Els desterrats - Capítol 26: Apostes, pistes i descobertes
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 17/03/2013 a les 14:59:12
Última modificació 17/03/2013 a les 14:59:58
Tots els capítols de Els desterrats
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 26: Apostes, pistes i descobertes

 

Capítol 26: Apostes, pistes i descobertes

 

 

-Abans de res, bon partit, Julie.

-Gràcies, professora Cast. No ha servit de res, però gràcies.

-Va, no t'ho prenguis així. I afanyem-nos, que som a la porta del vestuari i ens pot sentir qualsevol.

-Vosté dirà, doncs.

-Has de vigilar. Tens la Ruella i la resta de partidaris de l'Elit amb un ull sobre teu. Els vas impressionar massa, a l'última prova, i ara et volen dels finalistes sí o sí. Em fa molt mala espina.

La Julie va necessitar uns segons per pair aquelles paraules.

-I què he de fer, ara?

-Intenta no destacar massa, la setmana que ve. Després de la prova, entreu altre cop al despatx de la Ruella i no en sortiu fins que trobeu res important. Passi el que passi.

La Julie va assentir, pensativa.

-Ja ha trobat qui és el quart nom de la llista?

-Richard Robson, historiador.

-Una cantant, una escriptora, un astrònom i un historiador. Què poden tenir a veure?

-No ho sé. Però he de marxar abans que surtin els altres. Fes-me cas, Julie, i vigila. Quan hagis entrat al despatx de la Cast, em véns a veure. Jo també intentaré descobrir alguna cosa. Fins dilluns!

-Fins dilluns...

La Julie es va allunyar de la porta per anar cap al castell, però es va frenar en sentir unes veus.

-No tenen cap manera de descobrir-ho, Heath. Tranquil·litza't.

-Però com vols que em tranquil·litzi? No vull que ho sàpiguen, Stella. No vull que em rebutgin ni que m'acceptin per pena. A no ser que...

-Que què?

-Potser si els ho dic no faran res d'això.

-Estàs boig? La gent no és així. La gent jutja.

La Julie es va moure una mica per amagar-se millor, amb tanta mala sort que va trepitjar un branquilló que hi havia per terra.

-Serà millor que ens separem.

-Sí, serà millor. Apa, ja ens veurem.

La Julie es va maleir interiorment, però ja era tard. Va anar definitivament cap al castell a buscar l'Àlex per veure què havien de fer.

 

 

 

Una setmana després, es tornaven a trobar tots davant la professora Ruella.

-Després d'aquesta prova, tots aquells que no tinguin possibilitats matemàtiques de quedar entre els nou primers seran desqualificats de l'Elit i no participaran a la pròxima i última prova. I avui tornem a tenir una prova mental i d'habilitat màgica.

-Perfecte- va murmurar la Mei-. Em considero desqualificada.

-Avui no pots perquè tens els millors animadors del món- va sonar una veu des de darrere.

Es van girar tots per veure qui havia parlat.

-Ged! Apol·lo! Què feu per aquí?

-Venim a veure com us va la prova i a animar-vos. Volem que Gryffindor quedi davant de tot, amb vosaltres entre els guanyadors.

-Em puc sentir ofès?

-Tu ets una excepció, Heath- va dir l'Apol·lo-. Tu moles. Alguna aposta per avui?

-Des de l'aposta de fa un mes no n'hem fet cap, tens raó.

-I l'Àlex, gràcies a la facilitat de la senyoreta Desi, ens va passar la mà per la cara. No et serà tan fàcil, el pròxim cop. Molt bé, avui toquen apostes per la prova. Qui s'hi apunta?

-Jo aposto per la Julie- va dir en Ged-. Després d'explotar una paret és impossible que no guanyi.

-Jo em quedo amb mi mateix- va dir en Heath.

-Jo suposo que també- s'hi va afegir l'Àlex-. Apol·lo?

-La Mei.

L'al·ludida se'l va mirar amb cara de sorpresa.

-I vosaltres penseu apostar?

-Ni ho somiïs- va dir la Julie-. Odio les apostes.

I més les vostres. L'Apol·lo es va encongir d'espatlles i va mirar la resta.

-No penso apostar- va dir la Marta-. És gastar diners inútilment.

