Els desterrats - Capítol 22: Una nit molt llarga
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 22/12/2012 a les 17:28:01
Última modificació 22/12/2012 a les 17:29:25
Tots els capítols de Els desterrats
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 22: Una nit molt llarga

 

Capítol 22: Una nit molt llarga

 

-Merda...

El professor Harker es va ajupir a recollir la bossa, mentre la Marta i en Mike s'ho miraven amb els ulls oberts.

No.

No podia ser.

El Harker era un vampir!

La Marta i en Mike es van mirar amb cara d'horror. Estaven atrapats al despatx d'un professor, on s'havien colat sense permís i que, per si fos poc, els podria agafar i xuclar-los la sang.

Fantàstic.

Sense dir res, van observar com s'acabava la bossa i la llençava a una paperera que no havien vist abans. Tot seguit i amb cara de satisfacció, va anar cap als instruments i va treure una guitarra d'una de les fundes, es va asseure a la cadira i va començar a tocar-la.

En Mike i la Marta es van tornar a mirar i ell va murmurar:

-Serà una nit molt llarga...

 

El professor Harker no va deixar la guitarra fins al cap d'una hora, i en aquell moment ni la Marta ni en Mike es sentien les cames. El vampir es va dirigir cap al seu despatx i va posar un disc antic, dels de vinil, a un gramòfon molt decorat. Va tancar la porta i els va deixar completament a les fosques.

-Em pensava que no marxaria mai...

-No parlis tan fort, que et pot sentir!

-Mike, té la música posada. No em sentirà, hi pots pujar de peus.

-Igualment serà millor que baixem la veu.

-D'acord...

Es va fer un silenci que va durar un minut. Dos minuts. Tres, quatre, cinc. La Marta i en Mike s'anaven mirant, però cap dels dos sabia què dir.

-I ara què fem?

-No ho sé. Esperar, suposo...

-I què esperem, exactament?

-Que es faci de dia i que surti per fer classe.

-És a dir, que ens estarem tota la nit aquí ficats.

-Sí, suposo...

-Hauríem de trobar una manera de posar-nos que ens permetés tenir circulació a les cames, doncs. Un moment... Lumos! Això ja va millor. Crec que hi cabrem, gira't i posem-nos al llarg del bagul, així podem estirar les cames.

En Mike va fer les maniobres com va poder i la Marta es va posar al seu costat, quedant molt més a prop d'ell que abans.

-Això ja és una altra cosa... estem estrets però almenys podrem sortir d'aquí caminant.

En Mike no va dir res, i la Marta tampoc. La vareta era a l'altra punta del bagul, fent una llum lleu. De fons, sonava la música clàssica que escoltava el professor Harker. Era Vivaldi.

En Mike es va posar a pensar en com havia acabat dins aquell bagul a aquelles hores de la nit. Era tan fàcil que el Harker els trobés allà... i si els trobava, què passaria? Amb el nerviós que estava ell i la Marta, en canvi, se la veia tan tranquil·la, com si ho hagués fet tota la vida, com si el perill anés amb ella. Quin merder... Com se li havia acudit anar al despatx del Harker? La seva competitivitat i el seu orgull havien pogut amb ell. Al final, l'Àlex havia guanyat.

Una tremolor al seu costat el va sorprendre i li va fer perdre el fil dels seus pensaments.

-Marta? Estàs bé?

Com a única resposta va obtenir un sanglot ofegat, que intentava no ser escoltat.

-Marta! Què et passa?

-Res, deixa'm, ja em passarà.

-Però com coi vols que et deixi? Va, digues, no t'ho quedis per tu.

-És... res, aquesta situació. Estem aquí, al despatx d'un vampir, i vés a saber què ens passarà si ens troba, cosa que no és difícil. I el pitjor és que havia vingut per estar millor, per demostrar-li qui sóc a l'Àlex, i l'únic que he aconseguit és empitjorar les coses...

-És culpa meva.

-Com?

