El Torneig dels Quatre Bruixots - 38-Pitjor el Frank, que és dels Chudley Cannons
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 14/01/2013 a les 11:29:04
Última modificació 14/01/2013 a les 11:29:04
Tots els capítols de El Torneig dels Quatre Bruixots
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


38-Pitjor el Frank, que és dels Chudley Cannons

 

 

 

A DESCANSAR!

Vinga, vinga, nois! Que tot el que no us hagueu après a hores d'ara ja no us ho aprendreu. Ara el que toca és prendre's alguna cosa calentona, un got de llet, o la xocolata calenta que passaran a  dur-nos per la biblioteca en uns minuts i cap al llit. Demà és l'últim dia, nois! I llibertat per fi!

Descanseu, reposeu, i els exàmens aniran com han d'anar. Bona nit!

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora

 

_____________________________________________________

 

 

Les resplandents figures humanes amb cua de mico van descendir una vegada van desaparèixer els vlads. 

No havíem quedat que res de passejar-se pel bosc de nit? va dir una de les veus dins dels seus caps.

—No hem sigut nosaltres —es va defensar el James—. Una amiga estava en problemes —va afegir assenyalant la Sofia, que va fer un pas enrere.

—Què és això? —va dir espantada—. Els coneixeu?

—Sí, no passa res —va dir-li la Geena—. Ens ajudaran.

Aquell noi està en estat de xoc, van sentir al seu cap i un gal·lípada va assenyalar l'Angelos.

—Masses emocions per una nit —el va tallar el James—. Siusplau, podeu ajudar el Frank, siusplau? Thakira, et deies, oi? —va dir dirigint-se a la que recordava que era la líder—. Han sigut uns homes llop, no sé què li han fet…

La cap dels gal·lípades va anar fins al Frank i va apartar l'Alice, que estava garrativada al seu costat. Es va mirar de prop el braç dret del Frank, que feia una fila terrible.

Ha estat de sort.

"Menys mal, si arriba a tenir mala sort…" va pensar el James.

Un home llop l'ha mossegat, però per sort li ha arrancat la carn, així que el verí no l'ha arribat a tocar. Tut, tut, i l'os està partit per tres costats… faré el que podré.

A l'Alice li va caure una llàgrima per la cara i la Geena es va agafar al braç del James, preocupada. Si els gal·lípades no podien curar-lo del tot, qui podria? Es van acostar tots a veure-ho. La gal·lípada va passar les mans un parell de centímetres per sobre de la ferida mentre feia uns sorollets estranys. Mica en mica, el braç es va anar refent, va sortir més carn i els ossos van tornar a lloc.

Fulles, va dir només la Thakira i de seguida va aparèixer un gal·lípada en forma de nen petit i li va allargar unes fulles semblants a les d'un plataner. Amb allò i el que semblaven unes lianes li va fer un cabestrell. Després li va passar la mà pels ulls.

Desperta.

I el Frank va obrir els ulls, alarmat.

—Què? Què ha passat? Què tinc al braç? Uoooo, què hi feu vosaltres aquí? I els homes llop? —aleshores es va espantar i es va posar dempeus—. Un m'ha mossegat! M'HAN MOSSEGAAAAAT! M'han mossegat els homes lloooooop!

—Seu, troç de Banshee —li va engegar el James i el va fer seure—, i tranquil·litzat, que has tingut sort.

Et quedarà marca, però és mínim comparat amb el que t'hauria pogut passar. Una setmana amb això posat, el va advertir la Thakira, assenyalant el cabestrell. I repòs total. 

—Naaaaa! —va fer el James—. No, no, no, en sèrio, que el necessito en forma per demà passat!

Serà que no, va dir la Thakira.

—Podrien… podrien mirar l'Elektra? —va fer la Sofia tímidament—. Diria que s'ha emportat unes quantes mossegades, també…

—Elektra? Estàs bé? —el James va córrer cap a ella, perquè havia estat massa distret amb el Frank—. Perdona, no havia vist que et fessin tant de mal…

El nen gal·lípada es va acostar a la lloba de pèl castany i ulls blaus.

Seria més fàcil en forma humana, però puc provar de… oh.

L'Elektra es va concentrar i va poder tornar a la seva forma humana. I va agafar ràpidament la túnica que havia caigut a terra i se la va entortolligar al seu voltant.

Els Gal·lípades van fer una passa enrere.

