Pirinë - 4 - De silencis, salines i secrets de família.
Escrit per romulus_llopin
Enviat el dia 02/02/2013 a les 20:58:51
Última modificació 02/02/2013 a les 23:05:51
Tots els capítols de Pirinë
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol ||


4 - De silencis, salines i secrets de família.

 

Silencis

 

A casa dels Soler hi regnaven 3 silencis. El primer silenci era el més habitual en un diumenge al matí, les famílies dormien plàcidament i els joves estaven aletargats després de la llarga festa de la nit anterior. El segon silenci estava més ocult, més difícil de percebre encara que si hom hagués parat l'orella a la porta dels Soler l'hagués percebut, és el silenci de la respiració profunda d'aquells que han intentat evitar un fet inevitable. El tercer silenci és l'imperceptible silenci que deixa la mort. El silenci de les preguntes sense respostes d'aquells que segueixen vius.

 

La última cosa que havia vist en Guillem havia estat un resplendor verd al fons del passadís, un espetec i un crit de rabia d'un dels homes que protegien als seus pares, seguidament en Guillem es va desmaiar.

 

 

Salines

 

La Judith de Ses Salines es va despertar gracies a una mica de brisa salada que va creuar la seva habitació fent sonar les campanetes del costat de la finestra. La noia de cabells foscos es va aixecar del llit amb un somriure, el matí era el seu moment preferit del dia, on tot era fresc després de tota una nit de descans. Per la finestra i a través de els cortines blanques entraven raigs de llum solar claríssims reforçats per les façanes blanques d'aquell petit llogarret màgic del quartó de Ses Salines d'Eivissa. Però la tranquil·litat de l’habitació blanca de la mes jove de les Ses Salines es va acabar quan van trucar a la porta de l'habitació. Era la Rosa, l’àvia de la Judith i una dona temible per aquells que la coneixien.

 

Bon dia maca! Sento torbar-te tant d'hora i a més amb males noticies, però una amiga de la teva mare ens acaba d'avisar que tindrem un hoste fins el dia que marxis a l'escola. - va dir la dona amb un somriure maternal tot acariciant els cabells de la seva neta. -

 

Però això àvia no és cap mala noticia, hi haurà algun noi per casa - va dir la Judith tota il·lusionada ja que a casa només eren dones, L'àvia, la mare, les seves germanes i les criades.

 

Ai noia, tant de bò us porteu bé. Però t'he d'avisar d'una cosa. Aquest noi és nascut de muggles, algú ha atacat els seus pares i els ha mort, de fet el volien a ell mort. Així que porta't com cal i dona-li suport. - Tenint en compte com era la seva àvia, allò era una ordre directa.

 

La Judith va pensar en el seu pare. Que no havia arribat a conèixer ni a recordar. La mare mai en parlava i no hi havia cap foto a casa, però la seva àvia sempre li explicava com havia mort per defensar la família i com de generós havia estat. De fet mai els faltava de res. Els millors vestits, el millor menjar, una cala insituable privada criades i una gran i blanca mansió.

 

 

Secrets de família

 

En Guillem sabia que somiava però preferia seguir somiant que enfrontar-se a la terrible veritat que l'esperava fora. Era el llit i el seu avi era viu i estava a punt de començar una de les seves rondalles favorites, la Rondalla dels Tres Germans.

 

Guillem - digué l'avi - avui t'explicaré la rondalla completa.

 

Completa? - pregunta en Guillem.

 

Si, perquè en realitat la rondalla que t'he explicat sempre no és la història completa.

 

Endavant comença doncs - va dir en Guillem bocabadat.

 

Doncs així comença la Rondalla dels Quatre Germans.

