Els desterrats - Capítol 28: Despertar
AvatarEscrit per marta_ginny
Enviat el dia 28/03/2013 a les 00:01:44
Última modificació 28/03/2013 a les 00:01:44
Tots els capítols de Els desterrats
impresora Versió per imprimir
< Anterior capítol || Pròxim capítol >


Capítol 28: Despertar

 

Capítol 28: Despertar

 

 

L'Àlex va obrir els ulls, però la llum li va fer mal i els va tornar a tancar de cop. Notava com el cap li pesava, molt més del normal, i li feia molt de mal. Tenia tot el cos entumit, com si hagués estat tot el dia fent esport.

Va intentar palpar al seu voltant per descobrir on era, perquè estava clar que al seu llit no, ja que estava estirat a terra. Amb la mà dreta va notar un altre cos al seu costat, i amb l'esquerra un bassal que no tenia clar de què era.

De cop, va sentir un soroll de córrer cortines i la llum es va apagar, així que va poder entreobrir els ulls suficientment per veure que a la seva dreta hi havia el cos encara adormit d'en Heath, i a l'esquerra el bassal d'un alcohol que no tenia clar quin era. L'Apol·lo estava assegut al costat, amb un aspecte bastant millor del que devia tenir ell en aquells moments.

El que no tenia clar era qui havia corregut les cortines, fins que la persona en qüestió es va posar a la gatzoneta (de cuclillas) al seu costat.

-Àlex, com estàs? Creus que et pots aixecar?- va fer la veu de la Julie.

-Ho dubto- va respondre-. Cauria a terra.

-Liam, Jack, necessito la vostra ajuda- va dir la Julie, intentant no cridar en Mike quan es tractava de l'Àlex.

-Vaig- van respondre els dos al·ludits-. On el deixem?

-Al seu llit, portem els altres cap a l'habitació de 4t, també. Acompanyeu l'Apol·lo, que crec que pot caminar. Pel Heath crec que tindrem més feina...

La Marta, mentrestant, s'havia acostat a en Heath.

-Merda, no es desperta.

-Com que no es desperta?- va dir la Julie, alarmada-. No m'he trobat mai en una situació com aquesta. Què representa que hem de fer?

-Si això no funciona, anar a avisar Madame Pomfrey tan ràpid com puguem- va dir la Marta, anant a buscar una de les gerres d'aigua que havien portat-. Aparteu-vos.

Va llençar tota l'aigua sobre la cara d'en Heath, que va entreobrir els ulls. Tots van deixar anar l'aire de cop, més tranquils. En Jack va tornar en aquell moment.

-En Liam s'ha quedat a vigilar l'Àlex.

-Vaig cap allà- va dir la Julie-. Porteu en Heath.

L'Àlex, mentrestant, mirava la porta. Va veure la Julie entrar i anar cap a en Liam. Després es va acostar a ell.

I, llavors, com un flash, a l'Àlex li va venir la conversa que havia tingut la nit anterior.

Es va quedar blanc.

-Sembla que tinguis cara de voler vomitar. Com estàs?

-No t'ho sé dir...

Merda.

 

 

 

La Julie va mirar la graella de duels que la guiava en la novena prova de l'Elit. Aquell dilluns es farien els vuitens de final, el dimarts els quarts, el dimecres les semifinals, dijous les finals i el tercer i quart lloc, i el divendres hi hauria el premi, que encara no sabien què era.

Les puntuacions havien canviat. El primer, el segon i el tercer continuaven tenint 15, 12 i 10 punts, però el quart en tenia 9, els que perdien a quarts de final 6 i els que perdien la primera batalla 2 pel sol fet d'haver arribat fins allà.

-Sabeu que no arribarem a la final, oi?

-Tu calla, Mei, que lluites contra el John.

-Et sembla poc?

-Doncs sí- va respondre la Julie-, et recordo que em toca contra la Gregory!

-Almenys no tens una bessona Malfoy- va dir la Marta-. La Lydia em convertirà en pols en menys d'un minut.

En Mike va assentir, capficat.

-Puc dir el mateix de la Júlia. Quin desastre...

