Els desterrats - Capítol 13: Avalon
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 22/07/2012 a les 15:33:32
Última modificació 22/07/2012 a les 15:34:05
Tots els capítols de Els desterrats
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 13: Avalon

 

Capítol 13: Avalon

 

La Julie va sortir de la classe i va marxar cap a una direcció diferent que els altres, donant una excusa qualsevol. Es va alegrar de poder sortir d'aquell ambient dominat per l'Àlex i la Marta.

Va anar a donar un tomb pels jardins, i a l'instant es va sentir millor. Va respirar fons. Molt bé, doncs. Havia d'acceptar que era el que li havia tocat i continuar intentant oblidar l'Àlex, ara més que mai.

-Julie!

Es va girar. Era en Liam.

-Que véns del càstig? Com ha anat?

-Ves, com havia d'anar. No podia ser una altra cosa. Però després de prendre l'aire estàs millor.

En Liam li va somriure.

-Vols que seiem una estona per aquí?- va preguntar ella.

En Liam va mirar al seu voltant i va fer mala cara.

-És que no m'agrada seure a l'herba. Està massa plena de bitxos. No m'agraden.

-Ah... d'acord, doncs. Jo aniré cap a la Sala Comuna a fer deures. Ens veiem després!

Però quan va entrar al castell no es va veure amb cor d'anar cap a la Sala Comuna i va anar camí de la Torre del Rellotge. Va pujar-hi silenciosament, buscant una estona per estar sola. Es va asseure a darrere de les busques, mirant endavant i no acostant-se gaire al límit de la torre. Maleït vertigen...

 

 

 

La Mei, per la seva banda, va anar cap a la zona de la resta dels alumnes de Hogwarts, lluny de l'Ala Nord, a buscar els bessons Weasley. Tenia pensada una broma nova, però necessitava l'ajuda dels bessons. Va anar tirant cap a la Sala Comuna, però abans d'arribar-hi va xocar contra algú.

-Eh, vigila per on... Malfoy!

-Snicket...- va respondre amb to desinteressat.

-Què fas tu aquí?

-És Hogwarts. Sóc jo qui t'ho hauria de preguntar. No hauries d'estar amb els altres marginats que esteu tancats a l'Ala Nord?

-Em referia a aquesta zona- va dir, ignorant el comentari-. Que jo sàpiga, la Sala Comuna de Slytherin és bastant lluny.

-I tu què saps on és?

-Et sorprendries...- va fer marxant. Es va aturar, d'esquena-. Algun dia et tornarà a sobre tot el que has estat fent amb la gent. Algun dia se't tornarà en contra, i llavors estaràs sol. Recorda-ho.

En Malfoy va fer un mig somriure sarcàstic, mentre la Mei continuava endavant per anar a la Sala Comuna. Tan de bo s'haguessin girat i haguessin vist la cara que feia l'altre en aquell moment. Però l'orgull, tan present en els caràcters de tots dos, va parlar abans que ningú.

Només van continuar caminant.

 

 

 

La Julie va continuar mirant endavant. Alguns mussols feien un passeig abans que es fes fosc. Com desitjaria ser un d'ells, en aquell moment, i poder sortir volant...

Va enfonsar el cap entre els genolls. Per què havia de ser tot tan difícil... Havia pogut parlar amb en Harry, i ell estava molt tranquil perquè sabia que comptaven amb la protecció de tot el professorat de Hogwarts. La Julie va decidir fer-li cas i treure-li importància, també.

Però encara quedava el tema de l'Àlex... No podia culpar la Marta, evidentment que no. Ella mateixa li havia negat dues vegades que l'Àlex li agradés. I, últimament, es comportava com si realment fos veritat. Tot per intentar oblidar-lo. I quan creia que ja ho tenia, quan pensava que ja l'havia oblidat... Venia amb allò i s'adonava que continuava sent com el primer dia.

