El Torneig dels Quatre Bruixots - 39: Que tu tens problemes? No em facis parlar... (p. II)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 02/03/2013 a les 22:41:18
Última modificació 02/03/2013 a les 23:21:39
Tots els capítols de El Torneig dels Quatre Bruixots
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


39: Que tu tens problemes? No em facis parlar... (p. II)

 

 

El James i l'Elektra van entrar alhora al laberint, amb les varetes enceses, ja que anaven a les fosques, van recórrer el primer passadís junts i van arribar a una bifurcació.

—A la dreta, Alice —va dir el James.

—S, a l'esquerra —va fer l'Elektra.

Es van quedar mirant un moment.

—Que guanyi el millor —va dir el James.

—El mateix et dic.

Es van somriure i van arrancar a córrer en direccions oposades.

—Tot bé, Alice?

—De moment res de res —va dir una veu que sortia de la seva butxaca. 

—Perfecte, quan arribis al final, gira a l'esquerra.

Van estar una estona recorrent laberint sense trobar-se res, fins al cap de… què havien pasat? 5, 10 minuts? Quan va sentir a la llunyania el so d'un segon canó. El Gunnar havia entrat al laberint. Va ser just el moment en què, en girar una cantonada a la dreta, el James es va trobar amb el seu primer problema. 

—Ui.

 

*   *   *

 

—I el paladí de Hogarts s'acaba de topar amb el seu primer contratemps! —va anunciar el senyor Giannis a la graderia—. Un erumpent, pels qui no ho sàpiguen. Prové d'Àfrica, i tot i que a primera vista sembla un rinoceront, veureu que té una cua en forma de corda, cosa que permet capturar tots els seus enemics… el que el fa més interessant, però, és el que conté el seu corn… ja ho veuran. Normalment és força pacífic si no se'l molesta, però si se'l fa enfadar es posa fet una fúria. 

La graderia va deixar anar l'aire que contenia.

—Per fer-ho més interessant, hem posat una trampa a terra, un filet amb el que amb una mica de sort el senyor Potter s'entrebancarà… efectivament! I ara aquell pal colpejarà l'erumpent i… exacte, fet una fera! És clar que el paladí també sembla que s'ha mosquejat una mica…

—Una mica? —va fer l'Albus des de la grada, ja que es veia clarament que el James estava proferint una sèrie d'insults malintencionats cap a qui havia dissenyat el laberint—. Menys mal que no hi ha àudio…

 

*   *   *

 

—… i tota la seva ascendència! —va acabar de bramar el James.

—Has acabat? —li va preguntar el seu avi—. Perquè aquest d'aquí davant s'ho ha pres bastant malament… compte amb la cua!

El James va esquivar d'un salt la primera fuetada de la corda, però la segona li va deixar el braç marcat.

Animo linqui! 

L'encanteri va revotar sobre la pell de la bèstia i el James es va haver de llançar a terra perquè no el toqués a ell.

—Què tal alguna cosa més forta? —va suggerir el Forcat.

Sectumsempra! —va cridar el James, que va ser el primer sortilegi que li va venir a la ment.

Allò va semblar que sí que li feia mal a l'ésser, però no es va dessagnar ni molt menys. Només es va enfadar més i va carregar cap al James. Ell es va concentrar i va fer un salt cap amunt amb la seva agilitat animàgica, que li va permetre saltar-li per sobre. El rinoceront va frenar amb poca gràcia, i va girar el cap per mirar el James amb ulls d'odi.

Aleshores, abans que el James li pogués llançar algun altre sortilegi, la bèstia va llançar un raig de líquid que el James va esquivar i va anar a parar a la paret de darrere, que de cop i volta va explotar.

El James va sortir disparat cap endavant i va caure de bocaterrosa. Quan es va girar, va veure que el líquid del rinoceront havia fet un forat a la paret de metre i mig de diàmetre.

—Que estan sonats, o què? —es va queixar amb un crit.

—James! —va sentir la veu de l'Alice—. Estàs bé?

—Sí, m'ho estic passant pipaaaaaaargh!

La bèstia l'havia aixecat amb el corn i l'havia llençar contra la paret d'esquenes. I el James es va haver d'apartar perquè tornava a envestir. No va esquivar, però, la corda de la cua, i es va endur una fuetada al coll.

—La mare que el va… dissendium!

I el rinoceront es va quedar sense cua. No que semblés fer-li ni fred ni calor, però era una arma menys. 

—Compte! Raig de líquid!