No hauries de ser capaç de fer això, va dir la Thakira tel·lepàticament. Com ho has fet?

—Puc transformar-me a voluntat durant la lluna plena, si em concentro molt —va dir l'Elektra—. No sé per què. Sé que no és normal, però puc combatre el llop amb els altres pensaments. Des de sempre, des que em van mossegar fa uns tres anys.

Estava en estat de xoc. No tant pel que havia passat, ni per l'atac, ni pels vlads, ni tan sols pels gal·lípades. Estava en estat de xoc perquè tots havien descobert el seu secret i no s'havien espantat. Al contrari. Havia recuperat la Sofia, l'Alice semblava tenir-li una estima desconeguda fins aleshores i… fins i tot el James la tractava exactament igual que abans. No els afectava GENS que fos una dona llop? De devò tant se'ls en donava?

La que semblava la cap del grup, la Thakira, se li va acostar i li va posar les mans a les galtes.

Has dit els altres pensaments, Quins altres pensaments?

L'Elektra es va pensar la resposta una estona, perquè era complicat d'explicar, mentre la Thakira li anava sanant les ferides. Els altres es van acostar per escoltar-la.

—Des del moment en què em van mossegar… que tinc com dues veus dins meu. Una sé que és el llop i l'altra… no ho sé, el controla. Durant el mes estic bé, però els dies de lluna plena és com si totes dues veus lluitessin dins meu i… em fan mal de cap i migranyes…

—I per això et prens les pastilles per la neurosi —va sospirar la Geena.

L'Elektra es va girar alarmada.

—Ho sabies? 

—Només sabia que t'ho prenies. El Frank i jo vam esbrinar per què eren, perquè estàvem preocupats. Però no en vam dir res quan vam saber què eren. Era cosa teva i no n'havíem de fer res. Fos el que fos, ho tenies controlat. 

L'Elektra va assentir.

Espera un moment, va saltar la Thakira, que ara l'alarmada era ella, dius que tens com una veu al cervell que pot controlar el llop? Uns pensaments que viuen en tu? Des del dia que et va atacar el llop, dius. Saps exactament quin dia era?

—És clar, com oblidar-ho —va bufar l'Elektra—. Va morir el meu pare aquell dia, també. Era de nit, tornàvem de pescar, érem al port, sols… I van aparèixer un grup de vlads i homes llop. A ell el van matar els vlads i a mi… em va fer això. Era un deu de juliol. 

Tots els gal·lípades alhora van ofegar un crit i es van mirar entre ells.

El dia que la ment de la meva germana Thauma va desaparèixer. Es va portar les mans al cap. No és que tinguis poders especials de concentració, noia, és que tens la ment d'una gal·lípada a dins!

—Que tinc què? —es va espantar l'Elektra.

Has sentit a parlar mai dels Préstecs?

—Posar la ment dins d'un animal —va fer la noia—, per veure el que veu i sentir el que sent? Sí, ens ho han ensenyat a classe.

Els gal·lípades podem entrar i sortir de totes les ments que vulguem… sempre que no siguin membres d'un altre clan, és clar. Ho sabeu, no, que els clans són inmunes entre ells? Si a un home llop el mossega un vampir, no l'afecta. De fet el vampir ni tan sols tindria ganes de mossegar-lo. Jo no em puc posar dins la teva ment, per exemple, però sí dins la de qualsevol dels teus amics.

L'Elektra va assentir.

—No ho sabia.

A la meva germana li agradava molt fer préstecs, en comptes de sortir a fer la ronda per saber que tot anés bé. Es posava a les ments dels animals o les persones, anava saltant de ment en ment, vigilant-ho tot. Si la meva teoria és certa, quan va veure perill aquell deu de juliol d'ara fa uns tres anys que va marxar, es va ficar dins la teva ment. Quan eres humana. Però llavors un home llop et va mossegar. I quan va intentar sortir, ja no eres humana, sinó membre d'un clan. La barrera es va tancar i no va poder sortir. I es va quedar enclaustrada.

Es van quedar tots sense parla.

Per això pots fer que el llop t'obeeixi, perquè hi ha una part de tu, la Thauma, a qui el llop no afecta, per ser membre d'un altre clan. Evidentment, deus tenir unes migranyes gens menyspreables.

L'Elektra es va quedar garrativada. 

—I no puc fer res per deixar-la sortir?

Em temo que no… però potser puc comprovar si la meva teoria és certa. Des que ets dona-llop… tens algunes manies que els humans qualsevols considerarien psicòtiques?