-Que he estat jo, el que t'ha convençut per venir. Si ara ets aquí i ho estàs passant malament tota la responsabilitat és meva.

-No! Mike, sisplau, no em diguis això, ara. Saps que no ha estat culpa teva. L'únic que volies era ajudar-me i no saps com t'ho agraeixo. I l'últim que desitjo ara mateix és que tu et sentis malament per culpa meva, que amb tota aquesta merda de l'Àlex m'he dedicat a anar perdent la gent que m'importa i ara tu estàs així, i sóc una dèbil perquè sé que un cor trencat no és res comparat amb altres problemes, i no sé guardar-me les coses per mi i no puc evitar plorar i em sento inútil...

-Marta-. En Mike va fer una pausa-. Mira'm.

-No vull que em vegis amb aquesta cara.

-Va, fes el favor- en Mike la va agafar per la barbeta i la va obligar a girar la cara. Va veure, amb la llum tènue de la vareta de fons, que tenia els ulls molt vermells i inflats-. Primer de tot, que no ets dèbil, d'acord? Ets una persona que ho ha passat malament, i tens dret a tenir els teus mals moments. Segon, que ni de lluny et lliuraràs de nosaltres, així que no et facis il·lusions pensant que hem marxat de la teva vida, que ens hauràs d'aguantar durant molt temps. I tercer, que plorar no és dolent. Així que ara ploraràs i deixaràs anar-ho tot.

-No penso plorar més. Ara ja està.

-Vols deixar de ser tan tossuda?

La Marta va girar la cara i en Mike va bufar. De veritat, no sabia què tenia que li faria fer qualsevol cosa per tornar-la a veure somriure.

Va aixecar el braç com va poder en aquell espai tan estret i li va passar per les espatlles.

-I ara, plora.

-No penso plorar.

-Doncs almenys abraça'm, estúpida. Que no m'agrada veure't així.

La Marta es va acostar a ell i el va apretar fort, ben fort, fins que va passar l'inevitable i en Mike va tornar a notar aquells tremolors. La va abraçar encara més fort en silenci, en un silenci que ho deia tot. Mica en mica la Marta es va anar desfogant, i mica en mica va deixar de plorar.

-Millor?

-Sí, sí, perdona.

-No m'has de demanar perdó per res, d'acord? I ara- va dir, arrepenjant el cap de la Marta a la seva espatlla-, dorm.

-I el Harker?

-Jo aniré vigilant. Si passa res, et desperto.

-Sí home! Jo dormint i tu despert tota la nit! Ni parlar-ne, em quedo desperta amb tu.

-Que no, que jo no tinc son, de veritat.

-Però això tampoc vol dir que no hagis de dormir en tota la nit!

-T'ho dic seriosament, aprofita i dorm que t'anirà bé.

-Però...

-Però res! Va, fes-me aquest favor, que em deixaràs més tranquil.

-Si passa res, em despertes.

-A l'instant.

-D'acord, doncs. Bona nit. Mira que ets masoca...- va fer, posant-se tan bé com podia sense deixar, en cap moment, d'abraçar-lo. En Mike va riure, li va fer un petó als cabells i va donar gràcies al Harker per haver aparegut, demanant-li també que, si era possible, no obrís el bagul.

 

 

 

-I la Marta? Ha desaparegut fa bastant, saps on és?

-Ni idea... Són les deu, ja. Fa dues hores que hem acabat de sopar.

-Podríem anar a l'habitació dels nois, a veure si en saben res.

-Anem-hi, però no crec que...

BUM!

La Julie i la Mei es van mirar i van arrencar a córrer cap a l'habitació dels tres nois de tercer. Van obrir la porta i va sortir disparat un núvol de fum.

La imatge era de quadre. Just al costat del que s'havia transformat en una muntanyeta de cendra, en Heath i l'Apol·lo aguantaven la vareta, amb la cara completament grisa. Una mica més enrere, en Ged i l'Àlex havien rebut també l'impacte del fum, però no havia estat tan marcat. Per últim i obrint la finestra, en Liam i en Jack s'havien salvat una mica de l'experiment fallit, encara que, com tota la resta, tossien.