-Jo vaig tranquil- va dir l'Àlex-. Em toca contra la Roser, i a Encanteris no em supera ningú.

-Cal que et recordi que els fem amb Ravenclaw i no saps com són els de Hufflepuff i Slytherin?

-Així, no sabeu com és la Desi- va dir en Heath-. Llàstima, esperava que me'n poguessiu dir alguna cosa.

-No cal saber com lluita per conèixer la seva estratègia- va dir la Marta-. T'atacará per l'esquena.

-Doncs l'estaré esperant- va respondre ell, amb un somriure.

-Jo vaig tirant, nois- va dir la Marta-, que sóc la primera. Encantada d'haver-vos conegut.

-Molta sort, Marta!

Quan se'n va haver anat, en Heath va preguntar als altres:

-Perdrà, oi?

-Evidentment.

-Sense cap mena de dubte.

-La lluita no ha estat mai el seu fort.

-Pobreta...

-No la planyis tant, que encara que perdi pot entrar. El problema el tenim nosaltres.

-A veure quant dura...

 

 

 

Va durar més del que esperaven: deu minuts sencers.

I sí, va perdre.

-No passa res, Marta- va dir-li la Mei.

-Crec que no t'havia vist mai lluitar tan bé- va fer la Julie, sincerament.

-De veritat?

-Has durat deu minuts davant la Lydia! Et sembla poc?

-Home, què vols que et digui...

Una veu en off els va interrompre.

-Segon combat: John Perry contra Mei Snicket. Endavant!

-Apa, desitgeu-me sort!

 

 

 

Sis combats després, estaven tots sis asseguts a les graderies dels espectadors.

-No em puc creure que haguem perdut tots.

-Això ha estat un complet desastre.

-Que malament que ho hem fet...

-Heu vist com m'ha humiliat la Roser?

-Això no ha estat res, no sabia que la Desi sabés lluitar tan bé...

-Nois, som els pitjors duelistes que he vist mai.

-En això hi estem d'acord.

L'Àlex va fer que no amb el cap i, en mirar cap a la dreta, va veure el cap ros de l'Apol·lo sobresortir de la multitud.

-Heath, vine un moment. Nois, ara venim.

-On anem?- va preguntar en Heath mentre l'Àlex l'estirava pel braç.

-A parlar amb l'Apol·lo. Hem de suprimir la nostra aposta.

-Aposta? Quina aposta?

L'Àlex es va parar de cop i es va girar a mirar en Heath.

-No em diguis que no te'n recordes.

-Que jo sàpiga, no tenim cap aposta vigent, ara mateix.

-Que fort que no te'n recordis. Sí que estaves borratxo... en fi, millor, això facilita les coses. Anem a veure què hi diu l'Apol·lo. Ei!

-Hola, nois! Què us porta per aquí?

-Hem de parlar amb tu.

-Ara no, que en Liam està lluitant i he de veure com guanya a aquesta Ravenclaw.

-És urgent, Apol·lo.

-Està bé, està bé... digueu.

L'Àlex va agafar aire.

-Hem de suprimir l'aposta que vam fer l'altre dia mentre estàvem borratxos. No estàvem en les nostres millors condicions i no érem conscients del que fèiem.

-Ni parlar-ne.

-Com?

-Que una aposta és una aposta. Si us voleu retirar, doneu-me els diners.

-Espereu, que m'he perdut. Em podeu explicar quina aposta és aquesta?- va preguntar en Heath.

-Hem de veure qui aconsegueix lligar-se la Julie.

-Hòs-tia. Apol·lo, té raó, no ho podem fer, això.

-Molt bé, doncs, pagueu.

-Quant et devem, llavors?- va preguntar en Heath.

L'Àlex va girar el cap i l'Apol·lo va dir, triomfant:

-Dos-cents galions.

-QUANT!?- va exclamar-se en Heath-. Com que dos-cents galions? Que estem bojos?

-Bojos no, borratxos.

-Apol·lo, no tinc tants diners- va dir l'Àlex.

-Doncs ja saps què toca. Guanya.

-No puc fer-li això a la Julie. Joder, és la meva millor amiga!