—Com ordenar-ho tot? —va fer l'Elektra—. Sssssí, suposo.

—No només com ordenar-ho tot! —va exclamar la Geena—. Com no me n'havia adonat abans! No trepitja les línies del terra, igual que vosaltres no podeu trepitjar les de la vostra cova perquè sonen les alermes! També ordena les sabates per ordre cromàtic, com el parterre de flors que teniu a la cova!

—Heu estat a la seva cova? —va fer l'Angelos, que encara estava mig-mort.

—Per l'amor de Déu, si ni tan sols pot tocar ni veure res que sigui de color groc perquè la posa nerviosa! No és el vostre color prohibit? El color dels gal·lípades renegats? "Cada cosa té el seu lloc exacte", no és aquest el vostre lema?

—I jo que pensava que tenia problemes mentals… —va fer l'Elektra amb una rialleta.

Era el teu subconscient guiat per la Thauma.

—Aleshores… —va rumiar l'Elektra—. També sóc mig gal·lípada?

No, va dir la Thakira, només en tens una a dins. No crec que tinguis cap dels nostres poders… en tot cas, com a molt, se't deu donar molt bé fer màgia, oi?

—Sí, és una geni —va dir el James, picant-li l'ullet.

Em deixes provar una cosa, noia? Creus que et podries concentrar un moment en aquesta "altra veu"? No puc entrar dins la teva ment, però potser puc forçar-la perquè surti una miqueta a la llum.

—Mmm… suposo… és perillós?

Si ho faig jo, no, va dir la Thakira amb un somriure.

—D'acord.

—Espereu un moment! —va exclamar el James i se'l van mirar tots—. Eh… és que acabao de recordar… la McGonagall ha dit que era amb uns vlads una mica més amunt…

Van empassar saliva. La McGonagall!

Els vostres professors estan bé, va explicar la Thakira. De fet, els hem trobat a ells abans que a vosaltres. Els hem modificat la memòria i els hem tornat a l'escola.

—Ah —va fer el James—. Ah, ah, val.

Segur que els agradaria saber que heu pensat en ells mitja hora més tard.

Li va llançar al James una mirada crítica i es va centrar en l'Elektra.

Va tancar els ulls per concentrar-se. La Thakira li va posar les mans sobre les espatlles i també va tancar els ulls. Els altres s'ho miraven embadal·lits mentre la resta de gal·lípades acabaven de sanar-los a tots. 

De cop, la pell de l'Elektra va brillar, de manera semblant a la dels gal·lípades i va obrir els ulls, que ara eren més violats que no pas blaus.

Thauma, ets tu?

, va diu una veu molt més dèbil, gairebé xiuxiuejant.

Estàs atrapada?

Sí… Però estic… bé…

Què passarà ara? Viuràs?

Viuré amb ella… moriré amb ella…

Hi estàs conforme?

Sí… aquesta nena… em necessita…

Me n'alegro d'haver-te trobat i saber que estàs bé.

Jo també…

Que tinguis una bona vida, doncs.

I vosalres… vigileu els boscos…

Sempre.

Sempre…

 

*   *   *

 

Era gairebé mitjanit quan van tornar a l'Acadèmia, baldats.

—Menys mal que ens han curat, les bestioles aquelles… —va fer l'Angelos.

—Als els hi dius bestioles, però abans estaves acollonit —li va deixar anar la Geena, eixuta.

—Com per no estar-ho! Les vostres nits sempre són així?

—Algunes més que d'altres —va respondre el Frank.

—Moltes gràcies per… venir a salvar-me i això… —va dir la Sofia, avergonyida—. No sé ni què se'm va passar pel cap, per decidir anar pel bosc. I això que l'Alice m'havia avisat...

—Quan vulguis, dona! —va dir el Frank aixecant el seu cabestrell.

—Mí-te'l que content que està ara que pot competir a la Tercera Prova! —va observar la Geena.

—Eh, eh —la va tallar el Frank—, que em quedarà cicatriu, eh? La llàstima és que m'hi hagi d'estar un mes, així, llavors no hauria de treballar a la Marmita Foradada durant una bona temporada…

Més endarrere hi anaven el James, l'Alice i l'Elektra.

—Com estàs despres de…tot? —li va demanar el James a l'Elektra.

Ella va fer un sospir.

—Suposo que està bé tenir algunes respostes… començava a pensar que estava boja de devò.

