Els desterrats - Capítol 18: Retorns i retrobades
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 30/08/2012 a les 18:40:56
Última modificació 30/08/2012 a les 18:40:56
Tots els capítols de Els desterrats
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 18: Retorns i retrobades

 

Capítol 18: Retorns i retrobades

 

-Hi havies pujat mai, al Hogwarts Express, a part de pel principi i el final de curs?- va preguntar la Marta.

-Sí, una vegada. Però no és divertit, tan buit...- va respondre la Mei.

-Algú ha dit que volia diversió?

La Mei es va fer enrere un moment al veure un cap ros entrar al seu compartiment. En Malfoy, un altre cop?

Llavors es va adonar del seu error. Per segon cop, havia confós l'Apol·lo pel Malfoy!

-Així que tenim unes noies avorrides... és el vostre dia de sort!

L'Apol·lo va entrar al compartiment i es va asseure al costat de la Mei. Mentrestant, ella continuava preguntant-se com els havia pogut confondre DUES vegades! D'acord que els dos eren rossos i tenien els ulls blaus, però a part d'això no s'assemblaven en res...

O sí? La Mei s'anava mirant l'Apol·lo mentre intentava buscar similituds entre ells...

-Mei! Que té monos a la cara, l'Apol·lo?

La Mei es va girar i es va adonar que també havien entrat en Ged i en Liam, amb la qual cosa el compartiment s'anava omplint.

-I què, noies, com heu passat les vacances?- va preguntar en Liam, amb el somriure de sempre.

-Molt bé, però s'han fet curtes...- va fer la Mei, intentant entrar en un altre tema.

-Jo trobo a faltar Hogwarts, doncs. Tenia ganes de tornar- va replicar la Marta.

-És clar- va dir l'Apol·lo-. Perquè tu hi tens l'Àlex esperant-te.

La Marta li va treure la llengua mentre en Liam pensava en com hauria passat la Julie aquells dies. L'havia d'anar a veure tan bon punt arribés per veure com estava.

-I tu què tal, Ged?

-Jo? A casa, com sempre. A aguantar la pesada de la meva germana.

-Tens una germana?

-Sí, més petita. Saps aquestes nenes tan i tan paves que els clavaries un mastegot?

-Una d'aquestes nenes, germana teva?

-Exactament.

-Sembla impossible...

-Estaria bé que ho fos. No ha apreciat mai la cultura ni res del que és apreciable... Canviant de tema, quan tornem a Hogwarts, vull anar a parlar amb el Mundass. Vull muntar l'orquestra peti qui peti.

-Em sembla bé!- va dir la Mei-. I si no es pot fer aquest any, el que ve.

Al cap d'unes hores, van arribar a Hogwarts. La Marta no va trigar a trobar l'Àlex i a llançar-se a sobre seu. En Liam va buscar la Julie, però no es veia pels voltants. Una noia prudent. Mentrestant, en Ged també va desaparèixer, així que va deixar la Mei i l'Apol·lo sols.

L'Apol·lo va activar el seu somriure Vitaldent i es va girar cap a la Mei.

-Que busques algú?- va preguntar al veure que mirava a tot arreu entre la multitud.

-Jo? Que va, no busco ningú.

-Llavors... ja que ens han deixat sols, et sembla si anem a donar un tomb?

La Mei se'l va mirar, dubtant. Continuava amb el somriure Vitaldent i els ullets blaus suplicants... Ai, coi, qualsevol li deia que no!

 

 

 

Feia un dia perfecte. Tot i ser hivern, semblava que el sol havia decidit aparèixer entre aquells núvols constants que portaven tot l'hivern cobrint el cel. Hogwarts estava ple de gent, de moviment, despres d'uns dies de pausa.

Tot i això, la Julie mirava per la finestra, intentant ser aliena a tot el que passava. Les vacances s'havien acabat, i amb elles, tots els bons moments amb l'Àlex. Però tot era diferent... ara sabia que el tenia al seu costat, i que no marxaria. I realment es veia capaç d'oblidar-lo com el que era i mantenir-lo com a amic. Encara que li costés.

Però no podia sortir com si res i saludar tothom. Preferia evitar les imatges dels retrobaments.

-Julie!