No va poder evitar posar-se a plorar i agafar-se fort els genolls, amb el cap enfonsat, volent-se fer petita, volent desaparèixer perquè no la trobés ningú.

Però semblava que no podria tenir ni un moment de tranquil·litat, perquè unes passes pujaven les escales de la Torre del Rellotge.

Es va eixugar ràpidament les llàgrimes, maleint-se interiorment per no buscar un lloc menys concorregut. Un lloc menys concorregut? És que hi havia algun lloc menys concorregut que la Torre del Rellotge?

Va continuar d'esquena perquè, fos qui fos, no li veiés la cara. Les passes van aturar-se a dalt de l'escala. Segur que, fos qui fos, ja l'havia vista. I potser tornaria avall... Estaria molt bé! Potser al veure que estava ocupat decidiria tornar enrere sense preguntar res. Potser ni tan sols l'havia reconegut, a ella, i podria amagar que havia estat allà sola.

Llavors, una mà es va posar a la seva espatlla. Merda. No havia sentit com havia arribat fins a ella. I ara què feia?

Va quedar-se quieta, fins que va notar que la mà s'allunyava de la seva espatlla. Però la persona no va marxar, sinó que es va quedar dreta, darrere seu. I, finalment, la Julie va decidir girar-se. I va veure una cara molt familiar.

La Julie i en Mike van quedar-se mirant-se sense dir res. No sabien què podien dir, en aquell moment. Es veien massa reflectits a la cara de l'altre...

La Julie es va aixecar en silenci i es va quedar davant d'ell, amb cara dubtosa.

-Com estàs?- va aconseguir articular en Mike.

La Julie va arronsar les espatlles.

-Sí, ja ho sé. He fet una pregunta estúpida.

La Julie va riure.

-Suposo que tant com si te la fes jo.

-Vull creure que no duraran gaire- va fer en Mike.

-Jo ho crec. Però he d'acceptar que, ni que ho deixin... l'Àlex no podria estar mai amb mi. La seva idea i la meva en aquest tema són completament oposades. Per tu és diferent...

Ara va ser en Mike el que va arronsar les espatlles.

-Però calia que fos l'Àlex? És a dir... és el meu enemic, sempre ho ha estat. Fa anys que ens odiem, encara que ara estiguem amb aquesta estúpida treva.

-Preferiria mil vegades que fos amb la meva pitjor enemiga. Perquè al ser amb la meva millor amiga... fot molt més.

En Mike la va mirar. No podia fer més que donar-li la raó. La Julie va callar.

-Si no hagués intentat deixar de parlar amb ella... no sé com coi vaig ser tan neci. No ho sé, suposo que tenia por...

-Por de què?

-No ho sé. Por de tot. I ara se n'ha anat tot a la merda...

La Julie es va quedar callada i va mirar a terra. I, sense dir res ni posar-se d'acord, els dos es van tirar endavant i es van abraçar. En Mike no plorava, però la Julie no ho podia evitar.

-Oblida'l.

-I tu no perdis l'esperança. Tornarà.

En Mike va fer un so irònic.

-I una altra cosa, Mike...

Ell va fer cara d'estranyat i se la va mirar.

-Aprèn a plorar. No t'ho neguis. A vegades va bé. No t'has de tancar tant en tu mateix.

-Ja. Ja ho sé.

Però no va plorar. Va continuar abraçant la Julie, mentre ella, agraint aquell gest, buidava les ombres que tenia dins. Potser podria treure-les del tot, al cap d'un temps. Potser podria acabar sent feliç.

 

 

 

La Mei va tornar cap a la seva Sala Comuna. Davant del foc es va trobar la Marta i en Heath.

-Heath! Què fas aquí? No és la teva Sala Comuna...

-Ja, l'Àlex m'ha deixat la seva identificació. Ha anat a veure la professora Ruella. Quan ell acabi, diu que us vol veure a vosaltres dues i al Ged.

-En Ged ara baixa, és a la seva habitació. T'esperàvem a tu. Tens el que necessitaves dels bessons?

