Els desterrats - Capítol 12: Els Desterrats
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 19/07/2012 a les 14:22:27
Última modificació 19/07/2012 a les 14:22:27
Tots els capítols de Els desterrats
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 12: Els Desterrats

 

Capítol 12: Els Desterrats

 

No podia ser veritat. No... havia de ser una broma de mal gust. L'Àlex i la Marta. La que considerava la seva millor amiga, sobretot aquell curs a l'Ala Nord amb... l'Àlex! La mateixa que, amb cara comprensiva, li havia preguntat tantes vegades si li agradava l'Àlex, i a la qual ella ho havia negat. La Julie va intentar recompondre el castell, però no va poder.

-Estàs bé?

Gairebé s'havia oblidat d'en Liam, que era allà davant, amb cara de preocupació.

La Julie va assentir amb el cap, gairebé sense poder parlar i amb llàgrimes als ulls. Però no volia que sortissin. No allà al mig, amb tot Hogwarts al voltant.

Va buscar la Marta, que feia poca estona estava al seu costat. Efectivament, havia anat a buscar l'Àlex tan bon punt havia agafat un dels sacs de dormir violetes que havia fet aparèixer el professor Dumbledore. No deixaven veure res, però darrere de cada gest la Julie ho podia notar.

I no era l'única. Però no es va adonar de la cara pàl·lida que tenia a uns metres.

-Escolta, Julie... jo aniré a dormir amb l'Apol·lo i en Ged. Pots venir amb nosaltres, si vols. Segur que s'hi afegirà algú. Pots convidar qui vulguis. Xerrarem una estona. Sé que jo no sóc gaire divertit, però en Ged és molt interessant i l'Apol·lo sempre aconsegueix fer-te riure. Estaràs millor allà amb nosaltres, no creus?

La Julie va continuar sense dir res i va assentir. En Liam no va necessitar que digués res. Va veure als ulls de la Julie un profund agraïment pel que acabava de fer. I ni tan sols la coneixia de res...

El va seguir, davant l'astorament de la Mei i en Heath, que estaven a prop seu i no s'havien adonat de res. Ells van preferir anar cap a l'Àlex i la Marta, que no van trigar gaire a explicar-los la novetat.

La Julie, per la seva banda, havia decidit desconnectar. Sabia que no podria dormir, així que es va quedar desperta a sentir les anècdotes dels seus companys. Només arribar ja s'havia convertit en el centre d'atenció.

-Julie! La mateixa caçadora de l'Ala Nord en persona! Quin honor tenir-te entre nosaltres!- va fer l'Apol·lo, mentre li feia un lloc al seu costat immediatament.

-Tenia ganes de canviar una mica de companyia- va dir la Julie, sense aconseguir somriure-. En Liam m'ha dit que podia venir amb vosaltres. Però si creieu que us molesto m'ho dieu i marxo, no us hi veieu obligats, eh?

-Tonteries! Sempre ets benvinguda entre nosaltres. Oi, Ged?

-Oi, oi.

-Sembles un porc. Oing, oing.

En Liam i en Ged van riure i van comentar la broma, mentre que la Julie només aconseguia esbossar un tímid somriure. L'Apol·lo va mirar-la amb desaprovació.

-Julie, com és que no rius? Va, has d'admetre que ha estat bona, aquesta.

-Sí, sí, només és que no tinc un bon dia.

-Escolta, no et demanaré que m'ho expliquis. Però hi ha gent que té un somriure capaç d'omplir una ciutat. I quan el teu no hi és, el gran castell de Hogwarts queda buit.

-Ostres tu, Apol·lo. Algun dia d'aquests m'has d'ensenyar a parlar així- va dir en Ged-. Et surt espontani o els tens preparats?

-Aquesta és una pregunta que no penso respondre.

-Has pensat mai dedicar-te al teatre? Podries sortir-te'n bé!

-No, no és la meva intenció. Gràcies, de totes maneres. Ja pots anar esperant.

-Aquí mateix, senyor. Us hauria esperat tant com hagués convingut- va fer, estrafent la veu i provocant una riallada a tothom menys la Julie que, inesperadament, va respondre.

-Ha estat una sort que et trobés.