-Llavors, em sembla que tens un problema.

-Apol·lo, sigues raonable- va dir en Heath-. Estem parlant de la Julie. Suprimim l'aposta i ja està.

-Les apostes no es suprimeixen, ja ho he dit.

-I si no et pago? Què faràs?- va preguntar l'Àlex a l'Apol·lo.

-Guanyaré jo i li diré a la Julie que ha estat una aposta i que tu hi participaves.

-No seràs tan fill de puta- va dir en Heath.

-Mira, m'has tocat la fibra. Et deixo camí lliure. Jo no intentaré res, no tindràs competència per guanyar. Així segur que no perds els diners.

-No m'ho puc creure- va fer l'Àlex, amb ràbia.

-Amb mi no hi comptis- va dir en Heath-. Demà tindràs els diners. Per mi, te'ls pots confitar.

-Àlex, sembla que només tens una opció- va dir l'Apol·lo, amb un somriure.

-Ets el capullo més gran que m'he tirat en cara- va fer l'Àlex, girant-se per marxar.

-Gràcies. Tindré els teus diners preparats. Per quan guanyis.

-Ben mirat, potser que no marxi- va dir l'Àlex, girant-se de cop i clavant un cop de puny a l'Apol·lo.

-Però tu de què vas!? Ara veuràs el que és lluitar de veritat...

 

 

 

L'Àlex va obrir els ulls atordit per segon cop en pocs dies. Tot era molt blanc.

-Bon dia, bell dorment.

Va mirar al costat del llit i va veure una Julie somrient.

-No t'incorporis, encara. Probablement et marejaries.

-Què ha passat?

-Que t'has barallat amb l'Apol·lo i t'ha acabat deixant inconscient.

Li va a tornar a venir tot al cap i va sentir que li feia més mal allò que qualsevol nas trencat.

-I ara em diràs per què coi t'has barallat amb l'Apol·lo. A qui se li acudeix?

-Suposo que quan parlar no funciona hem de passar a l'acció.

-Ah, perfecte, o sigui que ara la violència és la solució.

-No ho hauria de ser, ja ho sé. Sóc estúpid.

-Sí, ho ets. Però no passa res, et perdono- va dir ella amb un somriure.

-No, no, no pots perdonar-me! Julie, seu aquí- va dir, senyalant l'espai buit que hi havia al llit blanc i incorporant-se.

-Àlex, és millor que no...

-M'és igual marejar-me. Escolta'm bé.

L'Àlex va agafar les mans a la Julie, que es va tornar lleugerament vermella.

-Ho sento. Sento ser així. La cago, la cago molt i massa sovint, però mai he volgut fer mal a ningú. Potser els meus mètodes no són els bons. Odio que la gent que estimo ho passi malament per culpa meva. I sembla que ho busqui. Ho entens?

No, la Julie no ho entenia, però va assentir i el va abraçar abans de fer-lo estirar altre cop i marxar per deixar-lo descansar.

L'Àlex va donar un cop de puny al llit, pensant que en realitat se'l mereixia ell.

 

 

 

-Àlex!- va cridar la Julie amb un somriure, mentre anava a abraçar-lo-. Madame Pomfrey t'ha deixat sortir per veure els quarts de final?

-Vigila, que em fa mal tot.

-Ai, perdona! Creia que Madame Pomfrey t'havia deixat com nou...

-És curiós, perquè torno a tenir els ossos a lloc, però no té res pels blaus. En fi...

-Bah, no et preocupis.

-Qui lluita, ara?

-La Lydia ha guanyat en John, ja. Està lluitant la Roser contra la Stella, però no crec que duri gaire, pobreta. Després la Desi contra en Bernie i la Júlia contra en Liam. Vols apostar?

-No penso apostar més. Em retiro d'aquest món.

La Julie se'l va mirar, entre sorpresa i contenta.

-I això? Vols dir que els cops al cap no t'han afectat?

-Diguem que me n'he cansat.

-Me n'alegro, doncs. Ja era hora...

L'Àlex se sentia mesquí i manipulador. Però què podia fer? No volia que la Julie sabés mai que havia fet aquella aposta, i només hi havia una manera d'evitar-ho.

