Els desterrats - Capítol 16: Informació
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 07/08/2012 a les 21:22:50
Última modificació 07/08/2012 a les 21:22:50
Tots els capítols de Els desterrats
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 16: Informació

 

Capítol 16: Informació

 

 

La Julie i l'Àlex van dir la contrasenya al quadre i van entrar silenciosament. L'habitació estava completament a les fosques.

-Lumos!

Al sentir el xiuxiueig de l'Àlex, la Julie va fer el mateix. Va il·luminar al seu voltant fins que va trobar unes espelmes i les van encendre. Al final, l'habitació va quedar completament il·luminada.

La Julie va mirar al seu voltant. Estava tot ple de prestatgeries de llibres i teles de diferents colors. A una paret en sortia un balcó. Va obrir els finestrals i va veure que es trobaven just a sobre del Llac Negre, a uns tres metres de l'aigua. Va recordar la sortida de 2n i va pensar que devien ser a sobre de la Sala Comuna de Slytherin.

Es va girar i va veure l'Àlex remenant papers.

-Trobes res?

-Potser trobaria alguna cosa si m'ajudessis.

-Sí, sí, perdona...

La Julie es va posar a mirar per allà. Hi havia tants papers desordenats per allà sobre... Semblava impossible poder trobar alguna cosa.

Al cap d'una hora, el més interessant que havia trobat eren unes anotacions sobre els seus alumnes de Runes Antigues.

-L'Hermione i la Marta treballen apassionadament. Els encanten les Runes Antigues. També diu que la Mei i la Loren les segueixen molt de prop. La Casey és un coco, però li falta treballar.

-No has trobat les de 4t?

-No, però deuen ser per aquí... si les trobo, t'aviso.

La Julie es va cansar i va anar un moment cap al balcó, sense acostar-se gaire a la barana. No fos cas que caigués...

Maleït vertigen.

Llavors, va ofegar un crit al notar unes mans que l'agafaven per la cintura i l'empenyien endavant, cap al Llac Negre.

Va sentir una rialla darrere seu, mentre l'Àlex la tornava a tirar cap a l'habitació i l'abraçava des de darrere. La Julie va deixar caure el cap a la seva espatlla.

-Mecagun tu... saps que gairebé m'ha agafat un atac de cor?

-Ja passa, a vegades.

-Ni se t'acudeixi tornar-ho a fer.

-D'acoord- va fer l'Àlex amb un somriure d'orella a orella i cara de bon nen. Però no es va separar.

Finalment, la va deixar anar i va anar a buscar informació un altre cop. I la Julie no va poder evitar pensar que la podia espantar totes les vegades que volgués si això implicava que després l'abraçaria d'aquella manera.

Per què havia de ser tan difícil d'oblidar?

-Julie! Mira això!

La Julie es va acostar cap a ell. Sota piles i piles de papers, hi havia un llibre obert.

-Avalon: mite o realitat?

-Buf, això sona com que ho hem de llegir.

-Està obert per una pàgina molt sospitosa. "Com entrar a Avalon".

-Fes-me'n un resum- va demanar la Julie.

-Abans d'arribar a Avalon, s'han de creuar les boires que protegeixen l'illa. Per dissipar-les, és necessari comptar amb una de les sacerdotesses d'Avalon.

-Fins aquí, d'acord. La Mei m'ho va explicar, això.

-Dubto que sàpiga el que ve ara. Les fonts són confuses. Diu que hi ha una segona manera d'arribar a Avalon, sense que almenys una sacerdotessa decideixi obrir-te el pas. Hi ha 9 proves, dissenyades per les primeres sacerdotesses que van dirigir Avalon. Cal passar aquestes proves per aconseguir alguna cosa en cada una que no s'especifica aquí. La suma d'aquestes 9 coses permet arribar als llimbs d'Avalon, on pots trobar les sacerdotesses i convèncer-les que et deixin entrar.

-I quines són aquestes proves?

-A veure, espera't un moment que ho busco...