La cara d'en Ged es va il·luminar, mentre els altres se'ls miraven sense entendre res.

-M'he passejat una mica per veure si la gana se'm calmava.

-Ja t'entenc! Ves de seguida a la posta, recull el meu bagul i porta'l a la posada de la mestressa Briguel·la.

En Ged es va quedar seriós de cop.

-Julie- va fer, mirant-la directament.

-Digues, Trufaldí.

-Casa't amb mi.

Tots es van parar de cop obrint molt els ulls.

-Que què?

-T'ho poden confirmar ells dos. Ho he dit més d'una vegada. Normalment, parlant, vaig deixant anar frases d'obres de teatre. Quan el reconeixen, sol ser Shakespeare. Sempre he dit que el dia que una noia reconegués Goldoni, li demanaria que es casés amb mi.

La Julie es va posar a riure, mentre en Ged continuava seriós.

-Vaig fer de Beatriu Rasponi deu fer uns dos anys, abans de viure amb els meus tiets- es va explicar-. Tot i així érem massa petits per interpretar Goldoni, i El criat de dos amos no és cap broma, així que va ser bastant un desastre.

-Això tampoc és una broma. Julie, casa't amb mi.

La Julie no sabia què dir. No coneixia gaire en Ged, però ell es feia molt amb la Marta i la Mei. I no es posava mai seriós. Tot i així, semblava que aquella vegada ho deia de veritat. Què representava que havia de respondre a un noi com ell?

Per sort, l'arribada d'algú va impedir que hagués de fer-ho.

-Apol·lo! Hem de parlar urgentment!

-Què passa, Heath? Fas molt mala cara...

-Tenim un problema! L'Àlex ha decidit fer-nos el salt i s'ha buscat nòvia. S'han acabat les apostes!

PAM.

-Com que s'ha buscat nòvia? L'Àlex? I qui és?

-Agafa't fort, ara. És la Marta.

-De veritat? No pot ser!

-És!

Per què coi havien de venir a recordar-li just quan havia aconseguit riure?

En Liam la va mirar, preocupat. La Julie li va tornar la mirada. Afortunadament, al cap d'una estona, en Heath va tornar amb la Mei, la Marta i l'Àlex. Van decidir estirar-se per dormir quan en Percy Weasley començava a tenir la cara escarlata de tant cridar i donar ordres.

La Julie es va estirar i va tancar els ulls. En aquell moment, tot se li va tirar a sobre. L'Àlex... i això no era tot. No havia oblidat el motiu pel qual eren allà. En Sirius Black havia entrat a Hogwarts, segurament per matar en Harry. El seu germà. I no seria estrany pensar que a ella també la buscava, encara que no fos responsable directa de la desaparició de Voldemort. Tan de bo hagués marxat... sí, havia de pensar que ja hauria marxat i intensificarien la protecció al voltant de Hogwarts. Confiava en el professor Dumbledore. Tot aniria bé.

Aquest pensament la va tranquil·litzar i, esgotada, va aconseguir dormir una estona.

 

 

 

Aquella nit es va despertar unes quantes vegades, i totes elles va girar el cap cap al seu germà per comprovar que era allà. Quan per fi va aconseguir agafar un son profund, no va passar una hora que la van fer despertar.

-Bon dia, Julie! Ens demanen que treiem els sacs per a poder esmorzar. Sento despertar-te!

-No et preocupis. Gràcies, Liam- va fer, amb un somriure. Sense mirar cap a la zona on eren els seus amics, va anar a buscar en Harry per veure com estava. Ho hauria d'haver fet el dia anterior... al pensar això es va sentir malament.

Llavors li va venir al cap que aquell dia a la tarda havia de complir el càstig de la McGonagall netejant la classe amb tots els altres... i hauria de tenir l'espectacle davant. Quina merda...

Abans de poder arribar fins al Harry, una veu la va aturar.

-Ei, Julie!

-Júlia! Què expliques de nou?

-Et porto una convocatòria de l'Elit per la segona prova, me l'ha donat la professora Ruella.

-Ah, gràcies. Quin dia la volen fer?

-El 15 de novembre. Pots donar les cartes als teus amics? Té, te les dono totes i vaig a continuar la ronda. Hi ha molta gent nova! Crec que només queden dos llocs, ja som 23.

