Escrit per hpkarinaEnviat el dia 27/01/2013 a les 17:33:09
Última modificació 27/01/2013 a les 17:35:59
Tots els capítols de Que difÃcil és l'amor...
< Anterior capítol || Pròxim capítol >
Capítol 29 – Tot s’acaba
“On estarà aquesta noia? Serà possible que perga el tren l’últim any? És un cas perdut...” pensava un noi de dèsset anys, complexitat atlètica, atractiu, cabell negre una mica llarg i ulls grisos que feia sospirar a totes les noies que el miraven. Es trobava davant del compartiment on estaven els seus amics, només faltava ella, i de sobte, la va veure, acabava de pujar al tren acalorada, segurament havia hagut de córrer per no perdre’l, tanmateix, estava canviada, semblava que l’adolescència li haguera arribat tota de cop durant l’estiu: havia crescut un poc, tot i que seguia sent més baixa que ell, el cabell castany li havia crescut també i ara el duia més llis, la figura se li havia estilitzat, el pit li havia augmentat i les corbes del seu cos s’havien aguditzat, la pell tan fina com sempre tot i que amb una mica de bronzejat, els ulls molt vius i les faccions de la cara mostraven que ja havia deixat de ser una nena. Respirava agitadament i tenia la cara roja degut a l’esforç de córrer amb aquell bagul, però això semblava que només accentuava la seua bellesa. Ella també el buscava amb la mirada, quan finalment el va trobar, va somriure i va córrer cap a ell deixant el bagul al mig del corredor. No li va deixar dir ni una paraula, tan bon punt va arribar on ell estava li va agafar la cara amb les mans i el va besar, no havia pogut aguantar més, l’estiu havia sigut massa llarg. Ell al principi es va sorprendre, però prompte li va passar les mans per la cintura i la va seguir gustosament; ella va passar una mà al seu clatell mentre amb l’altra jugava amb el seu cabell. Va ser un bes llarg i profund, l’havia trobat tant a faltar, el seu perfum, el tacte dels cabells entre els seus dits, el gust dels seus llavis, aquelles papallones a l’estómac quan les seues llengües es trobaven. Però alguna cosa els va interrompre.
—Per l’amor de Déu! Eixim d’una peli porno per a trobar-nos amb una altra! Mira, Remus, jo no puc més, me’n vaig a buscar on està en John i a desfogar-me — digué Julian mentre se n’anava per la direcció contrària d’on estaven els seus amics.
—Però no em deixes sols amb aquests! Que fins que no arribem a Hogwarts no podré veure la Martha!— digué en Remus anant darrere d’ella mentre en Ben el seguia—
Iris i Sirius es van mirar divertits l’escena, també els havien trobat a faltar, als seus amics.
—Va, Sirius, a què esperes? Vés a pel bagul i entra’l al compartiment.
—Abans m’has d’explicar què ha significat aquesta benvinguda, no és típic de tu —digué en Sirius somrient-li.
—Bé, les noies també tenim les nostres necessitats —li contestà la morena amb un somriure trapella—
—Això vol dir que aquest any...?
—Això vol dir que ja estàs fent tard per a agarrar la meua maleta— contestà divertida la seua novia mentre obria la porta del compartiment trobant-se una escena del tot inesperada.
—Lily! James! Per l’amor de Déu! Que esteu en un tren, que qualsevol pot entrar! Ni tan sols heu pensat a tancar la porta amb algun encanteri! —cridà la seua amiga escandalitzada al veure Lily estirada damunt dels seients petonejant-se amb en James que estava damunt d’ella sense camisa.
—Iris, com si fóra la primera vegada... —digué en James intentant traure-li importància a l’assumpte mentre s’alçava i es posava altra vegada la camisa.
—Com? Ja li has llevat la innocència a la meua Lily? —cridà indignada Iris— Lily, com no m’has pogut dir res?
Lily tan sols va poder posar-se roja com una tomaca i somriure tímidament. Per sort, en aquell moment entrava en Sirius amb el bagul d’Iris.
—Es pot saber per què crides, Iris? Se’t sent per tot el tren.
—El teu amic James ha desflorat la meua estimada i pura Lily!
—Enhorabona, tio! Al final ha caigut aquest estiu eh? —digué mentre xocava les mans amb el seu company.