El James va rodolar pel terra cap al costat i va esperar a sentir l'explosió per alçar-se. Ja n'estava tip. A la merda.

—Eh, tu! —va cridar a la bèstia i li va llançar un troç d'enderroc—. Vine aquí, cornut!

—Què fas? —es va escandalitzar el seu avi.

El James es va preparar, va respirar fons i va apuntar bé amb la vareta. I quan el rinoceront es va acostar…

Reducto! —va cridar, i el raig de llum blanca va anar directe a la banya de la bèstia. 

El James va fer un salt i es va llançar a terra per apartar-se, sense quedar-se a mirar, i al cap d'un segon es va sentir un BUM! que va omplir tota la sala. El rinoceront va esclatar en bocinets, i la part del sostre que quedava just damunt seu es va esfondrar. El James es va alçar, cobert de sang, de pols i del que semblava ser un troç d'intestí que es va apressar a treure's de sobre.

—Sort que no havíeu de matar res… —va comentar el se avi.

El James es va guardar la vareta, va buscar una càmera amb la llum que entrava des del forat del sostre i s'hi va acostar, emprenyat.

 

*   *   *

 

—Sembla que Potter ha aconseguit vèncer el seu primer obstacle, però això no està del tot pemès, ja que ha produït… ehem… danys irreparables a l'erumpent proporcionat pel Departament de Control i Regulació d'Éssers Màgics. I ara s'acosta i… oh, sembla que li importa poc.

Alguns dels espectadors van riure, i altres murmurar quan el James va fer aquell gest tan groller descaradament destinat als qui havien muntat la prova.

—I ara què? —es va espantar la Geena—. No el desqualificaran!

—Nah —va fe el Harry—. Era una bèstia perillosa. Però una multa li cau segur. Ja pot guanyar, perquè ben et juro que la pagarà ell… què coi li passa a l'Alice?

 

*   *   *

 

—Alice? —va tornar a fer comunicació el James—. Perdona, estava ocupat. Hauràs de tornar enrere perquè el passadís per on anàvem a passar s'ha esfondrat.

—Ahà… —va sentir que feia l'Alice amb un fil de veu—. T'hauràs d'esperar un… mmm… moment, perquè…

—Estem enmig d'una… situació, aquí —va sentir que explicava la veu del Sirius.

—Què us passa?— es va estranyar el James.

—Hi havia com una boira i… —va explicar l'Alice— no estic boja, eh? Però estem de cap per avall.

—Penjats del sostre? —va preguntar el James.

—Mmmm… no… sí… no ben bé.

—A veure, Alice, no et vull posar pressió, però això es tracta d'arribar al centre del laberint els primers. Descriu!

—Ja. Val —va fer la veueta—. No estem penjats del sostre, estem penjats de terra… és com si el món s'hagués donat la volta i ara el terra fos el cel i la gravetat anés cap amunt i…

—I no caus?

—Nnnnno… però em fa por aixecar un peu de terr… del sostre. 

—Si ho fessis cauries molt avall? O amunt? —ja no entenia res.

—No ho sé —va contestar l'Alice—. Em fa por mirar.

—Et faria res? —va demanar-li el James amb tota la calma que va poder acumular—. Vinga, una miradeta… 

Es va mirar al seu avi, per si sabia què era, però aquest va fer que no amb el cap.

El James va senir una mena de gemec de gos i després l'Alice que deia:

—Uns tres metres.

—No és tant…

—Pensa que cauria de cap.

—Hm, també és veritat —va reconèixer el James—. Si et trenques el cap hauria d'abandonar la prova…

—Gràcies per la teva preocupació!

—Mira, conserves l'ironia! Has provat…? —va començar a suggerir.

—Levitar? —va fer l'Alice—. Sí, no funciona res.

—Jo crec que hauria de saltar i a veure què passa —va dir el Sirius.

—Com es nota que ja estàs mort! —va exclamar l'Alice.

Es van quedar tots en silenci.

—James… què faig?

El James es va quedar callat. Els havien assegurat que les coses perilloses eren al seu laberint, no al de les parelles. No podia ser que passés res.

—Alice… sé que ara mateix tu ho sents diferent, però crec que hauries de saltar. 

—Sí, des d'aquí se sent molt diferent —li va assegurar ella.

—Escolta'm, no es poden permetre que els passi res a les parelles dels paladins, no heu signat cap contracte, a diferència de nosaltres… Sé que és difícil en aquests moments, però siusplau, confia en mi.