-Tants? Aquesta vegada serà més difícil puntuar...

-Crec que puntuarà més gent. També és individual, cosa que ens dóna una quants canvis. Ja veurem de què es tracta. Vaig a veure qui més trobo, doncs!

Genial. I ara havia d'anar a veure la Marta i l'Àlex per donar-los les cartes. Va veure que l'Àlex s'havia quedat un moment sol i va aprofitar-ho. Va posar el seu millor somriure fals i es va dirigir cap allà.

-Tu què? No pensaves dir-me res?

-Julie! Perdona... t'ho hauria dit, però no vaig trobar el moment. Com que no vas venir a Hogsmeade no vaig poder...

-No et preocupis. Me n'alegro per vosaltres!

-Necessitava la teva aprovació per estar tranquil. Amb això ja em disposo a tirar-ho endavant.

Oh, genial. Així que necessitava la seva aprovació. Quin honor!

-Escolta, tenim una nova convocatòria de l'Elit. M'apofitaré de la situació i et donaré el de la Marta perquè li facis arribar tu. Ah, ve per allà. Marxo a donar els altres!

-Espera, segur que voldrà parlar amb...

La Julie va marxar sense deixar a l'Àlex acabar la frase.

-Que estrany. No em deu haver sentit.

-Quina llàstima, volia parlar amb ella- va respondre la Marta.

-Eh, em tens a mi.

-Ets un cregut.

-Ja. I t'encanta.

 

 

 

La Julie es va dirigir cap a l'aula del càstig mentalitzant-se del que hi trobaria. Molt bé, hauria d'estar una estona allà aguantant-ho. Com menys s'hi fixés i més es centrés en netejar i acabar ràpid, millor. Va entrar amb les cartes de l'Elit que li faltaven per entregar. Les va donar, intentant no fer cas a la Marta i l'Àlex, que ja hi eren. Només li faltava donar la de la Mei, que la va rebre amb un somriure, i la de...

La Julie es va parar de cop al veure-li la cara. Va veure uns ulls vermells i una cara pàl·lida que esbossava un somriure forçat. Per primer cop des que el coneixia, aquells ulls de color de mel havien perdut la seva brillantor.

En Mike.

Com no se li havia acudit pensar en ell? Va recordar el comentari d'en Liam, Sou gairebé tan evidents com la Marta i en Mike. I ells dos portaven des de primer amb l'evidència que mai havia arribat a ser una realitat. I tot el que havien passat als cursos anteriors...

En Mike encara tenia més motius que la Julie per plorar. I la Julie es va sentir malament per ni tan sols haver-hi pensat. A més, segur que ell no havia tingut cap Liam en qui recolzar-se. El coneixia, i estava completament segura que ni tan sols havia anat a parlar amb en Jack. Havia passat el dia fent veure que tot anava bé i aprofitant tots els moments que podia estar sol.

-A veure, Heath- va començar l'Àlex-, com que vas ser tu el que va aconseguir el moc per la broma, ens has de dir exactament què hem de fer per a netejar-la. Podrem fer-ho amb això?- va preguntar, assenyalant els cubells d'aigua de color sospitós amb baietes a dins.

-Definitivament no.

-Millor. No volia haver de tocar aquesta aigua.

-Què proposes que fem, doncs? Ens han prohibit fer servir la màgia. I la McGo segur que ho descobreix.

-Això ja estava pensat des del principi de la broma. Recordeu que al principi eren boletes sòlides? Només hem de fer que ho tornin a ser i recollir-les. Es poden utilitzar indefinidament. Agafeu això!

En Heath va llançar uns pots petits amb un líquid de color blavós al seu interior.

-L'únic que heu de fer és abocar-ne unes gotes sobre una zona verda i es tornarà una bola. La recolliu i la deixeu dins aquest recipient.

La Julie es va animar de pensar que, amb aquell mètode, acabarien ràpid. Però hi havia molt més moc verd del que pensaven i van tenir molt (massa) temps per xerrar.

-Ens penseu explicar ara d'on coi ha vingut que de cop sortiu junts?- va preguntar la Mei.

-És veritat!- va continuar en Heath-. Us ho portàveu molt amagat...