Va abraçar-la per darrere, assegut al seu costat, i va posar el cap a la seva espatlla.

-I tu com estàs, després de la derrota davant la Gregory?

-Eh! Has tornat simpàtic, pel que veig!

-És part del meu encant.

La Julie es va posar a riure i va mirar al camp just a temps per veure com la Desi perdia davant un noi de Hufflepuff de segon i s'anava a asseure amb la Roser, que no havia pogut amb la Gregory.

 

 

 

-I senyores i senyors, aquí tenim la final! Recordem que Bernie Young ha guanyat el tercer lloc davant de Stella Gregory, que ha quedat quarta. A continuació, el desafiament final: Júlia Malfoy contra Lydia Malfoy!

-Crec que ha vingut tota l'Ala Nord- va dir la Julie.

-Normal- va respondre l'Àlex-. Són les Malfoy! A més, aquest combat decideix la guanyadora absoluta de l'Elit.

La Marta va mirar en Liam amb preocupació.

-Has parlat amb la Julie?

-Sí, diu que l'Àlex aquests dies li està demostrant que és al seu costat i que l'estima moltíssim. Que ha canviat, que ha deixat les apostes i està només per ella.

-Em fa molt mala espina, tot això. A mi m'ha dit el mateix. L'Àlex no és així...

-Qui sap, potser sí que ha canviat.

-En una setmana?

-Els cops al cap que li va donar l'Apol·lo el deuen haver afectat.

La Marta es va posar a riure i va mirar cap allà, mentre l'Àlex agafava la mà a la Julie, que es va sorprendre i es va posar una mica vermella, però ho va dissimular prou bé.

-No ha passat res, però, oi?- va preguntar en Liam.

-No, encara no. Però ja has sentit la Cast. Avui hi haurà una festa per celebrar els que heu quedat entre els nou, i tota l'Ala Nord hi està convidada. És fàcil pensar què passarà...

-Com que els que hem quedat entre els nou? I tu què?

-Encara no sabem què passarà- va dir la Marta-. Sembla que aquest empat al novè lloc no el tenien previst. Crec que ho volen fer a sorteig quan s'acabin els combats. Els altres Desterrats han quedat tots fora, així que de totes maneres...

-Bah, però hi vaig jo i més gent. Ens ho passarem bé. I tu què, aquesta nit a la festa? No ens donaràs cap sorpresa agradable?- va fer en Liam senyalant en Mike amb el cap.

-Liam!- va renyar-lo ella, una mica vermella-. No ho sé, suposo que sí. Dependrà d'ell.

-Molta sort, doncs.

-Gràcies...

-Marta, us esteu perdent el millor- va dir-li la Mei-. Mireu el combat.

Van mirar avall i van veure un veritable espectacle de llum i colors, amb les dues germanes Malfoy girant com ballarines, llançant encanteris i esquivant-los.

I, al final, una de les dues figures vestides de negre va sortir disparada de la batalla i va caure a terra, veient com li saltava la vareta de les mans.

-Quina és?

-No ho sé, hi ha massa fum per veure com de llargs té els cabells i van vestides igual...

-I Júlia Malfoy guanya la batalla i, conseqüentment, és la campiona absoluta de l'Elit de l'Ala Nord!

La major part dels Gryffindor, Ravenclaw i Hufflepuff va començar a cridar i aplaudir des de les graderies. Els Slytherin, mentrestant, també van aplaudir amb discreció.

-Ara demanaríem la presència de Roger Powell i Marta Brown al camp!

-Apa, nois, ens veiem d'aquí res. No sé si vull guanyar o no...

-No és a les teves mans, així que no et preocupis. Sigui com sigui, aquesta nit anirem a buscar informació per ajudar els que hi vagin, estiguis entre els nou o no.

-Apa, doncs, fins ara!