-Jo aposto- va dir una veu nouvinguda-. La Lydia.

-Què fa una persona com en Draco Malfoy entre una munió vermella?

-Apostar, com tu, subnormal.

-I com pots apostar per una germana i per l'altra no?

-És fàcil. La Lydia és Slytherin. La Júlia és Gryffindor.

-I tu ets idiota- va afegir la Mei.

-Gràcies, Snicket. Juga com saps i segur que no estaràs entre els guanyadors.

-Eh, vostès, els d'allà baix!- va dir la Ruella-. Sí, vostès, els que no paren de xerrar. Es pot saber què fan? No acceptem gent de fora l'Elit, per aquí, així que ja poden allunyar-se. Si ho volen veure, s'hauran d'esperar una estona. I els de l'Elit, facin el favor d'escoltar, que ja porto una estona explicant la prova.

-Què ha dit?- va preguntar la Julie a en Liam.

-Són diverses proves en una, totes d'habilitat màgica. Per cada prova superada, tindrem una pista. Al final, amb totes les pistes, haurem d'endevinar què s'hi amaga darrere.

-Preparats?- va dir la professora Ruella-. Doncs comencem!

Es van dirigir tots cap a la primera prova de les sis que els esperaven, mentre la professora Sumner els hi feia entrar de cinc en cinc. La Julie va entrar amb l'Àlex, la Mei, en Liam i la Loren.

La primera prova consistia en transformar un conill en una tassa. D'acord, l'encanteri, l'havien fet a classe amb la McGonagall... com era...

En Liam i la Mei, mentrestant, ja havien acabat i donaven les seves tasses al Mundass per continuar endavant. La Mei va mirar el paper que els tornava ell amb la primera pista.

XXXX

Quatre X? Què podia voler dir, allò? Quatre X...

-Penses sortir o et quedaràs aquí encallada?- li va preguntar en Liam-. Va, després ja tindràs temps. Pensa que guanya el més ràpid!

La Mei va sacsejar el cap i es va guardar la pista a la butxaca. Van sortir a fora de la caseta i van veure la resta de les proves, que eren totes a l'aire lliure. A la dreta i en unes grades improvitzades, hi havia uns quants espectadors. La Mei va veure l'Apol·lo, que seia sol i li somreia, i més amunt, assegut amb en Ged... no, l'Apol·lo un altre cop no. Qui era el primer que li somreia, llavors?

Va tornar a mirar bé a la llunyania. I, llavors, va veure qui mirava cap allà.

Oh. Draco Malfoy.

No havia de somriure. Per què somrieia? Que parés de somriure d'una vegada que la posava nerviosa!

Un crit de l'Apol·lo animant-la la va distreure i li va permetre continuar endavant, darrere en Liam, i veient com la Julie ja sortia de la caseta.

La segona prova era de Pocions. Maledicció. Ja s'hi podia posar bé...

 

 

 

Tres proves després havia avançat nou persones que havien entrat abans que ella i havia deixat en Liam una mica enrere. La professora Doe li va donar la cinquena pista. Se les va mirar totes abans d'anar a l'última prova.

XXXX

Canvis de forma

Llac

Cavall

Se t'emporta al fons

 

Sense aclarir res encara, va anar cap a la sisena prova i va veure-hi la Júlia i en Mike davant d'un bagul i el professor Stonewell que la dirigia a un dels baguls tancats. I de seguida va entendre què l'esperava allà dins.

Un impostorus.

Quina tarda més divertida que passaria...

 

 

 

-Apa, té, agafa l'última. Quan ho sàpigues li vas a dir al professor Harker. Al marcador sortirà el teu temps i la teva posició momentània, fins que hagi passat tothom. Sort!

Va mirar l'última pista: Encanteri de col·locació. Sí, el coneixia. L'havia llegit en algun moment, en alguna classe... però en quina? Encanteris, segurament. Va repassar tot el que recordava de la classe de la Wormwood, però no se li va acudir res.

La Júlia, mentrestant, ja s'havia desempallegat de l'impostorus. I, pel que semblava, tenia molt clar quina era la resposta, perquè el Harker va somriure i el seu nom va pujar de seguida al marcador, amb un temps de 35:18, i es va col·locar en primer lloc. Havia començat cinc minuts abans que la Mei, encara tenia temps per passar-li davant.