La Mei i la Julie es van afegir al cor de tos mentre intentaven entrar per veure què estaven fent.

-Com coi heu acabat així?

-Ha estat culpa seva- va dir en Heath immediatament mentre assenyalava l'Apol·lo.

-Eh, però què dius? Si has estat tu el que ho ha portat tot!

-Sí, clar, però la idea ha estat teva!

L'Apol·lo, que ja no li feia cas, s'havia aixecat i s'havia dirigit cap a la Mei, que s'havia assegut a un llit. La Julie es va apartar per anar a veure com estava l'Àlex.

-I doncs, com és que heu vingut a fer-nos una visita?

-És increïble...- va dir en Heath.

-No li facis cas- va dir l'Apol·lo amb un somriure, i la Mei es va adonar que encara que anés tot ple de cendra continuava sent igual d'atractiu. És més, això feia que se li veiessin els ulls més brillants-. Avui teníeu prova, oi? Com ha anat?

-A alguns, fantàstic. No, Heath?

-Psè, més o menys.

-Més o menys? Però si has guanyat!

-Com? Ell ha guanyat?

-Tal com ho sents. I a sobre ha pujat fins el 7è lloc quan estava al 15è. I eh, aquí on el veus, en Liam ha quedat segon.

-I tu, Mei?- va preguntar l'Apol·lo-. Com t'ha anat?

-Podríem dir que he tingut problemes i he caigut. He pogut avançar fins el 10è lloc, almenys. Tot i això, ja m'he oblidat de guanyar, estic 16a a la classificació general...

-I tots sabem- va dir l'Àlex, amb orgull- que la Julie no m'ha pogut guanyar.

-Va, calla. Només m'has superat per un lloc!

-Cosa que m'ha mantingut davant teu a la general. Pels que no ho sapigueu, hem quedat 14è i 15a, els mateixos llocs que tenim ara a la classificació de totes les proves.

-Per cert... i la Marta?- va preguntar en Liam-. M'estranya que no hagi vingut amb vosaltres...

-Doncs la veritat és que veníem a veure si teníeu idea d'on era, ha desaparegut després de sopar.

-En Mike tampoc s'ha deixat veure per aquí- va intervenir-hi en Jack.

-Tots dos han quedat bastant malament, a la prova. Vols dir que no hauran desaparegut per això?

-Alhora?

-Tan malament els ha anat?

-La Marta ha quedat 23a, i en Mike 19è. Han baixat al 5è i a l'11è lloc de la general.

-Igualment, no els he vist gaire afectats, si en feien broma i tot...

-Va, estem pensant tots el mateix- va dir en Heath-. Deixeu de buscar tres peus al gat.

-Vols dir que...

-Demà ho sabrem. De moment, deixem-ho així.

Just en aquell moment, uns caps van aparèixer a la porta.

-Què ha passat, aquí?- va preguntar la Júlia Malfoy.

-Hola, nois- va dir la Berta Pullmann mentre entrava tossint-. Es pot saber com podeu respirar amb aquest ambient tan carregat?

-Suposo que ja ens hi hem acostumat.

-Qui ha fet explotar alguna cosa sense avisar-nos?- en Parker i en Frank van entrar amb cara de desil·lusió.

-Però es pot saber... ja deia jo que havíeu de ser vosaltres!- la Jane Butler, una noia de 4t, es va obrir pas entre els caps de la gentada i va entrar seguida de la Sally Long, l'única companya seva de curs i residència que era a l'Ala Nord.

-Algun dia prendreu mal...- va dir, amb una veu fina i amagant-se darrere les ulleres-. Per cert, us recomanaria que us preparéssiu, que aquí en passarà una de bona...

-Per què di...

-ES POT SABER QUI HA FET EXPLOTAR LA MEVA RESIDÈNCIA?