Una Marta somrient entrava a l'habitació, i la Julie no va poder fer més que correspondre a la seva abraçada.

-T'he trobat a faltar! Ja has vigilat prou l'Àlex i en Mike, quan no hi érem?

-A ells i a en Heath, però molt em temo que passen bastant de mi...

-I això?- va fer la Marta amb cara espantada-. Què han fet, ja?

-És igual, ja us ho explicarem. Han passat moltes coses aquestes vacances!

-Quina por em feu... per cert, on és en Mike? No l'he vist per aquí...

-Segurament es deu haver quedat a l'habitació. Si el vols anar a saludar, vés-hi.

-Ja hi aniré després, dona. Que nosaltres fa molt que no ens veiem!

Llavors, la Julie va recordar la promesa que li havia fet a l'Àlex uns dies enrere. Havia de parlar amb la Marta per veure com estava amb en Mike. Va dubtar una vegada més. Es tractava de trair, en certa manera, en Mike, que s'estava portant meravellosament amb ella, i la Marta, la seva millor amiga. Trair i mentir-los. Que bonic.

I tot per fer-li un favor a l'Àlex.

-Escolta, Marta... no t'ho prenguis malament, eh? Però com estan les coses entre tu i en Mike?- de seguida es va penedir d'haver-ho dit-. Vull dir, és que en Mike...

-No t'excusis, tranquil·la, és normal que et preocupi- va fer la Marta, posant-se seriosa de cop-. Fa molt temps, jo pensava que hi havia alguna cosa entre nosaltres. Però ell va deixar clar que no volia, amb la qual cosa el vaig haver d'oblidar. I ho vaig fer, i he passat pàgina. A més, ara sembla que torna a ser simpàtic amb mi, des que no vull res. I amb l'Àlex sóc molt i molt feliç.

La Julie es va quedar callada. Sort que en Mike no ho havia sentit. Si ho hagués fet... podia imaginar-se perfectament la seva cara.

Però al cap d'un temps, com que la Marta i l'Àlex ho deixarien, ella i en Mike tindrien una altra oportunitat. Ella, per la seva banda... se n'havia d'oblidar igualment.

-No dius res... no és el que esperaves?

-Tampoc sé què esperava. Però m'alegro que ho tinguis tan clar- va somriure la Julie.

-Ara sí que crec que aniré a la seva habitació. Li he de donar una cosa- va dir la Marta.

-Puc preguntar el què?

-Ja ho veuràs- va fer amb un somriure enigmàtic.

La Marta va sortir de l'habitació i, immediatament, va començar a córrer. Fins aquell moment no s'havia adonat de fins a quin punt havia trobat a faltar en Mike.

No tant com a l'Àlex, és clar.

Va arribar ràpidament a la seva habitació i es va parar, de cop, a la porta. Esperava que fos allà.

Va trucar a la porta intentant tranquil·litzar la respiració agitada que tenia per haver fet aquella correguda. Al cap de pocs segons, una veu molt coneguda va dir:

-Endavant!

La Marta va entrar en silenci i amb un somriure radiant, contenta de tornar-lo a veure.

-Què tenen aquestes finestres que tant tu com la Julie hi esteu mirant mentre els altres arribem? Que no pensaves venir a saludar?

-Pensava que ja estaríeu tots atabalats, amb tanta gent- va respondre en Mike, al que, potser, se li van il·luminar una mica els ulls.

-Clar, i no se t'ha acudit que potser alguns tenim més ganes de veure't a tu que a molts dels altres?

La vista d'en Mike va anar directament al coll de la Marta, on va veure un penjoll amb una pedra al final. No necessitava veure-la de prop per saber que posava el seu nom.

-Portes el penjoll!

-Evidentment que sí! Va ser el primer regal de Nadal que vaig obrir.

-Sento la poca originalitat... m'he copiat del teu regal d'aniversari.

-Que era una xorrada. Però amb el penjoll i tot això porta tot un significat a sobre, que és el millor de les pedres. Jo he donat la idea, tu el significat. Qui és la cutre ara?

-No és cutre la idea de les pedres! A mi em va agradar molt...

-Doncs espera, perquè tinc una cosa a proposar-te.

La Marta es va treure el penjoll i li va allargar amb la mà oberta.

