El Torneig dels Quatre Bruixots - 39: Que tu tens problemes? No em facis parlar... (p. I)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 01/03/2013 a les 11:47:43
Última modificació 01/03/2013 a les 11:47:43
Tots els capítols de El Torneig dels Quatre Bruixots
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


39: Que tu tens problemes? No em facis parlar... (p. I)

 

 

 

Ànims, nois! Que en quinze minuts s'hauran acabat els exàmens i de l'únic que ens haurem de preocupar serà de la Tercera Prova! Demà! No us en moriu de ganes? Doncs vinga, a fer anar les plomes com uns esperitats. Això sí, assegureu-vos que heu fet bé l'examen. Es recomana repassar les respostes i corregir l'ortografia; evitem-nos disgustos, siusplau.

A part de nosaltres, els Paladins, que com ja sabeu estan dispensats de fer els exàmens (quina barra, també), estan ara reunits amb el Cap de Departament de Jocs i Esports Màgics, acabant de repassar les normes per demà. 

I parlant de la prova… és que encara no sé si creure-m'ho, però… aquest matí durant l'esmorzar he sentit rumors que la parella d'E al laberint serà S! Ho he entès malament, oi? O és que no va ser un somni, allò d'ahir a la nit, aquella abraçada entre E, S i Miss Simpatia? No serà un complot d'elles dues per deixar la paladina de l'Acadèmia en evidència? A mi això em fa pudor de socarrim… 

I parlant de Miss Simpatia, ella també participarà a la prova, al final, com a parella de J. El Motorista Cañón, com sabeu, va emb el braç en cabestrell. Serà una competidora més dura que el seu germà? De bones a primeres un podria pensar que no, però… jo no voldria creuar-me amb Miss Simpatia posant-se simpàtica a dins d'un laberint… vosaltres sí?

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora

 

____________________________________________________

 

 

 

Els quatre paladins van tancar les caixes i les mirades es van dirigir cap a l'Elektra.

—No es cap comploooooot, estem bé —va dir deixant anar un badall.

Al James se li va encomanar i tots dos van fer un sospir cansat, girant-se de nou cap al Panos, el Cap del Departament.

—Com anava dient abans que tots passessin de mi i es posessin a mirar aquestes coses… —va dir amb to de retret—, aquests són els dos laberints, el de la dreta per a vostès, el de l'esquerra per a les seves parelles. Monitoritzats, imatge i so, perquè els poguem seguir. Com ja saben, no es poden comunicar amb la seva parella, no cal que facin trampes perquè els podrem veure i sentir.

Això ja ho veurem, va pensar el James.

—Com ja saben, a part d'anar a les fosques, es trobaran alguns obstacles pel camí.

—Mmm —va interrompre l'Elektra alçant el braç—, perdó, però això em sembla una mica injust de cara a les parelles. Vull dir, que nosaltres ens hem presentat voluntàriament i hem signat un contracte conforme no els denunciarem si ens posen un drac al davant, però… no ho sé, la meva parella encara no té els quinze anys, per exemple…

—Ah, sí, no pateixi per això —va contestar el Panos—. Els obstacles del laberint esquerre seran més que res per retenir-los o posar-los difícil que segueixin endavant, però tranquils que les vides de les seves parelles no perillaran en cap moment. Les bèsies perilloses les tindran vostès.

—Quin consol —va murmurar el James i l'Elektra va assentir, recolzant-li el cap a l'espatlla. Estaven baldats. Passar la nit anterior batallant contra homes llop, vlads i demèntors no era la millor manera d'estar "descansats" pel que els esperava. El millor seria anar-se'n a dormir aviat, però com que les parelles de tots havien estat d'exàmens fins aquell dia, era l'única nit que podrien entrenar bé. Pel que feia a la Sofia, seria l'única.

—Ah, i ara que parlem de bèsties perilloses —va recordar el Panos—. El Departament de Control i Regulació d'Éssers Màgics m'han demanat que anem amb compte amb les bèsties que han tingut l'amabilitat de porporcionar-nos. Algunes d'elles estan en perill d'extinció, així que evitin matar res. 