-Oh-oh...

-Sabeu què, nois? Crec que la Mei i jo marxem...

Una Susan Cast amb cara de tempesta amb llamps i trons va arribar a l'habitació per un passadís que havien fet els alumnes.

-Així que heu estat vosaltres, eh? Molt bé, doncs. De qui ha estat la idea?

-Eh... d'això...- va fer l'Apol·lo-. Tècnicament, la idea ha estat meva... però en Heath ha portat tot el material!

-Això, molt bonic...

-Ja ho veig... i segur que el senyor Ferrer i el senyor Taylor no hi tindran res a veure, no?

-Nosaltres només miràvem...

-Fantàstic, doncs. Estan tots quatre castigats.

-Eh, i en Jack i en Liam què, eh?

Els dos al·ludits van llançar una mirada assassina al Ged.

-Qualsevol pot veure que gairebé no tenen restes de cendra, així que són innocents fins que es demostri el contrari. La professora Sumner s'encarregarà de vostès. I els altres, ja poden començar a córrer! És tard i haurien d'estar tots dormint!

La gent es va anar dispersant tot remugant, i els quatre castigats van seguir la professora Sumner, que ja tenia un somriure maquiavèl·lic.

 

 

 

-Marta. Marta!

-Què passa?- va dir ella, obrint els ulls sense saber on era-. Quina hora és?

-Les tres, el Harker ha anat a veure estrelles. És el moment de sortir d'aquí.

-I segur que no està rondant per aquí?

-No ho crec. Au, som-hi.

Al cap de vint minuts de córrer per l'escola amagant-se del Filch, van arribar a l'Ala Nord. Van obrir la porta de la Sala Comuna sense fer soroll per evitar ser vistos, però unes figures els van sorprendre davant la llar de foc.

-Així que arribeu ara, eh?

-Heath! Què hi feu, aquí, a aquestes hores?

-La Mei i jo estàvem esperant aquests dos, que estaven castigats.

-És una història molt llarga...- va afegir-s'hi la Julie.

-I vosaltres què, eh? Heu desaparegut després de sopar, ningú sabia res de vosaltres i veniu ara a les 3 a l'Ala Nord. Almenys ens deveu una explicació.

-Venim del despatx del Harker- va contestar immediatament la Marta, davant la incredulitat d'en Mike-. Hi hem anat per descobrir alguna cosa més.

-I heu tornat amb la cua entre les cames, pel que veig- va dir l'Àlex.

-Doncs no- s'hi va encarar la Marta-. Hem trobat una habitació secreta al seu despatx.

-Marta, estàs segura que...- va començar en Mike.

-Seguríssima. Jo estava resseguint la paret del despatx, i en Mike hi ha descobert un pom de porta que m'havia saltat- en Mike encara va obrir més els ulls-. Estava allà, sense porta. No m'atrevia a agafar-lo però en Mike sí, i ha aparegut una porta que s'ha obert. Hi havia una habitació amagada, però només hi havia un munt d'instruments i un bagul.

-I doncs? Què més heu descobert?

-En aquell moment ha arribat el Harker i no hi hem trobat res més.

-Però si té una habitació secreta és que amaga alguna cosa... s'hi hauria de tornar a anar.

-Ho farem, però quan estiguem segurs que ell no hi serà. Ja ho hem passat prou malament avui perquè no ens trobés...

-I ara, crec que vaig a dormir- va acabar la Marta-. Que és tard i demà hem de matinar.

-Au, som-hi...

 

 

And right there where we stood was holy ground.__________________________________________

 

Hooooooooooooooooooola! Sí, sé que fa molt temps que us dec aquest capítol, així que us donaré una explicació.

Com ja vaig comentar al capítol anterior, quan tenia el capítol acabat el meu ordinador va decidir carregar-se'l. Em va costar molt tornar-m'hi a posar després d'una setmana, quan vaig veure que realment no hi havia res a fer. I després exàmens, TREC... total, que m'ha passat el temps.

