El Torneig dels Quatre Bruixots - 39: Que tu tens problemes? No em facis parlar... (p. III)
AvatarEscrit per Agatha Black
Enviat el dia 02/03/2013 a les 23:23:36
Última modificació 02/03/2013 a les 23:23:36
Tots els capítols de El Torneig dels Quatre Bruixots
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


39: Que tu tens problemes? No em facis parlar... (p. III)

 

—Ahhhhh! —cridava el James mentre corria fen esses i tot li donava voltes i l'ós violea gegant el perseguia—. Que em moroooooooo!

—James, fot el puto favor de prendre't l'antídot! —va cridar l'Alice pel mirallet—I deixa de córrer, que ens perdrem!

—Que em mataaaaaaaaaaaaa!

—James! Escolta'm —va insistir l'Alice—. No cal que et carreguis el bitxo aquest per aconseguir l'antídot! Fes un encanteri atraient!

—Ah! —va fer el James—. Sí… mmm… era… ui, quantes voltes…

Accio! És accio! —es va exasperar l'Alice, penjada del sostre pel cul—. Accio antídot!

El James va aconseguir reunir forces suficients per alçar la vareta per la seva espatlla mentre seguia corrent i repetir:

Accio antídot!

Va notar que un flascó li anava a parar a la mà. Sense pensar-s'ho, va destapar el flascó i es va empassar el líquid. Es va sentir millor a l'instant, les nàusees i el mareig va desaparèixer a l'acte.

—James! —el va cridar el seu avi, perseguint-lo—. Para de córrer, ets lluny de l'Alice!

El James va frenar quan va notar que tots els sentits tornaven a ell. Molt bé. Problema de la doxi solucionat, ara només habia de fugir d'quella bèstia… va saltar per esquivar una urpada de les bones i va córrer en direcció contrària, per on havia vingut, amb l'ós trepitjant-li els talons. Li era fàcil seguir el camí perquè hi havia un rastre de sang. Es fer una repassada per comprovar si la sang era seva. Efectivament, es va veure la cama, que anava regalimant i a l'acte va notar-hi un mal terrible. Amb l'adrenalina del moment, ni tan sols no se n'havia adonat. Però allà estava, fiblant.

—James? —va fer la veueta de l'Alice —. T'has pogut prendre la poció?

—Sí! —va esbufegar el James —. Estic tornant cap on era abans…

—Se t'acut alguna idea de com podria moure'm?

—Tinc un ós violeta de tres metres que em vol matar! Busca't la vida!

 

*   *   *

 

L'Alice va remugar, amb el cul enganxat al sostre, que volia seguir pujant però el ciment li ho impedia. Va probar de fer com que nedava braça, a veure si avançava una mica. Res de res, es quedava al lloc. El cul només volia anar amunt, com un globus d'heli. Quanta estona durarien aquells afectes? No es podia pas esperar que amainessin…

Què podia fer desplaçar els globus d'heli? Algú que els arrastrés, és clar, però a ella no l'arrastraria ningú. Vent, també, però a dins del laberint soterrat no n'hi havia ni gota… 

Aleshores va recordar la nit abans, entrenant encanteris inútils. Va recordar el que havia dit. Hi ha encanteris per a qualsevol cosa. I el més inútil de tots… bé, necessitava propulsió, no? Per provar no es perd res…

Va agafar la vareta amb les dues mans i va apuntar cap enrere, per entremig les cames.

—Ventus!

Va sortir aire disparat de la vareta, que la va fer avançar mig metre.

—Mig metre? —es va queixar —. En sèrio?

Va fer un sospir, i va seguir.

—Ventus. Ventus. Ventus. Ventus…

 

*   *   *

 

Allò ja va ser massa pel Frank, que era a la grada, observant a la seva germana. Li feia mal l'estómac de tant riure i les llàgrimes li queien galtes avall. Li recordaria allò tota la vida. Quina pena que no es pogués gravar. La gent del públic cridava tant que no el sentirien pas. Va agafar el mirallet.