—Em sembla molt fort que no en diguéssis que eres licàntropa —li va retreure el James—. Almenys a mi.

—Ho hauria fet si arribo a saber que reaccionaries així… Quan pensàveu que havien mossegat l'Alice et vas preocupar molt…

—És que jo estava molt preocupada —va explicar l'Alice.

—Sí —va assentir el James—, i… era diferent, una situació nova, com enfrontar-ho… tu sembla que ho portes magistralment ben encarrilat. I, vulguis que no, tens la sort de poder controlar-ho sense haver de prendre cap poció. Vull dir que t'és fàcil portar-ho en secret, si vols.

—Sí, suposo que sí.

—I… mmm… parlant d'això… —va fer l'Alice—. Volia donar-te les gràcies per salvar-me la vida per Nadal.

—No es mereixen. Gràcies a tu per salvar-me-la avui.

—Sí, no diguis a ningú això de l'animàgia —va somriure l'Alice.

—Ni tu això de la licantropia —va contestar l'Elektra.

—Com vas saber que estava en perill, per això? —li va demanar l'Alice.

—El dia de Nadal hi havia el ball, i la G va deixar el seu mirallet a l'habitació —va explicar l'Elektra—. Com que hi havia lluna plena i jo no em trobava bé, et vaig sentir cridar-la pel mirallet i vaig venir.

L'Alice va assentir. El James va adelantar per anar a fotr-li la cavalleria per sobre al Frank per deixar-lo a l'estacada.

—Elektra… —va segir l'Alice—. No em coneixes gaire i no saps el que suposa per a mi demanar disculpes però… sento haver estat una puta amb tu.

L'Elektra va obrir els ulls.

—Això no m'ho esperava.

L'Alice va riure.

—Hi havia alguna cosa cosa que no m'encaixava, i que no m'agradava de tu… ara ho entenc tot i… mereixes unes disculpes —es va posar una mica nerciosa—. Perdona'm, siusplau, perquè fins que no em perdoni's m'estaré en sentint com una merda tota l'estona.

—Disculpes acceptades! —va exclamar l'Elektra, rient—. Mai he volgut que em demanéssis disculpes; només volia caure't bé.

—Ho sé —va assentir l'Alice—. Normalment has estat amable amb tot i… tot i les meves Alissades. 

—Crec que les Alissades m'agradaran molt quan la víctima sigui una altra!

—Aaaaamiga, tenim un munt d'Slytherins per patejar culs!

Totes dues van riure. La Sofia se'ls va asostar. Ella i l'Elektra es van quedar mirant uns moments.

—Lamento…

—Perdona per…

Van tornar a callar. I es vamsomriure. I es van abraçar.

—T'he trobat a faltar —va dir la Sofia.

—I jo a tu! No saps com!

Quan es van separar, la Sofia li va preguntar:

—I doncs? A quina hora quedem, demà? A les cinc et va bé?

—Per fer què? —va estranyar-se l'Elektra.

—Per preparar-nos per la Tercera Prova! —va exclamar la Sofia—. No fotis que ja tens parella! M'ofendré molt si no tries a algú que no sigui jo!

L'Elektra es va eixugar una llàgrima de la galta i es va mirar l'Alice i la Sofia.

—Amigues?

—Estàs de broma? —va fer l'Alice—. Ens hem salvat la vida entre totes. Millor germanes, diria jo!

I es van abraçar totes tres.

—Ehhh! No em deixeu fora! —va exclamar la Geena i es va unir a l'abraçada comuna.

Un metre enllà, el James, el Frank i l'Angelos es van mirar.

—Tinc por —va dir el Frank.

El James va assentir.

—Ara sóc jo el que no té parella —va dir.

—Au va, no et queixis tant —va dir en veu alta l'Alice—. Ja ho faré jo.

—Tu? —se la va mirar estranyat el James.

—Sí, què passa? No sóc prou bona pel senyoret? Us he estat ajudant a entrenar!

—Meh, per un parell d'encanteris que has mirat…

—Perdona? —li va cridar ella.

—Perdonada, però que no es torni a repetir.

—Seràs cregut!

—Ja prou, ja prou! —els va cridar l'Angelos—. Perquè ho sapigueu, sou tots un rarets! Una rica multimillonària, els altres animàgics il·legals, l'altra licàntropa i mig gal·lípada…! No sé qui s'emporta la palma al més freak!

—El Frank és dels Chudley Cannons —va anunciar l'Alice.

