Els desterrats - Capítol 17: Nou
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 23/08/2012 a les 12:43:55
Última modificació 23/08/2012 a les 12:43:55
Tots els capítols de Els desterrats
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 17: Nou

 

Capítol 17: Nou

 

En Mike va anar a deixar els seus paquets al costat de la cuina perquè els elfs els portessin arreu del món, on havien d'arribar. No eren gaires. L'últim que va deixar-hi era un paquet petit, indecís. No sabia si l'hauria encertat, però era el millor que se li havia acudit, encara que no fos massa original.

Finalment, el va deixar amb els altres i se'n va tornar a dormir a l'habitació. L'endemà, després dels regals, havien de posar en comú el que havien trobat als despatxos, i en Mike estava segur que la resta no tindrien gaire bona opinió sobre els seus resultats. Sobretot l'Àlex...

En fi. Demà ja tindria el problema. Ara tocava dormir.

 

 

 

-Que no has trobat res?

La veu de l'Àlex sonava, indignada, al costat de l'orella d'en Mike.

-No, no hi havia res sospitós al despatx del Harker. A més, hi havia molt poques coses. Si té alguna cosa a veure amb això, no és allà.

-I com sé que no ha estat gràcies a la teva ineptitud?

-Àlex!- va exclamar la Julie-. Fes el favor! Es tractava d'anar a buscar, no estàvem obligats a trobar!

-I, curiosament, tots hem trobat alguna cosa a veure amb el cas. Menys ell.

-Podríem haver estat nosaltres, i no t'hauria agradat que t'ho retraguessin així!

-L'Àlex té raó, Julie. Tots hem portat alguna cosa menys ell.

-I què vols fer-hi, ara? Deixa-ho estar i posem-nos amb el que tenim!

L'Àlex va fer una mala mirada a en Mike, que la va aguantar. Mentrestant, en Heath treia la nota que havia trobat al despatx del Mundass, el director del cor.

-Així que vosaltres heu trobat instruccions per a entrar a Avalon. Però no les heu pogut llegir totes, no?

-Desgraciadament, no. La Ruella estava entrant. Sabem el que ja us hem dit. Treu la còpia que vas trobar, a veure si aconseguim alguna cosa nova.

-És un missatge codificat. Bé, tampoc. El missatge es pot llegir clar, però no sabem de qui és ni a qui va destinat perquè tots fan servir pseudònims.

-Llegeix-lo, a veure què tal.

-Per l'Ares: Necessitem quedar per analitzar l'última persona del nostre pla. He parlat amb el Posidó i la Demèter, només em queda la teva confirmació i la de l'Apol·lo. Pel que fa als altres tres... ja han passat totes les proves, són de fiar. Et sembla bé si demà a les 5 ens veiem? Ja diràs el què! Firmat: Afrodita.

-Déus grecs? Tenint en compte que tenim un company que es diu Apol·lo, haurien pogut triar alguna altra cosa...

-A veure, donem per fet que l'Ares és el Mundass. La Ruella podria ser l'Afrodita o la Demèter...

Tots es van mirar en silenci, i en perfecta sincronització, van dir:

-Afrodita.

-I el Harker?

-Posidó? Jo l'hi veig, la veritat...

-Amb la qual cosa ens quedarien el Sawyer d'Apol·lo i la Wormwood de Demèter.

-Apol·lo queda perfecte pel Sawyer.

-En canvi, amb el temps que portem tractant la Wormwood, hauria posat la mà al foc que triaria Atena, si ho hagués de fer.

-Deixem això de banda, ja. Què diu d'un pla?

-Tenen un pla, això ha quedat clar. Pot tenir alguna relació amb Avalon?

-Potser la seva intenció és entrar-hi- va aventurar en Heath.

-Podria ser. Si no... no li veig la relació. Per això necessiten quatre persones més?

-Segurament.

-Espereu un moment- va dir la Julie-. Ells són cinc. Cinc + quatre, nou. No us sembla que el número 9 últimament és per tot arreu?

-És veritat...

-I espereu, que encara he trobat una cosa. És una llista amb uns quants noms. Alguns estan tatxats, altres encerclats i, finalment, n'hi ha un que està subratllat. Algun em sona...