Va, pensa, pensa... Va mirar cap a les grades. L'Apol·lo l'animava. En Ged reia. El Malfoy la mirava. XXXX. Canvis de forma. Cavall. Llac. Se t'emporta al fons...

Se t'emporta al fons del llac. Normalment té forma de cavall, però pot canviar. XXXX en la classificació del llibre Bèsties màgiques i on trobar-ne.

Un kelpie.

Va córrer cap al professor Harker i li va dir la resposta. Ell va somriure i el seu nom, que estava cap al final, va ensenyar els minuts que havia trigat.

35:06.

Primer lloc.

(De moment.)

-Ben jugat- va dir la Júlia-. Però la pròxima la guanyo jo, que sempre em preneu el primer lloc.

-Fet- va dir la Mei-. Però això encara no està, potser ens passen davant...

Al cap d'una estona, la Mei continuava primera, seguida per la Júlia i la Lydia. La Roser estava cinquena, en Mike sisè, la Marta setena, en Liam vuitè, la Gregory novena i la Desi desena. La Julie havia quedat tretzena i sense puntuar, però se la veia més aviat contenta. L'Àlex estava dinovè, i en Heath encara no havia arribat.

-Que pensa trigar gaire o què? No havia apostat per si mateix?

-No li farà res, perdre els diners. Ni perdre la prova- va dir la Gregory des d'aprop.

-Ja ho sabem. El coneixem prou bé, gràcies.

-No us ho creieu ni vosaltres...- va dir, marxant.

-D'acord, desembutxaqueu- va dir l'Apol·lo-. He guanyat. Moltes felicitats, Mei, evidentment. Sabia que guanyaries. Per cert, el Malfoy m'ha dit que et feliciti mentre em pagava.

Collons, per què la felicitava? I per què s'havien d'assemblar, l'Apol·lo i el Malfoy?

-Mireu en Heath, ja arriba. Amb les mans a les butxaques, com sempre.

-Serà possible... mireu, ha quedat últim. Apa doncs, sembla que això ja està. Felicitats, Mei.

-Veniu a mirar la llista dels seleccionats i els desqualificats? A veure qui farà l'última prova...

Van anar tots cap al suro on la professora Ruella estava penjant la llista.

SELECCIONATS PER LA 9A PROVA

1. Lydia Malfoy (74p)

2. Júlia Malfoy (73p)

3. Stella Gregory (56p)

4. Liam Baker (38p)

5. John Perry (37p)

6. Roger Powell (36p)

6. Marta Brown (36p)

8. Desirée Cook (34p)

8. Roser Foster (34p)

10. Mike Pullmann (32p)

10. Julie Potter (32p)

12. Bernie Young (29p)

12. Mei Snicket (29p)

14. Heath Miller (28p)

15. Àlex Ferrer (22p)

16. Airina Anderson (20p)

 

DESQUALIFICATS

17. Lucy Stone (10p)

18. Winter Allen (8p)

19. Frank Brown (6p)

19. Parker Snicket (6p)

19. Charles Jenkins (6p)

22. Rebecca Sullivan (3p)

23. Loren Harris (2p)

23. Casey Parker (2p)

23. Charles Barns (2p)

 

-Estem tots dins!- va exclamar l'Àlex.

-Tu, per ben poc- li va respondre la Marta.

-Bé, estic entre els nou!- va dir una veu al seu costat. La Desi es va girar i es va mirar la Marta-. Ja veig que has quedat per sobre meu. No cantis victòria. No sé de què anirà l'última prova, però segur que quedaré per sobre teu i et faré fora dels guanyadors.

-Molt bé, Desi, molt bé. El que tu diguis.

La Desi es va acostar a ella amb un somriure de costat i li va dir fluix, prop de l'orella, sense que la sentís ningú més.

-I recorda- va murmurar- que encara que em guanyessis tu... t'he passat al davant en el que tu i jo sabem. En això t'he tornat a guanyar i sempre et guanyaré- va dir somrient, i va acabar en veu alta es va mirar la resta-. Ja ens veurem, Àlex.

-Uuuuuh...- va dir en Heath, mirant l'Àlex-. Us veureu? No en sabíem res...

La Marta, mentrestant, tenia els punys apretats.