-Sí- va fer, amb cara maliciosa-. La Matilda Wormwood tindrà un espant d'aquí uns dies.

-No és molt arriscat intentar-ho amb ella?- va fer en Jack, que estava estudiant en una butaca del costat.

-Té bon humor. No s'ho prendrà malament.

-També té molta mala llet. Jo no m'hi arriscaria, la veritat. Seria millor intentar-ho amb la Cast. Ella no us diria res. O amb el Sawyer, és el bon rotllo personalitzat. La Jane Doe no se n'adonaria. O en Woodrive, fins i tot en Mundass. Però la Wormwood? Esteu malament del cap.

-Pot ser. Mira, en Ged ja baixa. Jack, vols venir després a veure l'entrenament de Quidditch? També hi serà l'Àlex.

-Sí... per què no. Avisaré en Mike, també. Passareu per aquí, abans d'anar-hi?

-Sí, hem d'agafar un parell de coses.

-Ens veurem aquí, doncs!

La Mei, la Marta i en Ged van anar cap al despatx de la professora de Runes. Quan hi van arribar, l'Àlex ja sortia per la porta. Li van donar la seva identificació i van trucar a la porta.

-Entreu, està obert! Jo sóc a dins un moment, ara surto!

Van entrar al despatx. Tot estava desordenat, amb piles de papers per tot arreu. Els colors de les parets i els mobles eren estranys i molt variats. Però tot i així, quedaven estranyament bé.

La Mei es va asseure a una cadira i la Marta es va quedar dreta. En Ged, mentrestant, va anar fins la taula del despatx i va començar a xafardejar els calaixos.

-Ged! Estàs boig? Sortirà de seguida!

-No et preocupis! Mira, he trobat una cosa molt interessant- va fer, agafant un sobre d'un calaix-. Posa que és confidencial i només ho pot veure ella. Està tancat dins un sobre.

-I per què coi ho agafes?

-No et preocupis...- en Ged va treure la vareta-. Duplidio!

Davant els seus ulls, el sobre es va duplicar. En Ged tenia, a les seves mans, una rèplica exacta d'aquella carta confidencial de la professora Ruella. Se la va posar a la butxaca, va desar l'altra i va anar cap a la Marta just quan la propietària del despatx sortia de la seva habitació.

-Disculpeu-me... ara ja estic a punt!

 

 

 

-Deixa-me'l veure!

-Va, Ged, vull saber què diu!

-Què passa?

Els tres alumnes havien entrat a la Sala Comuna amb el sobre a les mans d'en Ged, que no tenia la intenció de deixar-lo a ningú. A dins hi havia la Julie, l'Àlex, en Mike i en Jack.

-Ha robat un sobre del despatx de la Ruella. I no ens el deixa veure.

-Jo també el vull veure!- va fer una veu nova.

La Mei es va girar, i la cara que va veure no li va agradar gens. Què coi feia en Malfoy a la seva Sala Comuna?

Va sacsejar el cap. No, no era en Malfoy. Era l'Apol·lo. Decididament, necessitava dormir.

-Va, obrim-lo i el llegim tots- va dir en Jack.

-Serà el millor- va respondre la Julie-. Si no, farem tard a l'entrenament i la Gregory es posarà com una mona.

Van obrir el sobre. El que hi havia a dins era un sol paper, que semblava estripat d'un llibre.