Però no va ser a temps de buscar-ho, perquè unes passes i unes veus a fora els van deixar glaçats al lloc. El professor Mundass i la professora Ruella. La reunió s'havia acabat, i en qüestió de segons la propietària del despatx entraria i els trobaria allà. Ràpidament, van apagar les espelmes i van deixar els papers a sobre el llibre altre cop. Es van amagar sota la taula del despatx just quan s'obria la porta.

La professora Ruella va entrar i va encendre les espelmes altre cop. La Julie i l'Àlex van aguantar la respiració mentre la sentien passejar per allà. I si no ho havien deixat tot com estava i se n'adonava? No hi haurien d'haver anat...

Van sentir el rellotge de l'escola tocar les 9. Ja havien passat dues hores?

Llavors, els passos es van acostar cap a la taula on estaven amagats. Merda, merda... Van sentir que remenava uns papers des de l'altre costat de la taula. Després es va allunyar i van deixar anar tot l'aire en silenci. Va entrar a la seva habitació i les llums es van apagar. La Julie i l'Àlex es van esperar 5 minuts i després van anar cap a la porta i van sortir, en silenci.

Estaven salvats.

Sense dir res, van córrer fins al punt on havien quedat amb en Heath i en Mike. En Heath va trigar cinc minuts a arribar, mentre que en Mike no feia acte de presència. I havia anat al despatx del Harker. I aquell home feia molt mala espina...

-Què fem? L'anem a buscar?- va suggerir la Julie.

-Estàs boja? El Harker ens matarà!- va dir l'Àlex.

-Oh, que reconfortant, pensar que en Mike ja és mort!

-No estic dient això, però anar al despatx del Harker pot ser perillós...

-Estic d'acord amb l'Àlex- va dir en Heath-. A més, en Mike ja és prou gran per cuidar-se solet.

La Julie no s'ho podia creure.

-Però... i si li ha passat alguna cosa?

-Si demà al matí no ha tornat, ja anirem a buscar-lo. Ara serà millor que anem a dormir. Sense protestar, Julie. Què vols, anar-hi tu sola? En Mike és bo i ho saps. Tornarà.

-Doncs jo l'espero aquí. Aneu tirant.

En Heath ja es disposava a marxar, mentre l'Àlex dubtava.

-Julie...

-No vols anar a dormir? Vés-hi. Ja ens veurem demà.

-Si no ha vingut d'aquí unes hores, desperta'm. Ja veurem què fem.

-D'acord, d'acord...

L'Àlex va marxar, encara dubtant, i la Julie es va asseure al terra. La veritat és que estava molt confosa. Què representava que havia de fer? Hauria d'anar a buscar en Mike, però no es volia posar en un embolic, i ni tan sols sabia com entrar al despatx del Harker. D'altra banda, era molt estrany que encara no hagués tornat.

Va passar una hora i en Mike encara no havia tornat. Quan el rellotge va tocar dos quarts de 12, es va posar dreta per anar cap al despatx del Harker. Almenys no se sentiria tan inútil...

Llavors, va sentir unes passes a la seva esquerra i va notar una esgarrifança. I si era el Filch? Qui li manava a ella estar parada a aquelles hores al mig d'un passadís... era una insensatesa! D'altra banda, podia ser en Mike, però la Julie ja havia perdut tota esperança que arribés pel seu propi peu. O algun professor... i si era la professora Ruella? No podia ser veritat...

Llavors, les passes van arribar cap on era ella i es va girar, tement el pitjor.

-Bu!

-Àlex! Què hi fas, aquí?

-Assegurar-me que no fas una estupidesa com ara anar tu sola al despatx del Harker.

-Doncs hi penso anar, diguis el que diguis- va contestar, amb una seguretat que no sentia ni de lluny.

-No et deixaré. Et quedaràs aquí.

Acte seguit, la va agafar fort per la cintura. La Julie va intentar sortir amb totes les seves forces, però ben aviat es va adonar que no li serviria de res. Va deixar de forcejar esbufegant.