-Marta, estàs bé?- li va preguntar la Julie.

Ella va posar-se la mà a la butxaca de la jaqueta i va murmurar alguna cosa. Immediatament, van sentir un crit del lloc on havia marxat la Desi.

Van anar-hi tots corrents, a temps per veure com s'aixecava d'un bassal de fang, tota xopa.

-Com collons ha aparegut un bassal del no res?- va xisclar.

La Marta va fer una rialleta que de seguida va confondre amb tos.

-Nois, ara que hi som, escolteu-me- va dir la Julie-. Dimarts hem d'entrar al despatx de la Ruella altre cop.

 

 

 

-Julie, t'estimo. Ets una crack! Com se t'ha acudit mirar sota el matalàs?- va preguntar l'Àlex.

-Mira, no ho sé. Sempre havíem mirat al despatx, però no havíem entrat a la seva habitació. Una tonteria, de fet, si és una cosa important no ho deixarà al despatx. Se'ns hauria d'haver acudit abans...

-Però ara ja ho tenim. Que fort que em sembla que les nou proves per entrar a Avalon siguin les mateixes que estem fent ara... Això em fa molt molt mala espina.

-Personalment, penso que no hauríem de guanyar. Podria ser molt perillós.

-Tens raó, ens podríem retirar.

-Però això voldria dir que estem fent que els altres hi vagin. I em sembla lleig que ens en desentenguem i els exposem a un perill.

-Però aquí cadascú mira pels seus propis interessos, ves.

-Àlex!

-Perdona, perdona, tens raó. Sempre tens raó. I jo sóc un egoista.

-Va, no diguis això, que tampoc es tracta d'exagerar.

-I tu ets massa bona persona- li va dir l'Àlex, abraçant-la per darrere-. No t'has plantejat mai mirar pel que és bo per a tu?

-I tu no t'has plantejat mai no fer-ho?

-Estic mirant pel que és bo per a tu, que és trencar les normes.

-Perdona? Sóc al despatx d'una professora i m'hi he colat. Això no és trencar les normes?

-Tens raó, tens raó. Apa, anem, ja decidirem què fem quan ho diguem als altres Desterrats.

 

 

 

-Que què? M'estàs dient que el 15 va ser l'aniversari del Heath i no ens en va dir res?

-M'ho ha dit la Laia, es veu que la Stella no volia que ho sapiguéssim.

-Hem de ser ràpids, doncs. Festa sorpresa aquesta tarda?- va proposar l'Àlex.

-Arriba dos dies tard, però és millor que res.

-Som-hi, doncs- va començar a organitzar la Marta-. Qui pot buscar un lloc?

-Jo mateixa- va dir la Mei.

-Música? Perfecte, Àlex. Mike, podries arribar-te a la cuina a buscar menjar?

-Sí, suposo.

-Julie, queden les invitacions i buscar taules i plats. Tu tries.

-Ja busco jo les taules.

-Perfecte doncs, jo em quedo amb les invitacions. Creieu que falta res?

-No et preocupis, has pensat en tot. Estic pensant de contractar-te el dia que em casi- va dir la Julie.

-Apa, doncs, ja ens hi podem posar. Som-hi!

 

 

 

La festa ja anava des de feia una hora. Tots havien menjat, els regals ja estaven oberts i la majoria de gent s'havia posat a ballar. En Heath, en canvi, s'havia quedat assegut a una cadira.

La Julie, des de la pista, ho va veure. Va anar a buscar la resta de Desterrats i van anar cap allà.

-Hola, Heath- va dir, amb un somriure-. No véns a ballar?

-Prefereixo descansar, gràcies. Aquí ja estic bé.

-Com és que no ens vas dir que era el teu aniversari?- va preguntar l'Àlex directament.

-Perquè haurien sortit els regals de la meva família i m'hauríeu preguntat sobre ells i no en tenia ganes.

-Mira, Heath- va començar la Marta-. Si no ens vols dir què passa, tranquil, no et pressionarem. Però estem preocupats per tu i no ens agrada que estiguis malament. És igual el que ens expliquis, no pensem jutjar-te ni que ens diguis que el teu pare és Voldemort.

-Parla per tu.

-Àlex!

-D'acord, ja callo, ja callo.

-Què hi dius?- va preguntar-li la Mei.