Avalon és una illa llegendària de la mitologia celta en algun lloc de les illes britàniques on, segons la llegenda, les pomeres donen saboroses fruites durant tot l'any i habiten nou reines fades, entre elles Morgana. La llegenda situa Avalon en algun lloc no especificat de les illes britàniques, encara que ja a principis del segle XI algunes de les tradicions artúriques indiquen que aquest lloc pot ser a Glastonbury. Segons el cronista medieval Giraldus de Cambrai, Durant el regnat d'Enric II d'Anglaterra, l'abat Hernry de Blois va patrocinar una recerca a la zona, el que, segons sembla, va portar al descobriment d'un enorme taüt de roure amb una inscripció que resava Hic iacet sepultus iclitus rex Arthurus in insula Avalonia. ("Aquí jeu sepultat el Rei Artur, a l'illa d'Avalon"). De Cambrai explica com les restes van ser traslladats en una gran cerimònia a la qual van assistir el Rei Eduard I d'Anglaterra i la seva consort, i, segons ell, ara estarien en l'altar major de l'abadia de Glastonbury, lloc que es va convertir en un focus de pelegrinatge fins a la reforma anglicana.

 

-Avalon? Què és això?

-Pertany a les llegendes artúriques- va explicar la Mei-. Diuen que és la font de tota màgia. Les 9 sacerdotesses que hi habiten controlen el flux de la màgia a tot el món i reten culte a la Deessa d'Avalon. Qualsevol persona que ocupi el seu lloc dominarà la màgia a tot el món.

-Però això només són llegendes, no?

-És l'ampliació que dóna el món màgic a les llegendes dels muggles, sí.

-I per què ho deu voler la Ruella?

-No ho sé- va fer en Ged-. Però això no pot sortir d'aquí. Ens les podem carregar tots. I som molts. No penso quedar-me tota la culpa per mi. Així que mutis.

-Va, anem cap a l'entrenament.

Tots els que eren allà van decidir anar-los a veure.

L'entrenament va durar més aviat poc. Quan es va acabar, es van dirigir cap a les graderies a parlar amb els espectadors.

-A la Gregory no li ha agradat que estigueu mirant. Creu que podeu ser espies o sabotejadors.

-Uuuh, sí, som el pitjor que hi ha.

-Potser no, però vigileu amb la Gregory. Mossega- va dir una nouvinguda a la conversa-. Com que alguns de vosaltres no em coneixeu, em presentaré. Em dic Roser i sóc una alumna de 4t de Hufflepuff. Encistelladora de l'Ala Nord.

-Comprem-li una pilota anti-estrés- va suggerir en Jack.

-No, jo crec que ja ho porta als gens. Està tan acostumada a tenir tot el que vol que no li importa qui hagi de trepitjar pel camí. I, la veritat... se'n surt força bé.

-Això diuen. No, Heath?- van fer tots girant-se cap a ell.

-Per què em mireu a mi?

-Perquè vas ser el primer amb el que es va liar aquest any i després t'ha deixat com un drap brut.

-Ah, ja. No m'importa.

-Com que no t'importa!?- van exclamar la Roser i en Jack alhora.

-Es nota que no el coneixeu...- va respondre en Mike-. No li importa res una merda. Acostumeu-vos-hi.

-Eh, no et passis, home. Ara mateix, vosaltres sou els meus amics. En aquest moment m'importeu vosaltres.

-Ets molt raro- va sentenciar la Roser.

-Especial!- s'hi van tornar els sis Desterrats de cop, cosa que va provocar que es miressin i riguessin.

-Tu has entès res?- va fer en Jack, girant-se cap a la Roser.

-Res de res.

-Millor. Em pensava que era l'únic.

La Roser va riure.

-Ja veus que no. No estàs sol a aquest món!

-És tot un consol saber-ho. T'ho agraeixo molt.

Els dos es van mirar i van somriure.

 

And at last I see the light.________________________________________ ____________________

I aquí teniu el 13! ^^ No sé si podré tenir el següent per dijous, però potser sí (si tot va bé el tindré).

Avui he fet descansar personatges que faig sortir molt i n'he posat alguns que surten menys. Què us ha semblat? L'escena del Mike i la Julie... buah, no em direu que no és moníssima. Feia molt temps que la tenia pensada i que tenia ganes d'escriure-la, i ja tocava :) Al final no m'ha sortit tan bé com l'imaginava, però bueno, suposo que la intenció hi és xD

Ho sento pel final, que és molt ràpid i tal, però el meu germà volia el portàtil i l'havia d'acabar d'escriure JA -.- Així que culpeu el que, a aquesta ff, es diu Frank xD

Ara... el sobre! Per què l'Alessia ha de voler informació sobre Avalon? De què li serveix? Com la faran servir els Desterrats? Qui li ha enviat aquell sobre confidencial i per què ha arrencat la pàgina d'un llibre? Per què és confidencial?