-Et proposo un canvi de penjolls. Jo em poso el que porta el teu nom i tu el que porta el meu. Què et sembla?- va fer amb un somriure.

-Em sembla una de les millors idees del món- va dir en Mike, amb la boca mig oberta.

 

 

 

La Julie va decidir-se a baixar a la Sala Comuna per veure si trobava algú. A més, tenia ganes de veure en Liam. Al pensar que segur que l'hauria buscat sense èxit es va sentir malament.

Però a la Sala Comuna ja hi va trobar algú que la va frenar.

-Julie! Pensava que series amb la Marta a l'habitació...

-La Marta ha marxat fa uns cinc minuts a veure en Mike a la seva habitació- al veure la cara de l'Àlex, va afegir-. I ja he parlat amb ella sobre això.

-Sí? Què t'ha dit?

-Que no vol res amb en Mike. Que com que ell va demostrar que no volia res, ella el va haver d'oblidar, i ho va aconseguir. Que ha passat pàgina. I que amb tu és molt i molt feliç.

-De veritat?

-Em sembla mentida que una persona amb la teva experiència en aquests afers es pugui sentir insegura.

-Suposo que en Mike és un contrincant potent.

La Julie es va menjar la paraula "gelós" per no entrar en una discussió.

-Vaig a buscar-la. Moltes gràcies, Julie. Ets la millor.

-A disposar- va respondre ella, amb un somriure.

Quan l'Àlex va haver pujat, ella es va girar amb una ombra a la cara. Per què coi s'estava dedicant a eliminar els obstacles entre l'Àlex i la Marta? No estaria bé posar-ne més, però eliminar-los? Quan la relació entre ells dos era a les mans de la Julie, ella havia decidit salvar-la. Per què no podia negar-se a res que li demanés l'Àlex?

També se sentia malament. Si en Mike ho sabés... i si la Marta se n'assabentés, també, se sentiria fatal. Utilitzada.

Quan la Julie anava a sortir a buscar en Liam, va decidir anar per un altre camí. En Liam es podia esperar una estona més.

L'únic lloc que li venia al cap per estar sola era un passadís força estret i apartat, que havien fet servir ella i l'Àlex sobretot els últims dies, però també altres vegades, quan volien escapar-se de la gent i del soroll i desconnectar una estona.

No sabia si era el millor lloc per anar, en aquell moment. Però la mussolerissa estaria plena de gent i no se li acudia res més. Així que es va dirigir cap allà.

 

 

 

-I com és que t'han deixat sola, els teus amics?- va preguntar l'Apol·lo.

-La majoria eren a Hogwarts, i la Marta... ja tenia feina a trobar-se amb l'Àlex. El que no entenc és on deu haver anat en Liam- va dir la Mei.

-Segurament a buscar la Julie.

-La Julie? No els he vist gairebé mai junts. Vols dir que hi ha anat?

-Hi pots pujar de peus. Així que la Julie no us ha dit que es fan molt des que va començar l'Elit?

-És veritat que van anar junts a la primera prova! Tenim la quarta prova d'aquí res. Ja em fixaré en si parlen.

Una figura que no havien vist es va asseure al costat de la Mei.

-Bona tarda!

-Malfoy!- aquesta vegada SÍ que era ell-. Què hi fas, aquí?

-Gaudir d'una posta de sol al costat del llac, com vosaltres. Us he vist tranquils i he decidit venir a donar-vos una mica de vida.

-Vés-te'n a pastar. Ni cas, Apol·lo, fem com si no hi fos.

Però la Mei no podia evitar anar-li fent mirades, i al girar-se i trobar-se amb la cara de l'Apol·lo, que era semblant, s'anava posant nerviosa mica en mica fins que va cridar.

-No es pot estar així! Malfoy, vés a la merda. Apol·lo... ens veiem a l'hora de sopar.

I va marxar així, deixant els dos nois mirant-se i arronsant-se d'espatlles, mentre en Malfoy esbossava un somriure mal dissimulat.