-Digues els que estan encerclats.

-Amabelle Kelly, Aidan McArthur i Evangeline Gray.

-A mi també em sonen. I crec que no podem continuar amb això sols- va fer la Julie, seriosament.

-Dona, quan s'acabi el Nadal, tornen la Mei i la Marta. Ja serem tots 6.

-No em refereixo a això. Necessitem una ajuda de dalt.

-Vols contactar amb un professor!?- va preguntar l'Àlex, esverat, mentre la Julie s'arronsava d'espatlles-. Estàs boja! Com podem saber que no està ficat en aquest merder?

-Hi ha professors en els que es pot confiar!

-En qui? No podem anar a parlar amb el director, encara, seria precipitar-ho tot. I el mateix amb la McGonagall. En Hagrid no ens en diria res, i el que ens caldria seria algú de l'Ala Nord, per veure quina relació pot tenir això amb l'Elit i les proves. No n'hi ha cap que coneguem prou com per això. Així que el millor serà que ho deixem estar.

-L'Àlex torna a tenir raó- va intervenir-hi en Heath-. Deixa-ho, Julie.

En Mike, que havia estat tota l'estona sense dir res, va decidir dir-hi la seva.

-I la Cast? No crec que estigui ficada en aquest merder, francament.

-Però seria massa arriscat.

-I l'Stonewell?- va proposar la Julie.

-Ja hi tornem! No sé què trobes en aquest professor, Julie!- va cridar l'Àlex.

La Julie es va quedar callada davant dels crits de l'Àlex.

-Quedem que ningú parlarà amb cap professor. Queda clar?

Tots van assentir. La Julie es va aixecar i va marxar.

-Però tu de què vas?

L'Àlex i en Heath es van girar.

-Perdona?

-Sé que no et caic bé, i això no t'ho demano per mi. Si la Julie t'importa d'una mínima manera, fes el favor d'anar-la a buscar i disculpar-te. No tens dret a cridar-li així.

L'Àlex no va dir res.

-Ho dic de debò, com un consell. Aquesta vegada no vaig en contra teu ni res. Ho faig per la Julie. I crec que tu també hauries de fer-ho.

L'Àlex va fer que sí amb el cap en silenci i va sortir a buscar la Julie.

Ara venia el més difícil. On podia ser? La seva habitació era un bon lloc, ara que no la compartia amb ningú. Sí, segurament devia ser allà. S'hi va encaminar.

Un cop plantat va sentir uns sorolls a l'habitació de la Julie que li van confirmar que era allà. I estava plorant. Es va sentir culpable de cop.

I com podia pujar? Si intentava fer un pas, les escales es convertirien en una rampa que l'enviaria avall. Es va agafar a la barana i va pujar per fora, en el petit tros d'escala que sobresortia. Per sort, no es va convertir en una rampa i va poder pujar més o menys còmodament. Un cop a dalt, va saltar la barana i va obrir la porta fent el mínim soroll possible.

La Julie estava estirada de bocaterrosa al seu llit, amb les espatlles tremolant. El somriure permanent de l'Àlex es va congelar i es va acostar a ella sentint-se més culpable. La Julie es veia tan fràgil, allà, sola... mai l'havia vist d'aquella manera.

Es va acostar a ella i es va asseure al llit, posant-li la mà a l'espatlla.

-Deixa-ho, Mike. Saps que l'únic que em podria fer sentir millor seria que vingués ell a demanar-me perdó. I saps tan bé com jo que això no ho farà mai.

L'Àlex es va quedar xocat.

-Això penses de mi?

La Julie va deixar de tremolar de cop i es va eixugar la cara ràpidament, posant-se de costat però mantenint-se d'esquena a l'Àlex. Va notar com el cor, dins seu, li anava a mil. Fins i tot li feia mal. No, un altre cop no...

-Àlex?

-El mateix.

-Què fas aquí?

-Suposo que seguir un consell del meu enemic, que pel que sembla, s'ha preocupat més per tu que el que ho he fet jo. I em sap greu.