—Confio en tu —va dir l'Alice, i va respirar fons—. Està bé… Un… dos… ahhhhhhh!

—Alice! Estàs bé? —es va escandalitzar ell.

—Uf! Sí, bé! —va fer ella amb un sospir—. Tot al seu lloc. El terra avall, el sostre amunt. El cor a cent, però segueix bategant.

—Me nalegro —va somriure el James—. Creus que podem seguir o necessites un segons?

—Tot bé, tot bé… cap on?

—Torna enrere i a la dreta —li va indicar.

Van estar caminant ben bé quinze minuts fins que, després d'haver recorregut un llarg passadís, el James va veure una figura que aletejava amunt i avall.

—Una fada? —va preguntar—. Que estrany, no són pas perilloses… 

—N'estàs segur? —va preguntar la veu de l'Alice des de la butxaca.

—Sé com és una fada, Alice —va contestar-li amb sorna el James, acostant-se a la figura humana, tot i que petita que aletejava sense parar—. Una mica lletja, però no discriminem.

—De quin color és?

—Doncs està fosc a la llum de la vareta, però diria que ne… Au! —va cridar—. Merda, m'ha mossegat!

La fada va fugir volant i el James va saccejar la mà on li havia mossegat.

—Anaves a dir negra? —va dir de sobte l'Alice amb veu alarmada—. Era peluda? Quantes cametes tenia?

—I jo què sé! —va exclamar el James—. Però sí, diria que era peluda…

—Així que saps com són les fades? —va bramar l'Alice—. Cagon tu, James! No era una fada, era una doxi!

—Ah… una què?

 

*  *  *

 

—Una doxi —va explicar el senyor Giannis—. Es poden confondre amb fades, ja que tenen forma gairebé humana, són petites i amb ales, però amb la diferència que tenen dos parells de braços i de cames i, sobretot, dues files de dents que són metzinoses. A veure si en podem aconseguir una imatge d'alguna càmera er mostrarla de prop…

—Frank —va dir la Geena amb els ulls com taronges—. Això no va mossegar a l'Alice a primer un dia al bosc prohibit?

—Sip —va fer el Frank, contret.

—No va ser aquell dia que vam haver de carregar-la a l'infermeria perquè es va desmaiar als vint minuts?

—Sip.

—Creus que… ha mossegat el James? 

—Sip.

—I no es necessitava un antídot?

—Sip.

—És mortal?

—Sip.

—Doncs jo no veig cap antídot per allà dintre…

—Nop.

 

*   *   *

 

—És de color rosa pujat! —va cridar l'Alice, amb compte de que no la gravés cap càmera cridant—. Busca, James, hi ha de ser!

—Que no hi ha res! —va contestar cridant també el James, buscant com un desesperat, apuntant amb la varte ade llum al seu voltant—. Creus que podem sortir d'aquí en vint minuts?

—No ens podem arriscar! Busca el puto antídot!

—Em sembla que m'estic marejant…

—No t'ho sembla! T'estàs marejant! I anirà a pitjor! Com et desmaïs estàs eliminat! Els mil galions, James! Joder, que els necessitem!

—Veig que tu sí que et preocupes per mi! 

—Que busquis!

—Que no hi ha res! —va insistir el James—. Avi? Tu veus res? Avi? Ara on s'ha fotut!

—Aquí! —va dir el Forcat—. Tinc una bona i una mala notícia! La bona és que hi ha un flascó de color rosa pujat el segon passadís a l'esquerra! 

—Genial, gràcies! —va cridar el James corrent cap allà, i l'Alice el va imitar en el seu laberint.

—Espera! —va cridar el Forcat—. La dolenta és que penja d'una banya d'un graphorn!

—Un què? —va preguntar el James, tombant la contonada a l'esquerra. 

I aleshores va saber el que era un graphorn.

—Odio aquesta prova….

 

*   *   *

 

—El graphorn! —va exclamar el Senador—. Crec que és el meu preferit de tots els que hi ha al laberint. És un dels cinc éssers que duu un antídot per a la doxi que hem deixat anar a dins del laberint. Es troba en reguins muntanyoses d'Europa i, com poden veure, és una enorme bèstia de pelatge violeta… potser l'animal al que més s'assembla és un ós geperut. Amb dues banyes extremadament afilades, això sí.

—Me'l mataran —va dir la Ginny, blanca, amb un fil de veu.

