupada intentant oblidar l'Àlex. I jo sense més problema que escoltar els de la gent i aconsellar-los.

-I a mi quin consell em dónes?

-Que continuïs lluitant per aquest camí. Mai saps on et pot portar.

La Julie va sospirar.

-Eh, que no és la fi del món, eh?

-Ja ho suposo...

-L'altre dia vaig parlar amb la Marta.

-Com que amb la Marta? Però que parles amb tothom així directament, tu?

-No, m'ho faig venir bé. Però saps què em va dir?

-Sorprèn-me.

-Va dir que no tenia per què lamentar-se ni plorar desconsoladament. Que només era una adolescent més amb el cor trencat. No era la primera ni havia de ser la última, però, com totes, ho superaria.

La Julie no va saber què dir.

-Una noia valenta, no trobes? I ella oblidarà en Mike molt de pressa. Ja ho té. El dia que tu puguis dir això, l'oblidaràs.

Ella es va quedar callada i va mirar el rellotge.

-Ja portem una hora esperant a l'arbre! Què representa que hem de fer?

-No ho sé, però s'està fent fosc. En mitja hora serà de nit.

-Ens hem d'afanyar, doncs. Et sembla si busquem el cercle per on ha desaparegut la Lydia?

-No hi som gaire lluny. Anem-hi, i si es fa de nit, ens hi llancem. Potser ja ho han fet tots...

Van baixar de l'arbre amb les últimes llums del dia. Tot es veia tranquil, no hi havia ningú pels voltants. No els va molestar ningú quan s'acostaven al cercle. Es van asseure en unes pedres que hi havia al costat.

-I ara què?

-No ho sé. Esperar, suposo. Quant deu faltar perquè es pongui el sol?

-10 minuts? És el que hem tardat a trobar el cercle...

Al cap d'un quart d'hora no havia passat res i el Sol gairebé estava tot darrere els arbres.

-Hauríem d'anar fent un pensament i rendir-nos. Al capdavall, no guanyarem cap punt igualment.

-Vinga, doncs. Cap a dins.

Es van aixecar poc a poc, resistint-se a fer-ho. La Julie va ser la primera a posar el peu a dins.

-Espera!

El crit d'en Liam va desequilibrar a la Julie, que va caure enrere i es va fer mal.

-Per què coi crides? M'he fet mal!

-Calla un moment.

En Liam es va acotar poc a poc. Va agafar alguna cosa del terra.

-Julie... hem guanyat.

-Què?

-Que tenim la clau daurada. Era aquí, a terra.

-COM!?

-Que et llancis ja! Que tenim les dues claus!

Se'ls va il·luminar la cara a tots dos, i sense entendre gaire bé què havia passat, es van llançar al cercle. Van sentir un coet abans de caure a la gespa del costat del llac.

-Molt bé!- els va felicitar el professor Sawyer-. Heu aconseguit les últimes claus! Francament, no creia que cinc equips arribessin al final... Alessia! Taro! Feu venir els altres!

Al cap d'un instant, cinc equips es van materialitzar al seu voltant. Però el professor Sawyer els va dirigir amb els quatre que ja havien acabat.

-Doneu-me les gràcies.

Es van girar i van veure la Lydia darrere seu.

-La clau que heu trobat l'he llançat jo a terra. Era la que us he pres, jo també la tenia daurada. He pensat que, almenys, algú més tindria l'oportunitat de guanyar. Però us dono ja la notícia que seré la guanyadora d'aquest concurs. No us servirà de res!- va dir, marxant.

-Per això hem trobat la clau... perquè hem anat al cercle on hem vist desaparèixer la Lydia. I ella l'ha llançat allà.

-I què importa això? Hem aconseguit les dues claus!

-Julie! Liam!

-M'alegro que hagueu arribat al final vosaltres, també!

-Mei! Marta! En quin lloc heu quedat?

-Quartes! Les primeres han estat les bessones Malfoy, que han arribat amb segons de diferència. Recordeu els dos primers coets? Han sonat seguits.

-Ha guanyat la Lydia, tot i així.

-Pel que fa a nosaltres... no ens ho han posat molt difícil. Ens hem topat amb l'Àlex i en Mike.

-Són molt bons en encanteris, però tenen una cooperació 0. Només ens ha calgut ajuntar les nostres forces i hem guanyat. I hem tingut la sort que portaven la clau daurada.

-I qui hi ha en tercer lloc?

-L'únic equip de Hufflepuff, la Roser i la Winter. Es veu que s'han carregat la Gregory i en Heath.

-En sèrio? No m'ho puc creure...

-Creu-t'ho. Mira la Gregory entre els perdedors.

La Julie es va girar i va veure l'equip. En Heath estava com sempre, com si tot li rellisqués, fins i tot la mirada de la Gregory al seu clatell. Aquella mirada podia matar qualsevol cosa.

-Em sembla que no li parlarà al Heath en mesos.