Però avui és un dia especial! :) Fa exactament 5 anys que vaig penjar el primer capítol de Julie Potter ^^ Així que avui tocava penjar sí o sí.

Què us ha semblat el capítol? A mi m'agradava més abans, però el trobo moníssim ^^ I en Mike és... aaaaaaaaargh. M'encanta! Què passarà, amb aquests, a partir d'ara? I a les proves? Ja comencem a veure bastantes tendències... Qui guanyarà? I la següent prova, de què anirà? Com acabarà tot el tema d'Avalon? I la Mei i l'Apol·lo?

Apa doncs, ho deixo aquí. Dedico el capítol, com no, a la Roser, la Marta, l'anna_lovegood i la Potter_granger. Moltes moltes gràcies per llegir i espero que ho continueu fent després d'aquest temps!

Un petó molt i molt gran! :)

 

Marta


Llegit 690 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


Avataranna_lovegood 206 comentaris22/12/2012 a les 17:57:02
#23700Tinc 3 fanfictions i un total de 26 capítols

 

Yuhuuuuuu! Capítol nou ^^

M'ha agradat moltissim! Ja trobava a faltar la fic! Com ahir va ser el meu aniversari és com si m'haguessis fet un regal! xddd

La Marta i el Mike són taaaaaaaaaan monos! En serio, aquella part m'ha encantat!

I l'experiment fallit xDDD Apol·lo club de fans! xDD

Bé, no és que estigui molt inspirada per comentar u.u Ho sento, si se m'ocorre alguna cosa més a comentar ja et diré! (Jo vull saber sobre Avalon, m'he quedat amb la intriga!)
 
Fins al pròxim capítol! 




Avatarhpkarina 373 comentaris22/12/2012 a les 18:15:25
#23701Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

titititititi ja estic ací! ^^

ja feia temps, ja, però és clar, jo crec que fa més temps encara hahahahha 5 anys, ja?? buuff.... i pareix que fóra ahir... Mare meua! Felicitats! :P

El capítol és molt cuqui! Tot i que he de dir que no recordava molt bé com acabava l'anterior xD

Mike és hiper cuquiii! ^^ Jo volia un beset! :'( Esperem que no tarden molt! ;) d'Avalon no recorde res, aixina que no puc dir res xDD iMei i Apol·lo, jo crec que Mei i Malfoy!! ò.ó 

I fins ací el meu comentari, un poc pobre però és que... adivina qui fa tard ja? xD

un beset i bon nadaL! :P




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris22/12/2012 a les 19:36:03
#23703Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

ueeeee! No m'heu abandonat! ^^ permeteu-me que us digui que m'ha fet molta molta il·lusió veure que continueu comentant :P

anna_lovegood: felicitats, doncs! és veritat, ho hauria d'haver recordat, em vas dir que era el mateix dia que el Mike... en fi, millor tard que mai! jo em vaig morir quan se'm va esborrar... però igualment m'ha encantat escriure-ho! I l'Apol·lo, el Heath i els seus experiments xD Et faig automàticament presidenta del club de fans d'aquests dos! Moltíssimes gràcies per comentar, vaig a pel Pàgines Arrencades! :P

Roser: 5 anys clavats! Julie Potter viu des de fa molt temps, ja ^^ L'anterior? Aquells dos tancats al bagul i que acabaven de descobrir que el Harker era un vampir, principalment. I durant el dia hi havia hagut la prova dels cotxes, de la cursa. Ooooh, tu vols molt eeh? I espera, espera, ja pots esperar xD Ja aniré recordant coses d'Avalon! Hmmm... Entre el Malfoy i l'Apol·lo pot no haver-hi gaire diferència, a vegades :P Apa, vagi bé! ^^




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris23/12/2012 a les 20:01:32
#23705Encara no he escrit cap fanfiction

 

Hola!!!