L'Àlex va intentar girar-la perquè el mirés, però la Julie es va mantenir on era i va fer que no amb el cap.

-No vull que em vegis la cara.

-Julie...

L'Àlex va fer un segon intent per girar-la i li va estirar el braç esquerre, que també mantenia amagat, mentre la Julie feia un crit ofegat i els ulls blaus de l'Àlex s'obrien com plats.

-Julie... què has fet?

Ella va intentar amagar el braç altre cop, però era tard. L'Àlex ja havia vist totes les marques vermelles que anaven de dalt a baix, repetidament. Va tornar a agafar-li al braç, mentre la Julie es resistia una mica, cosa que va deixar de fer de seguida. Quan el va veure, es va adonar que només podien estar fetes amb les seves ungles. Algunes eren profundes, i d'una en sortia un petit fil de sang. No podia deixar de mirar-ho sense creure-s'ho.

Llavors, es va girar cap a la Julie. Al final s'havia girat a mirar-lo, i per un moment va desitjar que no ho hagués fet. Tenia la cara vermella, i els ulls... deixaven escapar un dolor més gran del que mai hauria pogut imaginar que tingués la Julie a dins. Un dolor que no era d'aquell moment, era d'alguna cosa que feia dies que arrossegava.

Per què no s'havia adonat abans que li passava alguna cosa?

-Com és que en Mike s'ha adonat que no estaves bé i jo no ho he fet?

-Suposo que no hi has estat atent. I que se'm dóna bastant bé el teatre- va fer, amb una rialla.

-Vine aquí- va dir l'Àlex, inesperadament. La va agafar i la va incorporar fins que la va asseure al seu costat. Li va passar el braç per les espatlles i li va posar el cap contra el seu pit.

-Què fas?

-Va, plora.

-Què?

-Que ploris. Que no vull que et guardis dins les coses, com ho has estat fent aquests dies. I, després, m'explicaràs tot el que et passa. No tinc pressa.

La Julie es va alarmar. Explicar-li què li passava? Li podia dir moltes coses, com ara que no se sentia bé amb la gent de la classe, o que feia dies que se sentia insignificant. Però com li havia de dir que, sense ell, tot encara es veia més fosc?

I, llavors, sense ni tan sols adonar-se'n, es va posar a plorar, mentre notava els braços de l'Àlex que encara l'abraçaven més fort. Quan va aconseguir parar, l'Àlex li va fer un petó als cabells i li va eixugar les llàgrimes.

-Per què et portes tan bé amb mi?

-Perquè necessites algú que et cuidi. Mica en mica, les marques desapareixeran. Però si hi han estat és perquè volies fer-te mal per fora per matar el que tens dins. Poc a poc també ha d'anar desapareixent. No hi ha pressa. Però vull ser al teu costat quan passi. Cal que et recordi que ets una de les persones més importants de la meva vida?

-Recordar?- va fer la Julie, atònita-. No m'ho havies dit mai, això.

-Perquè considerava que no calia. Que ja es donava per entès. Però si cal, t'ho repetiré cada dia, perquè em passa que tinc un problema.

-Quin problema?

-Que gran part de la meva felicitat resideix al teu somriure. I no vull que deixis de lluitar pel que vols.

La Julie va trigar una mica a assimilar les seves paraules. Semblaven sinceres. Potser... potser podria oblidar el que sentia per ell i mantenir-lo al seu costat com el seu millor amic. Potser els núvols negres de dins seu s'allunyarien. Potser el seu braç ja no tindria més marques.

Al pensar-hi, el va mirar i es va horroritzar.

-Per què ho he fet?

L'Àlex li va agafar la mà, amb la qual cosa va tapar el braç i les marques van deixar de veure's.

-L'important és que no hi tornis. Intenta-ho. A més, és Nadal. No vull que deixis de somriure.

La Julie va aconseguir fer un somriure petit.

-Veus? Això m'agrada més!

El somriure es va allargar, però no va durar gaire, ja que es va posar seriosa de cop.

-Necessito que em facis un favor.

-El que sigui, si puc.

-No és només per mi. També és per la Marta.

L'Àlex va posar una expressió interrogant.