-A veure, no us pensem explicar detalls ni res!

-Si hoooome! Expliqueu-ho tot a la tieta Mei!

-No hi ha res a explicar. A Hogsmeade vam passar el dia junts, l'Àlex em va demanar de sortir amb ell i jo li vaig dir que sí. Punt final.

-Oh, Àlex, m'has d'explicar com li vas demanar!

-Mei, ets una indiscreta!

-És part del meu encant.

La Julie es va decidir a prendre part a la conversa. Si no ho feia podien sospitar alguna cosa.

-Heu de reconèixer que ningú s'ho esperava. A mi gairebé em provoqueu un atac de cor.

-Espero que fos en plan bo!

-Evidentment! Com hauria de ser, sinó?- odiava aquella situació.

En Mike va fer un somriure irònic que només va veure la Julie.

-I tu què, Mike? Què n'opines?- va fer en Heath.

-Oh, ells ja ho saben sense necessitat que els ho diguin. Marta, et mereixes algú millor que ell- va fer amb cara d'estar dient una broma.

-Eh, tu i jo estàvem de treva!- va dir l'Àlex.

-I això vol dir que no puc dir el que penso?

-Que borde, i aquestes coses. Si no fos pel feliç que sóc ara mateix, et replicaria. Però encara et donaré un consell.

-Il·lumina'm!

-Prova de somriure una mica, home. L'alegria no et farà mal. I gaudeix del que tens.

Jo ja no tinc res, va pensar amargament.

-Gràcies per compartir els seus coneixements amb mi, Gran Savi- va fer en Mike fent una reverència ridícula que va provocar un esclat de rialles generalitzat.

Era increïble la quantitat de veritats que es podien dir fent un posat d'estar fent broma.

-I tu què, Heath? La Gregory continua sense parlar-te?

-Si ho pot evitar, sí. Està cabrejada com una mona!

-I tu tan tranquil?

-Sí, clar. Per què no hauria d'estar-ho?

-A part de la Gregory, tens la major part dels alumnes de Slytherin en contra perquè si va ser culpa teva que perdéssiu, també és culpa teva que no suméssiu punts.

-Continuo sense veure per què hauria de preocupar-me.

-Coi de Heath... ets un noi ben curiós, t'ho havien dit mai?

-Especial, ja us ho dic sempre; s'ha de dir especial.

Van seguir uns segons de silenci que va trencar el mateix Heath.

-Sabeu, nois? Ara mateix, aquí, estem sols i la resta de l'escola ens fa el salt. Ens han enviat a una ampliació de l'escola mentre la majoria de gent s'ha quedat a la part principal. Ens tenen reclosos aquí. I per què? Perquè som masses. I per si fos poc, ara tots són a fora els jardins a gaudir els últims rajos de sol abans que arribi la neu, i nosaltres estem tancats aquí. Ens han desterrat.

-Desterrat?- va preguntar la Mei.

-M'agrada aquesta paraula- va afirmar amb rotunditat la Marta.

-Som uns desterrats, nois- va continuar l'Àlex.

-No, us equivoqueu de mig a mig. No som "uns" desterrats. A partir d'ara som Els Desterrats.

Es van mirar els uns als altres amb un mig somriure. I dins aquell nom es van formar uns lligams que encara eren molt dèbils, però tenien ganes de durar.

Eren Els Desterrats.

 

 

I want one moment in time.__________________________________________ __________________

 

I... aquí tenim la raó del títol d'aquesta ff! Ha estat bé aquí el Heath, eh? xD

Val. A que en Liam és una monaaaaada? *-* En sèrio que no m'esperava que m'agradés tant xD I l'Apol·lo i en Ged també molen moltíssim ^^

Al 13 tindrem una escena que fa setmanes que vull escriure i és molt trista i maca a la vegada... i també sortiran personatges que fins ara no han sortit gaire (Marta, Roser, alegreu-vos xD).

Què us ha semblat, aquest capítol? Lo del Goldoni se me n'ha anat molt l'olla, però és que ho havia de fer en algun moment xD I vaig decidir que la Julie fos la que li descobrís que deixava anar frases de Goldoni. És l'obra de teatre que vaig fer l'any passat i girarà per Catalunya l'any que ve, El criat de dos amos.