En Heath es va quedar callat, mirant-los. Va passar un minut.

-Em prometeu que si us ho explico no us faré pena? Que continuareu sent amics meus no per llàstima sinó perquè realment us caic bé?

-Heath- va dir en Mike-. És que ens caus bé. I continuarem pensant que ets collonut.

-Ho dic de veritat. Estic cansat de veure com la gent em mira amb pena. No m'agrada, la mirada de pena. Et posa en inferioritat.

-No anirem amb tu per llàstima- va dir la Julie-. Ens caus bé i ens cauràs bé. Va, digues.

Va quedar-se un moment pensant per on començar. De seguida, però, va decidir fer-ho com millor sabia: directament i sense embuts.

-Sóc orfe. Els meus pares eren Cavallers de la Mort que van renegar del Senyor Fosc quan es van adonar del que estava fent i van ajudar a fugir uns presoners de la Conselleria d'Afers Màgics. Quan ho van saber, la resolució va ser immediata. Vam intentar fugir, però va ser inútil. Ens van trobar a França, quan ens amagàvem a casa la meva tieta.

Es va aturar un moment per agafar aire i treure'l.

-Va ser una massacre. Jo tenia set anys, i no entenia gaire bé què passava. Però quan vaig sentir sorolls estranys, vaig anar a agafar la meva cosina petita del bressol i em vaig amagar amb ella a un fals terra. Ens vam adormir allà, per fugir dels crits. Ens hi van trobar els agents de la Conselleria que els meus pares havien alliberat. Llavors, els meus pares i les meves tres germanes grans eren morts, igual que els meus tiets. Havíem estat els únics que s'havien salvat. Estàvem sols.

Va aixecar la mirada i va veure els ulls seriosos de la resta de Desterrats. Esperaven que acabés el relat.

-La meva àvia va renegar del meu pare i la meva tieta, i els Cavallers de la Mort no la van executar i li van permetre de cuidar-nos. No li perdonaré mai que renegués d'ells. I jo no ho penso fer mentre respiri. Visc amb ella i la meva cosina, que s'ha convertit en una germana. I això és tot. Aquesta és la vida del Heath.

L'únic capaç d'articular una paraula va ser l'Àlex.

-Per què no ens ho havies dit abans?

-Ja us ho he dit. No us volia fer pena.

-Però que no ho entens?- va preguntar la Marta.

-Què se suposa que hauria d'entendre?

-Que no volem que ho visquis sol- va dir la Julie.

-Que no ens fas pena, que volem fer-te costat- li va dir en Mike.

-I que si no et fem una abraçada ara mateix crec que explotarem tots- va acabar la Mei.

Tots es van tirar a l'uníson a sobre d'en Heath i van tombar la seva cadira a terra.

-Heath! Estàs bé? T'has fet mal?

-No us preocupeu- va respondre ell, amb un somriure-. Crec que poques vegades he estat millor.

Els altres també van somriure i es van mirar. En Mike va ser el primer a parlar.

-Esteu pensant el mateix que jo?

L'Àlex va respondre amb una brillantor als ulls.

-Muntanya!

I amb la música de fons, els cinc Desterrats es van tirar a sobre del noi especial, l'Slytherin que havia decidit confiar en ells, el que sempre caminava amb les mans a la butxaca, portava la camisa fora dels pantalons i mai perdia el somriure.

 

 

And there's no mountain too high and no river too wide.___________________________________

 

I... aquí ho teniu. Ja està, ja sabem què li passava al Heath (i he de dir que sembla que la Marta ja em llegeixi el pensament). Que sapigueu que per encabir-ho tot he fet un capítol de més de 3100 paraules, així que avui no us podeu queixar...

Val, ara que només queda l'última, prova, i no us mullareu gaire si feu apostes. Principalment perquè hi ha gent que és matemàticament impossible que no quedi entre els millors (recordeu que els punts que es donen són 15, 12, 10, 9, 8...). Així que, amb la llista de classificats i les puntuacions, a veure si us atreviu a donar nou noms dels que creieu que guanyaran.