-Per què no m'hi deixes anar?

-Perquè no vull que et passi res- va contestar l'Àlex, molt seriós.

-D'acord, sé que en Mike no et cau bé i ho respecto. No et demano que m'acompanyis a buscar-lo. Només et dic que m'hi deixis anar a mi.

-I jo et responc que no t'hi penso deixar anar. No m'agrada el Harker i no vull que prenguis mal.

-Però Àlex...

-Res de peròs. No hi aniràs. Hi aniré jo.

La Julie es va girar amb uns ulls com plats.

-Que faràs què?

-Que aniré a buscar en Mike. Només si em promets que tornaràs cap a la teva habitació i t'esperaràs fins que torni, amb ell o sense ell.

La Julie va destensar els músculs.

-Aniràs a buscar en Mike? De veritat?

-Sí, suposo que sí.

A la Julie se li van il·luminar els ulls i es va abraçar a ell.

-Gràcies, Àlex!

Ell va riure i la va alçar de terra. No es van adonar d'uns passos que s'acostaven cap a ells.

-Sento interrompre, però crec que estàveu parlant de mi.

-Mike!

-Tornes a fer tard...

-El Harker, que no dorm- va dir en Mike, fastiguejat-. He estat esperant fins que ha decidit anar cap al seu observatori a mirar estrelletes. Em pensava que m'hi hauria d'esperar tota la nit...

El rellotge va tocar les 12. En Mike va fer un sospir petit. Ja s'havia acabat el seu aniversari i no l'havia felicitat absolutament ningú (entre altres coses, perquè s'havia estat tot el dia al despatx del Harker).

-Per cert, Mike- va dir l'Àlex-. Es veu que en Jack s'ha estat tot el dia buscant-te. No sé per què et volia veure, però diu que la teva germana també està molt enfadada amb tu per no haver aparegut. Què els has fet perquè tinguin aquesta pressa?

Una espurna es va encendre dins en Mike. De veritat que en Jack havia estat tot el dia buscant-lo per felicitar-lo? I la seva germana també... segurament devia haver rebut una carta de la seva mare. Va somriure.

-Saps que somriure sol és senyal de que tens problemes?

-Passo de tu, Àlex- va fer, sense perdre el somriure-. Vaig a la meva habitació.

I, dit això, va començar a córrer fins a l'Ala Nord, així que va arribar a l'habitació molt abans que l'Àlex. Va mirar sobre el seu llit. Hi havia tres sobres.

El primer era de la seva mare. El segon, del Toby i la Berta. I el tercer, de la Marta.

El va obrir ràpidament. Era una carta bastant llarga, però la va llegir força ràpid. El felicitava, es disculpava per no poder ser-hi i li prometia una sorpresa quan tornés. El felicitava també de part de la Mei.

També hi havia un paquet petit amb una explicació en una nota.

No sé si t'agradarà, però és que no sabia què regalar-te... pots fer el que vulguis: llençar-la, deixar-la de decoració, portar-la a sobre... però et recomano que no sigui la primera opció, perquè diuen que porta sort. Així que espero que et faci la persona més afortunada del món! Un petó molt gros i gaudeix del teu dia!

En Mike va obrir el paquet. Era una pedra plana, no gaire gran, que tenia el seu nom gravat, i que feia tot l'efecte d'estar feta manualment. La va deixar sobre la tauleta de nit.

Llavors es va adonar de la presència d'un mussol al capçal del seu llit i el va reconèixer a l'instant. Era el de la Marta, que li devia haver dit que s'assegurés que rebés el paquet.

-Porta esperant-te des del matí- va fer una veu al seu costat-. No sé qui te l'ha enviat, però volia que rebessis el paquet sí o sí.

-Jack!

-No pensaves aparèixer en tot el dia?

-Tenia coses a fer... a més, pensava que estaries volant i no apareixeries.

-Però com volies que no aparegués! Ets el meu millor amic, recordes? I és el teu aniversari! Et penses que m'oblidaré d'un dia tan important com avui?