I el final... Roser, ja tens el teu moment de glòria :P Petit, però dóna per a que el tema continuï! :)

Us deixo aquí! Dedico el capítol a la Marta, la Roser i la Potter_granger. D'aquí poc tindrem portada novaa! :D

Un petó,

 

Marta


Llegit 672 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarhpkarina 373 comentaris22/07/2012 a les 15:54:38
#23465Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

ueeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!! a veure, anem per parts...

el moment Julie/Mike és súper monoooooo!!! ^^ pobrets..... em fan tanta llàstima :( esperem que tot acabe bé!

uououo el cicle artúric entra a la trama? mola ;) quant a per què vol aquesta informació... És possible que part d'aquesta llegenda siga certa... I ara els Desterrats.... ho descobriran i........ no sé... XD Amb tan poca informació no puc dir res més XD

el meu moment és curt, però m'agrada ^^ gràcies guapíssima :)

I ja no em queda res més a dir ^^

un petóó!

PD: connecta't al face! He de parlar amb tu per a escriure el capítol de hui!!! (sí, tenia pensat escriure'l hui -en realitat el volia escriure el divendres o el dissabte, però vaig estar molt lià i quan em vaig posar em va sorgir un dubte i no et connectaves...-)




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris22/07/2012 a les 16:51:39
#23466Encara no he escrit cap fanfiction

Molt be :D Haleluya nou capítol!!! (tinc tendència a no tenir paciència XP)

Esta molt be :D jo no puc començar a parlar d'Avalon o no callo, aixís que... Molt be :) en serio, ha estat molt be. Sobre les parelles.... Roser/Jack for the win!!! :D Molt monos, en serio XP I la Mei veu Malfoys a tot arreu ara XPXPXP Pobreta XP però en serio, està molt be :D

(si això ja escriure un comentari mes currat en uns minuts, tinc companyia XP)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris22/07/2012 a les 17:58:57
#23467Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Roser: m'alegro que t'hagi agradat! :) Feia MOLTÍSSIM que el volia escriure! Ara estic esperant escriure un moment que ja tinc pensat que estarà cap al final... :P (val, és un moment que pot durar dos capítols xD) yep, ja tenim el cicle artúric per aquí :) bueno, ja aniràs veient, encara hi ha molt poca info... ja, ho sento TT però ja anireu sortint ^^

Marta: fa 5 anys que et conec. Això es pot saber al 2n dia xD nà, tu mutis. Això et passa per saber més que la resta :P La Mei està paranooooica! És només el principi d'una paranoia molt grossa... juju :P




AvatarPotter_granger 349 comentaris22/07/2012 a les 18:07:22
#23469Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

La parella Julie-Mike és moníssima, encara que també m'agrada molt el  Julie-Liam. I em pregunto per què l'Alessia vol la informació sobre Avalon.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris22/07/2012 a les 18:12:23
#23470Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Alaaaa, ara de cop tothom ha deixat de voler que la Marta i en Mike es casin! Amb lo que molava tenir-vos a tot(e)s dient "Que es casin jaaaaaa!" xD Suposo que m'ho busco jo :P El Julie-Liam no me l'havia plantejat fins ara, la veritat. No creia que en Liam em donés per tant. Ja veurem ^^ Lo d'Avalon ja es veurà. És un tema que no es tancarà aviat :)




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris22/07/2012 a les 23:54:28
#23473Encara no he escrit cap fanfiction

JO CONTINUO SENT FAN DE MIKE/MARTA!!!!! Que es casin d'una vegada!!!!!