-Deixa de tractar així en Mike. Quan ets amb ell... no ho sé, et converteixes en una altra persona, i aquesta persona és senzillament detestable.

L'Àlex va esbufegar.

-És que, sabent el que havia sentit la Marta per en Mike en anys anteriors, no puc evitar pensar que, en qualsevol moment, em dirà que se l'estima a ell i marxarà.

-I tractant-lo així creus que hi ajudaries, si fos el cas?

-No, suposo que no. D'acord, et proposo un tracte. Jo tracto bé en Mike si tu parles amb la Marta sobre ell i després em vens a dir el que t'ha dit. Però com si hagués estat una iniciativa teva, eh? A mi no em mencionis. Ho faràs per mi?

La Julie va sospesar les possibilitats. El seu millor amic, del qual estava enamorada, estava sortint amb la seva millor amiga, de la qual s'havia enamorat la persona que li feia més costat en aquell moment. I fer-li cas a l'Àlex volia dir mentir a la Marta i trair en Mike. Per no mencionar el fet que ajudaria la relació entre l'Àlex i la Marta.

Per aquestes i moltes altres raons, després de reflexionar, la Julie va respondre:

-D'acord, ho faré...

Sí, ja. Però no podia fallar-li a l'Àlex.

-Gràcies, Julie!- va fer ell abraçant-la-. Ets la millor amiga del món!

Sí, ja.

La millor amiga del món.

 

 

 

La Julie va recórrer uns quants passadissos per arribar al lloc que buscava i va trucar la porta.

-Endavant!

La Julie va entrar a un despatx ordenat i ple de llibres.

-Hola, Julie! Passa, passa. Com estàs?

-Molt bé, professora Cast, moltes gràcies. Volia parlar amb vostè sobre algunes coses...

La Julie es va asseure i li va relatar a la professora Cast, fil per randa, tot el que havia descobert sobre el complot de professors de l'Ala Nord.

-Ara entenc la insinuació de l'Alessia! Creu que vaig ser jo, la que va entrar al seu despatx!

-Ostres... em sap greu!

-No, no te'n sàpiga. Això ens pot portar a situacions divertides. I pel que fa a tot això del complot... crec que ens haurem de trobar sovint per investigar, tu i jo. Perquè no vols que se n'assabenti ningú més, oi?

-No, ningú.

-Molt bé, doncs ja tinc el següent pas. Heu d'entrar al despatx de l'Alessia altre cop, d'aquí unes setmanetes. Necesitem la continuació de les instruccions. Necessitem saber com entrar a Avalon.

 

You've got to give a little more than you take.______________________________________________

 

Ja sóc aquí! ^^ Ho sento, però he estat una setmana fora i completament desconnectada... però l'he aprofitat i tinc novetats! ^^

He estructurat tots els capítols que em falten dels Desterrats, i m'he adonat que no ho puc fer cabre tot en 30 capítols xD Així que passem als 35! ^^ I ara que tinc més o menys tot el que passa, serà més fàcil escriure :)

Alguns ja ho sabeu, però per altres tinc una sorpresa! Després d'aquesta ff, vull anar directament al 7è curs. Però resulta que, pel mig, hi ha uns quants anys, així que faré una mini-ff d'aproximadament 10 capítols que té un tema principal que crec que us agradarà molt ^^ Doncs aquesta també la tinc tota estructurada, anirà des del principi de 4t fins el dinal de 5è. I tinc moltíssimes ganes d'escriure-la! (Però encara falta eeh?)

Dit això, què us ha semblat el capítol? Intentaré tenir el pròxim pel diumenge, però no puc prometre res... anyway, s'intentarà! ^^ I sinó dijous :)

Anem descobrint més coses! Qui són els 5 professors? I les altres 4 persones? Què coi fa el número 9 per tot arreu? Què passarà amb en Mike? I la Julie i l'Àlex? Es podrà confiar en la Cast? S'adonarà de res més la Ruella? I l'Àlex i en Heath s'assabentaran de que la Julie ha contactat amb professors?