La Marta va baixar i va veure el Roger Powell, un noi de quart de Hufflepuff bon amic de la Roser. Va veure una llista que estava fent el Mundass dels nou finalistes, omplerta només fins el número 8:

1. Júlia Malfoy (88p)

2. Lydia Malfoy (86p)

3. Stella Gregory (64p)

4. Liam Baker (44p)

5. John Perry (43p)

6. Desirée Cook (40p)

6. Roser Foster (40p)

8. Bernie Young (39p)

 

-Hola, nois- va dir-los la Ruella quan van arribar-. Com sabeu, tots dos teniu 38 punts, i hem de decidir qui de vosaltres està entre els nou guanyadors. Ho farem de la manera clàssica. Tinc dos bastonets a la mà, qui agafi el més llarg queda entre els nou finalistes. Les dames primer.

La Marta va mirar la mà de la Ruella i l'extrem dels dos bastonets, i va decidir agafar el de l'esquerra. En Roger va agafar el de la dreta. Es van mirar i van estirar els bastonets.

 

 

 

If I'd only knew that days were slipping past, that good things never last, that you were crying...____

 

Aquí ho tenim, doncs. Que aixequi la mà qui vulgui matar l'Apol·lo!

Aquest capítol és una mica una transició (necessària, per veure la prova 9 i que l'Àlex se'n penedeix) entre l'anterior i el següent, que serà... intens, deixem-ho en intens.

I ara que parlem del següent! Dimarts em vaig inspirar molt moltíssim amb aquell capítol, m'hi vaig posar molt dins i... bueno, total, que tinc un capítol de 4500 paraules xD Així que mira, com que ho he de dividir, per Pasqua, especial de doble capítol! Espero que us agradi molt molt perquè esciure'l ha sigut una cosa molt bèstia, és la culminació de tantes coses...

Com us quedeu quan els Desterrats perden TOTS? :P De totes maneres, la Marta encara té oportunitat de quedar entre els nou. Creieu que hi serà? Què faran, la resta, si no poden anar a Avalon, per descobrir què passa? De moment i sense saber què passarà al pròxim, la que s'ha acostat més als guanyadors és la Marta, així que tens el regal que volies, demana spoiler i el tindràs (per molt que saps que hi ha coses que no et vull dir ¬¬).

I TENIM FESTAAA! ^^ Poden passar taaaantes coses... L'Àlex durà a terme l'aposta? Si ho fa, la Julie se n'assabentarà? Què passarà amb la Marta i en Mike? I la Mei i les seves confusions Apol·lo-Malfoy? Tindrem alguna altra sorpreseta? :P

Vinga, que es va acostant el final i anirem aclarint coses en molt poc temps!

Pel que fa al nom, tenim un empat entre Damyan i Nikolai! Voteu pel vostre candidat!

Apa doncs, el capítol queda dedicat a la Marta, l'anna_lovegood, la Judith (que eh, penjo a aquestes hores perquè m'ho demanes) i la Roser.

Fins diumenge, vingueu preparades que això serà... aaaargh! (sí, ho sé, m'odieu per no dir més, però jo tinc moooooooltes ganes que ho llegiu :P)

 

Marta


Llegit 567 vegades


< Anterior capítol || Pròxim capítol >

 


Comentaris
Envia un comentari!: Per comentar has d'estar registrat. Registra't és gratuït ;-)


xudit_95 80 comentaris28/03/2013 a les 00:33:10
#23845Encara no he escrit cap fanfiction

DIOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Vale, tot i que és un capitol en transició, és molt intens! molt ben escrit !  molt .... COM DIR-HO!? jksdhaskdhasg.

Primer: batalla bessones malfoy: È-PI-CA. Sense paraules. Brutal. Mer la he imaginat (dintre el meu cap tant especial), i es una batalla digna de sortir en una peli. jajajja . A més, ja que has fet perdre tots els desterrats.... ja estaba bé que guanyes laJulia!

segon: tots els desterrats han perduuut!?!??! m'has enfonsat jajajjaja. Però com se t'acuut!? jo que m'havia fet a la idea de que entrarien tots. TOTS! no m'ho pots fer això eee amb les ilusions que em faig jo ¬¬, bé doncs,  trobo molt fortque ni tant sols la Mai,ni lÀlex! hagin guanyat el duel... 