-Doncs amb la tonteria encara no m'has felicitat...

-I estic dubtant si fer-ho.

En Mike va fer cara d'ofès i en Jack li va llançar un coixí mentre el mussol s'allunyava per la finestra.

-Per molts anys, desaparegut!

Tot just després, va veure una figura que s'aixecava de darrere en Jack, que el va mirar amb mirada suplicant.

-Ha dit que no es mouria d'aquí fins que arribessis...

-FELICITAAAAAAAAAAAATS!- la figura es va tirar sobre seu i el va fer caure al llit.

-Ouch. Berta! M'has fet mal!

-Això et passa per sabatot i per no aparèixer en tot el dia del teu aniversari- va dir, ofesa-. Que ja no puc ni felicitar el meu germà?

-Sembla que sou els únics que us n'heu recordat...

-No home, ja veuràs com demà, quan apareguis per Hogwarts (cosa que no has fet avui) et felicitarà més gent. I ara, si els senyors em perdonen, aniré a dormir, que tinc son.

La Berta va marxar i tot seguit va entrar l'Àlex, que es va veure obligat a felicitar en Mike. Van anar a dormir mentre en Mike mirava la pedra a la tauleta de nit. No li agradava tenir-la allà. Si la portava sempre a sobre, segur que la perdria. Què podia fer per no perdre-la...?

Després d'una estona de reflexionar, se li va acudir una idea. Va assegurar-se que en Jack i l'Àlex estaven dormint, es va aixecar i va agafar paper i ploma, preparant-se per no dormir gaire aquella nit. En tenia per una bona estona...

 

 

Tot és llest perquè hi hagi sort._________________ ________________________________________

 

Val, aniré ràpid perquè no tinc temps, que m'espera la pizza xD

Sento no haver penjat abans, m'ha estat impossible acabar el capítol. El següent arribarà diumenge i serà el Nadal :)

Què serà tot això d'Avalon? Què hauran trobat en Mike i en Heath als despatxos? Qui són els altres professors que estan conspirant? Què farà en Mike amb el regal? S'adonarà la Ruella que li han regirat l'habitació?

Tot això i més, próximamente ^^

Dedico el capítol a la Marta, la Roser i la Potter_granger. Mil gràcies! ^^

(AAAAAAAALEGRIA, és Festa Major!)

Un petó,

 

Marta


Llegit 644 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarlluna_de_plata 264 comentaris07/08/2012 a les 21:36:43
#23506Encara no he escrit cap fanfiction

HOLA!!!

Bueno, tenia els pels de punta durant tota l'estona. Mare de deu m'ha semblat curtissim el capitol, era una tensio constant. 9 proves... Es que no vull fer spoilers!!!! Personalment crec que els profesors volen entrar a Avalon, pero no acabo de tenir clar com XP 

En Mike mes li val portar el regal a sobre tota la maleida estona!! O si no m'enfadare!! XP Jo crec que la Ruella s'en adonara, pero no dira res... o si ho fa, no actuaran directament contra els desterrats perque implicaria admetre que era una cosa que no tenien que veure. 

Ara... HA TORNAT LA PARELLA Julie/Alex... Jalex? Aulie? Escull la que mes t'agradi XPXP Ha molat molt la escena a la sala de la Ruella, encara que m'hauria agradat una mica mes d'accio XP Pero ja em coneixes XPXP

Quan s'acabaran els vacances de nadal¿? (si, torna a sortir l'egocentrisme) Pero es que tinc ganes de veure com van les dinamiques entre en Mike y la Marta i si cambien les dinamiques entre l'Alex i la Julie... WAAA!! Estic enamorada...