Tot això i més, a la continuació! ^^ (Mola, això de fer de telenovela xD)

Au doncs, marxo que he de matar gent xD (Temes del TREC... n'estic farta -.-)

Ale doncs, comenteu mooooooooooolt i fins el pròxim!

Un petó!

 

Marta


Llegit 650 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris23/08/2012 a les 14:27:32
#23533Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Els cinc professors... No ho veig clar. Però quants eren els finalistes de les proves de l'Elit? Si eren quatre, tot encaixa, podrien ser... Però em sembla que no eren quatre.




Avatarhpkarina 373 comentaris23/08/2012 a les 15:27:51
#23534Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

hola!! M'agrada molt el capítol, com sempre! :P m'encantaaaa jo vull llegir-ho tot LLYA!! XD

bufff... massa incògnites xD Segur que se n'assabentaran, però la Cast és de fiar, així que no passarà res. La Ruella els pillarà i es complicaran les coses i Julie i Àlex, millor no dic res xD

bé, i fins ací la meua aportació! XD ja parlem! ^^




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris23/08/2012 a les 15:43:59
#23535Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Potter_granger: Els finalistes? Amb tot aquest tema, la resposta es dóna sola. Són 9 xD Així que tot està relacionat... Però 4 no són. Tot i així, continua per aquest camí, que no vas malament! ^^

Roser: uuui, queda una mica eeh? xD i després què? quan s'acabi, no sé què faré xD d'això es tracta, que si no no teniu en què pensar ara a l'estiu! :P Hmmm... és igual, no diré res xD Vosaltres aneu fent hipòtesis :P Ale doncs, fins el pròxim! ^^




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris23/08/2012 a les 15:59:41
#23537Encara no he escrit cap fanfiction

... 

...

...

Trauma. Trauma. Aish... Mare de deu. A plorar com una condemnada. Espero que la Julie estigui millor apartir d'ara... Wa... Ho sento estic trauma XP M'ha impactat molt. A veure, intentarem parlar de la resta del capítol...

L'Alex i en Mike son l'ostia, i m'agrada que a poc a poc s'estiguin fent amics. Visc amb l'esperança de que algun dia treballin be junts :) En Mike es l'ostia :) es el millor :D el tema profes... Ni començo XP En Harker... <3 si, m'agraden els dolents XP 

El tema pseudonims... Estic d'acord amb que la Marilda Wormwood no està ficada amb això... Per començar perquè hauria escollit Atena i... No se, no em sembla la noia que faria una cosa així. En Sawyer en canvi... 

 

Bueno, en Sherlock s'en va a dormir XP molt bon capítol :D

 

Ja estic esperant el següent....




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris23/08/2012 a les 19:26:01
#23538Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Jo et vaig avisar que hi havia un moment dramàtic eeh? xD Però tampoc és com per plorar, dona! El personatge de la Julie és un pèl trist. Però el fet que sigui un personatge i no una persona real ens assegura que tindrà el seu final feliç ^^

L'Àlex i en Mike... no, no es fan amics, senzillament es suporten, per no fer massa mal. Saben que no són els únics que surten escaldats de la seva relació dolenta, així que es limiten a ser correctes l'un amb l'altre. Res més lluny d'això, de moment. El tema profes no vas malament. Ja s'anirà veient tot més endavant ^^ (i la majoria ja ho saps, crec, no? xD)

Gràcies per passaaaaar! ^^




AvatarHermione Mitchie 47 comentaris25/08/2012 a les 00:00:44
#23539Tinc 3 fanfictions i un total de 13 capítols

Quina emocio i quants de secrets...  A veure que pasa... I que mono es l'Alex... Be, estic molt liada amb els profesors i no tenc ni idea de qui poden ser... Continua aviat!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris25/08/2012 a les 00:40:23
#23540Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Sí eeh? Poc a poc hem anat afegint coses i s'està fent una bola molt grossa al voltant del tema... l'Àlex és massa mono. Perquè pot fer el que vulgui amb la Julie. I això no està bé. Però la Julie no pot evitar buscar-lo sempre, i aquí tenim el problema amb que sigui massa adorable xD Tranquila, ja ho aniràs veient ^^ Gràcies per passar! :)