 

 

 

La Julie es va asseure al terra d'aquell passadís estret on ella i l'Àlex havien passat tantes estones. No podia més. Senzillament, s'havia cansat de pensar només en els altres. I ella què? Que potser no tenia dret a una mica de felicitat? La situació a la que l'havia portat l'atzar era completament absurda; vista des de fora, graciosa i tot. S'havia passat cinc mesos enamorada d'un noi que no va fer més que embolicar-se amb gent que ella no coneixia. I, per si fos poc, actualment estava sortint amb la seva millor amiga, a la que ella no es va atrevir a dir que estava enamorada de l'Àlex. I, és clar, com que l'atzar tira unes cartes molt cabrones, ara ella es trobava al mig de la relació amorosa entre la Marta i l'Àlex, intentant fer el millor per ells i ajudar-los a ser feliços. I la seva felicitat, què? “No vull que deixis de lluitar pel que vols”, li havia dit ell. “El que vull ets tu”.

I es moria de ganes de dir-li, de dir-li que per ell es moria, que per ell matava, que ell ho era tot.

Vols saber què em passa? Doncs em passa que em fot posar sempre la meva felicitat en segon lloc, que em fot veure com l'abraces, com li demostres que l'estimes, que em fot no ser jo. Que em fot no confiar en les persones, que si m'hagués atrevit a dir-li que sí quan em va preguntar si t'estimava no hauríem arribat a aquest punt.

I llavors no podia evitar pensar en el moment que ell li havia dit que era una de les persones més importants de la seva vida. I es va adonar que ell l'estimava, i no pas poc, i va sentir que ja no necessitaria que ell sentís res més per ella. Que tenia massa sort. Una sort que no es mereixia.

L'Àlex era la persona que la feia estar més malament i la que l'animava amb més facilitat quan ja era a terra. Que irònic.

I al fer-se aquell embolic mental, no va poder fer més que tirar el cap enrere, repenjar-lo a la paret i tancar els ulls mentre murmurava:

-Això és una puta paradoxa.

 

 

A small but still resilient voice.__________________________________ _______________________

 

 

Hoooooola gent! Ho sé, últimament costa molt penjar capítol :/ Però és que tot està ple de FMs... algú ha vist avui els castells de Vilafranca? Buah, quina cosa més bèstia...

En fi, el capítol :) Avui no ha estat gaire acció, més psicològic i sentimental, però bueno, hem d'anar variant :) Com veieu la relació de l'Àlex i la Marta amb els seus respectius inquilins? Per començar, tenim el fet que la Julie està intercedint per salvar la relació d'ells, que no és poca cosa. I després, l'amistat potentíssima que uneix la Marta i en Mike. No ha sigut moníssim, això dels penjolls? *-* I hem introduït una mica més el fet que l'Apol·lo s'assembli al Malfoy i les seves conseqüències xD L'Apol·lo és com el Malfoy però en (MOLT) guapo xD

Al següent capítol la cosa s'anima, perquè ens trobem amb la 4a prova i un partit de Quidditch de l'Ala Nord. Personalment, la 4a prova m'encanta, és tan... serp! xD

Recordo que estàvem amb el tema dels profes que fan un complot, i teniu per pensar qui poden ser i la relació amb Avalon i amb l'Elit. Aneu-hi reflexionant :P

Com veieu els personatges, ara que ha passat una mica més de temps? Quins us agraden i quins us cauen fatal?

Ho deixo així, que teniu moltes preguntes per respondre! Queda dedicat a la Marta, la Roser, la Potter_granger i l'Hermione Mitchie. Moltíssimes gràcies! ^^ També li dedico al David, encara que no se n'enterarà mai xD Perquè li vagi molt i molt bé la seva operació :)

Un petó a tot(e)s! ^^

 

Marta


Llegit 664 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avatarlluna_de_plata 264 comentaris30/08/2012 a les 20:14:08
#23550Encara no he escrit cap fanfiction

Mike/Marta. FOR THE WIN!!!!!

En serio, ja esta, no importa lo molt que em moguis les parelles o com em diguis que anira la historia. Soc fan d'aquesta parella fins la mort. Jo crec que el tema penjoll portara problemes entre l'Alex i la Marta. (I ho sento molt pero tinc ganes XP) Pero a la vegada apropara a en Mike i la Marta. Aish!!!!! <3

Per el costat Alex i Julie... la cosa es mes... complexa. Sincerament no crec que la Julie es mereixi estar aixi per un noi. Pero a la vegada... m'agradaria que conseguis el que busca. Osigui que estic dividida.