&n bsp; Aquest comentari va fer guanyar-se males mirades per part de les noies i un clatellot de part d’Iris. Al cap d’una estona van tornar els seus amics i, per fi, tornava a estar tota la colla reuinda. Es van passar el viatge rient, xarrant i contant-se històries i anècdotes. Quan menys s’ho esperaven, es van trobar baixant del Hogwarts Express i pujant als carruatges. Un nou any començava. Un any decisiu per als huit amics. L’últim curs a Hogwarts. L’última vegada que feien aquell camí. L’última ceremònia de tria. L’últim banquet de benvinguda. L’últim discurs de Dumbledore. Com canvien les coses. Aquella nit tots van recordar el primer dia que van posar un peu en aquell castell, amb onze anys, innocents i plens d’il·lusió, expectants per totes les aventures que viurien. I ara, de sobte, ja en tenien 17, ja estaven a l’últim curs i havien de decidir el seu futur.
&n bsp; El curs va començar com qualsevol altre: els professors no paraven de dir que aquell era el més important de tots, que els MAG eren realment difícils i que havien de tenir clar què volien estudiar després per a preparar els MAG que necessitarien.
—I vosaltres dos, què voleu estudiar?
—Això no es pregunta, Julian! Des del primer dia James i jo sabíem que volíem ser aurors! I serem els millors aurors que puguen existir! I agafarem tots els mortífags! Fins i tot a Voldemort!
—Sirius, baixa ja del teu núvol i deixa de somniar… I tu, Julian, què vols estudiar?
—No n’estic segura, Iris, però crec que també seré auror.
—No aneu llevant places d’auror que ja sabeu que si algú ha d’aconseguir aquesta feina, seré jo.
—Tu també, Lily?
—I tant que sí, Remus!
—Aleshores hauré de competir fort per a llevar-te la plaça! I vosaltres, Iris, Ben, què penseu fer?
—Jo aquest estiu he decidit que vull ser auror, també. No vull que aquesta panda de degenerats que es fan anomenar mortífags aconsegueixen el que volen! No vull que els mags fills de muggles visquen atemorits per aquesa gent! —digué molt convençuda la morena.
—Jo… Supose que també auror, no vull quedar-me sol…
—Pel que pareix, els grans Rondadors i les xiques més boniques de Hogwarts continuaran junts després d’acabar l’escola i revoluciaran l’acadèmia d’aurors!
—James, deixa de tirar-te floretes!
—Però, Lily, si he dit que sou les més boniques! Com et pots queixar?
—Calla, collins! I ara anem a fer una promesa: mai res ni ningú no ens separarà!
&n bsp; Digué Lily posant la mà dreta al centre del cercle que formaven els amics. Iris i Julian la van seguir de seguida amb un somriure a la boca. Sirius, Remus i James les van imitar. I, finalment, Ben va posar la seua mà damunt de les de la resta. Una promesa d’amistat eterna.
&n bsp; I així avançava la vida dels nostres amics. A poc a poc, s’anaven preparant pel que els deparava el futur. Aquell any, tots es van centrar molt, sabien que si volien entrar a l’acadèmia d’aurors necessitaven estar molt preparats i encara més tenint en compte que els mortífags eren molt perillosos. Defensa Contra les Arts Obscures va ser l’assignatura a la qual van dedicar més hores, es passaven els dies practicant els encantaments, tant de defensa com d’atac, i aprenent-se totes les formes de vèncer les diverses criatures màgiques que existien. També es van esforçar molt en pocions, era necessari saber els efectes de les pocions i quines cures exisitien. Iris es va passar moltes tardes a la Sala de la Necessitat rebent classes particular de Lily, havia d’aprovat Pocions fóra com fóra, i no amb un suficient, necessitava com a mínim un notable per a poder ser una auror.
&n bsp; Aquell any va passar sense contratemps, sense adonar-se’n, el Nadal va arribar. Tots esperaven els seus regals amb ganes i il·lusió. A més a més, pareixia que tots s’havien ficat d’acord per a passar les vacances a l’escola i celebrar el dia de Nadal amb la seua parella.
—Aleshores, Iris, hui Sirius caurà?
—Julian!
—Mare meua! Si s’ha posat més roja que els meus cabells! Iris, no sigues exagerada, que ja tenim tots una edat per a no escandalitzar-nos per aquestes coses.