—A veurre —es va quexar el Gunnar—. Les fèsties aquestes segurrament intentarran matarr-nos a nosaltrres. M'està dient que a més a més hem d'anarr amb compte?

—Els hi agrairíem molt… els del Departament ens van dir que només ens proporcionarien les bèsties si els prometíem que no els les tornaríem massa malparades. Crec que es conformaran amb que estiguin vives.

El Gunnar, la Linette, l'Elektra i el James van intercanviar mirades d'exasperació. Demanaven certificats d'inutilitat abans de deixar que algú treballés pel govern, o què?

Van ser les cinc, i tots quatre van tornar cap al Partenó a reunir-se amb els seus companys, que venien contents de fer els exàmens.

—Què, com ha anat?—van preguntar.

—Prou bé —va assentir la Sofia.

—Parla per tu —va bufar l'Alice —. L'examen d'Invocació ha estat un malson. Però pitjor el Frank, que li ha donat un atac de riure.

—He decidit desistir —va dir amb el seu braç en cabestrell—. No sabia fer res, m'ha entrat el riure i després he recordat que aquesta assignatura no la fem a Hogwarts, així que què més dóna la nota que tregui, no?

—No has contestat les preguntes? —va preguntar-li la Geena.

—Seeeee —va fer el Frank—. He posat que les invocacions es fan amb una taula per rentar, un tanc d'aigua bruta per a refredar cerveses, un pal rovellat i un sabó florit.

—Has posat un pal rovellat en comptes d'una espasa i sabó florit en comptes d'ungüents orientals? —es va horroritzar la Geena.

—No me'n recordava! I funciona igualment, no? Bé que ho vam fer amb l'Oracle.

—Però no és el que diu al llibre!

—Al final de l'examen hi he dibuixat una moto —es va defensar—. No em vull tirar floretes, però jo crec que m'hauria de pujar punts per creativitat.

El James i l'Alice van riure, la Geena i l'Elektra es van tapar la cara amb les mans. 

—Preparada, Sofia?—va fer l'Elektra.

—Sí, deixo els llibres i anem —va contestar ella—. Nois, us deixem, anem a maquinar el nostre pla per demà.

 

*   *   *

 

 

 

Cinc hores més tard, els magatotis estaven escarxofats als sofàs del loft que tenien llogat al centre, esgotats.

—Crec que l'Alice ja se sap tots els encanteris haguts i per haver —va sentenciar el Frank.

—Sí, i n'hi ha alguns que tela. En quina mena de situació m'he de trobar perquè em pugui venir bé fer créixer un metre cuadrat de gespa? 

—Si t'ataca una formiga assassina la podràs despistar —va suggerir el Frank.

—I el d'expulsar aire per la vareta? Eh? Em faran apagar una espelma sense fer servir la boca?

—Qui sap… —va riure el seu germà.

—Molt bé, ara això ens deixa l'interrogant més gran —va dir el James—- Com ens comuniquem? Crec que serà bo dur els rondadors amb nosaltres, ens poden ajudar, però com sabem tu i jo per on anem?

—Us podeu comunicar pels mirallets intercomunicadors —va aportar la Geena.

—No, estarem monitoritzats, ens sentirien.

—No si no funciona l'àudio —va deixar caure el Frank.

Hi va haver n silenci.

—Què vols, que ens colem al camp de quidditch aquesta nit i avariem l'aparell?

El Frank es va encongir d'espatlles. Tots quatre es van mirar.

—No —va dir el James, i els altres tres van clavar-li la mirada—. A veure, no. Per començar no sabem gaire bé com funcionen aquests aparells electrònics semimuggles, a més a més, no tinc capa d'invisibilitat i ens podrien enxampar tranquil·lament, per no parlar que és una trampa descarada molt pitjor que anar a espiar, aniriem a desmuntar-los la paradeta i… —el James va callar un moment i va fruncir el front—. Oh, molt bé, agafeu les jaquetes i som-hi, se m'acaba d'acudir un pla mentre intentava evitar-ho… 

 

*   *   *

 

Van anar-hi només el James i l'Alice, per no fer tant rebombori, amb encanteris mimetitzadors que havien costat un quart d'hora de posar i que no sabien quanta estona els durarien. Van anar corrent, fent el mínim soroll possible, esmunyint-se entre els arbusts i, en el cas del James, donant-li ordres a l'Alice amb signes, fins que es va adonar vergonyosament que precisament la gràcia d'allò era que NO EL PODIA VEURE. Hi ha dies en què un està espès.