—Alice! —va cridar —. Eh, Alice, t'has adonat que sembla que t'estiguis propulsant amb pets? Tu saps la fila que fas?

Per tota resposta, l'Alice es va acostar a una càmera i va dedicar al públic el mateix gest groller que el James els havia dedicat abans, així com una Mirada. Per algun motiu, no va resultar tan terrorífic com sempre. Va seguir propulsant-se.

 

*   *   *

 

El James va seguir corrent. Li havia guanyat una mica de distància. Com coi es podia desempallegar de la bèstia aquella? Cap encanteri no li podia fer mal. No tenia prou força per batre-s'hi. Petser transformat en lleó podia fer alguna cosa, però no podia fer servir l'animpagia davant de les càmeres. Va considerar apagar la llum de la vareta i seguir a les fosques, a veure si despistava a la bèstia. Però no sabia si aquell animalot tenia bona visió nocturna o si es podria guiar per l'olfacte i s'arriscava a tornar-se'l a trobar de cara sense voler, perquè ell tampoc no veuria res. 

No va tenir temps de veure la figura corpulenta que va sorgir de sobte d'una cantonada i hi va xocar.

—Ei, compte! —va dir una veu de noi.

—Gunnar? —es va sorprendre el James. Per un moment li havia semblat que devia ser un troll, quan hi havia xocat —. Cdec que m'he tdencat el nas…

Es va sentir un grunyit que venia del fons.

—Aaaaai, codde, que ja vé! —el va apressar el James i va arrencar a córrer estirant el Gunnar braç, la qual cosa va resultar en el Gunnar quiet com una roca i el James caient de cara.

—Vigila, home —va dir el Gunnar amb la seva veu greu, mentre alçava el James sense dificultats i el deixava dempeus al seu costat —. Què és?

—El dimoni! —va bramar el James, aguantant-se el nas, que li rajava—. Tu codde!

—No és un grraphorrn? —va fer el Gunnar,veien com s'acostava—. No en podem fugir tota l'estona; ens perseguirà! Creus que si l'aturo el podries immobilitzar?

—Com que immobilitzar? Episkey

El nas li va deixar de rajar. En cara li feia mal, perquè els encanteris sanadors no se li donaven del tot bé, i potser l'havia empitjorat, però entre la sang de la cama i la del nas, era allò o dessagnar-se.

—Podràs o no? —va impacientar-se el Gunnar—. Va! És a cinc metres!

—Suposo que sí! —va exclamar el James—. Però com…?

Es va sentir un cop sord de dos cossos xocant. Al James li van recordar dos muntanyes, o millor, dos continents. Com podia fer allò, el Gunnar? Havia engrapat la bèstia per les potes davanteres i feien pressió l'un contra l'altre, sense moure's de lloc. El James es va adonar que tenia la boca oberta, i es va apressar a tancar-la. Només coneixia un tipus de gent capaç de fer allò.

—Tu ets un zúrich!

—Perr fi te n'has adonat —va dir ell fent força—. Et vaig veurre a tu i als teus amics l'any passat a Islàndia, quan vau venirr a parrlar de la relíquia. I arra, si no t'imporrta…

—Ai, sí! —el James va preparar la vareta i va apuntar bé. Simples cordes funcionarien? Millor no arriscar-se—. Catenam religo!

Va anar guiant les cadenes que sortien de la punta de la vareta al voltant del graphorn, fins que va quedar del tot immobilitzat. El Gunnar se'n va separar, relaxant els braços.

—Que no surrti d'aquí això dels zúrichs, eh?

—No, es clar —va assentir el James, encara una mica flipat—. No m'ho havies dit, i ja em coneixies?

—Amb la Pandorra i tot… no volia que corressin rumorrs —va explicar el Gunnar—. Arra, però, no ens sent ningú.