El tema Louis el deixarem així, amb dues partidàries Louis-Julie, una partidària Louis cosí de l'Àlex i una partidària de Louis-Marta (i l'anna_lovegood, que no ha opinat xD). Per tant, farem un petit avançament més de l'altre personatge nou del pròxim (no us preocupeu, no n'hi haurà més, no em passaré). Així que aquí el teniu :) A veure què en penseu!

 

 

 

I això és tot. Les preguntes avui les deixarem estar, perquè són les de sempre i vull que us centreu en el noi ros i, sobretot, en els nou guanyadors. Ja pensaré algun premi per la que s'hi quedi més a prop :P

Apa doncs, dedico el capítol a la Judith, la Potter_granger, la Roser, la Marta i l'anna_lovegood.

Molts petons a totes i aneu-vos mentalitzant pels pròxims, que hi haurà algunes sorpresetes que potser no us agradaran massa... No puc dir res més! Només que no em mateu, que sinó no ho puc arreglar :P Fins el pròxim!

 

Marta


Llegit 627 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


xudit_95 80 comentaris17/03/2013 a les 17:58:26
#23827Encara no he escrit cap fanfiction

primer de tot et mataré Marta!! jaja, doncs aio, continuo dient que El Louis es posarà entre la Julie i l'Àlex... d'aixo no hi ha dubte. Tot i que ara emparo a pensar, i penso que la Mei també pot tenir algu amb ell (siguem sincers.... entre la Marta i el Mike, NO ES POT! que son massa monus, de veritat). Desprès, tenint en compte que hi ha trespersonatges que aniràn a l'valon sense necessitat que guanyin punts, nomes ens queden sis llocs per collocar als sis guanyadors... qui seran!??! xD Sobre el nou personatge, no en tinc ni la més remota idea, però te cara de bon nen 8encara que tots sapiguem de qui ha fet), aixi que.... jo crec que tindrà un bon feeling amb els desterrats, tot i que amagar`algun secret... Bé, que més dir... la Julie es creu que té superat lo de l'Àlex, però l'Àlex sempre serà especil per a ellla, aixi que no crec ue se n'hagi oblidat d'ell encara vv'... però la que ho té fotut ara, es la Marta, ja que s'e n'ha d'oblidar de l'Àlex i tornar a confiar en el Mike... ànims Marta xD be, doncs, aixo: una currada de capitol, en seriu, i ja et matare en dues setmaneees! :)




Avatarhpkarina 373 comentaris17/03/2013 a les 20:21:37
#23830Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Huuoolaa! Sí que és llarg, sí! :P

El capítol moooola! ;) aquesta última prova ha molat! A veure com serà l'última! Mare, jo si fóra ells intentaria no guanyar la próxima prova, perquè no, però segur que no hi podran fer res xD

Pobre Heaaaaaaaaaaaaaath!!! T_________T té una història molt trista.... Sort que té amics tan bons ^^

anem a veure, la classificació... hmmmm.... 

Les germanes Malfoy, Julie, Marta, Mike, Stella, Liam i Desi! ^^

i la foto jo dic que és el germà xicotet de Apol·lo i que no serà molt bona persona xD

I fins ací el meu comentarii! :3

un besikuu :P




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris17/03/2013 a les 22:11:05
#23831Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Judith: encara noooo, encara no em matis xD Al pròxim sí que no et culparé... Així que entre la Marta i en Mike NO. Per la resta, tot és possible. A veure si tens raó :P Ja sé la teva aposta, no et preocupis, ja pensaré en el premi per qui s'hi acosti més, a veure si guanyes... El nou personatge d'acord, que sigui el Cato li dóna cara de dolent automàticament xD Però ja veurem, no té per què ser-ho :) Ho tenen fotut totes, i la Mei entre el Malfoy i l'Apol·lo què? Que no hi pensem però mira-la, pobra. Apa, fins el pròxim!

Roser: però què vols que facin, que no hi vagin i deixin el marrón als pobres desgraciats que guanyin, que no en sabran res? Tampoc es tracta d'això! També el tenen ells, aquest dilema, ja veurem què fan :) A mi la història del Heath m'encanta (a veure, entenguem-nos, no me n'alegro ni res) perquè diu molt d'ell, de com és i tot en general. Aposta feta, a veure qui s'hi acosta més ^^ El germà petit de l'Apol·lo, m'agrada la suposició :) Ja veurem! (aix, tot ho veurem, de veritat, i no falta gaire :P) Vagi bé! ^^




AvatarPotter_granger 349 comentaris19/03/2013 a les 10:15:17
#23832Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Ha estat boníssim!