Quan van arribar al taulell de comandaments del Camp de Quidditch, van veure, però, que no estaven sols. Els va costar veure-ho, per això, perquè les dues figures anaven amb uniformes de camuflatge, botes, casc i…

—Porten ulleres de visió nocturna? —es va sorprendre el James.

Una de les figures es va girar, probablement perquè l'havia sentit.

—En realitat són de visió tèrmica —els va saludar la veu de l'Elektra sense immutar-se— i us podem veure perfectament. Alice, James, veniu a fer trampes?

—Nooo… —va dir el James, acostant-se a ella i la Sofia —venim a provocar casu consulto un accident natural.

—Casu consulto? —va fer l'Elektra desxifrant mentalment el llatí —. Accidentalment volent?

—Es pot saber d'on heu tret tot… això? —va preguntar el James assenyalant el conjunt que duien.

—De la targeta de crèdit de la Sofia… —va remugar l'Elektra—. Li he dit que féssim servir mimetitzadors, però…

—Au, va, no es pot desaprofitar una ocasió com aquesta per anar de camuflatge!

—Què necessiteu? —va sospirar l'Elektra.

—Que no hi hagi so —va respondre l'Alice.

—Mirallets intercomunicadors, eh? Com nosaltres. 

—Teniu algun pla? —va preguntar la Sofia—. Perquè aquí la senyoreta set-ciències m'ha fet venir amb un tornavís i pretén que sàpiga com es fa.

—No ets filla de muggles, tu? —va bufar ella.

—I això em converteix en ingeniera automàticament, o què? —es va exasperar la Sofia.

—Noies, noies —les va calmar el James—. En aquests casos és quan es necessita la màgia dels Magatotis. Deixeu als experts, eh?

L'Elektra li va fer pas amb cara de cinisme.

—Meravella'm.

—Veureu —va explicar l'Alice—. hem estat practicant un munt d'encanteris inútils, i quan dic inútils ho dic de devò. Però llavors hem pensat…

—Jo he pensat —la va corregir el James.

—Tu, jo, el Frank, què importa? —es va queixar l'Alice.

—Sí que importa, si se m'ha acudit a mi!

—Bah, està bé, al James se li ha acudit relacionar el problema amb algun dels sortilegis que hem après i… voilà, deixa'm aquest tornavís. 

Li va agafar el tornavís de la mà a la Sofia.

—Molt bé, quants altaveus hi ha?

—Quatre —va respondre la Sofia, assenyalant-los.

—James, quatre llibres, siusplau.

—Aquí tens —va dir ell, allargant-li quatre llibres de la motxilla.

—Ens ho expliqueu? —va demanar l'Elektra, encuriosida.

—És clar —va assentir l'Alice—. Un dels encanteris inútils que hem après és per transformar llibres en rates. 

—Hi ha un encanteri només per…? —es va meravellar la Sofia.

—Creu-me, hi ha encanteris per a gairebé qualsevol cosa —va sospirar l'Alice, mentre es dirigia cap a un dels altaveus i començava a fer girar el tornavís per obrir-lo—. James, agafa bé el llibre: Snufflifors!

Automàticament, el llibre es va convertir en una rata força desagradable i tots van fer un pas enrere, inclòs el James, que l'estava aguantant.

—Fica-la per aquí… ecs… —va fer l'Alice quan va deixar anar la rata a l'interior de l'altaveu—. I ara, es torna a tancar l'altaveu. Tatxaaaaan!

—No entenc res —va dir la Sofia.

—És una bona idea, en realitat —va acedir l'Elektra, mentre es dirigien cap al segon altaveu—. Se sap que les rates es colen gairebé a tot arreu, especialment dins d'aparells electrònics. I ni tan sols cal fer res…

—Exacte —va dir el James—. Nosaltres només les col·loquem a dins i quan demà encenguin l'aparell, les rates quedaran fregides i els altaveus, espatllats. 