—Ja, és clar —el James es va mirar l'ós, abatut—. Mmm… seguim junts per aquí o ens separem?

CRAC!

—Molt em temo que el senyor Ivanovitch no segueix en absolut —va dir un home del Senat que va aparetre al laberint—. Vostè pot seguir, senyor Potter.

—Què? —es va estranyar el Gunnar—. perrò si no he fet res! Què passa?

—No, no l'he desqualificat per res que hagi fet —va explicar l'home—. És que la seva parella ha hagut de deixar el terreny de joc. L'ha embruixat un fwooper i ara està una mica… mmm grogui, per dir-ho d'alguna manera.

—Una mica grrogui?

—S'està passejant per sobre del laberint en boles i el calçotets al cap —va explicar amb un sospir—. El més estrany ésque un professor molt vell intentava imitar-lo…

—No em sorprendria gens —va somriure el James, sabent que era el Dumbledore.

—Bé, doncs, si m'acompanya, senyor Ivanovitch…

El Gunnar el va seguir abatut.

—Sort, Potter.

El James se'n va acomiadar amb la mà.

—Em sap greu. Gràcies per tot!

El Gunnar i l'home del Senat van desaparetre amb un altre CRAC i el James es va quedar sol, amb el graphorn encadenat.

—Alice, ho has sentit tot?

—Sí —va assentir ella—. Sembla que la cosa està entre Hogwarts i l'Acadèmia. No sentis pena pel Gunnar. Mil galions. Els necessitem. Així que centra't i tira pel passadís de l'esquera. Ha de ser per aquí. Ventus!

El James va enfilar el passadís coixejant, ja que la cama li feia cada vegada més mal. Però ja no quedava gaire, ja no podia faltar gaire per arribar. I, per segona vegada, algú se li va tirar a sobre.

—Uuuups! Perdó! —va exclamar l'Elektra. 

Tenia el llavi partit i els cabells mig socarrimats. Duia un braç penjant i la roba mig trencada.

—Ostres, James estàs bé? —va preguntar l'Elektra—. Fas una fila terrible…

—T'anava a preguntar el mateix —va respondre el James amb un somriure.

—Què és això? —va cridar la veu de l'Alice—. James! Ara no és la teva amiga ni la teva nòvia! És la que et traurà mil galions com no espabilis!

—Ja n'hi ha prou, Alice… —li va dir el James.

—I tant que n'hi ha prou! —va cridar ella—. De fer l'imbècil! 

—E! —va cridar la veu de la Sofia, aquesta vegada des de la butxaca de l'Elektra—. És el segon passadís a l'esquerra i tot recte! Corre!

I l'Elektra es va posar a córrer deixant el James enrere.

—Merda!

I el James va arrencar darrere d'ella.

—James, estic veient la Sofia!  —va cridar l'Alice—. Jo vaig molt lenta levitant! Has de parar l'Elektra com sigui!

I, aquella vegada, el James va fer cas a l'Alice i no s'hi va pensar. Va fer un salt endavant, va engrapar el turmell de l'Elektra i va estirar enrere, fent-la caure de morros. Ell va cridar i es va girar, enfadada.

—M'acabes de llançar a terra? —es va escandalitzar—. Jo només me n'he anat corrent! M'has fet mal! Crec que m'he torçat el turmell!

—És pel bé comú! —va cridar el James, aixecant-se i corrent com podia amb la cama coixa.

L'Elektra el va seguir, coixejant també.

—Però tu què t'has cregut! Avis!

Quatre o cinc ocells grocs el van atacar de mala manera i l'Elektra el va adelantar.

Lacarnum inflamarae

 A l'Elektra se li va encendre la roba, cosa que va fer que s'hagués de llançar a terra per  apagar-la. El James es va aconseguir desempallegar dels ocells i es va posar a córrer de nou amb l'Elektra enganxada als talons.