Esta genial Marta, ja estic esperant el seguent amb ganes :D

Mei A. Snicket




Avatarhpkarina 373 comentaris08/08/2012 a les 00:10:37
#23507Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

alegria la meua en veure que havies pujat capítol! :D

uououououo!! M'encantaaaa!!! ^^ al final no s'havien oblidat de Mike, i Marta li ha enviat un regalet!! :3

hmmmm.... Jo crec que les proves són les proves de l'èlit, potser volen que un alumne/alumna entre a Avalon.... Però no sé què més dir :/

Àlex....... ¬¬ no hagas eso! Eso está muy mal!! ¬¬ no m'agrada la parella, li tinc mania a Àlex, ho sent XD

Wiiii!!!! Nadaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaal! :D navidad, navidad, dulce naviidaaaaaaaaaaaad!! hahahahahahahahha m'agrada el Nadal, jo també estic escrivint sobre Nadal xD

bé, crec que ja no em queda res més a dir, a veure si parlem prompte! ^^
 

un petó! `^




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris08/08/2012 a les 01:11:49
#23508Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Marta: sí? normalment em costa molt mantenir la tensió... sep, aquest número cada vegada se sent més xD i el que se sentirà... Lo del regal del Mike ja ho veureu, és moníssim ^^ Us agradarà segur segur :P Sobre si la Ruella se n'adonarà o no no us en puc dir res. Però els raonaments són bons :) No m'agrada unir noms, gràcies xD i no he dit pas que tornessin, només que l'Àlex és fastigosament adorable i atent i la Julie és incapaç d'oblidar-lo. Senzillament això. Les vacances de Nadal s'acaben al 17 i sento dir-te que t'emportaràs un xasco bastant gros xD però ja ho veuràs :P

Roser: bueeeno, si t'he fet feliç ja ha valgut la pena ^^ la majoria de gent sí... però no ha estat tan greu :) i el regal m'ha costat pensar-lo eeh? xD i mira que és una cutrada... amb Avalon, de moment, pel que he dit, aneu ben encaminades. Normal que li tinguis mania a l'Àlex xD Saps massa coses, tu, com perquè et caigui bé!  I el Nadal passarà bastant ràpid eeh? Lo just per posar en comú el que han descobert i que la Julie vagi a parlar amb la Cast xD Poca cosa, ja veus... al 17 tornen tots i hi haurà marxeta un altre cop ^^




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris08/08/2012 a les 01:31:30
#23510Encara no he escrit cap fanfiction

Com que m'endure un xasco? Ara tinc por... XPXPXP




AvatarPotter_granger 349 comentaris08/08/2012 a les 10:43:11
#23511Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ha estat molt bé, crec que era un capítol com l'anterior: no gaire acció i molta intriga. Em pregunto què hauran trobat els altres, i crec que les nou proves per entrar a Avalon són les nou proves de l'elit. Això em fa molta pudor.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris08/08/2012 a les 15:32:08
#23512Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Marta: tremola... :P

Potter_granger: lo important d'aquest era la tensió i la intriga, l'acció la deixo per les proves i al final de la ff xD Ja, és normal veure-hi una relació, el número nou es veu bastant per tot arreu. I anirà sortint més xD Gràcies per comentar! ^^




AvatarHermione Mitchie 47 comentaris12/08/2012 a les 12:02:49
#23517Tinc 3 fanfictions i un total de 13 capítols

Hola! Ja estic al dia amb la teva fic i la historia esta molt emocionant! A veure que es tot aixo d'Avalon... Be, no m'allarg mes,bye,




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris12/08/2012 a les 12:26:25
#23518Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

ueeee! T'has posat al dia un altre cop! :P Recuperar lectors sempre fa molta il·lusió ^^ Ja ho aniràs veient tot més endavant :) gràcies per tornar a llegir!




Avatarhpkarina 373 comentaris15/08/2012 a les 11:57:31
#23521Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

turuturúúú!!! Només et comente per a felicitar-te :P

PER MOLTS ANYS!

et desitge un dia ple de màgia i felicitat! ;)

m'avorriiiiiiiiiiisc!!! hahahahahahahahahahah que vaja bé :D




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris22/08/2012 a les 13:48:54
#23532Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

gràcieeeeees! :D

Demà... capítol ^^