—I si els obren per veure què ha passat —va afegir l'Alice—, només seran rates que s'han colat; no es pot culpar a cap dels paladins per un desastre natural. Si trobéssin cables tallats se'ns cauria el pèl..

—Brillant —va reconèixer l'Elektra, una mica decebuda de nor haver-hi pensat ella abans.

—És qüestió de pràctica —va dir el James, introduint la tercera rata, i li va picar l'ullet.

 

*   *   *

 

El James no es va llevar l'endemà fins les deu, i perquè el va despertar la Pandora, que si no, de què. Sí, la prova era a les onze, però feia dos dies que anava esgotat i va preferir apurar les hores de son fins a l'últim moment, ja que de cap de les maneres es tornaria a presentar a una prova com l'últim cop, sense dormir.

De manera que es va dutxar ràpidament, i amb la estranya sensació que no era pas cap dia especial, es va vestir i va sortir de la residència en direcció al Partenó, per menjar alguna cosa. Pel que semblava, la resta d'alumnes sí que sabien quin dia era i ja ho estaven celebrant abans fins i tot que comencés la prova. 

Els de Durmstrang anaven tots vestits de color sang, cantant a cor algun himne en rus, mentre que els de Beauxbattons, també amb seu blau uniforme original, duien tots pancartes d'ànims a la Linette.

El James es va creuar pel camí amb força gent de Hogwarts —el seu cosí Fred, que li va donar un cop d'ànima  l'espatlla, l'Anne Boot, que li va desitjar molta sort a mb un gran somriure i, com no, les del club de fans, que es va posan cridar en veure'l arribar. Se li va mig contagiar l'alegria de la gent (absolutament tothom tenia ben assolit que guanyaria el paladí de la seva escola) i se sentia, a diferència de en les altres proves, molt animat i amb ganes de guanyar.

Quan s'anava acostant cap al Partenó, però, va veure que hi havia alguna cosa diferent a la seva taula de normalment. Quan va veure què era, va semblar que el seu cervell el feia picar de nou de peus a terra i el va fer sentir per fi que aquell seria un dia complicat.

—Bon dia, James —el va saludar el Harry Potter des de la taula.

—Què hi feu aquí?

—A mi també m'alegra veure't, home!

—James! —es va girar la Ginny, contenta i va córrer a asfixiar-lo amb una abraçada—. No tens idea de com us he trobat a faltar, aquest curs, que no heu vingut ni per Nadal ni per Setmana Santa, has crescut, oi, a veure…? —es va separar un moment i va obrir els ulls com dues taronges—. Ahh! James, què t'han fet?

—Només és una cicatriu, mama… —va fer el James, fent rodar els ulls, que s'havia oblidat que els seus pares encara no l'havien vist amb el seu nou aspecte—. I és normal. No em fa tenir visions ni parlar amb les serps, a diferència d'altres...

—Doncs al menys la meva servia d'alguna cosa… —es va defensar el Harry, que es va aixecar per anar-li a fer una abraçada, també, tot i que no amb tants escarafalls—. A més, sent tu, en deus estar encantat… estàs preparat?

El James, sense saber d'on venia ni d'on baixava, va aprofitar els dos segons de l'abraçada per murmurar-li a l'orella:

—Tinc coses sobre els vlads, he de parlar amb tu a soles…

Ell mateix es va quedar parat que aquelles fossin les primeres paraules que dirigia al seu pare després de nou mesos sense veure'l, sobretot quan es queixava sovint que el tractés més com a un auror que com a un fill. Si és que de vegades s'ho mereixia… en fi, ja estava dit i no hi podia fer res, i va saber que, en el fons, havia fet ben fet, perquè el seu pare se'n va separar amb un assentiment seriós i un copet a l'espatlla. Després, però, va posar cara de murri, i el James va saber que no en tramava cap de bona.

—I què? No ens penses presentar la teva xicota?

El James va sentir que li cremaven les galtes i va desviar la mirada cap a la taula, on també hi esmorzaven els seus amics. L'Alice va fer cara d'a-mi-no-em-miris i la Geena es va concentrar de sobte en el seu esmorzar. El Frank li va tirar un petonet.

—Mmm… —va fer el James—. No.