—E! —va fer la veu de la Sofia—. Tinc l'encenedor! El tinc! Ràpid, que l'Alice s'acosta!

Van arribar al centre del laberint, que era circular, empentant-se i estirant-se de la roba, coixejant i panteixant tots dos. Allà era tot buit només hi havia una espècie de taboret i, a sobre, l'encenedor platejat. S'hi van llançar tots dos, però el James va arribar primer.

—Treu, home! —li va etzivar a l'Elektra, mentre ella feia saltironets per prendre-li—. T'estimo molt, però el Torneig és el Torneig. Alice, espabila!

Aleshores l'Elektra va parar, amb un sospir. Se li va acostar al James. 

—Tens raó —va dir, abaixant la mirada—. No sé què ens ha passat. Em sap greu allò dels ocells, se me n'ha anat l'olla.

—I a mi em sap greu haver-te llançat a terra… i encès la roba.

L'Elektra va somriure i va assentir.

—Tot perdonat —va dir i li va fer un petó molt dolç.

I abans que se n'adonés, el James ja no tenia encenedor.

—Eh! —va bramar—. me l'has pres!

—T'estimo molt, James, però el Torneig és el Torneig, tu ho has dit.

L'Elektra va anar fent passes enrere, amb el dit preparat a sobre la rodeta, mentre el James se li acostava lentament, calculant.

—Com facis girar la rodeta, Elektra… —la va amenaçar—. Com encenguis l'encenedor… tu i jo hem acabat.

L'Elektra es va quedar parada un moment.

—De veritat et creus que això cola?

I va fer girar la rodeta.

 

*   *   *

 

L'Alice estava arribant al centre del laberint, on la Sofia tenia l'encenedor encès, esperant, quan va sentir "Com encenguis l'encenedor… tu i jo hem acabat". I va saber que només podia fer una cosa.

Expulsiarmus! Accio encenedor!

 

*   *   *

 

L'encenedor de l'Elektra es va encendre. però, per la seva sorpresa, no va passar res. Ho va tornar a probat.

—Per què no funciona?

—Perquè no ets l'única que sap jugar brut! —va cridar la veu de l'Alice—. Endevina qui té l'altre encenedor! Una pista: està levitant i és més mala pècora que tu!

El James no va trigar gens a reaccionar i es va llançar a sobre l'Elektra, fent-li un placatge. Toys dos van caure a terra i l'encenedor va rodolar uns centímetres enllà. Tots dos es van estirar per arribar-hi.

 

*   *   *

 

—Yaaaaaaa! —va cridar la Sofia, per agafar carrerilla, i va saltar on era l'Alice i es va quedar enganxada al seu turmell—. Dóna'm això!

Amb el pes de la Sofia, l'Alice va descendir i ja no estava enganxada al sostre, però encara levitaven totes dues. Va saccejar la cama perquè la Sofia es deixés anar, però no es rendia.

—Deixa'm! Deixa'm!

—Ni de conya!

La Sofia la va anar enfilant mica en mica, mentre l'Alice estirava el braç de l'encenedor perquè no pogués arribar-hi. Al cap d'uns segons, la Sofia ja era a la seva altura, i li havia passat les cames per la cintura i els braços per l'esquena, de manera que penjava de cap per avall abraçada a ella, com si fos un mico en una branca.

*   *   *

 

—I aquí tenim els dos últims batallent per l'encenedor! Qui l'agafarà?

Tots dos estaben de bocaterrosa, empentant-se i arrossegant-se en direcció a l'encenedor. Les càmeres van ampliar la imatge de les seves mans, acostant-s'hi. I el harry es va quedar blanc, en veure què era allò que tenia el seu fill ficat al dit anular.

—Com collons…?

 

*   *   *

 

El James i l'Elektra es van estirar tots dos a terra per aconseguir l'encenedor. I quan ja hi eren tots dos a tocar, el James va fer una última estrebada i el va agafar. I el va encendre sense preàmbuls.