 

"Una vegada hi havia quatre germans que anaven per un camí solitari i ventós al capvespre. Al cap d'una estona van arribar a un riu que era massa fondo per passar-lo a gual i massa perillós per passar-lo nedant. El germà petit dels quatre, que no era gens destre en arts màgiques però tenia molta paciència i una habilitat sorprenent per passar inadvertit, els va dir que podien donar mitja volta i tornar a la fonda on havien sopar que els acollirien bé i l'endemà podrien buscar un camí alternatiu. Però els altres tres germans eren experts en arts màgiques, i amb un simple cop de vareta van fer aparèixer un pont sobre les aigües traïdores. El germà petit no les tenia totes i es va esperar a que els seus germans grans passessin. Quan els tres germans grans van arribar enmig del pont van trobar que els barrava el pas una figura encaputxada. En veure la figura encaputxada el germà petit es va espantar, va apagar la vareta i es va amagar en uns matolls a la vora del riu, escoltant.

 

I la Mort se'ls va adreçar. Estava enfurismada per no haver pogut emparar-se de tres noves víctimes, perquè els viatgers acostumaven a ofegar-se al riu. Però la Mort era astuta. va fer veure que felicitava els tres germans per la seva màgia, i els va dir que cada un havia guanyat un premi per haver sigut prou llest per eludir-la.

 

El germà gran, que era un home bel·licós, va demanar una vareta més poderosa que totes les que hi havia al món: una vareta que li donés la victòria al seu propietari en tots els duels que fes, una vareta digne d'un bruixot que havia vençut la Mort! I la mort va anar fins a un àlber que hi havia a la vora del riu, va fer una branca que penjava sobre l'aigua i al va donar al germà gran.

 

El germà mitjà que era un home arrogant, va decidir que volia humiliar la Mort encara més i li va demanar la facultat de fer tornar altres persones del món dels morts. La mort va agafar una pedra de la vora del riu i la va donar al germà mitjà, i li va dir que aquella pedra tenia el poder de convocar els morts.

 

Aleshores la Mort va demanar al germà petit (dels tres que eren sobre el pont) què volia. El germà petit era el més modest i també el mes savi dels tres germans, i no es refiava de la Mort. I, pensant en ell i el seu germà li va demanar una cosa que li permetés anar-se'n d'allà sense que la mort el seguís. I la Mort, de molt mala gana, li va lliurar la seva pròpia capa d'invisibilitat.

 

Aleshores la mort es va enretirar i va permetre que els tres germans continuessin el seu camí, i ells se'n van anar tot parlant meravellats de l'aventura que acabaven de viure i admirant-se dels obsequis de la Mort. Malgrat els bons pensaments inicials del petit dels tres, tots els germans, fins i tot ell, s'havien oblidat del germà petit.

 

Quan va ser l'hora els tres germans es van separar i cada un va seguir pel seu camí. Aleshores va ser quan es van adonar que s'havien oblidat del germà més petit. Però tant el germà gran com el mitjà duien pressa per provar els presents de la Mort i van seguir el camí deixant-li al petit la feina d'anar a buscar el germà més petit.

 

El germà gran va viatjar una setmana o més, i, arribant a un poble molt remot, va buscar un altre bruixot amb qui combatre. Com és natural, tenint la vareta d'àlber com a arma, va guanyar el duel. Tot seguit va deixar el cadàver del seu enemic estès a terra i va anar a un hostal, on va començar a presumir amb baladreria de la poderosa vareta que havia arrencat de les mans de la Mort en persona, i de com aquella vareta el feia invencible.

 

Aquella mateixa nit, un altre bruixot va acostar-se al germà gran mentre jeia al llit carregat de vi, li va robar la vareta i, per si de cas, li va tallar el coll.

 

I així és com la Mort es va apoderar del germà gran.

 

Per la seva banda, el germà mitjà va continuar fins a casa seva on vivia sol. Un cop a casa va agafar la pedra que tenia el poder de convocar els morts i la va fer giravoltar tres vegades dintre la mà. Meravellat i joiós, va veure que se li apareixia la figura de la noia amb la qual s'hauria volgut casar si no hagués tingut una mort prematura.

 

Però ella estava trista i freda, com si un vel la separés d'ell. Tot i haver tornat al món dels mortals, no hi pertanyia, i això la feia patir. Al final el germà mitjà, embogit per aquell anhel sense esperança, es va suïcidar per reunir-s'hi definitivament.