—James! —va exclamar just en aquell moment la veu de l'Elektra per darrere seu—. Et presento la meva mare!

Amb l'ànima als peus, el James es va donar la volta. Terra, traga'm.

—Hola, senyora Panatolis— va dir, educadament donant-li la mà.

Ella li va fer una abraçada, i a ell li va fer força vergona. Portava uns quants mesos evitant l'incòmode moment de conèixer la mare de l'Elektra. Havia de ser, a sobre, davant dels seus pares? Allò era per mal karma, segur. La mare de l'Elektra estava entusiasmada de donar-li la mà al Gran Harry Potter.

—Amb l'Elektra, surts? —es va sorprendre el seu pare. Com que l'havien conegut a l'estiu a la final del mundial de quidditch, la recordaven prou bé, i la van saludar amablement—. La model, no?

El James no va poder deixar de percebre el to de sorna que va fer servir, que per sort a l'Elektra se li va escapar.

—També és la primera del seu curs i Paladina de l'Acadèmia —va dir ràpidament el James, desafiant. I no et dic ara que és una dona-llop perquè estem davant de l'escola, però m'encantaria—. I ara si em disculpeu, hauria d'esmorzar en cinc minuts perquè d'aquí a deu hauria de ser a l'estadi preparant-me…

Els seus pares van somriure i es van asseure a acabar d'esmorzar amb els magatotis.

—Espero que no t'hagi molestat que haguem saludat l'Elektra… —va dir tímidament la Ginny.

—Tu no em fa res —va dir el James—. Els comentaris del papa sobren.

—És model o no és model? —es va defensar ell.

—Ho has dit per burlar-te.

—De tu, no d'ella.

—Au va, si ha estat un moment —va comentar el Frank, traient-li importància.

—Sí, moltes gràcies…

—Va, va, va, James —li va posar presses l'Alice—, empassa't la torrada que hem de marxar, un dos!

—Vinga, aneu —va assentir el Harry amb un somriure—. Moltíssima sort a tots dos! Serem a l'estadi amb l'Albus i la Lily. Al principi no em va fer gens de gràcia que sortissis escollit paladí, però… la McGonagall em va dir que te n'estaves sortint prou bé a la teva manera. 

—He fet algunes burrades, sí —va reconèixer el James.

—Que vagi molt bé, James —la Ginny li va fer una última abraçada.

 

*   *   *

 

L'Alice i el James van anar tirant cap al camp de quidditch. L'Alice no parava de donar saltets de nerviosisme.

—Tranquil·la, pitjors coses hem passat —va somriure el James.

—Ja, però no en públic —va fer l'Alice—. Tu no estàs nerviós?

—Quan m'he llevat no, però va venint mica en mica —va reconèixer el James—. Tot i així, no estic tant nerviós com per a la primera prova. A la segona no estava nerviós en absolut perquè em queia de la son…

—James, ens hi estem jugant la copa, avui…

—Tant de bo només fos això —va parar davant dels vestuaris on s'havien de canviar i es va mirar cara a cara l'Alice—. Són mil galions, el que ens hi juguem, Alice. Aquesta nit, pensant-m'ho fredament, m'he adonat que el més important que ens juguem aquí avui són els diners. La fama en el fons, mira, què més dóna, la copa per l'escola… és una copa. Però se'ns n'ha anat l'olla a tots quatre, Alice. No és només els diners que tindrem. és que com no guanyem estarem endeutats fins al coll. I el meu pare ens mata. I el teu també. 

L'Alice va empassar saliva, assentint.

—Gràcies, James, això em calma molt.

—Ja —va riure el James—. Així no porto el pes de la situació jo sol… de totes maneres, no pateixis, que els monstres els tinc jo al meu laberint. Tu només has d'estar tranquil·la i concentrar-te en seguir endavant, d'acord?

—Sí —va assentir l'Alice fent saltironets.

—Sortirà bé.

—Sí.

Es va girar com per anar-se'n al vestuari de les noies, però es va girar un moment.

—Preferiries que la teva parella fos el Frank, oi?

El James va somriure.

—No —va dir, molt sincerament—. El Frank mola, però de vegades és massa cavaller. Avui potser hem de jugar brut amb els altres contrincants. I sé que puc confiar en tu per això.