CRAC

Va notar que l'estiraven del melic i tot va ser un remolí de colors fins que… es va veure suspès en l'aire amb la Sofia abraçat a ell. Només un moment, és clar, perquè la gravetat és un costum que costa molt de perdre.

—Auch!

Tots dos van trigar una mica a reaccionar, però quan ho van fer es van voler posar drets alhora i tan de pressa que van xocar i van tornar a anar a terra. El James va arrencar a córrer cap a la copa del torneig, que brillava amb un tènue resplandor blau uns metres enllà. La Sofia, però, va recuperar l'encenedor que havia caigut a terra.

—E! Encén-lo! Ara!

CRAC

I al seu lloc hi va aparèixer l'Elektra, que en veure que el James coixejava no va dubtar en llançar-se-li a sobre quan ja era a tocar de la copa, tal i com ell havia fet abans amb ella.

—Deixa'm anar! —va cridar, llançant coces a tort i a dret—. És meva!

—Que t'ho creus tu! La copa es queda a l'Acadèmia!

—La copa torna per on ha vingut! A Hogwarts!

—No si jo ho impedeixo!

—Ha! Tu i quantes més?

 

*   *   *

 

La baralla entre el James i l'Elektra es va anar intensificant, i tal i com ho veia el Frank, se'n parlaria durant anys. Havien començat amb empentes, cops i coces, havia degenerat i… ara només el Frank la Geena i l'Angelos entenien què passava. Allà hi havia poders sobrenaturals en joc. Tot i que seguien teneint les seves formes usuals, el James estava fent servir descaradament els seus poders animàgics, que el permetien atacar, saltar i esquivar cops com pocs dobles de cine serien capaços de fer. Però no estava pas en avantatge de condicions. Hi havia alguna cosa llobuna en l'Elektra. Cap noia de quinze anys tenia aquella força ni aquella velocitat ni de conya. Saltaven, xocaven, s'agredien i es tornaven a separar. Amb fúria. 

—Perdoneu, però… —va fer la Ginny— no era ella la que heu dit que era la seva nòvia?

El Frank i la Geena van assentir, muts.

A diferència d'ella, les grades, que en un primer moment també s'havien quedat embadal·lides i amb la boca oberta, ara només els importava que la seva escola guanyés, i el seu cervell havia decidit que tot allò era perquè… perquè s'havien entrenat, no? Potser s'ho havien passat mesos, preparant-se per fer allò. I l'Elektra era un geni, no? Potser s'havia pres alguna poció per fer-se forta. I el James ja feia alguna d'aquelles tombarelles quan jugava a quidditch, devia de ser una habilitat innata, aquella agilitat. Sí. No hi havia res d'estrany en allò. 

—Frank… —va preguntar la Geena—. En una batalla entre un llop i un lleó, qui guanyaria?

El Frank es va encongir d'espatlles.

—Pel nostre bé, esperem que el lleó.

 

*   *   *

 

El James va rodolar, coixejar, saltar, empentar, esgarrapar, esquivar, estirar, llançar i fer tot el que se li acudia (i tot el que no, perquè de vegades els seus instints prenien el clontrol) per fer-se amb la copa. Ja fins i tot havin deixat de cridar-se per centrar-se en aconseguir la copa. En cap moment es va plantejar que aquella persona que estava intentant deixar-lo inconcient (i amb moltes possibilitats d'aconseguir-ho) era la seva nòvia estimada. La dolça i bonica Elektra, la sensata, la serena. 

La puta lloba dels collons que intentava robar-li la copa! 

Li costava respirar de l'esforç, i la cama li feia un mal insoportable. Però no havia arribat fins allà per rendir-se. Va veure que l'Elektra, desprenent aquell fred que poques vegades li havia notat i que va suposar relacionat amb la lloba, veia el seu moment de debilitat i arrencava a córrer cap a la taula on hi havia la copa. Ell va reaccionar i li va fer un placatge.