—Noooo! No! Frank, no m'ho crec! —va exclamar el James, al·lucinat.

—Alice! —es va escandalitzar el Frank—. Em vas dir que no ho diries mai!

—Au, va, si ja han sortit tots els draps bruts… —va riure l'Alice.

—No fotis,  Fraaaaank! —va saltar la Sofia—. Si són la riota de tot el món!

—Té un pòster immens a l'habitació de color taronja, però l'amaga quan vénen visites! —va afegir l'Alice, mentre la Geena es partia de riure.

—Aquesta me la pagues, Alice?

—Sí, com? Participant en el teu lloc a la prova?

I van tirar cap a les seves habitacions, fent broma i mofant-se de l'equip del Frank.

 

______________________________________ ___________________

 

 

 

VIST!

No entenc res d'aquesta nit. O m'he endut un cop al cap o m'han canviat el món. McCrits i el Papi Sòcrates apareixent ben entrada la nit amb un aire ben distret al mig de l'Acròpoli, sense saber on anar. Més tard, E, J, S, La Rossa, Miss Simpatia, Mr Playboy i el Motorista Cañón tornant pel mateix lloc de vés a saber on. A mitjanit? En època d'exàmens? I el Motorista Cañón amb un braç en un cabestrell! Què coi han fet? I el pitjor de tot: Abraçada conjunta entre E, S i Miss Simpatia! Si algú té alguna pista del que ha passat aquesta nit… siusplau que m'ho expliqui i juro que no parlo d'ell en tot el curs que ve! Com em dic Pandora!

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora.


Llegit 778 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


JoanaPotter 185 comentaris14/01/2013 a les 16:14:27
#23729Encara no he escrit cap fanfiction

Hi ha hagut molts moments en els quals m'he pixat de riure jajajaja, i per fi hem soluionat moltes coses uho! No m'esperava això de la E, almenys no d'aquesta manera...

Espero que segueixis actualitzant molt ràpid (tant com ara) i fins al pròxim capítol, per cert, quans en falten? Ah, una altra cosa: soposo que tots els dubtes que van quedar oberts en fanfictions anteriors se solcionin, eh? (Em sembla que aquell de la relíquia... o ja va quedar tnacat?

Petons!!




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris14/01/2013 a les 16:34:44
#23730Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Aaaaaaaaaaaah, ara s'entén tot! Com que has penjat tan aviat no m'has deixat temps per repassar el capítol de les Gal·lípades, però és igual, que m'agrada molt i molt! Tornaré a rellegir-ne alguns per veure què havies deixat així penjat, encara que crec que queda poc més que el torneig... tinc ganes de veure com acaba! I també de que tornin, a veure què passa pel United Kingdom entre ells i quan tornin a veure l'Agatha, que m'agradaria saber què ha fet aquest any... apa doncs, continua aviat!




AvatarClara_Weasley 133 comentaris14/01/2013 a les 17:47:40
#23731Encara no he escrit cap fanfiction

Com pot ser tan mono el Frank? M'HAN MOSSEGAAAAAAT! xD

No, però sort que no li ha passat res, al meu teu nen, perquè si no m'agafa algo, en serio.

Què més, què més... Què bonic totes les reonciliacions, ara son tots amics! (Bé, l'Angelos més o menys, que està flipant per allà)

I, com ens imaginàvem, les gal·lípades tenien alguna cosa a veure, encara que no m'esperava que una estigués tancada al cap de l'Elektra, la veritat o.o

L'Alice de parella amb el James, guay, i la Sofia amb l'Elektra. La Pandora fliparà bastant el dia de la prova, la veritat, i no m'estranya xD

I per raro, el Frank, que és dels Chudley Cannons! (Déu meu, m'he moooort xD)

 




Avatarivi_potter 512 comentaris17/01/2013 a les 19:12:33
#23732Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAAA!

Guau, quin regal dos capítols més! Han estat fantàstics! Sí, sí ara ja se saben moltes coses, això arriba a la seva fi sembla! Haig de dir que havia pensat que l'Elektra fos una dona llop, però evidentment que tota la resta no jajajaj Només em falla una petita cosa... Alice-James? Sí, sóc una pesada però és com una coseta que tinc per dins... jajaja

Molts petons i segueix tan aviat com puguis (si pot ser tan ràpid com ara millor i sinó... què hi farem!!)