El James li va picar l'ullet, ella va somriure, i es van ficar cadascú al seu vestuari.

 

*   *   *

 

Ja feia un quart d'hora que hauria hagut de començar la prova, però pel que es veia hi havia alguns problemes tècnics.

—I bé, senyor Vangelis? —va preguntar el Sòcrates, que es va acostar al panell de control, on l'homenet manipulava botons i palanques com si li anés la vida—. No voldria posar-li pressió, però anem una mica tard…

—No entenc què passa —va respondre l'home, tot nerviós—. Ahir funcionava perfectament, i tot sembla estar ben conectat i confugurat… deu ser cosa dels altaveus, perquè la imatge funciona bé… Si em permet…

L'homenet es va escapilor per sota el braç del director de l'Acadèmia i se'n va anar a revisar els altaveus mentre, al camp, els paladins i les seves parelles s'havien assegut a fer-la petar.

—De devò creus que no sospitaran? —va murmurar l'Elektra al James.

—Naaaaa.

La gent del públic no estava pas tan tranquil·la.

—Però què passa? —se sentia per aquí i per allà.

—Per què no comença?

El Harry es va mirar el rellotge.

—Una mica mal muntat, això, no? —va comentar—. Podrien haver fet una prova abans de començar...

—Tècnicament, la van fer ahir —va explicar-li el Frank, amb cara innocent—. No entenc què pot haver passat...

—Els àliens, segur —va suggerir la Lily, amb aire d'entesa.

—Tu sí que estàs feta un àlien… —va contestar-li el Harry—. Es pot saber perquè dus un mocador al cap?

L'Albus i la Lily es van mirar. Ho havien fet per ocultar els cabells rossos de la Lily als seus pares, que encara no sabien res. Com que la Lily passava de tot i no insistia al Frank, aquest no havia pensat més en fer la poció que la tornaria pèl-roja de nou. L'Alexis Parra també seguia blau.

—Dooooncs… —va començar l'Albus—. Resulta que…

—M'he fet musulmana —va contestar la Lily—. Salam alecum.

L'Albus va alçar la mirada al cel. El Frank es va tapar la cara i la Geena va mirar de contenir el riure. El Harry i la Ginny se la van mirar amb cara de cada-dia-estàs-pitjor.

—Estic passant per una crisi existencial i cada setmana provo una religió —va seguir improvitzant la Lily—. L'Islam no em convenç; no puc menjar bacó per esmorzar.

—Ni creure en àliens —va afegir el Harry, curat d'espants.

La Lily va fer un gest d'assentiment.

—El que jo et digui, una religió d'inútils. Amb tots els respectes per Al·là.

—Lily… —va començar a intentar-la fer entrar en raó la seva mare.

—Shhh! —va fer la Lily posant-se d'esquena a ella.

—Què fas?

—Reso la segona oració del dia —va contestar.

—I és imprescindible que ens donis l'esquena? —va preguntar el Harry.

—He d'estar de cara a la Meca.

—I és clar que sí… —va remugar el Harry—. El curs que ve et juro que et demano hora al psiquiatra. 

—Silenci, que he de meditar!

En aquell moment van poder veure com el Vangelis obria un dels altaveus amb un tornavís i en treia una rata socarrimada que encara treia fum. 

—Doncs ja hem trobat la causa —va dir, llançant la rata a terra, amb fàstic—. Potser que fumiguéssim l'escola, eh?

—L'escola està perfectament! —va contestar-li el Sòcrates—. Però tenim jardins, és normal que hi hagi animalons als jardins!

—Aixo és un animaló? —va dir assenyalant la rata immundament gran que hi havia a terra—. No necessiten fumigar, no, necessiten contractar un caçador de bèsties salvatges…

—No sigui exagerat —va dir la McGonagall, acostant-s'hi.

—Creu que ho pot tenir arreglat en menys d'una hora? —li va demanar el Sòcrates.

—Una hora? —va riure el Vangelis—. Els quatre estan igual, si vol que ho arregli, ho puc tenir llest per demà.

—Per demà? —va exclamar el Sòcrates—. No, no, demà les delegacions tornen a les seves escoles!