Va semblar que tot anava a càmera lenta. Va saltar i va sentir un dolor agut al genoll de la cama ferida. Va engrapar a l'Elektra per la cintura i tots dos van caure a terra, xocant amb la taula, que va saltar pels aires. I amb ella, la copa. Des de terra, van alçar la mirada tots dos per veure-la pujar lentament, com fent tomabrelles, quedar-se suspesa en l'aire el que va semblar una eternitat, i llavors, començar a descendir.

El James va flexionar amb força els braços per alçar-se. L'Elektra es va recolzar al genoll amb la mà per aixecar-se també. I aleshores el James ho va veure clar: allò només era un partit de quidditch, i havia de capturar la papallona daurada, que baixava en picat cap a ell, abans que ho fes l'altre caçador. Va clavar els ulls en el seu espurneig brillant. Va flexionar les cames, omplint-se els pulmons d'aire i fent cas omís del dolor, i es va impulsar cap amunt, amb força, amb decisió, i amb la braç estirat cap amunt, com si volgués arribar al cel. Va partir l'aire, va notar la foscor que l'envoltava i el punt brillant que havia d'atrapar, el zumbeig de les  orelles, el batec del seu cor. Va apartar la mà que li barrava el pas, va estirar els dits… 

I va capturar la papallona.

 

 

 

VIST!

La prova final i més emocionant de les que hem tingut fins ara! La batalla monumental entre la parelleta de l'any! Per a què la màgia quan es pot recórrer a la força bruta? Quina manera de barallar-se!. Finalment, J agafant la copa, i declarant Hogwarts campiona del Torneig.

L'Elegit saltant d'alegria i cridant "Ho sabia! Ho sabia!". La Petita Psicòpata donant gràcies a Al·là i declarant-se oficialment Nova Profetessa. McCrits deixant-se anar els cabells en tots els sentits! Es va treure el monyo, Déu n'hi dó, quina melena! Els Magatotis reunint-se a fora del laberint, compartint la copa amb J. 

I el millor de tot: Miss Simpatia lligada pel turmell per no sortir volant. Potser no torna a baixar mai més!

Què puc dir? Felicitats, Hogwarts… no ha estat un joc net net, no ha estat un joc just… però d'això es tracta el Torneig. Hem estat uns dignes rivals. 

Sabeu que m'adoreu.

Xo xo

Pandora


Llegit 769 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris03/03/2013 a les 00:24:51
#23792Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

I ja està... lalalalalà... a comentar! ^^

siusplau? XD




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1035 comentaris03/03/2013 a les 01:40:44
#23793Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Buah, quin finaaaaaaaal! Per un moment he pensat que eres capaç de fer guanyar l'Elektra...

Seré breu, perquè és tard i les sargantanes dormen. Abans m'he pogut llegir l'altra part, però no he tingut temps de comentar-la...

El moment Ventus. Ventus. Ventus, ha estat boníssim xD Et pots imaginar la imatge perfectament, amb l'Alice allà enganxada al sostre... i el Frank mira que és mala persona eh? La Lily nova profetessa fantàstica, sé de més d'una que la seguiria xD I el Gunnar un zúrich! Claaar! Ens ha passat com als que veien aquest combat final, donàvem per fet que s'havia entrenat i s'havia pres alguna poció... La Linette ha caigut molt ràpid, però...

I el millor de tot: el moment Harry WTF QUÈ COI FA AMB L'ANELL? I ja veuràs tu quan li expliqui que l'oracle té la capa... l'aniran a buscar i la tornarem a veure? Digues que síiii, que les visites a casa la tieta Oracle sempre molen molt :P

Però de moment, el que és molt urgent és veure què coi ha fet l'Agatha durant un any! Perquè deia que es quedava a Hogwarts per fer alguna cosa, però no sabem què. Així que a veure amb què ens sorprens, que deixar aquella que campi lliurement pot tenir conseqüències perilloses!