—Més els val que no —va remugar el Harry, que tot i que feia veure que estava bé, tenia els punys blancs de tan premuts com els tenia—. Espero que no intenti atacar… i és clar que sí. 

—Sembla que Potter decideix atacar el graphorn! —anuncia el Giannis—. Mala decisió! Tenen una pell més dura que els dracs, i els encanteris no els fan cap efecte!

—S'està a punt de desmaiar, oi? —va preguntar la Geena, que veia el James balancejar-se.

—Sip.

 

*   *   *

 

—Què! Merdes! És! Això? —va cridar el James en veure que ni tan sols els sectumsempra feien efecte.

—Els trolls els utiltzen de montura —va explicar el Forcat—. De vegades. Normalment no es deixen.

—Ahà…. —va fer el James, i es va llançar desesperadament al terra per lliscar entre les potes del graphorn. Miraculosament va funcionar—. Millor que jo no ho provi, eh?

—D'això… James —va dir la veu de l'Alice, ara més irritada que no pas espantada—. Tinc un problema…

—Tu, només? —va cridar el James, esquivant d'un salt una urpa del griphorn—. Ah, collons, m'ha esgarrapat la cama! D'on ha sorit aquesta altra urpa?

—És que en té quatre —va aportar el Forcat—. Ajupe't!

El James va fer cas sense pensar i es va llançar a terra.

—Tot dóna com voltes? —va preguntar després, perquè li costava aixecar-se.

—És el verí!

—James, en sèrio que tenim un problema! —va seguir la veu de l'Alice—. No sé què m'ha picat al cul i m'està levitant!

Allò encara va confondre més el James, que mentre arrencava a córrer passadís enllà, va preguntar:

—El teu cul està levitant?

—Sí! No fa gràcia! És com si no hi hagués gravetat! I no em puc moure de lloc! No puc baixar ni encara que patalegi! Pensa alguna cosa!

—No tinc res més a fer!

 

*   *   *

 

Tot l'estrès que s'havia acumulat a les grades pel mal moment del James s'estava alliberant per l'estat de l'Alice, que francament, era irrisori. Fins i tot el Senador s'havia d'aguantar el riure. El Frank ja estava per terra.

—Doncs sembla que la senyoreta Longbottom s'acaba de trobar amb un bon contratemps… ha rebut la fiblada d'un billiwig, un insecte australià que el nostre tècnic Vangelis ens farà el favor d'ampliar… I aquí el tenim —semblava una baldufa que giravoltava a l'aire, amb les ales sobre el cap, que giraven com les hèlices d'un helicòpter—. Les picades d'aquests insectes provoquen l'efecte secundari de fer levitar el cos de la víctima, que és el que li ha passat a la senyoreta Longbottom, tot i que sembla evident que tots podem veure on ha picat el billiwig per la postura… pobra, realment ja és mala pata! Atenció! Atenció! —es va interrompre de sobte—. La senyoreta Perrault s'acaba de desmaiar! Sembla que la doxi que ha picat al senyor Potter l'ha picat a ella abans! Siusplau, procedim a retirar-la del terreny de joc perquè rebi immediatament atenció mèdica. Quina pena que no ha pogut trobar cap dels antídots a temps! I si no calculo malament, al senyor Potter no li queden més que uns cinc minuts!  Sembla que el griphorn encara no l'ha enxampat bé, però aconseguirà prendre's la poció a temps?

 

*   *   *


Llegit 639 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1194 comentaris02/03/2013 a les 23:22:27
#23790Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

Perdó pel retard, se m'ha allargat i aquest serà el primer capítol que té tres parts! A comentar! Ja us aniré contestant!




Avatarivi_potter 512 comentaris13/03/2013 a les 19:48:23
#23824Tinc 1 fanfictions i un total de 8 capítols

HOLAAA!

Osti tu que bé! Em decideixo entrar a la pàgina i veig dos capítols nous teus, això sí que em posa de bon humor! :)

M'encanta aquesta prova, i m'encanta aquest fanfic! Pobre James, estic segura que se'n sortirà. Bé, de fet vull dir que estic segura que aconseguirà l'antídot, que guanyi ell o  l'Elektra ja és una altra cosa... Em quedo al·lucinada amb la gran imaginació que tens, i llavors em diuen a mi imaginativa, ja! De veritat, m'agrada moltíssim com va tot! El moment Harry, Ginny i conèixer l'Elektra brutal. I la Lily, com sempre, impessionant! Aviam com acaba tot, i si l'Alice i el James es tornen a liar, que m'encantaria!

Petons!