—Doncs ho haurem de fer sense so —va dir la McGonagall—. Diu que tots els altaveus tenen una rata dins?

—Sí —va afirmar el Vangelis—. Ja és casualitat, també.

—Sí que ho és, sí —va assentir la McGonagall, mirant al James amb ulls sospitosos.

 

*   *   *

 

—La McGonagall ho sap —va fer el James amb una mueca.

—No dirà res —es va encongir d'espatlles l'Alice.

—Nois… no us sentiu una mica culpables per això d'haver de matar les pobres rates?

—Només són llibres —va dir la Sofia.

—A qui li importa? —va fer l'Alice—. Són rates!

—I no estan en perill d'extinció, així que no cal patir perquè ens restin punts —va aportar el James.

L'Elektra es va sentir incompresa i va decidir callar, mentre el jurat del Torneig se'ls acostava.

—Nois, aneu-vos preparant que començarem en cinc minuts —els va informar el Sòcrates—. Hi ha alguns problemes tècnics, però en fi, haurem de fer-ho així, en vista de l'èxit.

—Escolti, que això no és culpa meva, eh? —es va defensar el petit Vangelis.

—Ni he dit que ho sigui! Au, vagi a tocar les seves maquinetes i mirem de no perdre l'imatge, també, eh?

Els quatre paladins van intercanviar indicacions d'ultima hora i ànims amb les seves parelles i es van dirigir cap al costat del camp on hi havia el seu laberint. Tenien l'afició de Hogwarts just darrere.

—Vinga James!

—Molta sort!

—Toreja'ls a tots!

—Que Mahoma il·lumini el teu camí!

El James va reflexionar aquella última frase i va decidir que ho havia sentit malament. Aleshores la veu d'Orfeu Giannis, el Senador i membre del jurat, es va alçar per damunt del robombori.

—Benvinguts a la tercera i última prova del Torneig dels Quatre Bruixots! 

Els crits d'alegria i cants es van multiplicar.

—Sí, sí, estem tots molt contents de començar per fi. Els demanem disculpes per la més de mitja hora de retard, però tenim alguns problemes tècnics que, tot i que hem pogut localitzar, no hem pogut solucionar perquè ens portaria massa estona. De manera que lamentem informar-los que, degut a causes naturals que escapen de les nostres mans, no disposarem d'àudio en aquesta prova.

El James i l'Elektra van intercanviar un somriure; se n'havien sortit.

—Bé, doncs, com ja saben, tenim dos laberints, un pels paladins, on es trobaran tota mena d'éssers que hauran de vèncer fins arribar al centre del laberint, on trobaran un portarreu en forma d'encenedor, igual que el que hi haurà a l'altre laberint. En el moment el què un paladí i la seva parella encenguin alhora l'encenedor, el portarreu s'activarà i s'intercanviaran els llocs perquè els paladins puguin agafar la copa. Sí? Tot clar?

La resposta van se una multitut d'aplaudiments.

—Doncs vinga! Senyor Potter i senyoreta Panatolis! Estan empatats en primer lloc, col·loquin-se a l'entrada del laberint! Després hi entrarà el senyor Ivanovitx i, per últim, la senyoreta Perrault!

El James es va ficar les mans a les butxaques. A l'esquerra hi va notar el mirallet intercomunicador que li serviria per parlar amb l'Alice. I al dret hi va trobar el seu anell, que va fer relliscar pel dit anular. No es va sentir gràcies  a la cridòria que murmurava: "Avi James, Sirius… ja sabeu com hem quedat". Ningú més va poder veure, tampoc, que ara tenien dos James Potter davant, i que al costat de l'Alice, a l'altre laberint, no hi havia ningú altre que el Sirius Black. 

—Comença el compte enrere! —va bramar la veu del senyor Giannis—. Quan soni el canó podeu entrar! Tres… dos… u…

BAM!

 

 

(Continuació al següent capítol)


Llegit 707 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris01/03/2013 a les 11:49:10
#23786Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Hola! La continuació està gairebé acabada, la penjaré avui mateix, si puc! 