Apa doncs, això és tot, que per voler ser breu déu n'hi do! A veure si pots continuar aviat! :)




JoanaPotter 185 comentaris03/03/2013 a les 10:44:07
#23794Encara no he escrit cap fanfiction

Quin capitol mes interesat. Mhe llegit els dos d'un tiron i estan molt be. El ventus ventus haa estat lhostia... Pobre Alice :) Quan el Harry ha vist lanell de la ressurrecio... Que passara!! :) I a veure quixes la Pandora, espero que se sapiga... I lAgatha? Fa moltissim que no la veiem!!




Ursula Black 27 comentaris03/03/2013 a les 19:05:13
#23795Tinc 1 fanfictions i un total de 4 capítols

A veure per on començo... Primer de tot, ajuntaré toooots els comentaris que et dec en un. Eh que no et fa res? ^^ (Pregunto per ser educada... si et fa res, et fots i t'aguantes xD) Ja saps que tota tu m'encantes, ergo, el que escrius també. Només et diré que adoro la Lily....! És tan GRAN! S'empesca cada excusa i cada història que és massa... quan hagi de posar excuses als profes de la uni, recorriré a ella (i de rebot a tu xD) ara... que no siguin gaire estrambòtiques... que sinó, no colarà. Vull veure què passa amb la E i en James una vegada hagin sortit del laberint... i també si els deutes dels Magatotis pujen molt o tindran alguna cosa extra para comprarse algo bonito haha!! I estic totalment d'acord amb els comentaris anteriors: G! Volem saber què duu entre mans l'Agatha!! Que aquella noia molava moltissim i la tens abandonadissima!! TT Hmmm... diria que ja no em deixo res més... Ah! Si!!! Quan veurem el final feliç entre en James i l'Alice? (U know what I mean...xDD) Ara si que si! Love ya babe!! Segueix aviat pooooooorfins!! >.< Si fa falta, vinc, et trenco les cames i així t'has d'agafar la baixa i no vas a currar. Eh, però sense rencor!! Amb tot l'amor que et tinc hahahaha Xoxo




Ursula Black 27 comentaris03/03/2013 a les 19:05:48
#23796Tinc 1 fanfictions i un total de 4 capítols

Merda d'espaciat.... u.u




AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris06/03/2013 a les 01:04:27
#23811Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

marta_ginny: no era tan cruel com per fer guanyar l'Acadèmia. ja els vaig regalar el quidditch... XD L'Escena del ventus no recordo com se'm va acudir, pero la vaig pensar fa temps, i sabia que l'havia de posar, en canvi lo de la Lily va ser improvisat... la Lily sempre és improvisada, en realitat... últimament intento ppsar-la perquè si no sempre em dieu "i la Lilyyyyy?" XD L'anell, l'anell... portarà problemes. No dic més. I l'Oracle... ara mateix no tinc pensat que aparegui, però tot podria ser, no ho descarto. I l'Agatha aquest any no ha fet gaire cosa, no... però s'havia de quedar igualment, algun dia tot tindrà sentit... XD Encara queda, però. I sí, sí, per voler ser breu, no vegis, t'ho has currat! Gràcies!

 

JoanaPotter: Gràcies, gràcies...! Síiii Ventus! XD En realitat seria més gracios en una peli que en un llibre, però espero que ho hagueu visualitzat igualment! Lo de l'anell... portarà cua, a la següent fanfic sobretot. I sí, sabrem qui és la Pandora, ho vaig prometre. Possiblement en el següent capi, ja. L'Agatha també sortirà possiblement al següent capítol, quan tornin a Hogwarts.