Així que pel que fa referència a Avalon, jo tenia raó! Ja deia que les proves de l'Elit eren les d'Avalon. Uf, quina intriga! Els Desterrats, a veure què fan! No crec que desertin, seria molt poc honest i esportiu per la seva part.




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris23/03/2013 a les 12:34:46
#23833Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Sembla que ets l'única que pensa que no desertaran! Ja m'agrada, que pensis així, que si desertessin diria molt poc d'ells... Qui creus que seran els nou, doncs? Ja saps que qui s'hi acosti més tindrà un premi... :P Això d'Avalon cada dia fa més pudor de socarrim, eh? Aviat veurem què passa ^^




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris23/03/2013 a les 21:10:26
#23834Encara no he escrit cap fanfiction

 

Que tard que vaig per l’amor de deu XP

Merci Cast, si no teniam por de l’Elit avans…. ARA SI. Yupi, aixi que si que es una cosa no molt maca si els ha impressionat la Julie fent volar una paret per els aires!!! OISH L’Stella i en Heath!!! Oish l’Stella i en Heath!!! M’encanten, son els meus cynics preferits despres d’en R XP

Home si, Malfoy… necesita que algu li parli del favoritisme. No esta be dir que una de les tevés germanes petites es millor que l’altre nomes perque va a Slytherin. I tornem als miratjes. En serio, veure visions no esta be, ni en el mon magic ni en el real XP

Un momento…. Apol·lo, Malfoy… Ged? Ai, ai, ai. Mei!! CONTENTAT AMB DOS!! QUE JA SON MASSA!!

La Mei ha quedat primera…. Que fort… Bueno, l’Apol·lo te tendencies a guanyar les seves apostes XP

YUPI!! Llista de qualificats!!

Desi, Desi, Desi… Espero que et caigui un piano a sobre.

No, un bassal no es suficient per molt que la Marta mereixi un aplaudiment. Jo aposto per un cop de puny a la cara a l’estil Hermione!!!

Ara que l’Alex i la Julie comenten idees… Que tal perdre a proposit??

(Si, m’estic aplaudint a mi mateixa per la miseria d’en Heath) POBREEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEEET!!! No volia tenir rao!!

I OISH QUE MACOS ELS DESTERRATS OISH COM M’ELS ESTIMO!!! Amigos para siempre, you will always be my friend, amics per sempre…. Si, estic cantant, algun problema??? XP

OSTIE EL CATO!!! (Si, ho he descobert llegint comentaris XP)

- Drumstrang, anem contra l’estereotip i diguem que será simpatic i portara al ball de nadal a la Julie, perque ella li pugui fer dentetes a l’Alex que continuara sent un Casanova XP

A veure, jo crec que decidirant perdre a proposit. Sense ser concients del que implica anar a Avalon… o la Marta i la Julie serán els unics desterrats que entraran al TOP 9 final. I despres els altres desterrats mes Apol·lo i Ged? Les aniran a rescatar.

Els meu 9:

- Lydia Malfoy

- Julia Malfoy

- Stella Gregory

- Marta Brown

- Julie Potter

- Liam Baker

- John Perry

- Roger Powell

- Bernie Young

Si la Marta i la Julie perden a proposit quedarien la Desi i la Roser seleccionades.

Dons fins aquí el meu comentari :D Sento arrivar tard XP




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris23/03/2013 a les 21:30:16
#23835Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

La Cast és guai i ens posa la por el cos. El Heath i la Stella molen :P El Malfoy necessita algú que li faci classes de ser persona (i sí, sé que t'ofereixes voluntària).

Nooo, a veure, el Ged només estava d'acompanyant de l'Apol·lo, tres no cal, amb dos ja en tens prou i de sobres xD

Nooo! Pobre piano, per què li vols tant de mal? :'( I espera't, que a la Desi ja li arribarà el seu escarment...

Massa raó tenies amb el Heath, i lo dicho, que ets una mala persona i que em llegeixes el pensament.

Dono per aposta la llista, doncs, per tant, la Desi i la Roser queden fora. Apa, doncs, fins demà al pròxim! :P