 

 

Ara sí que sento el pas del temps, vull anar de pressa i ell va lent._____________________________

 

Aquí em teniu, puntual! ^^ Aquesta vegada sí que l'he tingut en una setmana! La setmana que ve, igual! :) (espero xD)

Ja veieu que l'Àlex i en Mike... res xD La veritat és que ni se m'havia acudit fer-los guanyar. Aquesta prova estava reservada a les bessones Malfoy, que comencen fort, sobretot tenint en compte que són de 1r i anaven soles contra parelles més grans. Tenim unes clares favorites, sobretot per part dels profes. I ja tinc els resultats de totes les proves menys les 2 últimes fets, així que qualsevol suposició que feu no influirà al resultat xD Seran meres apostes :P

Però parlant d'apostes... ara no us ho demanaré, però quan tinguem l'Elit completa voldré que feu apostes sobre els 9 que al final seran premiats. Ja podeu començar a especular sobre la prova següent, que ja us anticipo que és la que m'agrada més :P I... preguntes! Arriben Halloween i la primera sortida a Hogsmeade, que seran força importants. Què passarà? Qui més entrarà a l'Elit? En Liam... porta alguna cosa entre mans? Què farà amb tot el que sap? És veritat que la Marta està oblidant en Mike? I la Julie l'Àlex?

La veritat és que aquest capítol i l'anterior havien de ser un de sol. Però et vas allargant i es fa impossible xD Així que, de moment, faig previsió d'uns 30 capítols a la ff. A més, també m'havia oblidat d'una cosa que volia posar abans de Halloween però potser posaré després, passant-ho ràpid. No ho sé, ja ho veurem :) Però està relacionat amb el nom de la ff! ^^

Ho deixo aquí, doncs. Però no faig com l'anterior, que em vaig oblidar de les dedictòries! A les de sempre: Roser, Marta, anna_lovegood, Hermione potter i Marta Potter Weasley.

Fins diumenge que ve!

Un petó,

 

Marta


Llegit 697 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarlluna_de_plata 264 comentaris09/07/2012 a les 02:17:05
#23433Encara no he escrit cap fanfiction

Martes for the win XP

Esta molt be, divertit, interessant i una gran introducció al jove Liam, que te mes potencial del que aparenta, ni del que ell es dona. Jo no estic en posició de fer apostes encara XP He de crear una esterategia. Però hi ha alguna cosa a l'Elit que em fa pudor a socarrim, sobretot perquè fa enfrontar-se als alumnes ente ells i això... 

 

Personalment crec que ni Julie ni Marta oblidaran als seus nois aviat, mes que res perquè si ho fan m'enfadare!!!! Soc fan d'aquestes parelles!! Referent a Hogsmade, la Julie te... Un problema, no? Semblant al d'en Harry... bueno, em deixo d'especilacions per ara XP

 

Molt bon capítol, espero el següent amb candeletes :D




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris09/07/2012 a les 13:38:06
#23434Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Olé nosaltres! En Liam m'encanta com l'estic fent, en sèrio. Com més el tracto més m'agrada. Els tres de Gryffindor són uns cracks tots tres :P Hmm... sep, alguna cosa hi ha xD Però la competitivitat està bé! Hem donat força punts a Gryffindor, entre tots, de moment :) Del tema Julie i Marta... no parlaré més perquè diumenge en tindreu la resposta! ^^ Ja, la Julie no va a Hogsmeade, la sortida ja està escrita. Però és important perquè hi va altra gent :P Hasta aquí puedo leer! Fins al pròxim! ^^




Avatarhpkarina 373 comentaris09/07/2012 a les 23:18:32
#23436Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

eiiiiiiiiii!! Ja sé que arribe tard, ho sent, però he arribat hui de matí a casa! XD

el capítol, cal que ho diga? genial, com sempre! :D m'encantaa!! ^^

m'agrada la classificació! :D la pròxima prova? poca cosa diré que no tinc forces i com sempre el meu cervell no funciona xD (sempre em pilles en dies que he dormit poc xD) però crec que no serà Quidditch hahahahahahahahahah

Hogsmeade!! mola! :) Liam jo crec que serà bona persona :) i no crec que Marta haja oblidat ja en Mike, massa prompte, encara li costarà, igual que a la Julie, però el temps tot ho posa al seu lloc, o almenys això diuen els amics de les arts :P

Moltes gràcies per dedicar-me el capítol, aquesta setmana intetnaré escriure'n un jo també, aquesta última no he pogut perquè des del dijous que no hi sóc a casa ^^

un petó!!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris10/07/2012 a les 19:57:19
#23437Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Bah, has vist? Pràcticament no l'ha comentat ningú xD més val tard que mai! :P nà, Quidditch no xD si es pot, s'evita... en Liam és un sol solet ^^ i la Marta i la Julie, com ja he dit, no diré res perquè, a part que ja ho saps, es veurà al pròxim. Escriu escriu! ^^




AvatarPotter_granger 349 comentaris18/07/2012 a les 11:12:18
#23450Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Genial, com sempre! En Liam i la Julie trobo que fan un bon equip. Les bessones Malfoy, si les proves són totes d'aquest estil, podrien guanyar amb relativa facilitat. Això de l'ala nord, em fa mala espina, això d'enfrentar els alumnes els uns amb els altres, no és una cosa que en Dumbledore volia evitar? O són imaginacions meves?




xudit_95 80 comentaris31/07/2012 a les 14:22:18
#23495Encara no he escrit cap fanfiction

O.O, vaja!1 cada dia em sorprens mes noia!! jaja, i que sàpigues que ara en Lyam esta en els meus personatges preferits eee jaja ;)