Escolto àngels cantant dins del meu cap. Els porto sentint des de que em vas dir que hi havia nou capítol, ara toca canalitzar les veus celestials.

Oks…

- En Harker toca la guitarra: Això m’ha xocat mes que el vampir la veritat, encara que vulguis o no segur que esta to-sexy tocant la guitarra. Si, no repetiré que estic enamorada XP

- Mike & Marta: How do I love thee, let me count the ways… Podem fer que es casin ja? Son excepcionalment perfectes. Els dos, i l’un per l’altre. Son com la nocilla i el pa Bimbo, el cola-cao i la llet… Vull que estiguin junts… es que son tan… TAN… Exploto si dic lo perfectes que son.

- Hombre… aquests nois son l’ostia!!! Son els ABC de Hogwarts (ens falta un Enjolras…. Bueno, a falta d’Enjolras bueno es Apol·lo XP).

- Uhm… Perquè no els hi han dit als demes que el profe es un vampir?... Potser la Marta vol fer alguna cosa amb aquesta informació? (Xantatge????? :D)

Ara a respondre les preguntes de final de capítol…

- Que us ha semblat el capítol? MARTAMIKEMIKEMARTAMARTAMIKEMIKEMARTA. Es el meu resum del capítol. Vull que es donin un peto d’una vegada! Ja ta, ja els deixaré tranquils.

- Que passarà amb aquets dos? Que s’adonaran que estan fets l’un per l’altre i aniran a tenir fills adorables i preciosos? O estic esperant massa?? XP

- A les proves? Jo crec que la Marta es quedara en el top 10. Ns, tinc aquesta sensació,  però els demes desterrats... em sembla que no tindran tanta sort.

- La següent prova? Ns... Ens falta la prova d’estratègia militar!!  A l’estil HP1 amb les peces d’escacs màgiques XP

- Qui guanyarà? O la Marta o algun altre alumne no-desterrat. Poso els meus estalvis a favor de la Gregory.

- Com acabarà el tema d’Avalon? Aquí no tinc ni idea. Perquè encara no tenim clar ni que volen els professors XP

- Mei i Apol·lo? Bueno, crec que es liaran però... ns XP De moment sembla que la atracció ha passat a ser mútua XP

Capítol genial, fantàstic i oish!!! Estic feliç!!! :D

Esperant el següent :D

Mei A. Snicket




AvatarPotter_granger 349 comentaris24/12/2012 a les 15:55:46
#23706Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Weeeeeeeeeeeeee, capítol nou!!!!!

Ja m'estava començant a preocupar! (xD, no em facis cas)

La Marta i el Mike jo crec que acabaran sent parella, es veu que estan fets l'un per l'altra. I la Julie... no ho sé. Potser acaba amb en Liam, com a mínim la veig millor amb ell que amb l'Alex.

I la prova... no sé què dir-te. Ja s'han superat totes les possibilitats que sóc capaç d'imaginar.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris26/12/2012 a les 01:33:38
#23709Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Marta: la veritat és que el Harker toca un munt d'instruments, no veus que té tot el temps del món? xD Uuuuuuuuh, veig motivació amb el tema Mike-Marta. Però poqueta, eeh? Jooooooooooooooooooooooooo... no diré res xD La Marta? Xantatge? Jo crec que la cosa no va per aquí, eh? Sobre les proves i Avalon ja saps que no puc dir res, tot arribarà! ^^

Potter_granger: buf, però quan? Porten 2 anys així i sembla que no passa res... Així que veieu la Julie amb el Liam. Val, hi ha algo que no faig bé xD

Us he de dir que en una setmaneta no passaré per aquí, que sóc a Roma. Fins el dia 2! ^^




xudit_95 80 comentaris07/02/2013 a les 20:50:10
#23754Encara no he escrit cap fanfiction

uooo!! tipiques les explosions en algu de harry potter! xD m'encantaaaa... sobretot elMike i la Marta, que son massa. I la nit al bagul, poder sera molt productivaa ;)