La veritat és que no dóna molt per a fer preguntes, aquest capítol, ni per descobrir res. Al pròxim sí que hi haurà més cosa ^^

Queda dedicat a la Marta, la Roser, la Potter_granger i la Laiona_hermione. MIL GRÀCIES per llegir i comentar! ^^

Fins diumenge! :D

 

Marta


Llegit 654 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarlluna_de_plata 264 comentaris19/07/2012 a les 15:28:04
#23458Encara no he escrit cap fanfiction

WEEE!!! Ha molat molt el capítol, ha estat.... Sentimental per dir-ho així :) però queda be, son adolescents de 13 anys, tenen alts i baixos emocionals, m'ha agradat el moment de la Julie, quan s'en adona de que no es la única que ho pasa malament. M'ha agradat molt el guinyo a la fantàstica obra de teatre d'en Goldoni, i per coses del escrit... Començo a ser fan de Ged/Julie XPXPXP En serio, no se per que però m'han agradat en aquest capítol. I si, el meu mini-jo egocèntric està fent una festa XP And bar, DJ i xocolata XP

Ha estat molt be i estic esperant el 13 amb candeletes.

Marta XP

 

P.d. Si, en Liam es molt mono sincerament, un amic dels que valen la pena tenir. :D




Avatarhpkarina 373 comentaris19/07/2012 a les 16:38:56
#23459Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

buaaaaaaaaaaaaaah! entrar a harrypottercat sense recorde que hui hi havia capítol.... Quina felicitat!!!

Liam és taaaaaaaaaaaaaaan cuquiii!! ^^ L'apol·lo ha dit la meua fraseeeeeeeeee!!! ÉS LA MEUA FRASEEEEEEEEEEEEEE!! (bueno, retocada, però veig d'on ha vingut la inspiraicó... xD) són tan monos ell i Ged :3

hahahahhaha m'ha encantat això dels desterrats, boníssim XD

uiii, la próxima provaa!! A veure què serà! ;)

Quan he vist això del criat dels dos amos de seguida he pensat en tu :P ha sigut una escena graciosa ^^

ueeeeeeeeeeeee!!! sííííí!! porrrr fiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiin!!! nuestro turrrrrrrrrrnoooooooooooooooo!! :D

sí, a mi també se me'n va l'olla! XD

veus com al final sí que et comenten? ;)

bé, ja he dit prou barbaritats (i alguna que altra veritat)

petooons! ^^




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris19/07/2012 a les 22:07:07
#23460Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Marta: ja, sentimental podria ser la paraula. Es tracta d'explorar els personatges per dins i tal i que els coneguem tots millor :) Jo estava esperant escriure el moment que veiés la cara del Mike. Estava bastant més amunt, però al final ho he anat retrassant fins aquí... Goldoni és genial i ho havia de fer xD Ged/Julie? Alaaaaaa! bueno, m'ho pensaré, però no està en els meus esquemes xD nà, la Julie anirà per un altre camí, i (de moment) al Ged gairebé no el coneix. Diumenge! ^^

Roser: sempre mola alegrar el dia a algú xD A que síiiiiiiiiiiii? En Liam és de lo millor que he escrit mai xD La veritat és que els 3 Grys de tercer estava encantada al crear-los, pensant que em donarien molt joc i que serien genials. Però anyway m'estic sorprenent de lo guai que és escriure'ls xD I sí, és la teva frase :P Sep, us toca ja ^^ No  surts massa perquè ja m'estava passant de les paraules TT però és el principi d'una cosa que ha de continuar sortint ^^




AvatarPotter_granger 349 comentaris20/07/2012 a les 14:54:54
#23461Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Gràcies per dedicar-me'l! No ho esperava! El capítol ha estat genial, i en Liam és molt mono, s'ha portat molt bé amb la Julie!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris21/07/2012 a les 13:05:16
#23463Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Sempre que algú em comenta, li dedico ^^ En Liam és una monada, i es comporta així amb tothom.  Al pròxim li donarem un descanset, però :)




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris22/07/2012 a les 13:45:08
#23464Encara no he escrit cap fanfiction

Quan el proxiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiim!!!!!!!??????