—Ja ho sé, Lily, però ja sabeu que a mi em fa molta vergonya… Però, responent a la teua pregunta Julian, crec que sí… Aquesta nit no hi haurà ningú a l’habitació dels nois perquè James estarà amb tu, Lily, a la Sala de la Necessitat, Remus estarà amb Martha acampant als jardins i Ben ha tornat a casa per vacances… I soparem allà i bé… Supose que passará…
&n bsp; Aquella nit, Iris estava més que nerviosa, no era capaç ni d’agafar la copa sense que li tremolaren les mans, i, per molt que va intentar dissimular-ho, Sirius li ho va notar. Tots dos eren asseguts al terra un al costat de l’altre al centre del cercle que formaven els llits de l’habitació. Ja havien acabat de sopar i estaven xarrant.
—Iris, no cal que estigues nerviosa, aquesta nit no farem res que tu no vulgues, ja t’ho he dit moltes vegades, m’és igual esperar-te, vull que et sentes segura.
—Ja ho sé, Sirius, però és que no puc evitar posar-me nerviosa…
&n bsp; En Sirius la va abraçar per l’espatlla i ella va amagar el cap al seu pit intentant que ell que no veiera que ja li havien tornat a pujar els colors a les galtes. Sirius li va alçar la barbeta delicadament i la va besar amb tendresa. Iris li va seguir el bes i ell va baixar els braços fins a abraçar-la per la cintura, aleshores va començar a donar-li curts besos pel coll mentre s’estiraven al terra. Ell li va llevar la camiseta mentre ella li desbotonava la camisa…
&n bsp; Al dia següent Lily i Julian volien saber-ne tots els detalls, però Iris es va mantenir callada sobre el tema fins molt mesos després. I el temps no perdonava ningú i sense esprar-s’ho va arribar le final de curs i tots estaven tancats a la biblioteca estudiant com uns bojos amb l’únic objectiu d’aprovar tots els MAG. I l’esforç va valer la pena perquè tots van aconseguir millors notes de les que s’esperaven.
—Un notable a Pocions! Tinc un notable a pocions! No m’ho puc creure!
—Ja et vaig dir que tots els esforços tenen la seua recompensa.—li va dir Lily.
—Sí! I ara, per fi, ja s’ha acabat! —respongué Iris molt contenta, però, de sobte, l’expressió de la cara va passar d’alegria a trsitesa— ja s’ha acabat…
—Ei, Iris, què et passa? —preguntà Sirius preocupat.
—És que… no us n’adoneu? Ja s’ha acabat… Ja hem acabat seté, l’últim curs a Hogwarts… Aquest castell ha sigut com la nostra casa durant els últims set anys, un lloc on ens sentíem segurs, on ens sentíem en família, on estàvem rodejats de gent que estimàvem. I ara, tot va a canviar: s’ha acabat agafar el Hogwarts Express l’1 de setembre, s’ha acabat despertar-nos a la mateixa habitació i baixar al Gran Menjador a desdejunar, s’han acabat les contrassenyes, les escales que es mouen, els quadres de mags il·lustres, veure a en Dumbledore passejant-se pel castell, veure les cares dels alumnes d’altres cases i cursos, els partits de Quidditch, la copa de les cases, les classes, Hogsmeade… tot s’ha acabat… Per sempre… no us fa llàstima?
&n bsp; Tots es van quedar en silenci. Era veritat, tot s’acabava i res no tornaria a ser el mateix. Segurament mai no tornarien a xafar aquells terrenys. Un lloc on havien passat set anys de la seua vida, set anys que els havien canviat per complet. Havien entrar sent uns totals desconeguts, un xiquet que era un home llop i que vivia amb al por que la gent ho descobrira i el deixaren apartat, un hereu desheretat que no estimava la família, una filla de muggles amb por de no ser acceptada, un noi que buscava aventures, una filla de mags amb molts complexos, un noi assustadís i amb pocs amics i una noia poc segura de si mateixa i amb amb més temors que ningú. Tots havien canviat, eren més segurs de si mateixos, tenien més confiança, no es sentien sols i tenien clar què era el que volien.
—És veritat, tot s’ha acabat —començà a dir en Sirius— però no hem de pensar això, hem de pensar en tot el que ens han aportat aquesta escola: ens ha donat els millors anys de la nostra vida, experiències inoblidables, moments irremplaçables, ens ha aportat coneixement i saviesa i, el més important, ens ha donat una família que no canviaria per res del món.