 

^^




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris01/03/2013 a les 23:50:25
#23788Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

UEUEEEEE! Volem la continuació avui! Que bé que ja tinguem la tercera prova aquí... el capítol molt bé, ha passat poca cosa però bé. La idea de les rates m'ha encantat xD I és normal que la McGo ho sàpiga, l'estrany és que no hi hagi caigut ningú més... però no hi ha proves, i com que no n'hi ha, ningú sabrà res :P La Lily fantàstica, com sempre. Però he trobat a faltar alguna cosa més dels de segon... que els tens molt abandonats! Tinc moltes moltes ganes de veure què passa dins el laberint, que això promet molt... A veure si així de passada m'inspiro, que a mi aquesta setmana em toca escriure Quidditch i no m'agrada gens xD Alguna recomanació per escriure els partits?

Apa doncs, fins el pròxim!




JoanaPotter 185 comentaris02/03/2013 a les 12:45:44
#23789Encara no he escrit cap fanfiction

Hola! Per fi puges!

Potser no han passat moltes coses, la veritat, però de fet han passat moltes coses divertides. Lo dels animals en perill d'extinció... hostia, de debò que no en podrien buscar d'altres o posar-hi una rèplica vivent? Hahahaha. :)

Lo de les rates... quina bona idea! Jo sens dubte hauria calat foc directament o aniria amb el tornavís :) Ai redéu :)

M'ha sorprès que els Potter es trobessin allà, no recordava que els pares dels paladins havien de ser allà a la última prova... S'ho han pres bé tot el tema de la cicatriu. Havia pensat que el Harry en faria més escarafalls, però bé (potser els farà quan estigui sol amb el seu fill)... També m'he mort quan ha defensat la seva cicatriu :) M'he mort.

I la Lily, ai la Lily! Havia oblidat que aquesta havia quedat rossa, i que el Parraera blau... Té molt bones idees, la noia :) Crec que el Harry ja l'hauria d'haver enviat fa temps al psiquiatre, o al psicoleg (ja que la cosa deriva de la personalitat de la nena)...

He trobat a faltar a l'Albus, però estic segura que en el següent capítol ens esperen coses emocionants :)

Petons.




AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris02/03/2013 a les 23:35:12
#23791Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: en veritat ho volia posar tot en un capítol, però ja em conec, que m'enrotllo com una persiana... tres capítols en un, al final. Aquesta és la part fluis, però és clar, necessitem saber com fan les trampes. I els de segon sí, aquest curs el he abandonat molt perquè, és clar, també tinc a la Lily i als alumnes de l'Acedèmia, i no puc estar per a tots. El proper curs serà a Hogwarts i ja ens podrem centrar de nou. I pel que fa al quidditch per a mi aquest curs ha estat una salvació perquè em MATAVA inventar coses perquè no fos sempre igual. Suggeriment: tria primer de tot qui vols que guanyi i més o menys per quants punts de diferència, quantes cistelles vols que marqui cada equip, i llavors distribueix el jugadors. I fes que passi alguna cosa: algú que cau, algú que es fa mal, algú que es baralla, algú que fa moltes faltes o juga brut... això fa que es diferenciin uns partits dels altres... bueno, així és com ho faig jo, però evidentment cadascú ho fa a la seva manera ^^ Sort! I gràcies per comentar, com sempre!

 

Joana Potter: Síiii, per fi he tingut una setmana de vacances i he pogut escriure! Lo de les rates em va venir perquè vaig recordar en episodi de Prison Break... que han de portar un pres a la cadira elèctrica, i perquè no funcioni hi foten una rata. Sí, els pares van a la tercera prova, i precisament el Harry i la Ginny, després d'haver passat una guerra, i el Harry pel Torneig també, crec que ja no s'esgarrifen tant... pensa que a la seva família... el Bill va tot esgarrapat, el George amb una orella, el Fred va morir... les cicatrius són nimietats, en aquesta família XD La Lily necessita medicació JA. XD I sí, la continuació és més interessant, evidentment! Gràcies pel comentari! ^^




AvatarArwen Black Moderador/a 154 comentaris04/03/2013 a les 21:29:35
#23808Encara no he escrit cap fanfiction

XD La Lily hahahahahaha genial! XDDDD
Visca, capítols! ^^
Aquest m'ha agradat molt!

La tercera prova pinta molt bé!