AvatarBelitBlack 37 comentaris26/01/2013 a les 15:11:14
#23736Tinc 1 fanfictions i un total de 9 capítols

Doncs sí que era la Elektra que era mig gal·lípada... Per un cop que tenia raó i descarto la meva gran i treballada teoria al capítol anterior com si no fos res més que un pensament que m'havia passat pel cap!

M'ha agradat molt aquest capítol, digne d'un happy ending vomitant purpurina, però enlloc d'això hi ha molt d'humor. Pobre Frank, espero que no dormi mai a disposició de la Lily, perquè si descobreix quin és el seu equip, l'intentarà encaminar convertint-lo en un hooligan d'algun altre més decent... coneixent-la ho faria amb el mètode més permanent que trobés...

Ja tinc ganes de veure la tercera prova... encara que sigui només per veure com li explica les despeses a son pare si no guanyen el torneig...




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris10/02/2013 a les 08:26:26
#23760Encara no he escrit cap fanfiction

Molt bé els capítols :D

Bé, la meva teoria sobre l'Elektra era en part certa! Al final ja no sabia què pensar perquè em vas dir algo semblant a "pensa que l'Elektra dorm a la mateixa habitació que la Geena, si es convertís en dona llop no se n'adonaria?" LA RESPOSTA ERA PER ALLÀ PERÒ NO LA VEIA XD Brillant que Thauma es quedés atrapada, lo de la transformació i a qui fan efecte les mossegades, i, i tot! Però les pastilles per què són del carrer aquell tan tenebrós? És l'únic lloc on les venen? (Potser ho diu pel text i no ho he vist bé)

No tinc clara una cosa: sobre el motiu pel qual estaves segura que l'Elektra acabaria caient bé als lectors, en forma part el fet que les seves manies tenen realment una explicació que es pot com a... "entendre" més? A part de lo de que sí que va ajudar a la Sofia, i que va ajudar a l'Alice i tot. Ho dic perquè abans a l'Alice no li agradaven les seves manies però ara sembla com que es pot entendre més tot.  Però potser el que li molestava a l'Alice abans només era que estés amb el James...

I tinc una teoria! A l'estiu, que em vaig tornar a llegir la fanfic (per cert, vaig fer un dibuix del TDQB, potser algún dia, si sé com pujar-lo, te'l poso per aquí :) ), i una de les coses que se'm van acudir és: si l'Agatha no vol anar a Grècia, pot ser perquè a)no pugui (físicament) sortir del castell, és a dir... és... un fantasma! :O (deixem aquesta teoria al racó fosc amb la pols unes hores, si pot ser) (després d'unes hores que es reestableixi ja que si el secret que té l'Agatha era tant tant gros... què hi ha més gros que que estigui morta? I es podria prendre algun beuratge per a no ser transparent...), o b)perquè no vulgui anar a Grècia en específic (què podria haver-hi allà? vlads, homes llop...), i vaig descartar que el motiu fossin vlads o zúrichs o homes llop per pura desconeixensa per a quedar-me amb una teoria molt més fosca... té una filla secreta! L'Agatha és la mare real de l'Elektra!

Tachaaaan. S'ha de dir que el fred de l'hivern m'ha refredat les idees de glòria d'haver trobat una possible resposta al gran misteri, i ara que han passat uns mesos podem dedicar uns segons a valorar-la objectivament mentre se'ns escapa alguna rialla. No sé per on més tirar amb l'especulació sobre el misteri de l'Agatha, suposo que està relacionat amb les cartes que prevenen dels perills... AH! D: I si l'Agatha és filla de l'Oracle? :D

I...... m'estic allargant! També volia dir que em va encantar l'escena d'un dels dos capítols anteriors on el Frank arreglava les pocions de tots alhora mentre s'ho manegava per a posar pau! XDD És genial aquest noi :) Tinc moltes ganes de llegir la tercera prova, sembla molt interessant! Trobo una mica injust que els companys dels paladins tinguin exàmens igualment, perquè allà sota s'hi jugaran la vida com els paladins mateixos i tenen una mica menys de temps per a preparar-se... :$ Esperem que vagi bé i no mori ningú important.

Per últim (per fi et deslliuro de la parrafada), tinc un missatge d'algú que es fa anomenar Cavallera dels Magatotis. Té una devoció a la fanfic perillosament comparable a la dels seguidors pel Voldemort, fins i tot més intensa, i diu el següent: "penja tant aviat com puguis!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! D: D: | :D :D | D: D: | :D :D"