 

I així va ser com la Mort es va apoderar del germà mitjà.

 

El germà petit va decidir anar a buscar el germà més petit i per fer-ho va decidir que posaria a prova la capa que la Mort li havia regalat. Va desfer el camí fons al pont i quan hi va ser a prop es va amagar a sota de la capa, va creuar el pont i va passar molt a prop de la mort, però sembla que la capa funcionava i va creuar el pont passant inadvertit i va anar a buscar al seu germà als matolls on estava amagat.

 

El germà més petit va decidir esbrinar que havia passat amb els altres dos germans i quan va descobrir la mort dels seus germans més grans va decidir escriure el que havia passat com a avís, evitant revelar la seva existència per si l'escrit el trobava la Mort, aquesta no l'anés a trobar.

 

En canvi, tot i que va buscar durant molts anys, la mort no va ser capaç de trobar el germà petit. No es va treure la capa d'invisibilitat fins que no va haver arribat a una edat molt avançada, en que al regalà al seu fill. I aleshores va rebre la mort com una vella amiga, i se'n va anar amb ella de bon grat, i, com animes germanes van abandonar aquest món."

 

Em Guillem ja estava mig adormit quan algú comença a cridar el seu nom.

 

És l'avi? - va pensar en Guillem - No, és una veu de dona.

 

En Guillem es va despertar en braços d'un home alt i corpulent i amb un barba negra espessa.

 

Qui sou? - va preguntar en Guillem.

 

Som gent bona que hem vingut a protegir els teus pares - va dir la Synera amb veu dolça.

 

Doncs massa bé no ens ha sortit que diguem! - digué l'Snape amb cara de frustració.

 

Calli! Que no veu que està intentant fer reaccionar al noi després del xoc! - contesta la Maison.

 

Calleu els dos que no m'ajudeu gens! Guillem t'hem d'explicar una cosa - diu la Synera, aquest cop seriosament.

 

Guillem, ets un bruixot. De vegades no se sap com apareix gent amb poders màgics sense la necessitat que els seus pares en tinguin. Hi ha gent al nostre món que no li agrada això i creuen que els únics que tenen dret a entrar a la comunitat màgica i ser educats en la màgia són el que ells anomenen "pura sangs" i que la gent amb "sang de fang" no han de rebre-ho. Aquest matí ha vingut algú a aquesta casa per liquidar-te abans que poguessis arribar a l'escola, un d'aquests sonats que tenen aquestes teories. Nosaltres ho hem intentat evitar i si més no hem aconseguit que tu no en sortissis mal parat, hauríem volgut salvar la teva família però no hem pogut. La comunitat màgica ens esta molt a sobre ja que els pura sangs s'estan fent amb el poder, jo miro de fer el que puc des de la meva escola. No penso permetre que us prenguin el vostre futur! - va dir la Synera.

 

En Hagrid gairebé se li escapa una llàgrima en sentir tot allò i l'Snape s'ho mira.

 

Mentrestant, a l'altra banda de la Mar Catalana, un home-llop i una orfana esperaven impacientment un cadell d'home llop.


Llegit 416 vegades


< Anterior capítol ||

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarPotter_granger 349 comentaris12/02/2013 a les 16:36:31
#23764Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ha estat molt bé!

Em tens intrigada, no sé ni el nom de la nena de l'orfenat, i gairebé tampoc sé res d'en Lykos, tret de que és un home llop. I en Llopin té un paper molt rellevant, no? Igual que en Hagrid i l'Snape, i també la directora Syneira. Però crec que seran més importants els alumnes, no?




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris12/02/2013 a les 16:58:05
#23766Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ieepala!

Encara no havia comentat perquè, francament, no recordava res, i necessitava tornar-ho a llegir tot abans de posar-me amb aquest xD

Està molt bé! Anem descobrint coses, que sempre és interessant :P I per fi ajuntarem el Guillem i la Judith! M'agrada, m'agrada. Poden sortir-ne coses molt interessants, d'aquí ^^

No tinc gaire temps, així que ho deixarem aquí. A veure si continueu aviat i els porteu a tots a l'escola! :)