**************
&n bsp; Estimats amics i lectors, sé que he tardat molt (massa) però ja estic ací, no vos heu de preocupar, sempre tornaré fins que l’acabe, perquè tinc molt clar que aquesta ff jo l’acabe sí o sí! Intentaré aquestos dies que estic en plan vacances, fer uns quants capítols, però em conec i sé que no ho faré xD almenys intentaré per a avui, la setmana que ve i l’altra, tenir capítol! ;)
&n bsp; I bé, què vos ha paregut? Espere tenir encara lectores i que vos agrade encara la ff! ^^
Poca cosa tinc per a dir hui, vull dedicar el capítol a:
-marta_ginny
-JoanaPotter
Moltes gràcies per llegir i comentar! :)
Hui vos recomane les cançons:
“Ja no brillen mai” de Joan Dausà i els Tipus d’Interés
“Back In Black” d’AC/DC
Un petó,
Rouss
marta_ginny (Moderador/a FF) Enviat el 27/01/2013 a les 19:38:55 #23737 He escrit 15 fanfics amb un total de 182 capítols Pim pam, un curs més xD I tots a l'acadèmia d'aurors! Em fan més por que una pedregada... Així que ens n'anem cap allà a veure què fan! Pobra Iris, m'ha fet peneta quan ha dit que ja s'havia acabat... Però en fi, és una cosa que ha de passar. Ara només falta esperar que arribin a l'acadèmia, a veure com els va per allà. Apa doncs, a veure si és veritat que penges més sovint! :P
hpkarina Enviat el 29/01/2013 a les 11:29:21 #23739 He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols Buah, és que passava d'enrotllar-me molt XD és el que té la gossera hahahaha
seeeeh, tots cap a l'acadèmia, a liar-la! a veure què fan, a veure què fan... és que el moment de deixar Hogwarts és trist... :( tu t'ho imagines, com seria aquell moment? Jo ploraria com una magdalena T______T
Jo espere complir i escriure més :P però em conec massa XDDD
Gràcies per comentar, bonica! ^^
Potter_granger Enviat el 30/01/2013 a les 18:10:16 #23740 He escrit 9 fanfics amb un total de 161 capítols Ja han acabat a Hogwarts!? Se m'ha fet curtíssim (és clar que els tres últims dies no he parat de llegir la teva ff, volia tenir-la al dia per al pròxim capítol). Està molt bé, és molt realista (justament el que a mi no se'm dóna bé
JoanaPotter Enviat el 30/01/2013 a les 20:52:44 #23741 Ja han acabat un altre curs? Buah, aquest si que se m'ha fet curt! Però m'ha emocionat tot, sobretot el final; la reflexió d'Iris una mica més i em fa plorar ^^. Espero que tot continui a la acadèmia d'aurors, i a veure si no ens hem d'esperar tant perquè ens facis un capítol (mira qui parla, la que va dir que faria un capitol fa tres setmanes i ni tant sols ha obert el document u.u), eh? Que la fanfiction està molt bé ^
hpkarina Enviat el 01/02/2013 a les 01:36:46 #23742 He escrit 4 fanfics amb un total de 43 capítols Potter_granger: uooo, nova lectora?? ^^ M'alegre que t'agrade! :) se t'ha fet curt? doncs són 29 capítols! :P Estic contenta que t'haja semblat realista la ff perquè és el que sempre intente, que les històries que escric pareguen versemblants, però això m'ha costat molta feina i molts escrits que no me'ls creia ni jo, deuries haver vist la primera vegada que vaig publicar aquesta ff, així que no et sulfures, continua treballant que tot treball dur té la seua recompensa ;)
JoanaPotter: Sí que ha passat ràpid l'últim curs, sí xD No tenia moltes ganes d'enrotllar-me i perquè a l'últim moment vaig decidir posar una escena de Sirius i Iris, perquè si no, ni això xD M'alegre que t'agrade la reflexió d'Iris! És més o menys la mateixa que vaig fer jo un dia que em vaig plantejar si volia anar a Hogwarts i em vaig deprimir molt pensant en l'últim any xD i el següent capítol ja el tinc mig escrit! :D PD: estic esperant amb candeletes el teu próxim capítol , no tardes, eh?? ;)
una abraçada a les dues i gràcies per comentar!!!! :)