Tercer: Lamarta ha de guanyar! siusplaaaaaaau jo ja m'he fet aqui un lio mental: com que guanyarà la Marta, el MIke estarà preocupat per que anirà a l'Avalon, i per fi es llençarà *-* que boniiic!

Quart: La Mei... pobre Mei, sembla que li agraden na mica cabrons.... vv'

Cinquè: L'Apol·lo em queia bé fins ara, que he vist que es un cabrón. Pero molt eeeee, i crec que s'ha passat no volen anul·lar l'aposta.... però per una altra banda, poder ho ha fet per què creu que l'Alex i la Julie fan bona parellla... no ho se ara que pensar d'ell vv'

iiiiiii per últiiiiiiiiim!!!! moooltes gra`cies per publicar a aquestes hores eee, però clar, a mi em vas dir dijous... ja estem a dijous jajajaj,aixoí que et toca penjar!, i que sàpigues que ja estic esperant el pròxim capitol!! ;)  <3 !




Avatarlluna_de_plata 264 comentaris28/03/2013 a les 00:59:26
#23847Encara no he escrit cap fanfiction

 

Ja estic en pau XP
 
L'alcohol no es bo nens XP Com a mínim si no els saps portar XP Sobretot perquè seeeeeempre faràs algo del que t'arrepentiras. Agafem a l'Alex com a exemple. Acaba d'apostar la seva relació amb la seva gran amiga Julie a un sàdic de cabells rossos. Que també pot fer mal a la noia en qüestió sense arepentir-se de res. 
 
Massacre. Sip, tots confiavem en que els desterrats fossin millor duelistes... Però no es el cas pel que sembla. Ai mare de deu quins herois que tenim XP la millor la Marta sens dubte i de veritat que m'agrada veure com guanya però.... No en aquesta competició, que vagin de salvamento als demés! Que així tnen un rellotge al que adaptar-se!!! 
 
I... Sip, començava a ser l'hora que li pegesi a un noi ros i molt cregut. En algun lloc de Hogwarts certa noia anomenada Hermione Granger està fent algo molt semblant amb en Malfoy. Serà cosa del destí XP
 
Oish... Ara si que tornem al Julie/Alex pre... Tot XP PERQUÈ???? No tornarem a tenir Julie/Alex d'avans perquè no tornarà a ser igual. Ara l'Alex està... A punt de cagar-la. I la Julie no en te ni idea...
 
Ole amb les bessones!!! Muerete! Quina por que em fan! Molen massa!!
 
Buah... Espero que tot vagi be perquè... Ara només queda el fin!!! 
 
Marta... Espero que no guanyi sincerament... Però m'agradaria veure a en Mike modo berseker per anar a rescatar-la!
 
Amb una persona a Avalon podrien entrar els demés?.... Interesting...
 
L'Alex dura a terme l'aposta? No, crec que ja que l'Apol·lo ha dit que no ho farà, no ho farà. Sinó que agafarà els diners, els tirarà a la cara de l'Apol·lo en plan, com et pots atrevir a pensar en fer servir a la Julie de tal manera. Efectivament humiliant a l'Apol·lo davant de tothom. No, no li desitjo res malament al guapissima sense-cor que es l'Apol.lo.
 
Si tot i així continua amb l'aposta i la Julie s'en assabenta... No hi ha manera d'arreglar això, li trencarà el cor a la Julie i es capaç de destruir els desterrats per sempre. Però!!! Com tot, depèn de com jugui les seves cartes. Pot o a) dir-li lo de l'aposta i que s'hi juguen els dos avanç de... Liar-se amb ella. L'opcio b es no dir res, però deixar que tot s'en vagi a la merda.
 
Marta/Mike, per l'amor de Crist tot poderós, PODEM DEIXAR QUE ES LIíN D'UNA VEGADA? Si us plau? Un petonet? Petito? Que no s'en recordin? El que sigui!!! Però algo!!! PORFAAAAAAAS!!! Volem acció! Volem acció! Volem acció! Volem acció!
 