El problema que s'acosta que tan diverteix a cert ros fastigos de Slytherin... (si, l'estimo molt XP) Sera un pollo tamany Gossip Girl. Pero que hi farem XP 

Si, els sentiments dins dels Desterrats son complicats pero es tindran que anar preparant per la prova serpota que ve ara. 

Personatges que molen: Julie, Marta, Mike, Alex, Heath, Mei (como no XP), Liam, Apol·lo, Ged, Stella.

Que cauen malament... de moment ningu en particular, pero aixo mola!!!!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris30/08/2012 a les 20:27:31
#23551Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

O sigui que els Desterrats, els 3 tenors i la Gregory. Sí, no anem malament, doncs xD Val, t'encanten en Mike i la Marta. Són la cosa més mona del món. Que on és el problema? Que en Mike no existeix i jo estic sola com una mussola TT xDD Sep, el costat Àlex-Julie és bastant tèrbol i no mola. Aquest tema va per bastant llaaaaaaarg, així que la cosa té temps per millorar o tallar-se definitivament :) El que el fa somriure és que us ha aconseguit separar, dona xD El pobret està gelós, però no ho admetria mai :P necessitarà moooolt de temps... ssssssssssssssi, la prova serpota a mi em mola moltíssim xD el que passa és que té guanyador abans de començar...




Avatarhpkarina 373 comentaris31/08/2012 a les 02:08:59
#23554Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

huola!! Són les 2:07 i demà m'he de despertar a les 9, però ací estic jo! llegint el capítol! :D

a veure... la Julie és tonta, no sé perquè els ajuda tant i no hauria de conformar-se, es mereix més que això.

Marta sé que no ho fa amb mala intenció, però no s'adona que el pobre Mike ho està passant malament? Redéu no sigues tan cuqui! :(

Apol·lo (per la foto que m'has passat) és molt guapot, però Malfoy (Tom Felton) és sersi, i això és algo que està ahí XD

El capítol està guaiiii!! (encara no ho havia dit xD)

el próxim quidditch? I estàs emocionada? Estàs segura? Et trobes bé? :P una prova molt serp?? hmmm........ aquí hauran d'enganyar/manipular? XD

bé, i fins ací el meu comentarii!! és llarguet eeh?? :P

un beseet! ^^




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris31/08/2012 a les 13:59:54
#23555Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Així m'agrada! Ambil·lusió! :P La Julie necessita adonar-se de moltes coses, però temps al temps :) Ja veuràs que un dia arribarà al punt de dir PROU i el que sortirà escaldat serà l'Àlex. Oh, però en Mike havia començat a passar olímpicament de la Marta, i ella està convençuda que no sent res més per ella que una amistat molt forta, que ella també sent. El Tom Felton amb 13 anys no era tan sersi xD I l'Alex Pettyfer és molt Alex Pettyfer... El Quidditch no m'entusiasma, el que m'encantava era la 4a prova! Ja veureu... ^^




AvatarPotter_granger 349 comentaris31/08/2012 a les 14:25:05
#23558Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Les parelles Àlex/Julie i Mike/Marta són les més mones! Però... Una prova molt serp? Hauran de manipular o enganyar? O es tracta d'una prova on hi ha serps?

I el complot dels professors m'intriga moltíssim, però em lia una mica. Per què fan que hi hagi nou finalistes si ells ja son cinc? Faran, entre els cinc, alguna cosa per fer entrar als nou finalistes a Avalon i després... ja es veurà el que passa? O dels nou finalistes en triaran quatre per entrar amb ells cinc a Avalon?




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris01/09/2012 a les 12:29:04
#23562Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

A tots ens agraden aquestes parelles... xD Més aviat la primera opció! Aquesta prova serà molt per als Slytherins... Les preguntes que et fas són molt lògiques, i estava esperant que us les féssiu xD I el fet que vulguin entrar a Avalon encara no se sap eeh? Tu pensa que és una especulació dels personatges i vostra, ni jo ni els profes ho hem confirmat xD Així que també podeu pensar altres opcions :P




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris06/09/2012 a les 02:17:38
#23572Encara no he escrit cap fanfiction

Ja estic esperant el següent com una addicte.....