 

Uuuuuur!: Ja sé que t'és igual el que pensi, ja... XD A tothom li encanta la Lily, sé que és el personatge preferit per aclamació, però cada vegada és més xungo inventar coses per ella... ha estat el primer curs a Hogwarts i ja m'està deixant seca, no sé què faré a les properes... sembla una nena infinita, no tinc idea de com fer que creixi... :S Relació E - J al proper capítol, segur, segur. Pel que fa als diners... ja ho veuràs XD I el final feliç Alice James... no sé no sé... XD I ni se t'acudeixi amenaçar-me amb el tema escriure, que escric molt més que tu! Vaga! I això que tens la línia argumental feta! XD 

 

Blah, blah, blah, totes contestadetes! Seguiu comentant, porfaplis!




Avatarharry_james_potter 119 comentaris06/03/2013 a les 12:56:27
#23813Tinc 1 fanfictions i un total de 3 capítols

Curradíssim aquest megacapítol!

Quan vaig veure que el capítol tenai tres parts ie staven penjades vaig tindre un orgasme! Però després de llegir-me'l he de dir que és increïble! Quanta informació i acció! Estic xalant com un nen petita mb botes noves!

Una pregutna, per això: LA CAPA D'INVISIBILITAT, QUÈ?!!!! No se la pot quedar l'Oracle, els Potter l'han de recuperar, és al SEVA relíquiaaaaaa!!!!




AvatarArwen Black Moderador/a 140 comentaris06/03/2013 a les 15:17:09
#23814Encara no he escrit cap fanfiction

Brutaaaaaal!!!!!!!!!!!  M'alegro que escriguis aquesta fanfic amb tant d'entusiasme com la Lily aclama a Al·là!! O amb tant d'"entusias-me" com l'Elektra rodola per terra per a apagar-se les flames! Ostres, calar-li foc, James, aquí m'ha convençut que anava a per totes XD o.o

I han guanyat, viscaaaa! ajsdkhkafa A veure què passa amb els diners! XD I amb lo de l'anell anda que la càmera...! encara me'n estic rient ara XDDD 

Sempre veig l'escena al llegir i aquí ha estat ple d'acció i coses noves a cada moment, perfecte! I tres capítols :DD




AvatarJuliet Bell 36 comentaris06/03/2013 a les 21:20:55
#23816Encara no he escrit cap fanfiction

Siiii per fi!!! Em pensava que havies abandonat la fanfic i estava deprimida... hahahaha

Dir-te que m'encanta i que no ens facis patir tant tardant en penjar! Ei m'ha encantat el laberint i la baralla entre el James i l'Elektra! Molt autèntica! La Lily, com sempre, l'adoro. I necessito saber qui és la Pandora! Em menjo les ungles!!!

Què més... Alice James sisplau, ara m'agrada l'Elektra (abans l'odiava) però encara tinc el cuquet s'aquests dos...

I una pregunta, quantes fanfics més faràs? Fins que acabin Hogwarts? Perquè si és així em faries molt feliç però és una currada de la vida!

Bé, res més. Segueix així sisplau, ho fas upra genial!!!!! Petons! :)




AvatarAgatha Black Moderador/a 1179 comentaris08/03/2013 a les 10:02:37
#23817Tinc 8 fanfictions i un total de 193 capítols

harry_james_potter: Gràaaacies, m'alegro que t'hagi agradat tant! I gràcies pel comentari també! La capa. La capa... sortirà en els dos o tres capítols que queden (dos, si puc). Confieu en mi, tot anirà bé! XD

 

Arwen Black: I tant! Ja vaig dir quan vaig començar que encara que faci paron o estigui temps sense escriure, jo aquesta fanfic l'acabo sí o sí! ^^N'hi hauria d'haver més, ja hi ha coses pensades... Ai, els diners, els diners... sí, a veure què passa. I l'anell també sortirà, evidentment. Moltes gràcies pel comentari! Muaks!

 

Juliet Bell: Síiii jo aquesta fic no l'abandono per a res del món! N'hi ha d'haver mes, sí... fins que acabin Hogwarts... tot i que potser em salto algun any... La Pandora sabrem qui és probablement al proper capítol. Merci per comentariii!