Mei i confusions Apol·lo-Malfoy... Sincerament dubto que passi res. L'Apol·lo està mes interessat per les seves apostes, i la Mei ha estat mes o menys un altre de les víctimes. Encara que el nivell de victimisme es relatiu ja que amb qui es vol liar la Mei es amb en Mal...... Bueno, això tampoc, ja que al pobre també estan apunt de partir-li la cara. (Com es que li agraden els nois a qui els hi parteixen la cara??? XP) 
 
Altre sorpreseta.... Em sembla que el que queda d'història seran sorpreses continuades XP
 
El meu vot continua essent per Damyan!!! :D




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris28/03/2013 a les 01:19:18
#23848Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Judith: emoció a tope, ja veig xD (doncs no et dic al pròxim...) La batalla tampoc l'he explicat gaire, es tractava d'imaginar-la molt molt amb les llums i tot :P doncs apa, desterrats fora! voleu veure un Mike preocupat i de príncep salvador, val, ja ho veig... La Mei és molt complicada internament i no sap ni ella què ni qui li agrada. Aaaaaah, bon apunt, això de la intenció de l'Apol·lo, seria una bona idea. No ho sé, ja ho veurem :P Apa doncs, fins el pròxim! ^^

Marta: Sempre, i més en una història xD Val, voleu pegar a l'Apol·lo, queda entès... La Marta la millor... no, la veritat és que no. Encara que ho hagi fet prou bé per ser ella, la Marta no sap lluitar, és bastant dolenta, per això se sorprenen tots. I si t'hi fixes, els que es lamenten són els que no han lluitat contra grans contrincants... El tema Julie-Àlex, al pròxim veurem què decideix el susodicho. Oooooix, com més comentaris fas més ganes tinc que llegiu el pròxim :P Tindrem una escena MartaMike, no dic res més. I sí, la Mei també tindrà lo suyo, al ball, aquí no se salva ningú! Apa doncs, fins diumenge! ^^




Avatarhpkarina 373 comentaris28/03/2013 a les 23:33:48
#23849Tinc 4 fanfictions i un total de 43 capítols

Iiiii!!! m'he llegit el capítool! buah, estic entre els 9 primeers? Me'n vaig a Avalon, tititititi haahah TOMMAA ÀLEEEEEX!! CÓMETELO CON PATATAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAS!! xD ja està, perdoneu, però algú ho havia de dir!!

Sí, vull matar Apol·lo, però almenys li ha donat una bona a Àlex xD i crec que a la festa li tirarà a Julie, i que ella ara per ara no sabrà allò de l'aposta, però tard o d'hora ho acabarà sabent. Mike crec (i ESPERE) li tirarà a Marta, i totes serem felices :3

No entenc com és que cap dels desterrats han quedat als 9 primers, potser no són els 9 primers els que van a Avalon, no sé :/ :/ :/ és molt estrany alguna cosa estranya passa aquí xD

hmmm Vote per NIkolai! :) 

I fins ací el comentari, ens veiem el diumenge! ;) ;)




Avatarmarta_ginny Moderador/a 1036 comentaris29/03/2013 a les 00:19:31
#23850Tinc 9 fanfictions i un total de 161 capítols

Hi eres des de fa moooolt temps :P mira que no posar-te a la llista dels guanyadors... aaaix. I sí, tenia ganes que algú li baixés els fums a l'Àlex, i cal dir que la Roser ho aconsegueix (i l'Apol·lo no es queda curt, encara que aquí el que es mereixi les hòsties sigui més ell que l'Àlex!). A la festa, tots feliços, bon lema! Però molt em temo que les coses no seran tan maques... Nono, els nou primers van a Avalon, oficialment, els Desterrats han perdut! En principi, no tenen el premi d'anar a Avalon. Que ells decideixin fer un viatget de fi de curs pel seu compte és una altra cosa xD hmm, d'acord, Nikolai 2-Damyan 1 (bien... és que a mi també m'agrada més Nikolai xD).

Apa, doncs, fins el pròxim! :)




xudit_95 80 comentaris29/03/2013 a les 20:52:43
#23851Encara no he escrit cap fanfiction

marta marta marta! s'em va oblidar tornar a votar nom... NICKOLAI! m'agrada massa jajjaja